EPISTEMOLOGIA: Coneixement i estudi.

Branca de la filosofia que té per objectiu d’estudi de

l’origen, naturalesa i validesa del coneixement.

Tema 1: Aspectes introductoris

1.1 Història, ciència i psicologia
Història: Donar sentit al passat, comprendre la importància dels esdeveniments, com i
per què es van produir. Adonar-nos de la seva influència sobre el present i el futur.
Ciència: La ciència va sorgir com una manera d’obtenir resposta a qüestions de la
naturalesa, sense dependre exclusivament de l’església, les supersticions, els mites,...
La ciència (del llatí scientia ‘coneixement') és:
- El conjunt de coneixements, obtinguts mitjançant l’observació i el raonament,
sistemàticament estructurats, i dels que es dedueixen principis i lleis generals.
La ciència utilitza:
- Diferents mètodes i tècniques, per a adquirir i organitzar el coneixement, sobre
fets objectius i accessibles a diferents observadors.
El mètode científic:
- Racionalisme i empirisme: dos antics mètodes d’obtenir coneixement, que la
ciència combina.
- Racionalisme: les operacions mentals es donen abans d’obtenir el coneixement
Teoria, després observació.
- Empirisme: l’observació sensitiva és la font del coneixement.
Observació, després teoria
Observació sistemàtica, medició, experimentació, anàlisi i modificació d’hipòtesis
L’aplicació d’aquests mètodes (experimentació) i coneixements ens porta a:
- Generar més coneixement objectiu
- Replicabilitat : Prediccions concretes (prediu), Quantitatives (es pot mesurar)
Comprovables, (es pot comprovar novament).

Les lleis científiques Llei científica: Relació consistent i observable entre dos o més
variables (successos empírics). Si X Y. Si puja molt la meva temperatura corporal =febre.
Interès en els casos generals, no en els particulars Lleis generals observables.
- Dos classes generals de lleis científiques:
● Lleis correlacionals: com varien conjuntament dos fets (predicció)
Correlació positiva: si tenim un fèmur llarg, serem alts.
Correlació negativa: a més volum corporal, menys velocitat.
● Lleis causals: relació causal entre dos fets (predicció i control). Si podem predir la
causa, podem evitar que succeeixi un fet
P.ex. Malalties, si sabem què la causa podem tractar d’evitar-les

- Determinsime.
Suposició del determinisme (totes les ciències l’assumeixen): Qualsevol fet està sotmès a
lleis causals, si es coneixen, es pot predir el fet. Tot està sotmès a un número finit de
causes. Com més causes coneixem més fiable serà la nostra predicció (problema de la
multicausalitat dels fets p.ex. predicció del temps).
Com evolucionen les ciències?
● Karl Popper (1902-1994): problemes / falsabilitat.
Popper: l’activitat científica està guiada per problemes.
L’activitat científica no comença amb l’observació, sinó amb un problema (que determina
l’observació).
- Principi de Falsabilitat:
Una teoria (o proposició) és científica si pot ser falsejada: Hem de poder especificar
situacions (observació/experimentació) que contradiguin la proposició/teoria.
Teoria falsable o refutable: “imaginar un enunciat empíricament comprovable que
contradigui la proposició original”
Les ciències evolucionen, en part, d’aquesta manera: si en algun moment es dóna una
situació que refuta (contradiu) la teoria, aquesta proposició teòrica s’ha de reformular.
● Thomas Kuhn (1922-1996): noció de paradigma.
Kuhn: l’activitat científica està guiada pel paradigma que es consideri cert.
- Noció de paradigma:
Grup de suposicions sobre el contingut d’una ciència en concret.
Determina el que constitueix un problema de recerca i com es busca la solució a aquest
guia totes les activitats de l’investigador.
Amb el temps sorgeixen ANOMALIES. Aquestes no poden ser explicades pel paradigma.
Es dóna un període de CRISIS i sorgeix un nou paradigma.

Com evolucionen les ciències?

- Estat pre-paradigmàtic: Competeixen diversos punts de vista. Hi ha grups o escoles
contraposades
- Estat paradigmàtic: Una escola guanya a les demés (factors socials) i es dóna un
període on es genera ciència bàsica
- Estat revolucionari: Un paradigma existent és desplaçat per un de nou (anomalies en el
paradigma establert, necessitat social de donar resposta als nous problemes).

Psicologia:
- La Psicologia («psico», del grec ψυχή, ànima o activitat mental, i «logia», -λογία,
teoria)
- És la disciplina que estudia la conducta dels individus i els seus processos
mentals, incloent els processos interns i les influències que s’exerceixen des del
seu entorn físic i social.
Definició que ha anat canviant en relació a la modificació del seus objectius: Estudi de la
psique (o ment), de l’esperit, de la consciència, o de la conducta.

Galileo o Kant, inclús alguns científics d’avui en dia, afirmen que: La psicologia mai podrà
ser una ciència degut al seu interès per l’experiència subjectiva

És la psicologia una ciència?

Psicologia experimental (aprenentatge, percepció, atenció, memòria, personalitat,
intel·ligència, motivació, psicoteràpia,…)
Utilització del mètode científic amb èxit: Observació i teoria, Experimentació i replicació,
Recerca de lleis, Descripció, explicació i predicció i Determinisme

Tipus de Determinisme en Psicologia (causes de la conducta):

1. Determinisme Físic:
- Biològic: Expliquen la conducta per les condicions fisiològiques/predisposició genètica..
- Mediambiental: Estímuls (físics) de l’entorn determinen la conducta...
- Sociocultural: Tipus de determinisme ambiental, no són estímuls físics sinó regles
socials i culturals, costums, creences i regles....
2. Determinisme Psíquic:
- Els determinants més importants de la conducta són d’origen intern (determinants
subjectius vs. determinants físics). Successos mentals, conscients o no: Experiència
cognitiva i emocional emocions, percepcions, sensacions, idees, valors,…
- Diferència de processos simples i processos superiors en l’acceptació del determinisme
psíquic,en tant a poder ser mesurats.
● Indeterminisme: Les causes de la conducta són determinades però no poden
mesurar-se: Principi d’Incertesa de Heinsenberg (1901-1976): en ciència res es pot
conèixer amb certesa (el propi acte d’observar pot alterar la conducta).

● No determinisme: No s’accepta la ciència per estudiar l’ésser humà. Les causes de

la conducta s’auto-generen, independentment de causes físiques/psíquiques.

1.2 Construcció del coneixement històric: dades i fonts de dades

Per a descriure un relat històric, hem de recórrer a dades i fonts de dades.
Una vegada s’han compilat una sèrie de dades, extretes de les fonts, aquestes s’han
d'elaborar.
Fonts primàries i secundàries. Fonts terciàries= barreja anteriors.
Normativa APA

1.3 Models explicatius en història de la psicología.

- Inicialment formava part de la Filosofia.
- La delimitació de l’objecte d’estudi i l’adopció de mètodes propis fan possible
l’establiment d’una disciplina independent.
- Quatre etapes en la seva evolució de l’objecte d’estudi. Quatre definicions de
PSICOLOGIA en funció del contingut: Ciència de l’ànima, Ciència de la ment,
Ciència de la conducta i Ciència de la ment i la conducta (actualment)