T.

1 HISTÒRIA I EPISTEMOLOGIA DE LA PSICOLOGIA

No preguntara dates de naixement i mort o d’obres, només 1969 naixement psico

1.1. HISTÒRIA, CIÈNCIA I PSICOLOGIA

La història vol donar sentit al passat, comprendre la importància dels

esdeveniments, com i per què es van produir. Adonar-nos de la seva influència
sobre el present i el futur.

La ciència va sorgir com una manera d’obtenir resposta a qüestions de la

naturalesa, sense dependre exclusivament de l’església, les supersticions, els
mites.. És el conjunt de coneixements, obtinguts mitjançant l’observació i el
raonament, sistemàticament estructurats, i dels que es dedueixen principis i lleis
generals (buscarem allò general no l’exepció).

La ciència utilitza diferents mètodes i tècniques, per a adquirir i organitzar el

coneixement, sobre fets objectius i accessibles a diferents observadors. En
psicologia, per exemple, no podem observar directament la nostra ment però si que
podrem observar la reflexió de la conducta.

EL MÈTODE CIENTÍFIC

Basat en racionalisme i empirisme: dos antics “mètodes” d’obtenir coneixement, que

la ciència combina:

- Racionalisme: les operacions mentals es donen abans d’obtenir el coneixement

(mètode deductiu) → Teoria, després observació.

- Empirisme: l’observació sensitiva és la font del coneixement (mètode inductiu)

→Observació, després teoria

Observació sistemàtica, mesurament, experimentació, anàlisi i modificació

d’hipòtesis

L’aplicació d’aquests mètodes (experimentació) i coneixements ens porta a:

- Generar més coneixement objectiu

- Replicabilitat ( si aquest pas falla no estem fent ciència)

→ Prediccions concretes: prediu

→ Quantitatives: es pot mesurar

→ Comprovables: es pot comprovar novament

Per exemple lleis físiques, lleis químiques, lleis d’altres ciències naturals…
LES LLEIS CIENTÍFIQUES

Llei científica: relació consistent i observable entre dos o més variables (successos
empírics). Permeten predir la conducta humana i a vegades també controlar-la.

Si X → Y (si puja molt temp. corporal → febre)

- Interès en els casos generals, no en els particulars → Lleis generals

observables.

Dos tipus :

→ Lleis correlacionals: com varien conjuntament dos fets (predicció)

- Correlació positiva: si tenim un fèmur llarg, serem altes.

- Correlació negativa: a més volum corporal, menys velocitat.

→ Lleis causals: relació causal entre dos fets (predicció i control). Si podem
predir la causa, podem evitar que succeeixi un fet Ex. Malalties, si sabem què les
causa podem tractar d’evitar-les →determinisme

Suposició del determinisme (totes les ciències l’assumeixen):

- Qualsevol fet està sotmès a lleis causals, si es coneixen, es pot predir el fet.
Qualsevol conducta ha estat determinada però el problema serà quines han
estat les variables que ho determinen.

Tot està sotmès a un número finit de causes. Com més causes coneixem més
fiable serà la nostra predicció (problema de la multicausalitat dels fets → p.ex.
predicció del temps).

COM EVOLUCIONEN LES CIÈNCIES?

KARL POPPER (1902-1994)

L'activitat científica no comença amb l’observació, sinó amb un problema, que

determina l’observació.

→ L’observació és sempre selectiva. Li cal la selecció d’un objecte, una tasca

definida, un interès, un punt de vista, un problema → Popper (1963) a un grup
d’estudiants de física a Viena.

Avanç de les ciències

- Principi de Falsabilitat:
 → Una teoria (o proposició) és científica si pot ser falsejada de forma
empírica: Hem de poder especificar situacions (observació/experimentació)
que contradiguin la proposició/teoria.

→ Teoria falsable o refutable: “imaginar un enunciat empíricament

comprovable que contradigui la proposició original”

→ Les ciències evolucionen, en part, d’aquesta manera: si en algun moment

es dóna una situació que refuta (contradiu) la teoria, aquesta proposició
teòrica s’ha de reformular.

▪ Teoria científica (verdaderes o falses):

→ Es pot contrastar empíricament (generar prediccions que poden refutar la

teoria). Enunciats clars i empiricament observables.

▪Teoria no científica (no s’expressa de forma comprovable o utilitza termes

ambigus que poden ser acomodats adhoc) :

→ Prediccions i fets que mai són falsos, sempre poden ser re-interpretats i
utilització de paraules ambigües.

→ Post-dicció: explicar fenòmens una vegada s’han produït

Popper no jutja la utilitat de les teories sinó si poden ser considerades científiques!!

