PSICOLOGÍA BÁSICA I

Unitat 1. La Psicología como ciència

• El pensament és un fenomen no directament observable.

• El comportament és un fenomen observable.
• El procés atencional és indirectament observable.
• Comportament: individu que fa una activitat.

Per estudiar la memòria necessitem la transducció en el comportament.

Tots els comportaments han de ser registrats de forma acurada i quantificable. Tots els
comportaments estan dintre d’un determinat entorn, quan les condicions canvien, algunes
d’aquestes conductes poden canviar, el que cal estudiar són els vincles que poden establir-
se “entre el comportament i el medi”. Determinades conductes són adaptatives a
determinades condicions de l’entorn, però no necessàriament ho han de ser quan les
condicions de l’entorn canvien. Sempre hem de considerar de quina conducta parlem i en
quin entorn la duem a terme.

L’entorn constitueix estímuls, els quals no tots han de ser rellevants.

Es poden estudiar les associacions entre un estímul i una resposta i una resposta amb una
conseqüència. Les conseqüències del comportament també són estímuls.

 Temps de reacció: Temps que passa entre estímul i resposta

Objectius de la Psicologia com a ciència

Hi ha quatre objectius. Els objectius que té la psicologia vinculada a la ciència és poder fer
descripcions de comportaments per poder després explicar-los. Aquesta descripció ha de
ser objectiva, és a dir, escriure exactament que és el que hi ha i el que es fa i no expressar
opinions personals. Un cop feta la descripció del comportament s’ha d’intentar donar una
raó explicativa d’aquell comportament la qual també ha de ser objectiva i limitada al que
s’ha observat. Un altre objectiu és la previsió, aquest consisteix en fer una previsió adequada
del comportament futur dels individus. L’últim és el control del comportament que implica
una intervenció en l’individu amb l’objectiu de que aquella conducta no es produeixi, és a
dir, el que es coneix com a tractament.
Els inicis de la Psicologia

• Wilhelm Wundt (1932-1920). Leipzig 1879 – Ps. Experimental: Estructuralisme

(Objecte d’estudi: Consciència)
• William James (1842-1910). Harvard 1875 – Ps. Experimental: Funcionalisme
(Objecte d’estudi: Consciència)
• Iván Pavlov (1849-1936). Fisiologia. – Metodologia Experimental: Condicionament
(Objecte d’estudi: Activitat nerviosa superior)
• Francis Galton (1822-1911). Psicometria – Ps. Experimental + Estadística (Objecte
d’estudi: Consciència/Intel·ligència)
• [Sigmund Freud (1859-1939) Psicoanàlisi – Observació, estudi de casos: Inconscient
(Objecte d’estudi: Inconscient.)]

La psicologia que és fa al final del s. XIX és fa des de l’àmbit universitari i no és

pròpiament una psicologia aplicada sinó que treballen sobre l’estudi teòric. La psicologia
aplicada comença més al s. XX.

 Wundt va ser el primer en crear un laboratori psicològic experimental al 1879

 James va ser el primer en fer un Seminari de psicologia Experimental al 1867

 Pavlov va guanyar el premi Nobel de medicina al 1904

 Galton va crear un Lab. Antropomètric al 1884

Tots quatre autors esmentats abans afirmen que la metodologia adequada és

l’experimentació.
W.Wundt

KÜLPE

186 Tesis
Doctorals.
TITCHNER
Estudiants
d'Europa i EEUU
W.WUNT
Obj.estudi:
Consciència
Mètode: la
introspecció
experimental.

 Wundt no pot estudiar infants ni a persones que tinguin problemes mentals.

• Iniciador de la psicologia experimental.
• Va defensar que els processos mentals podien ser estudiats amb tècniques
objectives , similars a les utilitzades per altres científics.
• El objectiu de l’estudi de la psicologia havia de ser la experiència concient
(immediata), atenent al contingut o estructura de la ment i no al funcionament.

Wundt es va donar compte que tenia un alter problema i es que la consciència no

és la mateixa per a tothom. Wundt va veure que la física i la química tenien molt exit
a la seva època ja que els seus experiments es podien realitzar a qualsevol lloc i
sortia el mateix producte i d’aquí va copiar la idea.

