Tema 5: GESTALT

5.1 Introducció i Antecedents

Corrent de pensament dins la Psicologia
moderna
- Sorgeix a Alemanya a finals del S.XIX principis
del S.XX.
- Els principals representants van treballar al
Institut de Psicologia de la Universitat de Berlín.
- Disciplina plural (aplicable a gairebé tots els
fenòmens psicològics) va plantejar
interpretacions alternatives a la psicologia
alemanya del moment (Wundt) com també a les
tradicions nord-americanes com l’estructuralisme
i el funcionalisme (tema 8) o el conductisme
(tema 9).

GESTALT: terme sense traducció al

català/castellà precisa. Aproximadament: Configuració, forma, figura, aspecte, conformació, estructura,...
GESTALT: Psicologia científica, que s’ocupa de l’estudi de la consciència humana amb mètodes
experimentals. Objecte d’estudi: experiència, processos mentals i esdeveniments conscients.

KANT (1724-1804): Experiència conscient = Interacció entre estimulació sensorial i les accions de les
facultats de la ment. No es pot reduir a l’estimulació sensorial. És diferent als elements que la composen
La ment (segons Kant), o cervell (segons la Gestalt): “Afegeix” quelcom que no és present a la informació
sensorial. Canvia l’experiència sensorial, l’estructura, la organitza.
Important diferència entre percepció i sensació.

ERNST MACH (1838-1916). Físic i filòsof austríac

Diferencia dos tipus de percepcions que eren independents dels elements que les composaven:
⚫ Forma de l’espai: captem l’essència dels elements, independentment de les característiques sensorials.
Experimentem “l’essència de cercle”, encara que el cercle sigui petit, gran, vermell,...
⚫ Forma del temps: Una melodia es pot reconèixer independentment de la velocitat o temps de presentació
(més / menys ràpid)
Davant d’una gran varietat d’elements sensorials tenim una mateixa percepció.

Christian Von Ehrenfels (1859-1932)

⚫ Va estudiar amb Brentano
⚫ Va escriure Uber “Gestaltqualitäten” al 1890.
⚫ Va elaborar les teories sobre forma i temps de Mach, afirmant que les nostres percepcions contenen
Gestaltqualitäten (qualitats de la forma), que no estan contingudes en els elements d’una sensació.

Mach i Ehrenfels, basats en la idea de

- John Stuart Mill: química mental →les sensacions es fusionen podent emergir una sensació completament nova.
- Mill, Mach i Ehrenfels→ teories en que els elements encara eren necessaris per a fer sorgir la experiència de la forma.
La Gestalt donarà la volta a aquest raonament: el tot domina les parts (no al revés).
PSICOLOGIA DE L’ACTE
⚫ Franz Brentano i Carl Stumpf
⚫ Psicologia centrada en els ACTES de percebre, sentir o resoldre problemes.
⚫ No fer introspecció per estudiar els elements mentals sinó els fenòmens mentals
⚫ FENOMENOLOGIA. Wertheimer, Köhler i Koffka van ser alumnes de Carl Stumpf

5.2 Fundadors de la Ψ de la Gestalt

ESCOLA DE BERLÍN: Joves investigadors alemanys de la Universitat de Frankfurt i Berlín
⚫ MAX WERTHEIMER (1880-1943)
Neix a Praga. Estudia amb Ehrenfels i Stumpf. Es doctora amb Külpe a Würzburg. Desenvolupa les seves
idees principalment a Alemanya, entre Praga, Viena i Berlín. Amb la pressió del nazisme, marxa als EUA,
s’instal·la a Nova York.
⚫ WOLFGANG KÖHLER (1887-1967)
Nascut a Estònia. Va treballar sota la direcció de Carl Stumpf. L’Acadèmia Prussiana de Ciències, el convida
a l’estació d’antropoides de Tenerife, per a estudiar els ximpanzés (1914- 1920). Especulacions sobre el seu
paper d’espia per a l’exèrcit alemany durant la primera guerra mundial semblen confirmades, però quan els
nazis arriben al poder canvia completament de parer. El 1921 torna a Alemanya, i finalment marxa a EUA al
1935.
⚫ KURT KOFFKA (1886-1941)
Nascut a Berlín. Va treballar sota la direcció d’Stumpf. Era treballant amb Külpe a Wurzburg abans que
arribés Wertheimer. El 1927 accepta una plaça a EUA. Organitzador i sistematitzador de la Ψ de la Gestalt
(fonaments, principis, experiències,...): Principis de la Psicologia de la Gestalt (1935), que va permetre la
lectura en anglès.
Tots van ser estudiants o col·laboradors de Carl Stumpf (Ψ de l’acte)

