Filosofia 1er Batxillerat.

Tema 1 El saber filosòfic

Bloc 1: EL SABER FILOSÒFIC

TEMA 1.
LA FILOSOFIA, EL SEU SENTIT, LA SEUA NECESSITAT
I LA SEUA HISTÒRIA
CONTINGUTS
è
1. INTRODUCCIÓ
2. DEFINICIÓ I ORIGEN DE LA FILOSOFIA. ORIGEN HISTÒRIC
3. LA FILOSOFIA COM ACTITUD HUMANA
4. EL PAS DEL MITE AL LOGOS
4.1 L'EXPLICACIÓ RACIONAL: LA RAÓ I ELS SENTITS
5. LA FILOSOFIA I LES SEUES BRANQUES
6. BREU HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

QUÈ ESTUDIAREM EN ESTE TEMA?

Es tracta de reconèixer les preguntes i problemes que han caracteritzat a la filosofia des del seu
origen, distingir la filosofia basada en l'ús de la raó d'altres explicacions mítiques sobre la
realitat, comprendre amb rigor els conceptes propis de la filosofia dels que es parla, llegir i
analitzar texts breus de diferents autors sobre el tema tractat.

PREGUNTES PRÈVIES pries:1. LA

1- Pensa un moment: quins són els problemes que més et preocupen?. Quina solució
podries plantejar a aquests problemes?
2- Creus que hi ha problemes que no tenen solució? Si la teua resposta és afirmativa, cita
alguns.
3- ¿Quins són els sabers més segurs’?. Solucionen aquests sabers els aspectes plantejats
en les primeres preguntes? ¿Per què sí o per què no?
4- Explica la diferència entre teoria y pràctica
5- Cita noms d’alguns filòsofs dels que hagués escoltat parlar i si recordes algun aspecte
del seu pensament
6- Cita algun llibre de contingut filosòfic que hagués llegit o del que has sentit parlar.
Explica’l.

1
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

1. INTRODUCCIÓ

Filosofar és pensar. Aleshores ....tots som filòsofs? No, el fet de pensar no ens fa
filòsofs. Filosofar és pensar bé, pensar amb profunditat, rigor i enginy. Pensar bé
significa pensar per un mateix, per compte pròpi amb autonomia i creativitat.

Filosofar és no amagar-se en l’anonimat, és oblidar-se del “no-sé” o “es diu que”, per
afirmar “jo dic que” i a més ho dic perque tinc raons per a dir-ho, raons que estan a
disposició de tots i que canviaria si em donaren altres millors.

En un diàleg de Plató, Teeteto li pregunta a Sòcrates: A què dius tú pensar? I

aquest li contesta: “ al discurs que l’ànima té amb sí mateixa sobre les coses que
sotmet a la seua consideració”.

Però el nostre pensament no és exclusiu, quolsevol pensament pot ser pensat i

compartit amb un llenguatge comú. Però hem de saber diferenciar entre llenguatge
filosòfic i el llenguatge ordinari. Moltes vegades considerem evidents explicacions
que no ho són tant. Les evidències, es a dir, les certeses que no necessiten
explicació, en moltes ocasions se sostenen solament en prejudicis mantinguts per la
tradició i mai posats en dubte. En la filosofia es pot qüestionar tot. Per exemple:
algo tan evident com que la pissarra es verda ens pot fer pensar en els daltònics o
si el verd el veiem tots igual o si sols és un nom. També ens podem preguntar si
coneixem la realitat tal com és o som nosaltres qui la construim.

Pensar és saber buscar les voltes que tenen les coses, intentar forçar els límits del
que és pensable.

Per altra banda es podem qüestionar si es pot ensenyar a filosofar. Ensenyar a filosofar
no és transmetre coneixements, és obertura a les idees, és lucidesa ( clarividència,
subtilesa, seny, consciència). Filosofar és aprendre a preguntar, és més important la
pregunta que la resposta. A mesura que ens endinsem en l’anàlisi de quolsevol realitat,
el que apareix com a obvi comença a fer-se dubtòs i fosc i les preguntes se sumen.

“ Una gran filosofia no és aquella que instal·la una veritat definitiva, és aquella
que introdueix una inquietut” (Peguy)

Però la filosofia és també aprendre a dialogar. Posa a prova els teus pensaments
davant dels pensaments dels altres, per aconseguir que siguen millors, més forts,
més sòlids. Si algú qüestiona la teua opinió no pots contestar “perque sí o perque
no”, has de demostrar els teus recursos reflexius i argumentatius. El diàleg filosòfic
està en els mateixos inicis de la filosofia (Sòcrates només va fer filosofia oral,
dialogant, i Platò nomes va escriure textos en forma de diàleg) i consisteix en una
recerca comuna del millor argument que ha de sorgir del mateix diàleg amb

2
 Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

independència de que l’haja defés. En cada debat l’objectiu és descobrir la veritat.

El diàleg ens ensenya a tenir una obertura de consciència

2. DEFINICIÓ I ORIGEN DE LA FILOSOFIA

La filosofia no és un saber en sentit estricte, es a dir, no és un conjunt de veritats sobre alguna

cosa. El resultat de les seues reflexions pot ser l’aclariment d’algun problema, un conjunt de
idees racionalment justificades o una sèrie d’arguments a favor o en contra d’alguna creença.

Des d’aquest punt de vista, es pot dir que la filosofia és un coneixement racional

En l’estudi antropològic, l’esser humà no sols és natura, també ha creat el món de la cultura, la
representació i el llenguatge. Mentre que els mamífers superiors disposen d’unes possibilitats
d’aprenentatge i d’elaboració de conductes molt complexes que els aproximen a la conducta
humana, l’ésser humà avantatja notablement la rica conducta animal. S’ha indicat que mentre
que l’animal és un factum ( un fet), l’ésser humà és un fieri (un fer-se), com diu Ortega i
Gasset, “ un ser de mancances”, inacabat, un projecte només parcialment previsible.