• Wundt intenta estudiar quins són els elements bàsics que formen la consciència.
• La psicologia wundiana es considerava una psicologia estructuralista.

 Experiència immediata = consciència

• Els experiments s’han de fer en un lloc físic que poguem controlar per a que no
hi hagi distraccions, hauria de ser individual, el experimentador no ha de ser allà.
És a dir, ha d’eliminar tots els estímuls que puguin contaminar l’experiment.
• Els seus experiments s’anomenen introspecció experimental i han de reflexionar
sobre la seva consciència en el moment del experiment.
• Els objectius de l’experiment han de ser assequibles i no poden tenir més d’un
element.
• Un cop utilitza estímuls visuals, fa servir estímuls auditius, després d’estímuls
tàctils fins a descobrir com poden reduir la consciència al seu últim extrem.
 • Engloba els conjunts de respostes en sensacions simples (propietats objectives
de l’estímul) i sentiments simples (propietats subjectives de l’estímul).
• Les sensacions simples poden combinar-se donant lloc a representacions o a
imatges i dona lloc a idees.
• Els sentiments simples combinats entre ells donen emocions.
• La combinació d’idees i emocions dona lloc a la consciència.

La consciència és dinàmica i que diferents processos psíquics es barrejen entre ells. El que
vol es analitzar tos aquests processos psíquics per saber de quina manera estan estructurats
i de quina manera poden intervenir entre ells. També vol formular a partir de “lleis
psicològiques”. Com que analitza processos comuns seran aplicables a tots els individus.

W. JAMES

- La obra de W. James està vinculada a la psicologia de la consciència, però en quin

procés funcional té en el procés adaptatiu.
- No va posar limitacions en quan a les temàtiques i mètodes, i es preservava a
l’estudi adaptatiu.
Mètodes

MÈTODES

OBSERVACIONAL: naturalista i de laboratori.

Comporta molts problemes. No ens comportaríem = si estiguéssim sols a que si hi ha

presència d’observacions. A no ser que ens integréssim en el estudi (ex: dels estudiants i
aula)

- Observacional: Enregistra el comportament dels individus en el seu entorn natural.

L’observació està lligada a una variable depenent. Acostuma a ser útil en les primeres
fases de l’experimentació. No dona explicació causal. El control de l’observació és pobre
o nul. L’observador pot estar afectat. Hi ha coses que no es poden enregistrar (mostres
afectives, emotivitat).

- Estudi de casos / cas únic Recopilació exhaustiva de dades d’un subjecte excepcional
en algun àmbit. Pot passar que alguns dels casos sigui una persona no viva. Llavors es fa
un estudi biogràfic que agafa tot tipus de dades vinculades a la seva biografia. Aquestes
investigacions permeten establir conclusions a partir de les observacions i comprendre
millor la via d’aquests personatges.

- Enquestes Són una forma ràpida i econòmica d’obtenir informació dels individus de
forma escrita i a nivell superficial. Es fa servir per a les masses i no per als casos únics.
Consisteix en una sèrie de preguntes verbals, orals, visuals a les que respondre.

No és factible accedir a tothom. Els individus poden falsejar les respostes (volen donar
una resposta adequada i distorsionen la realitat). Els observadors poden arribar a
conclusions errònies i desproporcionades (si, vaig al cine, al teatre, a l’òpera però no
perquè m’agradi sinó perquè acompanyo la meva parella). No té en compte la
motivació.

-Entrevistes Recullen informació. Es responen a unes preguntes de forma oral. És més

costós que les enquestes. Es guanya en qualitat i precisió de la informació (els
entrevistadors poden captar els enganys). No respon a la motivació causa efecte. Valora
sempre la conducta, la variable depenent i les situacions antecedents i tot i que no pot
establir una causa pot formular una hipòtesi.

