HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

HISTÒRIA DE LA
PSICOLOGIA
Prof. Miquel Àngel Pellicena

Gina Céspedes
Universitat Ramon Llull
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

1. Els orígens de la psicologia

Arrels...

Filosofia + Fisiologia.

La psicologia intenta respondre científicament alguns dels interrogants com ara :

- què és la consciència?
- Naixem equipats amb el coneixement (innatisme) o l’adquirim (ambientalistes) ?

NATURALESA

En els inicis del pensament hel·lènic, el gran tema és la naturalesa, i la filosofia és, per tant,
física (Tales, Anaxímenes, Anaximandre).

ÉSSER HUMÀ

L’ésser humà no es converteix en un tema/problema per a Grècia fins al s. V a.C. (Sofistes,

escoles de medicina: Hipòcrates)

VERITAT

Els primers textos integradors dels diversos aspectes d’allò humà i preocupats per la veritat
són els platònics.

Hi ha dues formes d’entendre la ment i el coneixement...

EL CONEIXEMENT

Filosofia:

RACIONALISTES EMPIRISTES

RAÓ: autèntic coneixement. SENTITS: font de coneixement.

Desconfiança dels sentits. Desconfiança de la raó.

SER. Veritat i valors eterns, que existeixen DEVENIR. L’única veritat és el canvi continu.
independentment de nosaltres.

QUÈ SÓM? COM FUNCIONEM?

Consciència. Sensacions, hàbits.
Mètode: Introspecció Elements que associem.
Mètode: Observació.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

ORÍGENS DE LA PSICOLOGIA (ANTECEDENTS)

FILOSOFIA FISIOLOGIA

1. Racionalisme: Descartes, Leibniz 1. Frenologia: Gall

2. Empirisme: Locke, Hume 2. Fisiologia experimental: Von
Helmholtz, Donders
3. Psicofísica: Weber, Fechner

ANTECEDENTS FILOSOFIA

Filosofia racionalista:

La raó com a via principal per arribar al coneixement de la veritat.

- Descartes (1596-1650): “penso, per tant existeixo”. Consciència. Dualisme ment-cos.

Entitats de naturalesa diferent. Estudia l’estructura del cervell amb cadàvers humans.
- Leibniz (1646-1716): anticipa la noció d’inconscient i la possibilitat d’una presa de
consciència de l’inconscient. El món mental no es relaciona amb el món físic. Com
percebim? Rellotges sincronitzats.

Filosofia Empirista:

Observació dels fenòmens naturals tal i com es presenten als sentits.

Locke (1632-1704): les facultats són innates (p. ex. raonar) però les idees sorgeixen de
l’experiència. L’única font de coneixement és l’observació, l’experiment. Empirisme
aplicat a l’educació (p. ex. por a les granotes).

Hume (1711-1776): Elements bàsics de la ment: impressions i idees (p. ex. cavall blau).
Associacionisme: les idees complexes estan construïdes a partir de sensacions simples
que s’associen segons determinades lleis. Lleis de l’associació: semblança, contigüitat i
causa-efecte. Contigüitat ≠ conseqüència. Rebuig a la noció d’ànima perquè no pot ser
percebuda pels sentits.

ANTECEDENTS FISIOLOGIA

Impuls a la idea que el CERVELL és l’òrgan específic de l’activitat mental.

Frenologia Gall

Gall (1758-1828): Frenologia o “ciència del cervell”

Les facultats mentals (intel·ligència, creativitat…) no existeixen de la mateixa manera en

tots els éssers (inici psicologia diferencial).

Localització de facultats mentals en àrees cerebrals específiques, segons les

protuberàncies o depressions del crani.

Estudis del cervell en laboratoris gràcies a la tècnica de l’ablació.

Relació entre àrees cerebrals i funcions sensorials, motrius, verbals (àrees del
llenguatge de Broca i Wernicke).
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Fisiologia Experimental

Coneixement del sistema nerviós, de la fisiologia sensorial (ull, oída, tacte) i del cervell.

➢ Von Helmholtz (1821-1894): fisiologia sensorial. Estudi de la velocitat de l’impuls nerviós

a partir del mètode dels temps de reacció.

➢ Donders (1818-1889) i la cronometria mental. Els processos mentals tenen propietats

aditives. Mètode substractiu per averiguar el temps utilitzat en tasques simples i
complexes.

Reacció simple: Percebre (llum → botó)

– Elecció simple : Percebre + Discriminar

( llum verda → botó // llum vermella → res )

– Elecció múltiple: Percebre + Discriminar+ Elegir resposta

llum vermella → botó esquerra // llum verda → botó dret

Psicofísica

Estudia la relació quantitativa entre estímuls físics i processos mentals (p. ex. sensacions).

➢ Ernst Weber (1795-1878):

L’experiència subjectiva pot quantificar-se i examinar-se experimentalment.

Investiga els llindars perceptius.

Mínima diferència perceptible entre dos pesos.

➢ Gustav Fechner (1801-1887):

Les sensacions no són sempre proporcionals a les característiques dels estímuls (ex.
campanes).

Busca mètodes per mesurar les sensacions.

➢ Llei de Weber-Fechner: el mínim canvi perceptible en la magnitud d’un estímul és

proporcional a la magnitud de l’estímul.

LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA

Wilhelm Wundt

(1832-1920, Mannheim, Alemània)

La Psicologia ha de ser una disciplina independent: Més empírica que la Filosofia i més
centrada en la ment que la Fisiologia.

Què aporta Wundt a la Psicologia?

1. Un NOM: Psicologia general experimental o Psicologia fisiològica.

2. OBJECTE D’ESTUDI: la consciència com a experiència immediata.

3. PROCEDIMENTS METODOLÒGICS: mètode d’introspecció (percepció interna, controlada).

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

4. PROBLEMES A INVESTIGAR: analitzar l’experiència conscient a partir dels seus elements

més bàsics, descobrir com estan organitzats (procés d’apercepció) i sota quines lleis
s’organitzen.

5. INFRAESTRUCTURA INSTITUCIONAL: universitat, aula, càtedra, primer laboratori del món

(Universitat de Leipzig, 1879).

6. ÒRGANS DE COMUNICACIÓ:

Manuals: Principis de Psicologia Fisiològica (1874)

La psicologia dels pobles (1920)

+ Funda la primera revista de psicologia, on publiquen els resultats de les investigacions.

(1881, Estudis Psicològics).

Principal mèrit de Wundt = Elaborar un PARADIGMA per a la Psicologia.

• Va delimitar el camp de la Psicologia Experimental.

• Va proporcionar instruments necessaris per la promoció i desenvolupament d’aquest

model de Psicologia.

• Wundt planteja dues branques d’estudi:

Psicologia individual: mètode experimental; processos mentals simples (sensacions,

emocions).

Psicologia experimental

Psicologia infantil

– Psicologia comparada: mètode observació i comprensió; processos mentals

superiors (pensament, voluntat).

Psicologia dels pobles o etnopsicologia

Psicologia animal.

WUNDT: PSICOLOGIA INDIVIDUAL

Psicologia experimental dels processos conscients o “experiències” de l’individu.

1. Psicologia bàsica (no aplicada).

2. Psicologia experimental (no especulativa).

3. Objecte: procesos conscientes = experiència subjectiva (immediata).

4. Mètode d’introspecció, avaluada experimentalment en condicions controlades.

5. Temes: l’atenció (límit del camp atencional), els sentiments (introspecció + correlats
fisiològics de l’emoció…). Va estudiar els elements que constitueixen la consciència. Els
divideix en dues classes:
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

̶ Sensacions: rèpliques cerebrals dels estímuls externs (modalitat

sensorial, intensitat i durada).

