4 apunts.

CONTINGUTS:
Presentació...................................................
Apunt sobre història i esperança..................
Apunt sobre psicologia.................................
Apunt sobre el progrés..................................
Pàgines escollides:
Una frase de l'Agni Ioga.............................
Del Tibetà, "resum d'una declaració"..........
De "els problemes de la humanitat"........
Notes.......................................................
Apunts de paraules........................................
Energia ( ), Escola dels amics lliures ( ),
Esotèric ( ), Estudiant ( ), Expansió de
consciència ( ), Família dels germans
conscients ( ), Mestres ( ), Nou grup de
servidors del Món ( ).
La Gran Invocació.........................................
Meditació de Transmissió..............................
Alegrem-nos, Crist és aquí!.............................
Missatge 31 de Maitreya...............................

APUNT SOBRE HISTÒRIA I ESPERANÇA

La ciència històrica s'ocupa d'investigar els fets, o millor, els fragments del passat.
És un coneixement molt important.
La filosofia de la història treballa la pregunta: té algun significat la història humana?
¿ Hi ha un origen, una orientació, un objectiu, un camí, un lloc d'arribada en aquesta
successió de fets que anomenem història humana?
Qualsevol persona reflexiva arriba a fer-se aquesta pregunta, que no sembla fàcil de
respondre. En els llibres de text trobem una història de conflictes, una història on hi ha
molta guerra i injustícia, sang i llàgrimes.
Si sabem llegir amb intel·ligència i reflexió, també trobem en el passat un testimoni
d'esperança.
És l'esperança un fet històric?
El fet és que trobem paraules d'esperança, el fet és que dones i homes han escrit des d'un
present dur, dolorós, paraules d'esperança pel futur, paraules per ser llegides per aquells
qui vindran després.
És real l'esperança? ¿ Val la pena esperar activament, treballar pel futur, pel dia millor
que s'acosta?
¿ O tenen raó els qui diuen que "l'home és i serà sempre un llop per l'home"?
Avui potser encara som llops, però ¿qui vol que els seus fills o germans més joves
siguin llops?
Qui vulgui això, qui vulgui aquest futur, és boig o inconscient, i pot estar segur que
molts ens hi oposarem, perquè volem un futur millor que el passat pels nostres germans
i germanes més joves. Jo no treballo sol, sinó que sóc un membre d'un equip de treball
organitzat a escala mundial, i el nostre és un grup i un treball obert a totes aquelles
persones que vulguin.
Triomfarem : les persones de bona voluntat som majoria en aquest planeta.
APUNT SOBRE PSICOLOGIA

1
La tècnica serà un dels factors essencials en la nova civilització d'Aquari, així com ha
estat un dels factors que han marcat els dos darrers segles.
La tècnica està lligada a la ciència.
Si no hi ha científic, persona que investiga, no hi ha ciència.
El factor clau en la ciència son les persones que volen saber. En plural, no en singular,
la ciència és una acció de "nosaltres els científics", que ni comença ni acaba en un
individu solitari.
El problema, en general, de la ciència contemporània és que li falta reflexió. Aquesta
manca de reflexió és la que ha causat una tècnica tan poderosa i alhora tan poc
respectuosa amb les persones i el medi ambient, una tècnica que beneficia algunes
persones al preu de provocar sofriment a altres.
Si hi ha ciència i tècnica és perquè en els humans hi ha ment.
Per tant, abans d'entrar en els "apunts sobre física" i els "apunts sobre tècnica" seran
convenients alguns "apunts sobre psicologia".
La psicologia és una ciència sovint menyspreada, per diversos motius.
Un motiu superficial és que, diuen, li falta rigor, solidesa i mètode científic. Un motiu
més profund és que les persones són encara sistemàticament menyspreades en aquest
món. Quan vindrà el dia en que la persona valgui més que els seus diners?, falta molt
per a que les persones valguin més que les coses?
En la meva opinió, el motiu més profund és la mala consciència, la por a una psicologia
"dura" i rigorosa, fonamentada en la causalitat ètica, una psicologia que tracti
rigorosament els efectes de la ètica (correctes relacions humanes) com a salut mental i
els efectes de la falta d'ètica (abús en les relacions) com a causa de malaltia mental, la
por a una psicologia que digui clarament que si no hi ha ètica, si falten les correctes
relacions humanes, si no hi ha justícia, no hi haurà salut mental.
Aquesta és encara una qüestió tabú per molts psicòlegs i psiquiatres que es refugien en
l'intent de "tractar un individu".
Aquesta psicologia rigorosa fonamentada en la causalitat ètica ja existeix, tot i que sigui
oficialment ignorada.
És la clau de les altres ciències. La versió extensa d'aquesta psicologia es troba en els
llibres d'Alice A. Bailey, publicats fa més de cinquanta anys.
En aquest apunt intentaré resumir algunes idees fonamentals.
"Psicologia", com tantes, és una paraula grega, composta de "psique" i "logia". "Logia"
es sol interpretar com "ciència". La interpretació de "psique" és clau: ment, cervell, o
ànima? Una correlació dels tres factors?
Les escoles modernes amb pretensions de ser científiques a l'estil de la "ciència de les
coses" es creuen en l'obligació de prescindir de l'ànima, i es centren en l'estudi del
cervell, la ment i la conducta.
En l'escola on jo sóc un estudiant l'ànima és un fet comprovat. Això significa que
l'ànima és un fet comprovable pels investigadors disposats a fer-ho.
No es demana ni més ni menys que acceptar l'ànima com a hipòtesi de treball, com a
possibilitat. Això és molt diferent de creure o no creure en l'ànima.
Als estudiants se'ls demana que pensin i investiguin, no que creguin, en qualsevol escola
digna d'aquest nom. L'escola on jo estic és oberta a totes les persones èticament
compromeses, a qui intenta seriosament l'ètica. Intentar viure èticament no és el mateix
que "creure i esperar en el més enllà".
En aquest sistema de psicologia es distingeix en l'ésser humà entre "ànima" i
"personalitat".
La qualitat essencial pròpia de l'ànima és el sentit ètic, el sentit de la responsabilitat de
les pròpies accions, el coneixement del bé i del mal, la set de justícia.

