Personalitat Apunts

PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT
TEMA 5 _ PERSPECTIVA BIOLOGICO-FACTORIAL
TEMA 5 PERSPECTIVA BIOLOGICO-FACTORIAL
Els models temperamentals o no cognitius ubiquen les dimensions o tipus en algun dels àmbits
neurofisiològic, somàtic, afectiu o connatiu.
Psicològiques Constitucionals
Precientífiques · Psicoanalítiques · Escola francesa
Freudi, Adler, Jung Gall (2)
· Fisiològiques Sigaud (3)
Spranger (1) · Escola italiana
Lambroso (4)
Viola i Pende (5)
Científiques · Escola holandesa · Escola alemana
Heymans i Wiersma Kretschmer
Le Senne · Escola americana
Sheldon
· Escola francesa
Conman
Tipologies modernes
(1) Tipologia amb 6 tipus: teorètic, estètic, polític, econòmic, social i religiós
(2) Gall: Frenologia i fisiologia
(3) Sigaud: Precursor de les teories de Kretschmer i Sheldon
(4) Lambroso: Concepte del criminal nat
(5) Viola i Pende: Teoria basada en dos eixos
Autors Dimensió emocional Dimensió instintiva Dimensió social

Freud Super-ego Ego Id
Heymans i Wiersma Emotivitat Activitat Resonància o reacció
primària vs secundària
Kretschmer Leptosomàtic Atlètic Picnic
Esquizotímic Epileptoide Cicloide
Eysenck Neuroticisme Psicoticisme Extraversió
Gray BIS FFS BAS
Sensib càstig Sensib recompensa
Cloninger Evitació dolor Cerca novetat Dep recompensa
Zuckerman Neuroticisme o Cerca sensacions o Extraversió o sociabilitat
emocionalitat impulsivitat
1 · TIPOLOGIA LIBIDINAL DE FREUD (1931)
Es fonamenta en el grau de predomini de un dels tres sistemes (Super Ego, Efo, Id). D’aquest predomini
sorgeixen 3 tipus psicològics: l’obsessiu, el narcissista i l’eròtic, que poden combinar-se entre sí per formar
tipus intermitjos.
2 · MODEL CARACTEROLÒGIC TRIDIMENSIONAL DE HEYMANS I WIERSMA

(1909)
Van treballar durant la primera i segona dècada del s.XX (1906-1918).

Pioners de la psicologia de la personalitat, són els primers en fer-ho de manera científica, treballant amb
dades.
Molt influents fins als anys 60, quan van aparèixer els models d’Eysenck i Cattell.
Heymans i Wiersma no es van fiar gaire dels qüestionaris pq consideraven que l’autoavaluació no era molt
fiable. Així, van construir un qüestionari observacional de 90 preguntes que van repartir a 3000 metges de tot
el pais. D’aquesta manera van recollir milers de qüestionaris que van analitzar posteriorment amb anàlisi
estadístics bastant simples. Van concloure que tots aquells trets es podien classificar en tres dimensions.
Dimensions:
- emotivitat
facilitat amb la que es produeix una reacció emocional (variablitat dels estats d’anim)
correspón a la dimensió “intensitat” de Wundt
- activitat
disposició a actuar, a fer quelcom (no impulsivitat)
- primarietat vs secundarietat
manera ràpida o tardana amb la que el subjecte reacciona a les impressions rebudes.
correspón a la dimensió “canvi d’emocions” de Wundt
Partint per la mitjana, podem dicotomitzar cadascuna de les tres dimensions (alt/baix), que es podran
combinar de 8 maneres diferents. A partir de 3 dimensions dicotomitzades es generen doncs 8 tipologies:
E AP colèric
E AS passional
E nA P nerviós
E nA S sentimental
nE A P sanguini
nE A S flemàtic
nE nA P amorf
nE nA S apàtic
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA
NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
Crítica al model:
- no és un model explicatiu, sino descriptiu
- la dimensió “activitat” correlacional molt amb “primarietat/secundarietat” i per tant no són del
tot independents
Cap autor ha sapigut justificar l’aparició de 3 dimensions de la personalitat.

Desde la perspectiva de la psicologia evolucionista s’ha donat una explicació filogenètica, en la que es
considera que aquestes coincideixen amb 3 instints necessari per a la supervivència:
- instint de conservació: fugida, evitació davant del perill (dimensió de l’ansietat)
- intstint de reproducció: acostament, búsqueda de companyia (dimensió de l’estraversió)
- instint de defensa: lluitar, atac-fugida
3 · TIPOLOGIA CONSTITUCIONAL DE KRESTCHMER (1921)
Constitució i caràcter (1921)
Observant, s’adona que els “picnic” (Sancho Panza) tenen més tendència a ser esquisofrèncis. Dedueix
que els patologies són exageracions de la mormalitat hipòtesi de continuitat.
Coneixent la constitució física, podem conèiser les seves característiques psicològiques  hip
constitucional1
Per investigar aquestes 2 hipòtesis recorre a la investigació antropmètrica. Mesura el pes, l’alçada, el
perímetre del cap, la longitud dels braços, diferents proporcions, etc i ho analitza. Acaba classificant les
persones en:
- picnic gordo i no gaire alt, ventre voluminós
- atlètic predomini d’ossos i musculatura
- leptosomàtic prim, faccions anguloses
Un cop estudiar el biotipus , estudia les característiques psicològiques, que classifica:

- ciclotímic alts i baixos en els estats d’ànim
- esquizotímic sempre pensant i cabliant
- epileptoide lent de pensament i difícil de canviar, pensament circular, “viscós”
Dins de cadascuna d’aquestes característiques distingeix 3 estats

Ex. maníac-depressiu > cicloide >ciclotímic
Esquizofrènic > esquizoide > esquizotímic
4 · MODEL DELS COMPONENTS DE SHELDON (1942)
professor de Harvard  va portar els models constitucionals a EEUU

deixseble i continuador de Kretschmer, proposa una teoria constitucional relacionada amb la d’aquest.
Las variedades del temperamento (1942)
Parteix d’acceptar la hipòtesi constitucional, de la mateixa manera que Kretschmer, però critica el seu
radicalisme. La seva proposta innovadora és que, en lloc de parlar de tipus propiament dit, parla de
components. És una qüestió de graduació, ie que podem tenir diferents proporcions de cada tipus proposat
per Kretschmer; és un concepte gradual.
Va classificar les dades i va agrupar les persones segons tres components:

- endomorf formes rodones
- ectomorf formes allargades
- mesomorf formes musculades
1
Hipòtesi constitucional: la gent havia observat que els alts i prims eren més serioisi, mentre que els més grassonets
eren més oberts. No es clarifiva la relació causal entre les característiques físiques coroporals i les característiques
psicològiques
Assigna a cada persona els tres components i els gradua en 7 puntuacions, ie identifica a les persones amb
3 números que van del 1 al 7. Vol fer una precisió més acurada que la simple classificació.
La seva classificació desdel punt de vista de les característiques psicològiques:

- viscerotónic
actitud relaxada, amor al confort, interès pels aliments, interès per les persones, afectuós
individu sociable
Eysenck: extravertit
- somatotònic
actitud tensa, tendència a la inhibició, tendència a la soledad, emocions intenses i
abundants, rapidesa de reaccions, nerviós, reprimit
Eysenck: neuroticisme
- cerebrotònic
vigorós, actiu o emprenedor, agressiu, dominant i dur
individu amb una gran capacitat d’acció
Va correlacionar el biotipus amb el psicotipus de manera esbiaixada a favor de la seva teoria
L’enfocament constitucional s’ha criticat sobretot a partir del desenvolupament de la neurologia;

actualment, pel que fa al biotipus, interessa el sist endocrí, les hormones, els NT, els neuromoduladors...
La ment i l’organisme humans formen una unitat, la màxima expressió d’aquesta unitat són el treball de
Sheldon i Kretschmer.
Crítica: segons S&K diuen que el biotipus determina el psicotipus. Hi ha gent q opina al revès. Potser
ambdues són csq d’un tercer factor (filogènia)
Autor Factor I Factor II Factor III Enfocament

Sigaud Digestiu Muscular Cerebral Biotipus
Kretschmer Pcinic Atlètic Leptosomàtic Biotipus
Ciclotímic Epileptoide Esquizotímic Psicotipus
Sheldon Endomorf Mesomorf Ectomorf Biotipus
Viscerotònic Somatotònic Cerebrotònic Psicotipus
Tipologies constitucionals
.
5 · EL MODEL PEN DE HANS J. EYSENCK
5·1 El personatge i la seva obra
Eysenck (1916-1997)
És, sense cap mena de dubte, un dels psicòlegs més productius amb 73 llibres i 500 articles científics.
El seu amplíssim treball sembla tenir un únic objectiu: la formulació d’un model descriptiu de la
personalitat humana, i la fundamentació i explicació del mateix, mitjançant el recurs de la investigació
biològica.
Temes tractats per Eysenck:

- investigar l’estructura tridimensional i jeràrquica de la personalitat
- ha fonamentat la seva teoria mitjançant l’estudi dels determinants genètics i les bases
biològiques
- metodologia. Va utilitzar sistemàticament totes les metodologies
- el paper de la teoria. Creu que si no hi ha teoria no pot haver investigació empírica
- ha analitzat el problema de la mesura i ha desenvolupat instruments per a l’avaluació de les
grans dimensions
- diferències de sexe i gènere en la personalitat
- no només s’ha interessat per la personalitat normal, sino per la psicopatologia (va començar
treballant amb malalts)
- delinqûència i criminalitat. Relació entre certes estructures de la perso i delinqûència
- va aportar interessants punts de vista sobre les teràpies
- psicologia de la salud. Va estudiar el tabaquisme, el càncer, els infarts i quin és el grau de relació
d’aquestes malalties amb certs trets de la personalitat
- va fer considerables aportacions en l’àrea de la creativitat
- intel·ligència. Desde una via pròpiament biològica (P.evocats)
Influències en el model d’Eysenck:

- tipologia clàssica
- les 2 grans dimensions de Wundt (1)
- tipologia de Jung (2)
- tipologia dimensional de Heymans i Wiersma (3)
- tipologia constitucional de Kretschmer (4)
- teoria neurofisiològica de Pavlov (5)
- teoria de l’aprenentatge de Hull (6)
(1) Wundt havia reinterpretat la tipologia clàssica

neuroticisme d’Eysenck = intensitat emocions Wundt
(2) introversió/extroversió
Eysenck treballa molt la teoria de l’extraversió
(3) H & W proposen un model tridimensional
correspondència molt important amb 2 dimensions
la dimensió “activitat” de H&W té només alguns punts en comú amb el psicoticisme
(4) afecta a tot el model d’Eysenck
el punt de contacte més important és la dimensió de psicoticisme
(5) Pavlov era neurofisiòleg i bàsicament va estudiar mecanismes d’activació i inhibició, concepte que
Eysenck aplica a l’extraversió
(6) a més de donar-li importància a les influències ambientals ,també considera que l’aprenentatge té un
paper molt important.
“Una organización más o menos estable y duradera del carácter, temperamento, intelecto y físico de una
persona, que determina su adaptación única al ambiente.” (Eysenck, 1970)
En aquesta definició de la personalitat, Eysenck inclou aspectes físics, afectius, conductuals, cognitius i
intel·ligència
Eysenck es caracteritza per treballar dinàmicament, ie que a més de fer teoria també es dedica a la
investigació empírica. A més, a l’hora d’analitzar les dades obtingudes, Eysenck demostra ser un
exponent màxim de les dues metodologies principals, la correlacional i l’experimental.
A travès d’un llarg procès d’investigació, Eysenck aconsegueix identificar tres grans dimensions o tipus,
cadascun dels quals es conceptualitzen com un conjunt de trets correlacionats. En el llenguatge
metodològic de l’AF les dimensions són anomenades factors de 2n ordre i els trets, factors primaris.
Eysenck, en canvim anomena superfactors o factors d’ordres superior als primers i factors d’ordre inferior
als segons.
nivell de tipus
nivell de tret
nivell d’hàbit
nivell de respostes específiques
factor de 3r ordre
factor de 2n ordre
factor de 1er ordre
test o variables
Alguns autors com Cattell defensen que els factors de la personalitat poden interpretar-se com autèntiques
variables independents. Tanmateix, els factors obtinguts mitjançant l’AF, en general, són interpretats com
a conceptes amb un valor essencialment descriptiu, Eysenck comparteix aquest punt de vista.
5·2 El model PEN
Juntament amb el Big Five i el model de Cattell, és un del models de la personalitat més actuals.
En una primera època es va centrar en la investigació de les 2 principals dimensions que va identificar
com a neuroticisme i extraversió. Més endavant, als anys 60, va incloure una tercera dimensió: el
psicoticisme. L’acrònim PEN que s’utilitza actualment per fer referència a aquest model inverteix la
cronologia del procès d’investigació.
PSICOTICISME EXTRAVERSIÓ NEUROTICISME

Agressiu Sociable Ansiós
Fred Vivaç Deprimit
Egocèntric Actiu Sentiment de culpa
Impersonal Assertiu Baixa autoestima
Impulsiu2 Buscador de sensacions Tens
Antisocial Despreocupat Irracional
No empàtic Dominant Tímid
Creatiu Surgent3 Trist
Rígid Aventurer Emotiu
Dimensions i factors d’ordre inferioir del model PEN d’Eysenck
Neuroticisme
Predisposició a la neurosi
Fa referència a aquell superfactor que discrimina adequadament entre persones normals i neuròtics.
2
Impulsivitat no sociable
3
Surgència = impulsivitat compatible amb la bona socialització
Dimensió unipolar que s’extèn desde la normalitat representada per l’establitat emocional en la part baixa,
fins a l’inestabilitat emocional que s’associa a la part més elevada.
Psicoticisme
Predisposició a trastorns psicòtics o psicopàtics

Dimensió unipolar que s’extèn desde la normalitat representada pel control de la conducta i dels impulsos
a la part baixa, fins al descontrol de la conducta, l’agressivitat i el descontrol impulsos a la part alta.
Excel·lent predictor de les conductes antisocials.
Ha sofert innumerables crítiques, a les que Eysenck ha hagut de reaccionar.
Extraversió
Dimensió bipolar
5·3 Teories
Extraversió
La formulació de la teoria de l’extraversió o de l’arousal cortical (1967) tracta d’explicar les bases
biològiques d’aquesta dimensió. Segons aquesta, a major excitació del cortex els subjectes mostren menys
necessitat d’estimulació externa i com a csq d’això es comporten com a més introvertits i vice versa.
Així, en termes neurofisiològics, en un EEG els introvertits presentarien una falta de sincronia dels ritmes
alfa, mentre que els extrovertits presentarien un ritme alfa de baixa freqüència i una gran amplitud d’ones.
Estudis han confirmat aquestes hipòtesis, per tant la teoria d’Eysenck té una base biològica comprovada.
S’associa aquest fet amb la formació reticular ascendent, que produeix l’activació del cortex.
Les prediccions psicològiques atribuirien un excès de condicionament als introvertits i, per tant, una
conducta hipercontrolada. Pel que fa als extrovertits, es caracteritzarien per una manca de socialització ja
que el condicionament seria molt difícil per la baixa activació cortical, aquestes persones actuarien doncs
de manera molt més lliure i sense tabús. Aqueste hipòtesis s’han vist confirmades per diferents treballs.
Neuroticisme
Les diferències individuals en el neuroticisme es relacionen amb el SNV i molt especialment amb el
simpàtic. A més activación del SNV, més neuroticisme. El SNV s’activa desde la zona límbica, molt
especialment desde l’hipotàlem.
Aquesta teoria té molt menys suport que la de l’extraversió.
Psicoticisme
Per Eysenck, el psicoticisme és una dimensió unidimensional.

Trastorns psicòtics: esquizofrenia
Per Kretschmer es tracta d’una dimensió bipolar:
Esquizofrènic 0 Maníac-Depressiu
La teoria biològica que dóna suport al psicoticisme és molt més dèbil i menys desenvolupada que les
teories de l’arousal o de l’activació. En la seva formulació, Eysenck intenta explicar lal base biològica
d’aquesta dimensió referint-se principalment al metabolisme de la serotonina.
5·4 Mesura de les dimensions del model PEN
Construeix escales de mesura per (1) nens i adolescents i per (2) adolescents grans i adults.
Aquestes escales són:
- EPI: mesura el neuroticisme i l’extraversió (+ escala de sinceritat)
- EPQ-J(unior) i EPQ-A(dult): mesura el neuroticisme, l’extraversió i el psicoticisme (+

sinceritat)
- EPQ-A-R: revisió de l’EPQ-A
Els problemes que presenten són els següents:

- medeuxen el psicoticisme de manera molt patològica
- en l’EPQ_R intenta modificar aquesta problema
5·5 Correlats
- sexe
Les dones són més neuròtiques, puntuen més alt en la dimensió de Neuroticisme; també
tenen tots aquells trastorns relacionats (anorexia, depressió, ...).
Els homes puntuen més alt en la dimensió de Psicoticisme.
La dimensió d’Extraversió no presenta gran diferència entre ambdós sexes
- edat
Les tres dimensions disminueixen amb l’edat, sobretot a partir de l’adolescència, encara
que l’Extraversió ho fa menys marcadament.
- classe social
Les diferències es donen sobretot en les dimensions de Neuroticisme i Psicoticisme
A la classe social alta, tenen més problems de Neuroticisme i menys de Psicoticisme
que a la classe social baixa.
5·6 Crítica del model PEN
- Si el model PEN descriu tres dimensions, pq s’oblida de l’intel·ligència, pq ho separa?

