Història de la psicología

year 2022

subject coordinator helena.margarita@urv.cat

semester 1

07/10/22

TEMA 1. Filosofia i ciència. Els orígens de la

història de la Psicologia
1. Ciència i Psicologia: La revolució científica
La revolució científica va començar amb filòsofs com Copèrnic, Galileo Galilei, Francis Bacon i
Johannes Keppler. La història escrita és una mínima part de la història real.

Ciència
L’objectiu de la ciència és produir un coneixement vertader i fiable sobre determinat aspecte de la
realitat (el seu objecte d’estudi) per tal de poder:

Descriure : Mesurar a través de l’observació i organitzar la informació.

Predir: Crear hipotèsi de les quals fer teories fonamentades.

Controlar: Manipular variables que afecten la relaitat.

Explicar: Perqué lescoses funciones d’aquesta manera?

Per a que una activitat sigui considerada ciència ha de complir certes

condicions respecte a:

Objecte d’estudi: part de la realitat que estudia. Ha de permetre la

contrastació empírica (observable operacionalment)

Mètode d’estudi: ha de ser sistemàtic (observacional, correlacional o

experimental)

Història de la psicología 1
 Objectes d’estudi de la psicología científica
Consciència → Conducta →Ment cognitiva

Del mentalisme primitiu i l’estudi de la consciència és va passar a l’observació de la conducta. El

conductisme estudiava com i que afecta a la conducta i autors com Skinner i Watson van desenvolupar
teories les quals es continuen utilitzan. A partir de la dècada dels 50, l’estudi es va enfocar a
l’aprenentatge i les habilitats cognitves, a més del processament de la informació.

Seminari 2

1. Experiment mètode relaxació

Variable independent: Si fan l’exercici de relaxació o no

Variable dependent: els resultats del segon qüestionari

Hipòtesi: Els exercicis de relaxació disminueixen l’ansietat abans de l’examen en el grup

experimental mentre que el grup control tindria uns resultats similars al del primer qüestionari.

Variables controlades: Tots tenen ansietat, tots fan el mateix examen,fan el mateix cops l’exercici,
no hi ha altres patologies q afectin.

Variables extranyes: Diferents nivells d’ansietat, que facin altres exercicis de relaxació, si’’tuacions
personals, temps d’estudi,

Grup control: grup al que no se l’ensenya l’exercici de relaxació

Grup experimental: grup al que si se l’ensenya l’exercici

14-10-22
Mètode d’estudi
1. Raonament inductiu

La inducció suposa construir lleis i teories universals a partir de la generalització de n observacions.

Exemple:

El trèvol T1 té 3 fulles
El trèvol T2 té 3 fulles

El trèvol T3 té 3 fulles
Conclusió: Tots els trèvols tenen 3 fulles-

Aquest no és un proés lògic vàlid, ja que la conclusió no es segueix necessàriament de les

premisses. L’única conclusió vàlida seria ‘ alguns trèvols tenen tres fulles’ i no és universal.

1. Raonament deductiu

La deducció ens permet extreure hipòtesis contrastables empíricament d’una teoria.

Història de la psicología 2
 Exemple:
Premissa 1 - Totes les estudiants de psicologia són molt empàtiques.
Premissa 2 - La Carla és estudiant de psicologia.
Conclusió: La Carla és molt empàtica
-Si l’argument és vàlid a nivell lògic, com és el cas, la conclusió es segueix
necessàriament de les premisses i puc predir que la Carla serà empàtica.

-Si, en efecte, la Carla resulta ser molt empàtica, constituirà evidència a favor de
la veracitat de les premisses.

-Si la Carla no és empàtica, haurem falsat com a mínim una de les premisses (o bé la llei no és certa,
o bé la Carla no és estudiant de Psicologia)

Teoria → Formulació d’hipòtesis → Constratació empírica

Consisteix en constrastar hipòtesi i requereix dels següents elements:

Hipòtesi: enunciat declaratiu (proposició) que té conseqüències empíriques

contrastables. El científic creu que és vertadera però ha de poder ser falsa.

Predicció: afirmació empírica contrastable experimentalment mitjançant una

observació particular.

