Sala Martina Dossier

Martina Sala Leal Cor en trànsit: El trasplantament cardíac com a pròrroga de vida
“No fer realitat un somni no vol dir renunciar,

sinó buscar nous camins per apropar-s’hi”
(frase pròpia)
2
SÍNTESI
Resum
El treball de recerca titulat “Cor en trànsit: El trasplantament cardíac com a pròrroga de

vida” s’ha fet per a poder explicar i donar importància a l’òrgan motor del nostre cos, el cor.
Aquest, però, a vegades, no funciona correctament i, què passa quan el cor falla? Què
provoca que l’òrgan es danyi? Quina és l’última solució per a tenir un cor sa? Què és un
trasplantament cardíac i tot el seu procés? Amb aquesta recerca s’ha aconseguit donar
visibilitat i sensibilització a la intervenció de trasplantament de cor, a tot el seu procés previ i
posterior, així com, a la donació, perquè, sense aquesta moltes persones no haurien pogut
gaudir d’una nova vida. Per a poder desenvolupar la recerca s’ha partit d’un marc teòric on
s’explica cada apartat del procés que requereix un trasplantament cardíac i quina és
l’afectació de l’òrgan, tant previ a la cirurgia com del postoperatori. A partir de la recerca
s’ha pogut elaborar un marc pràctic que consta de dues parts. S’ha realitzat una xerrada de
conscienciació a un públic no adult perquè, d’aquesta manera, una petita part de la població
pugui tenir coneixement del trasplantament cardíac i la donació. Com a producte final
d’aquesta primera activitat, s’ha elaborat un vídeo públic per si es vol consultar la xerrada.
Per altra banda, s’ha entrevistat a diversos professionals sanitaris qui duen a terme diferents
tasques dins el món del trasplantament, així com, s’ha pogut entrevistar a un cas viscut a
primera persona. Amb la recopilació d’entrevistes s’ha aconseguit un documental de
sensibilització com a producte final.
Resumen
El trabajo de investigación titulado “Cor en trànsit: El trasplantament cardíac com a

pròrroga de vida” se ha hecho para poder explicar y dar importancia al órgano motor de
nuestro cuerpo, el corazón. Este, pero, a veces, no funciona correctamente y, ¿qué pasa
cuando el corazón falla? ¿Qué provoca que el órgano se dañe? ¿Cuál es la última solución
para tener un corazón sano? ¿Qué es un trasplante cardíaco y todo su proceso? Con esta
investigación se ha conseguido dar visibilidad y sensibilización a la intervención de trasplante
3
de corazón, a todo su proceso previo y posterior, así como, a la donación, porque sin esta
muchas personas no habrían podido disfrutar de una nueva vida. Para poder desarrollar la
investigación se ha partido de un marco teórico donde se explica cada apartado del proceso
que requiere un trasplante cardíaco y cuál es la afectación del órgano, tanto previo a la cirugía
como del postoperatorio. A partir de la investigación se ha podido elaborar un marco práctico
que consta de dos partes. Se ha realizado una charla de concienciación a un público no adulto
porque, de esta manera, una pequeña parte de la población pueda tener conocimiento del
trasplante cardíaco y la donación. Como producto final de esta primera actividad, se ha
elaborado un video público por si se quiere consultar la charla. Por otra parte, se ha
entrevistado a varios profesionales sanitarios quienes llevan a cabo diferentes tareas dentro
del mundo del trasplante, así como, se ha podido entrevistar a un caso vivido en primera
persona. Con la recopilación de entrevistas se ha conseguido un documental de
sensibilización como producto final.
Summary
The research work titled “Cor en trànsit: El trasplantament cardíac com a pròrroga de vida”
has been done to explain and give importance to the motor organ of our body, the heart. This
one, but, doesn’t work properly and, what happens when the heart fails? What causes the
organ to be damaged? What is the last solution to have a healthy heart? What is a heart
transplant and its entire process? With this research, it has been possible to give visibility
and awareness to the heart transplant intervention, to all its previous and subsequent process,
as well as, to the donation, because without it many people would not have been able to enjoy
a new life. In order to develop the research, a theoretical framework has been used where
each section of the process that requires a heart transplant is explained and what is the
affectation of the organ, both prior to surgery and postoperatively. From the research it has
been possible to elaborate a practical framework that consists of two parts. An awareness talk
has been given to a non-adult audience because, in this way, a small part of the population
can be aware of heart transplantation and donation. As the final product of this first activity, a
public video has been produced in case you want to consult the talk. On the other hand,
several health professionals who carry out different tasks within the world transplantation
have been interviewed, as well as a case experienced in the first person. With the compilation
of interviews, an awareness-raising documentary has been achieved as a final product.
4
PRÒLEG
La Martina té un gran interès pel món sanitari, específicament pel tema de la donació i els
trasplantaments. El treball ha resultat d’una magnífica programació dels tempos i planificació
de les tasques a realitzar. Ha buscat exhaustivament informació teòrica, ha investigat el tema
àmpliament i ha aprofundit la recerca amb entrevistes personals i l’anàlisi pertinent de les
dades obtingudes. S’ha involucrat en tots els àmbits que ha pogut i no ha dubtat a l’hora
d’anar a Barcelona, a Girona o on fos per fer entrevistes a responsables importants d’aquest
àmbit. Ha estat valenta entrant en una aula de tercer d’ESO, sabent mantenir l’atenció de tota
l’aula mentre els feia una classe explicativa sobre trasplantaments i donació. Ha descobert els
grans problemes que hi ha de falta d’òrgans i com es pot intentar suplir a través de la
sensibilització. Ha acabat el treball essent conscient de tot el procés de trasplantament i de les
conseqüències que comporta ser una persona trasplantada. Ha treballat de valent i ha invertit
moltes hores i il·lusió en aquest projecte. Amb diligència, responsabilitat, respecte i molt de
tacte i sensibilitat. Ha traspassat el treball de recerca i fins i tot s’ha involucrat en
l’Associació sense ànim de lucre Donem Girona en l’àmbit personal. Ara forma part del grup
i ens és molt necessària la seva contribució voluntària.
Marta Gubau Comas
5
NOTA D’AGRAÏMENT
M'agradaria agrair a totes aquelles persones que han estat presents durant el procés de
realització d’aquest treball. Tota l’ajuda que he rebut m’ha servit per a poder aconseguir
l’objectiu proposat inicialment.
En primer lloc, vull donar les gràcies a la meva família per haver-me recolzat, motivat i
haver-me fet veure que tota la feina feta té un reconeixement. Agraeixo molt la seva
confiança cap a mi i haver-me empès a tirar endavant.
En segon lloc, agraeixo la immensa ajuda que he rebut de part de la Marta Gubau, una noia
qui va rebre un trasplantament cardíac. Ella m’ha animat i m’ha donat molt de suport, així
com, he pogut rebre els contactes de professionals gràcies a ella. La seva assistència i
col·laboració m’ha facilitat la tasca. Tanmateix, valoro la seva amabilitat i fortalesa amb què
enfronta la vida. La Marta és un gran exemple a seguir, tan personalment com fent referència
a la implicació i feina que fa dins el món de donació i trasplantament. Gràcies a ella,
actualment formo part de l'agrupació Donem Girona, formada tant per sanitaris com per
receptors d’òrgans.
Marta, admiro molt els teus valors i la teva manera de ser.
Seguidament, donar les infinites gràcies a en Jorge Twose, treballador de l’Organització

Catalana de Trasplantaments. M’ha ofert ajuda en tot moment i m’ha cedit, també, contactes
de professionals sanitaris. La cordialitat i professionalitat d’en Jorge m’ha ajudat molt i m’ha
motivat a endinsar-me més en el tema.
També, vull agrair a la Marta Farrero, cardiòloga de l’Hospital Clínic, a l’Elena Sandoval,
cirurgiana de l’Hospital Clínic i a la Núria Masnou, coordinadora de trasplantament de
l’Hospital Josep Trueta. Dono les gràcies per l’estona que m’han dedicat i per haver-me
ajudat amb els dubtes que se m’han plantejat.
6
Admiro les seves tasques dins la medicina, ja que sense elles moltes vides no s’haurien pogut
salvar.
Les entrevistes realitzades a les persones mencionades anteriorment m’han ajudat a extreure
informació i concloure el meu treball.
D’altra banda, a la Montse Sala, la meva tutora del Treball de Recerca per haver-me
aconsellat, per confiar i per implicar-se en el meu projecte.
Per acabar, moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que han dedicat uns minuts del
seu temps en llegir el meu treball.
7
ABREVIACIONS
HLA: Antígens Humans d’Histocompatibilitat
IAM: Infart de Miocardi
MHC: Major Histocompatibility Complex / Complex Major d’Histocompatibilitat
OCATT: Organització Catalana de Trasplantaments
RA: Rebuig Agut
TxC: Trasplantament cardíac
UCI: Unitat de Cures Intensives
VIH: Virus de la immunodeficiència humana
8
ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS
A l’índex d’il·lustracions apareixen quatre figures (de la 8 a l'11) sense un enllaç format APA
pel fet que les imatges són confidencials, el material me’l va cedir professionals mèdics.
També apareixen 7 figures (de la 13 a la 25) sense un enllaç format APA pel fet que la font
d’on s’ha extret les imatges és pròpia.
Figura 1: Zona anatòmica del cor. Font: Homo Medicus
¿Qué es el corazón? - Anatomía. (2023, April 7). Homo medicus. Recuerat Maig 2, 2023, de
https://homomedicus.com/que-es-el-corazon/
Figura 2: Anatomia i parts del cor. Font: The Texas Heart Institute
Salud cardiovascular: Anatomía del corazón. (s.d.). The Texas Heart Institute. Recuperat
Maig 21, 2023, de
https://www.texasheart.org/heart-health/heart-information-center/topics/anatomia-del-corazon
/
Figura 3: Trombosis. Font: Infosalus
La trombosis en 8 cuestiones clave. (2016, January 6). Infosalus. Recuperat Juny 4, 2023, de
https://www.infosalus.com/salud-investigacion/noticia-trombosis-cuestiones-clave-20160106
075932.html
Figura 4: Aparició de trombosis a les extremitats inferiors. Font: Unidad de Patología

Vascular
Trombosis Venosa. (s.d.). Unidad de Patología Vascular. Recuperat Juny 15, 2023, de
https://www.patologiavascular.com/trombosis-venosa/
Figura 5: Ecocardiografia. Font: Grupo Scanner Vizcaya
La ecocardiografía , la tecncología que permite ver el corazón. (2021, July 27). Grupo
Scanner Vizcaya. Recuperat Juny 19, 2023, de
https://www.gruposcanner.biz/ecocardiografia-bilbao/
Figura 6: Cateterisme. Font: Cardiología Hospital Puerta de Hierro
9
Cateterismo cardiaco - Cardiología Hospital Universitario Puerta de Hierro Majadahonda.

(s.d.). Cardiología Hospital Puerta de Hierro. Recuperat Juliol 2, 2023, de
https://cardiologiapuertadehierro.com/cateterismo-cardiaco
Figura 7: Mètode per implantar el cor donant. Font: Viquipèdia
Trasplantament cardíac. (s.d.). Viquipèdia. Recuperat Juliol 10, 2023, de

https://ca.wikipedia.org/wiki/Trasplantament_card%C3%ADac
Figura 8: Evolució del nombre donants vàlids (10 anys). Font: Salut/OCATT (informació
compartida per a professional)
Figura 9: Evolució del nombre trasplantaments (10 anys). Font: Salut/OCATT (informació
Figura 10: Evolució trasplantaments pediàtrics realitzats a Catalunya. Font: Salut/OCATT

(informació compartida per a professional)
Figura 11: Evolució del nombre de donants cadàver vàlids per causa de mort. Font:
Salut/OCATT (informació compartida per a professional)
Figura 12: Logo associació Donem Girona. Font: Donem Girona. Donació i Trasplantament
Donem Girona. Donació i trasplantament. (s.d.). Trasplantaments Gencat. Recuperat Agost

20, 2023, de https://trasplantaments.gencat.cat/ca/detall/article/DonemGirona
Figura 13: Barcelona, OCATT. Font: pròpia
Figura 14: Barcelona, Hospital Clínic. Font: pròpia
Figura 15: Esquema temes tractats durant la xerrada. Font: pròpia
Figura 16: Xerrada. Font: pròpia
Figura 17: QR presentació de diapositives xerrada. Font: pròpia
Figura 18: QR presentació format vídeo de la xerrada. Font: pròpia
Figura 19: Hospital Josep Trueta amb Dra.Núria Masnou. Responsable en Coordinació
d’Òrgans i Teixits. Font: pròpia
10
Figura 20: OCATT amb Jorge Twose. Responsable de comunicació de l’OCATT. Font:
pròpia
Figura 21: OCATT amb Dr. Jaume Tort Bardolet. Director de l’OCATT. Font: pròpia
Figura 22: Hospital Clínic amb Dra. Marta Farrero. Cardiòloga. Font: pròpia
Figura 23: Hospital Clínic amb Dra. Elena Sandoval. Cirurgiana cardiovascular. Font: pròpia
Figura 24: Banyoles amb Marta Gubau. Receptora de cor. Font: pròpia
Figura 25: QR documental d’entrevistes. Font: pròpia
11
ÍNDEX
SÍNTESI 3
PRÒLEG 5
NOTA D’AGRAÏMENT 6
ABREVIACIONS 8
ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS 9
ÍNDEX 12
1. INTRODUCCIÓ 14
1.1 MOTIVACIÓ: 14
1.2 HIPÒTESIS: 15
1.3 OBJECTIUS: 15
1.4 METODOLOGIA 16
2. MARC TEÒRIC 17
2.1 QUÈ ÉS EL COR I ON ES TROBA? 18
2.1.1 ANATOMIA I FUNCIONAMENT 19
2.2 TRASPLANTAMENT CARDÍAC 21
2.2.1 PATOLOGIES PRÈVIES QUE DERIVEN A UN TRASPLANTAMENT
CARDÍAC 22
2.2.2 TRACTAMENT AMB ALTRES MÈTODES ABANS DE DERIVAR A UN
TRASPLANTAMENT 23
2.2.3 IMPORTÀNCIA DELS TRASPLANTAMENTS (CARDÍAC) 24
2.2.4 DONANTS DE COR 25
2.2.5 PROVES ABANS D’ENTRAR EN LLISTA D’ESPERA 26
2.2.5.1 LLISTA D’ESPERA 28
2.2.6 PROCÉS DE CIRURGIA AMB EL DONANT CADÀVER 29
2.2.7 PROCÉS PREVI A QUIRÒFAN DEL RECEPTOR DE COR 29
2.2.7.1 COM ÉS EL PROCÉS DE CIRURGIA? 30
2.2.7.1.1 Després de la cirurgia 31
2.3 GENÈTICA I COMPATIBILITAT 32
12
2.4 AFECCIÓ DEL SISTEMA IMMUNITARI I REBUIG 33

2.5 SUPERVIVÈNCIA/QUALITAT DE VIDA DESPRÉS DE SER TRASPLANTAT 35
2.6 VIDA POSTERIOR AL TRASPLANTAMENT CARDÍAC 35
2.7 INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I DADES DE DONACIÓ I TRASPLANTAMENT
(cardíac i altres òrgans) A CATALUNYA, 2022 39
3. MARC PRÀCTIC 43
3.1 XERRADA A L’ALUMNAT DE 3r D’ESO I VÍDEO: 46

3.1.1 DE QUÈ CONSTA LA XERRADA? 46
3.1.2 VÍDEO DIVULGATIU XERRADA 49
3.2 ENTREVISTES I DOCUMENTAL FINAL: 50

3.2.1 COM I A QUI ES VAN DUR A TERME LES ENTREVISTES? 50
3.2.2 PETITA ANÀLISI DE LES ENTREVISTES 51
3.2.3 DOCUMENTAL 56
4. CONCLUSIONS 57
5.WEBGRAFIA 60
6. ANNEXOS 62
ANNEX 1: Entrevista Dra. Núria Masnou 63
ANNEX 2: Entrevista Jorge Twose 68
ANNEX 3: Entrevista Dra.Marta Farrero 73
ANNEX 4: Entrevista Dra.Elena Sandoval 76
ANNEX 5: Entrevista Marta Gubau 80
13
1. INTRODUCCIÓ
Segurament, la gran majoria que esteu llegint aquest treball no us heu plantejat mai què
passaria si la vostra vida depengués d’una altra persona. D’una persona que dóna el seu cor
de forma altruista per a algú que li depèn la vida.
Hi ha problemes o malalties que alteren el funcionament del cor i arriba un moment que
aquest no dóna més de si mateix i, quan diversos medicaments o tractaments no donen un
resultat exitós, la vida d’aquesta persona es redueix a pocs anys, pocs mesos, poques
setmanes o pocs dies. És aquí quan la persona malalta ha de recórrer a un trasplantament
cardíac, és a dir, a sotmetre’s a una intervenció per a poder implantar un cor sa. I, d’on prové
aquest nou cor? És la donació el que salva vides. Sense una persona donant, moltes persones
haurien quedat a les portes del trasplantament. I, si aquesta persona donant hi és i la vida té
un cor per a nosaltres, tenim una vida assegurada? Doncs el trasplantament no és tan fàcil,
enmig de l’operació pot aparèixer el rebuig, és a dir, el cos detecta que s’està implantant un
cor que no pertany al mateix organisme. I, a partir d’aquí, comença la immunosupressió, que
debilita la vida de la persona. Per tant, el trasplantament promulga la vida, li dóna una millor
qualitat, però aquesta persona mai podrà tornar al seu 100%.
1.1 MOTIVACIÓ:
Per a la realització del treball, m’he volgut centrar en un àmbit basat en la ciència, ja que la
recerca científica és el que em motiva i el que m’incita a voler investigar sobre algun tema en
concret com ha estat l’escollit. Així mateix, especialitzar-me en el món laboral de la ciència
és un objectiu que tinc present i el Treball de Recerca és una eina per endinsar-me en el que
realment m’apassiona.
La principal motivació que m’ha portat a fer el Treball de Recerca sobre com afecta que
l’organisme estigui sotmès a un trasplantament cardíac ha estat la inquietud, ja que partia
d’un coneixement nul, d’investigar i conèixer quin és el procés i com reacciona l’organisme a
l’hora de funcionar a partir de l’òrgan principal quan no pertany al mateix cos. També m’ha
despertat l’interès quines són les problemàtiques que acaben derivant a aquesta complexa
cirurgia, així com la vida posterior que s’ha de seguir per mantenir segur el funcionament del
cor.
14
D’altra banda, un motiu més personal referent a l’elecció del treball, és la satisfacció de
poder tenir l'oportunitat de comparar el meu treball amb un cas real i, d’aquesta manera,
poder comprovar la meva anàlisi amb el procés a la vida real.
La motivació ha estat l’element clau perquè pugui realitzar una recerca on pugui treballar
constantment i sentir-me còmode tant en l'estudi com en la pràctica del treball.
1.2 HIPÒTESIS:
1) El procés previ de trasplantament de cor es basa, tan sols, en aconseguir que el cor donant
sigui compatible amb el receptor?
2) És possible seguir un nivell de vida natural/habitual després d’un procés de trasplantament