- Qüestionaris o tests Responen a qüestions. La finalitat és molt visible en l’enquesta

però no en el test. El valor de les preguntes no és tant evident. El subjecte no sap què
l’hi estan avaluant. De vegades hi ha problemes estadístics que afecten a la fiabilitat i
n’hi ha alguns que no estan ben construïts i que mesuren incorrectament
- Estudis correlacionals L’objectiu és mesurar si dos variables estan associades i mesurar
el seu grau d’associació. No contemplen les explicacions causals; que dos variables
estiguin associades no vol dir que una sigui causant de l’altra. Per exemple, la introversió
va associada a l’alt rendiment acadèmic però no per això vol dir que totes aquelles
persones que siguin introspectives tenen millors resultats. Les correlacions es valoren del
-1 al 1.

Les associacions positives són aquelles en que les dos incrementen el seu valor a la par
(a més introspecció major rendiment). Les negatives són aquelles en que quan una creix
l’altra decreix (a major extraversió menor rendiment).

Estan molt presents en psicologia perquè es poden fer especulacions a partir d’alguna
característica la qual té estadísticament a d’altres associades.

EXPERIMENTACIÓ: de laboratori o natural

El mètode experimental requereix la comparació de ≠ grups (o tractaments) entre sí. De

forma convencional, es requereix com a mínim 2 grups (de humans/animals)

La estratègia està en determinar les diferències o similituds, canvis, etc que apareixen en
el GE al comparar-se amb el GC.
 Aquesta estratègia de investigació comporta que el experimentador manipuli
determinats fenòmens o elements denominats variables:

• Introspecció no experimental
o Introspecció comparada
• La experimentació
o La matemàtica
o La comparació (via d’observació d’animals, infants i malalts mentals)

(REVISAR TEXT)
Variable Independent (VI):

Esdeveniment (o el valor del qual es) manipulat per l’investigador per comprovar el seu
efecte en (la variable dependent/del comportament de) els individus. Es la causa de la VD.

Variable Dependent (VD):

Esdeveniment el qual el valor depèn de la manipulació de la VI. Es l’efecte causat.

 Causa: variable independent. Conseqüència: variable dependent

Variable extranya o confusió (VE/VC):

Event no controlat que pot afectar, directa o indirectament, a valors de la V.D.

Variable Controlada (VC):

Event que no forma part de la relació funcional VI-VD objecte d’estudi, per el que s’aïlla el
seu possible efecte.
 PSICOLOGIA BÀSICA I

Unitat 2. Aprenentatge

A través del aprenentatge no només adquirim habilitats acadèmiques, sinó també el

coneixement necessari per funcionar en la nostra vida diària.

L’aprenentatge té un paper fonamental en l’adquisició d’habilitats tals com conduir, cuinar,

rentar la roba...

L’adaptació d’un organisme al seu medi suposa bàsicament dos conjunts de capacitats:

a) Disposar de informació sobre els canvis del medi

b) Disposar de les conductes que permetin ajustar-se a aquests canvis de la forma més
adequada per a la supervivència.

1. Definicions:
- L’aprenentatge representa el establiment d’associacions noves entre unitats que
prèviament no estaven associades (definició neutre).

- L’aprenentatge és un canvi de conducta observable causat principalment per

esdeveniments ambientals (definició conductual).
- Qualsevol canvi més o menys permanent de la conducta produït per l’experiència.

- Tendència a millorar amb l’execució

- Procés que es manifesta per canvis adaptatius de la conducta individual com a

resultat de l’experiència.

Dins d’una línia cognitiva:

- Procés que te lloc dins del individu i que s’infereix per canvis específics del
comportament
- Canvi en els processos mentals i en el coneixement

“Aprenantage és el procés mitjançant el cual s’origina o canvia una activitat davant d’una
situació donada, sense que el canvi pot ser explicat per tendències reactives innates,
maduració o estats temporals del organisme (drogues, fatiga, etc...).” Hilgard i Marquis
1940

“L’aprenentatge pot definir-se com: un canvi relativament permanent de la conducta,

donat a la experiència, que no pot explicar-se per un estadi transitori, per la maduració o
per tendències de resposta innata.” Klein, 1994
 En resum, ha d’haver un canvi, relativament permanent (ja que els aprenentatges no
han de ser per sempre) i resultat de la pràctica.