THOMAS KUHN (1922-1996)

Noció de paradigma: Grup de suposicions (idees preestablertes) sobre el

contingut d’una ciència en concret. Determina el que constitueix un problema de
recerca i com es busca la solució a aquest → guia totes les activitats de
l’investigador.

La ciencia evoluciona pels paradigmes (corrents de pensament), gràcies a

l’evolució dels paradigmes:

Amb el temps sorgeixen anomalies→ aquestes no poden ser explicades pel

paradigma, es dóna un període de crisis (diferents corrents de pensament lluiten
entre elles per resoldre exitòsament les preguntes plantejades) i sorgeix un nou
paradigma.

Exemple de paradigma en psicologia→ El conductisme (estímul → resposta, però i

les motivacions?)

EVOLUCIÓ DE LES CIÈNCIES

 → Estat pre-paradigmàtic: Competeixen diversos punts de vista o corrents
de pensament. Hi ha grups o escoles contraposades

→ Estat paradigmàtic: Una escola o corrent de pensament guanya a les

demés (factors socials) i es dóna un període on es genera ciència bàsica.

→ Estat revolucionari: Un paradigma existent és desplaçat per un de nou

(anomalies en el paradigma establert, necessitat social de donar resposta als
nous problemes).

Relació d’això amb la psicologia

- Disciplina Pre-paradigmàtica: Existeixen diferents escoles de pensament

competint sempre entre elles. A l’espera d’un paradigma unificador
- Disciplina multi-paradigmàtica

No sabem si estem en l’estat pre-paradigmàtic i competeixen o si sempre estarem

en un estat multiparadigmàtic.

QUÈ ÉS CIÈNCIA?

- Popper → l’activitat científica està guiada per problemes / per la refutació

d’hipòtesis.
- Kuhn→ l’activitat científica està guiada pel paradigma que es consideri cert.

PSICOLOGIA

És la disciplina que estudia la conducta dels individus i els seus processos mentals,
incloent els processos interns i les influències que s’exerceixen des del seu entorn
físic i social. Psicologia bàsica analitza processos mentals simples. Definició que ha
anat canviant en relació a la modificació del seus objectius:

Estudi de la psique (o ment), de l’esperit, de la consciència, o de la conducta

La Psicologia és realment una Ciència?

Galileo o Kant, inclús alguns científics d’avui en dia, afirmen que: “La psicologia mai
podrà ser una ciència degut al seu interès per l’experiència subjectiva”.

- Totes les ciències són deterministes (lleis causals, tot té una causa). Ex.la
consciència, la conducta,...

Preguntes importants per saber si és una ciencia :

- Es pot predir?
 - Es pot mesurar, quantificar, observar?
- Es pot comprovar? (verificació i falsabilitat)

Psicologia experimental (aprenentatge, percepció, atenció, memòria, personalitat,

intel·ligència, motivació, psicoteràpia,…)

Utilització del mètode científic amb èxit:

- Observació i teoria

- Experimentació i replicació

- Recerca de lleis

- Descripció, explicació i predicció

- Determinisme

Els psicòlegs: accepten determinisme, busquen lleis generals, desenvolupen teories,

utilitzen l’observació empírica.

TIPUS DE DETERMINISME EN PSICOLOGIA

(causes de la conducta o variables)

1. Determinisme Físic:

- Biològic: Expliquen la conducta per les condicions fisiològiques/predisposició

genètica...Ex. Embaràs (fluctació hormonal), transtorns mentals.
- Mediambiental: Estímuls (físics) de l’entorn determinen la conducta. Ex.el
temps, la temperatura.
- Sociocultural: Tipus de determinisme ambiental, no són estímuls físics sinó
regles socials i culturals, costums, creences i regles. Ex. Segons el país on
neixes...

2. Determinisme Psíquic: Els determinants més importants de la conducta són

d’origen intern (determinants subjectius vs. determinants físics)

- Successos mentals(conscients o no): Experiència cognitiva i emocional→

emocions, percepcions, sensacions, idees, valors,… Ex.

Diferència de processos simples i processos superiors en l’acceptació del

determinisme psíquic, en tant a poder ser mesurats.

Com més causes es descobreixin més previsible i controlable serà la conducta

humana.

Es considera quasi impossible conèixer totes les causes:

 - La conducta s’origina per multitud de successos.
- Circumstàncies fortuïtes fan més complexa la causalitat.

Hi ha d’altres posicions que no estan a favor del determinisme:

- Indeterminisme: Les causes de la conducta són determinades però no

poden mesurar-se: Principi d’Incertesa de Heinsenberg (1901-1976): en
ciència res es pot conèixer amb certesa (quan un ésser es observat s’altera
la seva conducta, per tant, no podrem treure conclusions sobre aquesta).

