INTERVENCIÓ I TRACTAMENT PSICOLOGIC

Prof. Àngel Serra

EXERCICIS DE PRÀCTIQUES

STD-4

TEMA 3. LA RELACIÓ I LES HABILITATS PSICOTERAPÈUTIQUES

4.1 Els amics/gues fan de psicòlegs?

4.2 Assistents virtuals o bots conversacionals

4.3 Cartes a un/a jove psicòleg

4.4 Preguntes sobre els psicòlegs i la psicoteràpia

TEMA 3. LA RELACIÓ I LES HABILITATS PSICOTERAPÈUTIQUES

4.1 ELS AMICS/GUES FAN DE PSICÒLEGS?

Objectius

• Conceptualitzar què és i què no és un tractament psicològic

• En què consisteix la valoració de la eficàcia, efectivitat i eficiència dels
tractaments

Procediment

Visualització de la pel·lícula (120’): El costat bo de les coses (2012) del director:

David O. Russell.

Sinopsi
“El costat bo de les coses", amb guió del propi O. Russell, és una adaptació de la novel·la de Matthew Quick
que tracta sobre la relació amorosa entre dos joves problemàtics, immersos en una greu crisi existencial, però
que es complementen a la perfecció tot i les dificultats socials que els envolten.

Després de passar vuit mesos en una institució mental per haver agredit a l’amant de la seva dona, el
protagonista (Pat) torna sense res, a viure a casa dels seus pares. Determinat a tenir una actitud positiva i
recuperar la seva ex-dona, el món de Pat es posa del revés quan coneix a Tiffany, una noia amb certs
problemes i amb no gaire bona fama al barri. Malgrat la seva mútua desconfiança inicial, entre ells aviat es
desenvoluparà un vincle molt especial que els ajudarà a trobar en les seves vides el costat bo de les coses.
Reflexionar i respondre a aquestes preguntes:

1. Un amic/ga (context d’amistat) podria ajudar al mateix nivell que una

psicoteràpia (context assistencial) ?
2. L’important per al benestar i la salut mental és poder expressar
emocions en un context de relació íntima i confidencial?
3. Una relació d’amistat és una aliança d’ajuda i suport mutu?
4. Quina relació hi ha entre família i salut mental?
5. L’estigma de la malaltia mental es pot observar en aquesta pel·lícula?
6. Altres aspectes que consideris rellevants .....
TEMA 3. LA RELACIÓ I LES HABILITATS PSICOTERAPÈUTIQUES

4.2 ASSITENTS VIRTUALS O BOTS CONVERSACIONALS

Objectius

• Reflexionar sobre si és imprescindible una relació interpersonal per a realitzar una

psicoteràpia.

Introducció
Un ordinador dotat d’Intel·ligència Artificial (IA) pot analitzar milions de documents i
aprendre d’ells mentre ho fa. Pot discriminar la veu per detectar els nostres estats d’ànim i
respondre en conseqüència.
Per exemple, si l’Alexia (Amazon) detecta que estàs ansiós, et calmarà, i iniciarà un
programa de relaxació. Si tens pensaments suïcides establirà una conversa a través de
chastbots, basats en Intel·ligència artificial (Bresó et al. 2016)1.
Els científics de la computació han desenvolupat programes d'ordinador, assistents virtuals
o bots conversacionals, que són capaços de produir i comprendre el llenguatge natural, i
així enganyar als humans fent-los pensar que estan parlant amb una altra persona.

Sembla ser que parlar per telèfon i poder escoltar una beu amiga crea uns vincles més forts
que enviar un missatge de text (Kumar i Epley, 2020)2. Però la majoria de les persones
prefereixen enviar un àudio o un text que trucar, de manera que la missatgeria instantània
(Telegram y WhatsApp) gairebé duplica a les trucades (Fundació Telefònica, 2018)3.

Els joves diuen que les trucades consumeixen massa temps i d’aquesta manera eviten
parlar amb gent “pesada”. A més un 80% experimenta aprehensió i ansietat quan ha de
trucar (Generation Mute Millenials Phone Call Statistics, 2022)4.

1
Bresó, A., Martínez-Miranda, J., Botella, C., Baños, R. M., and García-Gómez, J. M. (2016) Usability and
acceptability assessment of an empathic virtual agent to prevent major depression. Expert Systems, 33: 297–
312. doi: 10.1111/exsy.12151.
2
Amit Kumar, Nicholas Epley. It’s surprisingly nice to hear you: Misunderstanding the impact of
communication media can lead to suboptimal choices of how to connect with others.. Journal of
Experimental Psychology: General, 2020; DOI: 10.1037/xge0000962
3
https://publiadmin.fundaciontelefonica.com/media/publicaciones/655/Sociedad_Digital_Espana_2018.pdf
4
https://www.bankmycell.com/blog/why-millennials-ignore-calls
Procediment

Estableix una conversa amb el programa:

http://deixilabs.com/eliza.html

Reflexiona i respon a les següents preguntes

1 - Tens la sensació de que a “l’altra banda” hi ha una persona?