Aquesta capacitat per a adquirir coneixements propis dels humans es poden dividir en dos tipus
:

a) sabers eidètics (d’idees): es refereix a saber coses o saber de coses.

b) sabers tècnics: saber fer coses ( a grosso modo) . (1)

Aquesta diferenciació ja la va fer Aristòtil. El humans sabem per exemple què és un martell, i
només uns quants saben fabricar-los, sabem què són els trens i alguns enginyers saben
dissenyar i construir trens. Els sabers de l’ésser humà constitueixen el conjunt d’estratègies i
instruments de que ens servim per adaptar-nos al medi, per transformar-lo i posar-lo al nostre
servei

La filosofia és un saber teòric o saber de les coses, que elabora l’ésser humà , juntament amb
les mitologies, les religions, el saber científic, les il·lusions de la literatura, la visió del món del
coneixement comú i l'imaginari de les formes artístiques. Tots els sabers teòrics són formes de
representació. L’ésser humà necessita representar el que és el món i el que és ell mateix al món,
el que s’esdevé i com s'esdevé, el que ha estat i el que serà.

Històricament la filosofia naix al segle VI a.C. (en Grecia) com un intent racional d’explicar
fenòmens que ocurreixen en la natura, allunant-se de les explicacions mítiques que fins a aquest
moment predominaven en aquesta cultura.

Però la filosofia oriental surgeix en la mateixa època.Tant en Xina com en l’Índia. En Xina
Confucio va fundar una escola amb mes de 300 seguidors, L’escola dels Lletrats, i en Índia els
Upaninshads són les primeres composicions filosòfiques, anteriors a la filosofia grega. Van ser
escrits en sànscrit al voltant de l’any 500 a. C. La manera d’ensenyar de l’alumne sentat (upa-

3
 Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

ni-sad) front al mestre en una atmòsfera de referència i secret, va donar a aquests tractats el
nom.

Tant els mites grecs com els orientals oferixen narracions sobre la solució de un problema, de
l’orígen del món, etc. recurrint a forces sobrenaturals.

No obstant això, pensadors actuals consideren que l’aparició de la filosofia grega té unes causes
diferents, veiem quines són:

a) Li dona un nou significat al mite de tipus teòric.

b) El context sociocultural, polític i econòmic és diferent: polis,comerç marítim, figura del

savi, debat públic...

3. LA FILOSOFIA COM ACTITUD HUMANA

Els inicis de la filosofia es situen fa vint-i-sis segles, i comencen amb tres actituds que
llancen a l’home a la recerca del saber. L’admiració, el dubte i la commoció existencial.

-L’admiració: aquesta implica tenir consciència de que hi ha alguna cosa que se'ns escapa
d’allò que creiem conèixer. Sols s’admira el que no sap, però al mateix temps sap que no sap.
EL reconeixement de la pròpia ignorància desperta les preguntes i la recerca de respostes

-El dubte: la recerca iniciada amb l’admiració pot conduir-nos a respostes que, a vegades, es
tornen insuficients amb el temps. Açò ens obliga a fer revisions constants. Dubtar implica
sotmetre a dubte el que sabem o creiem saber amb vistes d’avançar en el coneixement i
aprofundir en allò conegut.

- La commoció existencial: La costum i una vida absorbida per metes immediates i

pragmàtiques ens poden sumir-nos en una espècie d’anestèsia en la que no cap l’admiració ni,
per tant, els interrogants. A vegades, però, certs esdeveniments ens desperten d’aquesta
letàrgia. Parlem aleshores de commoció existencial. És el que passa per exemple quan perdem
a un ser volgut, o quan una malaltia ens enfronta a la nostra pròpia fragilitat. El psiquiatra i
filòsof germànic Karl Jaspers (1883-1969) es refereix a aquestes vivències com situacions
límit: la mort,el dolor, l’atzar, la lluita, la culpa.

- L’objecte d’estudi de la filosofia

Com estem veient, la filosofia és una manera de reflexionar sobre certes preguntes que
interessen als éssers humans, com ara “què és la realitat?”, “què podem conèixer?”, “què és
l'ésser humà?” o “ quina és la millor forma de vida?”.

Moltes d’aquestes preguntes es poden respondre amb el sentit comú. Per exemple, se sol dir
que és real allò que es pot sentir i tocar, que el ser humà és l’animal més perfecte o que la
millor forma de vida és la que tria cadascú. Algunes persones es donen per satisfetes amb les
respostes del sentit comú, però aquestes qüestions a altres ens fan reflexionar, per que les
respostes no són massa clares. Com sabem que el que veiem i toquem és real, i no un

4
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

producte de la nostra ment?. En que ens basem per a dir que la millor forma de vida és la que
tria cadascú?. En general els filòsofs no accepten qualsevol resposta sense analitzar-ne
prèviament el sentit i les raons en que es fonamenta.

Aquesta manera filosòfica de reflexionar es caracteritza per un enfocament crític, ja que

la filosofia sols accepta les respostes ben raonades. La filosofia utilitza l’argumentació, es a
dir, fa servir raons per justificar el que pensa, diu o discuteix. No és filosòfic fer afirmacions
perquè si, o criticar les opinions alienes sense presentar cap argument. Els filòsofs utilitzen els
seus propis arguments o es basen en arguments d’altres, però sempre argumenten el que
diuen.

D’altra banda, els filòsofs analitzen i aclareixen conceptes. Per tant, defineixen les paraules
que utilitzen i inciten els altres a fer el mateix.