2. Algunes formes d’aprenentatge

• Habituació/sensibilització (o pre-aprenentatge): no son pròpiament innates ni

apreses.
• Associatiu
- A) Associacions entre estímuls licitadors de resposta, o condicionament de
resposta.
- B) Associacions entre respostes i conseqüències o condicionament operant.
• Aprenentatge cognitiu:
- Per insight o descobriment
- Observació (aprenentatge social)
- Verbal o simbòlic
2.1 Formes d’aprenentatge associatiu

• Condicionament responent:
- També anomenat clàssic o Pavlovià
- Es aquell procés per el qual s’associen de manera permanent (!) i predicibles
estímuls específics a respostes particulars sota condicions de pràctica (repeticions)

• Condicionament operant:
- També anomenat instrumental o skinnerià
- Procés per el qual s’associen unes conductes a unes conseqüències en un entorn
determinat
- El principi bàsic és que tota conducta té algun tipo de repercussió en el seu entorn.

Per simplificació, considerem ambdues formes d’aprenentatge associatiu per

separat. Tot i així, sovint té lloc al mateix temps i en la mateixa situació:

2.2. INNAT / APRÉS

- Patrons innats (pautes de comportament no apreses):

• Reflexes (simples o complexes) - Els reflexes són la unitat de conducta innata més
simple. - Són unes respostes universals dels organismes, automàtiques, involuntàries,
determinades per estímuls fixes que produeixen una reacció - Constitueixen ajustos
comportamentals ràpids, de naturalesa adaptativa, per lo tant intervenen en
nombroses funcions vitals. Ex: reflex de moviment donat per un cop en el genoll,
parpellejar, retirar la mà davant d’un estímul dolorós.

• Instints /patrons d’acció fix.

- Es considera que són la energia que indueix respostes innates, naturals no apreses
dels organismes de cada espècie, orientades a la supervivència o conservació.

- Són conductes funcionalment més complexes que els reflexes. Comprenen

comportaments complexes propis d’una espècie en particular, que succeeixen de
manera similar en una determinada seqüència.

- Per alguns psicòlegs, és un concepte poc adequat per explicar les tendències no
apreses del ésser humà.

- Són seqüències estereotipades de respostes. Inclouen seqüències d’acció més

amplies que els reflexes i es disparen a partir de un determinat estímul o senyal.

- P.e. rituals que es fan en el període de zel, les conductes migratòries, patrons de
reaccions defensives,...

E-R-C

• Impronta (apego) Es tracta de una habilitat de aprenentatge per la qual els

organismes de certes espècies extrauen informació especifica del entorn que
provoca alteracions en la seva conducta. Es produeix ràpidament, en un període
crític, és resistent a l’extinció i té un efecte durador. Ex: Experiment Lorec, gran
aficionat a les au s i als ànecs: al sortir de l’ou els aneguets no van veure a la seva
mare sinó al Lorec i van establir els mateixos vincles afectius que si ell hagués estat la
seva progenitora.

- Pre-aprenentatge o conductes elementals apreses: hi ha aprenentatge perquè hi

ha una variació que no implica un aprenentatge nou.

Són formes simples d’aprenentatge. Són conductes no innates, depenen en part de

l’experiència del organisme. Són canvis en el comportament que es comencen a
vincular amb la experiència amb un possible origen innat. No es produeixen noves
associacions sinó canvis en la intensitat de la resposta reflexa.

- Habituació: Consisteix en la disminució i eventual desaparició de la conducta

com conseqüència de la repetició de l’estímul que la ha originat Ex: El soroll
 de un clàxon pot sobresaltar - nos la primera vegada, però si es repeteix en
un curt període de temps, el sobresalt disminuirà.

- Sensibilització: Procés divers a l’habituació. Es refereix a l’ increment en la

tendència a respondre a un estímul com a resultat de respostes prèvies a
aquest estímul. Ex: El soroll de un clàxon que té lloc en un carrer sense
sortida fosc i tenebrós pot incrementar la conducta de sobresalt .

