La vigència de la filosofia

Malgrat les pretensions de racionalitat que hem atribuït a la filosofia, la multitud i diversitat
de propostes filosòfiques tan diverses i aparentment diferents al llarg de la història podria portar-nos
a conclusions pessimistes i negatives sobre el seu sentit i la seva necessitat. De fet, pot arribar a fer
que ens qüestionem la seva mateixa existència. Cal la filosofia? És plantejar-nos si la filosofia és
útil o no, si val la pena estudiar-la. És el que alguns anomenen l’escàndol de la filosofia, plantejar-
nos si és una pèrdua de temps estudiar-la o practicar-la. Tanmateix, una anàlisi detallada de l’actitud
filosòfica ens reafirmarà en la seva vigència i actualitat. Anem a veure els arguments de cada un
d’aquests dos punts de vista.

Cal la filosofia? Perdem el temps fent-ne? L'escàndol de la filosofia

Són diversos els aspectes que han portat els detractors de la filosofia a parlar d'escàndol
filosòfic. És a dir, es qüestionen perquè treballar tant en quelcom que potser no aporta cap valor
positiu o no serveix de res. Repassem els arguments d’aquests crítics, alguns ben contundents:

- La manca d’acord en la metodologia, en els pressupostos i en les diverses teories que ens trobem.
Hi ha multitud de corrents filosòfics aparentment contradictoris.
Desprès de segles d’activitat filosòfica, no sembla haver-hi un progrès significatiu, ja que, sovint, el
pensament d’un autor no suposa la superació del pensament d’autors anteriors, sinó que pot
constituir un canvi de perspectiva radical o un rebuig total de les conclusions a què s’havia arribat
anteriorment. La filosofia, a més, no sembla aconseguir resultats positius com ho fa la ciència. Les
preguntes i els problemes que es plantegen queden oberts i sense solució definitiva.

- El seu caràcter residual. Encara que la filosofia va començar sent una forma de saber universal
que abastava tots els àmbits de coneixement, amb el temps, van anar esqueixant-se del gran tronc
comú totes les actuals ciències específiques: la física, la biologia, la psicologia, la sociologia, la
lingüística...Per a alguns pensadors, allò que encara forma part de la filosofia són les futures
ciències que encara no han assolit la maduresa suficient per a independitzar-se.

- La futilitat dels seus problemes. Per a alguns pensadors, els problemes filosòfics són subtils
passatemps o jocs sense importància: és a dir, complexes discussions sobre qüestions que no tenen
cap rellevància en la vida pràctica o en l’avenç del coneixement científic.

- El seu hermetisme i el tocar temes aparentment sense solució possible. D’una banda, perquè
l’ús d’una terminologia molt especialitzada la converteix en una activitat reservada als doctes i
especialistes. I, d’una altra banda, pel caràcter insoluble de les qüestions de què s’ocupa, ja que, tot i
el profund interès que suposen per l’ésser humà qüestions com la relació ment-cos-ànima, la veritat,
el més enllà... sembla impossible trobar una solució satisfactòria i tancada.

Malgrat aquest desacord, hi ha alguna cosa en comú en els plantejaments filosòfics. I és el que
s’anomena actitud filosòfica, que neix directament de l’admiració i de la sorpresa davant la
realitat.
Vigència de l’actitud filosòfica

S’ha de reconèixer que, per a molta gent, la filosofia avui en dia té tanta raó de ser com
podia tenir en qualsevol altra època. De la mateixa manera que altres manifestacions de l’esperit
humà, com l’art per exemple, filosofar forma part de nosaltres de manera essencial, és a dir, no
podem evitar fer-nos preguntes filosòfiques sobre tot el que ens envolta. L’actitud filosòfica, doncs,
segueix tenint el mateix valor i actualitat que va tenir als orígens del pensament, a Grècia o a Xina
fa segles, quan van començar a filosofar. Veurem algunes de les característiques de la filosofia que
fan que això sigui així i que definieixen i descriuen els arguments en favor de la seva vigència:

- Problematitzadora. Encara que el pensament filosòfic ha anat variant al llarg del temps, sempre
s’ha caracteritzat per ser una manera peculiar i especial d’abordar els problemes, més que de
resoldre’ls. Precisament, el valor de la filosofia no resideix tant en les respostes que proporciona
com en les preguntes que formula. De fet, la filosofia qüestiona moltes de les nostres intuïcions
bàsiques (què i com coneixem, significat de la veritat, del Bé, etc. )

- Universalista i interdisciplinària. No es limita a un determinat àmbit, sinó que tracta d’abastar

tota la realitat. La filosofia serveix, a més, per establir unions entre les diferents ciències, entre la
ciència i la vida quotidiana, entre l'ètica i la ciència, entre art i coneixement...el nord-americà R.
Rorly és un «intel·lectual d’us múltiple», perquè no té problemes que siguin exclusivament de la
seva disciplina i alhora en sap trobar a tota la resta.

- Crítica. Suposa una recerca radical i sense concessions perquè ataca els termes d’arrel sense donar
res per suposat. La filosofia qüestiona tot el que té alguna pretensió de coneixement o de veritat.
Intenta descobrir errors, fal·làcies i manipulacions ideològiques interessades. Tot plegat perquè la
filosofia persegueix l’emancipació del gènere humà de qualsevol subjugació o submisió cultural,
política, social i, fins i tot, científica.

- Clarificadora. Molts problemes es deuen a confusions creades per una comprensió deficient del
nostre llenguatge o per un error formal a l’hora d’usar-lo. Per aquesta raó, per autors com
Wittgenstein, la filosofia és una activitat que consisteix en un rigorós anàlisi conceptual. El seu
objectiu és alliberador, ja que molts errors concpetuals ens atrapen sense que vegem la forma de
sortir-nos-en. Segons Wittgenstein, aquests errors «ens atrapen de la mateixa manera que una mosca
queda empresonada en una ampolla». El valor i la funció de la filosofia serà ajudar-nos a sortir-ne,
deixant ben clar el significat o el error que ens empresona.

- Pràctica o Mestre de Vida. Encara que en molts casos presenta un alt grau d’abstracció i/o
complexitat, el seu interès últim rau, moltíssimes vegades, orientar-nos a la vida, senyalar-nos el
nostre camí existencial. Per això, s’ha dit que la filosofia és un art de viure i que si no serveix per la
vida, no serveix per a res. Com tots volem encertar en la nostra manera de viure, per tal d’evitar el
contrasentit, la tristesa i la desgràcia, necessitem un saber que no admeti res per suposat, que ens
permeti conèixer-nos a nosaltres mateixos de forma radical i autèntica i que ens pugui orientar i
conduir a la seguretat de terra ferma, a on podem ser feliços i lliures.