2 - Creus que un dia serà possible comunicar-se amb les màquines com si fossin
humans i poder establir una relació psicoterapèutica?
3 - Ho consideres un frau emocional aquest tipus de psicoteràpia, com els treballs
acadèmics fets a través del simulador de xat impulsat per IA, anomenat
ChatGTP?
https://elpais.com/sociedad/2023-01-29/chatgpt-es-solo-el-principio-la-
inteligencia-artificial-se-lanza-a-reorganizar-el-mundo.html?event_log=oklogin
4 – Creus que seria important que tingués veu aquest chastbot?
 4.3 CARTES A UN/A JOVE PSICÒLEG

Objectiu

• Conèixer i reflexionar sobre els aprenentatges i suggeriments dels psicòlegs

veterans sobre la professió de psicòleg i poder facilitar l’inici de la professió
• Introducció de la temàtica que abordarem al llarg de l’assignatura

Introducció

• Per Olivares (2012, pp. 24-25) la psicologia clínica és la disciplina o camp

d’especialització de la psicologia que aplica els principis, les tècniques, els
coneixements científics desenvolupats per la psicologia per avaluar,
diagnosticar, explicar, tractar, modificar i prevenir les anomalies o els trastorns
mentals o qualsevol altra comportament rellevant pels processos de salut i
malaltia en els diferents contextos que tinguin lloc.

• Per Compas i Gotlib (2003, p. 7) la psicologia clínica és la branca de la

psicologia dedicada a la generació de coneixement psicològic i la seva aplicació,
des de la ciència psicològica, en la comprensió i millora del funcionament i el
benestar físic i mental d’un individu o d’un grup d’individus.

Procediment

Primer tria quatre fragments del llibre Cartas a un joven psicólogo de Maria Dolores
Avia (2006)1. Descriu la idea principal del fragment i fes-ne la teva valoració personal,
justificant i argumentant els motius dels teu posicionament.

1.-Els psicòlegs de la salut segueixen brillant per la seva absència en els centres
sanitaris.
(Ballester, R. (2006). De un psicólogo de la salud. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p. 23)

1
Avia, M. D. (2006). (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza.
2.- És veritat que el nostre sistema sanitari segueix més preocupat per curar que per
prevenir i ni diguem per promoure la salut.
(Ballester, R. (2006). De un psicólogo de la salud. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza. p. 25).

3.- …. Els nostres supòsits teòrics com a terapeutes té conseqüències reals per a les
persones. No ho oblidis, diferents consultes amb terapeutes de diferent formació,
provocades per la mateixa queixa, poden arribar a prescripcions de fàrmacs,
internaments hospitalaris, psicoanàlisi d’anys de duració, teràpia familiar, teràpies
cognitives, hipnoteràpia o cinc sessions de teràpia breu. Per tant, les nostres teories
tenen conseqüències reals i molt variades per a les persones davant les seves queixes.
(Gutiérrez, E. (2006). De un psicoterapeuta. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p. 31)

4.- ...… el diagnòstic no és crucial en psicoteràpia. No és de molta ajuda, perquè els

objectius i les fites no les marca el diagnòstic, sinó que és un procés de col·laboració
entre el terapeuta i el client.
(Gutiérrez, E. (2006). De un psicoterapeuta. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p. 32)

5.- En teràpia és més important saber cap a on es vol anar més que d’on es ve, és a dir,
les causes.
(Gutiérrez, E. (2006). De un psicoterapeuta. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p. 33)

6.- … sempre que escoltis qualificar una afirmació com a científica recorda no
confondre mètode amb producte. Una afirmació científica diu més del mètode que del
coneixement.
(Gutiérrez, E. (2006). De un psicoterapeuta. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p. 33)

7.- He arribat a pensar moltes vegades que l'important, és a dir, el que ajuda a la gent
que ens consulta, no és la tècnica concreta que seguim. Potser l'important és que la
nostra tècnica, o la de qualsevol altre col·lega, li permet al pacient fer una cosa
diferent de l'habitual.
(Gutiérrez, E. (2006). De un psicoterapeuta Dins M. D. Avia (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Aliança, p. 36)

8.- Explicar en un llenguatge comprensible les bases en les que es sustenten les
tècniques que anem a manejar i el per què de la seva utilització, és fonamental per a
que els pacients entenguin les claus del seu procés terapèutic.
(Villalobos, A. (2006). De un terapeuta de conducta. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, pp.
43)

