Aida Beneyto Satorres

PAC 3:
L'ESTUDI DE L'APRENENTATGE EN ANIMALS: DUES
VISIONS DIFERENTS.

En aquesta PAC compararem els estudis sobre l'aprenentatge animal que feren
dos coneguts autors, Wolfgang Klher i Edward L. Thorndike.
Wolfgang Klher (1887-1967) va nixer a Riga i va estudiar filosofia i cincies
naturals i es va doctorar amb una tesi sobre psicologia del so dirigida per Stumpf.
Va ser professor a la Universitat de Berln i va investigar amb antropoides i va
substituir Stumpf com a director de l'Institut Psicolgic Berlins. Pertany al corrent
de pensament de la Gestalt, que va sorgir a finals del segle XIX a Alemanya i que
va ser el corrent dominant durant la primera meitat del segle XX.
L'objecte d'estudi per a aquesta escola era:

L'experincia o vivncia (psquica i subjectiva) del subjecte davant la realitat

fsica i objectiva.

Els processos mentals que es produeixen

i els esdeveniments conscients.

La peculiaritat de la Psicologia de la Gestalt es basa en com es plantegen la

naturalesa d'aquesta experincia conscient i com l'estudia, tant en el pla teric com
en el metodolgic.
En el pla teric, i en contra de l'elementarisme que predominava en aquella
poca, la Gestalt proposa l'estudi dels fenmens mentals d'una manera unitria i
global, ja que aquestos no sn susceptibles de descompondre'ls en les seves parts
sense desvirtuar-la. La seva idea principal seria: "El tot s ms que la mera suma
de les parts, i anteriors a aquestes". Aquesta idea es veu reflectida a l'ltim
pargraf del seu text.
D'acord amb aquest plantejament teric, est el metodolgic que proposa una
investigaci emprica i experimental basada en la descripci de fenmens mentals
de forma unitria i no com a suma d'experincies i sensacions, sempre controlant
les condicions en que es produeixen. Combinen la descripci amb l'experimentaci
rigorosa i l'aplicaci de les matemtiques. Realitzen els experiments amb un nic
subjecte, creant situacions amb el major realisme possible. Aix s'anomena
experiment bitic.
Es formaren dos escoles, la de Graz i la de Berlin-Frankfurt. Ens centrarem en
l'ltima per ser a la que pertanyia i va dirigir Khler. Aquesta va defensar el
carcter secundari de les qualitats sensorials allades i per tant promulgant que el
punt de partida de les investigacions psicolgiques havia de ser la configuraci
sencera del fenomen.

PAC 3: Histria de la psicologia.

Aida Beneyto Satorres

Aix, i basant-nos en el text de Khler analitzar el seu enfocament. Seguint

amb les idees de la seva escola, aquest marca que el realment important dels
experiments no sn els resultats sin el procs
Per altra banda, al descriure l'entorn construt per l'investigador per a
l'experiment, ens parla del procs de percepci on separa la figura, que serien els
objectes o estmuls en que l'experimentador vol que l'animal centre la seva atenci,
i el fons, que sn la resta d'objectes i estmuls a les que no vol que preste atenci.
Ens parla, que encara que aix s molt senzill de discriminar per a l'experimentador
que coneix l'objectiu de la investigaci, no ho s tant per al subjecte que participa,
ja que aquest es troba dintre d'un context ple d'impressions que analitzar i filtrar,
d'entre el que sn possibles candidats a estmuls importants. Parla de que les
impressions poden ser de diferent tipologia i justifica el temps que triga el subjecte
(l'organisme) en trobar l'estmul adequat en aquesta gran quantitat d'ells que ha
d'analitzar. A ms s impredictible i no s funci de si l'animal s d'intelligncia
inferior o superior.
El procs de cerca es realitza a travs del mtode assaig-error utilitzant el
cstig per disminuir el nombre d'errors, i el reforament de l'estmul adequat, a
travs de la recompensa. Per, a ms, Khler pressuposa que els animals tenien la
capacitat de percebre i comprendre les relacions, i per tant tenien una capacitat de
representaci simblica i una intelligncia que utilitzaven per tal de resoldre els
problemes plantejats. Aix es dedueix quan al text diu la relaci entre els estmuls
(objectes) no s el d'associaci mecnica. A ms, planteja que es produeix una
reorganitzaci estimular que fa que el canvi la situaci a altra que es comprenga i
marqui el cam cap a la soluci. La referncia a aix es troba a l'ltim pargraf. s
l'anomenat Model de l'Einsicht.
Quan l'animal, que s el subjecte investigat en aquest cas, troba l'estmul
adequat es donaria el que els gestltics anomenen "pensament productiu".
Del que he dit anteriorment es pot deduir que, inicialment, la relaci entre els
estmuls i l'organisme seran de carcter atzars, de forma que si la interacci no s
la que vol l'investigador, el subjecte rebr un cstig. En canvi si s la cercada a la
investigaci rebr una recompensa que reforar aquesta relaci per convertir-la en
permanent, i de forma que el subjecte sempre tendir a aquest estmul. Per altra
banda, el subjecte, amb la seva intelligncia s capa de reorganitzar els estmuls
per trobar la combinaci correcta entre ells i la reacci adequada per aconseguir
l'objectiu desitjat.
Khler va rebre les influncies del seu antecessor com a director Carl Stumpf i
de Max Wertheimer amb qui va collaborar. Tamb de Yerkes.
Per altra banda, Khler va inspirar a Pavlov, que pertany a la psicologia russa,
en un dels seus estudis menys coneguts, les experincies al voltant de les
capacitats de les mones per emetre conductes complexes davant situacions noves.
a ms, va analitzar el seu comportament en base a l'assaig-error, disminuci de
l'activitat i finalment la cerca de la soluci. Ambds obtingueren resultats similars,
per feren interpretacions distintes. Khler va associar les accions al comportament
intelligent que produa l'aparici de noves conductes, mentre Pavlov basava els
comportaments en aprenentatges previs a la vida de l'animal.