2
L'ètica encara no ha estat realitzada, i sovint tampoc ben pensada ni expressada, però no
es pot negar el fet que ha estat intentada amb molt d'esforç per moltes persones.
Una altra manera d'expressar això pot ser "la teva ànima és el millor que hi ha en tu, en
el millor sentit de la paraula millor". Un altre fet que no pot ser negat és que han existit
persones que han estat creadores en les seves especialitats de treball, que són recordades
per la història antiga i recent, que han estat imitats per altres. D'on li ve al "geni" la seva
extraordinària capacitat de treball?
La personalitat és entesa com la síntesi, més o menys integrada i harmoniosa entre ment
concreta, emoció o sensibilitat, i cos físic, i la seva característica pot ser anomenada
"sentit del jo dins un cos".
Com haurà deduït el lector atent, la relació entre l'ànima i la personalitat sol ser
conflictiva. El conflicte entre ètica i emoció, els conflictes de valors i desigs contraris, el
conflicte entre egoisme i generositat, són part de les nostres vides.
Si no hi hagués ànima en nosaltres no hi hauria aquests conflictes, i si no fóssim més
que un animal una mica més intel·ligent que els altres, com pretenen alguns, encara
passaríem per menys conflictes.
Així doncs, darrera de la conducta humana en el pla físic es consideren quatre factors de
causalitat a més de l'energia física: l'emoció o sensibilitat, la ment concreta, la
personalitat i l'ànima.
D'aquests, els principals són l'ànima i la personalitat.
En els llibres d'Alice A. Bailey es proposa una tipologia aplicable a l'ànima, la
personalitat i als altres tres factors, basada en set qualitats distintes que són:
1.- Voluntat o Poder.
2.- Amor-Saviesa.
3.- Intel·ligència activa, adaptabilitat.
4.- Harmonia en el conflicte.
5.- Coneixement concret o ciència concreta.
6.- Idealisme abstracte o devoció.
7.- Ritme, ordre, organització.
En la majoria de persones les qualitats de l'ànima i la personalitat no coincideixen. Un
cas freqüent és la combinació de 2 Amor-Saviesa en l'ànima i 6 Idealisme abstracte o
devoció en la personalitat.
La combinació pot ser més còmoda o més incòmoda segons la semblança o
dissemblança de qualitats.
En l'esquema detallat s'atribueix una de les set qualitats a cadascun dels cinc factors:
ànima, personalitat, ment concreta, emoció i físic, però en aquest apunt introductori
només consideraré els dos primers.
Les set qualitats aplicades aquests dos ens dóna una tipologia de 49 possibilitats, 49
possibles actituds davant la realitat, 49 maneres de caminar per la vida.
Com és natural, en la vida quotidiana no reconeixem els 49 tipus sinó bastants menys,
però suficients per a que hi hagi molta varietat i també dificultats per entendre'ns.
Per exemple, les persones qualificades pel 5, el coneixement concret, tenen moltes
dificultats per entendre's amb les persones qualificades pel 6, la devoció a un ideal
abstracte, i facilitat per col·laborar intel·ligentment amb les persones qualificades pel 7,
ritme, ordre, organització.
Les persones amb la qualitat d'Amor-Saviesa, 2, tenen facilitat per entendre's amb
qualsevol i les persones tocades per 1, Voluntat o poder tenen dificultats per entendre's
amb qualsevol. Per sort hi ha moltes més persones en 2 que en 1.
Una persona amb ànima 6 i personalitat 5 estarà en conflicte fins que un dels factors
subordini ( que no és equivalent a dominar) l'altre.

3
Una persona amb ànima en 5 i personalitat en 7 tindrà poques dificultats de coordinació.
En un moment o espai de temps determinat, l'accent o enfocament pot estar en la
personalitat, en un dels factors de la personalitat, en l'ànima, o oscil·lant entre alguns
d'aquests centres. L'experiència mostra com a la llarga l'ànima guanya la partida i
esdevé el centre més potent.
Una persona pot reconèixer la qualitat de la seva personalitat si reflexiona sobre la seva
vida quotidiana, la seva manera habitual de reaccionar davant les situacions de la vida,
la seva manera de relacionar-se amb els altres, les seves preferències i rebuigs.
La qualitat de l'ànima pot ser reconeguda reflexionant sobre els ideals i valors de la
persona, les motivacions més profundes, els projectes més a llarg termini.
La introspecció o reflexió individual és un pas important, però no sol ser suficient, ja
que molt sovint ens enganyem a nosaltres mateixos.
La millor manera de reconèixer les qualitats de la personalitat i l'ànima és el diàleg
sincer, ja que molts cops un no es veu clarament a si mateix.

