PROBLEMES DE GENÈTICA MOLECULAR

1. Respon a les següents qüestions:

1.1. Quantes seqüències de 4 nucleòtids es poden formar?

A AAAA

T AAAT
A
C AAAC
T
A G AAAG
C
T
A G
C

G
T

En general, el nº de seqüències possibles de 4 nucleòtids si disposem de A, T, C i G, és

4 x 4 x 4 x 4 = 44 = 256

1.2. Quantes seqüències de 4 nucleòtids es poden formar si les 4 bases han de ser
diferents?

1
 C G ATCG

T
G
A C

T G

El nº de seqüències és 4 x 3 x 2 x 1= 24

1.3. Quantes seqüències de 4 nucleòtids es poden formar si la primera base sempre

és timina?

A TAAA

T TAAT
A
C TAAC
T
A G TAAG
C
T
T G
C

G
3
En total 4 = 64.

1.4. Quantes seqüències de 4 aminoàcids es poden formar?

204 = 160.000

1.5. Quin és el pes molecular d’una molècula de 300 parells de bases (pb) si sabem
que el pes molecular d'1 mol de 1 pb és de 635 g?

Sabem que el pes molecular de 1 mol de 1 pb = 635 g

2
per tant, si tenim una molècula de 300 pb el seu pes molecular serà 635 g x 300 pb =
190.500 g (pes de 1 mol de molècules de 300 pb)

1.6. Quantes seqüències de 300 parells de bases de longitud es poden formar?

4300

2. Si la timina constitueix el 15% de les bases d’un DNA determinat, quantes

molècules de citosina trobarem en un DNA bicatenari d'1 cm de longitud si sabem
que la separació entre dues bases contigües és de 3,4 Å (angstrom)?

Com tenim dues cadenes de DNA, la longitud total és de 2 cm

Quantes bases cabrien en una molècula de 2 cm? sabem que la separació mitjana entre
dues bases adjacents és de 3,4 Å i que 1 cm = 1.108 Å, per tant:

2 cm x 1.108 Å = 2. 108 Å és la longitud total de la molécula (comptem les 2 cadenes)

cada nucleòtid està separat de l'anterior per 3,4 Å A, per tant en una molècula de 2.108
cabrien:

2.108 Å /3,4 Å = 5,88.107 nucleòtids

D'aquest total, un 15% sabem que són T. Per tant, A = T = 15% i G = C = 35%

5,88.107 nucleòtids x 35% = tenim 2,06.107 citosines

3. La proporció (A+G)/(T+C) en una sola cadena d’un DNA és 0,7

3.1. Quina és la proporció a la cadena complementària?

A la cadena complementària, les A són T (i viceversa), i les G són C (i viceversa).

Llavors, a la cadena complementària es compleix que (T + C)/(A + G) = 0,7, i per tant
la proporció (A + G)/(T + C) a la cadena complementària és 1/0,7 = 1,43

Fixeu-vos que:

𝑇+𝐶 0,7
= 0,7 =
𝐴+𝐺 1

3.2. Quina és la proporció a la molècula sencera?

A la molècula sencera A = T i G = C, per tant sempre (A + G)/(T + C) = 1

3.3. Si la proporció (A+T)/(C+G) en una sola cadena (cadena 1) d’un DNA és 0,7,
quina és la proporció a la cadena complementària (cadena 2) i a la molècula
sencera?

La proporció en ambdues cadenes és 0,7, ja que a la cadena complementària A = T i G

= C, per tant

3
(A + T)/(C + G) a la cadena 1, és equivalent a (T + A)/(G + C) a la cadena 2 (la
complementària)

llavors, a la molècula bicatenària la proporció global segueix sent 0,7 ja que també ho és
en les dues cadenes per separat

4. Si el pes molecular de 1 pb = 635 g/mol, quina és la longitud total de DNA en una

cèŀlula diploid que conté 6 x 10-12 g de DNA? Què implica aquest resultat envers la
configuració intranuclear del DNA?

