Clara Lloret Mataró 2n batxillerat B

Comentari de text: El malestar en la cultura, Sigmund Freud

Sigmund Freud va ser un gran pensador de la psicologia que va causar molta polèmica a
causa de les seves teories psicoanalítiques. Aquestes estudiaven el perquè d’algunes
conductes durant desenvolupament en la infància, la personalitat, la memòria, la
sexualitat o la teràpia. Molts psicòlegs han estat influenciats per la seva obra, mentre
que alguns altres s’han oposat a ell. No obstant, avui dia la psicologia científica es
desenvolupa al marge de les idees de Freud.

El mètode psicoanalític tenia com a objectiu el tractament de malalties mentals com la

neurosis. S’intenta explicar el comportament dels éssers humans i es basa en l’anàlisi
dels conflictes sexuals inconscients que s’originen en la infantesa. Aquesta teoria sosté
que els impulsos instintius que són reprimits per la consciència es queden en
l’inconscient i afecten al subjecte. Aquest no és observable per el pacient; el
psicoanalista els hipnotitzarà per arribar a la interpretació dels somnis, els actes fallits i
la lliure associació.

Més tard, Freud crea el concepte “d’aparell físic”, dins de les instàncies psíquiques, que
conté el “super-jo”, “ell” i “jo”. Aquests són conceptualitzacions hipotètiques de
funcions mentals importants. L’ell és inconscient i respon al principi de plaer. Està
compost per dos tipus d’instints biològics que els anomena “eros” i “thanatos”. El jo (o
ego) es desenvolupa durant la infància i té l’objectiu de satisfer les demandes de l’ell
dins de l’acceptació social. Finalment, el super-jo (o superego) és el responsable
d’assegurar que es segueixen uns estàndards morals; s’actua amb el principi de moralitat
ens motiva a actuar amb un comportament socialment acceptat.

En aquest fragment de l’obra El malestar en la cultura (redactat en primera persona i,

per tant, subjectiu) es parla del super-jo, clarament. Alguns conceptes que apareixen per
aclarar:

 Consciència: Una funció del super-jo, que s’encarrega de vigilar i jutjar les
tendències el jo.
  Remordiment: Manifestació del jo davant del sentiment de culpabilitat després
d’haver-se comès un acte dolent.
 Autoritat exterior: s’internalitza a mode d’extensió en el jo.
 Agresivitat coartada: agressivitat innata del jo que torna a la seva font.
 Angoixa de consciència: el super-jo cultural estableix rígids ideals que si es
violen provoquen angoixa de consciència.
 Fenòmens orgànics: dotats per a la lluita entre l’Eros i l’instint de mort.

S’observa un pensament de què les relacions humanes estan compreses en el concepte

d’ètica; els humans actuem segons els estàndards proposats per la societat, per encaixar.
S’afirma que el major problema de l’home és la violència, ja que trenca amb tots els
esquemes de l’ordre social i amb la moralitat en general.

A partir d’aquí s’obre la frase “amarás al prójimo como a ti mismo”, és a dir, que s’ha
d’estimar als fills com a un mateix. Això causa dues acusacions contra el super-jo;
exagerades imposicions de la societat que ens farà lluitar contra el super-jo. Si els
preceptes se sobrepassen, es produeix una neurosis en l’individu, que el fa infeliç. El
mandat vist anteriorment s’allunya completament de l’agressivitat humana i és un clar
exemple de l’actitud anti-psicològica que adopta el super-jo cultural.

Personalment, crec que l’afirmació conforme s’ha d’estimar als fills tant com t’estimes
a tu mateix és una clara imposició de la societat (i, per tant, que conforma el super-jo;
un afany de complir amb les expectatives de la societat). En conclusió, la majoria de
plantejaments que Freud realitza són aproximadament correctes.