̶ Sentiments: plaer-displaer, tensió-relaxació, excitació-depressió.

WUNDT: PSICOLOGIA DELS POBLES

• Objecte d’estudi:

La “Ment col·lectiva” o “Esperit del poble”, el conjunt de pensaments, sentimients i estils de vida
compartits pels membres d’un grup social.

• Utilizació dels mètodes descriptius de les ciències socials, basats en l’observació.

Creacions de la “ment col·lectiva”: Llenguatge, mites = pors i esperances comunes I Costums.

PRIMERES PASSES A ALEMANIA...

Franz Brentano (1838-1917):

• “Psicologia de l’acte”: els fenòmens psíquics entesos com a acte (escoltar el so, veure el
color)

• Relació entre fenòmens físics i psíquics.

• Va ser professor de Freud i també de diversos autors que van participar en el naixement
de la Gestalt.

Hermann Ebbinghaus (1850-1909):

• Contribució: aplica el mètode experimental a l’estudi de la memòria a partir de llistats de

síl·labes sense sentit. Oblit, primacia, recència.

PRIMERES PASSES A GRAN BRETANYA

Contribucions de la Biologia

- L’evolucionisme de Charles Darwin (1809-1882): Adaptació, selecció natural i lluita per

la vida.

→ Psicologia comparada entre animals i humans.

→ Importància de l’aprenentatge.

- Francis Galton (1822-1911): Tests mentals, la intel·ligència és hereditaria, Estudis de

bessons i l’eugenèsia.

→ Psicologia diferencial (ús de l’estadística).

PRIMERES PASSES A FRANÇA

Naixement de la Psiquiatria (finals del XVIII- inicis del XIX)

1- Phillipe Pinel (1745-1826):

La bogeria com a malaltia. Reforma de les institucions mentals. El nen d’Aveyron.

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

2- Franz Mesmer (1734-1815):

Magnetisme animal. La malaltia com a desajust magnètic.

Descobreix el poder de la suggestió. Precursor hipnosi.

3- Jean-Martin Charcot (1825-1893):

Hipnosis per al tractament de la histèria en La Salpêtrière.

PRIMERES PASSES A RÚSSIA

Ivan Pavlov (1849-1936):

• Condicionament clàssic (Aprenentatge) Reflexes incondicionats vs. Condicionats i

neurosis experimentals.

EI = estímul incondicionat

EC = estímul condicionat

Lev Vygotsky (1896-1934): Llei fonamental del desenvolupament i la zona de desenvolupament

proper.

PRIMERS PASSOS A EEUU

William James (1842-1910):

• Escriu Principios de psicologia, 1890. Propietats de la consciència.

• Precursor del funcionalisme.

• Pragmatisme: és veritat allò que és útil creure que ho és.

• La Psicologia és la ciència de la vida mental, la vida dins dels cervells individuals, els
pensaments i sentiments dels individus.

• Estar viu és experimentar un riu d’idees, pensaments i sentiments que són diferents als
dels altres i que flueixen constantment.

Granville Stanley Hall (1844-1924):

• Va crear l’APA (American Psychological Association).

• Estudia la Psicologia evolutiva (Psicologia genètica).

• Organitza les conferències de Freud als EEUU.

Edward Bradford Titchener (1867-1927):

• Fundador de l’estructuralisme. Va treballar amb Wundt.

• Conèixer la ment només és possible a partir de la consciència.

• Els elements de la consciència són 3: sensacions, imatges i afectes.

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

2. La Psicoanàlisi

(Lectura de Freud, la histèria, Elisabeth von R)

Tres ferides al narcisisme dels humans

- Copèrnic: la Terra no és el centre de l’univers.

- Darwin: L’home és un animal més, subjecte a les lleis de l’evolució.
- Freud: Allò conscient és només una petita part de la ment humana i l’home no és una
criatura idíl·lica sinó que viu en conflicte intrapsíquic.

SIGMUND FREUD (1856-1939)

- Creador de la psicoanàlisi.
- Metge austríac, neuròleg.
- Tenia l’expectativa de que la neurologia arribaria a explicar la psique humana.
- Influències:
o La psicofísica de Fechner
o El treball amb histèriques de Charcot (La Salpêtrière).
- De família jueva, va haver de fugir del nazisme i exiliar-se a Londres.

TEORIA PSICOANALÍTICA

Teoria psicoanalítica:

- Procediment per investigar processos psíquics.

- Mètode terapèutic per tractar la neurosi.
- Conjunt de conceptes teòrics reivindicats com a ciència.

Nucli de la teoria psicoanalítica:

- Dimensions dels processos psíquics.

1- Dinàmica 2- Tòpica 3- Econòmica

Dimensió dinàmica:

• DINAMISME INTRAPSÍQUIC: L’ésser humà viu en permanent conflicte intern entre

forces antagòniques d’origen pulsional. Caràcter dinàmic de l’inconscient que pressiona
la consciència. Símptomes neuròtics.

• INCONSCIENT (vs. conscient): Determina els comportaments humans. Símptomes i

fantasies com a productes de l’inconscient.

Dimensió tòpica:

• Primera tòpica: Conscient, preconscient i inconscient.

• Segona tòpica:
o Jo (Ego) : principi de realitat
o Superjo (Superego): Principi del bé. Ideal del Jo.
o Allò (Id.) : Governat pel principi del plaer.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Dimensió econòmica:

- PULSIONS: Energia que prové del món intern i alimenta l’aparell psíquic
- PULSIÓ DE VIDA (Sexual-líbido) vs. PULSIÓ DE MORT: Representades per Eros i
Thanatos respectivament
- PULSIÓ SEXUAL:
o Zones erògenes
o Fases del desenvolupament psicosexual:
▪ Oral (0 a 12-18 mesos)
▪ Sàdico-anal (12-18 mesos a 3 anys)
▪ Fàlica-Èdip (3anys a 6 anys)
▪ Latència (6anys a pubertat)
▪ Genitalitat (pubertat a edat adulta)

PRINCIPALS OBRES DE FREUD.

- Proyecto de una psicología para neurólogos (1895).

- La interpretación de los sueños (1899-1900).
- Tres ensayos sobre una teoría sexual (1905).
- Tótem y tabú (1913).
- Metapsicología (conjunt d’artícles de 1913 a 1917).
- Más allá del principio del placer (1920).
- El yo y el ello (1923).
- El malestar de la cultura (1930).

MÈTODE TERAPÈUTIC

Charcot (neuròleg) al manicomi de La Salpêtrière (París, 1885).

Possibilitat de suprimir/produir símptomes histèrics amb la hipnosi.

D’aquesta experiència en treu dues conseqüències:

- Els símptomes d’una pertorbació poden fer referència a l’acció d’algunes idees
(diagnosi).
- Amb la paraula es pot curar la malaltia mental (teràpia).

Anàlisi del psiquisme humà des de diverses perspectives:

- Des de la Dinàmica (forces).

- Des de la Tòpica (espais).

EVOLUCIÓ DEL MÈTODE TERAPÈUTIC:

1- Hipnosis
2- Mètode catàrtic (Breuer)
3- Mètode de la pressió
4- Assossiació lliure

TRACTAMENT PSICOANAÍLITC:

Mecanismes de defensa: Repressió, Negació, Regressió, racionalització, projecció i sublimació.