APUNT SOBRE EL PROGRÉS

La ment dels filòsofs és tortuosa, per això arribar a aquest apunt ha estat un camí llarg.
La idea de progrés és el fonament de l'humanisme, de qualsevol modernitat o
il·lustració, de qualsevol projecte de millora de l'ésser humà.
La nostra cultura valora la idea de progrés.
Aquest és, potser, el distintiu de la cultura moderna, el valor donat al progrés.
Progrés de la ciència i la tecnologia.
Progrés polític, de la dictadura a la democràcia.
Progrés social, educació i sanitat.
Tots aquests aspectes del progrés tenen el seu punt de síntesi i el seu fonament en el
progrés ètic, que és el progrés específicament humà.
Sense el progrés humà, el progrés tècnic no és més que el perfeccionament de la
crueltat.
De manera lamentable, algunes idees que es presenten com "científiques" fan que el
progrés tècnic i econòmic semblin més entenedors i explicables que el progrés ètic.
La conseqüència d'això és que el progrés humà s'ha alentit i descompensat o
desequilibrat. Quan no s'entenen les raons dels ideals, es confon l'idealisme amb el
sentiment i els ideals semblen poc pràctics.
Quan s'arriba a entendre les raons, els ideals esdevenen forces efectives.

Els ideals de la il·lustració i la modernitat europea, llibertat, justícia, fraternitat, són

magnífics, un progrés molt real.
Les idees concretes en les que s'ha intentat expressar aquests ideals no són tan bones.
Els procediments amb els que s'han intentat realitzar han estat sovint equivocats.
Els resultats no han estat els que s'esperaven i s'ha perdut aquella confiança en la raó
pròpia dels filòsofs dels segles XVII, XVIII i la primera meitat del segle XIX.
La traducció dels ideals en idees concretes i d'aquestes en procediments pràctics pot
millorar molt. Un exemple: el dret universal de votar.
Reconèixer l'ideal democràtic és el primer pas.
Elaborar una llei és un altre pas.
El procediment electoral és el pas següent.
La història de la cultura humana ens ha portat fins aquí.
Aquest fet mostra el progrés humà des del temps en que es considerava l'esclavitud com
un fet natural.

4
En un altre sentit, l'ideal d'atrevir-se a saber que entusiasmava Kant en el segle XVIII
s'ha concretat en la ciència, un coneixement precís i útil de part de la realitat.
Així com la ciència ha millorat i pot millorar molt encara, també millorarà la
democràcia.
Ciència i democràcia són dos impulsos espirituals humans.
Si la ciència i la democràcia són impossibles, la vida humana no val la pena.
Un ésser humà no pot viure en l'engany i l'esclavitud sense emmalaltir.
La història d'aquest planeta ha produït un ésser viu tal que no pot viure en l'engany i
l'esclavitud sense emmalaltir.
Aquest fet deu tenir algun significat, oi?
La vida ha evolucionat des de la matèria inorgànica fins als nens i nenes que pregunten
"per què?", que demanen saber .
La història de la vida ens mostra un progrés.
La matèria d'aquest planeta ha estat capaç d'organitzar-se en formes progressivament
més complexes al llarg del temps, per tant la mateixa història de les molècules del
nostre món mostra un progrés.
Les idees més generals encara dominants, anomenades "oficials", en la física, la
biologia i fins i tot la psicologia, idees que són tan "filosòfiques" com "científiques",
són insuficients per explicar el fet del progrés en aquest planeta.
En el cas de la psicologia, no he trobat una explicació del fet dels "grans" o "genis"
(Plató, Jesús, Mozart, Einstein, etc.).
L'explicació del progrés que anomenem "evolució biològica", com l'explicació de
l'ordre i organització de la matèria tampoc es troben en els llibres "oficials" en les
universitats.
Els estudiants intel·ligents (una espècie que no està en vies d'extinció sinó en
creixement) estan reconeixent que "l'atzar" i les "forces cegues o mecàniques de la
natura" són insuficients per explicar els fets més significatius de la nostra realitat.
Un d'aquests fets - un fet físic comprovable - no és ni més ni menys que l'existència de
nenes i nens que volen saber, que pregunten "per què?", que a més de l'aliment físic
reclamen l'aliment intel·lectual.
Si aquest fet no és explicat sense reduccionisme, la ciència és insuficient.
Nosaltres som intel·ligents i conscients o, més ben dit, estem aprenent a ser conscients
perquè estem entenent que no podem viure en l'engany i l'esclavitud sense emmalaltir, i
som una part d'aquest univers.
Per tant és ben possible i raonable que aquest univers que ens ha produït també sigui
intel·ligent i conscient, que les forces i energies que ens han produït a nosaltres no
siguin cegues ni mogudes per l'atzar sinó conscients i intel·ligents.
Per sort per a tots, si hi ha funcionaris de la ciència que cobren el seu sou, que viuen de
la ciència, també hi ha ments inquietes que s'atreveixen a investigar en direccions noves,
que viuen per la ciència, ments que poden treballar científicament amb la hipòtesi d'un
univers intel·ligent i conscient.
I si és veritat que hi ha polítics i funcionaris que viuen de les persones, també hi ha
polítics i funcionaris vocacionals que viuen per les persones, veritables servidors del bé
social, tot i que no fan tant de soroll.
Això assegura el progrés, un futur millor que el passat.