Supòsits auxiliars: són les assumpcions (lleis, fets, etc.) que cal afegir a la
hipòtesi per derivar-ne una predicció contrastable. Es suposen certs i no es
posen a prova durant la contrastació de la hipòtes. perqué son teories ja comprovades.

Condicions inicials: situació que genera l’experimentador expressament per a

poder contrastar la hipòtesi.

Dades: fets observats que poden constituir evidència positiva (confirmació o

verificació) o negativa (refutació o falsació) respecte a la hipòtesi depenent de si
s’ha complert o no la predicció-

Exemple

L’obtenció de dades empíriques fiables que permetin contrastar les

hipòtesis és un tret fonamental del procés científic.

Necessitem instruments de mesura que quantifiquin la realitat (rellotge,

termòmetre, test...) que sempre tindrà un error de mesura.

En molts casos les teories postulen aspectes que no són directament

observables (gravetat, bosó de Higgs, intencions...).

Història de la psicología 3
 Cal obtenir dades que ens permetin inferir la seva existència definint-los
operativament (a partir dels seus efectes observats).

1.1 Història de la ciència i història de la psicologia

Història de la ciència
La història de qualsevol disciplina científica, inclosa la psicologia, es
considera una metaciència (disciplina de segon ordre) que té com a
objecte d’estudi la pròpia ciència.

KARL POPPER THOMAS HUNK

La ciència avança de forma contínua. La ciència no progressa contínuament.

Les teories científiques són veritats A la seva obra «L’estructura de les

provisionals que posteriorment són
substituïdes per altres més acurades
Els enunciats científics mai poden ser
verificats però si falsats (falsacionisme ≠
verificacionisme)
revolucions científiques» (1962) adopta una
visió historicista per estudiar els canvis
científics.
La ciència és una activitat humana i, per
tant, sovint no es regeix per criteris racionals

Les teories científiques han de proposar
hipòtesis arriscades de les que es derivin
prediccions falsables.
L’objectiu del científic és intentar falsar les
teories vigents.
El criteri de demarcació de la ciència per
diferenciar-lo dels sistemes metafísics és la
falsació o refutació de les teories.
Si mirem la història de la ciència, els canvis
no han estat progressius, existeixen períodes
de relativa estabilitat en els que predomina
un paradigma.
Aquest paradigma tard o d’hora entra en un
període de crisi fins que és substituït per un
nou paradigma.

Història de la psicologia
Els filòsofs de la antiga grecia es van començar a preguntar qüestions relaionades amb la ment i la
conducta. Peró la psicologia es va establir com a desciplina independent a la filosofia l’anys 1879 quan
wundt va fundar el primer laboratori de psicologia eperimental. La psicologia científica sorgeixprenent
el seu objecte d’estudi de la filosofiai part dela metodologia de la fisiologia.
PSICOLOGIA POPULAR

La utilitzem constantment per comprendre i explicar condutes d’altres persones formulant teories
implíites a partir de la nostra experiència- És una eina fonamental per a l’interacció social que ofereix

Història de la psicología 4
 explicacions a situacions diaries. És un conepte lligat amb la teoria de la ment.

1.2 La Psicologia com a ciència

La psicologia té una sèrie de particularitats que la
condiciones:

terminologia confusa de la psiologia popular

Problemes de mesura

Qüestions ètiques

L’experimentació

La recollida de dades

Implicacions dels descobriments

2. Filosofia i Psicología : antecedents filosòfics

Problemes plantejats des de la filosofia
Epistemològic: origen del coneixement
Ontològic : relació ment- cos

Plató
Existència de un món empíric i un mon de les idees ( món inteligible). Els món és governant per la raó.
Lespersones som la suma de un os material imperfecte i una ànima immortal.

Aristòtil
Hilemorfisme: tot esta format per un material físic ( matèria) i la ideea d’aquesta cosa ( forma)

Història de la psicología 5
Història de la psicología 6
 TEMA 2. Fundació de la psicologia com a ciència al
segle XIX
1 .Contribució de la Fisiologia i Psicofísica
1.1 Cronologia mental (C. Donders )
Va utilitzar el temps de reacció per mesurar els processos psiològics
Diferencia entre temps de reacció :

Simple : 1 tipus d’estímul i tipus de resposta

Mixt: x estímuls i 1 tipus de resposta

Compost : cada estímul té un tipus de resposta

Combinar diferents tipus de TR ens permet calcular TRs ocults com ara el temps de desriminació ( TD=
TRMixt - TRSimple )

1.2 Contribucions de la fisiologia

Llei de la conducció : vies sensorials i motrius.

