HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA – 2n PARCIAL – APUNTS

05/11/2019

Darwin (1809-1882)

És un dels grans personatges dins la història de la humanitat, ja que a partir d’ell hi ha una
nova manera de veure les coses. És molt important per la història de la humanitat, no tant per
la de la psicologia. A la psicologia va deixar la psicologia evolucionista.

Creix en una època de descobriments i exploració. Ell se n’adona que les illes properes tenien
un mateix animal que es diferenciava en certs trets en cadascuna que tenia relació amb la
distància entre les illes, de manera que va entendre que hi havia alguna cosa en la natura que
fa que les espècies es desenvolupin diferentment en funció del context en què viuen, de manera
que hi ha una relació entre el medi i les característiques diferencials. D’aquí sorgeixen dues
idees claus: les espècies canvien, evolucionen, i aquesta evolució depèn del context natural ->
aquesta és l’evidència que fa tremolar el creacionisme.

Elabora la llei de la selecció natural, segons la qual les mutacions positives perviuran per sobre
les característiques menys adaptades, donant lloc a espècies diferents.

Serveix de base de la psicologia diferencial, establint les bases pels tests, les recerca de
diferències entre allò comú o no. També ens du a demanar-nos sobre allò comú a tota la
humanitat, allò que l’evolució ha dut a mantenir en tots els éssers humans independentment
de la seva localització.

SEGLE XIX – POSITIVISME

Estudi científic de l’ésser humà. Res pot ser veritat si no s’estudia de manera científica. Sorgeix
la sociologia com a intent de donar una explicació científicament acceptable del comportament
humà i la societat, del comportament en grup. No aconsegueixen que la sociologia arribi a ser
una ciència, ni tan sols avui s’ha aconseguit, ja que el comportament humà és molt complex i,
generalment, impossible de pronosticar, és molt difícil predir què passarà de manera
completament segura.

Saint-Simon (1760-1825)

Intenta ficar el control del comportament humà dins les empreses, una línia teòrica aplicada
als processos d’industrialització massiva, es veu que si aquest treball s’organitza bé hi ha una
optimització del treball, mentre que si no s’organitza bé pot ser un desastre. Existeix un control
del resultat que pot donar lloc a una presa de decisions metòdica.

Comte (1798-1857)
Fundador de la sociologia. Influït per Darwin, que dona lloc a una altra línia de pensament
coneguda com a funcionalisme, que diu que l’important que ha de ser objecte d’estudi és per a
què algunes coses existeixen o ocorren; de l’explicació de Darwin ve la solució a per què fem el
que fem o per què som com som -> perquè ha demostrat ser funcional.

Intenta afegir el funcionalisme a la sociologia. Encara que no aconsegueix exactament el que

volia, crea aquesta nova disciplina.

Le Bon (1841-1931)

L’important per ell és explicar la violència col·lectiva. En grup la persona perd el control. Hi ha
tres mecanismes perquè això ocorri: suggestió, anonimat i contagi -> sempre que aquestes tres
hi són, la persona tindrà un comportament desinhibit en el grup que la durà a actuar com faci
el grup.

Durkheim (1858-1917)

Sociòleg. Es centra en el suïcidi com a comportament social i en l’estudi de fenòmens de grup

com la religió, que fins aquest moment es considerava un fenomen individual. Diu que hi ha
una por al desconegut que es troba en els nostres gens i que ens ajuda a sobreviure, ja que
evita comportaments arriscats -> davant la necessitat de construir alguna cosa que ens llevi
aquesta por apareix la religió.

07/11/2019

Spencer (1820-1903)

Uneix l’evolucionisme de Darwin i la sociologia  si segons Darwin sols sobreviuen les espècies
ben adaptades al context, aquelles més útils, amb la sociologia ocorre el mateix, de manera
que perviu allò millor, les millors conductes, hàbits i idees per a la societat.