PAC 3: Histria de la psicologia.

Aida Beneyto Satorres

Tamb va influir sobre Wolfgang Metzger, el seu ajudant, que es va esforar per
mantenir les idees gestltiques en actiu a Alemanya desprs de 1933 i sobre urt
Lewin que va dur les idees als Estats Units i va fer servir la hiptesi d'un camp de
forces dinmiques. Kler va gaudir als Estats Units de prou mitjans i oportunitats, a
diferncia dels seus companys d'exili.

L'altre text pertany a Edward Lee Thorndike (1874-1947), destacat psicleg

nord-americ. Va estudiar filosofia i psicologia. Va rebre una gran influncia de
William James (1842-1910) de qui va ser alumne i s'interes per la psicologia
animal i l'educativa, entre d'altres. Va impartir classes i va ser director de l'Institut
d'Investigaci Educativa.
Aquest autor pot ubicar-se en diferent escoles. Aix, gran part de la seva obra
est dedicada a l'aprenentatge i es pot caracteritzar com a funcionalista. Aquesta es
preocupa per l'aplicaci prctica i no per construir una cincia pura, prefereixen
conixer la funci de la ment i no fer una descripci de la seva estructura, fica ms
mfasis en els trets individuals que en els generals, utilitza l'introspecci entre les
seves eines i est fortament influenciada per William James i la teoria de l'evoluci
de Darwin.
Per altra banda tamb va ser associacionista, ja que entenia la vida mental com
un conjunt d'associacions que s'establien al sistema nervis.
El seu mtode de l'aprenentatge per "assaig-error" va ser anticipat per Morgan
(1852-1936) psicleg britnic que va criticar la teoria de Romanes sobre les
conductes animals. Thorndike es va inspirar en els experiments amb animals
d'aquests dos psiclegs, encara prompte va mostrar el seu desacord amb ells. Al
seu torn, Thorndike va jugar un paper decisiu en l'aparici del conductisme, ja que
va introduir l'esquema estmul-resposta, entre d'altres raons.
Va fer estudis experimentals sobre l'aprenentatge animal al laboratori i en
condicions controlades que permetien la replicabilitat, simples i instructives en
quant a la conducta observada.
A l'experiment del que ens parla al text utilitza les "caixes problema" per
observar la conducta dels gats, un animal de intelligncia inferior, que es introdut
a la caixa i es mesura el temps que triga en aconseguir esbrinar el sistema que
permetia l'obertura de la caixa i la recompensa, l'aliment.
Va observar que l'adquisici de la conducta adequada per sortir de la caixa es
feia gradualment, en absncia de raonament i no va trobar evidncies de
l'aprenentatge per imitaci, fet que va remarcar com a diferncia entre el psiquisme
animal i hum.
Per tant, Thorndike estableix que el progrs que experimenta l'animal prov de
conductes d'assaig-error i l'aprenentatge de les connexions estmul-respota (E-R)
que donen com a resultat una associaci beneficiosa, en el cas de l'experiment,
l'obtenci de l'aliment. Les connexions beneficioses van enfortint-se grcies a
l'exercici i la repetici de la resposta.