J. Müller (1801-1858): especificitat de les vies aferents de cada modalitat sensorial.

E. Du Bois-Reymond (1818-1896): transmissió nerviosa és de naturalesa elèctrica i no mecànica.
H. Von Helmholtz (1821-1894): velocitat de transmissió de l’impuls nerviós; percepció com a inferència
inconscient.

1.3 Frenologia
Establia relacions enre les facultats mentals i la forma del crani. Cotradiu el dualisme ontològi de
realionar ment i cervell. Localització funcional espeialitzadaa l’encèfal. L’activitat psiquíca es produeix
en àrees de l’escorça cerebral i no al cervell profund. Actualment no s’accepta pel seu mètode
pseudocientífic.

1.4 Estudi del sistema nerviós

Pierre Flourens (1794-1867): el cervell actua globalment, l’activitat mental no està parcel·lada en zones
diferents sinó que es reparteix de forma uniforme i equitativa a tot el cervell.
Globalisme Vs. Localitzacionisme: plasticitat neuronal.

Història de la psicología 7
 PAUL BROCCA CARL WERNICKE

Mètode clínic: estudi d’alteracions funcionals Descobreix l’àrea de Wernicke a l’escorça de

conseqüents de lesions corticals
Descobreix l’àrea de Brocca i que l’hemisferi
esquerra implica la producció del llenguatge
Lesions en l’area de Brocca produeixen una
afàsia motora
l’hemisferi esquerra on esta implicada la
cmpresió del llenguatge.
Lesions en l’area de wernicke provoquen afàsia
sensorial amb dificultats de comprensió i deuna
parla fluïda

Àrea de Broca Àrea de Wernicke

28-10-22
1.5 Psicofísica
Pretén establir relacions quantitatives entre laintensitatdels estímuls i la sensació que produeix en les
persones.
Weber interesat pels òrgans sensorials aplia el mètode experiemtal a la percepió tàctil. Proposa la noció
de llindar diferencial (DAP ). L a primera llei quantitativa es la de Weber:

S = Intensitat del estímul

💡
DAP = diferència quasi no perceptible

k = Proporció cocnstant anomenada constant de K=DAP/S

Weber

El canvi percebut en la intesitat d’un estímul és sempre proporcianal a l’intesitat inicial.

Història de la psicología 8
 Llei de Weber-Fechner : relació entre les variacions de la intensitat objectiva d’un estímul i la intesitat
percebuda és logarítimica

Fechner també va establir l’existència del llindar

absolut.
Permet descriure numèricament la realció entre
una variable mental a partir de dades empíriques.
La relació no lineal entre estímul i sensació posa
en manifest el paper actiu de la ment quan
percebem la realitat.
És una evidència negativa de que la nostra ments
és passiva en el procés de percepció del món
extern.

2. WILHEM WUNDT: De la psicologia filosòfica a la psicologia

científia. La psicología de la consciència.
2.1 La psicología de la consciència
Problema ontològic: els problemes d’aplical el mètode científic a la ment humana i els
nousdescobriments sobre el SN porten a rebujtar el dualisme ontològic.
Problema epistemològic: rebutja el dualisme però accepta la teoria de Kant, amb matissos sobre que els
processos mentals es duen a terme amb les dades sensorials.
Així sorgeix el primer paradigma de la psiología científica, la psicología de la consciència :

Objecte d’estudi: processos i continguts mentals conscients

Mètode d’estudi: la introspecció en totes les seves variants.

Fenomenològica ( Bretano, Gestalt )

3 propostesta Teològia/ Voluntaris ( Wundt)

Associacionista ( Estructuralime de Tierchener)

Història de la psicología 9
 2.2 WIilhem M. Wundt ( 1832-1920 )
La teoria de Wundt representa un creuament entre la fisiologia, la filosofia i la nova psicologia
experimental. La seva principal contribució és haver institucionalitzat la disciplina al fundar uninstitut,
un laboratori, una revista iun programa de doctorat de psicologia. El seu pensament és desenvolupa en
dues etapes clares:

Heidelberg ( 1857-1874 ): Etapa fisiològica i Etapa de la Psicologia fisioliògica

Leipzig (1875-1920 )

Wundt va ser deixeble de J. Müller i de E. Du Bois-Reymond i ajudant de Von Helmholtz al laboratori

experimental. Va interessarse per la cronometria mental de Donders.