cardíac?
1.3 OBJECTIUS:
Teòrics:
- Esbrinar quines són les causes que deriven a una persona a haver de ser sotmesa a un
trasplantament cardíac.
- Relacionar la compatibilitat i la genètica a l’hora de realitzar el trasplantament.
- Conèixer quina és la reacció de l’organisme en funcionar a través d’un òrgan que no
pertany a un mateix cos.
- Investigar sobre quin és el millor estil de vida a seguir per a un pronòstic de vida
favorable.
Pràctics:
- Informar-me de l’experiència de l’afectació del trasplantament cardíac amb un cas

concret.
- Realitzar una xerrada de sensibilització a alumnes que han rebut un coneixement bàsic
del cor. Elaboració de vídeo divulgatiu.
- Contactar i rebre informació a partir d’entrevistes tant a professionals especialistes de
diferents departaments que formen part d’un trasplantament cardíac com a persones
que han patit l’episodi en primera persona. Documental com a producte final.
15
1.4 METODOLOGIA
Aquest treball es divideix en dues parts: el marc teòric i el marc pràctic.
En la part teòrica s’hi troba tota aquella recerca que s’ha fet per poder elaborar aquest treball
organitzat i dividit en diferents apartats on hi ha explicat aquells aspectes més rellevants de
sotmetre’s a un trasplantament cardíac, així com tots aquells coneixements importants a
conèixer abans del procés quirúrgic. La cerca de la informació ha estat a partir de la consulta
d’articles, i pàgines web com per exemple l’OCATT (Organització Catalana de
Trasplantaments) on he pogut contactar amb responsables d’aquesta organització i m’han
aconsellat en la recerca.
En la part pràctica, s'ha realitzat dues pràctiques amb 2 subapartats cadascuna que
complementen els objectius del treball i tenen una finalitat en comú: la
divulgació/fonamentació dels trasplantaments cardíacs i la donació. La primera part és una
xerrada de sensibilització a l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Josep Brugulat. Aquesta
pràctica, s’ha portat a terme juntament amb una receptora de cor perquè, d’aquesta manera, el
públic ha pogut empatitzar més amb què és un trasplantament de cor.
D’altra banda, en la segona part, s’han dut a terme diverses entrevistes a professionals
especialitzats en el trasplantament de cor, i, cada expert, compleix una funció diferent
relacionada amb el trasplantament cardíac. Així mateix, s’ha entrevistat a la mateixa
receptora de cor amb qui vaig portar a terme la xerrada. Amb el recull d’entrevistes en format
vídeo, s’ha aconseguit obtenir, com a producte final, un documental de sensibilització i
d’informació, per a tota mena de públic, a partir d’aquests diferents sectors professionals.
16
2. MARC TEÒRIC
17
2.1 QUÈ ÉS EL COR I ON ES TROBA?
El cor és l’òrgan principal del cos d’un ésser viu. Pesa entre 200 i 425 grams i la seva mida és
una mica més gran que el puny d’una mà.
Aquest ha de funcionar d’una manera específica i correcta perquè l’organisme pugui

continuar viu. Si hi ha alguna anomalia, pot provocar el risc de mort. D’altra banda, si deixa
de funcionar espontàniament de la manera adequada, pot provocar la mort directa.
És buit i forma cavitats per on circula la sang. La seva funció és bombar la sang rica en
oxigen i nutrients, aproximadament, 5 litres per minut, xifra que augmenta quan l’organisme
se sotmet a un esforç afegit com per exemple, en executar activitat física. Seguidament,
aquesta, és transportada per a tot el cos i pels diferents òrgans gràcies a la seva funció
impulsora que descarrega cada vegada que aquest batega.
El cor està situat entremig dels pulmons, al tòrax lleugerament cap a la banda esquerra,
darrere l’estèrnum i davant l’esòfag. Perquè es pugui contraure i relaxar-se rítmicament, així
com que es mantingui segur, es troba embolcallat i protegit pel pericardi. El pericardi és com
una mena de bossa formada per una doble membrana, una que està en contacte directe amb el
cor (pericardi visceral) i la capa externa (pericardi parietal). Entremig hi ha un líquid que
actua com a lubricant i separa la zona toràcica de l’abdominal.
Figura 1. Zona anatòmica del cor. Font: Homo Medicus
18
2.1.1 ANATOMIA I FUNCIONAMENT
El cor està dividit en quatre cavitats dividides en superiors i inferiors. En la part superior s’hi
distingeix l’aurícula dreta de l’esquerra i en les inferiors s’hi troba el ventricle dret i el
ventricle esquerre. Cada cavitat està separada respectivament per una paret muscular.
El cor també està format per la vena cava superior; la vena cava inferior; l’artèria aorta i les
vàlvules cardíaques.
En el nostre cos s’hi troba sang desoxigenada i sang oxigenada. La funció dels pulmons és
oxigenar aquella sang que prové bruta de la resta del cos, però és el cor l’encarregat de
bombar aquesta sang neta als diferents òrgans i parts de l’organisme.
Explicat de manera ràpida, aquest procés se segueix de la següent manera: la sang

desoxigenada entra per la vena cava superior fins a l’aurícula dreta. De l’aurícula dreta passa
al ventricle dret i es dirigeix cap a la vàlvula pulmonar on aquesta sang desoxigenada anirà
als pulmons. Els pulmons faran la funció d’oxigenar aquesta sang i retornar-la al cor a través
de les venes pulmonars. Seguidament, anirà a l’aurícula esquerra, llavors es buidarà al
ventricle esquerre i viatjarà a través de la vàlvula aòrtica fins a arribar a l’artèria aorta que
serà l’encarregada de bombar aquesta sang oxigenada a la resta de parts i òrgans del cos.
Figura 2. Anatomia i parts del cor. Font: The Texas Heart Institute
19
Explicat de manera específica, la sang segueix el següent circuit:
Cavitats superiors
L’aurícula dreta és la que rep la sang desoxigenada procedent de la resta del cos a través de
les dues venes caves i la buida en el ventricle dret.
L’aurícula esquerra rep la sang oxigenada de les venes pulmonars i la bomba cap al
ventricle esquerre a través de la vàlvula mitral la qual uneix aquestes dues cavitats.
Les aurícules estan connectades a les venes per tal que la sang pugui circular.
Cavitats inferiors
El ventricle dret rep la sang que prové de l’aurícula dreta i aquesta és impulsada a través de
l’artèria pulmonar cap als pulmons.
El ventricle esquerre és el que rep la sang que es troba oxigenada procedent de l’aurícula
esquerra a través de la vàlvula mitral. El ventricle esquerre és l’encarregat de bombar la sang
a través de l’artèria aorta per a tot al cos i, per tant, el seu teixit muscular és més gruixut, així
com, és la cavitat més forta del cor.
Els ventricles estan connectats a les artèries.
Vena cava superior

La vena cava superior és un vas sanguini i la seva funció és rebre la sang que prové de les
extremitats superiors del cos humà, com ara el cap i el coll. Seguidament, aquesta sang és
transportada a l’aurícula dreta.
Vena cava inferior

La vena cava inferior es troba sobre la paret abdominal. La seva funció consisteix en
transportar la sang desoxigenada que procedeix de les extremitats inferiors del cos humà i
repartir-la per a la part dreta del cor.
Artèria aorta
L’artèria aorta és la més gran del cos humà. És l’encarregada de transportar la sang oxigenada
i distribuir-la per a la resta d’òrgans de l’organisme.
Vàlvules cardíaques
20
Les 4 vàlvules cardíaques s’anomenen:

- Tricúspide: separa l’aurícula dreta del ventricle dret.
- Pulmonar: separa el ventricle dret de l’artèria pulmonar.
- Mitral: situada entre l’aurícula esquerra i el ventricle esquerre.
- Aòrtica: situada entre el ventricle esquerre i l’artèria aorta.
Aquestes vàlvules fan que la sang circuli en un sol sentit sense que aquesta pugui retornar.
2.2 TRASPLANTAMENT CARDÍAC
El trasplantament cardíac (TxC) és la implantació d’un cor nou a un organisme concret

perquè aquest pugui continuar funcionant correctament, ja que el procedent està danyat.
El trasplantament és un procés realitzat a partir d’una intervenció quirúrgica la qual es basa

en el mètode ortotòpic.
El procés de trasplantament ortotòpic consisteix en l'extracció del cor danyat o amb

insuficiència o anomalia que fa que no funcioni correctament per, després, substituir-lo per un
de sa d’un organisme sense vida, anomenat donant. Seguidament, el model ortotòpic consta
en col·locar-lo al mateix lloc anatòmic de l’extret.
D’altra banda, un altre procés que no es porta a la pràctica, però a la literatura inicial dels Tx
va ser descrit, és el mètode de trasplantament heterotòpic. Aquest procés es basava a afegir
un segon cor al cor que ja es té, per exemple, en casos de pacients amb hipertensió pulmonar,
ja que danya les artèries dels pulmons i pot esdevenir arrítmies i fallides del cor. Com s’ha
esmentat, però no es porta a la pràctica i aquest mètode ha quedat apartat en la història.
El TxC no només pot salvar la vida d’una persona, sinó que també ajuda els pacients a tornar
a moltes activitats com ara l’esport, entre molts altres exercicis, que abans de la cirurgia eren
impossibles, ja que presentaven alguna insuficiència cardíaca.
Hi ha diversos tipus de trasplantaments de diversos teixits, òrgans o parts del cos segons la
procedència de l’òrgan donant:
- Autoempelt: el nou òrgan es pot originar a partir dels teixits que origina la mateixa persona
que el necessita (ex: pell, medul·la òssia o sang).
21
- Isoempelt: l’òrgan procedeix d’una altra persona, però donant i receptor tenen la mateixa
constitució genètica, els bessons univitel·lins, per tant, afavoreix el rebuig (ex: medul·la
òssia).
- Al·loempelt: l’òrgan ve d’una altra persona i amb diferent constitució genètica (ex: cor,
ronyons, ossos, medul·la òssia, pulmons, sang, còrnia, fetge…).
- Xenoempelt: l’òrgan procedeix d’un ésser viu de diferent espècie (ex: cor de porc).
2.2.1 PATOLOGIES PRÈVIES QUE DERIVEN A UN TRASPLANTAMENT

CARDÍAC
Hi ha diversos factors que danyen el cor, conseqüència que provoca que el cor no funcioni
amb el seu màxim rendiment. Aquesta insuficiència cardíaca pot ser la causant que una
persona s’hagi de sotmetre a un TxC.
La insuficiència cardíaca fa que el cor no funcioni amb el seu rendiment normal i provoca
que el cor no pugui repartir tota la sang a la resta del cos. Això causa una resposta conseqüent
a la resta del cos i fa que alguns òrgans deixin de funcionar, com ara: els pulmons, els
ronyons, el fetge…
Les malalties que poden derivar a una insuficiència cardíaca poden ser:
- Les cèl·lules musculars són afectades quan el flux sanguini disminueix a causa de
l’obstrucció de vasos sanguinis1 pel greix acumulat.
- En conseqüència del greix, també pot provocar l’infart de miocardi (IAM2), ja que les
plaques de greix provoquen trombosis3 i obstrueixen els vasos sanguinis i, com a
conseqüència, que provoca que no arribi la sang necessària a algun múscul cardíac.
1
Vasos sanguinis: canals de forma tubular amb la funció de transportar i distribuir la sang que procedeix del cor fins
als teixits i l’efecte contrari.
2
IAM: és provocat per l’obstrucció d’una vena o artèria, causant en conseqüència la mort de les cèl·lules que
conformen el teixit cardíac afectat. L’IAM pot desencadenar el mal funcionament de l’òrgan i fins i tot la mort de la
persona.
3
Trombosis: es produeix quan la sang s’aglomera provocant un hematoma, el qual tapona els vasos sanguinis, i
incapacita el retorn de la sang cap al miocardi. L’individu perjudicat pel trombe pateix una inflació i un dolor agut en
la zona afectada.
22
- Altres causes de malalties cardíaques poden ser produïdes per: la consumició elevada i
constant d’alcohol; el tabaquisme; el colesterol en fase avançada, la diabetis; l’edat
avançada; l’afecció d’algun virus; alteracions en els gens, la hipertensió arterial4…
Figura 3. Trombosis. Font: Infosalus Figura 4. Aparició de trombosis a les extremitats inferiors.
Font: Unidad de Patología Vascular
2.2.2 TRACTAMENT AMB ALTRES MÈTODES ABANS DE DERIVAR A UN

TRASPLANTAMENT
El trasplantament cardíac és una intervenció molt complexa i d’alt risc. És per aquest motiu
que abans de recórrer a la cirurgia, és necessari que, per solucionar aquests problemes que
genera el cor, se segueixi un tractament a partir d’altres mètodes, com per exemple:
- Recanvis de la vàlvula aorta del cor que consisteix a substituir-la per a una artificial quan
aquesta ja no fa la seva funció correctament.
- Tractaments mèdics els quals poden relaxar els vasos sanguinis perquè el cor pugui
treballar millor, d’altres tractaments actuen perquè el cor bombegi més fort o, en casos
contraris, ajuden a disminuir la freqüència cardíaca.
- Cirurgia de revascularització que consisteix a netejar l’òrgan perquè la sang pugui

circular de manera habitual i pugui repartir l’oxigen necessari a la resta del cos. Evita el
taponament d’alguna vena, artèria, els capil·lars…
4
La hipertensió arterial: és produïda quan les artèries són més rígides del normal, conseqüentment, la força que ha
d’exercir el cor per a impulsar la sang és major, superant els valors establerts per a la comunitat científica (120/80 mm
Hg). Aquesta afecció genera una major exigència per part del cor.
Pot provocar malestar, augment de possibilitat d’atac cardíac, accident cardiovascular o altres trastorns greus.
23
- Marcapassos resincronitzador, s’implanta a aquelles persones amb una insuficiència

cardíaca molt avançada qui, el seu cor, presenta un retard en la contracció del ventricle dret.
Aquest marcapassos s’encarrega que els ventricles es contreguin al mateix temps i, d’aquesta
manera, el cor pugui bombar i relaxar-se sincronitzadament. Tanmateix, fa que el flux
sanguini carregat d’oxigen (O2) flueixi millor a través de l’artèria aorta i, d’aquesta manera,
arribi l’oxigen necessari al teixit pulmonar perquè els pulmons puguin repartir l’O2 a la resta
d’òrgans de l’organisme.
Quan aquestes problemàtiques que pateix el cor no han estat tractades a partir d’alguns
d’aquests mètodes amb un resultat exitós, cal derivar a la intervenció per a implantar un cor
nou que pugui substituir la funció del danyat.
2.2.3 IMPORTÀNCIA DELS TRASPLANTAMENTS (CARDÍAC)
Els TxC són intervencions quirúrgiques imprescindibles per a què aquelles persones amb
insuficiències, en el cas tractat insuficiències cardíaques, puguin sobreviure així com,
requereixin una millor qualitat de vida. És per aquest motiu que s’ha de fomentar la donació
d’òrgans. Els trasplantaments són els responsables i, en diverses ocasions, l’única alternativa
per a salvar la vida d’un pacient.
La situació mèdica de molts països d’arreu del món, presenten una carència d’òrgans
disponibles per a poder satisfer la demanda d’un nou cor per a aquelles persones necessitades.
“A Catalunya arriba un cert nombre de cors donants, però per problemàtiques que s’hi
troben en aquests, ja sigui perquè provenen de gent molt gran o perquè presenten
incompatibilitat amb els receptors, acaben essent útils 60 cors per any, per tant, es poden
realitzar uns 60 trasplantaments i això és molt poc” - (cardiòloga Marta Farrero Torres, de
l’Hospital Clínic de Barcelona).
Les llistes d’espera dels pacients receptors d’un trasplantament cardíac són molt extenses. Es
presenta una escassetat de donants (tot i que els darrers anys s’ha presentat un increment
d’aquests), i sense els donants, no són possibles els trasplantaments. És per aquest motiu que
es causa la mort de moltes persones, perquè no arriba a temps a la cirurgia.
Aquests processos de trasplantament, són gràcies a la feina que fan moltes organitzacions,
com és el cas de Catalunya, l’OCATT.
24
2.2.4 DONANTS DE COR
Els donants de cor no poden ser persones en vida, sinó que han de ser persones cadàver.
Tanmateix, una persona que dóna el seu cor no pot haver mort d’alguna anomalia cardíaca, ja
que la persona receptora de l’òrgan patiria la mateixa malaltia.
Hi ha 2 tipus de donants. El mètode més habitual per a ser donant de cor és la mort
encefàlica, és a dir, són aquells pacients que no tenen activitat cerebral, ja sigui perquè han
patit un accident, una hemorràgia o ictus massiu5, però el seu cor continua bategant.
L’altre mètode de donació de cor que se’n duu menys a la pràctica, però és utilitzada més
recentment (des de fa 2-3 anys) perquè dóna resultats molt positius, és la mort en asistòlia. La
mort en asistòlia és l’aturada cardíaca. Aquest cor ha deixat de funcionar, però es pot tornar a
engegar si passa poc temps des que la persona pateix l’aturada. Segons dades de l’OCATT, el
2022 va haver-hi 193 donants en mort en asistòlia, el que representa un 54,1% sobre el total
de donants cadàvers.
“El perfil del donant cadàver a Catalunya l'any 2022 és un home, de 60 anys, de mort en
asistòlia, mort a causa d'un accident cerebrovascular i nascut a l'Estat espanyol” (2003:
home, 52 anys, mort encefàlica, ACV i nascut a l'Estat espanyol) - (Salut/OCATT).
La donació de cor es duu a terme a partir de la decisió familiar o pròpia, ja que abans de la
mort queda escrit en un carnet de donant. Per tant, decideixen donar el seu cos i poder
aprofitar el cor, quan es troba en bon estat i sigui compatible, per a poder ser trasplantat a un
organisme necessitat en vida. “El 82% de les famílies han donat el consentiment a la donació
dels òrgans del seu familiar.” - (Salut/OCATT)
“Molts anys enrere hi havia més donants, ja que la gent no portava casc amb moto, no
portaven cinturó… Per tant, hi havia més morts.” - (Cardiòloga Marta Farrero Torres, de
l’Hospital Clínic de Barcelona).
Un donant de cor, així com els donants d’altres òrgans, no poden donar el cos a la ciència, ja
que aquests òrgans que també podrien ser estudiats queden extrets de l’organisme. El que sí
que poden és donar altres òrgans (diferents de l’òrgan donant) a persones que ho necessiten.
5
Ictus massiu: es provoca quan alguna artèria cerebral es trenca o es tapona i les cèl·lules cerebrals moren.
25
La donació és anònima. Els receptors no tenen accés a la informació de l’origen del seu nou
cor. Això és degut a la protecció de dades i perquè la donació és gratuïta i altruista.
L’anonimat, per tant, evita problemes econòmics (o altres) entre familiars de donant i
receptor.
Els cors donants no sempre són bons per a ser trasplantats, és a dir, a vegades no corresponen
amb les necessitats que requereixen les persones receptores de l’òrgan. També, és possible
que el cor no pugui resistir en bones condicions des que és traslladat fins que arriba a
l’hospital on es durà a terme la cirurgia. És per motius varis que molts cors donants han de
ser descartats i és aquí quan predomina la llista d’espera. La donació té un paper molt
important, ja que sense aquesta, les intervencions no es podrien dur a terme. És per aquesta
raó que s’ha de fomentar la donació d’òrgans. Com més donants, més possibilitats de salvar
vides, perquè per fer que un cor es pugui acceptar per a ser trasplantat, ha de ser adequat a
alguna de les persones que estan a l’espera d’aquest.
2.2.5 PROVES ABANS D’ENTRAR EN LLISTA D’ESPERA
Quan els tractaments no responen a la malaltia cardíaca que es presenta prèviament, es

