CONTINGUT D’AIGUA EN LA MÀTERIA VIVA

Nom: Alexia Franch García

Curs: 1BAT A
Assignatura: Biologia
Professora: Delfina Belló
OBJECTIUS

El que farem en aquest experiment serà veure quanta aigua tenen diferents aliments com
ara la fruita, els llegums(llavors), la carn o les hortalisses seguint un procés d’assecat en
un forn per deshidratar les mostres biològiques. Les pesarem abans de deshidratar-les i
després, amb això podrem fer una estimació del contingut d’aigua en la matèria viva.

HIPÒTESI

Potser el pes quan s’hagin deshidratat les mostres serà menor que el de les mostres que
continuen mantenint el seu contingut d’aigua, creiem que les que potser conté més aigua
són la poma i l’enciam.

FONAMENT TEÒRIC

L’aigua (H2O) és un enllaç covalent polar, és inodor, insípid i transparent i es pot trobar en
els tres estats de la matèria: líquid, sòlid i gasos. Té diverses característiques i funcions.
L’aigua actua com a dissolvent i transport de substàncies, termoreguladora,per la seva
elevada calor específica que la fa una bona reguladora tèrmica; mecànica amortidora, al
ser un líquid incompressible i tenir una alta força de cohesió; també té una funció
estructural i participa en la majoria de reaccions químiques al nostre cos, a més, compta
amb un grau baix d’ionització. És important mantenir una hidratació constant i no perdre
aigua ja que podríem exposar a les nostres cèl·lules a una mort prematura al voler estar al
mateix nivell de proporcions en quant aigua-sals minerals, del nostre cos això faria que
disminuïssin el seu tamany i morissin si no hi ha prou aigua a l’organisme.

Amb tota aquesta informació ens podem adonar com n’és d’important l’aigua en els
éssers vius, i es que els humans estem compostos, entre un 55% i 78%, d’aigua. En altres
éssers vius pot variar depenent de l’espècie i l’activitat fisiològica. En la matèria viva la
trobem en tres formes: circulant, intersticial, intracel·lular.

MATERIALS I MÈTODES

 Balança
 Vidres de rellotge
 Estufa
 Ganivet
 Tisores
 Safata de plàstic
 Morter
 Mostres biològiques: llenties, poma, fulla, enciam, carn

1. Tallar les mostres biològiques

2. Pesar els vidres de rellotge per obtenir la tara.
3. Pesar els vidres de rellotge amb les mostres i restar la tara per obtenir el pes fresc.
Càlcul: PF=pes pas 1-tara
4. Posar les mostres a l’estufa a 60ºC durant una setmana.
5. Pesa els vidres de rellotge amb les mostres seques, restar el valor que t’ha donat la
balança amb la tara i apuntar els resultats que seran el pes sec. Càlcul: PS= pes pas 5-
tara
6. En una taula apuntar els valors i fer els càlculs per extreure els valors següents:
pes de l’aigua(PA= PF-PS) i % d’aigua(PA/PFx100)

ABSTRACT

In this practice we wanted to know how much water contains different types of food, when
they have all their water content and when they were dried. We weight the watch glasses
without any biological sample, then we have to weight the watch glasses with the samples,
after this we putted the watch glasses into the heater for a week. Later we weight the
samples and calculate the difference between the weight of the samples.

RESULTATS

Hem pogut observar que la nostra hipòtesi era certa, el pes de les mostres biològiques un
cop seques és menor al pes fresc, a part d’això no ens hem equivocat al creure que les
mostres que més contingut d’aigua contenen són l’enciam i la poma, l’enciam amb un
93’75% i la poma amb un 83’63% d’aigua. Si més no la mostra que menys aigua contenia
era la llavor (llenties) amb només un 30%. Ens ha sorprès la quantitat d’aigua que
contenia la carn amb un 74’14%, esperàvem que en tingués menys.

MOSTRA TARA PES FRESC PES SEC PES DE % D’AIGUA

(PF=Pes pas 4- (PS= Pes pas L’AIGUA (PA/PFx100)
Tara 6-Tara) (PA=PF-PS)
Carn 7’4 g 13’2-7’4=5’8g 8’9-7’4=1’5g 5’8-1’5=4’3g 4’3/5’8·100=
74’14%
Poma 9’8 g 15’3-9’8=5’5g 10’7-9’8=0’9g 5’5-0’9=4’6g 4’6/5’5·100=
83’63%
Llenties 9’2 g 10’2-9’2=1g 9’9-9’2=0’7g 1-0’7=0’3g 0’3/1·100=
30%
Enciam 9’8 g 13-9’8=3’2g 10-9’8=0’2g 3’2-0’2=3g 3/3’2·100=
93’75%

1: En aquesta fotografia podem veure les mostres a dins de

l’estufa assecant-se.
Fotografia 1

En una safata de plàstic tallem els

aliments per obtenir les mostres.