PÀGINES ESCOLLIDES.
UNA FRASE DE L'AGNI IOGA
La sèrie de l'Agni Ioga ha estat publicada per l'editorial Kier, de Buenos Aires.

5
És una recopilació d'ensenyaments que van ser donats telepàticament (per part de M.,
K.H., i Maitreya, la major part de pàgines són del Mestre M.) a la senyora Helena
Roerich, esposa del pintor Nicholas Roerich, i van ser publicats anònimament.
Estan escrits en forma de paràgrafs numerats, la majoria molt breus.
Agni és el Foc Viu.
Hi ha molts paràgrafs molt instructius. En el 404 de Signos del Agni Yoga trobem:
"Abans que res, l'Ensenyament no es ven.
Aquesta és la més antiga de les lleis."
Aquesta és una llei en l'economia de l'energia psíquica, i per aquest motiu és la base de
l'Escola dels Amics Lliures, l'escola més antiga d'aquest planeta.
Molta gent encara no ha entès això, i l'Escola segueix sent minoritària i poc coneguda.
Si encara no s'entén, com a mínim que es sàpiga: les classes dels millors professors en la
millor escola del món no es poden comprar, perquè l'Ensenyament de la Ciència
Sagrada no es ven. Aquests professors no són subornables, ni tampoc és possible
espantar-los o matar-los: són veritablement lliures.
Moltes persones estan començant a entendre i troben a faltar una bona escola, una
escola autèntica en la que millorar com a persones.
Per això mateix els Mestres han donat llibres al públic, els estudiants actius ens estem
organitzant, Maitreya ha reaparegut.

Sèrie de l'Agni Ioga publicada per Kier:

Signos del Agni Yoga.
Jerarquía.
Corazón.
AUM.
Mundo Ardiente.

Resum d'una declaració feta per "el Tibetà", publicada en 1934.

Solament diré que sóc un deixeble tibetà de determinat grau; això pot significar molt
poc per vosaltres, perquè tots són deixebles, des de l'aspirant més humil fins més enllà
del mateix Crist. Tinc cos físic, el mateix que tots els homes; resideixo dins les fronteres
del Tibet, i a vegades (des del punt de vista esotèric), quan m'ho permeten les meves
obligacions, presideixo un grup nombrós de Lames tibetans. A això es deu la difusió
que sóc un abat d'aquest Monestir de Lames. Aquells que estan associats amb mi en el
treball de la Jerarquia (tots els veritables deixebles estan units en aquest treball) em
coneixen també amb un altre nom i càrrec. Dos dels meus noms són coneguts per
A.A.B.
Sóc un germà que ha caminat una mica més pel Camí i, per tant, tinc més
responsabilitats que l'estudiant comú. He lluitat i m'he obert un camí cap a la llum,
aconseguint obtenir més llum que l'aspirant que llegirà aquest article; per tant he
d'actuar com a transmissor de llum, costi el que costi. No sóc un home vell, amb relació
amb el que l'edat pot significar en un instructor, ni tampoc sóc jove i inexpert. El meu
treball consisteix en ensenyar i difondre el coneixement de la Saviesa Eterna allà on
sigui que trobi resposta, i això ho he estat fent durant molts anys. Intento també ajudar
els Mestres M. i K.H. en tot moment, perquè estic relacionat amb Ells i el seu treball.