2.2.1 Heidelberg
ETAPA FISIOLÒGICA
Objetciu inicial: fomentar científicament la teoria del coneixement de Kant ( síntesi creatives de les
dades sensorials produïdes per un dispositiu fisològi-sensioral ).
L’activitat mental obeeix en darrera instància a lleis lògiques que modelen la percepció i la configuració
de la consciència.
Interferència inconsient: de les impressions sensorialsa la percepció consient

1. Premissa major: generalització inductiva a partir de l’experiència prèvia.

2. Premissa menor: percepció immediata

3. Concusió : assimilació de la premissa menos a la premissa major.

Heidelberg acaba abandonant aquesta concepció lògica de la ment i la importància dels processos
inconscients. Tot i que a vegades se’l relaciona amb la escola estructuralista no comportaeix postulats.

ETAPA DE LA PSICOLOGIA FISIOLÒGICA

L’any 1873 publica Fonaments de Psiologia Fisiològica. L’objecte d’estudi de la psicologia són les
vivènces mentals dels subjectes. Proposa que l’experiència vital és una ontològicamnet,però pot ser
abordada metodològicament de de dos punts de vista complementaris ( dualisme epistemològic ):

Fisiològic: punt de vusta extern i mediat

Psicològic: punt de vista intern i immediat Psicologia fisiològica

Tot procès mental es conscient. excepte aquells purament fisiològics

Història de la psicología 10
 Estructura i dinàmica mental:

1) Elements psíquics

sensacions : derivades de l’estimulació dels sentits

Sentiments: teoria tridimensional del sentiment:

dimensió agradable- desagradable

dimensió excitació-calma

dimesió tensió-relaxació

2) Formacions psíquiques
Síntesi dels elements bàsics en:

idees o representacions: composades a partir de

sensacions

Afectes: composat de sentiments

3) Connexions psíquiques
Apercepió : focalitzar la atenció cap a determinats estímuls de forma voluntària
Els processos implicats en l’aperepció fan que cada individu contrueixi les seves pròpies representacions
que inlouen característiques idiosincràtiques. La connexió i combinació d’idees i afectes obeeixen a tres
princiis de asualitat psíquica de la qual es deriven tres lleis generals del desenvolupament psíquic.

Història de la psicología 11
 Principis de casualitat psíquica

1. P. de síntesis creativa : el resultat de la combinació és qualitativament superior a la suma dels

atribuits dels seus components.

2. P. de les relacions psíquiques : el significat d’un contingut mental depèn de les seves relacions
amb la resta.

3. P. dels contrastos: l’oposició de continguts els reforça mútuament.

Lleis generals del desenvolupament psíquic

1. Creixement mental: integració progressiva des de les formes simples a les elaborades.

2. Heterogeneïtat de les metes : es generen noves metes a partir de les que ja han estat perseguides
o assolides.

3. Desenvolupament capels antagonistes: els fenòmens mentals i històris oscil·len entre

alternatives contràries en diferents períodes.

4) Produtes psíquics
Aquest nivell serà abordat en la següent etpa de pensament de Wundt.

2.2.2 Leipzig
Durant aquests anys Wundt va acostant-se més a la filosofia i deixa de banda els aspectes més
fisiològics. Aquest mètode només és útil per investigar els aspectes més simples de la consciència , però
no pels processos psicològics superiors. Els informes introspectius del laboratori de Leipzig es limiten a
judicis molt bàsics i immediats sobre temps de reacció, pes, intensitat, durada, etc. dels estímuls o
mesures del sistema nerviós perifèric. L’objectiu experimental és evitar processos de reflexivitat sobre
els propis processos de consciència. No es pot atendre alhora a preguntes concretes i al procés mental
sobre el que es pregunta