- Inhibició: Consisteix en la disminució i possible desaparició de la resposta

degut a l’aparició d’un estímul intens , nou i de naturalesa
aversiva(=negativa). . Al sentir una explosió sobtada ens bloquegem. Ex: “em
va impressionar tant que em vaig quedar sense paraules” .

(REVISAR TEXT)

3. Condicionament clàssic:
Funcionament:

EI------------------------------ RI

EN----------------------------- -

EN+EI------------------------- RI

EC---------------------------- RC

Funcionament del CC, segueix els principis de:

• Contigüitat
• Freqüència
• Intensitat
Variants sobre el Condicionament clàssic:

- Condicionament del primer ordre:

EN+EL--------RI

EC-----------RC

Aquesta forma de condicionament clàssic “excitatori”, obliga al animal a reaccionar.

- Condicionament de segon ordre:

EN2 (per exemple una llum potent) precedeix al EC fent que l’aprenentatge es
faci sobre el EC?

EN2+EL--------RC

EC2-----------RC

Si es manté aquesta proximitat entre els dos elements es produirà un

condicionament de segon ordre. L’aprenentatge està fet sobre un estímul
condicionat (EC)no sobre una resposta reflexa. Hi ha una condició obligada, que
el EC ha de seguir sent un EC. Juga un paper molt important el llenguatge, els
estímuls neutres que sorgeixen en aquesta segona fase és una paraula.

- Condicionamient de segon ordre de tipus emocional:

EN+EI (descàrrega)-------------------------------------------RI
EC(condicions d’una cabina experimental: textura, color material...)----------------RC

Van decorar la caixa experimental amb: textures, colors, materials de construcció i

olors... per veure què passava. El que van observar es que quan van voler fer un
condicionament de segon ordre i haver d’introduir un altre EN2 (to). Donat a la
manipulació de les caixes experimentals, quan es canviava l’animal del seu habitat
natural i se’l col·locava a la caixa experimental (mentre sonava el to), ja donava la
resposta de por. Ja que havien associat la llum amb els elements de la caixa=a la
descàrrega. Per tant, passa a ser condicionament de tercer grau.
 - Condicionament excitatori:

- EI------------------------------ RI
- EN----------------------------- -
- EN+EI------------------------- RI
- EC---------------------------- RC

3.1 Contracondiconament

Mantenir igual el mateix EC però que sigui l’animal que canvi la resposta a la
resposta contrària.

Esquema:

- Condicionament inicial:

EC1 ---RC1 EI---RI (contrària a RC1)

- Contracondicionament

[EC1]EN -EI --> RI

EC1 -> No RC1, però sí a la contrària

Per exemple:
EI*(descàrrega elèctrica) →RI*

EI (aliment) →Salivació
EN EI →RI

EC (soroll)→RC(salivació)
[EC] EN EI* ( Soroll) (descarrega elèctrica)→RI (no salivació)

EC→RC
Contracondicionament

L’estímul condicionat serà sempre el mateix (so) però canvia la resposta

condicionada. Aquest canvi és la resposta contrària. Si està condicionat a salivar al

so, ara ja no salivarà. Respon de diferent manera al mateix estímul.

 EI*(xocolata) →RI*(tranquil·litat)

EI (soroll dentista) →RI (por)

EN EI (Sala d’espera +soroll)→RI (por)

EC (sala d’espera)→RC(por)
[EC] EN EI* ( Sala espera) (xocolata)→RI (tranquilitat)

EC→RC
Contracondicionament

3.2 Condicionament inhibitori

L’usuari (animal) ha de aprendre a no fer determinada resposta, és a dir, a inhibir-la.

La idea es que no perdi com a RC continuï igual, però pot haver ocasions on la RC

no ha de donar-se. (Ex: tot i que sempre que el teu gos quan diguis “menja” ho faci,
que a vegades quan diguis “menja” no ho faci)

- Assajos tipus 1. EC+EI→RC (condicionament excitatori)

- Assajos tipus 2. EC+ i EC – (sempre s’omet EI) →disminució RC

 (“-“=estímul condicional inhibitori/”+”=estímul condicional excitatori)

Ex: Si cada cop que algú veu un semàfor vermell (EC+) es frena (RC+). Si hi ha el
semàfor en vermell (EC) i un mosso indicant-te que passis (EC-) s’inhibirà la resposta

de frenada (RC).

