FENÒMENS D’OSMOSI EN

CÈL·LULES ANIMALS I
VEGETALS

Nom i Cognoms: Maria Capità, Ingrid Ginés i Martina Sala

Curs: 1r BATX A
Matèria: Biologia I
Professora: Maria Teresa Colomer
Trimestre: 1r trimestre
Data de lliurament: 28/10/2022
 ÍNDEX

1. FONAMENT TEÒRIC 3

2. HIPÒTESIS 4

3. OBJECTIUS 5
3.1 GENERALS 5
3.2 ESPECÍFICS 5

4. MATERIAL 6
4.1 UTILLATGE 6

5. MÈTODE 7
5.1 MACROSCÒPICA 7
5.2 MICROSCÒPICA 7

6. RESULTATS 8

7. DISCUSSIÓ 11
7.1 MACROSCÒPICA 11

8. CONCLUSIONS 11
8.1 GENERALS 11
8.2 ESPECÍFIQUES 11

9. FONTS D’INFORMACIÓ 12
9.1 BIBLIOGRAFIA 12
9.2 WEBGRAFIA 12
1. FONAMENT TEÒRIC
L’osmosi és el pas de l’aigua (o un altre dissolvent) des d’una solució menys
concentrada cap a una altra més concentrada per tal d’igualar les concentracions.
Això, es produeix a través d’una membrana semipermeable que impedeix el pas de
les molècules de solut.

Quan el percentatge de molècules és més alt en la solució diluïda, el nombre de

xocs d’aquestes molècules contra la membrana és superior en el medi més diluït,
d’aquesta manera, apareix un impuls cap a la dissolució més concentrada, el qual
anomenem pressió osmòtica.

Per comprovar el procés d’osmosi s’utilitzen dos mètodes: a través de l’observació

macroscòpica, en el cas de l’experiment amb l’ou on s’analitzen cèl·lules animals, i
a través de l’observació microscòpica, en el cas de la col llombarda on s’analitzen
cèl·lules vegetals.

Fig 1. Tipus d’observacions

L’ou es deixa reposar en dos medis diferents. El primer és en una dissolució d’àcid
acètic (50 cm3) mesclat amb aigua destil·lada (150 cm3). En el cas que no sigui
possible l’ús de l’àcid acètic (com ha succeït en aquest experiment), pot ser
substituït per vinagre amb la mateixa quantitat de volum.

El segon medi és l’aigua destil·lada sense afegir-hi cap altre dissolvent. La quantitat
requerida també són 150cm3

Per altra banda, per a dur a terme l’observació microscòpica s’utilitza la col
llombarda. Aquesta s’experimenta en tres medis diferents: aigua destil·lada, aigua
saturada amb sal i aigua corrent.
2. HIPÒTESIS
Les molècules d'aigua contingudes a l'interior de les cèl·lules s’expandiran a través
de la membrana semipermeable des dels medis hipotònics als medis hipertònics.

Si les cèl·lules es troben en un medi hipertònic (més concentració de solut),

aquestes es deshidrataran i disminuiran la concentració del medi exterior, alhora que
augmentarà la concentració de l'interior de la cèl·lula.

En canvi, si les cèl·lules es troben en un medi hipotònic (menys concentració de

solut), aquestes s'inflaran i disminuiran la concentració de l'interior de la cèl·lula, i al
mateix moment augmentarà la concentració del medi exterior.

Perquè es pugui produir aquest procés les cèl·lules hauran d’estar vives sinó les
molècules d’aigua no travessaran la membrana semipermeable i no es produirà.
3. OBJECTIUS

3.1 GENERALS

● Comprovar els processos d’osmosi macroscòpicament (cèl·lules animals)

● Comprovar els processos d'osmosi microscòpicament (cèl·lules vegetals)

3.2 ESPECÍFICS
● Al cap d’una setmana d’haver introduït l’ou en vinagre, observar el canvi de
mida i el despreniment de la closca.

● Analitzar els tres casos de tonicitat en les diferents mostres de col llombarda,
on s’hi havien abocat diferents solucions.
4. MATERIAL

4.1 UTILLATGE
5. MÈTODE
5.1 MACROSCÒPICA
1) Es prepara un vas de precipitats amb 150 cm3 de vinagre.

2) S’hi introdueix l’ou vigilant que no es trenqui.

3) Es deixa reposar durant una setmana per poder veure-hi els canvis produïts a
causa del medi en què es troba.

4) Quan ha acabat aquest termini es canvia l’ou de medi. Es diposita en un vas

de precipitats amb 150 cm3 d’aigua destil·lada i s’espera una setmana més
per veure quins canvis es produeixen.

5.2 MICROSCÒPICA
1) S’utilitza la fulla d'afaitar (o un bisturí) per extreure tres làmines fines de col
llombarda procurant que hi hagi cèl·lules que continguin el pigment morat als
vacúols.

2) Es preparen les tres mostres, cada una en un portaobjectes diferent amb

l’ajuda d’unes pinces.

3) Es barreja aigua corrent amb sal fins a obtenir una dissolució saturada.

4) S’agafa una pipeta amb aigua destil·lada, una altra amb aquesta aigua
saturada i la darrera amb aigua corrent.

5) A cada làmina s’hi aplica un d’aquests tres medis diferents.

6) Es fa la preparació del microscopi per observar-ne les cèl·lules de cada

mostra.

7) Finalment, es mira si es distingeixen les diferents tonicitats plantejades com a

objectiu.