2.2.3 Völkerpsychologie
A «La Psicologia dels Pobles», Wundt defensa que la l’activitat humana està regida per una condició
genèrica i universal compartida per tota l’espècie, però que s’instancia en diferents èpoques i pobles de
formes diferents. Els processos psicològics superiors poden ser objecte d’estudi científic, però no
experimental

Història de la psicología 12
 TEMA 3. Primeres escoles dins la psicologia
04-11-22
de la consciència.
1. L’escola de Würzburg
Oswald Külpe i els seus col·laboradors es van proposar estudiar experimentalment els processos de
pensament a partir del 1901.
Mètode:

Associació lliure i associació parcialment constreta ( Conjunts mentals-vs-Associacionisme )

Introspecció sistemàtica: extensos informes realitzats un cop finalitzada la prova.

Mesures cronomètriques ( registre de valors de temps entre estímulsi resposta ).

Pensaments sense imatges

Pensamens dirigits ( Abstracció): poden focalitzar l’atenció del pensament dependent de la tasca.
Establim un esquema mental preparatori que dirigeix el pensament.
H. Watt
Associació parcialment constreta ( categorització, exemplifiació, etc. )
Mètode de les instruccions: distingeix 4 etapes del pensament

1. Preparació

2. Aparició de la paraula inductoraç

3. Cerca de la paraula induïda

4. Aparició de la paraula

Els efectesde la tasca indiquen que podem modificar el nostre sistema associatiu en funció de objectius
diferents.
K. Bühler
Utilitza aforismes filosòfics,poèticso problemes filosòfics complexos.

‘Pensar és tan extraordinàriament difícil que molts prefereixen opinar’

‘La ciència és allò que sap, la filosofia allò que no saps’
‘Els homes intel·ligents volen aprendre; els demés, ensenyar.’

Història de la psicología 13
 Ajusta els materials experimentals als gustos delparticipant que ha d’estar molt ben enrenat per desriure
el seu pensament. Obté descripcions de pensaments sense imatges en moments decisius del procès de
pensament que no tenen qualitat ni intensitat sensorial ( moviments particulars de la consciència) .El
pensament ha deser considerat com una nova categoria mental a banda de sensacions i sentiments.

1.1 Hermann Ebbinghaus (1850-1909)

Inici de l’estudi experimental dels processos superiors ( memòria ).
Materials experimetals: 2300 síl·labes sense sentits. avantages:

1. Evitar l’efecte del’interès, la bellesa o les associaions.

2. Permet fer variacions quantitatives precises difícicls d’aocnseguir amb materials de llenguatge
natiural.

L’aprenentatge de les síl·labes es produeix en unes ondicions molt controlades . Quants ,és elements
contenia la llista a memoritzar. méstemps i esforç necessitem per aprendre-la.
Els materials amb signifiat s’aprenen molt més ràpid:

80 síl·labes dun poema: 8 lectures

80 síl·labes sense sentit: 70-80 lectures

Mètode d’estalvi: estudiar una llista

i al cap de 24h veure quant s’ha
d’estudiar per tornar a aprendre-la.
Va estudiar l’estalvi en funció de
l’interval ( 20 min-31 dies )
observant la corba de l’oblit.

Resultats de l’estudi de Ebbinghaus

Crítiques:

situació experimental artificial Factors contextuals i semàntics no pensats.

Història de la psicología 14
 2. Thitchener i la psicología estructural
Tietchener va estudiar a anglaterra iésva doctorar sota la direcció de Wundt a Leipzig. Va fundrar
l’escola anomenada Estructuralisme, un intents d’apliar principis assoacionistes a la teoria wundtiana.
adopya el matei xobjecte d’estudi que la psicologia fisiològia de Wundt i hi introdueix conceptesde la
filosofia britànica. Volia determinar l’estructura dela ment utilitzant lainstrospecció experiemntal
sistemàtica.

La vida mental éseminentment conscient, la ocnsciència es defineix com la suma

total de les experiències tal i com es donen en una persona en un moment donat.

Tres tipus d’elements en l’experiència constant:

1. Sensancions: elements bàsis de la percepció produïdes per objectes

2. Imatges: elements de lesidees que reflecteixen experiències que no estan presents.

3. Afectes: elements de les emocions

Tot pensament operà amb les imatges mentals

Totes les sensacions i les idees tenen com a atributs característics:

1. Qualitat: característica que distingeix clarament una sensació d’una

altra (p.ex. vermell).