ETIOLOGIA DE LES NEUROSIS:

1- Teoria traumàtica
2- Defensa davant records inconfessables
3- Agressions sexuals en la primera infància
4- Repressió de la sexualitat infantil. COmplexe d’èdip.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

5- Cultura, entorn social.

FREUD: Aportació a l’antropologia

• El psiquisme humà sorgeix d’un organisme que inicialment és bàsicament pulsió en

recerca de plaer i satisfacció.

• La cultura dóna representacions a la pulsió per tal que aquesta pugui expresar-se com
a desig específic.

• La consciencia i la conducta dels homes són transaccions, conseqüència de la tensió

entre certs desitjos (pulsions) i la repressió negadora de la seva realització a què obliga
la cultura.

• El fenomen de la repressió desvela la naturalesa vertadera del psiquisme humà al

revelar-nos el seu sofriment.

MÉS ENLLÀ DE FREUD… ESCOLES PSICOANALÍTIQUES

Primeres disidències

- Societat spiconalítica internacional (1910) : Alfred Adler, Freud i C.G. Jung

o Accepten la importancia de l’inconscient i la visió dinámica del psiquisme.

o No accepten l’excessiva importancia concedida al sexe i l’agressivitat com a
motivadors de la conducta humana.

Aportacions d’Adler (1870-1937)

- Va fundar la Escuela de psicología individual.

- Sentiments d’inseguretat.
- Afany de superioritat
- Interès social (sentiment de comunitat)

Adler vs Freud

Adler: Freud:
• L’individu és primàriament SOCIAL. • L’individu és primàriament SEXUAL.
• Importància dels plans i VALORS • Teoria determinista d’arrel
subjectius. BIOLOGICISTA.
• Èmfasi en caràcter ÚNIC i irrepetible • Estudi dels processos COMUNS.
de la personalitat. • Motivació vital: REDUIR TENSIÓ o
• Motivació vida: MOURE’S DE restaurar equilibri.
MENYS A MÉS, d’inferior a superior. • Èmfasi en l’EXPLICACIÓ CAUSAL
• Orientació FINALISTA o teleològica (passat).
(futur). • Jo més FRÀGIL per la pressió de
• FORÇA del jo individual. l’allò.

Jung (1875-1961): Psicologia analítica

- De la Psicoanàlisi a la Psicologia analítica.

- Mitologia, Antropologia, Alquimia, Mística, Psiquiatria…
- Tipus Psicològics: Extraversió/Introversió combinats amb les 4 funcions principals de la
ment:
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

o Pensar: fer servir la lògica per reflexionar sobre el món.

o Sentir: judici de valor sobre l’experiència (agradable/desagradable), els objectes
(bonic/lleig).
o Percebre: captar estímuls de l’exterior i del propi cos.
o Intuir: vislumbrar solucions a través de mitjans aliens a la lògica.
- Inconscient col·lectiu.

Pioneres psicoanàlisi infantil: Anna Freud i Melanie Klein

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

3. Gestalt
La Psicologia de Wundt, en la dècada dels anys 10, està en crisi.

Dues propostes alternatives, de caire molt diferent, destacaran per sobre les altres:

✓ Gestalt (Europa): sí, l’objecte de la ᴪ és la consciència, però aquesta no copsa

elements (sensació per sensació) sinó tots organitzats. Èmfasi en el dinamisme de la
consciència. Mètodes fenomenològic (observació i descripció directa) i experimental
(plantejar reptes intel·lectuals).

✓ Conductisme (EEUU): l’objecte de la ᴪ és la conducta externa (no la consciència) i el

mètode l´experimentació (no la introspecció). Només allò observable és ciència.

ESCOLA GESTÀLTICA DE BERLÍN

(Finals del s. XIX i principis s. XX: CRISI irreversible del paradigma wundtià)

• Poc abans de la Primera Guerra Mundial:

Hi ha poc progrés teòric en psicologia.

No hi ha un objecte ni un mètode acceptat per tots.

• Intents de resoldre anomalies: es crea la base per a nous paradigmes (escoles).

• Neix el 1912:
o Max WERTHEIMER (1880-1943) Praga.
o Wolfgang KÖHLER (1887-1967) Estònia.
o Kurt KOFFKA (1886-1941) Berlín.

ANTECEDENTS

• Els psicòlegs wundtians han estat estudiant la percepció humana, durant 20 anys, des
d’un prisma equivocat (els elements atomitzats). Gestalt: la percepció és holística, els
elements fan un tot.

• Fenomenologia Husserl i psicologia de l’acte de Brentano. Només el mètode

fenomenològic pot donar compte de la complexitat dels fenòmens psíquics: descripció
senzilla, directa, ingenua dels fenòmens que percep l’individu (estic alegre, trist...).

• Brentano: intencionalitat, o importància de les relacions. Gestalt: la nostra consciència

percep les coses organitzades en una estructura, establint relacions internes.

PRINCIPIS BÀSICS

1- Crítiques a l’anàlisi introspeccionista de la consciència.

2- L’ experiència no pot descomposar-se.

3- OBJECTE de la Psicologia: les GESTALTEN o percepcions globals d’objectes

significatius, la conducta molar.

4- MÈTODE: Observació fenomenològica i experimentació.

Fenomenologia: Apropament directe i descriptiu, ingenu, sense aprioris conceptuals o teòrics.

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Max Wertheimer

Sobre el moviment aparent o fenomen Phi (1912):

La percepció humana no és elementalista.

Percebim estructures que tenen una determinada relació.

El tot és més (o diferent) que la suma de les parts.

Estudi del pensament: Lògica vs. Oensament productiu.

Exemple: Recentrament.

Lleis de percepció: semblança, proximitat, continuïtat, tancament, destí comú, figura i fons
intercanviables i bona figura.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

4. Conductisme i neoconductisme
(Lectura de Skinner)

Antecedents

• Edward L. Thorndike (1874-1949):

- Estudi de la conducta animal. Aquest element és clau en l’aparició del conductisme.
Experiments amb gats.
- Estudis sobre l’aprenentatge. Enfocament associanista. Va elaborar una teoria de
l’aprenentatge que considera que la conducta és bàsicament adaptació al medi.
L’adaptació s’aconsegueix per l’aprenentage.
o Llei de l’efecte: les respostes correctes i adaptatives s’consegueixen quan
condueixen al plaer i a la satisfacció. La pràctica per sí mateixa no condueix a
l’aprenentage. Sense efectes satisfactoris, no es produeix l’associació de la
resposta amb l’estímul.
o Llei de l’exercici: com més es practica el vincle E-R, més unió s’obté.

Aprenentatge associatius

- Conductisme clàssic (Pavlov, Watson): Assosiació entre un estímul condicionat i un

incondicionat.
- Vs. Conductisme operant (Thorndike, Skinner): Assosiació entre una resposta i les seves
conseqüències.

JOHN BROADUS WATSON

- Objecte: Abandonar l’estudi de la consciència i estudiar la CONDUCTA.

- Tasca: predir i controlar la conducta.
- Mètode: qüestiona la introspecció. La psicologia ha de fer-se OBJECTIVA i centrar-se en
ALLÒ OBSERVABLE.
- La psicologia com a ciència de la conducta.

Modificació de conducta (Watson)

• “Doneu-me una dotzena de nens sans, ben formats, per tal que els eduqui, i jo em
comprometo a escollir-ne un a l’atzar i ensinistrar-lo per tal que es converteixi en un
especialista de qualsevol tipus que jo pugui escollir –metge, advocat, artista, home de
negocis o inclús captaire o lladre- prescindint del seu talent, inclinacions, tendències,
aptituds, vocacions i raça dels seus avantpassats”.