6
L'exposat fins aquí inclou molt; però tampoc us diu res que pugui induir-vos a oferir-me
aquella obediència cega i devoció tonta que l'aspirant emocional ofereix al Guru o
Mestre amb qui encara no està en condicions d'entrar en contacte, ni podrà fer-ho fins
que no hagi transmutat la devoció emocional en servei desinteressat a la Humanitat, no
al Mestre.
No espero que els llibres que he escrit siguin acceptats. Podran o no ser exactes,
correctes i útils. El lector pot comprovar la seva veritat per la pràctica i per l'exercici de
la intuïció. Ni A.A.B. ni jo tenim interès en que se'ls consideri com que han estat
inspirats, ni tampoc en que es digui misteriosament que són el treball d'un dels Mestres.
Si aquests llibres presenten la veritat de tal manera que pugui considerar-se com la
continuació dels ensenyaments impartits en el món, i si la instrucció subministrada
eleva l'aspiració i la voluntat de servir des del pla de les emocions al pla mental (el pla
on poden ser trobats els Mestres), aleshores aquests llibres hauran complert el seu
propòsit. Si l'ensenyament impartit troba eco en la ment il·luminada del treballador
mundial i desperta la seva intuïció, aleshores que s'accepti tal ensenyament. Si aquestes
afirmacions són oportunament corroborades i considerades veritables al ser
comprovades per la Llei d'Analogia, està molt bé; però si això no és així, que no
s'accepti allò aquí exposat.
De Los problemas de la humanidad d'Alice A. Bailey. Primera edició, 1947.
És essencial que totes les persones reflexives es dediquin a pensar i considerar els
principals problemes mundials que avui encarem, alguns dels quals poden solucionar-se
amb relativa rapidesa- sempre que hi hagi sentit comú i predomini l'interès; altres
requeriran un planejament previsor i molta paciència, a mida que es donen un darrera
l'altre els passos necessaris que portaran a reajustar els valors humans i a iniciar noves
actituds mentals respecte les correctes relacions humanes. Si reconeixem l'expansió de
la consciència humana i comprenem l'evident diferència que existeix entre l'home
primitiu i la nostra intel·ligent i moderna humanitat, tindrem les bases de l'invencible
optimisme respecte al destí humà.
Els aconteixements immediats no eclipsen la llarga història del desenvolupament de la
humanitat, ni esborren de la memòria el reconeixement dels amplis canvis que s'han
donat en la consciència humana; canvis que condicionen bàsicament tots els contactes i
objectius humans i destaquen de forma comprensible les reaccions de la raça.
Els moviments lents i restringits de les races primitives del gènere humà han deixat el
seu lloc a la velocitat, al moviment (increïblement ràpid) i al transport aeri. Els sons
inarticulats i el reduït vocabulari de les races salvatges s'han transformat en els
complicats idiomes de les nacions actuals. Els primitius medis de comunicació, tambors
i focs, han estat reemplaçats per el telègraf, el telèfon i la ràdio; les canoes dels primitius
i incultes illencs s'han transformat en grans transatlàntics i naveguen en un temps breu
d'un port a un altre, moguts per la força mecànica; els lents mètodes de viatjar a peu, a
cavall o en carro, s'han reemplaçat per trens que creuen els continents a 100 km. o més
per hora. Les simples i primitives civilitzacions han estat seguides per la complicada,
moderna i ben organitzada civilització social, econòmica i política. La cultura, les arts,
la literatura, la música i la filosofia de totes les èpoques estan avui a l'abast del ciutadà
corrent.
Els mencionats contrasts proporcionen una perspectiva i un rerafons que donaran
esperança en el futur i confiança en el destí final de l'home. En realitat el passat és més
semblant a l'etapa prenatal que a un procés normal de viure; és el preàmbul d'una vida
més abundant i lluminosa i el període preliminar cap a una cultura i una civilització que
redundarà en la glòria de Déu i serà un testimoni vital de la divinitat de l'home.

7
Quan hagi acabat el procés d'infantament estarà activa a la terra una nova humanitat,
una nova raça d'homes- nova perquè estarà orientada de forma diferent.
Existeixen necessàriament molts problemes menors, però en aquest llibre es tracten els
principals que la humanitat encara avui i que han de ser resolts en els propers vint-i-cinc
anys. Caldrà fer això pel senzill mètode (senzill de dir, difícil de realitzar) d'establir
correctes relacions humanes entre els homes i les nacions.
El problema espiritual immediat que tots enfrontem és contrarestar gradualment l'odi i
iniciar la nova tècnica de la bona voluntat entrenada, enginyosa, creadora i pràctica.
La bona voluntat és el primer intent de l'home per expressar el seu amor a Déu que
portarà com a resultat la pau a la terra. La bona voluntat és tan simple i pràctica que les
persones no saben valorar el seu poder o efecte científic i dinàmic. Qui practica
sincerament la bona voluntat a la llar pot canviar totalment les actituds familiars. Quan
la bona voluntat sigui practicada veritablement entre els grups de qualsevol nació, entre
els partits polítics, sectors religiosos i les nacions, podrà revolucionar el món.
La clau de les dificultats que pateix la humanitat (les dificultats econòmiques dels
darrers dos cents anys i les desavinences teològiques de les esglésies ortodoxes) es deu a
que rebé i no donà, acceptà i no compartí, acumulà i no distribuí. Això ha significat el
trencament d'una llei i ha posat la humanitat en situació de culpabilitat. La guerra ha
estat l'elevat preu que el gènere humà ha hagut de pagar a causa del gran pecat de la
separativitat. Les idees vingudes de la Jerarquia han estat deformades, mal aplicades i
erròniament interpretades, i és feina del Nou Grup de Servents del Món contrarrestar
aquest mal.
La humanitat mai ha viscut realment d'acord a l'ensenyament rebut. La impressió
espiritual transmesa, sigui pel Crist, el Buddha o Krishna (i donada a les masses pels
Seus deixebles), no ha estat expressada com s'esperava. Els homes no viuen d'acord amb
el que saben ni posen en pràctica els seus coneixements; interfereixen l'afluència de
llum, no es disciplinen; estan dominats pel desig cobdiciós i l'ambició il·legal, en lloc
del coneixement intern. Expressant-ho més científicament i des del punt de vista
esotèric: la impressió espiritual ha estat interrompuda, i també interferida la corrent
circulatòria divina. La feina dels deixebles del món és restablir aquesta corrent i
eliminar la interferència. Aquest és el principal problema que tenen davant seu les
persones espirituals.
Notes
L'obra d'Alice A. Bailey (1880-1949) encara no ha estat prou apreciada, probablement
per pertànyer a un gènere menyspreat i malentès: l'esoterisme científic.
La majoria dels llibres publicats amb el seu nom van ser-li dictats telepàticament per un
dels Mestres, conegut com "el Tibetà" o amb les inicials D.K.
Per aquest motiu els llibres van encapçalats per aquest escrit, el "resum d'una declaració
del Tibetà.
El Tibetà va amagar durant més de vint anys el fet de ser un dels Mestres per facilitar
que els llibres s'obrissin camí pel valor del seu contingut.
La seva declaració és clara "només diré que sóc un deixeble tibetà de determinat grau" i
exemplar.
Es presenta a si mateix com a deixeble - en aquests Apunts se'n diria "estudiant"- actiu i
experimentat, col·laborador i ajudant dels Mestres que intenta transmetre la llum que ha
rebut "costi el que costi".
Adverteix els estudiants que el camí per entrar en contacte amb els Mestres no està ni en
la obediència cega ni en la devoció emocional sinó en el servei desinteressat a la
Humanitat, i que els Mestres no poden ser trobats en el pla emocional ( o lloc de les
emocions i la sensibilitat, també anomenat "pla astral") sinó en el pla mental (o lloc del