La tasca d’establir definicions és imprescindible en filosofia, ja que sense saber amb claredat
de què es parla, no es pot discutir amb fonament. Si algú, per exemple, defensa que tota la
realitat és material, tant si volem donar suport a les seues creences com rebatre-les,
necessitarem saber què entén per “realitat” i que vol dir quan afirma que és material.

Finalment, els filòsofs dialoguen i discuteixen entre si per convèncer els seus opositors o
per combatre les idees que consideren equivocades i ho fan per mitjà d’arguments. Al llarg de
la història, han exposat les seues opinions en llibres, argumentant a favor o en contra de les
idees d’altres filòsofs. Actualment, a més de fer-ho a través de llibres, els filòsofs discuteixen
obertament en congressos, mitjançant articles de revistes especialitzades, en debats televisius i
radiofònics, en articles periodístics i a Internet.

En resum, la reflexió filosòfica és crítica i no accepta idees confuses o sense justificar, aspira
a la màxima claredat i veritat, i els seus resultats es basen en raons, i, si pot ser, en bones
raons.

4. EL PAS DEL MITE AL LOGOS

Les mitologies, que sovint cristal·litzen les obres d’una gran bellesa literària, constitueixen les
primeres formes d’explicació de la realitat en totes les cultures. Els mites de un poble, una
tribu o un clan donen raó de tot el que s’esdevé i del seu sentit. Aquets mites constitueixen la
cosmovisió de una col·lectivitat. El mite és sempre una narració sagrada que explica una
parcel·la de la realitat, un esdeveniment o la totalitat del real per mitjà d’éssers o forces que
transcendeixen la mera natura: que els humans no puguin controlar directament l’esdevenir es
considera una conseqüència de l’activitat dels éssers i forces superiors de caràcter diví. En tot
cas, les mitologies no són únicament formes de representació del món, sinó també, i pot ser en
primer lloc, maneres de viure: el mite dóna coneixement de l’esdevenir, orienta i pauta la
conducta, i omple de sentit la vida present i futura de l’ésser humà. Els grecs disposaven d’un
gran nombre de mites, al igual que en moltes cultures actuals permaneixen elements que
poden considerar-se mítics. Ja siga clàssic o contemporàni el mite complix tant una funció

5
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

explicativa com una funció exemplificadora. A més en les narracions mítiques intervenen la
imaginació i les creences.
Aquest caràcter de totalitat – coneixement i vivència- és el que relaciona les mitologies amb la
religió. Encara que les fronteres son difícils d’establir, les religions no pretenen explicar la
realitat sinó que busquen la salvació des individus per mig d’unes pràctiques que el
“relliguen” a la divinitat.. No obstant això, en les propostes de salvació de la majoria de les
religions s’inclouen explicacions sobre la natura i l’ésser humà i la relació d’aquestes amb
Deu.

Si prenem una perspectiva històrica, podem dir que la religió i el mite van ser l’explicació
dominant de la gran majoria de problemes humans de les primeres civilitzacions, però quan
van aparèixer a Grècia (cap al segle VI a.C.) la ciència i la filosofia, van oferir teories
alternatives que van propiciar els conflictes entre les explicacions tradicionals mítiques i
religioses i les formes de coneixement científic i filosòfic.

Si seguim parlant de les mitologies i la religió podem dir també que es donen una sèrie
d’activitats (conjurs, resos, ritus, ablucions, gestos, moviments corporals, etc.) capaces de
proporcionar determinats resultats al creient o a la comunitat, gràcies a la mediació de “
l’especialista” – sigui sacerdot, mag, pitonissa, xaman, lama o bruixot.

Les religions tenen els seus propis rituals per venerar la divinitat i per fer-la propícia al
creient. La forma més primitiva del ritual és la màgia. Màgia etimològicament significa “ser
capaç de o posseir el poder de”. És doncs, la màgia el poder que tenen alguns individus,
mitjançant determinades paraules, gestos o actes, d’inferir en l’esdevenir natural o social i
produir fets inesperats,meravellosos o fora del comú. Sovint la màgia va acompanyada
d’altres poders, com el de l’endevinació o el de la profecia.

4.1 L’explicació racional: la raó i els sentits

Històricament la filosofia occidental comença en la Grècia antiga, com s’ha dit abans, com
una reacció al pensament prefilosòfic o arcaic. Segons aquest pensament arcaic el que succeïa
en la naturalesa no podia ser comprés perquè depenia dels capritx dels deus o d’altres formes
incontrolables. Per contra, amb la filosofia s’inaugura una nova forma de pensar,
caracteritzada per la confiança en la raó com a mitjà per a trobar resposta als enigmes de
l’univers.. És un pensament racional, crític i reflexiu. Es pretén comprendre la naturalesa,
descobrir-ne les regularitats, construir-ne les lleis. I, alhora, organitzar l’existència humana
des d’opcions raonades i lliurement assumides, admeten determinades creences, inventant els
propis valors, creant normes de conducta.

Aquest va ser l'origen del pensament racional, es digui ciència o filosofia, que, al llarg de la
història i fins a l’actualitat,s’ha esforçat per construir una representació del món el més
objectiva i exacta possible, a l’hora que ha donat suport a formes de vida i convivència
raonables i crítiques.

6
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

L’actitud racional, consisteix ,aleshores, en buscar causes, en relacionar unes coses amb
altres, en la seva connexió interna, de tal manera que unes apaguen com a fonament de altres
en tant que expliquen el se u origen, el seu mode de arribar a ser.

En definitiva, amb els grecs apareixerà el logos o raó filosòfica que permetrà l’aparició
d’altres explicacions respecte al conjunt de l’univers.

Hi ha que explicar aquesta realitat, y la paraula “logos” ( Coneixement que s’adquireix per
mig de la raó i no a partir dels mites) es el medi apropiat, és l’instrument d’indagació de la
veritat que permetrà el debat i la deliberació pública.