comença a fer un estudi al pacient per comprovar si pot entrar en llista d’espera per ser
candidat de rebre un cor nou. D’aquesta manera, també poder conèixer la compatibilitat del
pacient. Aquest procediment s’anomena Cross-match.
Durant aquest procés previ de proves hi participen: cardiòlegs, cirurgians, infermers,
assistents socials, psicòlegs, psiquiatres, nutricionistes…
L’estudi al pacient consta de les següents proves:
- Ecocardiografia: s’observa el funcionament del cor i es confirma que hi ha una malaltia

cardíaca que posa en perill la salut del pacient.
- Cateterisme esquerre: estudiar les artèries cardíaques per si el mal funcionament del cor
prové d’aquestes artèries i, d’aquesta manera, mirar si hi ha alguna altra manera de tractar el
problema que no s’hagi provat anteriorment.
- Cateterisme dret: analitzar els pulmons i comprovar si es presenta una hipertensió

pulmonar.
26
- Estudi carotidi i perifèric: aquesta prova mostra com la sang flueix a través de les artèries
caròtides (del coll) i si es presenta alguna lesió a les artèries perifèriques (de les cames).
- Tac/ecografia de la zona abdominal: descartar que es presentin lesions en aquesta zona de

l’organisme.
- Analítica completa: aquesta analítica permet conèixer el grup sanguini del pacient que
influirà en la compatibilitat donant-receptor. També s’analitza la funció hepàtica, és a dir, els
enzims, proteïnes i altres substàncies que produeix el fetge. D’altra banda, també s’analitza la
funció real, com els ronyons realitzen la funció d’eliminar l’excés d’aigua en sang a través de
l’orina i l’equilibri en les substàncies químiques (Potassi (K) Calci (Ca) i Sodi (Na)). Així
mateix, estudiar la serologia dels anticossos d’altes infeccions que ha patit el pacient durant la
seva vida, etc.
- Estudi del sistema immunitari: es porta a terme aquest estudi per conèixer el sistema
immunitari del pacient i saber com pot reaccionar davant el trasplantament de cor així mateix
saber quin tractament posterior haurà de seguir.
- Sessions amb psicòlegs i psiquiatres: és imprescindible les sessions amb psicologia i

psiquiatria, ja que un trasplantament cardíac comporta inseguretats i pors a l’hora
d’enfrontar-se a una cirurgia tan complicada.
Figura 5. Ecocardiografia. Font: Grupo Scanner Vizcaya Figura 6. Cateterisme. Font: Cardiología Hospital Puerta de
Hierro
27
2.2.5.1 LLISTA D’ESPERA
Els receptors electius, aquells que necessiten ser trasplantats cardíacament, requereixen uns
factors específics en el seu estat per tal de dur a terme el repartiment de cors en la llista
d’espera.
Així doncs, es té en compte:
- La gravetat de la persona que necessita rebre aquest òrgan.
- El temps que el receptor porta esperant a la llista d’espera d’un nou cor.
- La compatibilitat amb el grup sanguini entre donant i receptor.
- La grandària concreta de l’òrgan perquè pugui correspondre.
- La situació geogràfica. Això és degut al fet que el receptor viu a la mateixa zona, ja que és
més fàcil que el cor es mantingui en bones condicions i no es faci malbé en haver-lo de
transportar a una altra zona geogràfica.
Un requisit que altera la darrera prioritat esmentada és l’estat d’urgència en què es troba el
pacient quan no es considera electiu.
Els pacients que es troben en:
- Estat d’urgència 0, és a dir, la persona es troba en perill i necessita ser trasplantat

ràpidament, té prioritat nacional. Així doncs, el primer cor que sigui compatible amb aquest
receptor tindrà prioritat en rebre l’òrgan sense tenir en compte la situació geogràfica que es
trobi.
- Estat d’urgència 1, és a dir, es troba en estat de risc, però no presenta les complicacions
suficients per ser un pacient amb urgència 0. Aquest pacient tindrà prioritat en l’àmbit de país
o comunitat autònoma.
2.2.6 PROCÉS DE CIRURGIA AMB EL DONANT CADÀVER
Abans de poder dur a terme un trasplantament, el cor donant ha de ser analitzat per tal que
pugui ser compatible amb el receptor. Quan l’hospital rep un cor, ja sigui per mort encefàlica
28
com per mort en asistòlia, diversos equips mèdics porten el cadàver a quiròfan i analitzen
aquest cor, així com, els altres òrgans. L’extracció del cor que ha de ser trasplantat es fa en
una sala d’operacions apropiada per a tractar amb el cadàver. Un cop l’organisme és analitzat,
comença el procés de perfusió i extracció del cor. Finalment, s’inicia el trajecte des de
l’hospital extractor fins a l'hospital on es portarà a terme el trasplantament.
El cor és l’òrgan amb menor temps d’isquèmia6, per tant, l’objectiu és guanyar temps en
aquest trajecte per a garantir que el cor donant estigui en les millors condicions possibles.
Aquest cor serà traslladat en una mena de nevera mentre està connectat a una màquina que li
impulsa sang perquè aquest continuï bategant.
2.2.7 PROCÉS PREVI A QUIRÒFAN DEL RECEPTOR DE COR
Abans d’entrar en llista d’espera, el receptor ja haurà estat sotmès a diverses proves que
indiquen quin cor pot acceptar el seu organisme.
Mentre el cor és traslladat, es trucarà al pacient i se l’informarà que un cor l’espera. La

intervenció no està prevista, és a dir, no hi ha marcada ni data ni hora en què es durà a terme.
“Tienen que estar siempre disponibles por teléfono, por qué la llamada puede ser en
cualquier momento” - (cardiòloga María Ángeles Castel, de l’Hospital Clínic de Barcelona).
El receptor té una hora i 30 minuts per a traslladar-se a l’hospital per a ser trasplantat, si no, el
cor pot fer-se malbé i es perd un òrgan que era vàlid.
Un cop el receptor arriba a l’hospital, haurà de passar per una sèrie de requisits indicats pels
professionals mèdics. Serà imprescindible que el/la pacient es dutxi amb sabons i material
especial que li cedeix l’hospital per tal d’eliminar aquells bacteris que pugui presentar al cos i
puguin intervenir durant l'operació i causar alguna infecció.
A part, el receptor rep un tractament d’immunosupressors per tal de baixar les defenses del
pacient i evitar el rebuig del nou òrgan. D’altra banda, aquests tractaments immunosupressors
baixaran l’efecte dels medicaments previs que el receptor prenia per a tractar la insuficiència
cardíaca prèvia.
6
Temps d’isquèmia: és el temps que passa des que s’inicia l’extracció de l’òrgan (el cor), fins que aquest és
trasplantat i comença a funcionar correctament en el nou organisme
29
2.2.7.1 COM ÉS EL PROCÉS DE CIRURGIA?
El procés de cirurgia és d’una durada d’entre 4 a 6 hores. La intervenció es du a terme

aplicant al pacient anestèsia general. Els passos a seguir per a fer el trasplantament són els
següents:
- S’obre l’estèrnum i es realitza una esternotomia mitjana al pacient.
- Se separa el pericardi per tal que els professionals pugui treballar millor i tenir una bona
visió de la zona.
- Seguidament, es retira el desfibril·lador o marcapassos que el pacient porta connectat (si és

que aquest en portava).
- Llavors, comença el procés de circulació extracorpòria, és a dir, es retira el cor antic i se

sutura per implantar el cor sa (del donant).
- A continuació, quan el cor nou trasplantat funciona correctament, se segueix un procés de

cirurgia cardíaca habitual, S’aplica drenatges per evitar que la sang sigui molt fluida i es
provoqui una gran pèrdua de sang.
- Finalment, es cus l’estèrnum i s’espera que l’efecte de l'anestèsia baixi i el pacient es

desperti.
Figura 7. Mètode per implantar el cor donant. Font: Viquipèdia
30
La immunosupressió és present durant el procés de cirurgia per tal que el cos reconegui com
estrany el nou cor. Els medicaments immunosupressors són essencials per tal que el receptor
de l’òrgan pugui viure amb aquest nou cor, però, també és un perill que pot canviar el resultat
esperat del trasplantament en pocs instants, ja que s’hi associen diverses complicacions. Si
l’organisme està tractat amb immunosupressors, el seu sistema immunitari es debilita, per
tant, qualsevol error en la cirurgia o petit contacte entre el cos i algun material infectat pot
complicar la intervenció o directament, provocar la mort del pacient. És per aquest motiu que
el trasplantament requereix una complexitat i precipitació molt elevada per part dels
professionals presents a quiròfan.
2.2.7.1.1 Després de la cirurgia
El procés posttrasplantament depèn de l’estat de la persona trasplantada abans de la

intervenció. Si el receptor entra a quiròfan amb un estat de gravetat molt elevat, el seu procés
de recuperació és molt més lent i rigorós. Aquest pacient haurà de ser traslladat a la Unitat de
Cures Intensives (UCI) i es realitza una sèrie de proves per controlar com funciona el cos
després de la intervenció. Després d’un seguiment de rehabilitació, el pacient es trasllada a
Cures Intermèdies. Passades unes setmanes, inclús mesos, és a dir, quan el seguiment
postoperatori ha funcionat amb èxit, es dóna l’alta al receptor.
D’altra banda, generalment, si una persona que abans del trasplantament no presentava una
gravetat molt elevada, la seva recuperació serà més ràpida i en menys temps podrà tornar a
casa.
Els immunosupressors seran imprescindibles perquè el sistema immunitari no detecti com
estrany el nou òrgan.
A partir d’aquest moment, comença la nova vida del receptor de cor. La recuperació
complerta no serà, més o menys, fins 1 any després del trasplantament. L’estil i ritme de vida
d’una persona trasplantada millorarà envers abans de l’operació, però mai recuperarà el seu
100%.
2.3 GENÈTICA I COMPATIBILITAT
La genètica i la compatibilitat entre donant i receptor és un factor imprescindible a tenir en

compte a l’hora de realitzar un trasplantament cardíac.
31
El principal marcador genètic és el Complex Major d'Histocompatibilitat o Major

Histocompatibility Complex (proteïnes MHC) que s’encarreguen de presentar antígens7
propis a la superfície de pràcticament totes les cèl·lules nucleades de l’organisme. És per
aquest motiu que quan les MHC entre donant i receptor són diferents, s’activa el rebuig de
l’òrgan, ja que són detectades com a estranyes pel sistema immunitari.
Aquesta incompatibilitat es produirà sempre que el donant i receptor no siguin bessons
univitel·lins, ja que no expressen els mateixos antígens a la superfície, en canvi, els bessons
univitel·lins són idèntics genèticament, i per tant els antígens expressats per les proteïnes
MHC d’ambdós organismes són iguals.
Si el trasplantament cardíac es realitza entre familiars propers (pares-fills o germans) és
probable que la compatibilitat sigui major per la similitud genètica, tenint un menor el risc de
rebuig.
2.4 AFECCIÓ DEL SISTEMA IMMUNITARI I REBUIG
Quan els antígens propis que presenten les proteïnes MHC entre donant i receptor són
diferents, el sistema immunitari les detecta com a estranyes i activa el mecanisme de rebuig
de l’empelt cardíac. Si aquest rebuig no s’atura, pot arribar a causar la mort del pacient.
Les molècules MHC que presenten les cèl·lules del cor a trasplantar actuen com a antígens
estranys i és després quan l’organisme preparat per a rebre aquest nou cor desencadena una
resposta inflamatòria produïda pels limfòcits T citotòxics i col·laboradors per elaborar
anticossos en contra de les molècules MHC.
Els limfòcits T citotòxics s’encarreguen d’atacar i eliminar aquelles cèl·lules que el sistema
immunitari reconeix com estranyes (les cèl·lules de l'òrgan trasplantat). Paral·lelament, els
limfòcits T col·laboradors activen els limfòcits B per tal que produeixin anticossos contra
aquell “agent infecciós” (trasplantament produït a l’organisme) i generi cèl·lules de memòria.
A conseqüència d’aquests anticossos, les cèl·lules de l’empelt cardíac seran destruïdes i el cor
deixarà de funcionar.
La reacció immunològica del rebuig serà major o menor depenent de la disparitat molecular
entre els antígens d’histocompatibilitat.
7
Antígens: Un antigen és una substància que entra a l’organisme i és reconeguda com estranya pel sistema
immunitari, generant una resposta immunitària contra aquest. Els antígens es troben a la superfície de la membrana
dels glòbuls vermells.
32
Existeixen 3 tipus de rebuig: el rebuig hiperagut, el rebuig agut i el rebuig crònic.
- Rebuig hiperagut:
Es manifesta a partir d’anticossos que presenta la sang que actuen directament contra
antígens del cor donant. Aquest tipus d’antígens són els Antígens Humans
d’Histocompatibilitat (HLA), ja que com que no són idèntics genèticament no es presenta el
mateix tipus d’antigens entre donant i receptor. Els HLA reconeixen i saben diferenciar
quines cèl·lules són pròpies de l’organisme i quines no.
Aquesta resposta es manifesta minuts després del trasplantament.
- Rebuig agut (RA):
El sistema immunitari reconeix el cor com estrany i el seu objectiu és destruir-lo. El RA és

produït per limfòcits T i B, pels macròfags i de les plaquetes que aquests atacaran juntament
amb altres anticossos específics per destruir l’empelt.
Aquesta resposta es manifesta entre els següents dies del procés de trasplantament o un mes
després.
- Rebuig crònic o tardà:
És un procés on es va incrementant el nombre de cèl·lules que es troben a la paret vascular i

redueixen el diàmetre de les artèries del cor. Aquest procés és perdurable fins que provoqui
que el cor deixi de funcionar.
Aquesta resposta es manifesta després de més de tres mesos del trasplantament.
Rebuig segons l’edat:
Les persones més joves són les que tenen més possibilitat de rebutjar el nou òrgan, ja que el
seu sistema immunitari està més actiu i qualsevol canvi extern serà detectat. En canvi, les
persones d’edat avançada no tenen un sistema immunitari prou actiu i potent, fet que causa
menys alerta en les cèl·lules que reconeixen l’òrgan estrany.
33
Immunosupressors
Per evitar el rebuig s’ha de seguir un tractament amb immunosupressors.
Els immunosupressors debiliten la resposta immunitària, és a dir, baixen les defenses de

l’organisme perquè el sistema immunitari no detecti com estranyes les proteïnes MHC del
nou cor trasplantat. Per tant, l’objectiu d’aquest tractament és inhibir l’activació de limfòcits
T.
Aquest tractament, però també presenten efectes secundaris. Com que la funció immunitària
del cos està debilitada, no actuarà amb la seva màxima potència, així doncs, es pot produir un
alt risc de patir càncers (ex: càncer de pell8); complicacions infeccioses (ex: virus de la
immunodeficiència humana (VIH9)); renals (ex: insuficiència renal); metabòliques (ex:
diabetis) i de l’aparell circulatori (ex: hipertensió arterial).
Els immunosupressors actuaran amb major toxicitat quan el pacient es troba en el moment
més crític, més o menys sis mesos després del TxC, per tant, la persona receptora de cor serà
més vulnerable a patir aquestes conseqüències/malalties.
Una persona que ha rebut un TxC sempre haurà d’estar subministrat per immunosupressors,
però, com que el seu efecte és tan tòxic, si passat aquests sis primers mesos del
trasplantament el pacient no ha rebutjat l’òrgan, passarà a medicar-se a partir d’un tractament
immunosupressor menys nociu, però de per vida.
2.5 SUPERVIVÈNCIA/QUALITAT DE VIDA DESPRÉS DE SER

TRASPLANTAT
La vida després d’un trasplantament cardíac es limita a un cert període de temps, és a dir,
inferior a les persones que no presenten cap malaltia, però superior a qui pateix alguna
malaltia crònica. Són d’entre 14-15 anys (nombre que pot variar, però oscil·la entre aquest
8
CÀNCER DE PELL: és degut a l’exposició del sol. Els raigs ultraviolats de la radiació solar poden alterar les
cèl·lules i transformar-les en cancerígenes. És per aquest motiu que és imprescindible la protecció de crema a la pell.
9
VIH: és un virus que ataca el sistema immunitari de l’organisme. Aquest danya el nostre sistema immunitari
destruint un tipus de glòbuls blancs, en concret els limfòcits T col·laboradors, els quals ajuden el cos a combatre
infeccions.
34
període de temps) el temps afegit per a una persona trasplantada del cor. És per aquest motiu
que és imprescindible seguir les recomanacions dels professionals, així com el tractament en
forma de medicament per tal de garantir una millor qualitat i supervivència de vida.
Una persona que s’ha sotmès a un TxC entra a quiròfan amb un 10-15% de supervivència,
però, després del trasplantament, aquest tant per cent augmenta. Hi ha pacients que poden
tenir una supervivència del 70% després dels 5 anys de la cirurgia i, després dels 10 anys, un
50%.
2.6 VIDA POSTERIOR AL TRASPLANTAMENT CARDÍAC
Els TxC et donen una nova vida, però aquest nou període de temps no seguirà el mateix nivell
ni ritme que una persona que no pateix cap malaltia cardíaca. Aquest nou estil de vida és molt
limitat a causa de les conseqüències que pot causar la debilitat al sistema immunitari i pel
rebuig de l’òrgan.
Aspectes positius i negatius dels hàbits quotidians:
HIGIENE
TENIR EN COMPTE I COMPLIR: TENIR EN COMPTE I EVITAR:
Rentar-se les dents després de cada àpat. Compartir productes d’higiene: tovalloles,
raspalls, coberts, pintes, esponges de bany,
pastilles de bany… Per evitar bacteris.
Dutxar-se diàriament. No tenir les ungles llargues perquè s’hi

acumulen bacteris.
35
ALIMENTACIÓ
Menjar fruita i sucs naturals. (Són una font Excés de sucre. (Les persones trasplantades
saludable de vitamines, minerals i fibres per tenen més possibilitats de patir diabetis o
a mantenir un sistema immunitari més altres problemes relacionats amb el
actiu). pàncrees, llavors, el seu sistema immunitari
no és prou potent per afrontar aquestes
malalties i pot derivar conseqüències greus).
Consum de verdures. (Contenen vitamines i Excés de sal. (Produeix una tensió arterial
fibra). alta).
Rentar la fruita i verdura amb una mica de Aliments crus, com més processats millor.
lleixiu per tal d’eliminar possibles bacteris. (Com que no estan cuinats es poden
transmetre malalties).
Dieta rica en greixos insaturats. Aliments fregits o grassos. (Els

immunosupressors causen colesterol i si a la
dieta s’hi afegeixen aliments grassos es
poden causar obstruccions de vasos
sanguinis, artèries…).
Consum de carn blanca. Consum de carn vermella. (Incrementa el