PSICOFISIOLOGIA I PSICOFÍSICA

Intent d’unir anatomia i psicologia dins la línia funcionalista. Intenta unir la psicologia amb la
part neurològica de l’ésser humà [molt similar a les actuals neurociències -> es diferencia en
que en aquell moment no es sabia res de neurologia]. Pensen que la psicologia és una cosa
anatòmica que uneix els estímuls i les respostes -> es centraven principalment en el SN degut a
la manca de coneixement del cervell, mentre que actualment ens centrem en el cervell, del qual
ja es coneix molt.

Johannes Muller (1801-1858)

Fa la Llei sobre energia específica dels nervis sensorials  els tipus de sensació posterior a una
estimulació no depèn de la estimulació sinó de l’òrgan sensitiu (cadascú té una sensibilitat, el
que a tu et fa mal a un altre pot no fer-n’hi) => comença la psicologia diferencial -> intenta
mesurar les diferències entre les persones. Per tant, si hi ha diferents maneres de sentir,
necessitem qualque cosa que ens permeti mesurar (indicadors)-> ombralls-> cadascú té tres
ombralls: mínim, màxim i diferencial.

Crea una espècie d’escola d’experimentació. Conclou que no hi ha més psicòleg que el fisiòleg
(en aquest moment la medicina no s’encarregava de res d’això, sols de les malalties).

Helmoltz (1821-1894)

Estudia els temps de reacció, el temps que tarda el cervell en respondre als estímuls. Per
explicar-lo formula la Teoria de la inferència inconscient  tot allò que percebem és una
intuïció inconscient de la realitat que, un cop projectada a la consciència, es torna conscient.

Ernest Weber (1795-1878)

Institucionalitza la psicofísica com a disciplina específica -> el punt d’atenció es troba més en
l’exterior que en l’interior.

Formula la Llei de sensació (Llei de Weber/Weber-Fechner)  quan es compara la percepció

derivada de dos estímuls de magnitud diferent no percebem la diferència absoluta entre ells,
sinó la raó d’aquesta diferència, proporcional a la magnitud dels objectes comparats; quan
augment un estímul, perquè el subjecte percebi un augment de sensació, l’estímul ha
d’experimentar un canvi de magnitud proporcional a una constant de la seva magnitud inicial.
Per tant, perquè es noti la diferència quan ja hi ha un estímul, aquesta haurà de ser
proporcional a l’estímul ja presentat -> si és molt fort, l’augment haurà de ser més fort, si és
fluix, no farà falta que ho sigui tant.

Fechner (1801-1887)

Reformula la Llei de sensació de Weber, però segueix dient el mateix.

Bain (1812-1903)

Introdueix la psicofisiologia, amb origen a Alemanya, a Anglaterra, ajuntant-la amb

l’associacionisme.

Crea dues noves lleis d’associació: Llei de la relativitat-> els nostres estats mentals són relatius
perquè depenen de cada moment i de la situació anterior -> segons diferents factors no sempre
es compleix la llei per la qual un estímul ens recorda un altre; Llei de la difusió-> les idees van
de lo psíquic a lo físic i viceversa -> allò que ens afecta en un dels àmbit també pot afectar
l’altre (la tristesa, psíquica, ens fa plorar, físic).

A partit de la segona desenvolupa una teoria  paral·lelisme psicofísic-> el món físic i el psíquic
són dos aspectes interrelacionats de la mateixa realitat, es troben permanentment connectats.
Recupera la idea dels dos rellotges paral·lels que funcionen alhora -> són dos mecanismes
diferents que funcionen alhora de manera sincronitzada.

Parla també de psicologia de la personalitat, dividint les persones entre aquelles en les qual
preval el món psíquic (emotives) [això du més endavant a la classificació intró/extravertit] i
aquelles en les que preval el món racional deixant de banda els sentiments (intel·lectuals).

Importància de la fisiologia per al futur de la psicologia.

· Mostren que es pot mesurar, de manera que la psicologia comença a mesurar-se.

· Els actes humans es poden explicar per principis físico-químics [això no és cert avui en dia,
però en aquell moment resulta important pel desenvolupament de la psicologia i du lloc al
sorgiment del conductisme].