Evolució de Watson

L’obra de Watson va evolucionar molt al llarg del temps:

1. Etapa de formació i pre-conductista.

2. Conductisme metodològic (1913-1920).

3. Negació de la consciència i exageracions propagandístiques (1920-1930 aprox.)

1. ETAPA DE FORMACIÓ I PRE-CONDUCTISTA:

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Treball amb animals (rates, micos i ocells): Psicologia comparada.

• 1908 (als 30 anys): càtedra Psicologia humana.

• Esbós d’una psicologia basada en E → R, sense consciència ni introspecció.

Crisi de la consciència i atacs a la introspecció.

Experiència com a catedràtic.

Com explicar el pensament.

❖ 2. CONDUCTISME METODOLÒGIC:

MANIFEST conductista (1913).

Estudi de la conducta amb els mètodes objectius de la ciència, prescindint de la consciència,

sense afirmar-la ni negar-la.

- Dos pressupòsits teòrics:

L’organisme s’ajusta al medi ambient gràcies a les conductes instintives i als hàbits apresos.

Les respostes són determinades pels estímuls.

- Objectiu de la psicologia: predir i controlar la conducta.

“Donada una resposta poden predir-se els seus estímuls i donats uns estímuls, és
possible predir la resposta”.

• Gran interès per part dels psicòlegs aplicats.

• Desenvolupament infantil. Tres emocions innates en el nen: por, còlera i amor (les altres
són apreses).

NEOCONDUCTISTES DISCREPÀNCIES

Diferents interpretacions de:

- Ciència i paper de la teoria

- Aprenentatge: que s’aprèn perquè aprèn
- Conducta: concepció distinta de la conducta molar
o Gestalten-signes (Tolman)
o Conductes: adaptatives (Hull)
o Operants : (Skinner)

TOLMAN: CONDUCTISME PROPOSITIU

• Ciència de la conducta molar:

• Característiques de la conducta molar.
- Tenen una intenció: anar a o escapar de
- Tenen un efecte o modificació en l’ambient. Intercanvis amb el medi ambient. Ús
d’instruments.
- Són selectives: l’individu aprèn quina resposta executar per arribar al seu objectiu
seleccionant el camí més ràpid per a assolir-lo.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

• Propòsits i cognicions: quan s’arribi a la meta (rata i laberint) es calmarà la tensió

(afavoreix l’aprenentatge) , degut a que l’individu ha aconseguit el seu objectiu (saciar la
fam, comprar quelcom determinat...)
• Això tira per terra la teoria de Thornidke.
• Estava d’acord en que la psicologia havia de predir i controlar la conducta, però a
diferencia de Watson (explicar conducte observable fent referencia a entitats
observables ➔ es dedica molt a la fisiologia) , la conducta s’ha d’explicar fent referencia
a entitats que son inobservables

o B = f1 (S,H,T,P)

B: Conducta (behaviour)
S: estímuls ambientals, (stimuls)
H: Herència o dotació genètica (hereditary)
Y: aprenentatge o ensinistrament (entrenament)
previ (training)
P: inclinacions (apetitós) o aversions
psicològiques (phisiological)

Per Tolman són important les variables intermitjes

- Objectes de meta (propòsits): inclinacions o aversions

- Expectatives (cognicions): rates que esperen una determinada recompensa, completen
e laberint amb és lentitud i més errades quan la recompensa canvia per una menys
desitjable.

També és important l’aprenentatge de Gestalten-Signes

- Aprenentatge latent vs. Llei de l’efecte (Thorndike)

o Experiments amb tres grups de rates
- Diu que hi ha un mapa cognitiu en el cervell quan aprenen el laberint. Hi ha una orientació
espaial que era una qüestió muscular, graben els moviments que havien de fer per
resoldre un determinat recorregut.

HULL: CONDUCTISME DEDUCTIU

• Tots dos defensen que la psicologia estudia ales conductes molars.

• Aprenentatge: procés d’adquisició de connexions. Estímul➔ resposta.
• L’aprenentatge modifica la conducta en funció de l’experiència prèvia. Reducció de
desequilibris interns (impuls) i facilitació de l’adaptació.

Mètode hipotètic-deductiu

- Permetia fer afirmacions més vàlides i generals (que el mètode empíric-inductiu) amb el
suport de la lògica i les matemàtiques.
- També permetia fer afirmacions sobre els fenòmens complexes en els que operaven
diverses lleis o principis primaris.
- A partir de aquí, l’experimentació permetia corroborar les hipòtesis plantejades des de la
teoria.

SKINER

Orígens intel·lectuals: es va inspirar molt en...

- Teoria de l’evolució de Darwin

o Supervivència
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

o Adaptació
o Cultura
- Conductisme de Watson:
- Positivisme empirista

Inventa la caixa de Skinner:

A través d’aquesta caixa va poder fer molts experiments amb rates o coloms. Com funciona? Es
una caixa que administra estímuls i premis i càstigs. En aquest caixa hi ha al terra una graella
elèctrica que serveix per donar descarregues elèctriques. Es una caixa que té parets de vidre
que permeten veure l’animal com es comporta. La par superior esta oberta. Hi ha un altaveu que
permet emetre sons i a ‘esquerre una llum blava i vermella. Cosa important: hi ha una palanca
que s’aixeca i una finestreta estreta per on surt menjar o aigua quan es trepitja la palanqueta.
Aquesta caixa serveix per ensenyar a la rata i administrar-li reforçament positiu o càstig en funció
de la conducta que fa. Quan aquesta rata toca la palanca, poden passar dos coses: descàrrega
elèctrica o bé una boleta de menjar o aigua. Skinner col·locava una rata que prèviament li feia
passar gana o sed.

Diferencia amb Tolman i Hull: ell creu que la teoria on es necessària, el que es important és la
pràctica, l’empirisme. Frase famosa: “no hi ha millor teoria que una bona pràctica”.

SKINNER: CONUCTISME RADICAL

Prescindeix de l’organisme, el que li importa és allò observable de la conducta. Mètode ➔

condicionament operant: l’aprenentatge el que fa es que l’individu sigui capaç d’influir sobre el
seu medi ambient.

• Skinner estudia la conducta dels organisme

• Concepció de la naturalesa humana i el control social:
- Determinisme conducta
- La conducta humana està controla pel medi ambient social
- Possibilitat de millorar la condició humana modificant l’ambient
• Condicionament operant:

- Operants: respostes que operen sobre el medi ambient per obtenir un estímul reforçant.
Precedeixen de l’organisme
- Va formular alguns conceptes de reforçament: el reforçament és aquell estímul que
aconsegueix que una conducta es repeteixi en el futur. Per tant, si anem ala caixa de
Skinner el reforçament seria l’aigua. Quina és la conducta que jo vull reforçar? Que
aprengui la palanca. Aquest reforçament el puc administrar de diferents maneres:

Forma d’ensenyar a l’animal: com aprèn més ràpid?

o Raó fixe: jo li administra aquest reforçament per tant l’aigua, cada vegada que fa
un número determinat de cops a la palanca. Per exemple una raó fixe: quan
encara no ha après ha de ser una fixe de raó molt important. Cada vegada que
trepitja la palanca jo dono aigua (raó fixe) Administro cada tres cegades que
trepitja la palanca també és raó fixe.
▪ Avantatge: no he de gastar tant reforçament . Si li deixo de donar aigua,
deixarà de tocar la palanca.
o Raó variable: consisteix en no seguir cap seqüència fixe. Exemple: les maquines
tragaperras. L’animal sap que tu li acabaràs donant aigua després de tocar un
número indeterminat de vegades la palanca (de vegades la segona a vegades
la sisena).