Fotografia 2

Fotografia 3
Podem veure les mostres amb tot el seu contingut
d’aigua.

Fotografia 4
Aquí tenim les mostres un cop assecades a l’estufa durant una setmana 60°C.

QÜESTIONS

1. Creus que el mètode utilitzat és el més correcte?

Si, ja que per al nostre nivell aquest és el mètode més ràpid i eficaç per veure el
contingut d’aigua que conté la matèria viva.

2. Quins problemes hi trobes?

Per la meva part no li he trobat cap, però s’ha de tenir cura a l’hora de tallar el
material de no fer-te mal i de no trencar res ni embrutar gaire.

3. Quines són les variables independents i dependents de l’experiment?

 La variable dependent seria el percentatge d’aigua en les mostres biològiques i la
variable independent seria la temperatura a la que assequem les mostres.

4. Per què creus que fem la mitjana dels resultats de cada grup?
Crec que és per poder fer uns paràmetres sobre entre quins valors poden obtenir
altres grups que facin la pràctica, així doncs actuant com a valors de referència.

5. La proporció de matèria orgànica en les llavors és més gran que en la planta mare.
Per què?
La llavor és l’òrgan que es desenvolupa a partir del primordi seminal (òvul) dins de
la flor, es forma com a conseqüència d’una doble fecundació entre un nucli
espermàtic (gra de pol·len) i un nucli del sac embrional (ovocèl·lula).
La planta mare és la primera planta que surt quan la llavor germina, per a aquell
moment la planta no serà tan densa com la llavor i al contrari de la llavor, aquesta
tindrà aire a l’organisme i perdrà matèria orgànica, així doncs una llavor tindrà una
proporció major de matèria orgànica que la planta mare.

6. Per què s’han de mullar les llavors per a que germinin?

La necessiten per a poder començar a germinar i per a poder trencar amb més
facilitat la capa superficial i que l’esqueix pugui sortir i donar a lloc a la planta mare.
Si no es reguen prou el procés no comença o es para bruscament. En canvi si la
reguem massa es pot podrir abans d’emergir del sòl.

CONCLUSIONS

A partir dels resultats que hem obtingut i de tota la informació que hem recollit, podem dir
que hem assolit la tasca plenament. Ens hem adonat, un cop més, del valor i la
importància de l’aigua en els éssers vius a més de veure que sense aigua al cos la nostra
carn (músculs,teixits,...) no tindrien la mateixa elasticitat ni suavitat ja que les nostres
cèl·lules estarien en un medi hipertònic, la qual cosa causaria que disminuïssin tant el seu
tamany que moririen o deixarien de fer les seves funcions.

Hem pogut validar la nostra hipòtesi i comparar els nostres resultats amb els d’altres
grups. L’enciam era la mostra amb el percentatge d’aigua més elevat amb un 93’75% i la
poma en segon lloc amb un 83’63%. No hem tingut cap problema a l’hora de dur a terme
la pràctica però si proposaríem un material per tallar menys riscós i l’ús de guants, vam
veure que alguns bisturís tenien una mica d’òxid i podria ser bastant perillós si algú es
tallés.
En conclusió, va ser un experiment força dinàmic i molt fàcil per fer en grups, hem après
sobre les propietats i funcions de l’aigua a més de com actuava aquesta en els
organismes vius.

REFERÈNCIES

Aigua. (n.d.). Viquipèdia. Retrieved November 4, 2022, from

https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua
L'AIGUA. (n.d.). bIOQUÍMICA. Retrieved November 4, 2022, from

https://bioquimicaselectivitat.weebly.com/laigua.html

La llavor - Botànica Agrícola i forestal. (n.d.). Botànica agrícola i forestal. Retrieved November 4, 2022,

from http://botanicavirtual.udl.es/llavor/llavor.htm

Propietats de l'aigua. (n.d.). Viquipèdia. Retrieved November 4, 2022, from

https://ca.wikipedia.org/wiki/Propietats_de_l%27aigua

Semilla no germina: Causas más frecuentes. (n.d.). Mundo Huerto. Retrieved November 4, 2022, from

https://www.mundohuerto.com/fundamentos/semilla-no-germina