LES ESCOLES

PSICOLÒGIQUES

Fet per: Maria Castellà 07/10/22

Índex
L'estructuralisme de W. Wundt Pàg. 3
El funcionalisme de William James Pàg. 4
Psicoanàlisi de Freud Pàg. 5 i 6
El conductisme Pàg. 7
La psicologia de la Gestalt Pàg. 8
Psicologia humanista Pàg. 9 i 10
Psicologia cognitiva Pàg. 11
Psicologia cultural Pàg. 12
Oracions de les escoles psicologiques Pàg. 13 i 14
L'estructuralisme

de W. Wundt
Encara que el creador de l'estructuralisme va
ser el deixeble de Wundt, Edward Titchener, els
historiadors de la psicologia consideren que va ser Wilhelm Wundt. Aquesta escola
es centrava en les imatges, les emocions i les sensacions. El mètode que utilitzen és la
introspecció. Es tracta que els subjectes experimentals descriguin amb molt de
compte les seves sensacions i estats mentals mentre realitzen alguna tasca o atenen
un estímul.
 Inglaterra/1930
Wi l l i a
s

m
jame
El funcionalisme de

James
m
William James Wi l l i a
Aquesta escola se centra a preguntar-se el perquè i

el perquè del procés psicològic. El funcionalisme

manifesta que la nostra ment revisa l'experiència,

s'activa, s'atura, avança i retrocedeix en el temps.

És a dir, no hem de pensar el que estem fent, per

exemple, al vestirmos perquè es un habit. A més a

més, estudia, a través d'estudis en animals, què és

el que porta a adaptar i sobreviure a un ésser viu.

 Psicoanàlisi de
Freud
La psicoanàlisi és una teoria que investiga i ajuda a la
comprensió del funcionament mental normal i
patològic. Així mateix, és un mètode terapèutic que
tracta els conflictes i les dificultats del psiquisme
humà.
Va ser creat per Sigmund Freud i ha anat evolucionant
gràcies a les aportacions de diversos autors
La psicoanàlisi es basa en quatre principis
fonamentals: l'inconscient, la supressió, el conflicte i la
pulsió. Per tant, les accions de la nostra ment són el
resultat d'un conflicte entre forces oposades entre si,
fet que porta a la supressió, és a dir, l'eliminació de les
experiències doloroses o vergonyoses. La realitat
fonamental és l'inconscient, que aflora a la
consciència de manera disfressada en els lapsus, els
actes fallits, els acuidts, els somins i les fantasies
El conductisme
El seu creador va ser John B. Watson va rebutjar la
introspecció com a mètode i orienta la psicologia per
camins més objectius. També afirma que l'aprenentatge
és el tema fonamental i situa les causes de la conducta en
l'entorn, fora de l'organisme. Els conductistes consideren
que la conducta és un fenomen susceptible d'observació, i les lleis que regeixen el
comportament són compartides per totes les espècies. John B. Watson afirmava que
era possible arribar a la conducta desitjada només controlant l'ambient de la
persona.
La psicologia de

la Gestalt
La psicologia de la Gestalt es basa en l'estudi de la
percepció on l'individu classifica les seves percepcions
com un tot i no únicament com la suma de les parts.
La teoria de la Gestalt ressalta les representacions
mentals que els éssers humans anem creant i recopilant
mitjançant les percepcions a què estem exposats. Les
imatges, els sons, els records, tot influeix en la nostra
manera de comportar-nos i de veure la vida
 1950-1960
A b r a ha

m Ma s l
o
Psicologia humanista

M a s l
Més que una escola constituïda, la psicologia humanista és
ow
un moviment amb aquestes característiques comunes:
Cada persona i cada experiència és única, així que els

psicòlegs han de tractar cada cas de manera individual,

única i no seguir en pautes provinents d'estudis de

grup

Una comprensió precisa del comportament humà no

es pot aconseguir mitjançant l'estudi d'animals

 b r a ha
Psicologia humanista 1950-1960 A

m Ma s l
s l o
L'experimentació (pensar, percebre, sensacions,

M a
recordar, sentir…) és fonamental. ow
L'ésser humà és autònom i responsable de les

decisions que pren per al seu desenvolupament.

La vida humana es desenvolupa en un context

interpersonal. La cerca del sentit de l'existència i els

valors humans són sapectes fonamentals per a l'ésser

humà.
Com que els pensaments, les accions i els sentiments

humans formen un tot, la psicologia ha d'estudiar

l'individu globalment.
 Psicologia cognitiva
La psicologia cognitiva s'encarrega d'estudiar i
investigar els processos de la ment involucrats en la
capacitat humana per resoldre problemes, aprendre
conceptes, adquirir coneixements i pensar.
Abandona el model conductista (estímuls i respostes).
L'ésser humà és un processador actiu de la informació
que rep de l'entorn.
Estudien què passa a la ment d'una persona quan duu
a terme una tasca determinada i com emmagatzema i
George Miller utilitza el seu coneixement.
Psicologia cultural
Aquesta psicologia es fonamental en la cultura i s'ocupa
de la interpretació. Les seves característiques fonamentals són:

La cultura no es diu en singular, sinó en plural cultures.

La societat és una xarxa de relacions entre persones i institucions.
L'experiència psicològica es construeix en interacció amb els altres, quan compartim
un món de significats.
Els elements que constitueix la nostra subjectivitat són de naturalesa simbòlica.
Parla des d'una cultura concreta i en un moment històric determinat. Si canvia la
cultura, canvien les nostres maneres de comprendre.
Tot subjecte neix en una cultura particular que comporta un conjunt d'idees i valors.
 ORACIONS DE LES

ESCOLES PSICOLÒGIQUES
a) La tasca de l’ésser humà en aquesta vida és assolir la seva autorealització. Psicologia
humanista (1950-1960)
b) La nostra conducta està fortament condicionada pels instints. Psicoanàlisi (1895)
c) Els éssers humans no som totalment racionals. Psicoanàlisi (1895)
d) El control i la predicció de la conducta humana s’han d’investigar duent a terme
experiments. El conductisme (1912)
e) La psicoteràpia permet a les persones que pateixen afrontar la vida d’una manera
més productiva i satisfactòria. Psicologia cognitiva (1960)
f) L’aprenentatge per observació és útil per reduir temors i pors. El conductisme (1912)
g) Els psicòlegs estan interessats en el comportament sa i en el patològic. El conductisme
(1912)
h) Els psicòlegs han de tenir una visió holística de l’ésser humà, l’han de considerar
globalment. Psicologia humanista (1950-1960)
MOLTES GRÀCIES