- Quan la rata veu que no serveix de res ➔ s’extingeix

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

o Interval fix: so ha passat un minut i ha trepitjat, jo li dono aigua, sinó, no li dono.

La rata aprèn que cada x temps hi haurà aigua si abans lela ha trepitjat la
palanca. Trepitja i espera temps
o Interval variable: temps variable. Unes vegades és un minut altres 2o segons,
altres 2minuts. La rata ha d’haver trepitjat mínim un cop.

▪ Càstig: A vegades no aconsegueix que la conducta desaparegui. Aplicació d’una

conseqüència negativa després de jo haver fet la conducta. Quan jo castigo, el
que obtingut si que és a curt termini, però a llarg termini torna a aparèixer.
▪ Extinció: Apareix quan després de toca la palanca no succeeix res.
▪ Tant el càstig om la extinció aconsegueixen que la conducta es deixi de fer.
Extinció a llarg termini i càstig momentàniament.

Diferència: en el càstig hi ha afectes negatius psicològics i en la extinció no.

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

5. HUMANISME
La psicologia després de la 2a Guerra Mundial:

▪ Necessitat d’atendre els soldats que havien lluitat en la II Guerra Mundial afectats de
neurosi de guerra (estrès postraumàtic) i altres trastorns. Entrada dels psicòlegs als
hospitals. Fins llavors, la clínica era bàsicament psiquiàtrica.
▪ Els psicòlegs segueixen guanyant relleu en la clínica infantil, l’empresa i l’escola.
▪ Crítiques al neoconductisme i declivi en les universitats.
▪ En l’APA, els psicòlegs acadèmics desplaçats pels psicòlegs aplicats.
▪ Sorgeixen noves visions de l’ésser humà (finals de 1950 i principis de 1960) més
“revolucionàries”:
o Humanisme (“tercera força”). Més èxit en la teràpia.
o Cognitivisme (“revolució cognitiva”). Més arrelat en la universitat.

Entorn social i cultural dels anys 60:

- Dècada 1960: canvis socials i culturals

- Conflictes bèl·lics: Vietnam, Guerra Freda, revolució Cubana,etc.
- Moviments pels Drets Civils a EEUU.
- Moviments de lluita contra les desigualtats de gènere.
- Revolució sexual.
- Moviment hippie:
o Inspirat en la Generació Beat: inconformisme, rebuig de totes les ideologies
polítiques (per opressives), exaltació de la identitat de l’individu com a ésser únic,
drogues, llibertat sexual, filosofia oriental.
o Vida comunitària, nòmada.
o Renega de la guerra de Vietnam i del nacionalisme.
o Obrir les ments: drogues, llibertat sexual, filosofia i música oriental.
o Religiositat: budisme, hinduisme, indis americans.
- Psicodèlia (que fa manifestar-se l’ànima): drogues al·lucinògenes, com LSD.

Crisi del conductisme

▪ Crítiques a les teories neoconductistes de l’aprenentatge: dificultat per posar-se d’acord

en qüestions fonamentals (l’aprenentatge). Ús de conceptes inverificables.
▪ Crisi del positivisme lògic (empirisme).
▪ Etologia: Allò observat en rates no pot generalitzar-se, sense més, a altres espècies.
Límits a l’aprenentatge i força de l’instint. Experiment amb porcs que dipositen fitxes
en un lloc determinat.

Psicologia humanista: els inicis

- Proliferació d’escoles de psicoteràpia en la postguerra:

o Psicoanàlisi i psicoteràpies psicoanalítiques.
o Teràpia no directiva, centrada en el client (Carl Rogers).
o Teràpia racional-emotiva (Albert Ellis).
o Desensibilització sistemàtica (Joseph Wolpe).
- Moviment que aglutina molts psicòlegs contraris al conductisme i a la psicoanàlisi
freudiana.
o Fenomenòlegs i analistes existencials: Rollo May (1909-1994).
o Teories organísmiques: Kurt Goldstein (1878-1965).
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

o Psicoanalistes heterodoxes, seguidors d’Adler, Jung, Rank, Horney, Sullivan i

Fromm.
o Psicòlegs de la personalitat: Allport (1897-1967), Kelly (1905-1967).
- 1954: primers moviments de Maslow. Contactes amb psicòlegs interessats en unir forces
per enfrontar-se amb la deshumanització de la psicologia oficial.
- 1961: Journal of Humanistic Psychology.
- 1962: Sociedad Americana de Psicología Humanística.
- Allport, Rogers i Maslow: principals impulsors.

“LA TERCERA FORÇA”

L’humanisme es considera la tercera força, i es l’alternativa al conductisme i a la psicoanàlisi.

L’humanisme qüestiona...

- Del conductisme:
o Determinisme mecanicista (dels estímuls externs). Incapacitat per a estudiar les
experiències i valors subjectius.
- De la psicoanàlisi:
o Determinisme històric (del nostre passat).
o Visió pessimista de la naturalesa humana.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL HUMANISME:

• OBJECTE de la psicologia: l’ésser humà com a criatura única.

Idees, sentiments, ideals, valors.

Elecció, creativitat, autorealització.

Vivències subjectives.

• Concepció global de la persona.

• Autonomia personal i responsabilitat social.

• Potencial de desenvolupament.

• Orientació envers objectius: valors i recerca de sentit.

• Llibertat individual, elecció del propi destí.

• MÉTODE: Fenomenològic. Significat intrínsec dels fets observats, estudi de la

subjectivitat.

• Importància de la relació terapèutica.

DIFICULTATS DE LA PSICOLOGÍA HUMANISTA:

• Imprecissió conceptual:

Els criteris d’èxit terapèutic es defineixen en termes d’autorrealització, creixement, autenticitat,

que són difícils d’operativitzar.

• Aglutinament de moltes escoles convergents, sense una rigurosa metodologia, la qual

cosa els allunya de la universitat:

Teràpia centrada en el client, teràpia gestàltica, anàlisi transaccional, psicodrama, bioenergètica,

teràpia existencial.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

ABRAHAM MASLOW: AUTOREALITZACIÓ

(1908-1970)

Prestigi profesional. President de l’APA en 1967.

Estudis sobre la motivació: què busquen les

persones a la vida?

- Motius superiors
- Persones autorealitzades.

Teoria de la motivaci´: l’ésser huma és una

animal de desitjos. Jerarquía de les necessitats.

ALTRES AUTORS I ESCOLES DE PSICOLOGIA HUMANISTA

CARL ROGERS (1902-1987): Psicoteràpia centrada en el client.

- Teràpia “no directiva”.

- Confiança en la capacitat de la persona per dirigir la seva pròpia vida.
- Tendència innata a l’autorealització: a madurar, a expressar i activar totes les capacitats
de l’organisme.
- En aquest procés de creixement i en interacció amb el medi i els judicis dels altres, es
desenvolupa el concepte de si mateix.
- La dependència de les normes i valors socials dificulta la consideració positiva de si
mateix i el creixement personal, en obligar a pensar i actuar de manera incongruent amb
un mateix.
- Els problemes psicològics sorgeixen de la discrepància entre el si mateix real i el si
mateix tal i com és influït pels altres.