9.- Com a terapeutes som custodis de la solitud dels nostres pacients. Penso que estem
obligats a un enorme respecte i una extrema sensatesa. Per “sensatesa” em refereixo a
la prudència i a la capacitat per a reconèixer la formació que es te i la que falta, per
detectar els propis límits i els errors, per saber demanar ajuda i supervisió quan es
necessiten i per emprar els recursos terapèutics des d’una reflexió integradora i global
de la realitat dels pacients. Ser autèntics i cuidar el propi equilibri possibiliten la
empatia necessària en un marc de respecte, que considero fonamental.
(Villalobos, A. (2006). De un terapeuta de conducta. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p
47)
10.- La nostra intervenció clínica no consisteix en fabricar un home feliç, sinó una
persona que pot escollir la seva manera de viure la felicitat. 11.- Crema molt això de
ser psicoterapeuta, sobretot si no treballes en equip i la teva vida personal no
s'assenta en bases sòlides i reforçades.
(García-Monge, J.A. (2006). De un psicoterapeuta humanista. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid:
Alianza, p. 69).

12.- Els processos psicoterapèutics generen canvis que protagonitzen el pacients, més
que per informació del terapeuta, pel seu propi insight. Aquesta il·luminació de la
consciència, quan és profunda, corporal i existencial, permet adequar a els mapes als
vertaders territoris pels quals esculls transitar.
García-Monge, J.A. (2006). De un psicoterapeuta humanista. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid:
Alianza, p. 7).

13.- El creixement personal, en la teràpia i en la vida, passa sovint per una solitud que
pot fer-se intolerable. Estimat amic, el terapeuta, com el pacient, han d’aprendre a
habitar la seva solitud i a decidir, des d’ella, la seva vida personal relacionada.
(García-Monge, J.A. (2006). De un psicoterapeuta humanista. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid:
Alianza, p. 73).

14.- Una etiqueta un medicament, així va néixer el DSM, buscar un bon sistema per
provar fàrmacs Molts psicòlegs defensem tornar als símptomes, a les queixes, als
problemes particulars, com una manera de guiar una recerca més fructífera i vàlida.
Les etiquetes (DSM) són pesades lloses que gairebé sempre amaguen més del que
diuen o descriuen.
(Vázquez, C. (2006). De un psicopatólogo. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, pp. 80).

15.- En els propers anys hi haurà més pressió per estandarditzar els tractaments,
seguint protocols, pautes o guies terapèutiques seleccionant aquells que hagin
demostrat una major eficàcia que els altres.
(Vázquez, C. (2006). De un psicopatólogo. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p. 81)

16.- Desconfiar d’allò simple. .... La intuïció de que hi ha quelcom complexa en

qualsevol acte humà. No hi ha respostes senzilles per entendre el patiment psicològic.
Vázquez, C. (2006). De un psicopatólogo. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p. 85)

17.- En relació amb els interessos vocacionals dels psicòlegs,... la psicologia es troba
entre les carreres que incorporen el component de dedicació i servei als altres, és una
carrera en que les dones hi tendeixen més Es a dir és una carrera orientada al tracte
i l’atenció als altres. Aquesta major inclinació al cuidatge, a més estaria reforçada
socialment.
Rojo, N. (2006). De una joven psicóloga. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p. 188)
18.- Té importància el sexe en el professional psicòleg/ga? tots els meus estudiants
varen respondre que la competència i l’eficàcia són qüestions vinculades al coneixement,
l’entrenament i l’experiència, més que no pas al sexe.
(García-Monge, J.A. (2006). De un psicoterapeuta humanista. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid:
Alianza, p. 67).

19. tens la formació necessària per merèixer el títol i estàs sobradament informat
dels diferents camps de la psicologia. El pitjor és que aquesta formació, possiblement
no arribi a constituir el coneixement que es suposa necessari. En efecte, una formació
amb base a la informació no és pròpiament coneixement.
El coneixement suposa un cos sòlid d’un saber empíricament fundat i conceptualment
integrat. El seu aspecte més cridaner és conformar una teoria.
(Pérez, M (2006). De un psicólogo crítico. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p. 195)

20.- La qüestió és que sense una teoria mires sense veure o veus sense entendre, i
amb una teoria dolenta pot ser que vegis el que no hi ha i que no vegis el que hi ha.
(Pérez, M (2006). De un psicólogo crítico. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p.195)

21.- L ‘informació pel contrari suposa una acumulació del saber per capes, de manera
que més que tenir coneixement el que es te són notícies de les coses.....
M’he de preguntar si tinc informació o bé coneixement. La informació és .... més aviat
un coneixement turístic.... Convindria que el psicòleg tingués més coneixement que
informació.
(Pérez, M (2006). De un psicólogo crítico. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, pp.195-196)