8
pensament. És important que els estudiants aprenguin a distingir entre emoció i
pensament.)
No demana acceptació pels seus llibres, ni té interès en que "es digui misteriosament
que són el treball d'un dels Mestres", sinó que proposa al lector que comprovi la seva
veracitat per la pràctica. L'exercici de la intuïció és possible quan la pràctica de la vida
ètica el fa possible. L'estudiant que practica la vida ètica pot entendre el significat
correcte i estricte del terme "intuïció" quan és utilitzat pel Tibetà.
Qui no practiqui la vida ètica no arribarà a l'exercici de la intuïció; la rectitud de ment és
necessària per treballar en ciència.

LLIBRES D'ALICE A. BAILEY:

A.A.B. va escriure alguns llibres per deixar clar que el seu treball telepàtic amb el
Tibetà no significava falta d'intel·ligència per part seva, a diferència del que sol passar
amb "mèdiums" i llibres "canalitzats".
Del intelecto a la intuición.
La conciencia del àtomo.
El alma y su mecanismo.
De Belén al Calvario.
La luz del alma.
Autobiografía inconclusa.
Només per aquests llibres A.A.B. ja mereix un lloc important en la història de la
filosofia del segle XX.

LLIBRES DEL TIBETÀ I ALICE A. BAILEY:

Iniciación humana y solar.
Cartas sobre meditación ocultista.
Tratado sobre el Fuego Cósmico.
Tratado sobre los Siete Rayos: I,II: psicologia esotérica.
III: astrologia esotérica.
IV: la curación esotérica.
V: los rayos y las iniciaciones.
Tratado sobre magia blanca.
Espejismo (glamour), un problema mundial.
Los problemas de la Humanidad (del que aquí teniu la introducció).
El destino de las naciones.
La reaparición de Cristo.
La exteriorización de la Jerarquía.
El discipulado en la nueva era (I i II)
Telepatía y el vehículo etérico.
El problema sexual.
La educación en la nueva era.
Es poden trobar en les editorials Sirio de Màlaga i Kier de Buenos Aires.
Per a qui s'introdueixi en aquests estudis "Del intelecto a la intuición" i "El alma y su
mecanismo" poden ser bons llibres. "De Belén al Calvario" i L'autobiografia poden ser
una bona continuació.
"La luz del alma", comentari als Ioga-sutra de Patanjali, és un llibre més difícil.
Una manera de començar a llegir els llibres del Tibetà és llegir el primer que va
escriure, "Iniciación humana y solar", de l'any 1922.

9
Altres llibres per començar poden ser : "La reaparición de Cristo", "los problemas de la
Humanidad", "La educación en la nueva era", i "El discipulado en la nueva era" (si no
us espanteu per un llibre gruixut).
Opino que els altres llibres són bastant més difícils: demanen més preparació, atenció i
reflexió al lector que vol trobar la seva aplicació pràctica.