5.3 Plantejaments teòrics i metodològics

Centraven el seu atac en l’elementarisme (Wundt, conductistes, funcionalistes, psicofísica... → enfocament molecular)
- Enfocament molar: l’experiència conscient no es pot reduir a elements sense distorsionar el significat real
- Psicologia holista (vs. l’elementarista o atomista)
- L’estudi de la consciència es centrava en l’experiència fenomenològica (fenomen: tal i com apareix, el que
es dona), de la conducta dirigida a un objectiu (intencionada).

Principi de totalitat: el fonament primari de la nostra experiència no el constitueixen els elements individuals
sinó al reves: cada part individual depèn del tot (Gestalt), i les seves qualitats estan determinades per
l’estructura en el qual s’integren.
EL TOT ÉS MÉS QUE LA SUMA DE LES PARTS, I ANTERIOR A AQUESTES.
- Caràcter primari de la Gestalt i secundari de les qualitats sensorials aïllades
- Les qualitats sensorials només apareixen posteriorment com a resultat de l'abstracció o elaboració
analítica.
Per exemple: Un jugador de bàsquet que faci de base ens semblarà baix al costat dels demés jugadors,
però molt alt al costat del locutor que l’entrevista al final del partit. Jugador de bàsquet = element; Escena =
el tot. Cada component ha de ser considerat com a part integrant d’un sistema dinàmic de relacions

- La construcció (Gestalt) és en certa manera independent de les peces (es poden substituir). Si
manca/manquen alguna peça/ces, l’estructura global encara es pot identificar.
- La realitat psíquica és unitària. Només es pot comprendre si s’enfoca el conjunt estructural.
- No s’ha d’estudiar la ment demostrant com els elements es combinen en el tot sinó com s’hi subordinen.
- La investigació psicològica es basava en l’anàlisi fenomenològic experimental, on el punt de partida eren
els fenòmens (gestalten) i no els elements sensorials aïllats.
- L’estudi es basa en l’experiència en tant la seva configuració i presència actual i global, sense
descompondre-la, combinant a la vegada la descripció, l’experimentació rigorosa i l’aplicació de les mates.

Condicions experimentals recreades amb el màx. realisme,el + semblants possibles a l’experiència habitual
⚫ Descripció de l’experiència directa tan natural i plena com sigui possible (Koffka, 1935)
⚫ L’experimentació i l’observació han d’anar de la mà (Koffka, 1935)
Utilitzaven el mètode introspectiu però no per a investigar peces aïllades (sensacions, sentiments,...), sinó
experiències globals amb significació, i intactes (no aïllades)
- No veiem pedaços de color verd, marró i blau, sinó que veiem un arbre, un cotxe,...

5.4 Percepció
5.4.1 Fenòmen Phi (moviment aparent)
MAX WERTHEIMER:
Sorgiment de la idea, considerada l’inici de la Gestalt
En tren camí de Viena (1910), intrigat per la percepció del moviment: fenomen Phi o moviment aparent→
- Les percepcions s’estructuren de forma diferent que l’estimulació sensorial.
- Percepció de moviment on no n’hi ha
- Estudi amb estroboscòpis i taquitoscòpis.