- Hi ha 9 factors d’ordre inferior vs 22 ítems, hi ha un desfassament entre teoria i mesura, una
dimensió no es pot mesurar només amb 2 o 3 ítems.
- Com justifica els 9 factors?
6 · ELS 3 SISTEMES NEUROFISIOLÒGICS DE GRAY (1987)
Gray, deixeble d’Eysenck, formula un model bidimensional de la personalitat regit per l’ansietat i la
impulsivitat.
Dintre de la tradició neurofisiològica Gray, influenciat tant per l’escola de Moscú com pels treballs
d’Eysenck, descriu tres sistemes funcionals que regulen la conducta dels individus i que constitueixen el
suport neurofisiològic de les dimensions de la personalitat:
- el sist d’inhibició conductual (BIS, Behavioral Inhibition System) o d’evitació  ansietat
- el sist d’activació conductual (BAS, Behavioral Activacion System) o d’aproximació 
impulsivitat
- el sist d’atac/fugida (FFS, Fight, Flight System)
Enunciats (cf gràfic):

- al aumentar l’extraversió, aumenta la sensiblitat a la recompensa i disminueix la sensiblitat al
càstig
- al aumentar el neuroticisme, aumenta tant la sensiblitat a la recompensa com la sensiblitat al
càstig
- al passar d’introvertit a extrovertit, l’aument de la sensiblitat a la recompensa és més gran quan
el neuroticisme és alt
- al passar de neuroticisme baix a neuroticisme alt, l’aument de la sensiblitat al càstig és més gran
en els introvertits
Eysenck entén les dimensions psicològiques com el resultat de l’activació d’un sistema biològic que pot
activar-se tant per raons genètiques com per experiència.
Una crítica atribuible a aquest model es que no ha acabat d’associar una dimensió al FFS, encara que
aquesta no seria molt diferent del psicoticisme d’Eysenck.
neuròtic
Sensib càstig
Sensib premi
Impulsivitat
Ansietat
estable
introvertit extrovertit
7 · DIMENSIONS DE CLONINGER (1986)
Als anys ’80 Cloninger desenvolupa les tres dimensions del temperament a travès de tres linees
d’investigació diferents i paral·leles:
- investigació psicomètrica: tècniques, AF, correlacions, ...
- investigació neurofisiològica: relacions amb estructures cerebrals, NT, ...
- investigació psicopatològica
Als anys ’90 fa un treball psicomètric. Busca la relació del seu model amb els altres utilitzant les
tècniques de cadascun. (cerca novetat vs psicoticisme Eysenck).
La seva hipotesi inicial coincideix amb la de Gray ja que també conceptualitza les dimensions en funció
de la reactivitat dels sistemes biològics.
7·1 Components de la personalitat
Temperament
- cerca de la novetat (1)
- evitació del dolor (2)
- dependència de la recompensa (3)
- (persistència)
Caràcter
- autodeterminació (4)
- cooperativitat (5)
- auto-trascendència (6)
(1) Grau de sensibilitat pel que fa a les conductes exploratòries, la capacitat de respondre a estímuls
novedosos. Les persones que puntuen alt presenten conductes d’aproximació i búsqueda.
El sistema biològic que li dóna suport és el BAS.
Es relaciona tant amb el psicoticisme com amb l’extraversió.
(2) Tendència a reaccionar davant d’estímuls aversius (perills, càstig, ...)

El sistema biològic que li dóna suport és el BIS.
Es relaciona amb el neuroticisme d’Eysenck
(3) Tendència a respondre a premis o recompenses, així com tendència a mantenir els comportaments.
El sistema biològic que li dóna suport és el sistema de manteniment de la conducta.
(4) ser conseqüent amb els propis valors, amb les pròpies decisions, capacitat d’adeqüar la conducta als
valors propis.
(5) maduresa en el comportament de les relacions humanes, fa referència a l’altruisme, la generositat, la

solidaritat, ...
(6) fa referència a les creences religioses i espirituals de cada persona

Les tres dimensions de Cloninger
7·2 Investigació neurològica
Està centrada en l’estudi de 3 neurotransmissors:

- dopamina: associada al BAS
- serotonina: associada al BIS
- noradrenalina: associada al sistema de manteniment de la conudcta
La barreja dels neurotransmissors és responsable de:

- la personalitat normal
- la psicopatologia
- el desenvolupament humà
7·3 Mesura
Pel que fa a aquest tema, cal destacar que Cloninger desenvolupa tècniques com ara l’Inventari de
temperament i caràcter, que mesura les 7 dimensions presentades anteriorment.
Aplica les tècniques d’Eysenck i Gray, entre altres, junta tots els ítems, fa AF per analitzar la relación de
les seves dimensions amb les dels altres models.
Amb això pretén coneixer l’organitzación de la personalitat humana. Els resultats perfilen 4 grans
dimensions de la personalitat; tres d’elles es corresponen amb les d’Eysenck i la cuarta deriva d’una de
les branques del psicoticisme, en realitat format per l’agressió i el control.
8 · DIMENSIONS DE ZUCKERMAN (1991)
Aquesta presentació tridimensional el·laborada per Zuckerman guarda també un estret paral·lelisme amb
el model PEN. A partir de la factorització de gran quantitat d’informació emergeixen tres superfactors:
- l’Extraversió o Sociablitat
- el Neuroticisme o Emocionalitat
- la Impulsivitat, Cerca de sensacions i Psicoticisme
La major part del treball de Zuckerman es centra en la dimensió “Cerca de sensacions”.
Va començar a treballar als anys´60 sobre la deprivació sensorial. Els experiments consistien en aïllar
completament (tots els sentits) a individus voluntaris en una habitació. Dels resultats obtinguts va
concloure que hi ha dos tipus de persones: unes que no poden soportar aquest aïllament i unes altres
capaces de soportar millor aquesta situació; d’aquí va sorgir la dimensió de cerca de sensacions.
8·1 Correlats
Va trobar que la cerca de sensacions es relaciona molt amb:

- les drogues (el grau d’aquesta dimensió és doncs un bon predictor del consum de drogues)
- les relacions sexuals ( a més cerca de sensacions, més promiscuitat i infidelitat)
- la necessitat d’assumir riscos (físics, financers, ...)
- les creences heterodoxes (relacionat amb les sectes)
- l’esoterisme, allò desconegut
Altres correlats:
- sexe: la dimensió (cerca de sensacions) es dóna més en els homes
- edat: estudis longitudinals mostren que hi ha una disminució a partir de l’adolescència
8·2 Subdimensinos
La cerca de sensacions correlaciona altament amb el psicoticisme i l’extraversió, estem doncs parlant
d’una dimensió complexa. Zuckerman troba 4 subdimensions:
- cerca d’aventura i risc (ex. esportistes de risc) relacionat amb l’extraversió d’Eysenck
- cerca d’experiències (ex. drogadictes) relacionat amb el psicoticisme d’Eysenck
- desinhibició (ex. psicòpates) relacionat amb el psicoticisme d’Eysenck
- avorriment relacionat amb l’extraversió d’Eysenck
8·3 Investigacions
Investigació biològica
Les investigacions biològiques condueixen a la hormona MAO, que influeix en el funcionament dels
neurotransmissors.
El nivell de MAO és inversament proporcional al de la cerca de sensacions; ie a menys MAO, més cerca
de sensacions.
Investigació psicomètrica
D’una manera molt semblant a la de Kloninger, fa investigacions psicomètriques (ZKPQ, SSS) i, al igual
que aquest, perfila 4 dimensions.
Extroversió Neuroticisme Impulsivitat

Sociabilitat Emocionalitat Psicoticisme
Extroversió Activitat Neuroticisme Psicoticisme

Agressivitat
Sociabilitat Emocionalitat Impulsivitat
Extroversió Activitat Por Ansietat Control Impulsivitat

Agressivitat
Sociabilitat
Estructura factorial de la personalitat
En el seu últim estudi, Zuckerman va concloure l’existència de 4 factors: els tres proposats per Eysenck i
un quart fent referència a la voluntat.
9 · EL MODEL DE TOUS
Psicologia de la personalitat (1986)
Aquest model pretén ser un model integrador d’altres models.
Les seves coordenades reflecteixen:

x: extraversió/introversio
y: neuroticisme
Té diversos cercles concèntrics:

- 4 tipus clàssics en funció de les 2 coordenades
- model d’Eysenck ( el primer model, el bidimensional), on tenim els factors d’ordre inferior
- model de Gray (ansietat/impulsivitat)
Ho relaciona amb estudis sobre l’especialitzacio hemisfèrica. Això té una gran importància perque
determina aspectes cognitius:
- esquerra: selecció selectiva, focal, concentrada o processament analític ( o serial)
- dreta: atenció dispersa, ie que la persona pot estar atenta a diverses coses alhora. Hi ha un
processament paral·lel o holístic.
TEMA 6 PERSPECTIVA LEXICO-FACTORIAL
1 · EL MODEL DE GUILFORD
Model destacable, en especial per haver estat el primer el·laborat de forma sistemàtica amb metodologia
factorial, així com per les seves elevades coincidències amb els models d’ Eysenck i Cattell. Normalment
se li atribueix un important valor històric, però avui no figura entre els de màxima actualitat.
Salud emocional
Activitat social Introv/Extrov Estabilitat emocional Paranoidisme
- ascendència4 - ratimia5 - inestabilitat - objectivitat - masculiniat7

- sociabilitat - reflexivitat6 - depressió - amigable
- activitat general - neurosis - relacions personals
- inferioritat
- objectivitat
Estructura jeràrquica del temperament de Guilford
2 · EL MODEL DE CATTELL
2·1 El personatge i la seva obra
Raymond B. Cattell (1905-1998) va nèixer a Anglaterr i es va licenciar en física i química a la universitat

de Londres. Més tard es va interessar per la psicología i pels problemes socials en general. Va treballar
com a ajudant de Spearman, el creador de lànàlisi factorial. Al traslladarse als EEUU va conèiser i
treballar amb Thormdike, Allport, Murray i Sheldon.
La seva monumental obra inclou unes 500 publicacions científiques: aproximadament 40 llibres i 450
articles. A excepció d’Eysenck, és l’autor més prolífic de tota la història de la psicologia científica.
4
Dominància, lideratge
5
Inhibició, retracció
6
pensar molt, cabilar
7
dimensió molt estudiada a finals de segle, es pensava que tenia a veure amb la homosexualiat
Els interessos de Cattell són increiblement amplis:

- estructura de la personalitat
- dinàmica de la personalitat (interessos, impulsos, sentiments)
- psicopatologia. Construeix un model psicopatològic de la personalitat
- avaluació de la personalitat. Desenvolupa diferents escales, a destacar el 16PF
- intel·ligència. Desenvolupa les teories de la intel·ligència fluida i de la intel·ligència
cristal·litzada
- mesura de la intel·ligència. Desenvolupa les escales d’intel·ligència lliure de cultura
- creativitat
- metodologia. Contribueix al desnvolupament de l’AF i desenvolupa l’anomenada metodologia
multivariada
- va fundar l’IPAT (Institute for Personalitiy and Ability Testing)
2·2 Investigació de la estructuració de la personalitat
El punt de partida dels treballs de Cattell és la hipòtesi lèxica formulada al segle XIX per Galton, segons
la qual tots els trets apareixen plasmats en el llenguatge comú.
Allport i Odbert (1936) havien aïllat aproximadament 18000 termes descriptors de la personalitat. Amb
posterioritat els van reduïr a 4500. cattell va continuar aquest treball obtenint 171 variables bipolars. Amb
elles va construir escales de calificació (de tipus Lickert); va analitzar els resultats obtinguts mitjançant
AF i va identificar 36 categories de descriptors.
En multiples investigacions posteriors, Cattell va identificar 16 trets font que, segons ell, constitueixen les
unitats bàsiques de la personalitat.
Polo bajo Polo elevado
A– Reservado y distante vs Sociable y afectuoso A+

B– Menos inteligente vs Más inteligente B+
C– Inestable emocional vs Estable emocional C+
E– Sumiso y humilde vs Dominante y agresivo E+
F– Sobrio y taciturno vs Entusiasta, surgente F+
G– Poca fuerza del superego vs Consciente y moralista G+
H– Inhibido y tímido vs Desinhibido y atrevido H+
I– Duro e inconmovible vs Tierno y sensible I+
L– Confiado y adaptable vs Desconfiado y suspicaz L+
M– Práctico y realista vs Imaginativo y bohemio M+
N– Franco y llano vs Astuto y cortés N+
O– Seguro y plácido vs Aprensivo y culpabilizado O+
Q1 – Conservador y tolerante vs Liberal y radical Q1 +
Q2 – Dependiente del grupo vs Autosuficiente Q2 +
Q3 – Indisciplinado y laxo vs Controlado y escrupuloso Q3 +
Q4 – Relajado y tranquilo vs Tenso y frustrado Q4 +
Trets fonamentals de personalitat del model de Cattell
En el llarg procès d’investigació de la personalitat Cattell va utilitzar 3 tècniques o tipus de dades:

- dades L (life), que són registres de la vida quotidiana
- dades Q (questionnaires), que procedeixen de qüestionaris autoevaluatius
- dades T (objective test), que deriven de tests objectius
Cattell sempre va defensar la hipòtesis de que els trets fonamentals de la personalitat haurien d’aparèixer
tant si s’aplica l’AF a les dades L com a les dades Q o les dades T. De fet els dotze primers trets de la
llista van ser identificats amb les dades L en un primer moment, i també amb les dades Q més endavant.
Cattell va considerar que les dades L podíen servir, a més, per validar les dades Q, que són les més fàcils
d’utilitzar, però també les que possibiliten una major distorsió i falsificació. Els 4 útlims trets de la llista
només van poder ser identificats mitjançant les dades Q. D’altra banda, la investigació de les dades T va
conduir a la identificació de 21 trets que no corresponien amb els 16 trets font temperamentals. La
hipòtesis de Cattell, per tant, va funcionar bastant bé amb les dades L i Q, peró menys amb les dades T.
De fet, les dades T, en comparació amb les Q i T, es situen en un nivell de generalitat més elevat,
explicatn així la falta de coïncidència. En general, presenten un major paral·lelisme amb els factors de
segon ordre comentats a continuació.
Els factors primaris de personalitat d’aquest model no són independents, sino que estan
intercorrelacionats. És per això mateix que és possible extreure factors de segon ordre:
- ansietat: C-, O-, Q4+, L+, H-, Q3– (neuroticisme Eysenck)
- extraversió: A+, F+, Q2–, H+, E+ (extraversió Eysenck)
- duresa: I-, M-, A- (psicoticisme Eysenck)
- socialització: G+, Q3+ (responsabilitat model B5)
- indepndència: B+, E+, M+, Q1+, Q2+ (obertura)
2·3 Valoració crítica
Cattell va presentar 16 trets bàsics de la personalitat de forma bipolar, i va descriure ambdós pols (positiu
i negatiu) normalment amb adjectius. Tanmateix, tret d’alguna excepció, no són bipolars en cap sentit.
Alguns d’aquests trets, en especial la primera meitat de la llista, es despacen des de una puntació que
reflecteix conductes inadaptades en el pol baix cap a una puntuació d’adaptació en el pol elevat, sent les
puntuacions mitjanes acceptables però no excel·lents. Puntuar molt baix implica una certa patología,
mentres que puntuar molt elevat és indicatiu de salut mental.
3 · EL MODEL BIG FIVE
El model pentafactorial de la personalitat actualment conegut com a Big Five o Five Factor Model es va
imposar com la alternativa de major actualitat a la última dècada del segle XX. No ha sorgit de cap
investigació concreta, sino de la confluència de dotzenes de treballs enmarcats principalment en la
tradició de l’anàlisi lèxic, però també en l’anàlisi de qüestionaris.
Fins als anys 80 els models de la personalitat existents, basats en l’el·laboració factorial, oferien una
panoràmica falta de coherència, en especial per les discrepàncies en el nobre de factors. El model Big
Five va sorgir doncs com un intent d’articular i compatibilitzar els diferents enfocaments.
Tradició lèxica Qüestionaris

Big Five FFM
Galton, 1884 Costa & McGrae, 1980, 1985, 1989 (*)

Clages, 1926, 1932
Baugmarten, 1933 Cloninger, 1993
Zuckerman, 1993
Allport & Odbert, 1936 (*)
Cattell, 1943
Fiske, 1949
Tupes & Christal, 1961
Norman, 1963 (*)
Goldberg, 1981 (*)
Beadbody, 1987
Digman, 1988
Perspectiva lèxica vs. anàlisi de qüestionaris
3·1 La perspectiva lèxica i les escales de calificació
L’estructura pentafactorial de la personalitat s’ha anat perfilant principalment gràcies a una sèrie de
treballs centrats en l’anàlisi del llenguatge i l’utilització d’escales de calificació de la conducta. Les dades
obtingudes s’han sotmès sistemàticament a l’AF. Els resultats han conduit a la identificació consistent de
5 factors de personalitat: els Cinc Grans.
Molts autors han identificat 5 factors, que s’han interpretat de forma similar, malgrat que no sempre
coincideix la nomenclatura per etiquetar-los. Els 5 factors que emergeixen d’aquests treballs solen
identificar-se amb els següents noms:
- extraversió, surgència
- agradabilitat, afabilitat, cordialitat (agreeableness)
- consciència, autocontrol, responsabilitat (conscientiousness)
- neuroticisme, estabilitat emocional
- intel·lecte, cultura, intel·ligència, obertura
Procès metodològic seguit per a establir les cinc grans dimensions de la personalitat:
1- àmplia selección de termes descriptors de la personalitat del llenguatge natural
2- reducció dels descriptors fins a arribar a un nombre que resulti manipulable, però conservant la
representativitat del conjunt inicial
3- el·laboració d’escales de calificació amb els termes seleccionats. Aquestes escales poden
utilitzar-se de dues maneres: fent autoavaluació o avaluació externa
4- anàlisi factorial
3·2 L’anàlisi de qüestionaris
Alguns autors, influenciats principalment per la consistència dels resultats de la investigació lèxica, es
van centrar en la cerca de la estructura de la personalitat mitjançant la factorització d’amplis grups
d’ítems procedents dels diversos qüestionaris existents. Amb aquest procediment s’esperava trobar també
les cinc dimensions postulades pels analistes del llenguatge.
Els màxims representants d’aquesta corrent d’investigació són Costa i Mc Grae. Els seus primers treballs
els van conduir a un model tridimensional. A partir de l’anàlisi del 16PF van identificar tres clusters
d’escales que representaven una primera aproximació a les dimensions NEO.
N: Neuroticisme correspón a l’homònim d’Eysenck. Un neuroticisme alt correspón a emocions

negatives, molt intenses i amb molta inestabilitat emocional; mentres que una
puntuació baixa indica normalitat. Aquesta dimensió es conceptualitza com a
emocional però aquesta denominació suposa un problema ja que totes les
dimensions impliquen emocions.
E: Extraversió correspón a l’homònim d’Eysenck. Una puntuació alta correspón a una persona
comunicativa, activa, sociable, etc.
O: Obertura obertura a l’experiència en àrees com la fantasia, l’estètica, els sentiments, les
accions, les idees i els valors. Aquest factor, d’àmbit cognitiu, suposa una
obertura externa però també interna.
Una sèrie d’investigacions posteriors van conduir a Costa i Mc Grae a introduir dues noves dimensions al
model NEO:
A: Afabilitat (agreeableness) amabilitat, cordialitat o afabilitat. És el contrari de

psicoticisme: bon caràcter, bondadós, no agressiu, altruista,, etc. Podem doncs
arribar a dir que es tracta del mateix factor.
C: Responsabilitat (conscientiousness) és la novetat introduïda per aquest model. Altres autors