- NO determinisme (lliure albir – libre albedrío, ésser humà es espontani,

humanistes): No s’accepta la ciència per estudiar l’ésser humà. Les causes
de la conducta s’auto-generen, independentment de causes
físiques/psíquiques.

Alguns psicòlegs/psicòlogues assumeixen el determinisme... d’altres no!

Els/les psicòlegs/psicòlogues que no l’assumeixen no acostumen a negar

l’existència de causes de la conducta, però si el fet de no poder arribar a
conèixer-les.

1.2.CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT HISTÒRIC: DADES I FONTS DE

DADES

Per a descriure un relat històric, hem de recórrer a dades i fonts de dades. Una
vegada s’han compilat una sèrie de dades, extretes de les fonts, aquestes s’han
d'elaborar.

Tipus de fonts:

- Fonts primàries → Material de primera mà relatiu a un fenomen. L’autor/a

expressa els seus pensaments originals. Són fonts específiques, concretes i
particulars. Ex. Un article o llibre de Wundt, de Freud,...
- Fonts secundàries → Comentaris, anàlisi i crítica basades en fonts
primàries (recull el que aquestes ens diuen) Per exemple, un manual
d’història de la Psicologia. 45 1.2.
- Fonts terciàries → Selecció i compilació de fonts primàries i secundàries.
Ens ajuden a trobar fonts més específiques. Ex: enciclopèdies, bibliografies,
catàlegs de biblioteca, directoris i llistes de lectures.
COM CITAR LES FONTS

Normativa APA:

Podem citar articles, llibres, capítols de llibre, fonts terciàries, pàgines web, tesis
doctorals,...

- Article de revista: Mellers, B. A. (2000). Choice and the relative pleasure of

consequences. Psychological Bulletin, 126(2), 910-924.

- Capítol de llibre: Pierrehumbert, J. B. (2001). Exemplar dynamics: word

frequency, lenition, and contrast. A J. Bybee i P. Hopper (Eds.), Frequency
and the Emergence of Linguistic Structure (pp. 137-157). Philadelphia: John
Benjamins. 48

1.3 MODELS EXPLICATIUS EN HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Evolució de la Psicologia

→ Inicialment formava part de la Filosofia

→ La delimitació de l’objecte d’estudi i l’adopció de mètodes propis fan possible

l’establiment d’una disciplina independent.

→ Quatre etapes en la seva evolució de l’objecte d’estudi. Quatre definicions de

psicologia en funció del contingut:

▪ Ciència de l’ànima

▪ Ciència de la ment

▪ Ciència de la conducta

▪ Ciència de la ment i la conducta (actualment)

CIÈNCIA DE L’ÀNIMA (EDAT ANTIGA I EDAT MITJA)

Des de S.IV a.C. amb Plató i Aristòtil fins a S.XVII amb Descartes Psykhe racional
de Plató:

- Ànima racional, independent del cos (dualisme Platònic)

- Psykhe biològica de Aristòtil: ànima biològica, inseparable del cos, i que fora
d’aquest no té sentit ni existència.
Existència d’una ànima (dependent o independent del cos) → creences religioses.
Va suposar l’inici de la Psicologia, tractant d’explicar els fenòmens que afecten als
humans a través d’aquesta ànima.

CIÈNCIA DE LA MENT (MÓN MODERN, RENAIXEMENT)

- Hi ha una realitat, que és la ment (consciència, importància de les idees).

- Accentua la consciència o reflexivitat de l’ànima de l’edat mitjana.

- Anàlisi descriptiu i reflexiu de l’activitat conscient.

- Introducció de metodologies experimentals, pròpies de la fisiologia. → Inici de la

psicologia com a ciència

CIÈNCIA DE LA CONDUCTA (PRINCIPIS S. XX)

- Necessitat de construir una Psicologia objectiva

- Les nocions de consciència o ment eren massa individuals, privades i
heterogènies.
- El comportament ha de ser una activitat observable i mesurable.

CIÈNCIA DE LA MENT I DE LA CONDUCTA (MITJANS-FINALS S. XX)

- La Psicologia Cognitiva:

→ Estudi prioritari dels processos cognitius i simbòlics

→ Tracta d’explicar la conducta, basant-se en processos mentals que:

▪ Analitzen i processen la informació que reben

▪ Prenen decisions

▪ Donen lloc a múltiples formes de comportament

→ Importància de la definició de Psicologia

Ànima → Ment → Conducta → Ment i Conducta

Podem considerar Ψ = Ciència en totes les etapes?

Depèn de com definim l’objecte d’estudi: Observació, raonament, principis i lleis, fets
objectius i accessibles, mètodes, tècniques,…