- Taquitoscòpi → aparell que permet presentar dos estímuls lluminosos en successió temporal i ritme pautat -
Possibilitat de mesurar les variacions de l’efecte percebut en funció del temps de separació entre les dues presentacions:
Successió, Simultaneïtat i Moviment Fenomen Phi.
- Successió: interval llarg entre presentacions (200 msg)
- Simultaneïtat (interval molt curt entre presentacions, 30 msg
- Moviment: interval d’aproximadament 60 msg.

LA LLUM NO ES MOU, ÉS EL INTERVAL DE PRESENTACIÓ QUE TÉ UNA DURADA DETERMINADA → el

sistema visual “omple buits”. / No és possible “veure els elements”

⚫ FENOMEN PHI o de moviment aparent.

- Excitacions continues i discontinues òptiques produeixen percepció semblant al moviment continu.
- L’aparença de moviment era una experiència diferent a la realitat física, que ja no es podia explicar en
termes elementaristes o mitjançant l’anàlisi sensorial.
No és el descobridor del moviment aparent (la creació de pel·lícules havia començat 25 anys abans)
SI va ser qui va explicar el fenomen en termes psicològics, d’una forma diferent →
- El tot era diferent a la suma de les parts, la Gestalt NO emergeix dels elements individuals.
- Allò significatiu és l’organització, no els elements
- Amb el fenomen Phi s’inicia l’escola de la Gestalt, al principi preocupada sobretot per la PERCEPIÓ
- Es comencen a postular diferents regles d’organització perceptiva
⚫ Isomorfisme I TEORIA DE CAMPS ⚫ LLEI DE PRAGNANZ
⚫ CONSTANCIA PERCEPTIVA ⚫ LLEIS GESTÀLTIQUES

5.4.2 Isomorfisme i teoria de camps

- Si no es podia explicar l’experiència de determinats fenòmens psicològics a traves dels processos
sensorials....com es podien explicar?
- Isomorfisme I TEORIA DE CAMPS

⚫ TEORIA DE CAMPS I ISOMORFISME

El cervell té camps de forces electroquímiques
que estan estructurats
- L’existència d’aquests camps és prèvia a
l’estímul sensorial. Quan aquest arriba interactua
amb el camp, hi influeix i és modificat.
- Experiència conscient:
- Interacció entre l’estímul sensorial i el
camp de força del cervell. Es creen
camps d’activitat.
- Els camps d’activitat cerebral (el tot)
transformen les dades sensorials (les
parts), i els atorga significat.

Van introduir la noció d’Isomorfisme psicofísic:

- Els patrons d’activitat del cervell i els patrons de l’experiència conscient són estructuralment equivalents
(no idèntics)
- La relació és per exemple, com la relació entre el mapa d’un país i el país real.

- Segons aquesta teoria, el cervell no és un receptor/registrador passiu d’informació sensorial.

- El funcionalisme, l’estructuralisme i el conductisme proposaven el contrari: les sensacions es combinaran
de forma automàtica (lleis d’associació)
- Gestalt: cervell és configuració dinàmica de forces que transformen la informació sensorial.

5.4.3 Llei de Prägnanz

PRÄGNANZ: essència o significat últim de l’experiència
- Les configuracions que es creaven, eren el resultat de les forces que interactuaven
- Aquestes forces físiques es distribueixen de la forma més senzilla i simètrica possible. Per tant, si seguim
l’isomorfisme psicofísic, les experiències mentals també seran simples i simètriques.

- La informació sensorial pot ser incompleta o fragmentada, però quan interactua amb un camp de força
cerebral, la informació s’organitza i es completa.
- Aquesta organització (experiència cognitiva resultant) sempre serà el més bona (simètrica, regular,
simple) com sigui possible.