- Darrere dels canvis que es produeixen en la naturalesa, ( ja en els presocràtics ), s’afirmarà

l’existència d’una realitat invariable, es a dir, darrere de la diversitat hi ha una realitat única,
permanent, que ells denominen “Physis” o naturalesa y consideraven que descobrir-la era la
tasca fonamental de la filosofia. aquest terme apareix així com un concepte unificador que
permet posar cert ordre en el mon donat en la experiència sensible.

La filosofia, per tant, pretén reflexionar sobre la diversitat de les coses però buscant
aprofundir en aquesta realitat, no quedant-se sols en la aparença.

- Ara bé, per a que apareixca la filosofia fa falta una sèrie de condicionaments que, al
parèixer, sí es van donar en la antiga Grècia, en les colònies jònies de l’Asia Menor. Es dona,
en aquest context, un cert oci u holgura necessaris per a que hi haja temps per a pensar. El
contrari de oci es el negocio, el no-oci, la ocupació constant de les coses. Quan l’home deixa
de considerar aquestes coses estrictament en la seva dimensió pràctica, quan la seva existència
no es redueix a la supervivència, a la dimensió útil, es quan apareix la actitud
contemplativa. Mentre l’home es veu sol·licitat per urgències pràctiques no té temps per a
pensar.

L‘actitud contemplativa va unida a l’admiració respecta a allò que es contempla. Diu

Platò :“Aquell per a qui tot resulta molt natural, per a qui tot resulta molt fàcil d’ entendre, per
a qui tot resulta molt obvi, aquest no podrà mai ser filòsof.”

5. LA FILOSOFIA I LES SEUES BRANQUES

La filosofía se puede dividir en diferentes ramas o apartados que tratan tres temas
fundamentalmente: la realidad,el conocimiento y la acción.

---Epistemología---

La epistemología o teoría del conocimiento es una rama de la filosofía que se ocupa de

los problemas relacionados con el conocimiento, es decir, de su origen, de las
condiciones que lo hacen posible, de sus límites y de los criterios de verdad y certeza.
La epistemología se pregunta, pues, “¿Qué podemos conocer?” o” como sabemos que
aquello que conocemos es verdadero”

7
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

Mas recientemente se le ha atribuido a la epistemología la función de ocuparse de la

ciencia y del conocimiento científico, de esta forma también se incluyen las reflexiones
sobre el conocimiento científico, las ciencias y sus tipos, los métodos de trabajo y los
criterios que se utilizan para validar los resultados.

--- Lógica ---

La lógica es el estudio del razonamiento, de sus clases y de su corrección o validez. El

razonamiento es un proceso de pensamiento a partir del cual se intenta probar o refutar
alguna tesis mediante el uso de razones, para intentar convencer a alguien de su verdad
o falsedad. La lógica ofrece al estudioso un conjunto de reglas generales que permiten
probar la validez de un razonamiento, al mismo tiempo que nos previene de engaños o
falacias en las que podemos caer si no observamos estas reglas que, en un sentido
estricto, se denominan reglas de inferencia lógica.

---Metafísica---

La metafísica o filosofía primera, así denominada por Aristóteles, es la parte más básica
e importante de la filosofía, necesaria para cualquier reflexión posterior. El tema de esta
filosofía primera es el Ser, lo que es y existe, el concepto mas fundamental y general
que puede pensar el ser humano.

Así pues, la metafísica plantea cuestiones sobre la naturaleza de la existencia, sobre la

estructura de la realidad, sobre la mente y el cuerpo, sobre Dios, el tiempo, el espacio…
Son en definitiva temas de los que no cabe ningún tipo de experimentación. La
metafísica se sitúa más allá de la física desde un plano conceptual.

---Antropología---

Etimológicamente la antropología es el estudio o la reflexión general sobre el ser

humano en todas sus dimensiones: biológica, cultural y social. Existen subdivisiones en
la antropología que designan otras tantas especialidades de las ciencias naturales
( antropología física) o sociales (antropología cultural), mientras que el estudio general
y completo del ser humano correspondería a la antropología filosófica.

---Filosofía de la acción---

Aquí se agrupan las reflexiones filosóficas sobre la práctica humana ( la acción en

general, la acción creativa, la acción moral, etc.).

Entre todas éstas destaca por tradición e importancia el estudio de las acciones morales
y de la justificación de los códigos morales de comportamiento. La ética, que también se
denomina filosofía moral, plantea preguntas y ofrece razonamientos sobre los ideales y
principios morales, sobre la felicidad, la justicia, y en general, sobre lo que es valioso y
deseable para los seres humanos desde el punto de vista de la acción.

8
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

--- Filosofía política—

Se ocupa de cuestiones relativas al gobierno, el ciudadano y la organización del Estado.

Se plantea preguntas sobre cuales son los fundamentos o y razones de la obediencia a
las leyes.

---Estética---

----------------------------------------------------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------------

ACTIVITAT

Els tòpics filosòfics següents han estat expressats per alguns autors al llarg de la història.
Digues a quina branca de la filosofia creus que pertanyen:

a)L’ésser humà é un animal social

b) La democràcia és la millor forma de govern

c)La intenció té un paper clau en l’acció

d) la llei està feta per a complir-se

e) Dubtar és d’humans

f) Es pot seguir qualsevol cosa d’un enunciat fals.

g) La realitat de vegades es confon amb l’aparença

h) Les lleis científiques han de poder ser comprovades.

i) Tot efecte té una causa.

j) L’humà és un ser escindit entre cos i ànima.

k) Els humans som sers simbòlics.

l) L’ésser és i el no ser no és.

m) No és el mateix saber que conèixer

n) La llibertat és un valor superior.