CARL ROGERS

La psicoteràpia centrada en el client es caracteritza per:

a) facilitar l’autorealització del client.

b) emfasitzar allò afectiu més que no pas allò intel·lectual.

c) accentuar la importància del present.

d) considerar la relació terapèutica com una experiència de creixement.

En la seva relació amb el client el terapeuta ha de:

̶ Mostrar una acceptació incondicional i consideració positiva del client.

̶ Empatia (comprendre el client des del punt de vista d’aquest).

̶ Congruència o autenticitat (comunicar els propis sentiments i experiències

internes).

La teràpia consisteix en: escoltar, acceptar, reflectir empàticament i clarificar els sentiments del
pacient.

FRITZ (FREDERICK) PERLS (1893-1970): Teràpia Gestalt

Cada persona és responsable de la seva conducta.

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Conflictes entre diferents aspectes de l’experiència del client: les seves necessitats i emocions, i
les demandes del medi.

La consciència de la persona pot resultar distorsionada o incomplerta al tractar d’evitar el

conflicte:

Tenir la impressió que un no és responsable dels propis problemes (i culpar els altres, les
circumstàncies ambientals o les forces internes).

I utilitzar mecanismes de defensa en les relacions interpersonals (ex. jocs manipuladors per a
satisfer les pròpies necessitats de forma indirecta).

Es veu el pacient com una sèrie de polaritats (manaire-submís, sociable-retret). La persona

tendeix a centrar-se sobre un pol i evitar l’altre, que produeix temor, construint defenses i
bloqueig.

L’objectiu fonamental de la teràpia Gestalt és restablir el procés de creixement del client.

FRITZ PERLS

Teràpia de gestalt

- S’ajuda el pacient a assimilar o fer seus els aspectes (sentiments, desitjos i impulsos) o
polaritats de si mateix que havia rebutjat i deixar de banda les característiques que
realment no li pertanyen.
- Prendre consciència d’un mateix és experimentar-se com a totalitat: reconèixer i integrar
totes les parts (formes de resolució).
- Això permet:
o Responsabilitzar-se de si mateix com realment s’és en lloc de defensar una
autoimatge parcialment falsa i internament en conflicte.
o Un alliberament de la tensió i augment de l’energia que es pot dedicar a
experimentar noves conductes.
- Tècniques: ús del present en la comunicació verbal, assenyalament del comportament
no verbal per tal que el client analitzi el seu significat, treball amb somnis. S’usen també
tècniques d’altres abordatges com el psicodrama de Moreno.

ROLLO MAY (1909-1994), IRVIN YALOM (1931- ). Psicologia Existencial:

- Ansietat vinculada a la mort, la llibertat, l’aïllament, el sentit de la vida.

- Resposta personal a: Què sóc? Què és la vida? Què és la mort? Per què visc?

- Acceptar la realitat i responsabilitzar-se de la pròpia vida.

VICTOR FRANKL (1905-1997). Logoteràpia:

- Ajudar en la recerca de sentit vital, significat de l’existència (crisis noògenes): per a què visc?

- Consciència i valors: amor, treball, actitud vital.

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

6. COGNITIVISME

Diferenciació de conceptes:

Cognitivisme: tradicions d’investigació a Europa sobre el pensament i la solució de problemes.

Primera meitat segle XX.

Psicologia cognitiva: orientació de la psicologia que es basa en com processem la informació.

Després de la 2ª Guerra Mundial. Impuls de la revolució tecnològica de la informàtica.

Teràpia cognitiva: modificar els patrons erronis de pensament dels clients. (A. Ellis, A. Beck).

6.1. Cognitivisme a Europa.

Durant la primera meitat del segle XX a Europa es manté l’interès per l’estudi dels processos
cognitius.

Es comparteix una visió activa de la ment.

• Alemanya: Escola Gestaltista de Berlín.

1924-1930 treballen juntes.
• Rússia: Escola de Moscú.

o Lev S. Vygotski (1896-1934): aprenentatge sociocultural.

o Alexander R. Lúria (1902-1977): neuropsicòleg, funcions corticals superiors
(afàsia).
o Alexei Leontiev (1903-1979): teoria de l’activitat.

• Regne Unit (Cambridge): Frederic C. Bartlett (1886-1969) → record i esquemes mentals.

EPISTEMOLOGIA GENÈTICA DE PIAGET

Impuls a la teoria del desenvolupament cognitiu infantil de Jean Piaget (1896-1980).

- Estudi dels orígens i del desenvolupament del coneixement:

– Què és el coneixement vertader? → EPISTEMOLOGIA.

– Com és que aprenem? → EPISTEMOLOGIA GENÈTICA.

Són necessaris dos estris:

– Elaborar una TEORIA que expliqui què i com coneixem.

– Fer INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA: problemes + preguntes obertes.

PIAGET

Desenvolupament intel·lectual: procés d’equilibri en les relacions amb el medi ambient.

Funcions:

– Acció: interacció física i simbòlica amb la realitat.

– Assimilació: transformació objectes del món físic en conceptes.

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

– Acomodació: modificació d’estructures cognitives per véncer les resistències de

l’ambient.

Quatre estadis en el desenvolupament intel·lectual:

- Etapa Sensoriomotora (0-2).

- Etapa preoperativa (2-7).
- Etapa operacions concretes (7-12).
- Etapa operacions formals (12-15).

El coneixement és una interpretació activa de les dades de l’experiència a la llum d’unes

estructures o esquemes previs.

PRECEDENTS DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA

Anys 50, renovat interès pels processos mentals.

• George A. Kelly (1905-1967), psicòleg de la personalitat. Proposa una teoria

constructivista: les persones desenvolupen hipòtesis sobre la realitat, que intenten
validar en l’experiència.
• Leon Festinger (1919-1989), psicologia social. Teoria de la dissonància cognitiva: les
cognicions inconsistents generen un estat emocional desagradable que ha de ser
corregit.

PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ

Revolució tecnològica de la informàtica:

Processament de la informació.

- Analogia entre l’ordinador i la ment (Turing, 1912-1954, matemàtic).

- Disseny dels primers programens emmagatzemables en la memòria de les
computadores (John Von Neumann, 1903-1957, matemàtic).

Teoria de la informació (Shannon, 1916-2001, enginyer elèctric).

– Teoria per medir la quantitat d’informació (bit, acrònim de binary digit) transmesa
per un canal.

6.2. PSICOLOGIA COGNITIVA

Expansió:

- Estudis sobre la memòria.

- Neisser: Psicologia Cognoscitiva (1967).
- Revistes en la dècada de 1970:

– Cognitive Psychology (1970); Cognition (1972)... Cognitive Therapy and

Research (1977).

– A España, Cognitiva (1988).

Divisió:

- Ciència cognitiva: estudiar el coneixement humà mitjançant la simulació per ordinador.

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

- Psicologia cognitiva: estudi dels processos mentals amb una metodologia experimental
en situacions controlades de laboratori.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS PSICOLOGIA COGNITIVA

1. Naturalesa i funcionament de la ment.

2. Ser humà com a subjecte actiu.

3. Els processos mentals són processos de còmput o processament de símbols.

4. No recorre a la neurofisiologia.

5. Importància de la lògica i de les matemàtiques.

6. Pluralisme metodològic.

CRÍTIQUES

1. Conductistes radicals: retorn al mentalisme del passat.

2. Crítica de l’analogia ment-ordinador: rebuig comparació amb una màquina. La ment
humana és més plàstica, tolera l’ambigüitat, es modula per les emocions i les
motivacions, etc.

