La filosofía de la ciència.

1. FILOSOFIA I CIÈNCIA.

La filosofia i la ciència parteixen d’un origen comú on mantenien una relació estreta.
Encara que avui en día no siguin completament independents, la seva principal
diferència és el MÈTODE CIENTÍFIC (basat en la quantificació i experimentació).
A més la filosofia tracta qüestions més conceptuals i la ciència qüestions empíriques.

2. LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA.

La filosofía de la ciència realitza reflexions sobre la ciència i per tant es dedica a fer
teories sobre la ciència.
En canvi la ciència fa teories sobre la realitat.

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CIÈNCIA.

La ciència és una activitat humana. La comunitat científica és el nom que rep un

grup de persones que es dediquen a elaborar, comprovar i perfeccionar les teories
científiques.
La finalitat de la ciència és produir coneixement, el coneixement científic manté
aquestes característiques:
- Aspira a l’objectivitat.
- Aspira al progrés, per tant és provisional.
- Té com objectiu explicar, concretament causes.
- Predir el que pasarà.
- Manipular l’entorn.

4. EL MÈTODE CIENTÍFIC.

Mètode ordenat i sistemàtic utilitzat per procedir al coneixement de la ciència.

1. Observació: Tot comença amb un problema, s’observa el fenòmen que es

vol explicar.
2. Formulació d’una hipòtesi: Explicació possible dels fenòmens observats. En
aquesta pasa es mantenen en compte els SUPÒSITS, que son teories i lleis
acceptades amb anterioritat.
3. Deducció de les prediccions: Conseqüències de la mescla entre la hipòtesi i
els supòsits.
4. Contrastació mitjançant experiments (CME): Comprovació mitjançant una
sèrie observacions empíriques.
5. Conclusions: Si les prediccions es compleixen la llei queda comprobada, sinó
queda refutada i s’haurien de revisar la hipòtesi o els supòsits.
5. CLASSIFICACIÓ DE LES CIÈNCIES:

Les ciències es poden classificar de dues maneres, la primera segons el seu objecte
d’estudi i la segona segons la seva finalitat:

1. Ciències formals: Estudien coses abstractes com les matemàtiques o la geometría.

2. Ciències empíriques: Estudien coses pertanyents a la realitat material i es poden
comprovar mitjançant l’experiència.
★ Ciències naturals: Estudia la realitat que no depèn de l’acció humana com la
física, química, zoología…
★ Ciències socials: Estudia la realitat creada per l’acció humana com
l’antropología, economía, política…

- Les ciències naturals tenen més precisió alhora de realitzar prediccions, a més de
que utilitza més fórmules matemàtiques que les ciències socials.

Segons la seva finalitat: Els tres àmbits s’influeixen mútuament.

1. Ciències bàsiques: Encarregada de incrementar els coneixements generals de la

nostra realitat.

2. Ciències aplicades: S’encarrega de resoldre problemes pràctics i específics.

3. Tecnología: Mescla de ciències aplicades i la indústria, per crear artefactes i

objectes.

6. PSEUDOCIÈNCIES:

Son disciplines no científiques que intenten presentarse com científiques, les

pseudociències donen per vertaderes les seves afirmacions i les justifiquen recorrent a
figures ancestrals o vivències personals a més no son constrastades amb l’evidència
empírica ja que les contradiuen. A més les proposicions de les psedociències son ambigues
i confuses.
No son falsables y algunes de les pseudociències més populars son la Astrología,
Homeopatia o les pseudoterapies, pseudociències associades a l'àmbit de la medicina.

7. LLEI CIENTÍFICA:

Una vegada la hipòtesi queda demostrada pasa a denominarse llei científica son:
- Proposicions generals
- Descriuen una regularitat que succeeix amb certa freqüència.
- Sovint s'expressa en una fórmula o expressió matemàtica amb l’estructura de:

“En determinades condicions: si passa A, passarà B amb una probabilitat de n%”.

Exemples: Selecció natural.
8. PROBLEMA D’INDUCCIÓ:

Abans de que les proposicions generals arribin a ser lleis científiques, cal demostrar-les.
Mitjançant els casos particulars es pot realitzar una generalització utilitzat els arguments
inductius.
La incógnita de quant de casos són necessaris per poder realitzar una generalització
es el problema de la inducció.

9. LA FALSABILITAT:

Popper proposà la noció de la falsabilitat, que es basa en indicar en quines condicions la

hipòtesi seria falsa, mentre que aquestes condicions no es donin es pot considerar la llei
com provisionalment vertadera.
A més la falsabilitat funciona com a criteri de demarcació científica, per decidir si les
preposicions son acceptades de dins la ciència, ha de ser falsable.

10. CANVI DINS LA CIÈNCIA: Les teories científiques es van corregint i modificant, a
continuació s’indiquen els diferents mecanismes a través dels quals es produeix el canvi
científic.

Ampliació: És produeix quan una hipòtesi queda confirmada, és a dir quan les prediccións
es compleixen.

Evolució: Prediccions = Els supòsits i la hipòtesi, quan aquestes no es compleixen cal

modificar-la. Segons el filòsof Lakatos, els científics quan aquesta situació es dona no estàn
disposats a modificar tots els supòsits, sinó que només alguns, això fa que es distingueixin
dos parts a les teories científiques:

- Cinturó protector: Conjunt de supòsits que els científics estan disposats a modificar
o eliminar.

- Nucli dur: Conjunt de supòsits que els científics no volen modificar.

Cada vegada que el cinturó protector es modifica es crea una nova versió de la teoría. La
successió històrica de totes aquestes versions s’anomena TRADICIÓ D’INVESTIGACIÓ
CIENTÍFICA (TIC).
Lo ideal es que a cada versió:
- Sigui més predictiva que l’anterior.
- Pugui ser més explicativa i donar millors explicacions.

Superació: D’altra banda segons Lakatos, es normal que dues TIC siguin rivals, que
competeixen per explicar els mateixos fets, cada una té els seus partidaris dins la comunitat
científica.

Una TIC supera a una altra quan:

1) TIC 1 prediu tot el que prediu TIC 2.
2) TIC 1 prediu fets que no ha predit TIC 2.
 3) Quan les noves prediccions del TIC 1 es compleixen.

Quan una TIC supera a una altra es duen a lloc:

1) TIC 1 es torna dominant dins la comunitat científica.
2) TIC 2 queda abandonada per la majoria de científics i podría ser considerada com
pseudociència.
3) Alguns científics tractaràn de intentar perfeccionar TIC 2 perquè en un futur pugui
superar al TIC 1.

Si només hi ha una TIC per més problemes que tingui es mantindrà vigent fins que no la
substitueixi un altra TIC.

Revolució:

Paradigma: Son Cosmovisions on les teories formen part d’aquesta, un paradigma a més
proporciona una visió visió general que es té de la realitat en un context històric, i social a
determinar.

Si en un moment històric es donen molts de canvis científics en poc temps, a més de canvis
econòmics, culturals… etc, es produeix un canvi de paradigma.
És un canvi radical ón la mayor part del coneixement científic del moment queda descartat.