9
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

7. Breu història de la filosofia

Potser, per a les ciències, el coneixement de la seva pròpia història —el naixement de
cadascuna i les diverses etapes i vicissituds per les quals ha passat fins avui— no és una part
del mateix saber científic, encara que el coneixement de la historia d’una ciència l’enriqueixi i
hi doni una nova perspectiva. La historia de la matemàtica, de la física o de la sociologia no és
una part de la matemàtica, de la física o de la sociologia, però n'il·lustra els temes i els
problemes.

Amb la filosofia, però, no passa el mateix. Si s’accepta la idea kantiana que no s'aprèn
filosofia, sinó que s'aprèn a filosofar, aleshores s’ha d’admetre que la història de la filosofia és
important per a la filosofia mateixa. Cada ésser humà ha de realitzar la seva pròpia existència
filosòfica i desenvolupar aquest saber des de l'àmbit dels seus interessos intel·lectuals; per
portar—ho a terme, el coneixement d’a1gunes de les filosofies que s’han desenvolupat al llarg
de la historia li servirà de model per fer la seva practica filosòfica. Cada filosofia s’ha
d’entendre com un exercici de la raó davant els interrogants que planteja als humans una etapa
concreta de l’esdevenir històric.

Que la ciència és important per a tots nosaltres gairebé ningú no ho posa en dubte. Avui la
ciència entra en tots els àmbits de les nostres vides: allò que mengem, la casa on vivim, els
aparells que utilitzem cada dia —ordinador, telèfon, televisió, calcu1adora—, el cotxe o el
tren amb que ens desplacem, la calefacció, l’aigua que bevem o la roba amb la qual ens
vestim, i tantes altres coses, necessiten les industries de l'alimentació, tèxtil, de
telecomunicacions, etc., i les industries depenen de la tècnica i la tecnologia, que son la
dimensió practica de les diverses ciències.

Però on rau l’interès i la importància de la filosofia i la seva historia? La llibertat, la veritat,

l’honradesa, el sentit de l'existència humana, l’amor i l’amistat, el bé i el mal, la justícia, la
dignitat de les persones, L'existència de la pobresa i la fam, la guerra i la mort, la vida i molts
altres temes no tenen explicació per part de la ciència o la tecnologia, però son preocupacions
humanes d’avui i de sempre. Algunes d’aquestes qüestions se les ha plantejat una vegada i
una altra la filosofia al llarg de la historia. L'ètica, la teoria del coneixement, la metafísica, no
son ciències en el sentit estricte del terme i no tenen respostes úniques i definitives de les
preguntes sobre aquests temes, però son sabers que pretenen introduir elements de racionalitat
en aquests temes fonamentals per a l’ésser humà. Això explica l’interes i la importància de la
“historia de la filosofia”: ens mostra els esforços de la raó humana per il·luminar els replecs
de la nostra existència on no arriba la raó científica.

7.1 L'origen de la filosofia occidental a Grècia a partir de l'admiració i la

recerca de la veritat

La filosofia va néixer a Grècia, al segle VI aC, a les costes de l'Àsia Menor (Jònia, actual
Turquia), i al segle següent va fer l’aparició a Atenes, on es va mantenir fins a l'època de
Justinià (segle VI dC), després d’haver donat alguns dels pensadors més importants d’Occident
(PITÀGORES, DEMÒCRIT, SÒCRATES, PLATÓ, ARISTÒTIL, EPICUR o CRISIP).La

1
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

majoria dels historiadors consideren que la filosofia i la ciència van néixer juntes, en
l'anomena't pensament racional, amb els presocràtics. Molts afirmen que filosofia i ciència van
ser una mateixa cosa en l’antiguitat, si més no fins després d’ARISTÒTIL (segona meitat del
segle IV aC). Segurament, en aquests estadis inicials, el pensament racional, les explicacions
del qual s’oferien com a alternativa a les mítiques, no es va imposar cap mena de límits, el seu
objectiu era trobar la veritat (alezeia), descobrir l'autentica realitat que s’amagava darrere de les
aparences. Va ser un desvetllament de la raó que s’havia anat gestant des de feia temps
(barrejada amb fantasia i en el mite), i per això en pocs anys van aparèixer moltes teories i molt
diferents.

Els presocràtics es van interessar per la natura (physis) i els seus principis. Els mites de la
religió grega, per explicar l’esdevenir natural, postulaven l'existència d’unes forces
transcendents personificades de les decisions de les quals depenia tot allò que és i tot allò que
s’esdevé. En canvi, els presocràtics, amb les seves teories sobre els principis i els elements de
la natura, pretenien trobar les respostes als problemes naturals en la mateixa naturalesa de les
coses i els seus principis. Així doncs, la filosofia naix precisament com a alternativa a la
insatisfactòria explicació mítica: les causes dels esdeveniments naturals deixen de dependre de
la voluntat dels déus i passen a ser merament naturals.

Pels milesis (TALES, ANAXIMANDRE i ANAXÍMENES), el món havia sorgit d’una sola
substància; en canvi, pels pitagòrics, de dues; per PARMENIDES D’ELEA (540-470 aC), no
podia existir la pluralitat ni el moviment; per HERACLIT d’EFES (c. 535~470 aC), tot estava
en canvi perpetu; pels atomistes, tota la realitat estava composta per minúscules partícules de
matèria (àtoms) que s’unien a l'atzar en l’espai infinit i formaven innombrables mons com el
nostre...