l’anomenen consciència, autocontrol o rectitud. Les seves facetes són la
competència, l’ordre, el sentiment de deure, la necessitat de logro,
l’autodisciplina i la deliberació.
El nou model va conduir al desenvolupament d’una tècnica d’avaluació, coneguda com a NEO-PI. Uns
anys més tard va ser revisada, donant lloc al NEO-PI-R.
En el procès d’el·laboració d’aquest model es poden distingir dues etapes principals. En la primera els
seus autors van identificar les cinc grans dimensions, emntres que a la segona les van desglossar en
factors d’ordre inferior que van anomenar facetes. Aquest procès d’el·laboració és invers al seguit per
Cattell.
Al constatar la consistència transcultural a països com Alemania, Portugal, Xina, Corea i Japó, Costa i Mc
Grae van concloure a favor de l’estructura comú de la personalitat humana, reconeguent així la
possibilitat d’existència d’uns components genètics explicatius d’aquesta estructura universal.
El FFM en diferents àmbits
En l’àmbit educatiu s’ha estudiat la relació entre els perfils de personalitat i el rendiment acadèmic, i s’ha
constatat que la Obertura i la Responsabilitat presenten una associació important amb els nivells d’èxit en
diverse matèries. L’Extraversió també correlaciona, més o menys finsa als 14-15 anys, positivament amb
el rendiment escolar, mentre que a partir d’aquesta edat ho fa negativament. Una de les raons és que els
introvertits processen millor la informació.
En l’àmbit de la salut s’ha investigat la relació entre els diversos trastorns de personalitat i els diferents
perfils obtinguts en el NEO-PI-R. S’ha vist que el factor Responsablitiat correlaciona positivament amb la
salut pq es tenen uns hàbits més sans relacionats amb l’alimentació, el dormir. Tenen també hàbits més
seguts i per tant menys accidents. Tenen millors hàbits higièncis, menys hàbits adictius i millor estatus
social. Les malalties cardiovasculars es relacionen amb hostilitat, agressivitat (perfil tipus A). El càncer
està relacionat amb el Neuroticisme. Hi ha una relació important entre el model dels 5 factors i
psicopatologies (ex. Una anorèxica puntua molt alt en Neuroticisme així com en Responsabilitat).
4 · VALORACIÓ CRÍTICA DELS MODELS PENTAFACTORIALS
4·1 El nombre de dimensions
El model de personalitat de les Cinc Grans dimensions, en el seu estat actual de desenvolupament, no pot
ser considerat una teoría de la personalitat. Els cinc factors s’han formulat des de un empirisme cec,
utilitzant l’AF. No existeix cap teoria prèvia, que hagi servit de guia per planificar les investigacions
empíriques. Si realment el FFM cumplís amb les exigències pròpies d’una teoria completa hauria de
justificar, entre altres coses, per què furmula cinc dimensions. A més, també hauria d’explicar per què són
específicament aquestes i no unes altres.
4·2 L’ordre de les dimensions
L’ordre en què es presenten les Big Five no és una qüestió sense importància. Al contrari, té una
importància perque es tracta d’un fet que s’hauria de relacionar amb la naturalesa de les dimensions i amb
la hipot`tica dinàmica del seu funcionament.
FACTORS I II III IV V
Norman E A C N I
(1963) Surgència Afabilitat Escrupolositat Estabilitat em. Intelecte
Costa i Mc Grae N E O (I) A C
(1992) Neuroticisme Extraversió Obertura Amabilitat Responsabilitat
John O (I) C E A N
(1990) Obertura Conciència Extraversió Afabilitat Neuroticisme
Russell i Karol E An (N) A I C
(1994) Extraversió Ansietat Duresa Independència Autocontrol
Lluís – Font An (N) H (A) E C I
(2002) Ansietat Hostilitat Extraversió Autocontrol Intelecte
Ordre de presentació dels factors en el model de les Big Five, segons diferents autors
TEMA 7 PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS

D’ÀNIM I CONDUCTA. NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
1 · EMOCIONS
Emoció: experiència psíquica que oscil·la entre el plaer i el displaer. Les emocions sempre provoquen una
reacció, si són positives serà d’aproximació, mentre que si són negatives serà de fugida.
Les emocions sempre s’han classificat de manera dicotòmica, com a positives o negatives (Tellegen).
Peró Lluís-Font, a la seva TRS, defensa la existència d’una tercera: la duresa emocional.
1·1 Estructura i dinàmica de les emocions
Podem parlar d’estructura (quines emocions) i de dinàmica (com funcionen).

La finalitat de les emocions és ajudar-nos a moure la conducta, és el motor de la conducta, actuen a nivell
motivacional.
Estructura
Emocions negatives: ansietat, tristes, culpa, por, vergonya, disgust, ira, enveja, gelos
Emocions positives: felicitat, amor, orgull, esperança, compassió, alleugament (alivio)
Dinàmica
Shaver estudia la dinàmica de les emocions. Distingeix tres etapes:

- antecedents o desencadenants
- respostes de l’individu o símptomes
- mecanismos d’afrontament o autocontrol
1·2 Teories
Higgins: Les persones tenim com a mínim tres “jo” (self): jo actual, jo ideal i jo moral.
Les emocions negatives es generen quan hi ha una contradicció entre alguns d’aquests “jo” (ex. Si hi ha
contradicció entre el jo actual i el moral, poden aparèixer sentiments de culpa). Les emocions positives,
en canvi, es generen al haver coïncidència.
Lazarus: Les emocions es generen a partir de l’activitat cognitiva, si no hi ha cognició, no hi ha emoció.
Salovey i Mayer: Van desenvolupar el concepte d’intel·ligència emocional. Coleman porta a l’àmbit
periodístic el treball d’aquests dos autors.
Entre els antecedents podem destacar:
- Guilford (intel·ligència comportamental)
- Gardner (intel·ligència intrapersonal i intel·ligència interpersonal)
- Sternberg (intel·ligència contextual)
Lluís Font: els sistema emocional té tres grans factors de personalitat i dos grans factors encarregats de
corregir. Les emocions passen a la intel·ligència, a la conciènciea d’aquestes emocions i desprès al
sistema de control emocional. D’alguna manera menys estricta podríem dir que la intel·ligència
emocional és un concepte més ampli i que regula a tots els components del gran sistema afectiu.
1·3 Intel·ligència emocional
Antecedents
Guilford:
- informació simbolica: intel·ligència general fluida
- informació figurativa: intel·ligència general espacial
- informació semàntica: intel·ligència G cristal·litzada
- informació comportamental (social): intel·ligència de la quotidiana
Sternberg: teoria de la intel·ligència triàrquica

- intel·ligència contextual: sabrem adaptar-nos a l’ambient, també podem “transformar-lo” per a
sentir-nos més còmodes i si no podem fer ni una cosa ni l’altra, “cambiarem l’ambient”
(substituir-lo, canviar de professor).
Gardner:
- intel·ligència interpersonal i intrapersonal
Autors de la intel·ligència emocional
Salovey i Mayer
Intel·ligència emocional: és la forma intel·ligent de gestionar les emocions pròpies i de comprendre als
altres, i tot aixó fer-ho per a desenvolupar conductes adaptades. La intel·ligència emocional inclou
diverses competències:
- coneixement de les emocions pròpies (metahumos o metacognició)
- control de les emocions, sense conciència no hi ha control
Cualquier persona se sabe enfadar, pero hacerlo con la persona pertinente, en el grado
adecuado, en el momento oportuno, con un propósito justo y de forma apropiada es muy difícil.
(Aristoteles)
- coneixement dels impulsos: els psicòpates presenten una manca de coneixement dels impulsos
- coneixement dels impulsos: Mischael “aplaçament de la recompensa”, control d’impulsos
- reconeixement de les emocions dels altres, posar-se a la pell de l’altre. Implica la sensibilitat de
la lectura no verbal. Empatía, sintonia emocional.
Sternbergi Goleman
La intel·ligència emocional a la vida social és més important que la intel·ligència acadèmica. Les
emocions ennuvolen la intel·ligència i ens fa pendre decisions errònies, una intel·ligència sense emocions
està fora de context, desgraduada.
[cinergia: una ajuda a l’altra, s’ajuden mútuament amb una finalitat]
(San ignaci: en tiempos de tribulación no hacer mudanzas)
La intel·ligència sense emocions és inadaptada, les emocions sense intel·ligència són cegues.
El sistema límbic és irracional encara que les seves decisions solen estar adequades a les situacions ,però
gracies al seu bon funcionament, ja que no ets consicent d’elles. Les conesions entre el cortex i el sistema
límbic són la clau del bon funcionament entre emocions i intel·ligència.
Le Doux: la informació segueix dos camins, un directe al sistema límbic i un altre que passa pel cortes, el
del sistema límbic és molt més ràpid.
2 · ESTATS D’ÀNIM
Estat d’ànim: percepció del potencial energètic en un moment determinat, com a resultat d’n cert
pensament o optimisme, ens informa de la nostra salut, tant física com fisiològica o psicològica. Els estats
d’ànim són de major durada i de menor intensitat que les emocions. Les emocions tenen unes cuases que
les desencadenen, a diferència dels estats d’ànim. L’estat d’ànim té uns indicadors posturals.
Watson i Tellegen han treballat en la classificació dels estats d’ànim positius i negatius, afecte positiu i
afecte negatiu. El màxim descriptor de l’afecte positiu é l’energia i el de l’afecte negatiu és la tensió.
2·1 De què depenen els nostres estats d’ànim?
Moltes vegades ens equivoquem al interpretar l’orígen dels nostres estats d’ànim. Contrariament al que es
tendeix a creure, té molt poc a veure amb l’èxit, les relacions personals i els diners.
Sobre aquest tema encara no hi ha gaire investigació feta, i la existent està poc organitzada. Tanmateix,
s’ha trobat que els estats d’ànim depenen de:
- salut (1)
- hàbits de dormir (2)
- alimentació (3)
- exercici físic (4)
- cicle circadià (5)
(1) Normalment, darrera dels estats depressius trobem una malaltia; aquesta pot ser lleu (grip), però
també greu. Moltes malalties comencen amb un estat depressiu.
(2) Importància de la quantitat d’hores i de si encaixen amb el ritme circadià, ie si aquelles hores són
ordenades.
(3) Una alimentació inadequada té repercussions negatives en els estats d’ànim.
(4) Repercussió favorable sobre els estats d’ànim
(5) Cicle endògen. L’energia física de les persones fa unes pujades i baixades al llarg del dia
Aquest cicle té tendència a avançar-se o enrederir-se en certes persones:

- quan s’avança
persones matutines: s’aixequen aviat i es troben en plena forma molt d’hora. Tot el cicle
s’adelanta i per tant es cansen molt aviat a la tarda i a les 21h ja s’adormen. Si es
desperten durant la nit, ja no es poden tornar a adormir.
Relacionat amb les persones extravertides.
- quan es retarda
persones vespertines: els costa molt despertar-se. Tot el cicle s’enredereix i a la nit estan
molt actius.
Relacionat amb les persones introvertides.
La percepció de l’energia té molt a veure amb els estats d’ánim (correlació positiva).
2·2 Teoria de l’estat d’ànim de Thayer

calma
Els estats d’ànim depenen de 2 dimensions
independents:
- percepció de l’energia (energia/cansament) EA + EA ++
- tensió (tensió elevada/calma)
cansament energia
La presa de decisions és molt influenciada pels estats
d’ànim.
El mecanisme de l’atenció/concentració també té EA - EA +

relación amb els estats d’ànim. És fàcil concentrar-se
en el cas dels EA++, costa més en el cas dels EA+, i és
realment difícil en el cas dels EA-.
tensió
2·3 Mesura dels estats d’ànim
Es mesuren amb tècniques d’adjectius presentats en escales Lickert. Les persones van putuant aquests
adjectius.
IDDA – EA
Ejemplos de adjetivos por escala
Agitado --------------------------------------------------- Sereno
ACTIVACIÓN (9/10)
Activo – Pasivo
Decidido – Indeciso
Movilizado – Inmovilizado
etc...
ESTRÉS (8/7)
Relajado – Tenso
Quieto – Inquieto
Alterado – Reposado
etc...
AROUSAL ((9/6)
Adormilado – Desvelado
Cansado – Fresco
Fatigado – Descansado
etc...
TEMA 9 _ PERSONALITAT I INTEL·LIGÈNCIA
Aplicacions d’aquestes mesures:

- hàbits de treball
- relació estats d’ànim / respostes fisiològiques
- relació estats d’ànim / drogues
- variabilitat dels estats d’ànim dins d’una mostra (en funció del sexe, l’edat, ...)
- influència de la modificació d’hàbits en els estats d’ànim (ex. Deixar de fumar)
- relació exercici físic /estats d’ànim
- relació tractaments / estats d0ànim (psicoteràpia, tractaments farmacològics, ...)
- selecció de personal (menys manipulable que els tests de personalitat)
- valorar l’efecte dels tractaments d’hiperactivitat (tractaemtn amb activadors => augment de
l’activitat cortical i disminució de l’activitat motora)
2·4 Modificació dels estats d’ànim
Cada persona autorregula els seus estats d’ànim com pot, recorrent a estratègies pròpies.
Estratègies negatives:
- recòrrer a l’alcohol o a les drogues per a obtenir una certa satisfacció. Més comú en els homes
- recòrrer a l’activitat sexual. Més utilitzada pels homes, és una estratègia poc eficaça, no és
negativa però tampoc comporta beneficis significatius
- estratègia passica: veure la televisió, descansar, no fer res, recòrrer a activitats que no porten a
res (menjar, ...)
Estratègies favorables:
- estratègia distractora: realitzar activitats placenteres (ex. Llegir un bon llibre, veure una bona
pel·lícula, ...)
- estratègia combinatòria: es fan 3 o 4 coses de manera conjunta:
 cognitiu: buscar distractors
 portar a terme estratègies de relaxament
 exercici físic moderat
Les estratègies d’afrontament poden variar en funció de molts aspectes:

- En funcio del sexe
o estratègia de suport: quan una persona té un ED negatiu busca consol, un suport, busca
comprensió. Molt més utilitzada per les dones, aquesta estratègia no és negativa però
tampoca aporta granscanvis.
o estratègies de gratificació: anar de compres després d’una discussió (molt habitual en
dones). Tendeix a funcionar principalment per tres raons:
 hi ha uns elements distractors (teràpia cognitiva)
 exercici físic
 gratificació (els productes comprats)
o estratègia de desfogament: implica expressivitat emocional, considerada moderadament
positiva
- En funció de l’edat
o Els joves tendeixen a escoltar música
o Els grans realitzen tasques domèstiques, cercen la espiritualitat o realitzen voluntariats
- En funció de l’estraversió/introversió
o Els extrovertits busquen estratègies de companyia
o Els introvertits busquen estratègies de soledat
Els estats d’ànim negatius poden arribar a portar a la depressió, situació molt més habitual en dones que
en homes (2:1). Hi ha diferents explicacions:
- hipòtesi hormonal
- hipòtesi de NT
- hipòtesi de gens, d’herència
- hipòtesi: les dones no manifesten agressivitat o ira tan facilment, ho aguanten
- hipòtesi: homes i dones són iguals però les dones reconeixen més fàcilment el seu estat depressiu
TEMA 8 PERSONALITAT I D’ALTRES VARIABLES DEL

SUBJECTE: DIFERÈNCIES D’EDAT I SEXE EN LES DIMENSIONS
COGNITIVES I TEMPERAMENTS
1 · DIFERÈNCIES EN FUNCIÓ DEL SEXE
1·1 Definicions
Sexe genètic : fa referència al cariotip o dotació genètica

Sexe gonadal: fa referència als caràcters sexuals primaris
Sexe morlfològic: fa referència als caràcters sexuals secundaris
Sexe assignat: fa referència al sexe judicial
Identitat de gènere: sentir-se home o dona, orientació sexual
Rol de gènere: paper social atribuit pel fet de pertànyer a un sexe o altre
La identitat de gènere es construeix sobretot al llarg de la infància i de l’adolescència. Sembla ser que a la
infància influeixen tant aspectes biològics com socials (expectatives dels pares, tipus d’educació, ...). A la
preadolescència ha hia una inquietud per identificar-se amb el propi sexe (cf grups d’amics únicament del
mateix sexe). A l’adolescència s’acaba de reafimar la identitat de gènere.
1·2 Sexe i intel·ligència
Terman, autor d’una important escala d’intel·ligència a partir de la de Binet, va fer una criba d’ítems,
eliminant aquells que resolen millor els homes i els que resolen millor les dones. D’aquesta manera volia
eliminar les diferències, però es va trobar amb moltes dificultats per fer-ho ja que es quedava sense ítems
i llavors els va contrapesar, de manera que hi haguès un equilibri.
Encara que els CI siguin iguals, s’ha trobat que les distribucions no són les mateixes, tendeixen a ser una
sigma () més elevada en els homes, ie que les dones tendeixen a ser més homogènies i que hi ha més
homes en els extrems.
Als EEUU s’han fet molts estudis sobre aquest tema i s’han trobat aquests mateixos resultats, afavorint
als homes, encara que de manera mínima. Una explicació seria l’alt contingut de proves visuals en els
tests d’intel·ligència general (els homes tenen millor capacitat espacial).
Estudis espanyols han trobat diferències importants en alguns subtests:

- les dones puntuen més en proves de fluïdesa verbal i vocabulari
- els homes puntuen més en proves de comprensió i d’aritmètica
Podem dir que en intel·ligència no hi ha diferències importants, peró en canvi, sí que hi ha diferències a
l’hora de valorar aptituds més concretes:
- capacitats verbals: les dones solen puntuar més alt en aquestes capacitats
- raonament no verbal: puntuen mé alt els homes, encara que amb no gaire diferència. Aquest
decantament és segurament degut al material espacial, on els homes puntuen més alt, sobretot en
els mecànics
- memòria: diferències petites però favorables a les dones
- fluïdesa verbal: molt favorable a les dones (facilitat per accedir al lèxic)
- tasques de motricitat fina: favorables a les dones. Si les tasques són molt complexes, són
favorables als homes, mentre que si són simples però requereixen més precisió i rapidesa, les
dones ho fan millor.
Explicacions d’aquestes diferències
Hipòtesis biològiques
- hipòtesi hormonal
les hormones es troben en proporcions diferents en homes i dones, afectant al seu SN i per
tant a la realització de les diferents tasques
- hipòtesi de l’especialització hemisfèrica
HE: llenguatge; HD: aspectes espacials
- hipòtesi de l’evolució filogenètica
els homes s’encarregaven de la defensa del territori i de la caça, per tant practicaven més els
aspectes espacials. Els temes de llenguatge, donat que les dones estaven cuidant les cries, ho
els van desenvolupar més, juntament amb aspectes afectius
Hipòtesis ambientals
Justificació de les diferències per l’educació rebuda.
Teories
- les diferències entre sexes venen condicionades per la conducta de les persones grans, ie que els
nens fan un aprenentatge per imitació i els grans indueixen les conductes dels nens. Els adults
són doncs els responsables de les conductes i, per tant, de les característiques cognitives.
Teoria de l’aprenentatge social de Bandura
- no són les persones grans les responsables, sino que el propi nen, a travès de la seva activitat
cognitiva, desenvolupa unes característiques de la personalitat i no unes altres.
Teoria de Kohlberg
Línies d’investigació
Hi ha diferències entre nens i nenes que apareixen molt d’hora, d’altres en edats més avançades. Com més
baixa sigui l’edat, més probabilitats hi haurà de que tingui orígen biològic.
Estudiar les diferències entre homes i dones en diferents àmbits culturals (investigació transcultural); totes
aquelles diferències que només apareguin en una cultura, són atribuibles a la pròpia cultura, mentres que
si apareixen en diferents cultures, seran atribuibles a aspectes biològics.
Diferències lligades al sexe en diferents models teòrics
Model tridimensional de Eysenck (PEN)

