Unitat didàctica 4.

L’aparell circulatori
Amb aquesta unitat didàctica s’inicia el treball sobre el cos humà proposat per a aquest curs
que, amb el funcionament de l’aparell circulatori i l’aparell excretor, continua i complementa el
treball sobre les funcions bàsiques del cos humà tractades al Cicle Mitjà. El paper que tenen
aquests dos aparells en el funcionament del cos forma part de la funció bàsica de la nutrició,
que implica els aparells respiratori i digestiu, treballats en el Cicle Mitjà, i els aparells circula-
tori i excretor introduïts en aquest nivell.
A l’inici d’aquesta unitat es presenta l’aparell circulatori humà i els elements que el formen,
que més endavant seran tractats amb més profunditat. S’analitzen, en primer lloc, els compo-
nents de la sang, les parts del cor i els vasos sanguinis, per passar seguidament a introduir el
recorregut de la sang en la circulació major i en la menor. La unitat finalitza amb la relació entre
la sang, l’aparell circulatori i la salut, on es tracten les principals malalties de l’aparell circula-
tori i la sang, així com algunes mesures per tenir-ne cura.
En aquesta unitat, les imatges constitueixen un suport indispensable per acabar d’entendre
alguns dels continguts treballats. En el moment d’observar-les cal tenir presents dos aspectes.
En primer lloc, que s’ha fugit expressament d’una representació amb els colors blau i vermell,
present en molts llibres però que s’allunya molt de la realitat. S’ha optat, en canvi, per una
representació amb dos colors de la gamma dels vermells, més propera a la realitat. En el
moment d’observar les imatges, cal reforçar la idea que la sang, en realitat, no és de dos colors
en funció de si és poc oxigenada o molt, ni tampoc en funció de si passa per una vena o per
una artèria. Les diferents tonalitats del color de la sang responen a altres factors, com la seva
composició o els elements que transporta en un moment concret. El recurs dels dos colors, per
tant, si bé ens ha de ser útil per distingir sobre el dibuix uns vasos sanguinis dels altres, no ens
ha d’induir a errors, uns errors als quals alguns alumnes o algunes alumnes poden estar predis-
posats per l’aparença blavosa que tenen alguns vasos sanguinis observats a través de la pell.
En segon lloc, l’observació d’aquests dibuixos també pot ser una bona ocasió per referir-se a
la utilització de models, recurs molt freqüent en el treball científic. Els models s’utilitzen per
poder explicar i entendre certs fets o fenòmens, però no representen una imatge absolutament
fidel de la realitat. Es poden utilitzar models textuals o gràfics; aquests darrers són els que ens
resulten molt útils per a la comprensió de certs continguts d’aquesta unitat. Cal destacar, per
tant, el fet que, si bé ens són útils per entendre certs aspectes, n’hi ha d’altres que no estan
representats tal com són. En aquest sentit, podem tenir en compte les connexions entre els
vasos sanguinis i entre aquests i el cor, però els esquemes no en representen el recorregut exac-
te, ni els diferents elements estan representats a la mateixa escala.
Les diverses activitats que es plantegen al llarg de la unitat han de permetre que els alum-
nes i les alumnes assoleixin els continguts i els objectius proposats. Entre les activitats, cal des-
tacar la dissecció del cor que es planteja, no únicament com un exercici d’observació, sinó
també de reflexió, amb el qual es pretén que els alumnes i les alumnes connectin molts dels
continguts treballats al llarg de la unitat.
Aquesta unitat didàctica està estretament relacionada amb la unitat 5, que tracta sobre l’apa-
rell excretor. Els seus continguts es consolidaran al segon curs del cicle, quan quedaran rela-
cionats entre si tots els aspectes de la funció de nutrició.

39
Avaluació inicial

■ Com és la sang? De què creus que està formada?

■ Com creus que arriben les substàncies nutritives i l’oxigen a totes les cèl·lules del cos?

■ Com pot arribar la sang a tot arreu del cos?

■ On es troba el cor? Quina funció fa?

■ Fer exercici és bo per a la salut. Quina relació té aquest fet amb la circulació de la sang?