2. Intensitat: força de la sensació.

3. Durada: curs temporal.

4. Claredat: dirigeix l’atenció (excepte en els afectes).

5. Extensió: propi només del tacte i de la visió.

Quan observem la nostra pròpia activitat mental podem confondre el

procés mental amb l’objecte observat (error d’estímul). Per evitar aquesta
interferència emprava la retrospecció. La psicologia té per objectiu descriure la vida mental, els perquès
s’han de buscar a la fisiologia.Cerca dels elements bàsics de la percepció (aquells que no es poden
descompondre en elements més simples). N’identificarà més de 44.000. Aquests elements es combinen
gràcies a les lleis associacionistes de forma passiva i sense intermediació de la voluntat de la persona
(≠apercepció).

3. La psicologia de l’acte ( Brenato)

La seva proposta es coneix com Psicologia de l’acte la qual defensa la possibilitat de fer de la Psicologia
una ciència, encara que limita l’abast de la Psicologia experimental. Parteix de la tradició racionalista

Història de la psicología 15
 (ment activa,≠associacionisme). Critica la visió atomista de l’estructuralisme i
adopta un punt de vista realista i fenomenològic: hem d’estudiar l’experiència mental tal i com se’ns
presenta i no desgranar-la artificiosament. La ment es composa d’actes mentals que es
dirigeixen a objectes amb significat extern a la mateixa ment. La intencionalitat - o aboutness-
(≠composicionalisme) és allò distintiu de l’activitat mental, els actes mentals es refereixen a continguts
externs a si mateixos (representació).
L’objecte de la Psicologia ha de ser l’activitat de la ment (actes) i no els
seus continguts. Aquests actes mentals poden ser:

1. Idear: veure, escoltar, imaginar...

2. Jutjar: rebutjar, creure, evocar...

3. Estimar o odiar: voler, intentar, desitjar...

Introspecció fenomenològica: observació no esbiaixada de l’experiència tal i com es presenta, intacta i

no en fragments.
Les propostes de Brentano van ser molt influents en l’àmbit de la
Filosofia, però també va influenciar en l’Escola de Würzburg i la
Psicologia de la Gestalt. El concepte d’intencionalitat ha estat recuperat les darreres dècades per part de
la Ciència Cognitiva.

4. La psicologia de Gesalt
Gestalt significa forma. configuracióo estructura. Per aixoò la Psicologia de Gesalt té un enfocament
fenomenològic basat en l’experiència conscient com un tot unificat (≈Brentano) rebutjant l’atomisme
mental (≠Titchener). L’experiència no es presenta en parts elementals i sense sentit, si no integrada en
totalitats, estructurada significativament (els tots resulten diferents a la suma de les parts). En la nostra
experiència, la totalitat és anterior a les parts (≠Titchener & ≠ Wundt).
Isomorfisme psicofísic: correspondència entre l’experiència mental
conscient i l’activitat cerebral (temptació reduccionista), la psicologia
acaba sent merament descriptiva.
Introspecció fenomenològica (≈Brentano).
Fenomen phi (Wertheimer): El moviment aparent demostra el caràcter
actiu i creatiu de la percepció humana. La percepció d'objectes movent-se ràpidament ( fotogramas)

Köhler va estudiar l’aprenentatge animal.Elsanimalsidentifiquen els estímuls de formaracional ( en

funció del seu context ) i aprenen per ‘insight’ i no per assaig i error.

Història de la psicología 16
 Experiment amb primats
En la fase d’adquisició s’ensenya a un ximpanzé a que quan se li presenta un disc de 10cm de
diàmetre i un altre de 15cm, triï sempre el de 15cm. En la fase de prova es presenta un disc de 15cm
i un de 20cm, quin agafarà?

