Preguntes introductòries.

Part 2
La parapsicologia té res a veure amb la psicologia?

La parapsicologia estudia els fenòmens paranormals que no es poden explicar

amb les teories de la física, la biologia o la psicologia. Aquests fenòmens
paranormals són la percepció extrasensorial, com ara la telepatia o l’endevinació
del futur i també la capacitat de moure objectes a distància. Està relacionada
amb temes de l’ocultisme, com ara en comunicar-se amb el més enllà, i
l’espiritisme. Malgrat els intents d’estudiar científicament aquests fenòmens, no
s’han pogut comprovar les explicacions de la parapsicologia perquè no
compleixen els principis del mètode científic. Per tant, la psicologia com a ciència
no té res a veure amb la parapsicologia. D’altra banda molts parapsicòlegs han
recorregut a l’engany en molts dels seus experiments i explicacions.

Tots els psicòlegs estudien el mateix?

Actualment no. La psicologia s’ha organitzat en diversos temes o branques. Les
més importants són les següents: la psicologia experimental, que estudia la
conducta en laboratoris, fa experiments, controla totes les variables...

Ho fa amb rates, com els biòlegs?

Sí, experimenta amb rates, però també amb altres animals com gossos, l’animal
amb que va treballar Pavlov, coloms o ximpanzés. També es fan experiments
amb persones voluntàries.

I què més estudien?

Una altra branca és la psicologia evolutiva, que estudia com va variant la

conducta segons l’edat de les persones. Una altra és la psicologia clínica, que
es preocupa dels trastorns o malalties mentals i intenta curar-los.

És a dir, la que cura els bojos?

La paraula boig no és la més adequada. Els psicòlegs clínics parlen de malalts

mentals o de persones amb desequilibris o amb trastorns mentals. Investiguen
què tenen, és a dir, fan un diagnòstic, i duen a terme un procediment per resoldre
el trastorn, una teràpia.

Si parlem de malalts mentals, vol dir que existeix la salut mental. Quan
sabem que una persona està bé del cap i no està boja, vull dir, malalta
mental?

La definició de salut mental no és clara i precisa. De manera aproximada podem

dir que una persona té salut mental quan té un bon equilibri amb ella mateixa i
amb el seu entorn. És a dir, que sap resoldre els seus conflictes mentals interns,
s’accepta a ella mateixa, sap superar les frustracions i problemes de la vida
social i és capaç de relacionar-se amb els altres de manerasatisfactòria. Una
altra definició més mèdica seria que la salut mental és l’absència de malalties
psíquiques.
Estudien altres coses, els psicòlegs?

I tant. Un altre aspecte que s’estudia és la psicologia social, que tracta de la

conducta de les persones en relació amb les altres, dels conflictes dels grups i
també de la conducta de diversos col•lectius.

I el psicòleg de l’institut, de quina branca és?

És una mena d’especialització que s’anomena psicologia escolar o educativa,
que es preocupa de la conducta dels alumnes, dels grups classe, dels problemes
de rendiment escolar, d’orientació en els estudis... I d’especialitzacions, n’hi ha
d’altres, com la psicologia industrial, que analitza de quina manera pot rendir més
un treballador en una empresa i també es preocupa de la selecció de personal i
de resoldre els problemes d’organització a la feina.

És el mateix un psicòleg que un psiquiatre?

No exactament. Un psiquiatre és un metge que s’ha especialitzat en els trastorns

mentals i els seus pacients són malalts mentals. El psicòleg no té una formació
mèdica, encara que també pot tractar els mateixos pacients. Com que no és
metge, un psicòleg no pot receptar medicaments. A vegades els psicòlegs i els
psiquiatres treballen en equip. Una altra diferència és que el psicòleg també
treballa amb persones que no necessàriament tenen trastorns, sinó que
simplement volen saber com són, quines habilitats tenen, per a quin ofici
serveixen, quin és el seu nivell intel·lectual, etc.

I un neuròleg?

És un metge especialitzat en el sistema nerviós, o sigui en la neurologia. Per

tant, el seu camp no és estrictament el dels problemes psíquics, tot i que, a
vegades, els trastorns mentals poden anar acompanyats de trastorns del sistema
nerviós.

I per acabar ..., què és un psicoanalista?

Un psicoanalista és un psicòleg o un psiquiatre que segueix les teories i els

mètodes de la teoria anomenada psicoanàlisi, creada per Sigmund Freud.

On treballen els psicòlegs i els psiquiatres?

Els llocs de treball poden ser hospitals o centres mèdics que disposen d’un
departament de salut mental, consultoris privats, institucions com ara escoles,
empreses, centres juvenils, presons, i també centres especialitzats en malalties
mentals anomenats hospitals psiquiàtrics o clíniques de salut mental.

I un cop una persona va al psicòleg o al psiquiatre, quant de temps ha

d’estar en tractament, com funciona això?

El procés habitual és el següent. En primer lloc el psicòleg ha de conèixer què li

passa al pacient, és a dir que ha d’elaborar un diagnòstic. Per poder-ho fer utilitza
diversos mètodes:
parla amb ell i li pregunta per la seva vida i conflictes anteriors, i també pel seu
entorn, família, feina, amics, etc.. També li pot fer diversos tests per determinar
el seu nivell intel•lectual o la seva personalitat o d’altres aspectes que li
interessin. A vegades pot tenir entrevistes amb persones properes, com els pares
o la parella. Amb totes aquestes dades, s’elabora el diagnòstic i segons el
diagnòstic es crea un pla per resoldre el conflicte, una teràpia. Les teràpies són
molt diverses, des de prendre determinats fàrmacs –si qui les aplica és un
psiquiatre- fins a realitzar activitats esportives, tenir entrevistes seguides amb el
psicòleg, etc.

Depenen de cada situació. La durada també és molt variable. Poden anar des
de dues entrevistes setmanals d’una hora durant tres mesos a doblar aquesta
freqüència. Altres casos més complexos demanen que el pacient sigui internat
en una clínica mental i estigui durant una temporada, uns mesos, en el centre.
Alguns casos poden durar un any i d’altres més i tot.

Els psicòlegs sempre tracten persones amb problemes, doncs?

Ja hem vist abans que no necessàriament. Hi ha psicòlegs que treballen amb

persones sanes. Per exemple, als centres escolar quan es fan orientacions per
a estudis, o a les empreses de selecció de personal. També hi ha els psicòlegs
socials, que analitzen conductes de grups i la forma de millorar-les. O altres
professionals que realitzen experiments psicològics. Els qui tracten habitualment
les persones amb trastorns són els psicòlegs clínics i els psiquiatres.

En quins llocs es pot estudiar psicologia?

La psicologia és un estudi universitari que s’estructura en primer i segon cicle.

S’estudia a les facultats de psicologia i quan s’acaben els estudis es disposa d’un
títol de llicenciat en psicologia que permet d’exercir professionalment.

Els psicòlegs estan organitzats en col•legis professionals que es preocupen del

interessos dels seus col·legiats, organitzen cursos de formació, vigilen que no hi
hagi intrusisme professional i vetllen per la serietat i professionalitat del psicòlegs
col•legiats.

I per estudiar psiquiatria?

Primer cal cursar els estudis de medicina i especialitzar-se en psiquiatria un cop

s’han completat els cursos generals.