Interdisciplinarietat dels continguts

■ Com tots els temes relacionats amb el cos humà, aquesta unitat didàctica sobre l’aparell cir-
culatori entronca amb l’educació per a la salut. L’estudi de l’aparell circulatori no està plante-
jat únicament des del punt de vista anatòmic, sinó que és interessant aproximar-se al coneixe-
ment del seu funcionament i reflexionar sobre les repercussions d’alguns hàbits i actuacions
sobre la salut.
■ En el moment en què es parla de l’aparell circulatori i la salut, apareixen algunes malalties

que es poden solucionar fent un trasplantament de cor. Però per tal que això pugui portar-se a
terme, cal que hi hagi donants d’aquests òrgans. Des d’aquest punt de vista es pot treballar la
solidaritat, ja que un cop morts nosaltres o algun familiar, amb la donació d’un cor que ja no
necessitem, podem contribuir a la supervivència d’una altra persona. Tot i així, resulta més fàcil
fer una donació de sang, que possibilitarà fer una transfusió a una persona que n’hagi perdut
molta durant un accident o una operació.
■ Si bé cal valorar alguns avenços científics i tecnològics com una important contribució a la

millora de la qualitat de vida, cal tenir present que els avenços i recursos amb què comptem
alguns no estan a l’abast de tothom. Hi ha entorns geogràfics i socials en els quals aquests
avenços no arriben. Des d’una perspectiva de l’educació per a la igualtat d’oportunitats, els
alumnes i les alumnes haurien de sensibilitzar-se davant la necessitat de fer extensius els aven-
ços que afavoreixen la salut de les persones a tots els racons del món i a tothom.

Recursos i materials recomanats

■ Hi ha molts llibres sobre el cos humà en els quals es veuen representacions dels diferents apa-
rells. Entre aquests destaquem Dins el cos, de l’editorial Barcanova, on hi ha làmines amb els
diferents aparells del cos humà, en les quals es veu la situació relativa entre uns òrgans i uns
altres. També és molt interessant el llibre Tu cuerpo, de Santiago Dexeus, de l’editorial Kairós
(1978), que, si bé està exhaurit, potser es troba en moltes biblioteques escolars.
■ Per observar la situació relativa d’uns òrgans del cos humà respecte d’altres, poden ser útils

els cossos humans desmuntables.

■ Una làmina gran amb una representació de l’aparell circulatori permet fer explicacions con-

juntes.
■ En el paquet de programes educatius zonaClic, que es pot consultar al web www.xtec.net, hi

ha un programa sobre el cos humà que pot anar bé per repassar alguns dels continguts treba-
llats sobre l’aparell circulatori.
■ Es poden utilitzar vídeos i CD sobre el cos humà per fer observacions d’imatges de l’aparell

circulatori o d’alguna de les seves parts.

■ Les anàlisis de sang poden servir per consultar les quantitats considerades normals de les

cèl·lules de la sang, així com d’altres substàncies.

40
■ A la revista Aula núm. 20, en el suplement Aula material núm. 16, de novembre del 1993, hi
ha un dossier titulat «El cuerpo humano», de material fotocopiable, d’on es poden extreure algu-
nes activitats sobre l’aparell circulatori.
■ Es poden utilitzar materials diversos del Centre de Recursos de la zona. Es pot conèixer l’ofer-

ta existent a través de la pàgina web del Departament d’Ensenyament.

Presentació i desenvolupament dels continguts

Per començar pàgines

50-51

En l’apartat Aprendràs… s’indiquen els conceptes principals que es tractaran en la unitat.

Les imatges i les qüestions plantejades a l’inici de la unitat ens serviran per introduir el tema
de l’aparell circulatori i la sang. Les qüestions serviran, alhora, com a recurs per a l’avaluació
inicial, ja que ens permetran saber quins són els coneixements previs de l’alumnat i detectar
possibles idees errònies sobre el tema.
La imatge de la pàgina 50 recorda als alumnes i a les alumnes una situació viscuda sovint:
la visió de la seva pròpia sang quan es fan una ferida. A partir d’aquest record, es pretén la refle-
xió sobre el fet que hi ha sang per tot el cos, i es relaciona la seva presència arreu amb el trans-
port de nutrients i oxigen a tots els racons del cos.
La primera qüestió parteix de les característiques més perceptibles de la sang, per acabar
demanant-ne composició. La segona pregunta fa referència a la funció de la sang. La tercera
qüestió pot servir per comentar què saben sobre la circulació de la sang i com és que pot arri-
bar a tot el cos. La quarta pregunta es refereix al cor, a la seva funció i a la seva ubicació en el
cos. La darrera qüestió fa referència al tema de la salut amb relació a l’exercici físic i l’aparell
circulatori.
Totes aquestes qüestions donaran peu a iniciar un diàleg sobre la circulació de la sang, allò
que els alumnes i les alumnes coneixen, com creuen que els aliments i l’oxigen passen a la sang,
quina és la funció del cor, quines malalties de la sang i del cor coneixen, etc.
La conversa ens servirà tant per conèixer el que saben com per detectar idees errònies que
puguin tenir sobre la composició de la sang, el paper del cor, els vasos sanguinis, la circula-
ció, etc.