Les dones puntuen més alt en neuroticisme (probabilitat de depressió 2:1)
Els homes puntuen més alt en psicoticisme (major agressivitat)
Model de Cattell
Tret A, I i tots els trets d’ansietat (C, O, Q4, L, H) puntuen més alt les dones
Tet E, duresa emocional puntuen més alt els homes
2 · DIFERÈNCIES EN FUNCIÓ DE L’EDAT
2·1 Definicions
Desenvolupament: està programat genèticament. Canvi al llarg de la vida.

Creixement: canvi quantitatiu, depèn molt de l’ambient.
Maduració: fenomen relacionat amb el desenvolupament i el creixement, ve determinat. Afecta a un s
moments temporals.
Ontegènia: canvi al llarg de tota la vida.
Psicologia evolutiva: psicologia del cicle vital.
Edat biològica: edat de l’estat de l’organisme.
Edat social: paper social associat a una edat.
Edat mental: edat d’equivalència.
Edat cronològica: temps transcorregut des del naixement.
2·2 Canvi qualitatiu i quantitatiu
Canvi quantitatiu: “más de lo mismo”.

Canvi qualitatiu: canvi d’organització dels trets, canvi de significat, reestructuració de tots els trets de
manera que es modifica el seu nombre (fusió, separació, novetat).
2·3 Metodologia
Estudis longitudinals:
estudiar un grup d’individus i seguir-los durant el temps.
Estudis transversals:
s’estudien diferents mostres de subjectes i es comparen
si no s’utilitzen adequadament, són enganyosos
Yerkes va testar unes mostres molt grans (20-60 anys en
grups de 5 anys). Va trobar una distribució de la
intel·ligència que se’n va dir patró clàssic d’envelliment i
va concloure que la intel·ligència disminueix amb l’edat.
Això no és veritat. L’engany està en confondre
diferències generacionals amb diferències atribuibles a
l’edat.
Aquest patró clàssic d’envelliment es va enfonsar amb un
estudi de Owens. Va retestar als mateixos individus i va
trobar que aquests o van disminuir la puntuació, sinó que fins i tot la van augmentar => La
intel·ligència no disminueix.
2·4 Hi ha deteriorament de la intel·ligència?
Les dues intel·ligències evolucionen de manera diferent.

La intel·ligència fluida disminueix a partir dels 50-55 anys, mentre que la cristal·litzada continua
augmentant.
TEMA 9 PERSONALITAT I INTEL·LIGÈNCIA
1 · INTEL·LIGÈNCIA
Webb
Intel·ligència A
Intel·ligència B
Vernon
Intel·ligència A
Intel·ligència B
Intel·ligència C
TEMA 10 _ PERSONALITAT, ESTILS COGNITIUS I CREATIVITAT
Intel·ligència A Intel·ligència biològica, està en el gens i, per tant, s’hereda.

Va lligada al cervell i al seu bon estat.
(Paral·lelisme amb la intel·ligència fluïda de Cattell)
Intel·ligència B En part resulta de la intel·ligència A, però també ho és de l’estimulació, l’educació i tota
una sèrie de factors ambientals.
(Paral·lelisme amb la intel·ligència cristal·litzada de Cattell)
Intel·ligència C Itel·ligència mesurada pels tests, és resultat de la A i la B. Un test, però, només pot
mesurar una part d’aquestes capacitats.
Les definicions d’Intel·ligència s’han fet dins d’aquesta mateixa manera, per tant, tenim definicions:
- Biològiques: A
La intel·ligència és la capacitat de comunicar-se la informació per les vies nervioses
sense que hi hagi cap error o pèrdua (Eysenck).
- Psicològiques: B
Intel·ligència real, la que fem servir a l’hora de treballar.
La intel·ligència és la capacitat d’abstracció (Terman) o d’adpatació (Binet).
- Operatives: C
La intel·ligència és el resultat d’un test.
2· INVESTIGACIÓ PSICOMÈTRICA DE LA INTEL·LIGÈNCIA
Pioners (1)
s.XX Francis Galton
J. MacKeen Cattell
Orientació pragmàtica i aplicada:

Binet (2)
Terman (3)
Weschmer (4)
Orientació factorial
Escola anglesa
S.XX Spearman (5)
Burt (6)
Vernon (7)
Escola americana
Thurstone (8)
Guilford (9)
Cattell (10)
Carroll
2·1 Pioners
(1) corrent biològica, neurofisiològica. Per a ells la intel·ligència és biològica. La intel·ligència

superior es pot reduïr a processos elementals (sensorials, motors). Can construïr tests sensorials,
perceptius, motors per a mesurar la intel·ligència (ex. Temps de reacció mental).
Al analitzar el treball fet es va trobar un fracàs total, ja que els resultats no coincidien amb res.
Arribats als anys 60, la psicologia cognitiva moderna va tornar a reempendre aquests treballs,
però encara no s’ha arribat a cap conclusió.
2·2 Orientació pragmàtica i aplicada
(2) Aportació extraordinaria. Va replantejar tot el plantejament de Galton i McKreen Cattell. Per a
mesurar la intel·ligència, les tasques hauran de ser variades i complexes.
Personatge ambientlista, no negava la biologia però, en contra de Galton, considerava que la
intel·ligència es pot millorar (educació), proposa doncs un model no determinista.
Primer test: 1905 (Binet i Simon).
(3) Perfeccionament dels tests de Binet.
(4) El principal avantatge de les seves esacales és que fa dos bolcs de tests: verbals vs. no verbals o
manipulatius.
Van crear les escales d’intel·ligència no pas fent servir l’anàlisi factorial, sino a partir de criteris externs.
No són tan riguroses com l’orientació factorial, però són els que més s’utilitzen (són pragmàtiques també
des del punt de vista de l’aplicació).
2·3 Orientació factorial
Escola anglesa
Es salta una mica lo de Binet i entronca molt amb Galton ja que els tres autors pensen que la intel·ligència
és heredada. Desenvolupen unes teories i desprès realitzen els tests.
(5) Va descobrir que totes les aptituds humanes correlacionen amb tot: correlació universal. D’això
se’n deriva la teoria de Spearman, segons la qual hi ha una sola intel·ligència; defensa una
intel·ligència unitaria (a totes les tasques utilitzem el mateix tipus d’intel·ligència). També va
adonar-se de que si només hi haguès un tipus d’intel·ligència, les correlacions haurien de ser
molt elevadees, i no hosón, per tant hi haver un altre factor.
Teoria bifactorial:
- factor general G
factor heredat
- factor específic S S
factor ambiental. Cada tasca té el seu factor S
(6) Persona molt radical, segons ell tot és herència.
(7) Va idear una teoria d’intel·ligència:
Verbal Espacial
Educativo Mecánico
Comprensión Fluidez Facilidad Visualización Información

verbal verbal numérica espacial mecánica
Escola americana
(8) Va fer un plantejament, al descobrir la correlación universal, dient que encara que tot
correlacioni amb tot, ho fa amb valors baixos.
Va proposar la existència de varies intel·ligències:

P rapisesa perceptiva
N numèric
W fluidesa
V verbal PMA (Primary Mental Abilities)
S espacial
M memòria
R raonament
(9) 4 entrades d’informació

5 processos
6 tipus de respostes
model SOR abans de parlar de psicologia cognitiva moderna
(10) Intel·ligència fluïda vs. Intel·ligència cristal·litzada

Formes d’intel·ligència:
- intel·ligència fluïda (tasques noves, raonament)
- intel·ligència cristal·litzada (tasques familiars, memòria i llenguatge)
- visualització
Factors secundaris:
- Gf intel·ligència fluïda
- Gc intel·ligència cristal·litzada
- Gv visualització
- Gr capacitat de record
- Gs velocitat cognitiva
3 · INVESTIGACIÓ ACTUAL
3·1 Teoria triàrquica de Sternberg
Segons aquesta teoria, hi ha tres formes d’intel·ligència que no coincideixen amb les de Cattell.
Alicia Persona intel·ligent, amb molt bones notes
Durant el primer curs de doctorat funciona molt bé (recollida informació), però el segon
empitjora (idees noves).
Intel·ligènca componencial (o acadèmica)
Barbara No funciona massa bé a la universitat.
El primer any de doctorat funciona més o menys bé, el segon en un principi empitjora
però després demostra el que val.
Intel·ligència experiencial (o creativa)
Cèlia Bon expedient
Sap què ha de fer segons el context.
Intel·ligència adaptativa (o contextual)
3·2 Teoria de les inte·ligències múltiples de Gardner
- lògico-matemàtiva
- viso-espacial
- lingüística
- musical
- corporal
- intraindividual (entendre’s a un mateix)
- interindividual (entendre als altres)
TEMA 10 PERSONALITAT, ESTILS COGNITIUS I CREATIVITAT.
1· CREATIVITAT
Capacidad de la persona para producir nuevas y originales ideas, descubrimientos,

reestructuraciones, invenciones u objetos artísticos los cuales son acpetados por los
expertos como valiosos en el terreno de las ciencias, la tecnología o el arte. (Vernon)
La creativitat es pot veure com:

