Psicologia Matèria optativa

Institut Jonqueres
Departament d’Orientació
Font: De Puig, Irene. Psicologia i sociologia. Castellnou. Barcelona: 2011
 Preguntes de reflexió
• Què és per a tu la psicologia?

• Quines aplicacions pràctiques creus que té?

 Quina relació té aquesta
imatge amb la psicologia?
 Continguts
• Bloc 1: Aproximació a la psicologia
o Unitat 1. Caracterització de la psicologia
 1.1. La psicologia
 1.2. L’estudi de la psicologia
 1.3. Les escoles psicològiques
o Unitat 2. La psicologia com a ciència
 2.1. Mètodes d’investigació en psicologia
 2.2. Característiques de la psicologia com a ciència
 2.3. Àrees d’aplicació de la psicologia
o Unitat 3. Bases biològiques i ambientals del comportament
 3.1. El comportament humà
 3.2. Factors heretats i factors adquirits
 3.3. La controvèrsia entre herència i ambient.
 Unitat 1. Caracterització de la psicologia
• 1.1. La psicologia.
o Origen:
 Prové dels termes grecs psique (ànima) i logos (ciència).
 Els filòsofs grecs Plató i Aristòtil van estudiar la psique. Van posar les bases d’aquesta
futura disciplina.
 La psicologia com a disciplina científica neix a finals del segle XIX.
o Problema del concepte: inclou moltes tendències i escoles.
o Definició: Ciència que estudia la conducta.
o Diferència amb la psiquiatria
 Psicologia clínica: Branca de la psicologia que estudia la salut mental.
 La psicologia ciència més social i la psiquiatria està més emparentada amb les ciències
naturals. Importància de la cooperació.
 Unitat 1. Caracterització de la psicologia
• 1.1. La psicologia.
o Diferència amb la parapsicologia.
 Parapsicologia: Intenta aclarir fenòmens paranormals com la telepatia, l’endevinació
del futur, la capacitat de moure objectes a distància, etc.
 NO compleix els principis del mètode científic i, per tant, és una pseudociència.
 Unitat 1. Caracterització de la psicologia
• 1.1. La psicologia.
o Activitats:
 Fotocòpia pàgina 38 i 39. Exercicis 1, 2, 4, 6.
 Unitat 1. Caracterització de la psicologia
• 1.2. L’estudi de la psicologia
Psicologia
Bàsica (investigació dels processos
psicobiològics)
• General: Processos psicològics (atenció,
memòria, cognició,...)
• Personalitat: Característiques que
defineixen una persona.
• Social: Fenòmens socials.
• Diferencial: Diferències individuals.
• Evolutiva: Modificacions del creixement
durant el desenvolupament.
• L’aprenentatge: Processos que intervenen
en l’aprenentatge.
• Psicobiologia: Bases biològiques de la
conducta.
• Experimental: Processos que poden ser
estudiats en el laboratori.
Aplicada (Aplicació directe en
la solució de problemes)
• Educativa: Ajudar als
estudiants en les seves
decisions, orientar pares,...
• Clínica: Estudi, diagnòstic i
tractament dels desordres
clínics.
• Del treball i les
organitzacions:
Productivitat, satisfacció en la
feina, presa de decisions, etc .
 Unitat 1. Caracterització de la psicologia
• 1.2. L’estudi de la psicologia
 http://es.slideshare.net/dfernan9/les-branques-de-la-psicologia-1744443

Visita la següent pàgina web i esmenta quines creus que són les competències
professionals que han de tenir tots els psicòlegs i quines són específiques de les
branques.
 Unitat 1. Caracterització de la psicologia
• 1.3. Escoles psicològiques
Escola Temes Inici Impulsor