Köhler: el de 20cm perquè l’aprenentatge és relacional Crítiques:

-merament descriptiu i no explicatiu
(aprenentatge significatiu). -manca d'experimentació, molt indutiu
-pràcticament només és centra en la
Thorndike: el de 15cm perquè ha memoritzat l’estímul específic percepció
(aprenentatge per assaig i error)

Cal no confondre l’escola de la Gestalt amb la teràpia Gestalt, un tipus

de teràpia humanista centrada en l’experiència fundada per Fritz Perls
(1893-1970) a la dècada de 1940. En esta teràpia no és parla del passat sinó que es tratcta el insight. La persona malalteix quan
s'allunya del seu centre

06-11-22
4.1 Principis d’organització perceptiva
Els autors de la teoria de gestalts van formular 7 lleis fundamental sobre com lament organitza la
informaió visual.
Figura fons: elnostre sistema perceptiu distingeix ontsnatmentre entre la figura( on és el fous d’atenció) i
el fons ( no atès ). Els processos de desenfoament i enfocament són anomenats processos bottom-up i
top-down bottom-up son aquellos processos mentales basado en los datos sensroiales i top-down processo relfexivo

Exemples de figures-fons

Història de la psicología 17
 Llei de la pregnància o de la bona forma: el cervell intenta rganitzar les percepcions en les formes més
simples, regulars, simètriques i equilibrades posibles.
el tot primer i després les parts descomposades

Llei de proximitat: Es diu que agrupen la informació del mon extern segons la distribució espacial dels
objectes que observem. Per tant, tendim a crear-nos una imatge mental d’aquests segons la distància que
tenen entre sí.

Llei de semblança: La nostra percepció classifica la informació segons quin punt s’assemblen entre sí
els estímuls que observem. Això s’explica perquè tendim a buscar l’homogeneïtat, amb la qual cosa, si
se’ns presenta una informació que es repeteix amb freqüència tenirem a captar-la abans que una altra que
se’ns presenti de manera difusa.:

Història de la psicología 18
 Llei de simetria: Tendènia per entendre els elements visuals comagrupats quan formen part d’una
disposició simètrica.

Llei de tancament: Es relaciona amb la informació que ens ajuda a crear contorns o límits de les figures.
Això, a diferència dels estímuls que no ens generen una imatge o possibilitat mental d’un tancament

Història de la psicología 19
 Llei de la continuïtat: Els elements orientats en la mateixa direcció tendeixen a organitzar-se de manera
determinada. Això significa que preferim interpretar la informació visual com a connectada en lloc de
desconnectada.

Comparació entre les diferents escoles de la psioclogia de la

consciènia:
AUTO- INTROSPECCIÓ INTROSPECCIÓ
INTROSPECCIÓ
OBSERVACIÓ EXPERIEMNTAL SISTEMÀTICA
FENOMENOLÒGICA
SISTEMÀTICA SISTEMÀTICA (Escola de
(Brentano i Gestalt)
(Wundt) (Estructuralisme) Würzburg)
Grau
Alta Molt alta Mitja Baixa
d’estructuració

Reflexivitat Baixa Baixa Alta Alta

Després de la
Quan es pregunta Després de la tasca Després de la tasca Durant la tasca
tasca

Entrenament
Sí Sí Sí No
necessari

Extensió dels
Curta Curta Llarga Llarga
informes

Àmbit d’estudi
Percepció Percepció Pensament Percepció
experimental
Mesures
Sí Sí Sí No
cronomètriques
Pensaments
Processos a Associatiu sobre
Volitius dirigits/ sense Experiències unitàries
estudiar imatges
imatges
Rol de la ment Actiu Passiu Actiu Actiu

Història de la psicología 20
 5. L’imapcte de la teoria de l’evolució dins la disciplina psicològica
5.1 Teoria de l’evolució
5.1.1 PROPOSTES TELEOLÒGUIQUES
Jean Lamarck (1774-1829): transmissió dels caràcters adquirits seguint un impuls innat cap a la
perfecció.
Herbert Spencer (1820-1903): tot a la natura evoluciona des d’un tot
indiferenciat cap a una major complexitat i especialització.

Supervivència del més apte i no del més fort.

Inicialment transmissió dels caràcters adquirits (≈Lamarck), més tard

selecció natural (≈Darwin).

Associacionisme evolutiu: els organismes persistim en les conductes

que augmenten les probabilitats de supervivència (causen plaer) i ens
abstenim de les que les disminueixen (desagradables).