· Obre la possibilitat de que la psicologia sigui una ciència, afirmant que no pot haver-hi res en
psicologia que no tingui una explicació sobre com s’ha arribat a la conclusió (Wundt) -> hi ha
experimentació i mètodes.

19/11/2019

Wundt (1832-1920)

Pare de la psicologia. És el primer en emprar un laboratori per estudiar la psicologia. Aquesta

és una gran aportació per fer la psicologia una ciència, pel que a partir d’aquest moment
(generalment) es segueix aquesta línia.

És un gran catedràtic els deixebles del qual varen anar per tot el món fundant noves càtedres i
duent les seves idees més lluny.

Es dedicava a investigar en el seu laboratori coses mesurables.

El seu objecte d’estudi és la consciència, tot allò que passa per la nostra ment. S’ha d’analitzar
des d’un punt de vista elemental-> s’han d’analitzar els seus elements (sensacions i
percepcions). Això segueix les idees empiristes i associacionistes, ja que a partir d’aquests
elements es van formant coses grans. Segons ell l’autèntic fenomen psíquic és el pas de les
sensacions a les percepcions, i tenen un caràcter de procés, fugaç i dinàmic.

El pensament prové de les imatges creades a partir de les sensacions. Proposa la introspecció
per analitzar-lo, ja que considera que l’anàlisi dels processos és individual, que cal reduir-se al
nivell més elemental possible, cal autoanalitzar els processos que connecten sensacions i
percepcions, d’allà s’extreuen relacions i lleis i l’important és conèixer l’estructura (sensacions-
percepcions-idees; que va abans i que va després), no el fenomen en sí  això dona nom a
l’estructuralisme.

Considera que qualsevol pot ser objecte d’estudi. Quan més el conegués i més intel·ligent fos,
millor, ja que podia verbalitzar millor allò que ell intentava mesurar.
Principi d’elementalitat. Tots els successos de coincidència poden reduir-se fins un punt, que
per la seva simplicitat, no procedeix una descomposició ulterior. Són els elements psíquics, que
són de dues classes: sensacions i sentiments (productes mentals subjectius que no
necessàriament venen directament d’un estímul exterior; són un producte mental més elaborat
i complex; els basics són plaer, dolor, excitació, depressió, tensió i alivi; això dona lloc a una
classificació i estudi dels sentiments i de les emocions).

Tots els elements bàsics que es poden analitzar a un laboratori tenen intensitat i qualitat, però
afecten de manera diferent: un canvi en intensitat en una sensació no implica canvi de qualitat;
mentre que un variació en intensitat pot ocórrer en dos sentits oposats (un petit augment pot
ser agradable i excessiu, desagradable).

Els processos psíquics es desenvolupen en tres fases: estimulació (percepció conscient de

l’experiència sensitiva), voluntat (consciència selectiva del percebut; no ens quedem amb tot el
que percebem, recordem i notem allò important), apercepció (converteix la percepció simple en
contingut psíquic complex; les coses no ens afecten de la mateixa manera a uns i a altres, un
mateix estímul es pot percebre diferentment segons cadascú).

21/11/2019

-continua Wundt-

Parla de la psicologia dels pobles  psicologia social col·lectiva. Considera el llenguatge, els
rituals, els costums i les creences col·lectives els seus productes més importants.

Fase totemística -> s’exalten coses que representen figures (cultura egípcia)

Dels deus i dels heoris -> ja apareixen Déus concrets.

Evolució a la humanitat -> hi ha escoles, sanitat, etc.

Ebbinghaus (1850-1909)

Estudia la memòria com a element de facultat mental superior (podria haver parlat
d’intel·ligència, però encara no se n’havia parlat mai). Experimenta principalment amb l’oblit
(quant es tarda en oblidar qualque cosa). Va veure que la relació entre memòria i oblit no és
lineal.

Realitzà també experiments sobre la percepció (dona lloc al sorgiment de la Gestalt).

Titchener (1897-1927)

Alumne de Wundt.

Amb ell comença, als EUA, la psicologia científica.