APUNTS DE PARAULES
ENERGIA : En termes abstractes de la física, "allò que produeix un treball".
"Treball", en aquest cas és "canvi perceptible" o "efecte". Així, "energia" es relaciona
amb "causa".
Les diferents energies s'anomenen i entenen segons quin és el treball que realitzen,
segons la qualitat, segons els seus efectes o el treball que realitzen. Així es poden
classificar les energies : energia mecànica, energia química, energia elèctrica, energia
atòmica, energia del metabolisme vegetal (fotosíntesi), energia del metabolisme animal,
energia del sistema nerviós i el cervell humà, etc.
Les diferents ciències investiguen les variades qualitats, efectes i lleis de l'energia del
cosmos.
Sense sortir del convencionalisme científic, podem entendre que el treball de la digestió
és un treball diferent, que implica una energia diferent del treball del cervell i el sistema
nerviós voluntari.
En els humans, el treball del cervell i el sistema nerviós voluntari és molt més individual
que el treball de la digestió. En el cervell hi ha, diuen, el pensament i la consciència,
allò que ens fa individus únics, irrepetibles.
En el treball creatiu d'una persona és on es manifesta la seva quañitat pròpia, l'energia
personal. El treball de Plató, Sòcrates, Buda, Confuci, Jesús, Mozart, Rembrandt,
Giotto, Leonardo,etc., és un fet. L'energia d'aquestes persones és un fet: la seva obra és
el testimoni d'aquesta energia.
Segons el convencionalisme científic materialista, l'origen d'aquestes obres és l'energia
del cervell d'aquestes persones.
Segons un altre punt de vista, l'origen d'aquestes obres és l'energia de l'ànima d'aquestes
persones actuant a través del seu cervell.
Segons això, existeixen qualitats d'energia (o energies) desconegudes i no enteses per la
ciència materialista moderna, però conegudes en altres tradicions
Dues qualitats d'energia (o energies, segons si s'entenen com a qualitats de l'energia del
cosmos o si s'entenen com a "energies separades", des d'un punt de vista sintètic o
analític) han estat tradicionalment conegudes a orient i desconegudes a occident: que
podem anomenar "energia vital" (Ki o Prana), i "energia personal"(humana: ànima,
ment, emoció, etc.).
Aquestes qualitats d'energia han començat a ser investigades amb els mètodes i
màquines de la ciència i tècnica modernes, i en els darrers trenta anys s'ha progressat
notablement.
Els resultats d'aquestes investigacions encara no han estat prou difosos, ni acceptats fora
dels grups especialitzats, però aquests grups han crescut i segueixen creixent. Per tant, el
canvi de mentalitat (o de paradigma en termes de Kuhn) és proper.
ESCOLA DELS AMICS LLIURES : Equival al que en els llibres d'Alice A. Bailey i en
els que segueixen la seva nomenclatura s'anomenen: aspirants, deixebles provacionistes,

10
deixebles acceptats, iniciats de la primera i la segona iniciació, i "Nou grup de Servidors
del Món". En aquests Apunts tots aquests són anomenats "estudiants".
Els amics lliures intentem ser humanament conscients, compromesos i actius.
ESOTÈRIC : Una altra paraula sovint mal utilitzada. Qui vulgui una explicació
complexa pot recórrer a: Riffaud, P. Diccionario del esoterismo, publicat per Alianza
Ed. en la col·lecció Libro de bolsillo (1237). Aquí intentaré un resum sintètic.
Esotèric, en el bon sentit, pot significar "reservat" o "intern".
En el sentit de "reservat" cal dir que antigament alguns coneixement no eren escrits sinó
reservats a l'ensenyament oral, que s'oferia a les persones compromeses.
També cal dir que antigament i encara avui en més d'un país, dir o escriure segons què
significa un perill molt real.
Avui, com ahir, val la pena reservar allò valuós per les persones de confiança, els qui
poden ser anomenats "amics" dignament. Jesús digué: "no tireu les perles als porcs".
"Intern" és un altre sentit, potser més difícil d'explicar. "Esotèric" en aquest sentit
significa referit a la consciència, ànima o qualitat interna, en distinció de la forma,
aparença, manifestació o aspecte extern.
En aquest sentit, la comprensió íntima és la comprensió autènticament esotèrica.
ESTUDIANT : Qui estudia, qui vol aprendre, qui té interès en saber. Estudiar és una
acció. Per això en els Apunts s'utilitza "estudiant" i no "deixeble" o "alumne", paraules
que suggereixen estats de passivitat. Esdevenir estudiant és una decisió pròpia i lliure de
cadascú. Estudiant, en sentit fort, és qui pot dir: "només sé que vull aprendre", que és un
pas més enllà de la frase de l'avi Sòcrates: "només sé que no sé res".
L'escola dels amics lliures no és només teòrica sinó intensament pràctica.
EXPANSIÓ DE CONSCIÈNCIA : Una altra expressió de la que s'ha abusat. Una
expansió de consciència equival a entendre un nou significat.
L'expansió de consciència és possible per la ment, no per la sensibilitat.
Per exemple, el fet de veure o percebre els cossos subtils humans serà o no una expansió
de consciència segons si la ment està preparada per entendre allò vist, per donar un
significat a allò percebut.
Les grans expansions de consciència són anomenades "iniciacions" i són moments en
els que una nova dimensió de la realitat és oberta. L' "iniciat" comença el camí en un
"nou món", de la mateixa manera que l'estudiant que passa dels estudis secundaris als
estudis universitaris, per exemple. Això implica noves percepcions, noves eines de
percepció, nous contactes i relacions, nous diàlegs, nous pensaments i noves
possibilitats d'acció.
FAMÍLIA DELS GERMANS CONSCIENTS : Equival al que en els llibres
d'A.A.Bailey s'anomenen Iniciats de la tercera i la quarta, Mestres i Iniciats de graus
superiors, o Jerarquia Espiritual del planeta, o Comunió dels Sants en termes de la
teologia cristiana.
En qualsevol família hi ha germans més joves i germans més vells. En la família
humana hi ha pocs vells i molts joves. Això és senyal de salut i d'un bon futur!
MESTRES : La paraula "mestre" és una de les paraules que han sofert més abús. En
sentit tècnic s'anomena "Mestre" a qui ha rebut cinc "Iniciacions" o ha passat per cinc
grans expansions de consciència.
Els deixebles, creients i estudiants han transmés imatges distorsionades dels Mestres.
Aquesta cinquena gran expansió de consciència ha estat anomenada Resurrecció pels
cristians.
Des d'un altre punt de vista, és anomenada "Revelació" i significa el moment en què el
treballador, l'estudiant actiu per primera vegada veu el propòsit, entén el projecte i