5.1.2 CHARLES DARWIN

Existeix una lluita per la supervivència entre els éssers vius que competeixen per uns recursos escassos
en un ambient determinat.
Només aquells organismes i espècies millor adaptats a l’entorn sobreviuen. Cada espècimen té una
combinació única de trets que origina la variabilitat de característiques dintre de l’espècie (diferències
individuals). Els organismes millor adaptats a l’entorn gràcies a les seves característiques individuals
viuen més temps i, per tant, tenen temps de reproduir-se més vegades que la resta de membres de
l’espècie. Els seus descendents heretaran aquest avantatge adaptatiu escampant-lo per
l’espècie a través de les generacions posteriors: les seves característiques hauran estat seleccionades per
la natura.
La selecció natural és el procés pel qual els organismes millor adaptats
per sobreviure perpetuen les seves característiques en l’espècie. El fet de que determinada característica
sigui adaptativa depèn de les pressions ambientals específiques, per exemple la disponibilitat d’aliments,
l’existència de depredadors o els canvis en el clima.L’evolució no segueix cap direcció ni propòsit,
únicament reflecteix la interacció entre els canvis en l’entorn i els organismes que s’hi han hagut
d’adaptar per tal de sobreviure (≠ Lamark & Spencer). El mecanisme de la selecció natural s’ha observat
experimentalment, però no exclou necessàriament l’efecte d’altres mecanismes (p.ex. epigenètica,
exaptacions).
5.1.3 NEODARWINISME O LA NOVA SÍNTESI
Neix de la conjuncció de la teoriadela selecció natureal de Darwin, la teoría genètica de Mendel, la
genètica de poblaions i el principi de mutació com a font de la variació

Història de la psicología 21
 5.2 El gen egoísta
L’evolució opera sobre els replicants (gens, al·lels, fenotips) que codifiquen trets específics, no sobre els
individus. La mutació com a explicació de la discontinuïtat evolutiva. Quant més genèticament
semblants siguin dos organismes, més justificat estarà que s’ajudin (altruisme com una forma d’egoisme
genètic). Discrepa d’autors com Stephen Jay Gould sobre el paper de l’exaptació i altres mecanismes no
adaptatius de l’evolució.

5.3 Implicacions per a la psicologia

1. Interès en la psicologia diferencial (diferències individuals entre
exemplars de la mateixa espècie necessàries per a l’evolució), inclosa lagenètica de la conducta.

2. Desenvolupament de la psicologia comparada (continuïtat entre l'ésser humà i els altres animals-).

L’expressió de les emocions de l’home i dels animals (1872)

3. Canvi en l’objecte d’estudi de la psicologia: de les lleis generals de la ment i els continguts
conscients (mentalisme primitiu) a les diferències individuals i les funcions de la ment. Per entendre
com és un procés mental, hem de comprendre quina funció ha complert durant l’evolució (i.e. en
què ha contribuït a la supervivència de l’espècie)

La psicologia evolucionista concep la psicologia com una branca de la

biologia. La funció de la ment és l’adaptació al medi. La ment humana no és un dispositiu de caràcter
general per resoldre problemes, sinó una col·lecció de dispositius cadascun dels quals ha evolucionat per
resoldre problemes específics habituals durant la filogènesi de l’espècie. La ment de l’Homo Sàpiens
està adaptada a la vida de caçadorrecol·lector que va dur des de la seva aparició fa uns 350.000 anys fins
al neolític (aproximadament l’any 8.000 a.C.). La postura coneguda com determinisme genètic estableix
que tota la nostra conducta es deriva de la interacció entre la genètica i l’entorn.

5.4 Francis Galton

Cosí de Darwin va portar el punt de vista de la teoria de l’evolució a la
psicologia (herència de les capacitats mentals).

El geni hereditari (1869): les persones Eugenèsia: millorar l’espècie afavorint la

intel·ligents tendeixen a tenir reproducció entre persones amb característiques
descendència intel·ligent. desitjables (positiva) i evitant la d’aquells amb
característiques no desitjables (negativa).

Precursor dels tests mentals, avaluava la intel·ligència a partir de

l’agudesa perceptiva (factor G).
Aplicació de mètodes estadístics a característiques mentals (correlació).

Història de la psicología 22
Història de la psicología 23