Per analitzar la consciència cal descompondre-la en els seus elements més simples-> imatges,
emocions i sensacions. Cal descobrir les combinacions i connexions del cervell i localitzar les
estructures en el SN.

Defensa una metodologia introspectiva-analítica de laboratori (introspecció controlada).

Discriminació = Umbral diferencial.

26/11/2019

*FALTA LA PRIMERA MEITAT DE LA CLASSE, era a sa tutoria amb na Berta

*Recomanació: El hombre en busca de sentido – Viktor Frankl (llibre)

Husserl (1859-1938)

Critica Wundt i el positivisme dient que tot s’està elementalitzant massa.

Wertheimer (1880-1943)

És el que realment dona consistència a la Gestalt.

03/12/2019

Galton (1822-1911)

Britànic.

Estudia la psicologia diferencial des del punt de vista de l’herència, la diferència i similitud
entre pares i fills.

Investiga principalment la intel·ligència com un constructe complex que pot incloure coses
diferents (matemàtiques, llenguatge, etc.).

Obre la porta a l’anàlisi estadístic de les facultats mentals.

Llei de regressió a la mitjana -> hi ha una tendència a la normalitat.

Eugenèsia-> mitjançant l’eliminació dels caràcters indesitjables sols quedarien els bons.

Binet (1857-1911)

Va fer una classificació del que les capacitats dels infants a diferents edats i establia una edat
mental a més de la cronològica dels nins segons aquest test -> divideix EM entre EC i ho
multiplica per 100 => IQ(coeficient intel·lectual)  fonamental per la psicologia a partir
d’aquest moment.
Catell (1860-1944)

Un dels precursors de la psicologia acadèmica (la que es comença a donar a les universitats (el
que es donava abans, Wundt, era dins la filosofia)).

Va fer el primer test per estudiar la intel·ligència a través de 7 proves (anterior al de Binet)

05/12/2019

FUNCIONALISME

Lo que ha de ser objecte de la psicologia és la funció, allò funcional. => Principis de la psicologia
aplicada.

William James (1842-1910)

“Principis de psicologia”.

Tot el que ocorr a la ment existeix però no es pot mesurar => estudiem el producte, que són els
hàbits(la manera constant de fer les coses, de ser).

Veu que els hàbits es poden aprendre => la psicologia hauria d’ocupar-se de l’aprenentatge->
la manera de generar hàbits, com generar-los i com fer-ho de manera efectiva.

Es cerca la predicció.

Sa teoria sobre ses emocions que va elaborar avui es considera falsa -> la ment influeix en la
conducta i viceversa.

Angell

Tot el que fem prové d’una evolució de la ment durant el procés d’hominització; la ment
s’adapta.

Dewey

El pensament canvia com a conseqüència del que es fa.

Stanley Hall

Comença la psicologia infantil.

Harvey Carr

Mustenberg

Baldwin

10/12/2019
Psicologia Soviètica

*No estic escoltant una puta merda

Tots els humans tenim les mateixes respostes a estímuls similars.

Sechenov (1829-1905)

Creiem que som lliures, però realment no ho som, seguim els esquemes apresos i imposats.

Bechterev (1857-1927)

Va ser la vertadera influència del conductisme.

Pavlov (1849-1936)

12/12/2019

Thorndike (1874-1949)

Llei de l’efecte connexió estímul-resposta quan la resposta és satisfactòria.

Watson (1878-1958)

Estableix una sèrie de principis que haurien de ser els bàsics per a la psicologia a partir d’aquell
moment (el tercer gran moment de la psicologia)  conducta; explicació, control i predicció.

Escriu tres llibres que tenen gran influència sobre les universitats-> es comença a estudiar a
moltes, impregna la psicologia.

Obsessió per l’experimentació (conductistes en general).

Inici de l’ètica a la investigació (no per la seva part sinó per la prohibició que li exerceixen).

Skinner (1904-1990)

Se’l considera extrem perquè no té en compte res del que ocorre “a dins”, sinó sols l’estímul i la
resposta.

El conductisme comença a ser una cosa psicopatològica -> s’analitzen les conductes que la gent
no vol tenir per corregir-les.