22.- Tot allò important en psicologia ja ha estat plantejat, per això és important
conèixer als clàssics en psicologia.
(Pérez, M (2006). De un psicólogo crítico. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p. 197)

23.- Convé que estudiïs altres coses fora de la psicologia per saber precisament més
psicologia. Si no ho fas perdràs contacte amb la realitat.
(Pérez, M (2006). De un psicólogo crítico. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, p.197)

24.- Intenta no ser menys del que sembles. No oblidis que et mostres davant dels
altres com a psicòleg i un psicòleg sembla algú que coneix el vertader motiu pel que es
comporta la gent, desemmascara el sentit enganyós de les aparences, es pot fer càrrec
del punt de vista dels altres, té una intel·ligència pràctica de la vida i és capaç
d’aconsellar sàviament en situacions compromeses la tasca del psicòleg seria tractar
de ser el que sembla.
(Pérez, M (2006). De un psicólogo crítico. Dins M.D. Avia, M. D. (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza, pp. 198-199)

25. El terapeuta no és un pedagog.

(Avia, M. D. (2006). (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza. p. 72)
 4.4 PREGUNTES SOBRE ELS PSICÒLEGS I LA PSICOTERÀPIA

Objectius

• Fomentar una actitud reflexiva que es contraposi a la necessitat d’una resposta

immediata
• Aprendre el valor de la pregunta com a element reflexiu
• Aprendre a relativitzar “les certeses”
• Prendre consciència de que canviar la pregunta és revolució

Introducció

Com afirma Wagensberg (2012)2 la ciència és més pregunta que resposta, més negació
que afirmació i més dubte que certesa. Canviar la resposta és evolució, però canviar la
pregunta pot resultar una revolució.
A través de la conversa podem modificar el coneixement. Conversar i pensar estimula i
ajuda a comprendre.

Procediment

Tria i desenvolupa com a mínim quatre preguntes-afirmacions que consideris que són
significatives per a tu i la teva futura professió de psicòleg. Argumenta el teu
posicionament.

1. És necessari estar bé per curar bé als altres. El benestar del terapeuta és

imprescindible per a desenvolupar la seva capacitat terapèutica.

2. El fet d’ haver conegut dificultats (físiques i psicològiques) i haver-les sabut

superar pot ser quelcom beneficiós pels psicòlegs ja que facilita la empatia, i
una major comprensió del patiment dels altres

3. El fet d’ haver-se aplicat a un mateix els mètodes que es proposen als usuaris li
donen legitimitat al tractament psicològic

4. No és normal tenir problemes psíquics quan s’és psicòleg

5. La nostra professió ens immunitza contra el dolor i ens evita els esdeveniments
difícils.
 6. Per tractar als altres primer hem d’haver resolt tots els nostres problemes
personals

7. No podem mostrar errors psicològics perquè som psicoterapeutes.

8. El primer que hem de fer per començar a fer psicoteràpies és l’acceptació d’un
mateix i dels propis errors. El segon és combatre buscar de manera incessant el
ser apreciat i reconegut pels altres

9. El símptoma psíquic no és més vergonyós que una malaltia fisiològica, és la

representació que tenim d’ ella la que participa en la dramatització del
problema.

10. La psicoteràpia és un treball en equip. El pacient no hauria d’esperar a ser

conduit pel terapeuta. Cadascun dels membres de l’equip han de donar el
millor de sí mateix per lluitar contra els problemes.

11. Els professionals de la salut han de ser models no tant de bona salut com d’una
bona gestió de la salut.

12. La teràpia no consisteix únicament en saber escoltar, preguntar i tenir sentit

comú, sinó en quelcom més: és saber comprendre i saber intervenir.

13. Quan reflexiono amb els meus pacients reflexiono amb la manera en que jo
mateix ho visc. Al entendre’ls, m’he entès a mi mateix. Al ajudar-los, m’he
ajudat.

14. Viure en la confiança dels pacients i constatar la seva progressiva millora

gràcies als esforços psicoterapèutics, és un gratificant privilegi del nostre ofici.

15. Anticipar els desigs de l’altre equival a no escoltar-lo, a no tenir en compte la

seva realitat psíquica. Endevinar per ell, creure i pensar en el seu lloc és negar-
lo volent ajudar-lo.

16. Actuar en lloc de l’altre significa deixar-lo sense projecte.

17. Per a un psicòleg l’ interpretació dels seus clients és tant important com el fet
real.

2
Wagensberg, J. (2012). Más árboles que ramas. Barcelona: Tusquets
12