L’aparell circulatori pàgina

52

En aquesta pàgina s’introdueix l’estudi de l’aparell circulatori partint de la necessitat de totes

les cèl·lules d’obtenir nutrients i oxigen. Si bé els aparells digestiu i respiratori s’encarreguen de
fer arribar aquestes substàncies a la sang, és l’aparell circulatori l’encarregat de distribuir-les
per tot el cos. L’aparell circulatori s’encarrega, alhora, de recollir els residus produïts i d’ajudar
a expulsar-los del cos. Aquest darrer aspecte és molt important, ja que, si bé la majoria d’alum-
nes relacionen la funció de l’aparell circulatori amb la provisió de nutrients i oxigen a totes les
cèl·lules del cos, no és tan freqüent que el relacionin amb la recollida dels residus i que tingu-
in en compte la contribució a la seva eliminació.
Un cop introduïda la funció de l’aparell circulatori, es parla dels elements que el formen, és

41
a dir, la sang, el cor i els vasos sanguinis. Cal destacar la utilització del terme vasos sanguinis
per referir-se als tubs per on circula la sang, ja que, d’entrada, és possible que els alumnes i les
alumnes tinguin la tendència a utilitzar la paraula venes per referir-s’hi. Cal fugir ara d’aquest
darrer terme i, més endavant, quan es tracti més a fons el tema dels vasos sanguinis, ja s’esta-
bliran les relacions entre aquests dos termes i s’introduiran els d’artèries i capil·lars.
Aquesta pàgina presenta, per tant, els elements que s’aniran tractant al llarg de la unitat.
Ara per ara, no es pretén desenvolupar cap dels aspectes, sinó introduir-los i establir les rela-
cions entre si a l’entorn de l’aparell circulatori.
En la il·lustració es representa, a grans trets, l’aparell circulatori i s’hi aprecien el cor i els
vasos sanguinis principals, ja que, com és obvi, no hi poden ser tots representats.

La sang pàgina
53

En aquesta pàgina es dóna informació sobre els components de la sang. En primer lloc, es des-
taca el fet que la sang és formada per un component líquid, el plasma o sèrum, i per tres tipus
de cèl·lules: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes. Tant per al plasma com per
als tres tipus de cèl·lules, es presenten diferents noms per referir-s’hi. Es pretén que els alum-
nes i les alumnes puguin identificar-los en diferents textos i contextos.
Un cop presentades les cèl·lules, s’introdueixen les característiques i la funció de cada una i
del plasma sanguini. En el moment de presentar les plaquetes, es fa esment de les hemorràgies
i de la funció de tap que fan.
En el requadre «Recorda-ho» es destaquen les característiques de la sang a més a més dels
seus components.
Convé que els alumnes i les alumnes es fixin en la il·lustració central de la pàgina on es mos-
tra la fotografia d’una gota de sang vista al microscopi, en la qual es poden apreciar els tres
tipus de cèl·lules (els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes) i el plasma. També és
possible adonar-se que no hi ha la mateixa quantitat dels tres tipus de cèl·lules.