Cal saber quants mols de pb tenim en 6 x 10-12 g de DNA:

6 x 10-12 g de pb x (1 mol pb/635g) = 9,44.10-15 mols de pb

Si 1 mol de pb = 6,023.1023 pb (nº d'Avogadro), llavors:

9,44.10-15 mols de pb = 5,69.109 pb (ja que 9,44.10-15 x 6,023.1023 = 5,69.109)

Si tenim 5,69.109 pb i sabem que dues bases adjacents estan separades 3,4 Å:

5,69.109 x 3,4 Å = 1,93 .1010 Å = 1,93 metres

Això vol dir que en un nucli amb un diàmetre de 6 micres caben 1,93 m de DNA, és a
dir que el DNA intranuclear està fortament empaquetat

5. Es disposa de dues mostres de DNA de procedència diferent i l’anàlisi indica

que tenen el matix contingut C+G. Dels apartats següents, indica en quins aspectes
aquestes dues mostres seran iguals i en quins seran diferents.
5.1. Seqüència.
La seqüència no será necessàriament la mateixa:

Per exemple, GGAACT i GGCAAT tenen seqüències diferents i el mateix contingut

GC

5.2. Composició.
Serà igual, ja que si les molècules tenen el mateix contingut C+G també tenen el mateix
contingut A+T

5.3. Longitud.
No necessàriament coincidirà:

GGAACT i GGAACTGGCAAT tenen la mateixa proporció GC i diferent longitud

5.4. Densitat.
És la mateixa, ja que la densitat depèn del contingut GC, que és idèntic en ambdues
molècules

5.5. Cinètica de renaturalització.

4
La cinètica de renaturalització depèn de les seqüències, no del contingut GC. Si els
fragments de DNA tenen una seqüència semblant hibridaran més fàcilment.

6. Les proporcions de bases del DNA són les mateixes en dues espècies bacterianes:
22 A: 22 G : 22 C:28 T. Podria esperar-se una hibridació entre cadenes senzilles de
les dues espècies?

No, ja que la eficiència o velocitat de la hibridació ve determinada per la similitud de les

seqüències.

7. Normalment es caracteritza la composició del DNA d’acord al seu contingut

G+C. Podriem utilitzar el contingut en T+C? i en A+T?

El contingut en A+T es pot emprar, ja que si p.e ens diuen que A+T = 30% això vol dir
que G + C és 70%, i que G = 35%, C = 35% i A = 15% i T = 15%. Per tant, són
conceptes equivalents.

En canvi, si ens diuen T + C =30%, no podem saber quina proporció correspon a cada
base. Sols sabrem que A+G = 70%, però no el percentatge que correspon a cada base.

8. Una cadena de DNA té la següent seqüència:

5’ ATGCTAAC 3’ cadena 1
3’ TACGATTG 5’ cadena 2

Si la cadena 2 servís com a motlle per la transcripció del mRNA:

8.1. Quina serà la seqüència del mRNA?

Seria 5’ AUGCUAAC 3’, ja que en el RNA les T són substituides per uracils (U)

8.2. Quin dels triplets del mRNA es transcriu primer? AUG

8.3. Quin dels triplets del mRNA es traduiria primer? AUG, que codifica metionina.

9. Alguns autors estimen que el joc haploid de cromosomes humans té uns 25.000
gens i la taxa mitjana de mutació és de 4 per cada 100.000 gàmetes

9.1. Quina és la probabilitat que cada nou cigot humà no porti cap mutació?

Existeixen 2 resultats possibles: que un gen estigui mutat o no estigui mutat en un

gàmeta concret.
Els dos resultats són mutuament excloents (no pot estar mutat i no mutat al mateix
temps).
Que un gen estigui mutat no afecta a la probabilitat que un altre gen ho estigui també
(independència dels resultats)

per tant tenim una distribució binomial:

5
N = 25.000 gens (nº d'experiments que realitzem)

Resultat A: el gen està mutat, P(A) = 4/100.000 = 4.10-5

Resultat B: el gen no està mutat, P(B) = 1 - 4.10-5
Finalment, volem saber la probabilitat que el resultat A es produeixi k = 0 vegades

La probabilitat que en un gàmeta no hi hagi cap gen mutat és:

P (A, k = 0 vegades) = n! P(A)k . P(B)n-k

k! (n-k)!

(on n és el nº total de gens)

En el nostre cas

P (A, k = 0 vegades) = 25.000! (4.10-5)0 . (1-4.10-5)25.000

0! 25.000!

P (A, k = 0 vegades) = 0,368

Per tant la probabilitat que un gàmeta no tingui cap mutació és 0,368.

com un cigot es forma a partir de la unió de dos gàmetes, la probabilitat que no tingui
cap mutació és:

0,368 x 0,368 = 0,135 (13,5% de probabilitat que el cigot no tingui cap mutació).