TERÀPIA COGNITIVA

Objectiu: modificar patrons errònis de pensament que generen emocions disfuncionals i

dificultats conductuals.

Esquema: representació cognitiva de les experiències viscudes amb altres persones, situacions
i amb un mateix, que ajuda a organizar les experiències de la vida.

Problema: quan es dóna la tendència a mantenir auto-esquemes negatius malgrat existeixin

evidències contràries.

ESTRATÈGIES TERAPÈUTIQUES

- Facilitar noves conductes/experiències.

- Discriminar entre funcionament passat i present.
- Afegir objectivitat.
- Rescatar experiències recents d’èxit.
- Aliniar expectatives, sentiments anticipatoris, conductes, conseqüències i auto-
valoracions.

TERÀPIA RACIONAL-EMOTIVA (A.ELLIS)

❖ El patiment emocional és degut a que les persones construïm el món sobre la base de
creences irracionals, que mantenim.

Exemple:

1. És una necessitat extrema del ser humà adult ser estimat i aprovat per totes les persones
significatives de la seva comunitat.

2. Per a considerar-se un mateix valuós, s’ha de ser competent i capaç d’aconseguir qualsevol
cosa en tots els aspectes possibles.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

3. Certa classe de gent són vils i dolents i han de ser culpats i castigats per la seva maldat.

4. Es fatal i catastròfic el fet que les coses no vagin pel camí que a un li agradaria que fossin.

5. La desgràcia humana s’origina per causes externes i la gent té poca capacitat o cap de
controlar les seves penes i preocupacions.

6. Si alguna cosa és o pot ser perillosa o temible, un s’ha de sentir terriblement inquiet per aquesta
cosa i haurà de pensar constantment en la possibilitat de que això succeeixi.

7. És més fàcil evitar que afrontar certes responsabilitats i dificultats en la vida.

8. S’ha de dependre dels altres i es necessita a algú més fort en qui confiar.

9. La història passada d’un és un determinant decisiu de la conducta actual, i quelcom que va

succeir una vegada i el va commocionar ha de seguir afectant-lo indefinidament.

10. Hom ha de sentir-se molt preocupat pels problemes i les pertorbacions dels altres.

11.Invariablement existeix una solució precisa, correcta i perfecta pels problemes humans, i si
aquesta solució perfecta no es troba s’esdevé la catàstrofe.

Aquestes idees funcionen com a teories que el subjecte no està disposat a comprovar:
l’experiència ha d’acomodar-se al contingut d’aquestes idees i no a l’inrevés.

(A) Fracàs en una feina.

• Events Activadors (A)
Rebuig de la parella.
• Creences irracionals (B) (B) Què n’és d’horrible! Haig de tenir èxit. Soc

• Conseqüències emocionals (C) despreciable.

(C) Ansietat /Depressió / Sentir-se despreciable.
• Desafiar o qüestionar (D)
(D) Per què és horrible que jo fracassi? Qui ha dit que haig
aquestes creences de triomfar? Quina és l’evidència que sóc despreciable

• Efecte cognitiu nou (E) si fracasso o sóc rebutjat?

(E) No tinc l’obligació de triomfar, tot i que m’agradaria fer-

ho.
TERÀPIA COGNITIVA (A.BECK)

1. Contingut en la depressió: tríada cognitiva.

Visió negativa i distorsionada de SÍ MATEIX, DEL MÓN I DEL FUTUR..

2. Esquemes:

Patrons cognitius relativament estables en base als quals s’interpreten estímuls concrets o
conjunts de situacions.

3. Errors en el processament de la informació:

• Inferència arbitrària.

• Abstracció selectiva.

• Generalització excessiva.

• Maximització i minimització.

• Personalització.

• Raonament dicotòmic.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Teràpia: Reconèixer, interrompre i canviar pensaments, sentiments i conductes distorsionades.

7. TEORIES SISTÈMIQUES

ESCOLES SISTÈMIQUES

Anys 50

EEUU ➔ Escola interaccional del MRI (Mental Research Institute). Palo Alto, Califòrnia.
Bateson, Watzlawick et al.

➔ Model estructural. Salvador Minuchin.

EUROPA ➔ Escola de Milà (Itàlia) Mara Selvini et al.

Les influències recíproques entre aquestes escoles han estat molt freqüents.

TEORIA DELS SISTEMES

CARACTERÍSTIQUES COMUNS

Els models sistèmics emfasitzen el paper dels sistemes socials o, més exactament,
INTERPERSONALS.

SISTEMA: és un conjunt d’unitats d’interacció amb relacions entre elles. L’estat de cada unitat
es veu afectat, condicionat o depèn de l’estat de les altres unitats.

Per a comprendre la conducta i l’experiència d’un membre d’un sistema (p. ex.
un individu d’una família, un treballador d’una organització laboral, un estudiant d’una escola…)
cal considerar les experiències i conducta de la resta del seus membres.

ANÀLISI D’UN SISTEMA

Per a comprendre un sistema, cal considerar:

- Els seus ELEMENTS: qui el forma

- Les PROPIETATS i comportaments dels seus elements.
- La INTERACCIÓ entre ells, amb especial atenció a les pautes de comunicació.
- Les PROPIETATS de la totalitat: estructura, límits, regulació, adaptació als canvis, etc.

Una característica fonamental dels sistemes és que s’organitzen en processos de

RETROALIMENTACIÓ RECURSIVA: ex. la depressió d’una persona es manté perquè el seus
familiars li resolen tots els problemes i el fan sentir inútil.

TEORIA DELS SISTEMES FAMILIARS

Família: de víctima a victimitzadora.

Inicis de la dècada de 1950: la “unitat familiar” com a focus principal d’investigació i d’intervenció.

Entendre la família com a sistema comporta que la conducta i experiència d’un membre de la
família no es poden entendre separades de la de la resta dels seus membres.

Aclariments:

- Totes les orientacions teòriques poden treballar amb famílies i parelles.

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

- “Sistema” no és només una “família”. La societat, un individu, una organització (empresa,

hospital, escola, etc), el cervell i una cèl·lula també són sistemes.

La família, com a sistema, es composa de diversos subsistemes:

- Conjugal (marit-esposa).
- Parental (pare/mare-fill/a, pot arribar a incloure algun avi o fill amb funcions parentals).
- Germans.

A més, el sistema és obert, en tant que intercanvia informació amb el medi (context cultural,
polític, econòmic) i altres sistemes: escola, amics, treball…

Quatre aspectes del funcionament familiar:

A. Estructura.

B. Regulació.

C. Capacitat d’adaptació.

D. Comunicació.

A. ESTRUCTURA

Inclou:

- Grau de claredat o difusió dels límits entre els membres de la família (sistema). Són
les regles que defineixen qui participa amb qui i en quin tipus de situacions, i qui és exclòs
d’aquest tipus de situacions. Per ex.: Els nens no han de participar en les discussions
dels pares, els fills grans tenen certs drets negats als més petits, etc.
- Grau en què existeix una jerarquia (qui està a càrrec de qui i de què).
- Diferenciació: grau en que membres de la família tenen identitats separades sense
deixar de mantenir el sentit de la família com un tot.

