TEMA 1.

EL SABER FILOSÒFIC
Filosofia: manera de reflexionar qüestions d'interès de l’ésser humà, etimològicament prové del grec i
significa amic o amant de la saviesa. PHILOS (amor) SOPHIA (saviesa). ANÀLISI, CRÍTICA, REFLEXIÓ,
ARGUMENTACIÓ

No es un coneixement (en el sentit estricte) perquè no representa un conjunt de veritats sobre alguna cosa i
la seva història es basa en les teories fetes pels filòsofs de determinats temes. Sorgeix al s.VI (Escola de
Milet) contra el pensament mític/arcaic, no es considera un poder acumulatiu

1. BRANQUES DE LA FILOSOFIA:

Metafísica: planteja tot allò relacionat amb l'existència i qüestions sobre la realitat (Déu, espai, temps,
l’ànima) intenta orientar els coneixements cap a la ciència no pot arribar

Epistemologia: preguntes sobre el coneixement; fins on podem arribar a conèixer, quines condicions fan
possible el nostre coneixement, d’on prové, criteris de la veritat com podem saber que això que pensem és
verdader

Antropologia: estudi de l'ésser humà en totes les dimensions (biològica, cultural, social). A.Filosòfica: estudi
general de l'ésser humà per determinar la finalitat de la seva existència i quina és la seva naturalesa social
simbòlica i racional

Filosofia de l’acció: estudi de les accions morals i la justificació dels codis morals de comportament,
reflexiona com són les nostres accions. ÉTICA: ofereix raonament sobre els ideals de vida, els principis morals,
els valors, la felicitat i tot allò desitjable pels humans de la filosofia

Filosofia política: abarca les coses de manera general/teòrica i s'encarrega de qüestions relatives al govern,
organitzacions de l'Estat, ciutadans...

Lògica: estudia els raonaments/coherència i la correcció o validesa que tenen en aquest raonament, , ofereix
un conjunt de regles generals, atén únicament la forma o estructura dels raonaments, no els seus continguts.

2. MODALITATS DEL CONEIXEMENT

Saber directe: coneixement directe i simple que sorgeix de forma espontània a partir de la interacció entre
l’experiència sensorial i la raó, acumulant experiències a partir de les quals arribem a conclusions sense
exercir un control crític i elaborat del procés. Es tracta de sentit comú

Saber mític: Es tracta de respondre a les inquietuds pròpies de l’ésser humà mitjançant el mite, (ex. la
formació de l’univers) atribuint un caràcter humà als fenòmens naturals per fer una explicació que barregi
elements racionals i irracionals sense un criteri clar que permeti distingir-los. La clau per explicar un fenomen
concret la trobem en els sentiments.

Saber religiós: conjunt de creences sobre un ésser superior (Déu) a un profeta per difondre el missatge de
què ens espera un cop morim. Accepta solucions definitives què pretenen ser veritables, tenen el seu
fonament en la FE no en el raonament, no es basen en la observació i experimentació. Troben fonament en
l’autoritat divina i en la tradició sagrada

Elements comuns amb la filosofia:

- Interès per l'origen del món / raó existència humana

- Sentit de la vida

- Explicació mort
 - Pretenen ensenyar a l'home la millor manera de vida per això estableixen principis i normes morals,
ambdues es preocupen pel valor de les accions humanes

Saber científic: manera de saber més elaborada i perfecta del coneixement humà, és una activitat
intel·lectual que es duu a terme amb mètodes científics, els resultats són conjunts sistemàtics d'idees
racionals i objectives (es coordinen amb idees lògiques per a produir noves idees, i són objectives perquè
concorden amb tot el que estudia i cerca ajustar-se a la veritat)

Elements comuns amb la filosofia:

- Trobar veritats universals sobre el món

- Preguntes sobre l’origen del univers (Com va sorgir la vida...)

Diferències:

- Mètodes de recerca diferents (La ciència obté resultats comprovables, observables i verificats)
- Els temes de la ciència són menys generals i abstractes, els de la Filosofia són racionals, coherents, al
marge que es puguin comprovar o no (ex. l’existència o no de Déu ... )són tesis de difícil (si no
impossible) comprovació
- La filosofia té un àmbit d’estudi més general, es pot plantejar l’estudi de la realitat en el seu conjunt
(ontologia), la ciència estudia la realitat de forma fragmentària (físic, químic, sociològic, econòmic).

Filòsofs-Època

Filosofia Antiga Sòcrates, Plató, Epicur, Zenó de cition, Sèneca

Filosofia Medieval Sant Tomàs d’Aquino, Ocklam
Filosofia Moderna Maquiavel, Copèrnic, Galileu, Descartes, Hobber, Locke, Hume, Newton, Kant
Rousseau, Montesquieu, Kepler
Filosofia Contemporània Hegel, Comte, Marx, Freud, Nietzsche