4. CONDICIONAMENT EMOCIONAL

Neurosis experimentals:

- Neurosis: patiment psíquic (preocupació, semtoment de culps, insatisfacció,

ansietat), generalment acompanyat de somatització (nerviosisme, dolor, malestar
físic). Els individus tenen consciència del seu malestar, de la seva ansietat o de la
seva por.
- Es tracta d’una conducta inadaptada, persistent i de difícil extinció.
Pavlov va defendre que aquestes neurosis eren conseqüència de l’aprenentatge d’una sèrie
de conductes apreses.

- Pavlov y Cols 1927

- Karn 1938
- Wolpe, 1947/48, 1958. Introductor d’una forma de tractament psicològic denominat
“dessensibilització sistemàtica” [T. per inhibició recíproca].

Experiments neuròtics (Ivan Pavlov):

Condició experimental 1 Cercle = menjar.

Condició experimental 2 El·lipse = descarrega elèctrica

Al gos se li presenta davant del seu nas un estímul lluminós combinant un cercle i una
el·lipse, si se li ensenya el cercle posteriorment se li dona menjar i si se li presenta l’el·lipse
se’l sotmet a una descàrrega elèctrica. Si al gos se li mostra una forma intermitja, aquest es
tornarà agressiu →CONDUCTES NEURÒTIQUES.

L’animal no pot dictaminar que és el que li passarà i es torna irritable.

Altres formes de provocar neurosis experimental:

- Kant (1938), utilitza un laberint tipus: “T” seguit de dos girs a la dreta o a l’esquerra
segons els gir escollit en el punt T.
- Al principi el subjecte tira recte. Després tria si anar a la dreta o a l’esquerra. Els dos
camins el tornen a portar al principi.
- L’animal ha de prendre una decisió, després hauria de fer 2 girs a la dreta o a
l’esquerra successivament depenent del costat en el que es dirigirà.
- Es fa més de 200 vegades. És un circuit tancat i desesperant per l’animal. S’acabarà
irritant
Experiments neuròtics (Wolpe)

Psiquiatra sud-africà que durant el servei militar es llegeix la obra de Pavlov. Al tornar a la
universitat en la recerca hospitalària adopta una metodologia experimental en els pacients
neuròtics seguint el condicionament clàssic o pavlovià. Utilitza la tècnica del
contracondicionament. Va detectar que el problema venia donat per la generalització de
l’adquisició del comportament. Habitualment s’extrapola tot el condicionament a estímuls
semblants. Wolpe va trobar l’ efecte pervers d’aquesta generalització .

Experiment:

SALA A SALA B

SALA C SALA D

Totes les sales tenen una taula experimental i dins les sales es presentaran els diferents
elements que constituiran l’estímul condicional. A part de la taula tenen diferents elements
distintius per cada sala. La sala B es semblant a la A, però no exactament igual.

Sala A i Sala B ± iguals

Sala B i Sala C ± iguals

Sala C i Sala D ± iguals

Sala A i Sala D ≠

L’experiment comença en la sala A:

Quan l’animal està familiaritzat amb la sala, se li dona menjar DINTRE de la gàbia. Més tard
quan l’animal menja, es fa una so, una llum i immediatament una descàrrega elèctrica. →
Animal agressiu i deixa de menjar tot i que estigui l’aliment present. Wolpe li col·loca el plat
fora de la gàbia i deixa la gàbia oberta. L’animal no es desplaça de la cantonada contrària i
no s’apropa l’aliment (existeix generalització de l’aprenentatge, la aversió a menjar s’ha estès
al entorn). Posteriorment col·loca el menjar a la sala B, però segueix sense alimentar-se, a la
sala C i realitza el mateix comportament i posteriorment a la sala D que succeeix el mateix.