El cor pàgina
54

En aquesta pàgina es proporciona informació sobre el cor, un dels òrgans principals de l’aparell
circulatori i un dels òrgans més importants del cos humà.
En primer lloc, es fa una presentació general del cor, del seu paper en el bombament de la
sang i de les seves característiques. Cal destacar el fet que es tracta d’un múscul no gaire gran,
però que quan es contrau té força suficient per impulsar la sang que conté. És, per tant, un mús-
cul buit.
La idea que està buit ens permet passar a parlar de les seves cavitats, comunicades de dues
en dues. És molt important el fet que la sang de la part dreta no es comuniqui mai amb la de
la part esquerra del cor, així com el fet que no reculi mai del ventricle a l’aurícula gràcies a l’ac-
ció de les vàlvules.
El cor batega contínuament fent uns moviments de sístole i diàstole. Cal relacionar la sísto-
le amb la sortida de sang del cor i la diàstole amb l’entrada de sang al cor. Si bé en alguns tex-
tos més especialitzats podem trobar que es parla de sístole i diàstole auricular i de sístole i diàs-
tole ventricular, aquí s’han simplificat les quatre fases del moviment del cor en dues, ja que ens
sembla que amb aquesta simplificació serà més fàcil la comprensió per part dels alumnes i les
alumnes.
Un altre aspecte que cal tenir en compte és el dels dos temps del batec, que es corresponen

42
amb el soroll que fan l’obertura i el tancament de les vàlvules del cor. Aquest fet potser no cal
introduir-lo, però sí que cal tenir-lo present per si sortís alguna qüestió referent a aquest tema.
És bàsic que l’alumnat tingui clara la idea de vàlvula com una part del cor que deixa passar
la sang només en una sola direcció. És important insistir en la idea que el cor impulsa la sang
sempre en la mateixa direcció, sense cap reflux, gràcies a l’acció coordinada de les vàlvules i els
moviments de les seves parets musculars.
Cada vegada que parlem de part dreta i part esquerra del cor, cal tenir en compte que ens
referim a la part dreta i esquerra tal com es troben en el cos de la persona, però que en una
representació en la qual ens ho mirem des de davant, la part esquerra cal representar-la a la
dreta i a l’inrevés. Això queda de manifest en els esquemes que acompanyen el text que, tal com
ja s’ha dit, són un recurs important per a la comprensió dels continguts.

Els vasos sanguinis pàgina

55

En aquesta pàgina es proporciona informació sobre els vasos sanguinis. Partint de la seva neces-
sitat per tal que la sang hi pugui circular per dins, s’introdueixen els tres noms que reben en
funció de les seves característiques i funcions: venes, artèries i capil·lars.
En primer lloc, es presenten les diferències entre venes i artèries des del punt de vista ana-
tòmic: com són les seves parets en cada cas i la presència de vàlvules en el cas de les venes. Cal
distingir la idea de vàlvula en el cas de les venes de les vàlvules del cor, ja que les de les venes
no serveixen per tancar res. Tenen una forma semblant a la dels nius de les orenetes i servei-
xen perquè la sang, quan torna cap al cor al llarg d’una cama, per exemple, hi quedi dins i no
tingui la tendència a tornar a baixar. Quan la sang avança es pleguen contra la paret del vas
per deixar-la pujar, però si tingués la tendència a baixar, s’obririen i s’omplirien de sang, que
quedaria retinguda.
Quan es parla de les característiques de cada tipus de vas sanguini des del punt de vista
fisiològic, és a dir, del funcionament, es parteix de les artèries per parlar després dels capil·lars
i les venes.
Les artèries són els vasos a través dels quals la sang surt del cor i que es van ramificant fins
a formar els capil·lars. És en els capil·lars on es produeix l’intercanvi cel·lular de nutrients i gasos.
Un cop fet l’intercanvi, els capil·lars es tornen a agrupar per formar les venes que porten la sang
de tornada cap al cor.
Si bé la diferència entre venes i artèries és que les venes són els vasos a través dels quals la
sang entra al cor i les artèries, els vasos a través dels quals surt, està força estesa la idea que
les artèries porten sang «bona o neta» i les venes, «dolenta o bruta». Cal fugir d’aquesta idea i
d’aquests qualificatius per referir-se a la sang. Podem parlar de «sang molt o poc oxigenada»,
però tampoc en aquest cas podem relacionar cada tipus de sang amb un tipus de vasos san-
guinis. A la sortida del cor cap al cos, trobem artèries que porten sang molt oxigenada, però a
la sortida del cor cap als pulmons trobem artèries que porten sang poc oxigenada. Anàlogament,
en el camí dels pulmons al cor trobem venes que porten sang molt oxigenada i en el camí cap
al cor des d’un altre lloc del cos trobem venes que porten sang poc oxigenada.
Alguns dibuixos amb vermell i blau poden ajudar a formar també la idea que una sang és
vermella (la neta) i l’altra, blavosa (la bruta). Contribueixen a formar aquesta idea alguns vasos
sanguinis que es veuen d’un to blavós a través de la pell, com per exemple els que veiem al
canell.
Al final de la pàgina, mitjançant una activitat, es demana als alumnes i a les alumnes la dis-
tinció entre vena i artèria, sobre la qual cal insistir per tal que no es confonguin.