Fig 2. Ou amb vinagre Fig 3. Extracció de làmines de col llombarda.

6. RESULTATS
A partir l’observació macroscòpica de cèl·lules animals, s’han obtingut diversos
resultats envers els diferents medis en què s’ha establert l’ou.

- Amb els 150cm3 de vinagre, després d’haver deixat en repòs la preparació dins del
vas de precipitats amb aquest dissolvent, s’ha observat que l’ou ha augmentat de
volum i la seva clova s’ha descompost completament a causa de l’alta acidesa del
vinagre. Així doncs, s’ha assolit una imatge de l’ou aparentment transparent i amb
una textura flonja.

Fig 4. Ou submergit en 150 cm3 de vinagre durant una setmana.

- Quan l’ou ha estat dins del segon medi de 150cm3 d’aigua destil·lada, s’ha
observat uns resultats similars als del procés anterior. El volum d’aquest, també ha
augmentat i la seva textura ha seguit estable amb la que s’havia obtingut amb el
procés del vinagre.

Fig 5. Ou després d’haver estat quatre dies en 150 cm3 d’aigua destil·lada
Fent referència a l’observació microscòpica de cèl·lules vegetals, amb la col
llombarda, s’han obtingut 3 resultats diferents:

- La làmina de col llombarda amb aigua destil·lada, un cop s’ha observat amb el
microscopi, s’ha visualitzat que el color de les cèl·lules de la làmina ha disminuït a
una tonalitat violeta més clara i s’ha vist com les cèl·lules han canviat, és a dir, s’han
inflat a causa del medi hipotònic.

Fig 6. Observació microscòpica de la col

llombarda amb aigua destil·lada

- Quan s’ha realitzat l’experiment amb aigua saturada en sal s’ha comprovat que el
color lila de la col ha augmentat a un to lilós més fort i les cèl·lules han quedat més
compactades.

Fig 7. Observació microscòpica de la col

llombarda amb aigua saturada en sal

- Finalment, a l’haver posat aigua corrent a la làmina de col llombarda, simplement

ha canviat de color a tons violetes quasi transparent, però les cèl·lules no han
canviat de proporció, ja que es troben en un medi isotònic.
7. DISCUSSIÓ
7.1 MACROSCÒPICA
A partir de l’observació macroscòpica de les cèl·lules animals, es coneix que l’ou té
una membrana semipermeable amb una quantitat determinada de sals al seu
interior, que a l’entrar amb contacte tant amb el vinagre com amb l'aigua destil·lada,
aquesta es trenqui a causa del medi en què es troba que en aquest cas seria
l’hipotònic. L’ou augmenta de mida, és a dir, en les seves cèl·lules hi entren
molècules d’H2O i per igualar les concentracions d’ambdós costats, passarà
aquest fenomen.

Fig 9. Igualació de concentracions

7.2 MICROSCÒPICA
El canvi de color i de forma que s’ha observat en les cèl·lules vegetals, no és un
canvi que s’hagi produït directament a les cèl·lules, ja que aquestes tenen una paret
cel·lulòsica. La part on ha afectat els diferents medis i, per tant, ha fet canviar
l'aspecte d’aquestes cèl·lules, són els vacúols i el citoplasma.
Amb aquest concepte s’afirma que com més saturada sigui aquesta aigua que s’hi
diposita sobre la làmina de col, el citoplasma i els vacúols més s'encongiran
alliberant aigua.
D’altra banda, l’aigua que conté menys concentració provoca que entri dins aquest
citoplasma amb vacúols i, per tant, el volum de les cèl·lules augmenta. Aquesta
activitat és anomenada turgència.

Fig 10. Possibilitats de les cèl·lules vegetals quan entren en contacte amb les
diferents substàncies
8. CONCLUSIONS
8.1 GENERALS
1- Al realitzar la pràctica de laboratori s’ha pogut observar els diferents processos d’osmosi
entre les cèl·lules animals així com els resultats contundents que donen una resposta del
què ha succeït durant el procés.

2- S’ha considerat de manera precisa els diferents medis en els quals han estat les cèl·lules
vegetals de la col llombarda gràcies al microscopi i així, veure què passa en els diferents
casos (medi hipotònic, hipertònic i isotònic).

8.2 ESPECÍFIQUES
3- S’ha pogut visualitzar el despreniment de la closca de l’ou i l’augment del seu volum en
els 2 medis on hi ha estat dipositat.

4- A causa dels diferents medis aplicats a la col llombarda, s’han pogut distingir les 3
tonalitats del color violeta en cada una de les dissolucions aplicades.
9. FONTS D’INFORMACIÓ
9.1 BIBLIOGRAFIA
● Llibre de Biologia (Editorial: Santillana, 1 Batxillerat, edició de l’any 2016.
Autor-direcció: Antonio Brandi Fernández)

- Informació sobre l’osmosi i el procés.

9.2 WEBGRAFIA
● https://bit.ly/3z8GkBt
- Figura número 1 on s’hi diferencia l’observació macroscòpica amb la microscòpica.

● https://www.google.com/search?q=medi+hipertonic+hipotonic
- Imatge de la portada

● https://cdn.kastatic.org/ka-perseus-images/45f83565d23aa2630c3176e14992568821
1613ca.png
- Igualació de concentracions

● https://cienciaybiologia.com/wp-content/uploads/2017/04/607px-Turgor_pressure_on
_plant_cells_diagram-es.svg_.png
- 3 medis: hipotònic, isotònic i hipertònic