10. Deduir el mapa de restricció d’un bacteriòfag de DNA lineal, a partir de les
dades següents:

Enzim de restricció Fragments obtinguts (kb)

Bam HI 5, 10
Hind III 5, 10
Sma I 2, 13
Bam HI + Hind III 5, 5, 5
Bam HI + Sma I 2, 5, 8
Hind III + Sma I 2, 3, 10

En primer lloc situem la diana BamHI:

B
5 10

Ara cal posar la diana HindIII. en teoria, tindriem 2 possibilitats:

6
 H
5 10
o bé

H
10 5

Aquesta darrera configuració és la bona, ja que quan fem la doble digestió amb BamHI
+ HindIII obtenim 3 fragments de 5 kb:

B H
5 5 5

Ara resta situar la diana SmaI, que genera 2 fragments de 2 i 13 kb. Un altre cop, tinc
dues possibilitats:

13/2
S
13 2

o bé 2/13:

S
2 13

però només una d'aquestes dues configuracions serà compatible amb el fet que B + S =
2,5,8 i que H + S = 2, 3, 10. La configuració que satisfà aquests requeriments és la 13/2:

B H S
5 5 3 2

7
11. Un fragment de DNA d'ovella és clonat en la diana SalI del vector lambda
EMBL3. Aquest vector té dos braços dret (9 kb) i esquerre (20 kb) entre els quals
es clona l'insert d'ovella, duplicant-se la diana SalI tal com s'indica al dibuix:

S S

20 9

els braços dret i esquerre no contenen dianes Sal I, Eco RI o Bam HI

D'altra banda, sabem que la digestió d'aquesta construcció amb aquests enzims
proporciona els següents patrons de bandes:

Enzim de restricció Fragments obtinguts (kb)

Sal I 20, 16, 9
Eco RI 24, 12, 5, 4
Bam HI 30, 15
Eco RI + Bam HI 24, 12, 4, 3, 2

Determina el mapa de restricció de l'insert per aquests enzims

El nº de dianes és sempre el nº de fragments - 1. Per tant tinc 2 dianes Sal I, 3 dianes

Eco RI i 1 diana Bam HI. Aquestes dianes estan situades dins l'insert (fragment
d'ovella). Les 2 dianes Sal I estan situades als extrems de l'insert (veure dibuix anterior)
ja que és l'enzim amb el qual hem fet la clonació. Els fragments de 20 i 9 corresponen
als braços del vector, per tant l'insert té un tamany de 16 kb.

Ara situem la diana Bam HI (sempre convé començar a situar les dianes que generen
patrons més senzills, amb menor nº de bandes)

La diana BamHI no la podem situar a l’inrevés (fragments de 15 i 30), ja que llavors

quedaria posicionada dins del braç esquerre i l'enunciat ens diu que sols pot estar
coŀlocada dins de l'insert. A continuació, coŀloquem les dianes EcoRI. Primer situem les
que corresponen a fragments més grans, ja que és més senzill. Per tant, coŀloquem la
diana que genera un fragment de 24 kb:

8
es pot situar de 2 maneres possibles, però la configuració (1) sols ocupa 4 kb d'insert
(encara ens queden 12 kb per distribuir la resta de dianes) mentre que la configuració
(2) ens ocupa 15 kb d'insert i sols ens deixa 1 kb per situar la resta de dianes. La
configuració (2), per tant, no quadra amb les dades.

Ara coŀloquem el fragment de 12 kb. Podriem tenir dues configuracions possibles:

(2)
però si utilitzem la configuració (1) ja no tenim espai per coŀlocar les dues dianes Eco
RI que encara romanen sense coŀlocar. Per tant, la (2) és la correcta.
Ja només resta situar les dianes EcoRI que ens generen fragments de 4, 3 i 2 kb. De
moment sabem que:

S (20) E (24) B (30) E (33) S (36)

20 9

Ara cal coŀlocar una diana Eco RI entre la diana EcoRI (24) i Eco RI (33). Cal pensar
que entre 24 i 33 tenim 9 kb, i que els fragments Eco RI que encara no hem posicionat
sumen 9 kb (4 + 5). Això ens confirma que estem situant les dianes correctament.

Veiem que entre les dianes E(24) i B(30) tenim 6 kb.