El contracondicionarem per a que pugui menjar un altre cop dintre de la gàbia. El contra
condicionament es durà a terme a la sala D. Deixarà l’aliment fora de la gàbia, com es nega
a menjar desplaça l’aliment on està l’animal i li deixa al plat de l’aliment a la zona que ocupa
l’animal i espera a que menji, donat que l’animal esta afamat, l’animal menja. Cada cop
aproparà més l’aliment a la taula experimental. Continuarà l’experiment canviant de sala i
tornarà a repetir el procés. Fins que arribi a menjar a la gàbia on es va produir el
condicionament (SALA A).

La Dessensibilització Sistemàtica (DS) → (contracondicionament en humans) inclou:

- Entrenament en relaxació (2-3 setmanes)

- Elaborar una jerarquia de pors (de menys a més). Mentre es pacten aquestes jerarquies se
li ensenya a l’individu tècniques de relaxació.

- Exposició imaginària mantenint la relaxació. L’individu s’imagina a si mateix apropant-se a

l’estímul fòbics sense posar-se nerviós.

- Exposició en viu

Tot el procés pot durar de 3 a 4 mesos. Es combinen sessions en la consulta del psicòleg i
treball a casa.

5. CODICIONAMENT OPERANT:

Condicionaments Clàssic i Operant

 En el condicionament operant els subjectes sempre faran conductes noves.

- En el C. Clàssic l’organisme aprèn a establir relacions entre E-E o E-R (organisme no
fa cap acció, només detectar uns E).
- El CC generalment implica respostes reflexes o reaccions automàtiques (de
l’organisme, sobre el qual s’interposa el nou aprenentatge).
 - En el C. Operant la major o menor probabilitat de que passi una conducta depèn de
les conseqüències d’aquesta conducta. (RELACIÓ CONDUCTA-CONSEQÜÈNCIA)

Orígens del C. Operant:

L’objectiu de l’estudi de Thorndike no era l’estudi de les “funcions cerebrals” (Pavlov) sinó
que es va interessar per respondre a la pregunta: com aconsegueix la ment d’un organisme
adaptar-lo a les exigències de l’ambient?

• Experiments de Thorndike:
- Aprenentatge per “assaig i error”:
Aquest experiment consisteix en que l’animal té una mínima possibilitat de
moviment i han d’aprendre conductes noves. Els planteja problemes propers als que
tindria al seu hàbitat natural, com trobar aliment. L’animal ha de fer alguna cosa per
obtenir una conseqüència, és a dir, un “estímul” reforçador. Thorndike en el seus
experiments utilitza una “caixa trucada”. Per incentivar-lo se li col·loca menjar fora la
gàbia. Haurà de fer diferents intents per sortir de la caixa trucada obrint una porta
prement un botó. Es comptabilitzen les respostes i el temps que triga en prémer el
botó. A mesura que l’animal faci més “assajos” menys numero d’errors farà per sortir
de la caixa. Després quan ho aconsegueix haurà d’acabar associant causalitat entre
prémer la palanca i aconseguir sortir. És el reforç qui controla la conducta, la última
conducta apresa és la que queda apresa per l’animal. (Ex: Gàbia de Thorndike)
o Llei de l’Efecte:
De moltes respostes donades a la mateixa situació, les que vagin
acompanyades de satisfacció per l’animal, en igualtat de condicions, es
connectaran més fermament amb la situació; de manera que quan aquesta
torni a presentar-se, les respostes tornaran a presentar-se amb gran
probabilitat. També totes aquelles conductes que vagin acompanyades per
insatisfacció sobre l’animal, aquestes disminuiran o deixaran de donar-se.

Resum: Quan major sigui la satisfacció o insatisfacció; major serà la fortalesa o debilitament
del vincle associatiu.
 1) La R que produeixen conseqüències satisfactòries es consoliden
2) Els organismes aprenen que R els permet
a. Evitar E desagradables no emetent una conducta determinada o,
b. Realitzen una altra R que anul·li els efectes desagradables

 Utilitzarem la nomenclatura de reforç positiu o negatiu ja que no té cap implicació

moral.