5.4.4 Constància perceptiva

Davant d’estimulacions sensorials diferents, percebem el mateix objecte físic.
- Quan veiem algú de lluny, no suposem que mesura 30 cm., i quan s’acosta ja mesura 1.60 cm.
Això els empiristes ho expliquen a través de l’aprenentatge: aprenem a “corregir” aquestes diferencies. Gestalt: reflex
directe de l’activitat continuada del cervell → constància de color, de forma i de mida.

5.4.5 Lleis Gestaltiques ALTRES LLEIS GESTÀLTIQUES (organització perceptiva):

Lleis que actuen com a factors d’agrupació, que configuren els estímuls en estructures més simples i
conegudes, per a dotar-los de significat.

⚫ RELACIÓ FIGURA-FONS. La nostra percepció separa el camp perceptual en dues parts:

- Figura: és clar, uniforme, és el focus d’atenció (és dominant i destaca de l’entorn)
- Fons: difús, qualsevol cosa sobre la que no prestem atenció
- El conjunt figura-fons constitueix una totalitat o Gestalt
- En funció d’on posem el focus de la nostra atenció, podem canviar el fons per figura, i la figura per fons.

⚫ LLEI DE CONTINUITAT.
Els estímuls que tenen continuïtat amb d’altres estímuls, s’experimenten com a unitat perceptiva

⚫ LLEI DE PROXIMITAT ⚫ LLEI DE SEMBLANÇA

Quan els estímuls estan junts, Els objectes que són similars tendeixen a
es tendeixen a agrupar com a una unitat perceptiva agrupar-se com a unitat perceptiva

⚫ LLEI DE INCLUSIÓ
Quan hi ha més d’una figura, s’acostuma a veure la figura que conté major número d’elements.
Camuflatge. Aquesta llei va en contra dels empiristes que deien que la percepció de determinats elements
es basava en l’experiència.

⚫ LLEI DE TANCAMENT
Les figures incompletes s’acostumen a percebre com si fossin completes.
5.5 Aprenentatge i insight
- Fins ara hem vist l’estudi de la gestalt en tant la PERCEPCIÓ
- VAN ESTUDIAR ALTRES CAPACITATS COM L’APRENENTATGE
- KÖHLER va ser un dels que es va dedicar a explorar com es donava.
TANTEIG COGNITIU (vs tanteig conductual): resolució de problemes basat en l’exploració perceptiva de
l’entorn, intentant diferents solucions de forma cognitiva, fins que es trobava la solució.

Insight o Aprenentatge penetrant: (insight→ comprensió sobtada)

- Estudis amb ximpanzés
Per exemple, penjava un objecte desitjat (plàtan) i disposava en l’entorn objectes que podien servir per a
arribar-hi (pals, caixes,..)
▪ Solució: pujar sobre de la caixa, apilar-les.
▪ Solució: utilitzar un pal, ajuntar dos pals.
⚫ Problemes de “desviaments” → es pot veure el plàtan però no es pot arribar directament, ni amb objectes.

Estudis amb ximpanzés (etapes):

- Estadi de pre-solució: calibren la situació, proven diferents hipòtesis (tanteig cognitiu)
- Insight: de cop, l’animal “sap”, “entén”, “compren” allò que ha de fer per resoldre el problema.
- Problema resolt inclús abans d’actuar
- En la propera situació com aquesta repetirà sense titubeig.

Característiques de l’Insight
1) passen de pre-solució a solució de forma sobtada i completa
2) l’execució de l’acció-solució és uniforme i lliure d’errors
3) la solució és retinguda per un considerable període de temps
4) el principi obtingut es pot generalitzar a altres tipus de problemes

Experiments amb gallines:

⚫ Fase 1: Full blanc + menjar = retirada Full gris + menjar = menjar → reforç
⚫ Fase 2: Full gris / Full negre

Transposició: ⚫ Els animals no aprenen (E → R) sinó una relació, un principi

⚫ vs. Psicòlegs conductistes

- Representa considerar un tipus de conducta animal intel·ligent (vs conductistes)

- Capacitat per percebre i entendre les relacions estructurals i instrumentals→ capacitat simbòlica i intel·ligència.
- Solució no arriba per atzar (ni assaig-error), sinó fruit de la comprensió de la situació en tant la seva
estructura global i posterior reestructuració.