11
l'objectiu en la Consciència del qui anomenem "planeta Terra" o "Déu" a falta de
millors noms.
Un Mestre no és més (ni menys) que un treballador conscient a escala planetària.
Un Mestre encara pot treballar i entendre millor aquest gran propòsit planetari i la seva
relació amb el propòsit solar i galàctic, per tant convé no oblidar que els qui a la nostra
escala semblen "perfectes", a escala planetària i còsmica són estudiants i aprenents.
Els Mestres estan organitzats segons el tres i el set. Hi ha tres línies majors, i de la
tercera d'aquestes es desenvolupen quatre línies més: en total, set.
En la primera línia hi ha un dels Mestres més antics, a qui H.P.Blavatsky anomenava
"l'ancià senyor", conegut amb els noms de Júpiter i Agastya, un dels antics set savis
d'Índia, autor d'alguns himnes del Rig-Veda, qui viu a Índia des de fa molts segles.
En aquesta línia també hi ha el Mestre Morya, conegut com M.. És qui fa dos mil anys
va ser un pescador d'homes anomenat Simó Pere.
En la segona línia, la línia central, trobem a Maitreya, el Crist en una nomenclatura, el
Bodhisattva en una altra. Amb ell treballa el Mestre Koot Humi (K.H.), qui va ser Joan,
el deixeble estimat.
Jesús és ara el Mestre encarregat de la sisena línia i Pau de Tars, ara el Mestre Hilarió,
té cura de la cinquena.
Aquell qui va ser conegut com el Comte de St.Germain en l'Europa del segle XVII, el
príncep hongarès Racokzi, està a càrrec de la setena línia, especialment important i
activa en aquest moment.
El Tibetà (D.K.) està en la segona línia.
Aquestes dades han estat tretes del llibre Iniciación humana y solar d'A.A.Bailey, podeu
trobar més informació en els llibres de Ben Creme.
NOU GRUP DE SERVIDORS DEL MÓN. Les persones que treballen per millorar
l'estat del món, per construir rectes relacions humanes.
Les persones que intenten servir i no ser servits.
Una manera de resumir és "Amics de Maitreya, el Primer del Grup".
Aquest grup no té ni necessita cap estructura, organització o nom extern. Ni les
ideologies o "-ismes" convencionals, ni l'aparença externa tenen res a veure amb aquest
grup d'amics.
Aquest grup és expressió del poder del cor, per això funciona des de dins.
Els membres d'aquest grup es poden trobar allà on hi ha necessitat.

MISSATGE 31 30 de maig de 1978

Amics meus estimats, sóc feliç d'estar amb vosaltres un cop més.
El meu pla segueix bé.
Sóc entre amics, els vostres germans em coneixen i m'estimen,
i per ells parlaré.
Quan em vegeu, sabreu perquè jo he vingut,
ja que us parlaré en aquests termes:
Salveu els meus petits, alimenteu els vostres germans,
recordeu que la humanitat és una , fills de l'Únic Pare.
Cediu amb confiança els béns de la Terra
a tots els qui pateixen necessitat.
Feu això i salveu el món.
Així parlaré. Així serà la meva crida.
I quan la humanitat hagi acceptat aquesta llei
jo em declararé a mi mateix.
N'hi ha molts ara que saben que això és veritat,

12
que desitgen compartir, que enyoren la germanor,
però no actuen.
Res passa per sí mateix.
Cal que l'home actuï i realitzi la seva voluntat.
Avui aquesta voluntat és també la voluntat de Déu,
per tant, el resultat està assegurat.
Germans meus, per què esperar a que jo aparegui?
Per què seure quiets mentre el món gemega,
mentre homes, dones i nens moren en la misèria
rebutjats pels seus germans?
No hi ha aspiració més gran que el desig de servir.
Feu que la vostra acció de servir sigui salvar els afamats del món,
i ajudeu el meu pla.
El meu exèrcit és situat en posició,
la llum de la veritat brilla en els seus ulls,
i actuaran a la meva crida.
Veieu-vos a vosaltres mateixos com un d'aquesta companyia de llum,
i esteu segurs que el meu amor actuarà a través vostre.
Feu-vos un d'aquesta companyia joiosa,
i esteu segurs de la meva força.
Agafeu el repte que aquest servei us presenta
i acompliu aquesta vida.
La meva missió és en el començament,
però ja les rodes giren, el projecte de la veritat davalla
i la meva llum brilla en els cors dels homes.

Que la Llum, l'Amor i el Poder de l'Únic i Sant Déu

es manifestin ara en els vostres cors i en les vostres ments.
que aquesta manifestació us porti a ser aquest centre de Llum
que en Veritat vosaltres sou.

13