 Thorndike anomena el C. Operant com a Condicionament Instrumental

Condicionament Operant d’Skinner:

- Elements bàsics:
o Les condicions antecedents
o El comportament
o Les conseqüències
- Concepte clau:
o Emmotllament/”Moldeamiento”: Consisteix en reforçar únicament variacions
de resposta que es desviïn en la direcció desitjada. És a dir, reforçar les
accions que es fan anant cap a la l’objectiu de l’acció.
- Conseqüències:
Es classifiquen mitjançant la observació directe dels individus amb els elements, són
les que controlaran les accions dels organismes. Quan les conseqüències augmenten
l’increment de resposta s’anomenen reforç i quan les conseqüències decrementen
l’acció s’anomenen conseqüències càstig.
o Apetitives: Les conductes acceptades (no només aliment)
o Aversives: Les conductes no acceptades o rebutjades
- Els efectes:
o Increment de resposta (R) → Reforç
o Decrement (R) → càstig
 - Els reforçadors:

El reforçador és qualsevol estímul, esdeveniment, condició o efecte que segueix de forma

contingent a un comportament i que augmenta la freqüència de resposta

A) Primaris: aliment o beguda,

B) Secundaris: l’individu ha après a atorgar valor a aquell estímul. Per exemple,
al ximpanzé se’l fa acumular quatre targes per aconseguir un plàtan.
1. Apetitius (Positius
2. Aversius (Negatius)

Contingència: és la relació que s’estableix entre la R i els canvis que aquesta produeix en el
medi ambient. Les relacions poden ser positives o negatives. Les contingències son allò que
apareix després de fer la resposta.

- Quan la R va seguida del esdeveniment → Contingència positiva (+)

- Quan la R va seguida de la supressió del esdeveniment →Contingència negativa (-)
- La R i l’esdeveniment no estan relacionats.

Existeixen quatre procediments fonamentals del condicionament operant:

NOM DEL PROCEDIMENT CONTINGÈNCIA RESPOSTA RESULTAT EXEMPLES

– CONSEQÜÈNCIA

Reforçament positiu Positiva: la resposta Reforçament o increment Felicitació per

aparcar bé
produeix un estímul apetitiu en la tassa de resposta

Càstig positiu Positiva: la resposta Supressió en la tassa de Donar un

clatellot per a
produeix un estímul aversiu resposta
que algú pari
de fer una
cosa
Reforçament negatiu Negatiu: la resposta frena o Reforçament o increment Aparcar bé
per estalviar
elimina la aparició del en la tassa de resposta
la multa
estímul aversiu

Càstig negatiu Negatiu: la resposta frena o Supressió o disminució en la Quedar-se

sense postres
elimina la aparició del tassa de resposta
per portar-se
estímul apetitiu malament
Si es tracta de reforç es que es vol que l’individu faci una acció i si es tracta de càstig de que
no la faci.

REFORÇ POSITIU:

- Un pare dona a la seva filla una galeta quan recull les sabates
- Un professor felicita a un estudiant per entregar un bon treball

REFORÇADOR NEGATIU:

- Tancar una finestra per evitar una corrent d’aire

- Fer els deures per no ser criticat davant de la classe
- Que un nen salti d’un trampolí per que no li diguin gallina

CÀSTIG POSITIU:

- Un professor posa una qualificació de suspens

- Enfadar-se amb un nen per creuar el carrer sense mirar
- Donar un clatellot a un nen que ha fet una conducta inadequada

CÀSTIG NEGATIU:

Altres experts pensen que el càstig pot ser eficaç però que fracassa perquè no s’utilitza de
manera adequada; per exemple:

- La tardança en l’aplicació del càstig

- Ha de ser raonablement sever
- Deu ser ineludible (inevitable)
- S’ha de donar una explicació del motiu
- El càstig ha de ser mes eficaç si es disposa de comportaments alternatius o positius
que siguin reforçats

• Exemples de reforç negatiu:

- Quedar-se sense les postres per respondre faltant al respecte
- Quedar-se sense pati
- No poder sortir durant el cap de setmana per haver suspès un examen