5.6 Pensament productiu

Wertheimer (El Pensamiento productivo, 1945) vs. pensament reproductiu (repetició mecànica)
- Aplicacions pedagògiques
- Els sistemes educatius imperants estaven basats en la repetició i memorització → impedien el desenvolupament de la
comprensió i creativitat
- Repetició i memorització només porta a aprenentatges trivials (número de telèfon)
- Gestalt: proposen tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la
comprensió.

- Problema = desequilibri cognitiu

- Solució = restabliment de l'harmonia cognitiva
- Aprenentatge i resolució de problemes: Són personalment satisfactoris.
Governats per reforç intrínsec (vs extrínsec)
Comprensió implica:
⚫ Factors emocionals, actituds, percepcions i intel·lectes.
⚫ S’ha d’ordenar i reordenar cognitivament el problema, fins a arribar a la solució →
⚫ Camp psicofísic: relació entre l’estímul i el subjecte → Diferent per a cada individu, tot i que objectivament és el
mateix estímul.
⚫ Per l’aprenentatge cada subjecte ha d’estructurar els elements de la tasca a realitzar

EXEMPLES: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

1) Sumar números de l’1 al 10 1+2+3+....+10 = ? Més ràpid si: 1+10 = 11; 2+9 = 11, 3+8 =11,.. 5 x 11=
55
2) RECORDAR LA SÈRIE: 1 4 9 1 6 2 5 3 6 4 9 6 4 8
- Un grup: memoritzar durant 15 segons - Altre grup: tractar de trobar patró
- Grup “memorístic”: només podien recordar alguns números. Una setmana després no en recordaven cap.
- Grup “Gestalt”: els podien recordar tots, també després d’algunes setmanes.

PENSAMENT PRODUCTIU:
⚫ Aprenentatge i resolució de problemes basats en aquests principis moltes avantatges sobre la simple
memorització mecànica

5.7 Tº de camps de Lewin

KURT LEWIN: Aspectes generals, Teoria de Camp, Espai de vida, Motivació, Conflicte i Dinàmica de grups.
- De família jueva, neix el 1890 a Prússia, actualment Polònia.
- Estudia biologia i medicina a les Universitats de Freiburg i Munich.
- Estudia psicologia a la universitat de Berlín. Stumpf.
- 1914 (1ªGM). S’allista a l’exèrcit . Condecorat amb la creu de ferro.
- Inicia activitat docent el 1921 com a ajudant al Dep. de Psicologia Aplicada de l’Institut Psicològic Berlinés
on treballa amb Wertheimer, Koffka i Köhler.
- Amb el nazisme emigra als EUA (1933)
- Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), Cambridge → Director del Centre d’Investigació en Dinàmica de Grups.
- No es considera fundador, sinó deixeble de la Gestalt.
- Fundador de la psicologia social, aportacions sobre les dinàmiques de grup.
- La seva obra és una aplicació dels principis de la Gestalt a temes com la MOTIVACIÓ, PERSONALITAT i
DINÀMIQUES DE GRUP.
- S’ha de restar importància a instints, mesures, tipologies,...
- Destacar importància de forces dinàmiques complexes que actuen sobre individu en un moment donat.
- Les forces dinàmiques (i no essències internes) determinen la conducta

Kurt Lewin i la TEORIA DEL CAMP

⚫ Comportament resultant d’un camp de forces que interactuen
⚫ Els components adquireixen valències + o – i actuen com a forces d’atracció o repulsió d’intensitat
variable.
⚫ Individu = un component més, considerat una unitat
⚫ Estat d’equilibri o tensió depèn de les forces que actuen
⚫ Conducta = resultant de la dinàmica de forces interactives

ESPAI DE VIDA (SUCCESSOS PSICOLÒGICS):