43
La circulació de la sang pàgines
56-57

En aquesta doble pàgina se centra l’atenció sobre la circulació de la sang, començant pels
aspectes generals, per centrar-se després, en primer lloc, en la circulació pulmonar i, després,
en la circulació general.
La circulació sanguínia humana és doble i tancada. Podem dir que és doble perquè hi ha dos
circuits, i tancada perquè la sang no surt dels vasos sanguinis.
Els dos circuits a través dels quals circula la sang són la circulació menor o pulmonar i la cir-
culació major o general, que es desenvolupen amb més detall de forma independent.
La circulació menor s’inicia a la part dreta del cor amb sang poc oxigenada. Passa pels pul-
mons, fa l’intercanvi de gasos entre els capil·lars i els alvèols i torna al cor més oxigenada i a la
banda esquerra. És en aquest moment quan s’inicia la circulació major a la banda esquerra del
cor amb sang molt oxigenada. Després de passar per altres parts del cos, torna al cor poc oxi-
genada per la banda dreta, per tornar a començar el procés. Cal remarcar la idea de cicle con-
tinu que es va repetint sempre igual.
Així com en aquesta doble pàgina queda força clar l’intercanvi de gasos, no es parla de
manera tan explícita de l’intercanvi de nutrients i residus. Aquest és un fet sobre el qual els
docents hauran d’insistir una mica més.
Quan la sang surt del cor per dirigir-se a les diferents parts del cos, hi ha unes artèries que
passen pels budells, on recullen els nutrients procedents de la digestió. Com que aquesta sang
torna cap al cor, des d’on seguirà circulant pel cos, al seu pas pels diferents òrgans hi anirà dei-
xant els nutrients necessaris. Alhora recollirà els residus de totes les cèl·lules i, quan la sang
passi pels ronyons o per les glàndules sudorípares, serà filtrada per deixar anar els residus.
El docent anirà insistint en tot aquest procés tenint en compte que l’excreció és el tema d’es-
tudi en la propera unitat, per la qual cosa ara no cal insistir-hi tant com en els altres aspectes.
Les il·lustracions d’ambdues pàgines ens mostren clarament com funcionen els dos circuits
sanguinis i ens han de servir com a recurs per a la seva comprensió. En la primera il·lustració es
presenta només el circuit pulmonar, mentre que en la segona es presenta tant aquest com el
general. Cal avançar a poc a poc, analitzant tantes vegades com sigui necessari les il·lustracions
del llibre o d’altres làmines de mida més gran.
Al llarg de tot el procés, cal fugir de les idees de «sang neta» i «sang bruta» i, encara més, de
les de «sang bona» i «sang dolenta», ja que la sang és en tot moment bona per a nosaltres, per-
què fa una funció molt important en el cos. Cal parlar de «sang rica en oxigen» i «sang pobra
en oxigen». Trobem la sang rica en oxigen quan, un cop passa pels pulmons, es carrega d’aquest
gas. Després d’anar cap al cor i tornar a sortir-ne, a mesura que avança pel cos, va cedint part
d’aquest oxigen i agafant diòxid de carboni. Es tracta, doncs, d’una sang pobra en oxigen, que
va retornant cap al cor per tornar-se a dirigir als pulmons, on alliberarà diòxid de carboni i tor-
narà a agafar oxigen. Però fins i tot quan parlem de «sang pobra en oxigen», en porta una mica,
fet pel qual cal fugir també dels termes «amb oxigen» i «sense oxigen».
Paral·lelament a l’exposició del circuit sanguini, es van introduint els noms d’alguns dels
vasos sanguinis principals, els quals els alumnes i les alumnes haurien de memoritzar. Aquests vasos
sanguinis estan moltes vegades aparellats: en el cas de venes i artèries pulmonars, perquè hi ha
dos pulmons; en el cas de l’artèria aorta i la vena cava, una ramificació rega la part alta del cos
(cap i braços) i l’altra, la part baixa (tronc i cames).
Al final de la pàgina es proposa una activitat de caràcter pràctic sobre el ritme cardíac en
absència i presència d’exercici físic, que pot servir com a introducció als continguts de la doble
pàgina següent.