- Persona
Guilford: la creativitat és un conjunt de característiques cognitives.
Cattell: dóna més importància a les característiques de la personalitat.
La creativitat com una variable de distribució normal, enfocament nomotètic.
- Producte
McKimmon: enfocament idiogràfic, ie que la creativitat és una característica pròpiea de
la persona.
- Procès
Medmick i Kubie: l’essencial és el procès creatiu.
Als anys 50, Russia i EEUU competien per la conquesta de l’espai (competència tecnològica). Durant un
cert temps tot indicava que serien els russos qui guanyarien aquesta disputa (Sputnik, primer home a
l’espai) , però, davant d’aquesta situació, els americans van”forçar màquines” per a guanyar la conquesta
de l’espai. Sota aquest marc històric, Guilford, en el seu discurs a l’APA (1955), va parlar de la
creativitat.
En aquell mateix moment, Europa estava en ple feixisme, mentre que els EEUU gaudien de
llibertat, aspecte molt important per a la creativitat.
Abans dels anys ’50 no es parlava encara de creativitat, sino de procès creatiu, de genis, ...
2 · TREBALLS SOBRE PROCÈS CREATIU
Segons Poincaré i Wallas, la creativitat té quatre parts:

- Preparació: si ets creatiu no pots esperar a que et vingui la inspiració, s’ha de treballar.
- Incubació: un cop feta una certa quantitat de treball, s’ha de descansar i, mentres, l’inconscient
anirà ordenant la informació (sedimentació).
- Il·luminació: la inspiració pròpiament.
- Verificació: mirar objectivament la idea.
A partir del discurs ja mencionat ,en el que Guilford denuncia la manca de treballs psicològics sobre la
creativitat, van aparéixer equips d’investigació que es repartien diferents aspectes del tema:
Guilford Investiga la creativitat per via empírica i de manera molt lligada al seu model
d’intel·ligència.
McKinnon Segons els seus principis, ha d’investigar amb personatges creatius (arquitectes, ...)
passant-lis tota mena de tests i fent tota mena d’observacions.
Torrans Es dedica a la mesura de la creativitat.
Getgels i Investiguen la relació entre creativitat i intel·ligència. Volen saber la identitat del
Kackson constructe. Va treballar incorrectament, encara que va arribar a bons resultats.
Taylor Va investigat la creativitat científica treballant amb científics de la NASA (alpha
biographical inventory).
Parnes El pedagog de la creativitat. Desenvolupa tota una sèrie de tècniques per a ensenyar la
conciència.
Mednick Va investigar el procès de la conciència.
Cattell A partir del 16PF intenta veure les diferències dels perfils de personalitat entre creatius
i no creatius.
Osborn Va desenvolupar la tècnica del brainstorming.
3 · LA MESURA DE LA CREATIVITAT
La mesura de la creativitat és molt difícil i suposa en realitat el principal problema en la seva investigació:
- test de millora d’un producte:
Biro intentava millorar les tècniques d’escriptura i va inventar el bolígraf
- test de usos alternatius
“què es pot fer amb un llapis/ diari/ roda dentada/ ...?”
- test de conseqüències
“què passaria si la teva ombra fos real?”
“què passaria si puguessis traslladarte com la veu a travès dels cables telefònics?”
“què passaria si entenguessim el llenguatge dels animals?”
La correció d’ aquest tipus de test de pensament divergent és subjectiva i en ella es valora:

- la producció
- la novetat / originalitat
- la flexibilitat (canviar de xip)
- la aplicabilitat
4 · EL PROCÈS CREATIU
Ha estat investigat a nivell neurofisiològic per Spervy (premi Nobel). La creativitat és una activitat de
l’hemisferi dret, ie que està més relacionada amb els processos visoespacials.
Tècnica del protocol de Gordon: mentre un artista treballa, se li demana que verbalitzi els seus
pensaments i sentiments.
Tècnica de check-list: llistat d’adjectius que l’artista ha d’identificar que encaixin ambans, durant i
desprès del procès creatiu.
Mednick té una teoria (teoria de les associacions remotes) segons la qual les persones creatives són
aquelles capaces de fer associacions remotes (ex. Rata, blau, amanida).
5 · CORRELATS DE LA CREATIVITAT
Creativitat Intel·ligència
Per ser creatiu, la intel·ligència ha de ser bastant alta. La
intel·ligència és una condició necessària però no suficient.
Personalitat
McKinnon troba característiques comuns als creatius:
intel·ligència alta, autonomia (independència de judici), gust
per la complexitat, alta motivació i interessos amplis.
Intel·ligència Els científics són persones controlades i de vida ordenada,
mentre que els artistes són descontrolats, bohemis i rebels.
6 · EL MODEL DE STENBERG
Stenberg va proposar el següent prototipus de persona creativa:

- intel·ligència (CI>120)
- devoció (adicció) al treball
- independència de pensament i acció
- motivació per lo original
- flexibilitat
- artistes: pensament divergent
científics: pensament convergent

Personalitat Apunts

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Personalitat Apunts

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

TEMA 5 _ PERSPECTIVA BIOLOGICO-FACTORIAL

TEMA 5 PERSPECTIVA BIOLOGICO-FACTORIAL

Autors Dimensió emocional Dimensió instintiva Dimensió social

1 · TIPOLOGIA LIBIDINAL DE FREUD (1931)

2 · MODEL CARACTEROLÒGIC TRIDIMENSIONAL DE HEYMANS I WIERSMA

Van treballar durant la primera i segona dècada del s.XX (1906-1918).

Cap autor ha sapigut justificar l’aparició de 3 dimensions de la personalitat.

3 · TIPOLOGIA CONSTITUCIONAL DE KRESTCHMER (1921)

Constitució i caràcter (1921)

Un cop estudiar el biotipus , estudia les característiques psicològiques, que classifica:

Dins de cadascuna d’aquestes característiques distingeix 3 estats

4 · MODEL DELS COMPONENTS DE SHELDON (1942)

professor de Harvard  va portar els models constitucionals a EEUU

Las variedades del temperamento (1942)

Va classificar les dades i va agrupar les persones segons tres components:

La seva classificació desdel punt de vista de les característiques psicològiques:

Va correlacionar el biotipus amb el psicotipus de manera esbiaixada a favor de la seva teoria

L’enfocament constitucional s’ha criticat sobretot a partir del desenvolupament de la neurologia;

Autor Factor I Factor II Factor III Enfocament

5 · EL MODEL PEN DE HANS J. EYSENCK

5·1 El personatge i la seva obra

Temes tractats per Eysenck:

Influències en el model d’Eysenck:

(1) Wundt havia reinterpretat la tipologia clàssica

nivell de respostes específiques

factor de 1er ordre

5·2 El model PEN

PSICOTICISME EXTRAVERSIÓ NEUROTICISME

Predisposició a trastorns psicòtics o psicopàtics

Aquesta teoria té molt menys suport que la de l’extraversió.

Per Eysenck, el psicoticisme és una dimensió unidimensional.

Per Kretschmer es tracta d’una dimensió bipolar:

5·4 Mesura de les dimensions del model PEN

- EPQ-J(unior) i EPQ-A(dult): mesura el neuroticisme, l’extraversió i el psicoticisme (+

Els problemes que presenten són els següents:

5·6 Crítica del model PEN

- Si el model PEN descriu tres dimensions, pq s’oblida de l’intel·ligència, pq ho separa?

6 · ELS 3 SISTEMES NEUROFISIOLÒGICS DE GRAY (1987)

Enunciats (cf gràfic):

7 · DIMENSIONS DE CLONINGER (1986)

7·1 Components de la personalitat

(2) Tendència a reaccionar davant d’estímuls aversius (perills, càstig, ...)

(5) maduresa en el comportament de les relacions humanes, fa referència a l’altruisme, la generositat, la

(6) fa referència a les creences religioses i espirituals de cada persona

7·2 Investigació neurològica

Està centrada en l’estudi de 3 neurotransmissors:

La barreja dels neurotransmissors és responsable de:

8 · DIMENSIONS DE ZUCKERMAN (1991)

La major part del treball de Zuckerman es centra en la dimensió “Cerca de sensacions”.

Va trobar que la cerca de sensacions es relaciona molt amb:

Extroversió Neuroticisme Impulsivitat

Extroversió Activitat Neuroticisme Psicoticisme

Extroversió Activitat Por Ansietat Control Impulsivitat

Estructura factorial de la personalitat

Psicologia de la personalitat (1986)

Aquest model pretén ser un model integrador d’altres models.

Les seves coordenades reflecteixen:

Té diversos cercles concèntrics:

TEMA 6 PERSPECTIVA LEXICO-FACTORIAL

Activitat social Introv/Extrov Estabilitat emocional Paranoidisme

- ascendència4 - ratimia5 - inestabilitat - objectivitat - masculiniat7

Estructura jeràrquica del temperament de Guilford