risc de problemes cardiovasculars i renals,
així com un major risc de rebuig).
Cuinar l’àpat i ingerir-lo com més aviat Ingerir aliment cuinat d’un dia per l’altre,
millor, així com amb les begudes/ampolles així com, deixar envasos i brics oberts sense
per tal que no puguin fer-se malbé. condicions de temperatura necessàries.
Beure llet descremada i de bric. No consumir aliments que venen

directament de l’animal, com per exemple la
llet, ja que pot contenir malalties.
36
Cereals integrals. (Contenen fibra, minerals El tabaquisme o el consum constant i amb

i vitamina B i E). excés d’alcohol.
ESPORT
Caminar, fer marxa, practicar golf i esports Sotmetre’s a esports d’alt rendiment,
de baix rendiment perquè els sobretot, durant els 3 primers mesos, ja que
immunosupressors disminueixen la quantitat requereix un esforç cardíac (futbol, bàsquet,
d’os i poden produir-se problemes de boxa…)
moviment.
Crema les grasses saturades, per tant, Banyar-se en piscines públiques perquè
disminueix el colesterol i la pressió arterial. l’aigua pot estar contaminada.
L’organisme està més enèrgic i ajuda a

sentir-se menys estressat.
Enforteix el múscul cardíac.
Aspectes que afecten la vida quotidiana:
VIDA LABORAL
Una persona després que s’hagi sotmès a un TxC durant els 5-6 primers mesos s’ha d’agafar
la baixa laboral per tal de descansar i que el cos s’adapti a la nova vida. Aquesta baixa està
coberta per una convalescència posttrasplantament, encara que aquesta pot variar de durada
segons les necessitats del pacient.
És a partir dels 6 mesos, aproximadament, quan el cos comença a tornar a estar preparat per a
la vida laboral tot i que aquesta activitat ha de ser de baix rendiment, sinó, el pacient no podrà
retornar a la seva feina.
37
VIATGES
Els viatges es poden reprendre un cop l’organisme s’ha adaptat al nou cor sempre que NO es
viatgi en països exòtics o en perill d’agafar alguna malaltia infecciosa. Assegurar-se també,
del lloc de viatge tingui centres hospitalaris per si hi ha algun problema poder-hi accedir
sense cap complicació.
Si es viatja a un país on afecta el canvi d’hora, tenir en compte l’horari del tractament dels
immunosupressors.
RISC DE CÀNCER DE PELL
El risc de patir càncer de pell és 65 vegades més alt per a aquelles persones que han estat
trasplantades de cor.
El perill serà diferent per a cada persona segons aspectes físics o d’hàbits que presenti cada
pacient, per exemple, qui pot patir un risc més alt en càncer de pell són les persones que
tenen: la pell clara i cabell ros o pèl-roig, els ulls clars (verds, blaus o marró molt clar),
familiars que hagin patit aquest tipus de càncer, segons el tractament d’immunosupressors, el
temps després de la intervenció i les persones més grans que no les d’edat jove.
CONTACTE AMB ANIMALS I PLANTES
Els primers mesos després d’haver passat per quiròfan per realitzar el TxC és recomanable no
tenir contacte amb animals, ja que poden presentar alguna malaltia infecciosa o al·lèrgies.
Quan ja han passat més mesos de l’operació, es poden tocar i conviure amb animals sempre
que estiguin vacunats i sans. És millor, però no tenir animals exòtics, gats (que van pel carrer
i s'ajunten amb altres animals), tortugues, etc.
Si s’ha estat atacat per algun animal o mossegat, cal desinfectar ràpidament la zona i
contactar amb el teu metge.
Referent a les plantes, sempre és millor manipular-les amb guants o protecció, ja que la
medicació que es pren una persona trasplantada de cor sensibilitza la pell i les plantes poden
provocar reaccions al·lèrgiques.
38
CONDUIR VEHICLES
És recomanable no conduir vehicles fins a les 6-8 setmanes després del TxC, ja que la
medicació pot afectar els reflexos del sistema nerviós. Quan es vulgui reprendre a la
conducció, abans és millor comentar-li al metge.
ACTIVITAT SEXUAL
Es poden mantenir relacions sexuals un cop el pacient ha rebut l’alta hospitalària. És

imprescindible no infectar-se de cap malaltia, per tant, s’ha de fer ús dels preservatius i
mètodes de protecció com ara els anticonceptius (recomanat durant 1 any).
2.7 INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I DADES DE DONACIÓ I

TRASPLANTAMENT (cardíac i altres òrgans) A CATALUNYA, 2022
La donació és l’element clau per a salvar vides. Sense les persones donants no es podrien dur
a terme els trasplantaments, és per aquest motiu que la sensibilització de la donació és
prioritat, ja que si fomentem l’acte dels donants, moltes persones tindran l’oportunitat de
rebre una segona vida.
Per sort, l’evolució del nombre de donants vàlids augmenta durant els darrers anys,
exceptuant la davallada que va haver-hi el 2020 (període de la Covid-19). Aquest nombre
augmenta, però no vol dir que el nombre de donants que hi ha avui dia siguin suficients.
Falten molts donants per a cobrir la vida de totes les persones malaltes que necessiten un
trasplantament.
La davallada que va haver-hi en nombre de donants en període de la Covid-19 es deu a la

manca de recursos que es presentaven. Ells llits de crítics eren per malalts de Covid-19 i no hi
havia suficient lloc pels donants, ni tampoc els quiròfans, ja que se’n va tancar l’activitat. Per
tant, la falta de lloc no va permetre donar espai als donants per extreure’ls-hi els òrgans que
podrien haver estat extrets.
El 2022 és considerat un any molt exitós, tant en nombre de donants que els òrgans que han
donat han resultat compatibles, com en trasplantaments.
39
S’observa, que el nombre de donants vàlids

el 2022 ha augmentat un 24% respecte al
2021, l’any anterior, així com s’observa que
els darrers anys també ha anat augmentant,
excepte el 2018 i el 2020, com s’ha
esmentat, a causa de la pandèmia.
Figura 8. Evolució del nombre donants vàlids (10 anys).

Font: Salut/OCATT (informació compartida per a
professional)
Fent referència al nombre de

trasplantaments que s’han dut a terme
durant els darrers 10 anys, el nombre de
trasplantaments realitzats augmenta per any,
i, s’observa, que el 2022 és l’any més exitós
i en el que més vides s’ha salvat, un 27%
més que el 2021.
Figura 9. Evolució del nombre trasplantaments (10 anys).

Font: Salut/OCATT (informació compartida per a
professional)
Donants i TxC pediàtrics:

La diferència de trasplantaments cardíacs a persones adultes i a pediàtrics és molt variada.
Això és degut al fet que la població acostuma a morir quan s’arriba a una edat avançada i,
com que per trasplantar el cor es necessiten donants cadàvers, hi ha més donants grans que
pediàtriques. Per tant, donants infants no n’hi ha gaires, és per aquest motiu que no es poden
40
dur a terme molts trasplantaments pediàtrics. El 2022 es van realitzar 61 trasplantaments

pediàtrics en total a Catalunya, i només 9 d’aquests van ser trasplantaments cardíacs. Tot i la
manca de donants infants que falten i es mostra una irregularitat durant els darrers anys, el
2022 ha estat l’any on presenta el nombre de trasplantaments més elevat.
Figura 10. Evolució trasplantaments pediàtrics realitzats a Catalunya. Font: Salut/OCATT (informació compartida per
a professional)
Edat dels donants cadàver
Aquest gràfic mostra les edats dels donants cadàver. S’observa que l’edat on més donants es
presenta és dels 46 anys cap amunt. Aquestes xifres és a causa del fet que la mortalitat és més
alta en persones adultes. D’altra banda, es pot comprovar que no hi ha pràcticament donants
cadàvers joves, ja que la mortalitat a aquesta edat és inferior. D’altra banda, entre els 0-14
anys el nombre de donants és molt baix i aquesta xifra explica el motiu dels pocs
trasplantaments cardíacs pediàtrics.
41
Figura 11. Evolució del nombre de donants cadàver vàlids per causa de mort. Font: Salut/OCATT (informació
42
3. MARC PRÀCTIC
43
La part pràctica d’aquest treball consta de dues activitats diferents les quals es divideixen en
dos subapartats dins de cadascuna d’aquestes. Les pràctiques realitzades tenen un mateix
objectiu final: la sensibilització de la donació d’òrgans, especialment la donació de cor, per
tal de poder fomentar la donació, així com, proporcionar informació de què és un
trasplantament de cor i tot el seu procés.
Gràcies al marc pràctic s’ha aconseguit assolir els objectius pràctics plantejats a l’inici del
treball.
Aquestes tasques de conscienciació, però s’han obtingut a partir de dos mètodes diferents i
això és el que dóna riquesa a la part pràctica d’aquest treball, ja que intenta buscar diverses
vies de conscienciació a tota mena de públic.
El primer subapartat de la primera activitat pràctica ha estat una xerrada de sensibilització a

l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles. S’ha dut a terme en període
escolar i l’exposició ha estat explicada juntament amb una receptora de cor, qui ha permès
donar missatges de conscienciació, als alumnes, en primera persona.
La finalitat de la xerrada és explicar el funcionament del cor i la importància d’aquest per

continuar amb l’explicació de què passa quan l’òrgan motor de l’organisme no funciona
correctament i la persona està en l’espera d’un nou cor.
Gràcies a l’explicació i el debat entre els alumnes es transmet un missatge de sensibilització
per tal de fomentar la donació, ja que sense els donants moltes persones no podrien optar
d’una nova vida.
El fer d’una xerrada lúdica i amb un joc pel mig ha facilitat la comprensió i atenció dels
alumnes.
El segon subapartat ha estat l’elaboració i edició del vídeo de l’exposició per tal que tota
mena de públic pugui accedir-hi i, d’aquesta manera, poder adquirir informació sobre el tema.
La següent activitat del marc pràctic es basa, primerament, en la recopilació de diverses

entrevistes, tant a professional mèdic especialitzats en diversos àmbits relacionats amb els
TxC, així com, una entrevista a la mateixa noia receptora de cor amb qui he compartit la
xerrada.
44
Per a realitzar les diferents entrevistes he anat a Girona, a l’Hospital Josep Trueta per a
entrevistar a una metgessa qui es dedica a la coordinació d’òrgans i teixits, a Barcelona, a
l’OCATT per entrevistar al responsable de comunicació i, finalment, dues visites a l’Hospital
Clínic per a entrevistar a dues metgesses més, una cardiòloga i una cirurgiana cardíaca.
També, s’ha elaborat una petita anàlisi de les entrevistes realitzades recollint les idees
principals i més rellevants que exposa cada entrevistat.
El propòsit de les entrevistes és conèixer i intervenir amb professionals i persones implicades

en el tema per presentar tota la informació rebuda en format documental i aquí s’inicia el
segon subapartat de la segona pràctica. L’objectiu d’aquest documental és també donar
visibilitat a la donació i el trasplantament de cor a partir del recull d’entrevistes i amb la
selecció de la informació o preguntes més rellevants.
Gràcies a la feina feta, he tingut l’oportunitat de formar part d’una associació de

sensibilització de Girona formada per diverses persones trasplantades de diferents tipus
d’òrgans, així com, especialistes mèdics.
Donem Girona és una associació, sense ànim de lucre, encarregada de: difondre la
importància de la donació, realitzar xerrades per a la conscienciació, dur a terme exposicions
i paradetes per a les comarques Gironines, aportar informació sobre la donació i els
trasplantaments a través de plataformes com és l’Instagram, el Gmail i YouTube. També,
cedeix ajuda a aquelles persones, com ara jo, qui estan en procés de realització d’un Treball
de Recerca sobre els trasplantaments/donació, en el meu cas, el TxC.
L’associació està dividida en diverses comissions i, cadascuna d’aquestes, té una tasca a

realitzar per tal de poder-nos repartir la feina i mantenir una bona organització i gestió. Per
exemple, de moment, jo, juntament amb altres participants, m’estic
centrant a portar la part de comunicació a través de les xarxes socials.
Actualment, estem organitzant diverses activitats per a portar a

terme les quals s’aniran realitzant fins que acabi el 2023. L’any
que ve, el 2024, s’ha pensat a encarar les activitats des d’un altre Figura 12. Logo associació
Donem Girona. Font: Donem
punt de vista i s’aniran repartint durant l’any. Girona. Donació i
Trasplantament
45
Figura 13. Barcelona, OCATT. Font: pròpia Figura 14. Barcelona, Hospital Clínic. Font: pròpia
3.1 XERRADA A L’ALUMNAT DE 3r D’ESO I VÍDEO:
3.1.1 DE QUÈ CONSTA LA XERRADA?
El marc pràctic del meu treball va ser iniciat amb una xerrada de sensibilització dels
trasplantaments cardíacs i de la donació d’òrgans a un públic encara no adult. Algunes de les
persones que hi van assistir tenien un coneixement previ i bàsic relacionat amb el cor, ja que
durant diverses classes van estar tractant el funcionament de l’òrgan.
Aquesta xerrada la vaig dur a la pràctica el dia 11 d’abril del 2023 a uns alumnes que
estudien una optativa de ciències de l’INS Josep Brugulat de Banyoles. Juntament amb la
Marta Gubau, una noia qui va ser trasplantada del cor, vam parlar, explicar i debatre sobre els
trasplantaments cardíacs. Així mateix, ens vam centrar i detallar tot el procés previ i posterior
que comporta.
Jo tenia clar que la part del meu marc pràctic constaria d’una xerrada/campanya de
sensibilització del trasplantament cardíac per explicar al públic el valor de la donació i,
d’altra banda, per tenir l’oportunitat de parlar d’un tema que m’agrada molt amb la
informació basada en la meva recerca.
Per a dur a terme aquesta campanya de sensibilització em vaig posar en contacte amb la
Marta Gubau (previ al treball jo ja en tenia contacte) i li vaig proposar la meva idea de fer
46
una xerrada sobre el trasplantament cardíac. Ella, em va recolzar en la meva aportació i es va

oferir a participar-hi.
Seguidament, vaig contactar amb una de les professores dels alumnes de 3r d’ESO, la
Mariona Callís Figueres, i li vaig explicar el meu projecte. Em va acceptar el meu
suggeriment i, a partir d’aquest moment, va començar l’organització de la xerrada: els punts
rellevants a explicar, un guió amb la informació que es donaria, la preparació d’un Kahoot i
la presentació de diapositives per facilitar la comprensió al públic.
La Marta Gubau, va explicar la part més personal de la xerrada, és a dir, la seva experiència
com a receptora d’un cor nou, la seva vida abans i després de la intervenció i els seus
agraïments cap a les persones donants, especialment, al seu donant anònim.
La meva feina va constar d’explicar tot aquell coneixement que en tenia jo gràcies a la
recerca del moment relacionat amb la part més científica del trasplantament. Vaig resumir
quin és el procés complet de trasplantament cardíac així com, prèviament, una explicació de
la importància i funcionament de l’òrgan que ens manté en vida, el cor.
Per fer la xerrada una mica més lúdica, vaig optar per preparar un Kahoot previ a l’explicació
per a posar els alumnes a prova amb els coneixements sobre el cor adquirits anteriorment a
les classes amb les professores del centre.
A part dels alumnes, en la xerrada hi va assistir la Montse Sala Cantarero, la meva tutora del
Treball de Recerca i la Mariona Callís, que com s’ha esmentat, és professora dels alumnes i
d’altres cursos de l’INS Josep Brugulat.
L’objectiu de la xerrada de conscienciació va ser donar visibilitat als trasplantaments,

especialment el trasplantament cardíac, i explicar amb una terminologia adequada a
l’audiència què és el cor i què passa si aquest no funciona correctament i la teva vida depèn
d’una persona donant.
Vaig enfocar la xerrada a alumnes d’aquesta edat per dos motius rellevants. El primer, perquè
penso que són estudiants que poden raonar i comprendre què són els TxC, així mateix, poden
participar en un debat i donar les seves aportacions. D’altra banda, el segon motiu, és pel fet
que, des del meu punt de vista, com més petits ens invoquen un tema, més repercussió pot
tenir i, si s’explica d’una manera lúdica, més curiositat poden tenir els alumnes en voler
investigar sobre el tema.
47
Personalment, la xerrada m’ha ajudat a poder explicar i aprofundir els meus coneixements a
partir d’una manera més recreativa i interactiva. Gràcies a la xerrada, vaig poder expressar la
informació obtinguda en la recerca de manera que el que explicava no va ser estudiat
prèviament, sinó entès. Des del meu punt de vista, opino que vaig ajudar els alumnes a
proporcionar-los una informació sobre el trasplantament cardíac que segurament no en tenien
coneixement previ. Tanmateix, m’ha servit per explicar-me a mi mateixa què és allò que puc
fer entendre als altres sense la necessitat de tenir-ho memoritzat i explicar-ho a la meva
manera, és a dir, d’acord amb la meva comprensió sobre el tema.
Durant la xerrada em vaig sentir molt còmoda, tant en l’ambient de classe com amb mi
mateixa, ja que vaig parlar sobre un tema que em resulta interessant i, poder donar aquesta
sensibilització per a part meva sobre una informació que m’agrada em fa sentir segura i
satisfeta.
La reacció dels alumnes va ser molt positiva durant tota la sessió. Es van mostrar interessats i
participatius. Durant l’estona de joc al Kahoot van resultar molt motivats i quan se’ls
qüestionava preguntes amb relació al tema les responien aportant informació interessant.
En resum, el missatge de sensibilització va arribar al públic de la manera esperada i aquest

era l’objectiu que m’havia proposat. D’aquesta manera, la sensibilització arriba a tots els
públics i hi ha més gent interessada en el trasplantament i donació, que és molt necessari.
El següent esquema explica, molt resumidament, els temes que es van tractar durant
l’exposició.
Figura 15. Esquema temes tractats durant la xerrada. Font: pròpia
48
3.1.2 VÍDEO DIVULGATIU XERRADA
El següent subapartat es basa en la creació d’un vídeo divulgatiu sobre la xerrada, el qual és
públic, per tal que tothom interessat en el tema, pugui informar-se d’aquesta exposició de
sensibilització. El vídeo conté subtítols afegits per afavorir la comprensió, ja que al portar
mascaretes, pel tema de la immunosupressió de la Marta Gubau (explicat a la xerrada), pot
haver-hi moments de difícil comprensió.
També m'agradaria afegir que la terminologia en què s’expliquen els diferents conceptes
estan encarades a l’edat dels alumnes, i s’ha optat per a informar el públic d’allò més
rellevant sobre el tema, per tant, no s’aprofundeix tant com està explicat a la part teòrica del
treball.
Figura 16. Xerrada. Font: pròpia
A continuació es troba un codi QR juntament amb un enllaç de la presentació de diapositives