Disfuncions importants associades a l’estructura familiar:

- Triangulació:

Consisteix en l’intent d’emmascarar els conflictes interpersonals entre dues persones, involucrant
a una tercera. Les característiques de la tercera persona, especialment els seus problemes, es
converteixen en el focus de les interaccions en les que participen les tres persones. Així, una
parella amb dificultats matrimonials pot centrar-se en algun trastorn d’un fill (problemes en
l’escola, drogoaddicció) en lloc de en els seus problemes matrimonials.

- Coalició:

Consisteix en la unió entre dos membres d’una família en contra d’un tercer. Per ex. progenitor i
fill en contra de l’altre progenitor.

B. INTERDEPENDÈNCIA I REGULACIÓ

Interdependència i regulació fa referència a la forma com la família regula i manté el seu balanç
d’interaccions. 2 patrons destacables:
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

- Causalitat circular. Més que de causalitat linial es parla de causalitat circular: la

interacció d’A depèn de la conducta de B, i la conducta de B depèn de la d’A.

Ex.: un membre de la parella recrimina l’altre, l’altre es retreu, el retraïment genera més
recriminacions.

Ex.: la capacitat d’iniciativa de B afavoreix la passivitat d’A i aquesta passivitat reforça la presa
d’iniciatives per part de B.

Homeòstasi: Els patrons d’interacció que existeixen en els sistemes tendeixen a ser molt
estables i predictibles, per tal que el sistema es mantingui. Qualsevol canvi percebut que
amenaci el sistema intentarà ser neutralitzat, ja sigui actuant sobre la persona desviada per tal
que s’adapti de nou, ja sigui relegant-la o expulsant-la, ja sigui mitjançant canvis compensatoris
per part d’un altre o altres membres del sistema.

Ex. Una dona critica el seu marit per la seva poca comunicació, amb la qual cosa la resposta
d’aquest és retraure’s encara més. Si en alguna ocasió ell explota dient que no vol parlar perquè
li preocupen coses de la seva feina, la dona, que suposadament volia estimular la comunicació,
pot contestar-li que només pensa en el seu treball. Aquest comentari podria tenir la funció de
restablir l’equilibri: manteniment de la distancia i nivell baix d’intimitat en la relació.

C. CAPACITAT D’ADAPTACIÓ O CANVI

Es refereix al grau en què el sistema pot canviar i desenvolupar un nou equilibri en resposta a
crisis o reptes a la seva estabilitat (naixement d’un fill, abandó de la llar per part d’un fill, entrada
en l’adolescència, canvi de residència, pèrdua del treball, mort del cònjuge, divorci, embaràs de
la filla adolescent, etc.).

D. COMUNICACIÓ

Cóm es comuniquen els membres de la família?

Axiomes de la comunicació → Watzlawick, Beavin i Jackson. (1967). Teoría de la comunicación

humana.

- És impossible no comunicar.
- Tota comunicació presenta un aspecte de contingut i un de relació.
- La relació pot ser simètrica o complementària.
- La interpretació del missatge depèn de la puntuació de la seqüència dels fets.

Les relacions poden ser simètriques o complementàries:

- Simètriques: es basen en la igualtat en la conducta d’interacció. Qualsevol dels

participants pot, per exemple, donar un consell o formular una crítica.
- Complementàries (jeràrquiques, polaritzades): aquelles en les que hi ha una gran
diferència en la conducta recíproca degut a que un membre està en una posició superior
respecte a l’altre (relacions entre professor-alumne, o pares i fills petits). Molts conflictes
relacionals estan basats en que un participant no accepta el tipus de relació que vol
l’altre.

La naturalesa d’una relació (o d’un context) depèn de la puntuació d’una sèrie d’esdeveniments
repetitius (qui fa què, a qui, en resposta a què) que introdueix el participant. S’anomena
puntuació a la forma d’organitzar els fets per tal de que formin una seqüència ordenada. La falta
d’acord respecte a la forma de puntuar els successos és una causa freqüent de conflictes.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Ex.: Un marit pot afirmar que el seu retraïment és degut als continus atacs de la seva esposa,
mentre que aquesta explica les seves critiques en funció de la passivitat del marit (és possible
que aquí hi hagi una causalitat circular, de retroalimentació recíproca).

Ex.: Un adolescent diu no estudiar batxillerat perquè els seus pares l’obliguen, mentre que
aquests pensen que és un gandul.

Ex. si algú creu que li tenen mania actuarà amb tanta prevenció i desconfiança que aquests es
comportaran de manera sospitosa i la persona ho prendrà com una confirmació de la seva
conjetura, etc.

Patrons negatius de comunicació (Kendall & Norton-Ford 1982/1988):

• Culpar i criticar sense veure la pròpia responsabilitat i/o sense motivació per canviar les
coses.
• Endevinar els pensaments dels altres i actuar en conseqüència sense preguntar-los
allò que pensen i senten.
• Fer afirmacions incomplertes (per ex. “estic enfadat”, sense especificar el per què).
• Prendre els esdeveniments modificables com si no ho fossin (“no puc aconseguir
que els meus fills em respectin”).
• Sobregeneralitzar (“mai puc aconseguir quelcom que valgui la pena”).

ETIOLOGIA DELS TRASTORNS

Els trastorns psicològics apareixen:

- Quan adaptar-se al sistema requereix pensar, sentir i/o actuar d’una manera que resulta
perjudicial per a una persona.

- Quan una persona intenta canviar les seves funcions o pautes d’interacció dintre del sistema
sense tenir poder o capacitat suficient per a vèncer o sortejar les resistències del sistema.

TEORIA DEL DOBLE VINCLE

Formulada por Gregory Bateson (1904-1980), Jackson, Haley y Weakland (1956) a Palo Alto,
Califòrnia.

Es basa en observacions sobre homeòstasi familiar i nivells de comunicació múltiples, sovint

contradictoris, en famílies amb un membre esquizofrènic.

Patrons de comunicació en les famílies amb un membre esquizofrènic

El significat obert i explícit d’una comunicació es contradiu amb l’implícit o “metamissatge”.

Més que per a tractar l’esquizofrènia, aquest plantejament subratlla la importància dels patrons
de comunicació familiar.

TERÀPIA

Motiu de consulta: Pacient problema. Des del punt de vista del motiu de consulta al psicòleg,
algú de la família (o sistema) es presenta assenyalant a un altre membre com el qui presenta el
problema. (ídem professor-escola respecte alumne).
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Anàlisi demanda: Expressió disfunció sistema. Des del punt de vista del psicòleg, el pacient
identificat és considerat com una expressió de la disfunció del sistema familiar (tot i que el
problema acompleix una funció dins la lògica interna del sistema).

Objectiu terapèutic: Canvis en el sistema. En conseqüència, la resolució del problema implica

canvis en el sistema i no simplement una modificació directa de les conductes problemàtiques.

La teràpia emfatitza el present i sol ser breu, normalment no passa de 20 sessions repartides
al llarg d’un màxim de dos anys.

Es reconeix la importància de la cordialitat i empatia per part del terapeuta, unides, generalment,
a un estil directiu per part d’aquest.

LA PARELLA: EVOLUCIÓ SEGLE XX

De “fins que la mort ens separi” a “fins que el divorci ens separi”.

Factors:

- Increment de l’esperança de vida.

- Canvis en el rol biopsicosocial de la dona.
- Canvis legals i socials.

Matrimoni monògam i romàntic. Amor com a primera motivació.

Entre 1400 i 1800:

- Esperança de vida curta.

- Durada matrimonis 10/20 anys.

Aproximadament 50% divorcis.

- 25% en els primers 7 anys.

- 25% abans dels 20 anys de matrimoni.