44
La sang, l’aparell circulatori i la salut pàgines
58-59

En aquestes pàgines s’introdueixen els aspectes que tenen relació amb l’aparell circulatori i la
salut.
Es proporciona, en primer lloc, informació sobre les malalties de la sang que poden ser detec-
tades mitjançant una anàlisi de sang. Pot ser interessant que els alumnes i les alumnes portin
els resultats d’una anàlisi de sang que els hagin fet a ells o a algú de la seva família, per tal de
fer-ne una observació col·lectiva.
Encara que una anàlisi de sang ens proporciona molta més informació, en el text s’intro-
dueixen únicament els problemes derivats de les alteracions dels tres tipus de cèl·lules. L’obser-
vació de l’anàlisi pot servir per introduir el fet que per la sang circulen altres substàncies (entre
les quals els nutrients, l’oxigen i el diòxid de carboni), sense que calgui aprofundir gaire en
aquest fet.
Però, a més dels problemes relacionats amb els components de la sang, hi ha altres malal-
ties de l’aparell circulatori que s’introdueixen més endavant: trombosi, infart de miocardi, vari-
ces i hemorràgies. També es dóna informació sobre el concepte de pressió sanguínia. És un con-
cepte del qual segur que tots els nois i noies han sentit a parlar a casa seva. És el moment de
desfer idees o concepcions errònies i d’observar l’aparell que hi ha a la il·lustració.
A la pàgina 59 es proporcionen alguns consells per tenir cura de l’aparell circulatori. S’ha
d’aprofitar l’oportunitat per relacionar el consum de tabac i d’alcohol amb les malalties coro-
nàries, així com el consum excessiu de greixos animals (carns greixoses, embotits, llard, man-
tega, rebosteria industrial…). És important també adonar-se de la importància de realitzar exer-
cici físic tant pels efectes positius directes sobre l’aparell circulatori, com pel fet indirecte que
els nois i noies esportistes acostumen a evitar el consum de tabac i alcohol. Podem encetar un
debat a classe sobre aquests temes, per tal que es facin reflexions que poc temps després, quan
hauran de començar a prendre opcions personals, els puguin ajudar.

I ara… pàgines
60-63

Sota el títol I ara…, a cada unitat es presenten diverses pàgines amb propostes d’activitats pro-
cedimentals i experimentals, sempre destinades a reforçar els conceptes fonamentals tractats a
la unitat. Així, en les pàgines 60 i 63 hi ha l’apartat Observo, en el qual es proposa de fer una
dissecció i unes observacions directes d’un cor de xai. Es tracta que els alumnes vagin seguint
les indicacions detallades en les fotografies que acompanyen les instruccions de l’activitat.

Faig memòria i El racó del savi pàgina

64

Aquesta pàgina presenta dos apartats que apareixen, sistemàticament, en cada unitat. En pri-
mer lloc s’ofereix una activitat de síntesi (Faig memòria) en forma d’un mapa de conceptes que
cal completar. D’aquesta manera s’afavoreix que els alumnes sintetitzin algunes de les infor-
macions del contingut fonamental de la unitat. En segon lloc, hi ha l’apartat titulat El racó del
savi, en el qual s’invita l’alumnat a buscar per Internet elements que complementin i ampliïn
alguns dels continguts de la unitat. En aquest cas es proposa estudiar què són les transfusions
sanguínies i què és el grup sanguini (aquest apartat sempre és opcional).
El contingut de l’apartat Faig memòria es pot descarregar, en un format més gran, de la nos-
tra pàgina web: www.barcanova.cat.

45
He après… pàgina
65

La unitat es tanca amb vuit activitats d’avaluació sobre la sang, les venes i les artèries i el fun-
cionament del cor. Aquestes activitats permeten al professorat observar l’aprenentatge assolit
pels alumnes. Seria adequat fer un seguiment de les respostes donades per l’alumnat, per conèi-
xer quins aspectes han estat ben assimilats i quins no, i si els que han estat assimilats ho han
estat pel conjunt de la classe o només per una part. A partir d’aquesta informació es poden uti-
litzar les activitats de reforç i d’ampliació que proposem a continuació, o dissenyar-ne d’altres,
orientades a reforçar els continguts concrets que necessitin alguns alumnes.

46