9
Quan fem la doble digestió E + B no tenim cap fragment de 6 kb, però tenim fragments
de 4 i 2 kb. Llavors, la diana E que produexi aquests fragments de 4 i 2 kb ha d'estar
situada entre E(24) i B(30). Podria ser:

o bé:

Quan fem una digestió Eco RI, la primera configuració ens generaria fragments de 24,
4, 5 i 12 kb.

La segona configuració ens produiria fragments de 24, 2, 7 i 12 kb, la qual cosa no

encaixa amb les dades de la taula.

Per tant, la primera configuració és la correcta.

12. Un fragment de DNA és clonat en la diana Eco RI del polylinker d'un plàsmid
de 3 kb. Aquest plàsmid posseeix dianes úniques pels enzims de restricció Eco RI,
Bam HI i SmaI. Considerem que a efectes pràctics, totes aquestes dianes ocupen la
mateixa posició.
Determina el mapa de restricció del fragment clonat a partir de les següents dades:

Enzim de restricció Fragments obtinguts (kb)

Eco RI 1 3
Bam HI 0,6 3,4
Sma I 0,2 0,6 3,2
Bam HI + Sma I 0,2* 0,4 3,2

* doble intensitat (vol dir que hi ha 2 fragments de 0,2 kb)

Fem un dibuix del plàsmid:

10
Les dianes Eco RI es dupliquen al clonar l'insert. Sabem que la digestió de plàsmid +
insert amb Eco RI genera fragments de 1 i 3 kb. Sabem que el plàsmid mesura 3 kb.
Llavors l'insert mesura 1 kb.
Ara cal coŀlocar les dianes Bam HI i Sma I en l'insert de 1 kb (l'enunciat ens diu que el
plàsmid no conté aquestes dianes).
Com coŀlocar dianes en una estructura circular resulta complicat des d'un punt de vista
visual, linealitzem el plàsmid (el dibuix no està fet a escala)

Situem la diana Bam HI, ja que és la que genera un menor nombre de fragments (en
concret 2 fragments, així que sols tenim una diana).

Ara cal coŀlocar les dianes SmaI, de manera que obtinguem patrons de restricció
compatibles amb les digestions Sma I i Sma I + Bam HI

En primer lloc, observem que a la taula s’indica l’existència d’un fragment de 3,2 kb.
Sols podem coŀlocar la diana de la següent manera:

11
ja que la orientació (2) faria que la diana estigués situada fora de l'insert.

Sols resta coŀlocar una diana Sma I que genera fragments de 0,2 i 0,6. Tenim dues
possibilitats:

o bé:

Aquesta darrera configuració és la correcta, ja que al digerir amb B + S genera

fragments de 0,2; 0,4; 0,2 i 3,2.

13. L’enzim de restricció Eco RI talla el DNA a la diana GTTAAC i l’enzim Hae
III reconeix la diana GGCC. Amb quina freqüència mitjana tallaran el DNA
aquests enzims?

La probabilitat de trobar una diana de 6 nucleòtids al genoma és (1/4)6 = 1/4096 (veure

problema 1)

Per tant, com a mitjana, cada 4096 pb trobarem una diana Eco RI.

Quant a Hae III (diana GGCC), aquest té una freqüència de tall de 1/44 = 1/256 (una
diana aprox. cada 256 pb).

12
14. Calcula les distàncies mitjanes (en pb) entre dianes de restricció pels següents
enzims:

AluI (AGCT): cada 256 pb

EcoRI (GAATTC): cada 4096 pb
AcyI (G Pu CG Pir C): 1/(4 x 2 x 4 x4 x 2 x 4) = 1024. Per tant, cada 1024 pb (Pu =
purina, Pir = pirimidina)

15. Un fragment de DNA lineal es talla per separat amb els enzims Hind III i Sma
I, obtenint els següents patrons de restricció :

Enzim de restricció Fragments obtinguts (kb)

Hind III 2.5 5
Sma I 2 5,5
Hind III + Sma I 2.5 3 2

15.1. Dibuixa el mapa de restricció

2,5 5

Ara cal coŀlocar la diana Sma I. Existeixen 2 configuracions possibles:

(1) 2 5,5

(2)
5,5 2

Però solament la configuració (2) produeix fragments de 2,5 i 3 i 2 quan fem la doble
digestió:

H S

2,5 3 2

13
15.2. La barreja de fragments de la digestió doble es digereix amb Eco RI,
observant-se la desaparició del fragment de 3 kb i l’aparició d’una banda (doble)
de 1,5 kb. Situa el punt de tall de l’enzim al mapa de restricció

Lògicament, el punt de tall està situat al centre del fragment de 3 kb.