Totes les influències d’una persona en moment donat → coneixement de:
- Successos interiors (gana, pena, cansament)
- Successos exteriors (restaurants, altres persones, senyals de tràfic)
- Experiències anteriors (saber que algú és agradable o no)

PRINCIPI DE CONTEMPORANEÏTAT:
Un succés psicològic ho és sempre que són presents en l’espai de vida, nomes així podran influir en el
nostre pensament i conducta.
- Una experiència passada nomes serà un succés psicològic sempre que s’evoqui en el present (vs Freud).
- També poden ser successos imaginaris.

MOTIVACIÓ
- Les persones busquen un balanç psicològic.
- Necessitats psicològiques i biològiques creen tensió en l’espai de vida.
- La tensió es redueix amb la satisfacció de la necessitat
- Efecte Zeigarnik→ recordar més tasques incompletes que completes (en incompletes no s’ha reduït la tensió)→
exemple del cambrer

EL CONFLICTE
- Lewin va ser el primer en investigar el conflicte experimentalment
Descriu 3 tipus de conflicte:
⚫ Aproximació-aproximació: atracció per dos objectius agradables al mateix temps (pex. Excursió amb pares o jugar
amb amics; 2 llocs per anar de viatge) → possible desencant una vegada escollida una opció ⚫ Evitació-evitació: rebuig
de dos objectius desagradables al mateix temps (pex. Treballar o no tenir diners; estudiar o suspendre)
⚫ Aproximació-evitació: és el més difícil de resoldre perquè implica un únic objecte amb valència +/- (pex.
Pujar a un arbre però a la vegada fa por; anar a entrenar amb fred). Possibilitat de successius
acostaments/allunyaments

DINÀMICA DE GRUPS
- Aplica els principis Gestaltics als grups
- Grup = sistema físic / Cervell = sistema físic
- En els dos casos, la conducta dels elements individuals es determina per la configuració del camp
d’energia existent
- La naturalesa de la configuració del grup influirà molt en la conducta dels seus membres (interdependència
dinàmica entre els membres)
Estudia la influència dels estils de lideratge (experimentalment, Lewin, Lippitt i White, 1939)

Estils de lideratge: Lewin, Lippitt i White, 1939:

⚫ Grup democràtic: el líder anima a fer un anàlisis grupal i la participació de tots en la presa de decisions
▪ → grup altament productiu i amistós
⚫ Grup autoritari: El líder pren les decisions i despres comunica als demés que poden o no poden fer
▪ → grup altament agressiu
⚫ Grup laissez-faire: no es prenen decisions, i els membres poden fer el que volen.
▪ → grup improductiu
Conclouen que el líder influeix en la caracterització del grup (Gestalt) i a la vegada en l’actitud i productivitat
del grup.

5.8 Trajectòria i destí de la Gestalt

La Psicologia de la Gestalt després de 1933.
⚫ Koffka, Wertheimer i Köhler → EEUU
⚫ Migracions → Punt d’inflexió
⚫ Als EUA la Gestalt perd força per diverses raons:
- No suport de la ciència alemanya
- Dificultats idiomàtiques i de traducció
- Complexitat dels conceptes
- Absència suport acadèmic
- CONDUCTISME
Valuoses aportacions en diferents camps:
⚫ Psicologia escolar
⚫ Psicologia social
⚫ Psicologia de la personalitat
⚫ Psicodiagnòstic

5.9 Impacte
CRÍTIQUES
- Termes i conceptes centrals poc precisos i difícils de concretar experimentalment (Gestalt, llei prägnanz,
insight...)
- Els conductistes van atacar la preocupació de la Gestalt per la consciència → era un retrocés a l’antiga metafísica que
just s’acabava de superar

APORTACIONS:
- Oposició a l’estructuralisme i al conductisme extrem
- Enriquiment de la psicologia als EUA
- Influencia en casi tots els aspectes de la psicologia moderna