La interrogació metafisica grega sobre la natura i el gir antropològic

Eren tan nombroses i tan diferents les teories sobre la natura que, a mitjan segle v aC, uns
filòsofs, anomenats sofistes (PROTÀGORES D'ABDERA, GORGIES DE LEONTÍNOI, i
HÍPIES D'ELIS etc.), van imposar els primers límits a la filosofia: és impossible conèixer
realment com és el món. Aquest va ser el primer brot d’escepticisme. A més, amb
l’adveniment de la democràcia atenesa, la reflexió filosòfica es va girar vers l’ésser humà
mateix i la societat. Segons els sofistes, la filosofia havia de dedicar els seus esforços a les
qüestions humanes: com assolir l'èxit personal, com organitzar la societat per fer possible la
felicitat col·lectiva... En declarar que era impossible el coneixement de la veritat, la filosofia es
convertia en l’art de convèncer els altres de les pròpies opinions. No obstant això, davant la
diversitat de creences que defensaven els mateixos sofistes, SÒCRATES (469—399 aC) va
reivindicar de nou la cerca de la veritat, però ja no una veritat sobre la realitat extrema, el món,
sinó sobre els valors humans: el que era just o no, no podia dependre del parer de cadascú. La
justícia, com els altres valors, havia de significar el mateix per a tothom, havia de tenir un
significat universal. Aquest plantejament socràtic va ser desenvolupat pel seu deixeble PLATÒ
(427—347 aC), que va defensar un mètode (la dialèctica) per arribar al coneixement dels valors
absoluts. L'existència i la cognoscibilitat d’aquests valors implicaven, però, l’escissió de la
realitat i del coneixement: els valors eren reals però d’una naturalesa ideal, molt diferent del

1
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

món físic, i per això només podien ser coneguts per una mena d'intuïció intel·lectual, també
molt diferent de la manera com coneixem les coses. La filosofia, per tant, únicament podia
arribar a conèixer una part de la realitat, la ideal, si bé era la més autèntica i fonamental. Del
món físic, la realitat del qual era canviant i dependent de la ideal, només en podíem tenir
opinions més o menys fonamentades.

ARISTÒTIL, prenent com a ideal de coneixement el del seu mestre PLATÓ, va intentar
aplicar-lo al món físic, l’únic real per a ell. Va definir la metafísica d’aquesta manera: el
coneixement de les estructures íntimes del ser, és a dir, del fonament de tot allò que existeix. La
metafísica s’ocupa només del ser en general, amb independència que sigui un gat, un arbre o
una muntanya. Per això, en aquesta ciència (la metafísica) es fonamenten totes les altres, que
estudien els aspectes que determinen les diverses formes de ser: així, la física estudia els éssers
pel que fa a la composició i el moviment; la biologia, tal com segueixen els processos vitals,etc.
D’aquesta manera, la metafísica es va convertir en el saber màxim, perquè era el fonament de
tots els altres.

Per això ARISTÒIL la va anomenar <<filosofia primera>>. La metafísica proporcionava els

primers principis i sistematitzava tots els altres sabers, el conjunt dels quals formava la
filosofia.

Tanmateix, ja abans de la mort d’ARISTÒTIL va començar a desmembrar-se la seva síntesi del

saber. Durant el període hel·lenístic, molts sabers particulars (l’astronomia, la biologia, les
matemàtiques, etc.) van trencar amb els fonaments metafísics que els havia proporcionat
ARISTÒTIL i van crear els seus propis principis i mètodes de manera independent. Van
aparèixer, així, matemàtics, astrònoms, metges, geògrafs, etc., que es van dedicar a la seva
pròpia especialitat, tot desvinculant-la dels seus fonaments metafísics. Si, des de SÒCRATES
fins a ARISTÒTIL, Atenes havia estat el centre cultural del món antic, en aquest període
aquestes ciències particulars es van traslladar a altres llocs, com Alexandria, Rodes, Pèrgam,
etc. La filosofia, que va romandre bàsicament a Atenes, va quedar reduïda a l'ètica, l’estudi de
les qüestions que tenen a veure amb l’acció de l’ésser humà, entès més com a individu que com
a col·lectivitat. Així, els filòsofs (EPICUR, estoics, etc.) es formulaven preguntes com ara: que
he de fer per ser feliç?, quin és l’ideal del savi? Aquests plantejaments, com que no estaven
gaire allunyats de les qüestions que també es plantejaven les religions, a partir d’aquesta època
van anar derivant cap a doctrines que barrejaven la reflexió racional amb les creences
religioses, i van entrar així en e1 període grecoromà.

Durant els primers segles de la nostra era es va mantenir aquesta situació. I les ciències van
seguir el seu curs (PTOLEMEU, GALÉ, , etc.) i la filosofia es va dedicar a qüestions ètiques
(LUCRECI, SÈNECA, MARC AURELI, etc.) juntament amb les religiosomístiques (FILÓ
D'ALEXANDRlA, PLOTI, etc.).

1
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

Idees claus del pensament grec:

Tots aquests pensadors, encara que amb diverses propostes, tots comparteixen una sèrie d’idees que has de
recordar:

-La naturalesa és ordenada, regular i previsible i el seu funcionament pot ser investigat racionalment.

-L’univers ha existit des de sempre, dins d’un ordre temporal que, com els cicles de la naturalesa, és regular i es
repeteix periòdicament.

- L’ésser humà és part de la naturalesa, per el que per a comprendre’l és necessàri analitzar les seues tendències
naturals.

-L’ètica està encaminada a orientar-nos per alcançar la vida bona i feliç. Per a açò hem d’emplear la raó, que ens
orienta en la elecció del nostre comportament.

-La felicitat sols pot aconseguir-seen societat per el que l’ètica i la política estan íntimament unides i no es poden
separar.

-Viure en societat forma part de la naturalesa humana, ja que els ´essers humans sols poden desenvolupar se i viure
amb plenitud convivint amb la resta.

7.2 L'edat mitjana: raó i fe

La filosofia medieval comença en el segle V de la nostra era i finalitza en el segle XV.