(PowerPoint) que es va projectar durant la xerrada i, també, un altre codi QR amb el seu
enllaç que va directe el vídeo de l’explicació al públic.
Figura 17. QR presentació de diapositives de la xerrada. Figura 18. QR presentació format vídeo de la xerrada. Font:
Font: pròpia pròpia
https://qrco.de/beKNs7 https://youtu.be/ZkwYMJnJca8?feature=shared
49
(Per a poder veure la presentació completa, s’ha de clicar View PDF un cop s’escaneja el QR o s’entra a l’enllaç).
3.2 ENTREVISTES I DOCUMENTAL FINAL:
3.2.1 COM I A QUI ES VAN DUR A TERME LES ENTREVISTES?
La part pràctica d’aquest treball també consta de diverses entrevistes a variats membres
professionals dins del món del trasplantament cardíac, així com, una entrevista a una persona
qui ha estat sotmesa a una intervenció del tipus, la Marta Gubau, qui participa també en la
primera pràctica del projecte.
L’objectiu de les entrevistes ha estat poder conèixer quins són els càrrecs dels diferents
especialistes i, d’aquesta manera, obtenir informació de primera mà per acabar de completar
el marc teòric del treball. Així mateix, aconseguir la informació de les entrevistes en format
vídeo per concloure un documental com a producte final.
Com s’ha explicat, no només m’he volgut centrar en l’equip mèdic, sinó amb testimonis, com
ara la Marta Gubau, que han patit en primera persona el que és un trasplantament cardíac.
L’organització per a escollir quines persones serien les candidates per a ser entrevistades dins
el meu projecte es deu a l’objectiu inicial, és a dir, endinsar-me dins aquesta temàtica a partir
de diferents qualificats en el trasplantament cardíac per així rebre informació variada i
específica. Tanmateix, els missatges que donen cadascun dels entrevistats són encarats al seu
càrrec, per tant, variats entre si per no tenir una conclusió final repetitiva.
Una de les entrevistes ha estat qüestionada a la Marta Gubau, com s’ha esmentat
anteriorment, va ser sotmesa a un trasplantament cardíac. La seva experiència i coneixement
m’ha ajudat a adquirir dades i informació des d’un àmbit més personal.
Referent a l’elecció de les persones entrevistades ha estat principalment gràcies a la seva

ajuda. Ella, està involucrada dins el trasplantament cardíac des que va ser trasplantada. Ha
escrit un llibre titulat “Tenim un cor per a tu” que parla de la seva experiència personal, un
llibre molt emotiu i commovedor. Tanmateix, està implicada en moltes associacions així com,
amb diferents experts en la matèria.
La Marta em va cedir el contacte la Dra. Núria Masnou, responsable de la coordinació
d’òrgans i teixits de l’Hospital Josep Trueta de Girona.
50
D’altra banda, gràcies a la seva implicació, vaig rebre el contacte d’en Jorge Twose, tècnic de
la comunicació corporativa o del sistema, tècnic de la relació amb el públic i expert amb
secretaria tècnica de l’OCATT. A partir d’aquí, em vaig posar en contacte amb ell i, gràcies a
la seva professionalitat i amabilitat, em va facilitar el contacte amb diverses expertes. La Dra.
Marta Farrero Torres, cardiòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona i la Dra. Elena Sandoval
Martínez, cirurgiana cardiovascular de l’Hospital Clínic de Barcelona.
En Jorge Twose, també em va presentar en primera persona en Jaume Tort Bardolet, director
de l’OCATT.
Tant la Marta Gubau, com en Jorge Twose, la Dra. Núria Masnou, la Dra. Marta Farrero i la
Dra. Elena Sandoval han estat entrevistats/ades i són qui formen part del documental final.
La sensació que vaig percebre quan vaig anar a l’OCATT a Barcelona va ser molt impactant.
Em va sorprendre molt el control i la coordinació d’aquesta organització. Per entrar, es
requereix acompanyament de professional en tot moment així com, donar les dades personals
a l’entrada. Aquesta seguretat que garanteix l’OCATT és pel fet que és una organització molt
important on es prenen moltes decisions envers els trasplantaments dels diversos òrgans. Així
mateix, aquests òrgans que arriben romanen dins les instal·lacions. D’altra banda, també s’hi
pot trobar el Banc de Sang i Teixits.
3.2.2 PETITA ANÀLISI DE LES ENTREVISTES
Entrevista Dra. Núria Masnou: Responsable de la coordinació d’òrgans i teixits de

l’Hospital Josep Trueta de Girona
La informació proporcionada per a la Dra. Núria Masnou se centra bàsicament en 3

conceptes. La doctora explica que les llistes d’espera són molt restrictives i la disponibilitat
depèn del context de la malaltia així com, en el nombre de persones en llista d’espera. A
l’hora d’acceptar algú a llista d’espera s’ha de ser molt restrictiu i aquesta s’ha de tancar
ràpidament si es presenta un nombre baix de donants. Tanmateix, comenta que el nombre de
donants per any és bastant estable, pel fet que avui dia hi ha més dispositius mecànics que
actuen com a cor i, per tant, poden substituir (en alguns casos) el trasplantament cardíac i,
d’altra banda, perquè l’edat per a ser donant de cor és fins a 60 anys com a màxim i no es
presenten molts donants joves perquè no hi ha tantes morts en persones de mitjana edat.
51
Finalment, un altre dels punts més rellevants és quan parla sobre la llei establerta envers
l’anonimat. La Núria explica que no sabria dir si és bo o dolent mantenir l’anonimat. Hi ha
països que aquesta llei no està establerta però a la nostra comunitat sí, i no s’ha pensat a
eliminar aquesta llei, ja que no se sap el valor que pot tenir un òrgan i, també, per tal d’evitar
transaccions.
Figura 19. Hospital Josep Trueta amb Dra. Núria Masnou. Responsable en Coordinació d’Òrgans i Teixits. Font: pròpia
Entrevista Jorge Twose: Tècnic de la comunicació corporativa o del sistema, tècnic de la

relació amb el públic i expert amb secretaria tècnica de l’OCATT
En Jorge Twose explica que l’OCATT és una organització que s’encarrega de la gestió i
organització d’òrgans i teixits, així com, la coordinació mèdica d’aquests, la biovigilància i
l’avaluació de resultats. En Jorge diu que l’objectiu de l’OCATT és intentar que hi hagi més
cors donants per mort en asistòlia, ja que és la innovació més recent envers la donació i dóna
resultats molt positius. D’altra banda, aquesta organització dóna suport a les associacions per
tal de donar sensibilització a la donació i trasplantament. I finalment, en Jorge remarca que
diferents programes que fan trasplantament cardíac a Catalunya, es reuneixen per aportar
noves propostes i idees que afavoreixin l’activitat de donació i trasplantament. D’aquesta
manera, la investigació per part de metges professionals amb el suport d’aquestes
52
organitzacions afavoreixen la vida de molts pacients que estan en espera d’un nou òrgan o
teixit.
Figura 20. OCATT Jorge Twose. Responsable de comunicació Figura 21. OCATT amb Dr. Jaume Tort Bardolet.
de l’OCATT. Font: pròpia Director de l’OCATT. Font: pròpia
(No entrevistat)
Entrevista Dra. Marta Farrero: Cardiòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona
La informació rebuda per part de la Dra.Marta Farrero es basa més en el procés per a ser
candidat a un trasplantament cardíac així com, quines són les millors indicacions o estils de
vida pel posttrasplantament. La doctora resumeix que per a ser candidat per entrar a llista
d’espera has de complir 2 criteris, els quals són: tenir el cor molt malament i que la vida et
depengui d’un cor nou, però tenir la resta d’òrgans en molt bon estat per tal que el cos pugui
aguantar la cirurgia. També comenta que la recuperació depèn de la situació amb la qual
hagis entrat a quiròfan. Si una persona entra a quiròfan amb una gravetat molt alta, el seu
procés de recuperació pot durar fins a mesos, en canvi, qui entra mitjanament estable, amb
dues setmanes pot estar donat d’alta. Això sí, la Marta explica que el primer any de
recuperació és complicat per a tothom. D’altra banda, comenta que el rebuig és un gran
entrebanc i que la necessitat de tractament amb immunosupressors durant i després del
trasplantament és imprescindible i més quan és associat a un trasplantament cardíac, perquè
53
el cor és l’òrgan que més rebutja. El tractament immunosupressor dependrà de molts factors,
com ara l’edat de les persones trasplantades.
Figura 22. Hospital Clínic amb Dra. Marta Farrero. Cardiòloga. Font: pròpia
Entrevista Dra. Elena Sandoval: Cirurgiana cardiovascular de l’Hospital Clínic de

Barcelona
Les preguntes plantejades a la Dra. Elena Sandoval estan més basades en el que és la cirurgia
de trasplantament. La doctora explica que la principal causa de mort és encefàlica i, llavors,
per extreure el cor d’aquest cos cadàver es requereix un equip extractor que hi participen:
l’equip que avalua el cor (l’Elena en forma part), els cirurgians toràcics que han d’examinar
els pulmons, l’equip de cirurgia digestiva per a analitzar el fetge i finalment, els uròlegs per
analitzar els ronyons. Seguidament, comença l'extracció de l’òrgan i la doctora comenta que
requereixen un temps molt curt des de l’extracció fins a la implantació, perquè el cor és
l’òrgan amb menor temps d’isquèmia. També explica que el cor és transportat amb unes
màquines que envien sang al cor perquè aquest continuï bategant i no s’aturi. D’altra banda,
dóna èmfasi al procés de cirurgia, el procés abans d’entrar a quiròfan així com, el tractament
amb immunosupressors per tal d’evitar el rebuig en mitja intervenció. Finalment, fent
referència a les taxes d’èxit, la doctora afirma que són positives. Un punt molt rellevant és el
54
fet que molts pacients entren en un 10-15% d’esperança de vida a quiròfan i, després del
trasplantament, el seu pronòstic de vida augmenta fins a un 50%.
Figura 23 Hospital Clínic amb Dra. Elena Sandoval. Cirurgiana cardiovascular. Font: pròpia
Entrevista Marta Gubau: Receptora de cor
L’entrevista a una receptora de cor ha ajudat a conèixer en primera persona quines són les
sensacions i vivències de rebre un trasplantament cardíac. La Marta detalla quines van ser les
emocions que va percebre el moment de la trucada on la informaven que tenien un cor per a
ella, “en aquell moment em vaig enfonsar, tenia molta por”, explica. La Marta, també
comenta que per agrair a aquesta persona anònima aquesta segona oportunitat de vida s’ha
implicat en diverses agrupacions per tal de fomentar la donació i els valors que comporta,
com per exemple, la gratuïtat i l’altruisme. Tanmateix, explica quin acte d’agraïment ha fet, el
qual ha estat escriure un llibre que parla de la seva experiència com a receptora de cor.
Informa, també de la situació que la va portar a haver de ser trasplantada. Aquest causant va
ser un càncer infantil, un limfoma no Hodgkin. La Marta afirma que la seva qualitat de vida
ha millorat i que ha pogut fer realitat, somnis que mai s’hagués imaginat. La seva vida s’ha
engegat de nou, i aquesta emoció la comporta a anar pel món per a fomentar la donació i
donant les gràcies a aquelles persones que salven vides. Afirma que avui dia, el seu cor és ple
d’agraïment i valors cap aquest regal que li ha donat la vida.
55
Figura 24. Banyoles amb Marta Gubau. Receptora de cor. Font: pròpia
3.2.3 DOCUMENTAL
El següent i últim subapartat d’aquesta segona activitat consta un documental del recull
d’entrevistes als diversos professionals, així com, l’entrevista proposada a la receptora de cor.
La finalitat d’aquest documental és divulgar i arribar a un públic més adult, així com,
conèixer quines tasques s’amaguen darrere els trasplantaments cardíacs i l’ocupació de
l’OCATT. A diferència del vídeo divulgatiu de la xerrada, el qual és explicat per a mi i per a
la receptora de cor, aquest documental està explicat des de la part mèdica i professional, és
per aquest motiu que el documental està encarat més a un públic adult.
Amb el que s’ha aconseguit amb aquest producte final, ha estat concentrar tota aquella
informació rellevant en format “30 minuts” i dinàmicament, amb l’alternança de l’explicació
dels professionals i de la receptora amb preguntes entorn del mateix tema, per fomentar quin
és tot el procés mèdic que s’amaga i que sosté els trasplantaments cardíacs, així com, la
vivència personal de la Marta Gubau i, d’aquesta manera, des-evidenciar la primera hipòtesi
del treball.
En el documental, no hi consten totes les preguntes qüestionades als
entrevistats. Si es vol consultar cadascuna de les preguntes, es
trobaran escrites a l’apartat d’annexos.
Figura 25. QR documental entrevistes.Font: pròpia

https://youtu.be/iCCGBD65dUU
56
4. CONCLUSIONS
Amb la informació obtinguda durant la recerca, s’ha aconseguit des-evidenciar la primera
hipòtesi i acceptar la segona hipòtesi, les dues proposades a l’inici del treball, així com
concloure els objectius teòrics i pràctics.
Una de les hipòtesis d’aquest Treball de Recerca era conèixer si el procés previ de
trasplantament de cor es basa, tan sols, en aconseguir que el cor donant sigui compatible amb
el receptor.
Un cop finalitzat el projecte, s’ha aconseguit donar una resposta diferent de l’esperada envers
la primera hipòtesi. S’ha comprovat que un trasplantament cardíac, a part de tenir un donant i
que hi hagi compatibilitat amb aquest, requereix moltes premisses vàries. El procés abans
d’entrar en llista d’espera és molt complex i, com m’explica la Dra. Núria Masnou i en Jorge
Twose, que porten el tema de coordinació i organització, per a ser candidat a un
trasplantament cardíac, a part que hi hagi donants i un òrgan sigui apte per a tu, s’ha de passar
per a diverses proves que afirmin que el teu organisme pot suportar una intervenció d’aquest
tipus i que els beneficis són majors que els perjudicis. D’altra banda, com m’ha explicat la
Dra. Marta Farrero i la Dra. Elena Sandoval, qui participen en el procés d’intervenció, s’ha
pogut verificar que el tractament amb immunosupressors durant l'operació és essencial, ja que
si l’organisme receptor detecta el cor donant com a estrany activa la seva resposta
immunitària contra aquest, el rebutja i pot provocar la mort. El cor és l’òrgan que més rebutja
i, per tant, és imprescindible el tractament amb immunosupressors, tot i que no totes les
persones trasplantades rebran els mateixos medicaments o dosi de medicament, sinó que
dependrà de diversos aspectes, com ara, l’edat de la persona. I, per tant, com a conclusió final
d’aquesta primera hipòtesi, confirmo que un donant i la compatibilitat entre donant i receptor
és essencial per a poder dur a terme una bona intervenció, però també hi ha altres requisits
que conclouen si un pacient pot ser trasplantat o no.
La segona hipòtesi proposada era esbrinar si és possible seguir un nivell de vida

natural/habitual després d’un procés de trasplantament cardíac.
Gràcies a la informació cercada, a les dades proporcionades per professionals i sobretot,
l’experiència que m’ha explicat la Marta Gubau com a receptora de cor, s’ha pogut oferir una
resposta a la pregunta. S’ha contrastat que la vida després del trasplantament cardíac millora,
tant la qualitat com la quantitat. Ara bé, sotmetre’s a un trasplantament de cor no vol dir que
57
la vida després de la cirurgia tindrà el mateix ritme que la vida d’una persona sense cap
afectació. D’altra banda, gràcies a la informació proporcionada per les metgesses, s’ha
esbrinat que el tractament amb medicaments serà constant per tal de mantenir l’organisme
estable, així com, els immunosupressors, els quals ajuden al sistema immunitari a no
reconèixer com extern el nou cor i poder continuar vivint. S’ha demostrat i confirmat que
l’eficàcia dels immunosupressors és beneficiosa per a una banda però perjudicial per a una
altra, ja que debilita el sistema immunitari. Aquests medicaments causen una vulnerabilitat a
la persona, per tant, la precaució davant virus o bacteris és essencial per tal de mantenir
l’organisme sa i fora de perill. Això causa una constant vigilància en els hàbits diaris, així
com la relació amb l’entorn. D’altra banda, també s’ha comprovat que durant els primers
mesos després del trasplantament no es pot seguir un ritme de vida intens, ja que el cos s’ha
d'adaptar a funcionar amb un òrgan que no pertany al mateix. La Marta Gubau em comenta:
“El primer any és el més complicat i el que has de seguir més consignes. Després hi ha
seqüeles que queden per sempre i hi ha que et pots anar relaxant, el mateix passa amb els
medicaments”.
Altrament, s’ha pogut assolir la recerca dels objectius teòrics plantejats. S’ha esbrinat que els
trasplantaments cardíacs són la solució per a moltes persones que pateixen alguna patologia
prèvia i aquestes malalties poden ser vàries. També s’ha aconseguit saber com actua la
compatibilitat i la genètica a l’hora de sotmetre’s a un trasplantament cardíac i com funciona
a partir d’un òrgan extern. Per acabar, segons la informació cercada i l’acordança amb el dia a
dia de la Marta Gubau, s’ha elaborat una taula amb indicacions de quins són els bons hàbits
per a una vida després del trasplantament i què és allò que s’ha d’evitar.
El treball tenia com a objectius pràctics aconseguir informació tant de professionals com d’un
cas de trasplantament, així com, donar sensibilització a la donació i als trasplantaments de
cor.
Finalitzat aquest treball, s’ha aconseguit contactar amb professionals i assistir al seu lloc de
treball per tal de poder compartir informació sobre els trasplantaments de cor. També, m’han
aportat coneixements sobre quina és la tasca de cada professional sanitari dins el món del
trasplantament.
Addicionalment, també he pogut rebre informació personal sobre un cas de trasplantament
cardíac i conèixer com ha estat el procés i el canvi de vida.
58
Tanmateix, s’ha pogut acomplir la sensibilització a partir d’una xerrada i d’un documental.
Part de la població ha pogut adquirir informació del trasplantament cardíac i el missatge de la
importància de la donació. No tota la població n’és conscient de la necessitat de donants que
fan falta arreu del món i la meva tasca ha estat donar una mica més de conscienciació i fer
entendre que un dia pots ser tu qui necessiti un trasplantament i la teva vida depèn d’una
persona donant.
Afegeixo, també, una petita conclusió envers les dades proporcionades per professional
sanitari que apareixen en l’últim punt de la part teòrica. Concloc que a mesura que passa el
temps, els donants vàlids d’òrgans van augmentant per any. Això es pot apreciar al primer
gràfic que apareix en l’últim apartat de la part teòrica. És per aquest motiu que la divulgació
cada vegada ha de ser més present i, és aquí on la meva part pràctica pot fer efecte i ajudar a
incrementar aquests valors que augmenten de mica en mica. El mateix passa amb el segon
gràfic, és a dir, es conclou que l’augment de donants vàlids és consecutiu amb l’increment en
nombre de trasplantaments realitzats a Catalunya. El que no s’ha aconseguit durant aquest
últim període de temps ha estat l’increment en els donants d’edat jove, per tant, es pot
concloure el perquè hi ha pocs trasplantaments cardíacs pediàtrics a Catalunya, és a dir, per
aquesta manca de donants infants/adolescents.
Per finalitzar, si aquest treball continués, m'agradaria poder comparar la vida després del
trasplantament cardíac de diverses persones per tal de comprovar a què es deuen les
diferències dels ritmes de vida i enfocar-ho més a una part genètica. Així mateix, si en un
futur tingués l’oportunitat, desitjaria ser jo qui forma part d’un equip mèdic de trasplantament
per intervenir en la cirurgia i salvar vides.
59
5.WEBGRAFIA
Abans del Trasplantament Cardíac. (2019, July 15). Hospital Clínic Barcelona. Recuperat 13
d’Abril, 2023, de
https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/proves-i-procediments/trasplantament-cardiac/f
ases-del-trasplantament
Antígeno. (s.d.). MedlinePlus. Recuperat 4 Setembre, 2023, de

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/002224.htm
Cava superior | Qué es, ubicación, dónde se origina, recorrido y lesiones. (s.d.).
Fisioterapia-Online. Recuperat 24 Febrer, 2023, de
https://www.fisioterapia-online.com/glosario/vena-cava-superior
Circumstàncies de la mort. Donació i trasplantament. (s.d.). Trasplantaments Gencat.