Estructuralisme Consciència com una col·lecció de parts. 1879 W. Wundt

Funcionalisme Comprendre el funcionament de la ment 1896 W. James

per aplicar els resultats a la vida quotidiana
Psicoanàlisi  Considera l’inconscient com a causa de 1892 S. Freud
gairebé totes les conductes humanes.
 Mètode terapèutic: associació lliure
d’idees i interpretació de somnis.
Gestalt Estudia la percepció com un tot estructurat. 1912 M. Wertheimer,
“El tot és més que la suma de les parts”. K. Koffka i W.
Köhler.
Conductisme Davant un estímul emet una resposta. 1912 J. B. Watson
Pavlov/Skinner
P. Humanista Valors humans, relacions interpersonals, 1937 C. Rogers
llibertat...”humanitzar la psicologia”. A. Maslow
Cognitivisme Processos interns de pensament 1980 N. Chomsky
(aprenentatge, memòria, coneixement,...) J. Piaget
 Unitat 1. Caracterització de la psicologia
• 1.3. Escoles psicològiques
 Llegeix el text de la pàgina 57 i respon a les següents preguntes:
• Què li passa a la srta. Anna O. Té un problema? Quin?
• Segons l’enfocament psicoanalític, on es troba la clau del que li passa a l’Anna?
Justifica-ho.
• Breuer (el doctor de la Srta. Anna O.) afirma que quan Anna O. narrava els seus
somnis o imaginacions se sentia alleujada. Podries explicar algun exemple d’una
situació en què el fet d’explicar alguna cosa angoixant t’hagi servit per tranquil·litzar-
te?

 https://www.youtube.com/watch?v=F-1eUjZVvb4&gl=ES&feature=related&hl=es
 Unitat 2. La psicologia com a ciència
• 2.1. Mètodes d’investigació en psicologia.
o Mètodes generals:
 Descripció: Explicar les característiques d’una cosa o situació. Eines: Estudi de cas i enquesta.
 Explicació: Aclarir, justificar, comentar i definir (ex: explicacions que relacionen causes i efectes)

o Mètodes introduïts per distintes escoles psicològiques

Lligats a la Lligats a la pràctica Mètodes Mètodes
filosofia clínica experimentals correlacionals
 Introspecció:  Psicoanàlisi:  Experimentació:  Psicometria:
Autoobservació o Descobrir l’inconscient Consisteix en Ús de tests).
autoanàlisi de la mitjançant l’associació mantenir unes  Anàlisi factorial
consciència. lliure d’imatges i constants i alterar- Serveix per establir
Problema: d’idees. ne d’altres per relacions entre
subjectivitat  Observació o veure l’efecte que variables.
extraspecció: això provoca.
En situacions que
succeeixen de manera
natural.
 Unitat 2. La psicologia com a ciència
• 2.1. Mètodes d’investigació en psicologia
 Fotocòpia pàgina 47. Activitats: 12, 13 i 16.
 Test d’atenció (un exemple per practicar).
 Unitat 2. La psicologia com a ciència
• 2.2. Característiques de la psicologia com a ciència.
o Precisió: Definint amb tota claredat els conceptes que estudien, expressant els resultats de
manera matemàtica sempre que sigui possible i comunicant els resultats a la comunitat científica.

o Objectivitat: Fent públiques les descobertes implica vigilar que el treball estigui exempt de
qualsevol intent de subjectivitat.

o Predicció: Com més sabrem, més comprendrem i major serà la capacitat per predir.
o Claredat: La psicologia procura oferir explicacions senzilles que hagin estat sotmeses a proves i
que responguin a fets observables.

o Obertura: Els psicòlegs han d’estar oberts a les crítiques. No poden afirmar que els seus resultats
són del tot concloents.
 Dificultats: Diferències entre humans i en un mateix ésser al llarg de la seva vida, relacions
que cal establir per tenir en compte totes les variants i el perill de la interferència subjectiva.
 Unitat 2. La psicologia com a ciència
• 2.2. Característiques de la psicologia com a ciència.
 Text pàgina 102 (per lliurar).
 Unitat 2. La psicologia com a ciència
• 2.3. Àrees (branques) d’aplicació de la psicologia
o Psicologia clínica: Es dedica a l’estudi, diagnòstic i tractament del comportament anormal. Alguns
problemes que tracten: mana d’autoestima, estrès, depressió, etc.

o Psicologia educativa: Apliquen i interpreten proves psicològiques per ajudar als estudiants, professors i
pares en les seves decisions. L’objectiu és obtenir un millor rendiment escolar.

o Psicologia del treball i les organitzacions: S’ocupa de l’estudi del comportament de les persones en
l’àmbit del treball (productivitat, satisfacció en la feina, selecció de persona, etc.).

 Industrial: Pretén entendre el comportament dels treballadors per utilitzar el potencial humà amb més
eficiència (Ex: anàlisi dels llocs de treball, selecció de personal, etc.).