L’inici de la Edat mitjana es correspon amb el fi de l’Imperi Romà d’Occident, quan
Europa queda dividida en el s diferents reinats de la religió cristiana.

Durant els quasi mil anys que va durar L’Edat Mitjana, el món occidental va estar
marcat per la importància del cristianisme en tots els àmbits de la vida. Deu es va
convertir en el centre de totes les preocupacions i interessos (Teocentrisme). La religió
cristiana va aparèixer en el segle I en Palestina, que era en aquell moment part de
l’Imperi Romà, i encara que en els inicis en Roma es perseguía el cristianisme, poc a
poc es va convertir en la religió dominant.

EL cristianisme considera que Deu és omnipotent, ( ho pot tot), omniscient (ho sap tot) i
infinitament bo, que ha creat l’univers i tot el que conté a partir de el no res. Aquesta idea
era nova en l’època, perque els grecs creíen que 2 res pot eixir del no res”. Però, el
cristianisme afirma que Deu és un ser transcendent, que esta fora del temps i l’espai i que
pot, amb el seu infinit poder, crear el cosmos a partir del no res.

Els filòsofs cristians van diferenciar entre necessitat i contingència. Els éssers creats per Deu
eren contingents ( encara que existeixen, podrien no existir). Deuen el seu ser a la bondat
divina, gràcies a la qual existeixen. Per finalitzar dir també que l’ésser humà conté una part
espiritual, creada per Deu que aspira a la salvació eterna. Aquesta salvació depent del
comportament humà, ja que les persones som lliures de triar com comportar nos, i per tant,
responsables dels nostres actes.

1
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

Els filòfofs cristian han mantés postures molt diverses:

SANT AGUSTI (354-430) pensava que la fé i la raó estaven unides. La filosofia i

la teologia (raó i fe) es van barrejar en un sol discurs amb la finalitat de trobar les
veritats cristianes: la raó ajuda a trobar la fe, i la fe, al seu torn, il·lumina la raó.
Aquesta pauta va ser seguida durant diversos segles pels pensadors d’Occident,
però la filosofia va començar a reivindicar de mica en mica la seva autonomia,
intentant no barrejar les argumentacions racionals amb les veritats revelades.
(També a Orient es va produir un procés similar després de l’aparició de l’islam.)

Va ser TOMAS D’AQUiNO (1225-1274), al segle XIII, qui va definir amb

precisió i claredat els dos àmbits: la raó i la revelació són dues fonts de
coneixement distintes que fan servir mètodes diferents i, en part, s’ocupen de
qüestions diferents. La raó, que només utilitza la “llum natural”, pot descobrir
algunes veritats per si mateixa. Déu n’ha revelat altres que mai no descobriria.
Però, si la raó arribés a “veritats” contraries a les revelades, la fe li indicaria que
s’ha equivocat en el raonament. D’aquesta manera, com que la “veritat” és única,
hi ha una col·laboració mútua entre la raó i la fe.

Aquesta col·laboració, però, es va esquerdar el segle següent sota la crítica de GUILLEM

D’OCCAM (1290-1349). OCCAM sosté que fe i raó són dos àmbits distints.Les veritats al
voltant de Deu perteneixen únicament a l’àmbit de la fe.

La història de la filosofia medieval es sol dividir en dos grans etapes: la patristica, del
segle V fins al X (Agustín de Hipona: síntesis de la filosofia platònica i la religió cristiana) i
la escolàstica, del segle XI al XV ( Santo Tomàs: síntesis de la filosofia Aristotèlica amb la
religió cristiana).

7.3 La filosofia moderna

L’Edat Moderna comença amb el segle XV, en l‘època del Renaixement i s’exten fins al
segle XVIII. Durant aquesta etapa, surgirà un renovat interés per la cultura clàssica
grecorromana i apareixerà una nova mentalitat en Europa.

Renaixement

 A partir del segle XVI es desenvolupa un nou mètode d’investigació basat en la

realització d’experiments i en la formulació de lleis matemàtiques. EL treball
d’autors com Kepler, Galileu o Newton va sentar les bases d’una nova manera
d’estudiar la naturalesa. La utilització del mètode científic va convertir l’astronomia i
la física en ciències empíriques. La filosofía va quedar aleshores separada de la
ciència.

Racionalisme i empirisme.

1
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

La filosofia moderna es va proposar aclarar el fonament, l’estructura i els límits del

coneixement humà, centrant-se en qüestions epistemològiques. Per a respondre a aquestes
qüestions es van desenvolupar dos correts: el racionalisme i l’empirisme.

 Descartes(1), Leibniz i Spinoza ( S. XVII) entre altres, defensaven que sols podiem
arribar a coneixements fiables per mig de la raó. Per altra banda, autors com Locke,
Berkeley i Hume ( s. XVII i XVIII) pensaven que l’ùnic coneixement vàlid és el que
parteix de l’experiència. Posteriorment, I. Kant va tractar de sintetitzar les dues
corrents en el seu pensament.

 El desenvolupament científic de l’època moderna va promoure una creixent

confiança en el paper de la raó. El moviment cultural de la Il·lustració afirmarà la
importància de confiar en la raó per a desenvolupar l’educació, la cultura i el progrés.
Per als il·lustrats el pensament racional ha d’estar per damunt de les ceençes
religioses, les tradicions i les opinions infundades.

La filosofia política

 Als inicis de l’Edat Moderna van apareixer els primers Estats nacionals, constituïts al
voltant del creixent poder del rei. Aquets canvis van suscitar un renovat interés dels
filòsofs per les qüestions socials i polítiques.Es va separar l’ètica de la política i es
qüestionaven quin era l’orígen de la societat. Maquiavelo, Hobbes, Rousseau, Locke i
Kant, entre altres plantejen aquestes qüestions i la idea de contracte social.