Recuperat 4 de Setembre, 2023, de
https://trasplantaments.gencat.cat/ca/la_donacio/quan_i_com/circumstancies_de_la_mort/ind
ex.html
12 coses sobre la donació d'òrgans que hauríem de saber. (2017, Octubre 16).
Trasplantaments Gencat. Recuperat 27 de Març, 2023, de
https://trasplantaments.gencat.cat/ca/detall/noticia/12coses
Donem Girona. Donació i trasplantament. (s.d.). Trasplantaments Gencat. Recuperat Agost

2, 2023, de https://trasplantaments.gencat.cat/ca/detall/article/DonemGirona
(2020, March 25). El trasplantament de cor - MGC Mútua. Recuperat 15 d’Abril, 2023, de
https://www.mgc.es/ca/blog/el-trasplantament-de-cor/
El trasplantament. Donació i trasplantament. (s.d.). Trasplantaments Gencat. Recuperat 16

Març, 2023, de
https://trasplantaments.gencat.cat/ca/trasplantament/trasplantament_d_organs/trasplantament
_de/cor/el_trasplantament/
60
La vida després d'un trasplantament de cor | Salut a prop. (s.d.). Salutaprop. Rcuperat 18
d’Abril, 2023, de https://salutaprop.org/ca/blog/la-vida-despres-d-un-trasplantament-de-cor
Què és l'OCATT?. Donació i trasplantament. (s.d.). Trasplantaments Gencat. Recuperat 17 de

Març, 2023, de https://trasplantaments.gencat.cat/ca/ocatt/funcions/
Salud cardiovascular: Anatomía del corazón | Texas Heart Institute. (s.d.). The Texas Heart
Institute. Recuperat 24 de Febrer, 2023, de
https://www.texasheart.org/heart-health/heart-information-center/topics/anatomia-del-corazon
/
Trasplantament Cardíac. (2019, Juliol 15). Hospital Clínic Barcelona. Recuperat 18 d’Abril,
2023, de
https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/proves-i-procediments/trasplantament-cardiac
Trasplantament cardíac. (s.d.). Hospital Universitari Vall d'Hebron. Recuperat Juliol 6, 2023,
de https://hospital.vallhebron.com/assistencia/tractaments/trasplantament-cardiac
Trasplantament cardíac. (s.d.). Viquipèdia. Recuperat 14 Març, 2023, de

https://ca.wikipedia.org/wiki/Trasplantament_card%C3%ADac
Valvulopatías | ¿Qué son las Valvulopatías? | PortalCLÍNIC. (2020, Gener 23). Hospital
Clínic Barcelona. Recuperat 21 Març, 2023, de
https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/valvulopaties
Viure amb l'òrgan trasplantat. Donació i trasplantament. (s.d.). Trasplantaments Gencat.

Recuperat 15 d’Abril, 2023, de
https://trasplantaments.gencat.cat/ca/trasplantament/trasplantament_d_organs/viure_amb_l_o
rgan_trasplantat
61
6. ANNEXOS
62
ANNEX 1: Entrevista Dra. Núria Masnou
He tingut l’oportunitat de poder entrevistar a la Dra. Núria Masnou, metgessa intensivista, tot
i que actualment es dedica a la coordinació de donació i trasplantament. Poder parlar amb ella
m’ha servit de gran ajuda i agraeixo la seva participació i amabilitat per completar part del
treball. L’entrevista s’ha dut a terme presencialment.
1. Presentació:
Em dic Núria Masnou, soc metgessa intensivista (“els que estan a les unitats plenes
de màquines”), però fa gairebé 20 anys que em dedico a la coordinació de donació i
trasplantament. Fa 8 anys que vaig començar a treballar al Trueta, era un projecte de
regió, és a dir, a Girona és un lloc dins de Catalunya on hi havia poca activitat de
donació i de trasplantament i la idea era que això millorés. Jo em vaig formar a
Barcelona, he estat treballant a Barcelona sempre tot i vivint aquí (a Girona) i els
últims 10 anys abans de venir al Trueta vaig estar a la Vall d’Hebron a coordinació de
donació, per tant, porto molts anys dins aquest àmbit.
2. Quins són els inicis dels trasplantaments cardíacs?
Els inicis quasi tenen la meva edat, “de l’any 60 i escaig” i va ser en Bernard qui ho
va provar a Àfrica. Ells van fer servir cos de macaco (perquè ara està de moda parlar
sobre si podrem obtenir òrgans d’animals, xenotrasplantaments) i les primeres proves
es van fer amb òrgans d’animal. Després es va aturar durant un temps i, quan hi ha un
canvi que és molt important dins el món del trasplantament que és la mort encefàlica
(que és un concepte al final racional), és quan es pot començar a pensar que podem
trasplantar cors perquè fins aquell moment, els òrgans venien d’un cos que s’havia
aturat i, per tant, costava tornar a engegar aquest cor, en canvi, amb la mort
encefàlica, el cor s’atura en el moment que tu clapes l’artèria i els temps són molt
curs, per tant, és fàcil reenganxar aquest cor perquè torni a bategar.
3. Quin és el càrrec dels coordinadors de trasplantaments i amb quin equip

professional treballeu?
63
És molt diferent depenent del centre. Per exemple, parlant envers Catalunya, en els
hospitals molt grans es té una organització jeràrquica. Treballem dins dels hospitals,
però tenim una segona estructura que està fora que és l’OCATT i ells són els que
organitzen les polítiques, però la feina la fem nosaltres dins dels hospitals. Llavors, els
hospitals trasplantadors acostumen a tenir equips de coordinació perquè hi ha molta
activitat (pràcticament es trasplanta cada dia) i, per tant, estan logísticament molt ben
organitzats. Els hospitals no trasplantadors, que són més del 50% dels que generem
òrgans per trasplantament, molts no tenim estructura i l’anem creant de mica en mica.
La idea és que això acabi essent un servei.
4. A la comunitat on vivim, Catalunya, quina és la disponibilitat d’òrgans per a

trasplantaments cardíacs?
Més que de la disponibilitat, quan parles de trasplantament, has de parlar de la

necessitat. Hi ha un concepte en donació i trasplantament que és l’autosuficiència, què
vol dir? Doncs que tindrem prou òrgans com tenim a la llista. Llavors, el problema de
definir l’autosuficiència és quin número hi poses, perquè això dependrà de tota la
resta de coses que tu tinguis, és a dir, en el nostre cas que tenim un programa de salut
pública, entre tots ho paguem tot, ja que molts de nosaltres no podríem pagar un
trasplantament. Per tant, mentre estiguem en un sistema públic, això és factible.
L’altre aspecte és: “quantes persones posem a la llista”. Una cosa estira a l’altra. Si jo
tinc molts donants, puc oferir molts òrgans i, per tant, quan he d’incloure a gent en
llista d’espera soc una mica menys restrictiva. I al revés, quan tinc pocs òrgans, el que
faig és tancar l’entrada en llista d’espera.
El cor té un “problema afegit” i és que és l'òrgan per excel·lència i, si falla el cor, falla
tot. És cert que ara, si falla el cor, comencem a tenir màquines que són dispositius
mecànics que fan funció de cor durant un temps mentre esperes un trasplantament.
Això és relativament recent, els últims 10 anys, per tant, havíem de ser molt selectius
a l’hora de tenir un donant i mirar quin és l’òrgan bo per a ser trasplantat perquè si ens
equivocàvem, aquella persona que estava malalta es moria perquè li posaves un cor
que no era bo. Per tant, la disponibilitat l’has de posar en el context de la malaltia i la
llista d’espera.
64
5. El nombre de donants cada any incrementa, disminueix o es manté?
Està bastant estable. Per 2 motius jo crec. Un és que tenim aquests dispositius
mecànics que se n’estan posant i, per tant, hi ha gent que va amb aquests dispositius.
També tenim uns medicaments molt bons que abans no teníem, el levosimendan, que
és com màgic, tu li poses el medicament a la persona i el cor funciona correctament
tot i que té una efectivitat d’una setmana i després li has de tornar a posar, però a la
llarga no funciona. I, l’altre problema que tenim és que no hi ha donants joves, els
donants són grans, de 50-60 anys n’hi ha algun, però la majoria són de 70-80 i,
aquestes persones, no poden donar el cor. Així com en els altres òrgans els equips
quirúrgics han anat acceptant que l’edat no era un limitant, en el cor no perquè es
necessita aquesta seguretat. Jo quan vaig començar, el límit eren 50 anys i ara són
55-60 a tot estirar. A mi em costa molt tenir donants que tinguin un cor amb les
característiques adequades, per tant, en tinc molt pocs. En necessitaria de pediàtrics,
per exemple, perquè tinc nens en llista d’espera, però no acostumo a tenir donants.
Nosaltres, aquest any hem fet el primer donant (des que jo soc aquí) infantil i clar, 1
en 8 anys no es pot donar resposta a la llista de cap manera.
6. Com es gestiona el procés de donació i assignació d’òrgans?
Està centralitzat. Tenim una llista única, o sigui, cada hospital en el seu centre té una
sèrie de pacients assignats. Llavors té un equip que es dedica a mirar si aquella
persona té indicació per a ser trasplantada, la presenta en un comitè i es decideix si
entra en llista d’espera o no. La llista d’espera, abans era per hospitals, ara és comuna.
Totes les persones de Catalunya que esperen òrgans estan a les llistes de l’OCATT. I
l’assignació ha anat canviant primer per necessitats i després perquè hem après a fer
més coses. Per exemple, amb ronyó que és potser el que ha canviat més durant els
darrers anys, tenim una llista especial pels pacients hipersensibilitats, perquè tu a una
persona la pots trasplantar d’1 a 3 vegades del ronyó, i clar, com més trasplantaments
hagi portat més problemes d’immunitat tindrà i més fàcil és que rebutgi l’òrgan que li
poses, per tant, quan li oferim un òrgan ha de tenir unes característiques concretes i,
aquests, van per una llista especial i passen per a davant de tot.
En el cas del cor, tenim 3 programes oberts que són: Bellvitge, Sant Pau i el Clínic va
una mica per a qui li vagi millor aquell cor. Tu sempre intentes que aquell òrgan que
65
tens tingui el millor resultat possible i això depèn de qui li poses, per tant, busques el
millor receptor possible que ha de correspondre amb: més o menys amb l’edat (però
no sempre), amb les mides del cor (si tinc un cor d’una persona molt petita i el
receptor és molt gran, doncs evidentment no li anirà bé), si tinc un nen a la llista i tinc
un cor jove (d’entre 30-40 anys) doncs segurament el cediré al nen (s’haurà de veure,
per la mida i per tot li pot anar bé)... Cada vegada és com una cosa molt artesanal. Sí
que hi ha tota una base de coses tècniques (d’eines per ajudar-nos) però després, al
final, hi ha decisions que són molt particulars en cada cas. Per exemple, si hi ha algú
en emergència 0, aquest se salta la llista. Si tinc un pacient i sé que no passarà de les
24-48 hores, el puc prioritzar i posar-lo en llista 0, què vol dir? Doncs vol dir que el
primer òrgan que surti que li pugui anar mínimament bé, és per aquesta persona. Però
llavors, jo també he de ser molt prudent de dir: m’estan donant un òrgan per aquesta
persona, però si aquesta persona està en segons quines condicions i no podrà aguantar
la cirurgia del trasplantament (que és molt important) potser no l’he de posar. I
aquestes són decisions molt difícils, perquè tu mai vols que un pacient se’t mori, però
també has d’entendre que hi ha punts de no retorn, i això potser és de les coses més
complicades de les que fem.
7. Quant temps pot passar des que el donant de cor mor fins que aquest és
trasplantat?
Molt poquet i aquest és un problema que tenim que els Estats Units el té més resolt
que nosaltres perquè hi ha unes màquines, ara hi ha màquines per a tot. Ara hi ha unes
màquines per a poder posar els òrgans i poder-los transportar. Els Estats Units ho fa
més per a necessitat, perquè té un país molt gran (nosaltres tenim un país molt petitó),
però ells han de fer grans distàncies i, per tant, tenen màquines per pràcticament tot.
Poses el cor allà, li poses sang i ell va bategant i tu el trasllades. A nosaltres ens aniria
molt bé això quan per exemple hem d’anar a buscar òrgans a llocs llunyans.
8. Quina és la llei establerta envers l’anonimat?
La llei espanyola és relativament vella, de l’any 79) i el nucli de la llei es manté com
estava, és a dir, ha anat canviant sobretot en temes tècnics i en temes relacionats amb
aspectes de la medicina que han permès ampliar el tipus de donant i les
característiques de les persones que acaben essent donants en el sentit que inclou la
66
mort encefàlica, la donació en asistòlia i el donant viu, però, en canvi, coses bàsiques
de la llei que apareix en el 79 com l’anonimat es mantenen. Jo no sé si és bo o dolent,
però nosaltres estem obligats a mantenir aquest anonimat, que els receptors (en el cas
de donant cadàver) no sàpiguen qui ha estat el donant. En canvi, els altres països
doncs hi ha reunions inclús en què aquestes persones es poden trobar. És molt difícil
saber si està bé o no. És com ho hem fet fins ara i no ens plantegem canviar-ho,
mantindrem l’anonimat perquè al final intentes preservar les persones que han estat
donants. Clar, no sabem quin valor té un òrgan i, per tant, la vida d’una persona i si
podrien haver-hi transaccions o algunes coses al darrere. Sí que és veritat que en la
donació de viu, no hi ha anonimat, és una donació dirigida, és a dir, jo dono
específicament a una persona concreta. Però, a part que hi ha moltes avaluacions,
avalua el coordinador, avalua el psiquiatre, avalua el comitè… també es passa pel
comitè i també es passa pel jutjat a signar una sessió de l’òrgan, precisament perquè
no hi pugui haver després reclamacions o demandes o el que sigui.
9. Quin missatge donaries per fomentar la donació d’òrgans?
Jo sempre que penso en donació penso amb el llegat. Qualsevol persona una mica
gran doncs té present que per evitar que hi hagi conflictes quan ell no hi sigui farà un
testament i deixarà les coses arreglades. Crec que amb el nostre propi cos, que és el
final el més preuat que tenim, hauríem de fer una mica el mateix i deixar disposat o
deixar dit o escrit a ser possible, què ens agradaria que fessin amb nosaltres, si volem
que ens enterrin, si volem que ens incinerin i aquestes coses més bàsiques, però també
en respecte a la donació, sigui d’òrgans o sigui de teixits. Molts de nosaltres, si tenim
malalties no podem ser donants d’òrgans o d’alguns òrgans però la immensa majoria,
encara que tinguem un càncer, per exemple, podem ser donants de teixit (en especial
de teixit corneal). Per tant, són coses que s’haurien de parlar i que no ens hauria de fer
aquesta certa angúnia o aquest cert pudor parlar de què volem que passi quan no hi
siguem. El que passa que això vol un canvi social important, acceptar que la mort és
part de la vida perquè si no és molt difícil de poder parlar d’això. I és interessant, ara a
partir de la promulgació de la llei d'eutanàsia, ara fa 2 anys que s’ha posat més sobre
la taula parlar sobre el final de vida i una cosa que estem fomentant els professionals
precisament és que la gent deixi un document de voluntats anticipades fet i una de les
coses que demanem que peni amb relació a la donació què voldria ell. Això què
67
hauria de fer? Hauria de fer que fos normal parlar del final de vida, fos normal de
parlar de què volem i sobretot treure responsabilitat a les nostres famílies respecte a
aquelles decisions que ens pertoquen a nosaltres.
ANNEX 2: Entrevista Jorge Twose

He tingut el plaer de poder contactar amb en Jorge Twose, responsable de comunicació de
l’OCATT. Gràcies a la implicació i professionalitat d’en Jorge, he pogut conèixer quines són
les tasques i quins són els diversos departaments que constitueixen l’OCATT, així com, m’ha
presentat alguns/es dels treballadors/es i el director d’aquesta organització.
1. Presentació:
Hola, jo soc en Jorge Twose i jo treballo a l’Organització Catalana de Trasplantaments

que forma part del Servei Català de la Salut, el CatSalut, del sistema de salut de
Catalunya. Jo soc tècnic i, dins les meves funcions, estan: la comunicació corporativa
o del sistema, les relacions amb els nostres públics i temes més de secretaria tècnica.
Actualment, porto uns 18 anys a l’Organització Catalana de Trasplantaments, a
l’OCATT.
2. Què és l’OCATT?
L’OCATT és organització responsable de les activitats relacionades amb la donació i

amb el trasplantament, tant d’òrgans com de teixits i cèl·lules a Catalunya.
3. De quins departaments consta?
Les funcions de l’OCATT són vàries: en primer lloc, la gestió del dia a dia de
l’organització; tota la coordinació mèdica tant d’òrgans, de teixits i cèl·lules; tota la
part de biovigilància que és una funció relativament més nova; avaluació, fem molta
avaluació de resultats, tant dels òrgans en particular com en general, també de
donació; fem tota la part de comunicació, tenim un informàtic per a tot el suport de
tecnologies d’informació i, finalment, tenim personal administratiu.
Doncs això, les funcions és una mica el que et deia. Dins d’aquestes, la coordinació
mèdica i, amb això, entenem com la secretaria tècnica de les diferents comissions
assessores de l’OCATT, al final, l’OCATT no decideix per a sí sola (tot i que sigui una
68
autoritat sanitària en l’àmbit de donació i trasplantament), sinó, que ho fa a través de

reunions, més o menys periòdiques, amb professionals dels diferents àmbits. Això ho
fem a través de les comissions assessores. Per exemple, de trasplantament renal, hi ha
la comissió assessora que està formada per: nefròlegs de diferents hospitals que fan
trasplantaments renals a Catalunya més tècnics de l’OCATT. Llavors, en aquestes
comissions, es decideixen si s’ha de fer algun canvi que afecti la llista d’espera;
s'avalua el funcionament de la mateixa llista d’espera o s’aclareixen alguns dubtes o
problemes que pugui haver-hi en el tema. I comissions assessores tenim fins a 14:
tenim una de donació d’òrgans i teixits; una altra de trasplantament renal, cardíac,
fetge, pancreàtic i pulmonar; tenim unes altres 4 de teixits; una de seguiment de
pacients, etc. Hi ha moltes i totes, més o menys, tenen la mateixa estructura.
4. Quins són els principals reptes o obstacles que enfronta el programa de