H E S

2,5 1,5 1,5 2

16. Una sonda detecta un RFLP senzill, en digestions amb Hind III de DNA de
ratolí, que consisteix en dos aŀlels alternatius de 3,8 kb (aŀlel 3,8) i 1,7-2,1 kb (aŀlel
1,7). Un ratolí heterocigot per un aŀlel de cua corbada i heterocigot pel RFLP,
s'encreua amb un ratolí salvatge que solsament presenta el fragment de 3,8 kb. De
la descendència de cua corbada, el 40% és homocigota per l' aŀlel de 3,8 i el 60%
heterocigota pels aŀlels de 3,8 i 1,7

16.1. El locus de la cua corbada està lligat al locus RFLP? Quina és la distància
entre ambdós loci?
C (corbada) > c (normal)

Els aŀlels 1,7 = A i 3,8 = a són codominants

A=a

Dibuixem l'encreuament:

L'individu (1) CcAa produeix gàmetes CA, ca, Ca i cA, però ignorem quins són
recombinants i quins parentals ja que no sabem si és un heterocigot en acoblament o
repulsió. L'individu (2) ccaa sols produeix gàmetes ca.

CcAa x ccaa = CcAa : Ccaa : ccAa : ccaa

La descendència amb cua corbada és CcAa o bé Ccaa, i les proporcions són (segons
l'enunciat):

60% CcAa : 40% Ccaa

Això vol dir que en el individu (1) CcAa, el gàmeta CA és parental (ja que 60% > 40%,
i els parentals són sempre més freqüents que els recombinants) i el cA és recombinant.
Per tant, es un heterocigot del següent tipus:

(1) CA/ca

no té gaire sentit parlar d'acoblament o repulsió ja que un dels dos loci és codominant.

Si el 40% dels gàmetes és recombinant, vol dir que C i el locus RFLP estan separats 40
cM

14
16.2. Quines proporcions genotípiques esperem a la descendència de fenotipus
salvatge (cua no corbada)?

Esperem els genotipus 40% ccAa: 60% ccaa

17. En el següent arbre genealògic es mostra un individu (quadrat negre) afectat

per la corea de Huntington, una malaltia dominant. Els seus dos fills (II1 i II4) no
volen ser avaluats per saber si són portadors, però s'avalua la seva descendència
(III1 i III2) mitjançant un RFLP lligat al locus de la corea amb una FR = 4%.
Aquest RFLP té dos aŀlels de 4,9 kb i 3,7-1,2 kb. Per cadascuna de les mostres III1
i III2, calcular la probabilitat que hagin heretat l'aŀlel que produeix la corea
(considerem que l'individu I 1 és heterocigot per la corea i que la malaltia és de
manifestació tardana (cap als 30-40 anys d'edat), per la qual cosa no sabem si els
individus de les generacions II i III manifestaran o no la malaltia

En primer lloc, cal identificar els genotipus dels individus de la genealogia:

15
Això és el que podem deduir de moment (assumim que els individus no descendents de
I 1 i I 2 són tots normals hh). Reconstruim la resta de genotipus:

L'individu II 1 rep un aŀlel h 4,9 de la seva mare. Per part de pare, amb un 50% de
probabilitat rebrà H 3,7 (que li transmet la corea), i amb un 50% h 3,7 que no se la
transmet.
Assumim que rep H 3,7.

16
El fill III 1 de II 1 és heterocigot pel RFLP. D'una banda, la seva mare (II 2) li transmet
h 4,9. L'altre aŀlel prové de II 1 i podria ser H 3,7, que ès parental i té una probabilitat
de 0,96 (ja que FR = 0,04), o bé un recombinant h 3,7 amb probabilitat 0,04
Per tant, la probabilitat que III2 tingui corea de Huntington és:

0,5 x 0,96 = 0,48

pel fetus III 2 la metodologia per resoldre el problema és idèntica. Finalment, ens queda
que la probabilitat que pateixi la corea és: 0,5 x 0,04 = 0,02

18. Dos homes es disputen la paternitat d’un nen. Genetistes forenses utilitzen
fingerprints de DNA per resoldre el cas, obtenint el següent resultat:

17
on M:mare, C: nen, F1 i F2 els possibles pares

Qui és el pare? Solament F2 comparteix bandes amb C, així que ha de ser el pare.

18