 Esportiva: Treballa per potenciar el rendiment dels jugadors i augmentar l’eficàcia.

 Jurídica: Aplicació de la psicologia en temes i situacions legals (ex: elaboració d’informes per als
tribunals, en jutjats de família, avaluen la veracitat de testimonis, etc.).

 Comercial: Psicologia aplicada a les vendes i estudis de mercat, amb l’objectiu de determinar
estratègies de màrqueting d’un producte.
 Unitat 2. La psicologia com a ciència
• 2.3. Àrees (branques) d’aplicació de la psicologia
 Fotocòpia pàgina 50. Activitat 21, 22, 23.
Unitat 3. Bases biològiques i ambientals del
comportament
• 3.1. El comportament humà
o Comportament: Conjunt d’activitats que duu a terme un organisme per adaptar-se al medi.
o Comportament humà: Conjunt d’activitats que duu a terme l’ésser humà i que solen estar
influenciades per la cultura. És tan complex que és estudiat per diferents disciplines: biologia,
sociologia, economia, medicina, etc.
 Conducta: Manifestació externa del comportament. És pública, observable i evident per a
tothom. Es desenvolupa a partir d’una base biològica constituïda pel sistema nerviós i el
seu òrgan principal, el cervell, i el sistema endocrí.
 Consciència: Dimensió interior, privada, íntima, a la qual només té accés el mateix
subjecte. Gràcies a la consciència, ens adonem dels estats físics i psíquics: estic dret,
camino, estic trist, etc. Ens permet percebre la realitat que ens envolta i tenir una noció del
propi jo.

.
Unitat 3. Bases biològiques i ambientals del
comportament
• 3.1. El comportament humà
 .Fotocòpia pàgina 52. Activitats 24, 26, 27.
Unitat 3. Bases biològiques i ambientals del
comportament
• 3.2. Factors heretats i adquirits
o El que fa que siguem com son és la combinació dels factors heretats o innats, els adquirits de l’ambient i
les experiències personals. Per això no hi ha dues persones iguals.
 Comportament innat: Grup de respostes espontànies heretades durant l’evolució de l’embrió, que
es transmeten de pares a fills i no s’aprenen.
 Exemples: Reflexos (allunyar la mà del foc) o els instints (vetllar per la supervivència,
alimentar-se, etc.)
 Comportament adquirit: Respostes apreses pels individus al llarg de la seva vida. És modificable
amb l’experiència i es pot transmetre per mitjà de l’educació.
 Amb el pas del temps, la influència de la família i l’escola disminueixen, i creix la de les
amistats i la societat.
 Experiències personals: Es viuen en primera persona.

 Decisions: Marquen el rumb per a tot el futur (deixar els estudis, casar-se, triar un grup, etc.)

 Accidents: Situacions imprevistes, com un accident de trànsit o un atracament. No sempre

tenen resultats negatius.
Unitat 3. Bases biològiques i ambientals del
comportament
• 3.2. Factors heretats i adquirits
 Fotocòpia pàgina 54. Activitats 28, 29, 31.
 Text pàgina 103 (per lliurar).
Unitat 3. Bases biològiques i ambientals del
comportament
• 3.3. La controvèrsia entre herència i ambient
La polèmica continua oberta. Dues posicions:
o Genetistes:
 Defensen que l’herència determina les capacitats potencials d’un ésser humà i n’estableix els
límits.
 Supòsit: les conductes provenen de la informació que es troba en el codi genètic.

 Calendari maduratiu: les habilitats psicològiques tenen adjudicada una data en què comencen
a madurar i a estar a punt per manifestar-se en la conducta.
o Ambientalistes:
 En el desenvolupament psicològic és fonamental el context en què el subjecte evoluciona.

 Subratllen el paper de l’aprenentatge.

 Existeixen factors biològics (ex: alimentació, condicions d’higiene, etc.) i factors socioculturals
i familiars .

També hi ha qui defensa la interacció entre l’herència genètica i l’ambient.

Unitat 3. Bases biològiques i ambientals del
comportament
• 3.3. La controvèrsia entre herència i ambient
 Fotocòpia pàgina 55. Activitats 32, 33 i 34
 Fotocòpia pàgina 59. Autoavaluació (per lliurar).
 Article (descriptiu o d’opinió) del text de pàgina 58 (per lliurar).