(1)Descartes. Si la filosofia anterior s’havia preocupat per estudiar la realitat, ara pren protagonisme
el subjecte que coneix la realitat. La realitat sempre és una realitat per a algú que la coneix o la
pensa. Per tant la filosofia rigurosa ha de partir del subjecte.

6.4 La filosofia contemporània

L’Edat Contemporània es dona des de finals del segle XVIII fins a l’actualitat. En aquets dos
segles s’han produït una sèrie de canvis que han afectt tant a la societat com a la filosofia.

La ciència i la tècnica han avançat d’una manera extraordinària modificant per complet el
nostre coneixement del món.

La filosofia del segle XIX

Tant el progrés de la ciència com la revolució industrial van provocar uns canvis i conflictes
socials als que va tractar de respondre la filosofia socialista de Karl Marx.

 Marxisme

MARX va analitzar amb detall el funcionament de l’economia i va defendre la necessitat

d’organitzar als treballadors per a superar el capitalisme de forma revolucionària. La

1
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

filosofia tenia que estar al servei de la transformació social. La revolució de 1917 que va
instaurar el règim comunista en Russia pretenia portar a la pràctica les idees revolucionàries
de Marx

 .El positivisme

COMTE creia que les ciències oferien un camí segur per al progrés de la humanitat. Estava
convençut que l’avanç científic permetiria superar les confusions de la religió i la
metafísica.

 Les filosofies de la vida

En aquesta època també van sorgir diferents pensadors interessats per el paper irrepetible de
lìndividuo. El vitalisme és un moviment filosòfic que defen el valor i la importància de la
vida singular i irrepetible de cada persona. Entre els pensadors vitalistes destaquen: Henri
Bergson en França, Friederich Nietzsche en Alemania o José Ortega i Gasset en Espanya.

Per a aquests autors el punt de partida és la vida individual, ja que el pensament sempre es
produeix a partir de la vida específica de cada qual.

La filosofia del segle XX

Entre les múltiples innovacions que es van donar podem destacar especialment tres corrents:
l’existencialisme, la filosofia analítica i la hermenèutica.

 L’existencialisme

L’existencia personal constitueix el principal problema filosòfic. Autors mes coneguts són:
Heidegger, Sartre, Simone de Beauvoir i Camus.

La tasca del pensament consisteix en aclarar el valor de la nostra existència individual en un

món que no pareix oferir-nos ningun sentit. En mig de la desorientació l’èsser humà sufreix
una angoixa radical que forma part essencial de la nostra realiat.

 La filosofia analítica

Aquesta s’interessa per el llenguatge i l’argumentació. Ja ho veurem mes detengudament,

però podem ressaltar a Ludwing Wittgenstein

 La filosofia hermenèutica

Es preocupa de trobar formes adequades de explicació i interpretació. Destaca HaNS- Georg

Gadamer

1
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

ACTIVITATS
 1. Fes un esquema de cada moment històric i els seus representants.

 2. Quines preguntes els preocupaven a:

- Els filòsofs presocràtics.

- Sòcrates

- Plató

- Aristòtil

- Epoca moderna

- Filosofia actual.

 3. Quines diferèncias es donen en la filosofia grega i en la medieval respecte a aquets

conceptes:

- Concepte de divinitat:

- Concepte de temps.

-Concepte de ésser humà.

 4 . Quins van ser .els principals protagonistes de la Revolució Científica.

 5.Comenta el següent text:

Fragments de l’assaig “ Pensamiento complejo y educación” de Matthew Lipman:

“...La filosofia és la única disciplina que estableix connexions múltiples amb les altres
matèries i que per això ofereix un marc idoni perquè l’estudiant pugui pensar a través

1
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic

d’aquestes altres disciplines. El raonament, la formació de conceptes i les habilitats de

judici que potència la filosofia en els primers anys d’educació primària són
indispensables per als estudis secundaris...”

--------------------------- Saps si hi ha algun país que s’ensenya filosofia en educació primària?

“....Si entenem per pensadors autònoms aquells que pensen per sí mateixos, que no
segueixen a cegues el que els altres diuen i fan, sinó que realitzen els seus propis judicis
sobre els esdeveniments, formen la seua pròpia comprensió del món i construeixen les
seues pròpies concepcions sobre la classe de persones que volen ser i el tipus de món en
el qual volen viure...”

---------------------------------La filosofia con arma de defensa personal per obrir camins. Per a
diferenciar allò autèntic d’allò simulat; allò profund d’allò superficial,allò justificat d’allò que és
inconsistent

“...Han d’aprendre que el món en el qual viuen no es tan ingenu com sembla, que la
violència contra els innocents i els poc afavorits només es pot definir com a injustícia,
encara que es pretengui convèncer les víctimes que elles mateixes són el propis botxins
i que s’ho han buscat. Si les escoles fossin capaces de formar-los la capacitat de judici,
ells es podrien protegir dels prejudicis i les manipulacions que provenen del
adoctrinament. Aleshores tindríem productors i consumidors més conscients, millors
ciutadans, pares i mares...”
---------------------------------------Relació amb Kant quan diu que hem de eixir de la minoria d’edat

 6.Tria alguna de les següents aproximacions a la filosofia i fes un comentari:

-“La verdadera filosofía es volver a aprender a ver el mundo”

M. Merleau-Ponty

-“Los filósofos no han hecho nada más que interpretar el mundo. Lo que hay que hacer es
cambiarlo”. K. Marx

-“Filosofar es estar en el camino; en filosofía las preguntas son mas importantes que las
respuestas” K. Jaspers

“ La filosofía es una lucha contra el embrujo que el lenguaje ejerce sobre nuestra inteligencia”
L. Wittgenstein

1
Filosofia 1er Batxillerat. Tema 1 El saber filosòfic