trasplantaments de cor?
De trasplantament de cor, per centrar una mica el tema, al final aquí a Catalunya
tenim 3 programes d’adults i 1 de pediàtric, és a dir, hi ha 3 hospitals que fan
trasplantament de cor a adults i 1 que ho fan per a nens. Els 3 hospitals són: el Clínic;
Bellvitge i Sant Pau, que Sant Pau va fer el primer trasplantament de cor a Espanya i
ja fa molt de temps. I, el pediàtric, ho fa a la Vall d’Hebron. Clar, el volum de
trasplantament que tenim a Catalunya són, més o menys actualment, uns 60 anuals, es
fan uns 60 trasplantaments de cor i, en llista d’espera, solen haver-hi entre 25-35
persones en llista repartides pels diferents hospitals. És clar, com saps, hi ha 2 tipus de
donants (a part de la donació en viu que, evidentment, no tenim en cor) però, de
cadàver hi ha 2 tipus de donants: la mort encefàlica, és a dir, que s’atura el cervell o la
mort en asistòlia, que és l’aturada cardíaca. Fins fa relativament molt poc la donació
de cor era només de mort encefàlica. Però, des de fa uns 2 o 3 anys s’ha començat, a
Catalunya i Espanya, els primers programes de donació de cor de mort en asistòlia, és
a dir, aquell cor que s’ha aturat el tornes a posar en marxa en una altra persona i, això
és possible, perquè al final la malaltia per la qual aquella persona va morir no estava
relacionada amb el cor, perquè el que sí que no farem serà posar un òrgan que estigui
en males condicions a una persona que ja no està bé. Per tant, d’alguna manera hi ha
una garantia molt gran que aquell cor funcionarà en una altra persona. Aquest
69
programa, perquè de moment es fa només a 2 centres, que són a Bellvitge i Clínic, la

idea és que cada vegada puguem obtenir més cors de donants de mort en asistòlia que
és el que vindria a ser la innovació. I, un dels motius pels quals van entrant pocs
pacients en llista d’espera, i, les llistes d’espera són curtes i també es fan pocs
trasplantaments o menys que en altres òrgans, és perquè a diferència d’altres òrgans
com pot ser el fetge, disposem de les assistències ventriculars de llarga durada que
permeten o allargar l’accés al trasplantament o inclús, en molts casos, com un
substitut del trasplantament. És a dir, aquests dispositius permeten que aquell cor que
no acabava de funcionar bé doncs que funcioni prou bé per a allargar la vida de les
persones. Però la idea, que és conjunta per a tots els òrgans i que és quasi un objectiu
genèric de l’OCATT, és aconseguir el màxim nombre de donants i, per tant, d’òrgans
disponibles per a poder fer trasplantaments o més trasplantaments.
5. Heu pres alguna mesura a l’hora de millorar i d’agilitzar el procés de donació i

trasplantament cardíac a través del programa?
Això és el que et comentava. Bàsicament, la innovació més gran i que va ser una
innovació molt important que ja es feia en altres països i que Espanya va adoptar en
l’àmbit de país i també a Catalunya a partir de molts centres va ser la donació de cor
en mort en asistòlia. De fet, si tu fas una cerca a Google trobaràs moltes notícies
perquè va sortir molt als mitjans. Catalunya no va ser el primer centre a l’estat en
fer-lo (em sembla que va ser l’Hospital de Múrcia o Valdecilla, ara no recordo) però sí
que a Bellvitge ho va fer fa un parell d’anys i és un programa que funciona molt bé
perquè els cors estan molt bé.
6. Compteu amb algun pla per a promoure la conscienciació de la donació d’òrgans

per al trasplantament de cor a través del procés?
Específicament de cor no. De fet, jo dins de les meves funcions una és la comunicació
i la promoció a la societat i no fem grans campanyes perquè al final no creiem en
aquestes grans campanyes de conscienciació a la població. Sí que en fem a través de
mitjans de comunicació que tenim una relació molt propera amb periodistes, per
exemple, i amb mitjans facilitant la seva feina. Tu, per exemple, ara estàs fent una
acció de divulgació a través de la teva xarxa que serà gent jove, de la teva escola o
70
dels teus perfils, etc., el que puguis compartir. Nosaltres des de l’OCATT tot això ho
fem, igual que tenim una relació molt propera amb l’associació de pacients que ells
també fan moltes activitats de conscienciació i nosaltres hi participem, donem suport.
Hi ha la TrasplantRun, per exemple, que és una cursa que es fa cada any amb pacients
trasplantats. És a dir, tot això, d’alguna manera, va dient a la societat que existeix la
donació i el trasplantament i que la donació suposa donar vida a persones que ho
necessiten que són les persones que acaben rebent aquests òrgans. Bàsicament, així a
grans trets, la divulgació de la donació i trasplantament la fem sobretot a través de
mitjans, i també, a través de xarxes socials el que passa és que al final les xarxes
socials arribes a les persones que ja estan d’alguna manera sensibilitzades amb el
tema.
7. Com es fomenta la cooperació i la coordinació entre els diferents centres

hospitals implicats en el programa de trasplantaments de cor de l’OCATT?
Doncs al final la relació molt propera, com et comentava. I, de fet, qualsevol decisió
que afecti el trasplantament cardíac, en aquest cas, es pren de manera compartida. És
a dir, no és l’OCATT l’autoritat sanitària que decideix “a partir d’ara farem les coses
així” no. Es parla entre els diferents grups, entre els diferents programes que fan
trasplantament cardíac a Catalunya, es parla precisament en aquesta sala on estem
2-3-4 vegades a l’any (les que es necessitin), a través d’aquesta comissió assessora de
trasplantament cardíac i on s’avalua els resultats de l’activitat i es decideix si fa falta
estudiar qualsevol cosa, si fa falta posar en marxa qualsevol acció o activitat, etc per
tal de millorar algun aspecte relacionat amb el trasplantament cardíac. Llavors, en
aquestes comissions, com et comentava abans, hi participen els professionals que
estan directament implicats en el trasplantament cardíac de tots els hospitals que estan
autoritzats per a fer aquest trasplantament amb el qual, aquí tenim representants,
cardiòlegs del Clínic, de Bellvitge, de la Vall d’Hebron o de Sant Pau i cirurgians
també. Llavors ells, com experts, són els que, d’alguna manera, poden aportar les
idees de com millorar, i en tot cas, si s’ha de prendre alguna decisió, es pren de
manera conjunta i jo crec que aquest és un gran actiu del nostre sistema.
8. Com es pot donar suport al programa de trasplantament/donació d’òrgans en

general?
71
Doncs mira, jo crec que al final, es pot donar suport de moltes maneres. En l’àmbit
intern, que els professionals ja ho fan i intenten treballar i donar el millor de si cada
dia, de fet, si mirem els resultats, tant de donació com de trasplantament, la corba és
impressionant, cada any fem rècord i cada any ens superem l’activitat de l’any
anterior i pensem que ja hem arribat al nostre sostre i d’aquí ja no passarem i resulta
que l’any següent encara ho fem millor i encara fem més trasplantament. Per exemple,
l’any passat vam fer el record de trasplantament a Catalunya a més de 1.300
intervencions, doncs aquest any portem un 10% més que durant el mateix període de
l’any passat. Si tot segueix la mateixa línia farem una activitat de record, tant en
donació com en trasplantament, i això és espectacular. Però al final és una mica el que
diem, la donació i el trasplantament no és una cosa de tots, i això ho saben molt els
receptors, les persones que han rebut un òrgan, que estan molt agraïdes a la societat
perquè, al final, és la societat el que els ha permès viure a través d’aquest gest altruista
i solidari que ha fet una persona anònima donant els òrgans quan ell/a ja no els
necessita perquè s’acaba de morir. Llavors, totes aquelles activitats que facin les
associacions de pacients per promoure la donació a la societat; per mitjans de
comunicació; per periodistes que vulguin escriure un article més o menys especialitat
sobre el tema… doncs nosaltres, com a OCATT, donem tot el suport i totes les
facilitats. També, vosaltres mateixos teniu el poder que segurament no tenim nosaltres
que és arribar a un públic més jove. Doncs jo el que haig de fer, perquè m’interessa
que el teu treball sigui un bon treball, és donar-te totes les meves facilitats que
estiguin en la meva mà perquè el teu treball sigui un treball de qualitat.
9. Quin seria el missatge que tu donaries per a donar suport a la donació d’òrgans
en general?
Doncs, al final, el missatge que jo dono és la Marta Gubau, que em comentaves abans,
o el Jordi, o la Laura que són tots els receptors que gràcies a la donació i gràcies a un
gest altruista i solidari d’un donant han pogut tenir una segona oportunitat de vida, o
sigui, la donació és vida. La donació representa una segona oportunitat per a moltes
persones que ho necessiten. Actualment, a Catalunya, hi ha 1.200 persones que estan
en llista d’espera, la majoria per trasplantament renal (més de 1.000), però també hi
ha gent que està esperant un cor, un fetge, uns pulmons… Jo ho tinc molt clar, o sigui,
72
quan jo ja no ho necessiti perquè la meva vida s’acaba jo dono tot el que es pugui
aprofitar de mi perquè al final, perquè s’enterri o es cremi, doncs si una persona ho
pot aprofitar doncs millor.
ANNEX 3: Entrevista Dra.Marta Farrero

He tingut la sort de poder entrevistar a la Dra.Marta Farrero, cardiòloga de l’Hospital Clínic
qui m’ha brindat molta informació i m’ha pogut ajudar així com, s’ha ofert a resoldre aquells
dubtes que se m’han plantejat. L’entrevista s’ha dut a terme presencialment.
1. Presentació:
Jo em dic Marta Farrero i soc cardiòloga de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca i

Trasplantament de l’Hospital Clínic. Porto treballant com a cardiòloga molts anys,
vaig començar la meva formació el 2005 però, dedicant-me al trasplantament cardíac
des del 2011.
2. Quins són els criteris per a ser candidat a un trasplantament cardíac?
Doncs, per a ser candidat a un trasplantament cardíac, has de complir el criteri que
tinguis el cor molt malament, però la resta d’òrgans i del cos molt bé, de manera que
els teus símptomes depenguin únicament i exclusivament que el cor funcioni millor.
Llavors, la gran limitació que tenim és el nombre de donants, el nombre d’òrgans, i,
per tant, hem de posar uns criteris per a seleccionar les persones que es beneficiaran
més d’aquest òrgan perquè toca triar. Habitualment, fem uns criteris per edat i per
altres patologies, per exemple, si tens una malaltia pulmonar molt greu o si tens una
malaltia vascular molt greu potser no ets bon candidat.
3. Quins són els riscs i complicacions associats al trasplantament cardíac?
Doncs els podem dividir una miqueta en el primer any i tota la resta de la vida.
Durant el primer any el que més ens preocupa és el rebuig, perquè el cos intenta matar
aquest òrgan que és extern, llavors, per a tractar el rebuig li posem molta medicació
immunosupressora i això causa que els pacients estiguin “despullats” davant les
infeccions i, per tant, el rebuig i les infeccions són els dos grans riscs que tenim durant
el primer any.
73
En el moment immediat del trasplantament hi ha un risc important que és la disfunció

primària de l’empelt que vol dir que el cor no funciona, tu poses l'òrgan al cos i no
s’engega o no funciona prou bé. Això, afortunadament, no ens passa massa, passa més
o menys a un 10% dels pacients, però té una mortalitat molt alta. O sigui, de forma
immediata disfunció primària de l’empelt i de forma una mica més tardana durant el
primer any rebuig i infeccions i, com et deia, a partir del primer any, ja són
complicacions més cròniques que, al final, són les mateixes que hi ha a la població
general, que són el càncer (amb els pacients trasplantats té una incidència una miqueta
superior a causa de la immunosupressió, perquè tenim més defenses), la vasculopatia
de l’empelt (que és el fet que les artèries del cor es fan malbé i poden causar infarts o
disfunció tardana) i el que diem disfunció tardana de l’empelt que de vegades no
sabem massa la causa, però el cor es fa malbé i deixa de funcionar.
4. Quant temps es tarda a recuperar-se després del procés quirúrgic de

trasplantament?
La recuperació depèn una miqueta de com hagis entrat al trasplantament. Si has entrat
amb una situació d'urgència, d’extrema gravetat, estant a l’UCI, amb un cor artificial,
intubat, etc, doncs, evidentment, la recuperació és molt més llarga i pot ser doncs fins
i tot mesos. Si entres al trasplantament de forma electiva, que són les persones que
estan en llista d’espera, però esperen a casa amb una situació molt escurada perquè
estan amb ofec o mínims esforços, però encara amb capacitat d’esperar a casa, doncs,
si entres amb aquestes condicions, habitualment en un parell de setmanes poden
tornar a casa, tot i que el primer any és dur. Encara que marxin a casa en 15 dies
després hem de fer biòpsies, mirar si hi ha infeccions…, El primer any és una miqueta
més complicat per a tots.
5. Com es realitza el seguiment postoperatori, rehabilitació i cura a llarg termini?
Doncs quan surten de la cirurgia inicialment van a Unitat de Cures Intensives on estan
habitualment la primera setmana, després ja venen a una planta de cardiologia més
convencional i allà, durant aquests primers 15 dies, hem de fer molta feina
d’educació. Han d’entendre què poden menjar, què poden fer, com han de prendre la
medicació (que és molt important)..., I també, reprendre l’exercici físic que és una
74
cosa que molts d’aquests pacients no han pogut fer durant molt de temps i és
important mantenir una bona salut global i també del cor.
A llarg termini, intentem que continuïn complint aquestes pautes, tot i que és veritat
que al final quan la gent es troba bé es relaxa una mica massa, però intentem
compaginar que compleixin aquestes pautes de tractament, de cuidar-se, de fer
exercici, etc., amb compatibilitzar amb una vida el més normal possible i que puguin
ser feliços, treballar, viatjar...
6. Quines són les opcions de medicaments immunosupressors?
Doncs els medicaments immunosupressors són la gran “batalla” que tenim.

Habitualment, els pacients trasplantats cardíacs porten, almenys, 3 medicaments
diferents. El trasplantament cardíac és un dels òrgans més complicats en l’àmbit
immunològic, perquè es rebutja bastant i, a més a més que rebutja el problema que
tenim amb el cor és que quan deixa de funcionar l’òrgan trasplantat, es poden morir
els pacients a diferència del ronyó, per exemple, que rebutja molt, però sempre hi ha
l’alternativa de la diàlisi. Amb el cor, un rebuig, pot ser important i pot acabar portant
a la mort. Per tant, els immunosupressors són fàrmacs molt importants per nosaltres.
Hi ha diferents alternatives i combinacions en funció de les característiques del
pacient, de si ha tingut més rebuig o menys, de si és més jove o més gran (perquè la
gent més jove fa més rebuig), de si té el ronyó malament, si és diabètic… Una mica
en funció de tot el perfil d’efectes secundaris que tinguin i del risc intentem escollir
els medicaments ideals o la combinació de medicaments ideal d’una manera,
intentem, la més individualitzada possible. I no només el medicament en si, sinó la
dosi del medicament, perquè hi ha pacients que van amb més dosi i pacients que van
amb menys dosi o amb diferents combinacions i que és difícil trobar-ne 2 que siguin
exactament igual.
7. Quins són els objectius finals dels cardiòlegs relacionats amb el trasplantament
cardíac?
Doncs primer la quantitat de vida, perquè els pacients que arriben a trasplantament
cardíac són uns pacients amb un pronòstic de vida molt dolent, amb una supervivència
més o menys de 6 mesos esperada i, per tant, el que volem primer és afegir anys de
75
vida. Amb el trasplantament cardíac el que aconseguim és que sigui una mitjana de 14
anys el que afegim. Sembla poc, però si ho compares amb 6 mesos doncs està força
bé. I, un cop hem obtingut aquests anys, hem d’aconseguir que siguin anys profitosos
i amb qualitat de vida i, per tant, que tinguin una capacitat d’exercici normal i que
puguin reintegrar-se a una vida el més normal possible. Jo sempre els animo que
s’incorporin al món laboral, fins i tot. Tenim pacients molt joves que viatgen, que es
casen, que tenen fills, que fan esport, que fan maratons, etc., i doncs, aquest és
l’objectiu, que millori la quantitat perquè sense quantitat no hi ha qualitat i després la
qualitat.
ANNEX 4: Entrevista Dra.Elena Sandoval

He tingut la gran ocasió de poder entrevistar a la Dra.Elena Sandoval, cirurgiana
cardiovascular de l’Hospital Clínic. Gràcies a aquesta trobada amb ella, he pogut conèixer
quina és la part més quirúrgica dels trasplantaments cardíacs, així com, informar-me del
procés de preoperatori i postoperatori. L’entrevista s’ha dut a terme presencialment.
1. Presentació:
Hola jo soc l'Elena Sandoval, cirujana cardiovascular d'aquí de l'Hospital Clínic, i

respecte als trasplantaments formo part de l'equip d'insuficiència cardíaca de la unitat,
aleshores discutim cada setmana el que són els candidats a trasplantament, realitzo
també les cirurgies, i m'ocupo sobretot del postoperatori immediat dels pacients aquí a
l'UCI de cirurgia cardiovascular i recentment també hem començat a programar
donació asistòlia controlada, bàsicament l'he desenvolupat jo una mica més que la
resta junt amb coordinació i els companys de cardiologia.
2. Quants trasplantaments cardíacs has realitzat durant el temps que portes dins
d'aquest àmbit?
En total el nombre exacte no t'ho sabria dir, aquí en fem vint per any més o menys, jo
en faig cinc o sis, o sigui des que vaig acabar la residència aquí en dec haver fet trenta
i després durant el meu període formatiu als Estats Units, doncs en devia fer vint o
trenta més.
76
3. Pots descriure una mica el cor i la importància d’aquest òrgan?
El cor és l'òrgan que s’ocupa de mantenir tot el que és el cabal cardíac del cos, sense
el cor bàsicament a resta d'òrgans no es perfonen, ell és com el motor del cos, rep la
sang de tot el cos, s’encarrega d'enviar-la als pulmons on s’oxigena i després la
reenvia a tot l'organisme: cervell, fetge, columna, músculs de les cames i braços…
És el motor del cos, per tant, quan falla el principal problema és que els pacients no
tenen energia perquè no els hi arriba prou sang a la resta d'òrgans i de fet en alguns es
veu que la resta d'òrgans pateixen: el fetge comença a fallar, els ronyons fallen, falla
tot el cos.
4. Quin és el procés que se segueix amb el cos cadàver per extreure-li el cor
sa/donant?
Hi ha dos tipus de donants, els més habituals són els donants amb mort encefàlica, és
a dir; és un donant que té una lesió neurològica totalment irreversible que acaba en
mort encefàlica, és a dir el cervell deixa d'existir, però la resta d'òrgans estan
funcionant per si mateixos, aleshores això requereix un diagnòstic i una vegada està
diagnosticat de mort encefàlica, el donant, si la família accepta va a quiròfan,
aleshores, una vegada a quiròfan, cada un dels diferents equips extractors avalua el
seu òrgan, nosaltres, per exemple, avaluem el cor, ens apartem, i llavors els cirurgians
toràcics avaluen els pulmons, simultàniament, l'equip de cirurgia digestiva s'ocupa
d'avaluar el fetge, el pàncrees i després venen els uròlegs i avaluen els ronyons.
Un cop tots els equips estan d'acords en acceptar el seu òrgan i estan preparats, ja que
cadascun d'ells requereix una dissecció específica, s'heparinitzen el malalt, pel fet que
se li han de posar cànules per tal de perfondre els diferents òrgans i una vegada tots
els equips estan preparats tant en el donant com en els diferents receptors s'exclou el
que és l'aorta del cor, és a dir s'exclou el cor de la resta del cos i cadascun dels òrgans
rep la seva solució de preservació. Una vegada administrades totes les solucions de
preservació cada equip extreu el seu òrgan, els primers que anem som nosaltres els
cirurgians cardíacs, ja que el cor és el que té menor temps d'isquèmia, una vegada
nosaltres sortim van els cirurgians toràcics i agafen els pulmons i simultàniament
l'equip de cirurgia general treu el fetge, treu el pàncrees i després els uròlegs treuen
els ronyons, i finalment s'extreuen els teixits: pell, ossos, còrnies, etc.
77
5. On queda reservat aquest cor abans de ser trasplantat?
Aleshores hi ha diversos sistemes, és a dir no s'emmagatzema, tu el treus i