PAC 3: Histria de la psicologia.

Aida Beneyto Satorres

El fet de basar l'aprenentatge nicament en les connexions assaig-error i en les

associacions que es reforcen i s'afebleixen s el que l'allunya de la posici que
mant Khler.
Amb Thorndike, inicialment hi ha una relaci desordenada i atzarosa entre
l'organisme i els estmuls. De totes les interaccions possibles, la majoria no donen
el fruit desitjat, s a dir, de tots els possibles assajos la majoria acaben en error. De
la mateixa manera, s a dir, tamb per atzar troba l'estmul que obri la caixa i
aquest es refora, mentre els infructuosos van esborrant-se. Finalment s'establir
una relaci permanent entre l'organisme i l'estmul correcte.
D'acord amb el que hem dit al pargraf anterior, Thorndike va anar enregistrant
el temps que trigaven els animals en sortir de la caixa i va comprovar que en cada
assaig era menor.

Intentant extrapolar l'investigaci a l'aprenentatge de persones, Khler va

treballar tamb amb nens de tres anys o menys, obtenint els mateixos resultats, de
forma que es podria dir que equipara el tipus d'aprenentatge dels ximpanzs al dels
nens petits. Per altra banda, augmentant la dificultat del problema, tamb es pot
estudiar la forma d'aprenentatge de persones ms grans, estudiant els processos
de discriminaci fons-figura i el d'assaig-error.
Dels dos plantejaments, el de Klher s el que ms s'assembla a com aprenem
les persones, fent s tant de l'assaig-error, com de la nostra intelligncia i lgica
per resoldre diferents problemes.
Respecte a l'experiment Thorndike i segons el que diu d'autor, si les persones
aprengussim nicament utilitzant aquest mtode i sense utilitzar la nostra
intelligncia ni raonament, primer que aix es podria donar en alguns problemes
en concret on el desconeixement fos total i no pogussim utilitzar la lgica, per en
altres situacions trigarem molt ms del necessari i potser no arribarem mai a la
soluci. Per tant, Thorndike t ra quan diu que aquest tret s el que ens diferncia
dels animals. Per com he dit, de vegades si es pot aplicar. Per altra banda, el fet
del debilitament de les connexions que no portaren a una satisfacci seria un
problema en quan a que aquestes conductes anirien desapareixent a pesar de que
podrien ser tils en altres contextos d'aprenentatge.

BIBLIOGRAFIA:

Pastor, J. C., Tortosa, F. i Civera, C. La Psicologia de la Gestalt. En Siz, M.,

Siz, D. et. al. La Psicologia en la primera meitat del segle XX. Segona part:
escoles i sistemes psicolgics. (61-80). UOC.
Siz, M. i Siz, D. La psicologia cientfica britnica. En Fundaci i establiment
de la psicologia cientfica. (43-56). UOC.
Siz, M. i Siz, D. La psicologia cientfica russa. En Fundaci i establiment de la
psicologia cientfica. (72-89). UOC.
Hergenhahn, B. R. (2002). Introduccin a la Historia de la Psicologa (cap. 11,
pp. 349-362). Madrid: Paraninfo.

PAC 3: Histria de la psicologia.

Aida Beneyto Satorres

Pastor, J. C. i Civera, C. Estructuralisme enfront de Funcionalisme. En Siz, M.,

Siz, D. et. al. La Psicologia en la primera meitat del segle XX. Segona part:
escoles i sistemes psicolgics. (19-39). UOC.
Ruiz, G., Snchez, N. i Gonzalo de la Casa, L. El connexionisme de Thorndike.
En Siz, M., Siz, D. et. al. La Psicologia en la primera meitat del segle XX.
Segona part: escoles i sistemes psicolgics. (40-49). UOC.
Tortosa Gil, F. (1998). La propuesta conductista de J. B. Watson. En Una
historia de la Psicologa Moderna. (cap. 15, pp. 293-314). Madrid: Mc Graw-Hill.
Snchez, N., Ruiz, G. i Gonzalo de la Casa, L. Els neoconductismes. En Siz, M.,
Siz, D. et. al. La Psicologia en la primera meitat del segle XX. Segona part:
escoles i sistemes psicolgics. (115-137). UOC.

Aida Beneyto Satorres

PAC 3: Histria de la psicologia.