immediatament comença el viatge per fer l'implant, aleshores fa uns anys només hi
havia el sistema de trasplantar-lo en gel dintre unes bosses o uns recipients que van
amb cardioplegia que és una solució de preservació extra i coberts amb gel, evites que
el gel toqui el cor perquè això el pot lesionar, però bàsicament l'emmagatzemes en
fred, i els transportes, ara recentment s'han creat sistemes de transport que els
mantenen o perfonent-se, els connectes a una màquina que els perfon amb una solució
de preservació extra o hi ha un altre tipus de màquines on els connectes i reben sang i
en realitat els transportes bategant per reduir el temps d'isquèmia, és a dir tens tres
sistemes de transport, però tots ells són sistemes de transport no és que els posis i
durin setmanes, és d'un quiròfan a l'altre.
6. Quin és el procés des que l'òrgan és analitzat i correspon per a ser trasplantat a
una persona fins que aquesta entra a quiròfan?
Des que s'avalua al donant amb per exemple una ecografia és poc, és a dir un parell de
dies, bàsicament determines la mort encefàlica si és que s'ha produït per una mort
encefàlica, es fa l'ecografia i a partir d'aquí quan ja està certificat com a mort
s'ofereixen els òrgans i a partir d'aquí normalment són hores.
7. Quin és el procés del receptor des que li truquen fins que ha d'arribar a
l'hospital?
Hora i mitja.
I quin procés ha de seguir?
Nosaltres rebem una oferta i ens diuen les característiques del donant, aleshores tu
amb aquestes característiques busques el millor receptor dintre dels teus receptors,
aleshores, li truques i el fas venir. Normalment, han d'estar a l'hospital en una hora/
hora i mitja, els preparen com qualsevol malalt que va a quiròfan, dutxa, rasurar, etc. I
se li administra la immunosupressió pre-operació que són micofenolat i corticoides la
78
primera dosi, i després baixa a quiròfan, però normalment amb sis/vuit hores està tot
muntat i organitzat i el malalt està a quiròfan, el receptor.
8. Com és el procés de cirurgia per extreure el cor malmès i trasplantar el cor sa?
Aleshores normalment imaginem-nos que el pacient no està operat, obrim l'estèrnum,

és una anestèsia general amb diversos catèters: catèters de sonda per mesurar el cabal
cardíac les vies centrals i els catèters arterials, aleshores, esternotomia mitjana, obrim
i separem el pericardi per tenir una major exposició, es posen les cànules, es posa uns
torniquets per excloure les caves i això ja és una cosa més específica de cirurgia
cardíaca i una vegada l'òrgan entra a quiròfan fem el que es diu circulació
extracorpòria, treus el cor i comences a suturar el nou, el teu objectiu és minimitzar el
temps que el cor nou està a la nevera, és a dir el que és perfecte és que una vegada
entri en el teu hospital estiguis traient l'altre, però això requereix una coordinació
exquisida entre l'equip que va a buscar l'òrgan i l'equip que està implantant l'òrgan.
9. Quines complicacions es preveuen a l'hora de dur a terme la intervenció?
El més important és el postoperatori com a qualsevol cirurgia, però això en cirurgies

molt complexes no hauria de passar, i després és la fallida primària de l’empelt que
això estadísticament és un deu per cent dels casos. Sí que hi ha factors que poden
afavorir: pacients que ja s'han operat moltes vegades, pacients que tenen molts
anticossos, el que es diuen mis mats, és a dir, diferències de superfície corporal, però
això ja intenten minimitzar i després a vegades els pacients fan el que es diu disfunció
dreta temporal perquè el ventricle dret és el que pitjor es protegeix i a part molts
receptors tenen hipertensió pulmonar, aleshores el cor nou s'ha d'adaptar a treballar
contra una pressió dels pulmons que és més alta del normal que acabarà baixant amb
el cor nou, però que hem de reajustar és a dir han d'aprendre a funcionar en equip.
10. Quines eines i tecnologies utilitza durant les cirurgies de trasplantament

cardíac?
Eines i tecnologies, bé, la màquina de circulació extracorpòria que fa molts anys que
es fa servir, i ara últimament hi ha els sistemes de preservació d'òrgans tant en
79
solucions fredes com en perfusió normotèrmica amb sang, això és el més modern que
s'ha fet en els últims anys, però no fem servir ni robots ni grans dispositius.
11. Quins són els resultats típics o les taxes d'èxit dels trasplantaments cardíacs?
Nosaltres aquí fa diversos anys que la mortalitat del primer any és zero, és a dir que
estem molt contents, en general la mortalitat del perioperatori acostuma a ser un 10 o
15 % i la supervivència mitjana ara a Espanya acostuma a ser uns dotze anys, el 50 %
estan vius més de dotze anys, però nosaltres tenim pacients que porten vint anys
trasplantats i estan bé.
12. Quins són els professionals que participen en una operació de trasplantament
cardíac?
És més complexa tota la cirurgia, és a dir tot bé des d'un procés inicial on hi ha
metges de família, cardiòlegs, anestesistes que fan la selecció, bé que ens ajuden a
l'optimització pre-operatòria, psiquiatria, nutricionista, l'assistent social, és a dir que
hi ha un equip, preparació molt important i després al quiròfan som: l'anestesista, els
cirurgians, l'equip d'infermeria quirúrgica, com a mínim hi ha una infermera
d'anestèsia, una infermera instrumentista, una infermera que circula, l'auxiliar que et
va a buscar el material, els hemoderivats, etc. I després hi ha els perfusionistes que
són els que s'encarreguen de la circulació extracorpòria i si necessitem algun tipus de
suport mecànic posterior també ens ajuden amb ell, és a dir que en realitat és un
quiròfan atapeït.
ANNEX 5: Entrevista Marta Gubau

Per acabar, he tingut la grandíssima sort de poder comptar amb la Marta Gubau, qui va rebre
un trasplantament cardíac el 2016. La Marta s’ha ofert per a explicar-me quina va ser la seva
vivència personal de manera molt emotiva que m’ha ajudat a entendre i a voler-me implicar
més enllà d’aquest treball dins el món de la donació i el trasplantament.
1. Presentació:
80
Bon dia em dic Marta Gubau, fa gairebé 7 anys em van trasplantar de cor a l’Hospital
de Bellvitge i gràcies a això puc gaudir d’una nova vida. També he escrit un llibre
solidari en agraïment a aquest gran regal i es diu “Tenim un cor per a tu”.
2. Per a quin motiu vas haver de rebre un trasplantament cardíac?
Bé doncs jo feia 12 anys que estava amb una miocardiopatia dilatada i aquesta
cardiopatia va sortir a causa d’un càncer infantil, un limfoma abdominal no Hodgkin.
3. Com vas rebre la notícia que un cor sa estava esperant per a tu?
Bé, és un cúmul d’emocions. Jo estava en un concert precisament, perquè quan estàs

en aquesta situació necessites omplir la motxilla d’emocions positives i d’experiències
boniques perquè saps que serà dur el procés i, per tant, estirar de records per a mi era
molt necessari emocionalment, i per això estava a un concert. Em van trucar des de
l’hospital em van dir “Marta, tenim un cor per a tu”, per això és el títol del llibre
perquè és la frase que em van dir, i en aquell moment és clar, em vaig enfonsar. Fins
llavors jo ho portava força bé, tenia controlada emocionalment la situació, però en
aquell moment em vaig enfonsar, vaig veure tots els problemes del món, suposo que
era la por que parlava, les pors d’entrar a quiròfan, de com sortiria, si sortiria bé, si hi
hauria rebuig i totes aquestes coses que fins al moment no s’havien manifestat fins
llavors i en aquell moment, surten totes a la palestra i diuen “ei” i llavors jo ho vaig
viure com “no, no, a l’agost em va fatal, ara hi haurà els/les metges/esses i
infermers/es de vacances, no anirem bé…,”. No ho sé, et busques problemes allà on
no n’hi ha perquè el que realment tens és por. Però, llavors de seguida ja ho vam
superar, i vam començar a agafar el cotxe i cap allà, després sí que ens vam calmar.
Va ser un trajecte molt diferent de com l’havíem imaginat, tothom es va assabentar
per diverses raons i doncs, al final, em vaig poder acomiadar de la gent i parlar amb
gent a qui estimo.
4. Com era la teva vida abans i després del trasplantament de cor?
81
Bé, doncs, ha canviat bastant cap a bé perquè malgrat que ara tenim les nostres
històries, molts metges i alguns “hàndicaps” o Pan històries, a causa del
trasplantament prenem medicació forta i a vegades és una mica complicat, però he de
dir que evidentment faig moltes coses que abans tenia vetades, he pogut complir molts
somnis que no hagués pensat mai que podria fer i tinc una vida plena.
5. Com va ser el teu procés de recuperació posttrasplantament?
A veure, el primer any és complicat, sobretot els 3 primers mesos has de vigilar molt,
tenim aquesta espasa de damocles a sobre del rebuig que al final tampoc és tan
important, és com ho vius perquè al final si hi ha rebuig ells tenen les eines per
combatre’l, per tant, a vegades només cal, fins i tot, una mica de medicació i ja està.
Però bé, sí que tenim aquesta cosa de “que no hi hagi rebuig, que no hi hagi rebuig” i
és complicat, estàs molt dèbil i baix de defenses i, per tant, ets més vulnerable, has
d’estar molt sol…, una mica t’has de construir tu mateix i jo vaig projectar el futur,
“aquest any és així i quan estigui bé faré això, faré allò” i així ha sigut.
6. A quines proves estàs sotmesa de seguiment, avui dia, després de rebre el nou
cor?
Bé, doncs, cada X temps ens van fer electrocardiogrames, ens fan ecocardiografies i
visita mèdica. Llavors, amb totes aquestes coses, el que controlen molt, sobretot, són
els immunes, que estiguem bé de nivells, que diuen, que no tinguem ni massa
defenses i massa poques per a poder anar per a la vida i per a poder defensar aquest
cor que no és originalment nostre. Això és el que és estrictament del trasplantament,
ara, això depèn també si tu vas bé i també ens fan biòpsies, ens fan cateterismes
també. Llavors, totes aquestes coses si tu vas tenint bons resultats s’espaien en el
temps, si hem de canviar coses, doncs s’escurcen en el temps i és més sovint. A part
d’això, tots els altres metges que tinc que en són uns quants, diguéssim que tinc
l’agenda plena.
7. Què és per a tu la donació?
82
Doncs, la donació és un regal. És el tot, és el poder de donar vida, de poder regalar

aquesta cosa que en principi només les mares tenen aquest poder de donar vida i, ara,
qualsevol persona pot decidir reglar fins a 8 vides, per tant, és molt important fer
aquesta reflexió i pensar que d’una cosa que nosaltres no en farem res, l’altra gent pot
continuar una vida i és una pròrroga, per tant, val la pena que hi pensem.
8. En quines associacions o quina és la sensibilització per part teva per fomentar la

donació?
Bé, doncs a Girona hem creat un grup que es diu “Donem Girona” que el que fem és
fomentar la donació a través de sensibilització, a través de campanyes, de xerrades,
exposicions fotogràfiques, tot el que es pot. Després també estic a l’associació de
“Donants de Sang”. Llavors, pel meu compte, també vaig a les escoles, instituts,
universitats a fer xerrades, allà on em vulguin vaig i dono la tabarra. Com a mínim,
que s’ho pensin.
9. De què ens parla el teu llibre? Com va sorgir la idea d’escriure’l?
Bé, quan tu reps un regal com aquest tens la necessitat immensa de retornar, de donar
aquestes gràcies perquè ja no estaries aquí i ets aquí gràcies a una persona anònima, la
qual no coneixes a la seva família, i no la podràs conèixer, llavors intentes buscar una
manera més universal de poder donar aquest agraïment, de poder dir “bé, doncs anem
a fer un regal que tothom en pugui gaudir” i, en aquest sentit, vaig pensar que
explicar la meva història podria ser útil per a algú altre i que, a més a més, els
beneficis anaven a l’ICON, Institut Català d’Oncologia, precisament per a crear una
unitat de seguiment per als supervivents de càncer infantil, perquè tu pots superar un
càncer, et donen l’alta, però després, al cap d’un temps, sobretot si ets un nen, poden
sortir altres coses com en el meu cas va sortir l’afectació al cor, doncs potser si hagués
tingut un cardiòleg en aquell moment que hagués mirat… El mateix pot passar amb
pulmons, amb fetge, qualsevol òrgan, aquesta unitat, vetllarà perquè tots aquests
òrgans no donin sorpreses.
10. Quins agraïments/valors t’ha donat el món del trasplantament?
83
Jo penso que els valors ja els tens com a persona, els fa una mica més balesos, els fa
una mica més evidents, si tu vols. L’agraïment, la solidaritat, fer coses pels altres,
igual que tu has rebut coses cap a tu, doncs tu poder fer coses desinteressadament per
a altra gent, escoltar els que s’han de trasplantar i explicar la teva vivència per si els
pot ajudar, tenir paciència; parlar amb gent sobre la mort que és tant tabú i intentar
treure-li ferro i que sigui una cosa natural, que igual que estem vius, doncs demà
podem ser morts i d’això n’hem de ser conscients per a valorar més la vida,
precisament, per a donar-li aquest valor al fet d’estar vius i hem de ser conscients que
demà podem morir. Llavors, crec que molta gent parla d’un canvi, jo potser perquè ja
havia tingut força malalties importants de vida o mort crec que ja havia fet aquest
canvi, però sempre et retorna a tocar de peus a terra, a deixar les superficialitats i les
ximpleries i intentar centrar-te en les coses importants de la vida.
84

Sala Martina Dossier

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sala Martina Dossier

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Martina Sala Leal Cor en trànsit: El trasplantament cardíac com a pròrroga de vida

“No fer realitat un somni no vol dir renunciar,

El treball de recerca titulat “Cor en trànsit: El trasplantament cardíac com a pròrroga de

El trabajo de investigación titulado “Cor en trànsit: El trasplantament cardíac com a

Marta Gubau Comas

Seguidament, donar les infinites gràcies a en Jorge Twose, treballador de l’Organització

IAM: Infart de Miocardi

MHC: Major Histocompatibility Complex / Complex Major d’Histocompatibilitat

OCATT: Organització Catalana de Trasplantaments

RA: Rebuig Agut

TxC: Trasplantament cardíac

UCI: Unitat de Cures Intensives

VIH: Virus de la immunodeficiència humana

Figura 1: Zona anatòmica del cor. Font: Homo Medicus

Figura 3: Trombosis. Font: Infosalus

Figura 4: Aparició de trombosis a les extremitats inferiors. Font: Unidad de Patología

Figura 5: Ecocardiografia. Font: Grupo Scanner Vizcaya

Figura 6: Cateterisme. Font: Cardiología Hospital Puerta de Hierro

Cateterismo cardiaco - Cardiología Hospital Universitario Puerta de Hierro Majadahonda.

Figura 7: Mètode per implantar el cor donant. Font: Viquipèdia

Trasplantament cardíac. (s.d.). Viquipèdia. Recuperat Juliol 10, 2023, de

Figura 10: Evolució trasplantaments pediàtrics realitzats a Catalunya. Font: Salut/OCATT

Donem Girona. Donació i trasplantament. (s.d.). Trasplantaments Gencat. Recuperat Agost

Figura 13: Barcelona, OCATT. Font: pròpia

Figura 14: Barcelona, Hospital Clínic. Font: pròpia

Figura 15: Esquema temes tractats durant la xerrada. Font: pròpia

Figura 16: Xerrada. Font: pròpia

Figura 17: QR presentació de diapositives xerrada. Font: pròpia

Figura 18: QR presentació format vídeo de la xerrada. Font: pròpia

Figura 25: QR documental d’entrevistes. Font: pròpia

2.4 AFECCIÓ DEL SISTEMA IMMUNITARI I REBUIG 33

3.1 XERRADA A L’ALUMNAT DE 3r D’ESO I VÍDEO: 46

3.2 ENTREVISTES I DOCUMENTAL FINAL: 50

2) És possible seguir un nivell de vida natural/habitual després d’un procés de trasplantament

- Informar-me de l’experiència de l’afectació del trasplantament cardíac amb un cas

2.1 QUÈ ÉS EL COR I ON ES TROBA?

Aquest ha de funcionar d’una manera específica i correcta perquè l’organisme pugui

Figura 1. Zona anatòmica del cor. Font: Homo Medicus

2.1.1 ANATOMIA I FUNCIONAMENT

Explicat de manera ràpida, aquest procés se segueix de la següent manera: la sang

Explicat de manera específica, la sang segueix el següent circuit:

Els ventricles estan connectats a les artèries.

Vena cava superior

Vena cava inferior

Les 4 vàlvules cardíaques s’anomenen:

2.2 TRASPLANTAMENT CARDÍAC

El trasplantament cardíac (TxC) és la implantació d’un cor nou a un organisme concret

El trasplantament és un procés realitzat a partir d’una intervenció quirúrgica la qual es basa

El procés de trasplantament ortotòpic consisteix en l'extracció del cor danyat o amb

2.2.1 PATOLOGIES PRÈVIES QUE DERIVEN A UN TRASPLANTAMENT

2.2.2 TRACTAMENT AMB ALTRES MÈTODES ABANS DE DERIVAR A UN

- Cirurgia de revascularització que consisteix a netejar l’òrgan perquè la sang pugui

- Marcapassos resincronitzador, s’implanta a aquelles persones amb una insuficiència

2.2.3 IMPORTÀNCIA DELS TRASPLANTAMENTS (CARDÍAC)

2.2.4 DONANTS DE COR

2.2.5 PROVES ABANS D’ENTRAR EN LLISTA D’ESPERA

Quan els tractaments no responen a la malaltia cardíaca que es presenta prèviament, es

L’estudi al pacient consta de les següents proves:

- Ecocardiografia: s’observa el funcionament del cor i es confirma que hi ha una malaltia

- Cateterisme dret: analitzar els pulmons i comprovar si es presenta una hipertensió

- Tac/ecografia de la zona abdominal: descartar que es presentin lesions en aquesta zona de

- Sessions amb psicòlegs i psiquiatres: és imprescindible les sessions amb psicologia i

2.2.5.1 LLISTA D’ESPERA

Així doncs, es té en compte: