INTERVENCIÓ I TRACTAMENT PSICOLOGIC

Prof. Àngel Serra

EXERCICIS DE PRÀCTIQUES

STD-2

TEMA 1. LA PSICOLOGIA CLÍNICA

TEMA 2. EL TRACTAMENT PSICOLÒGIC

1. Ciència i Pseudociència
2. L’efecte placebo i nocebo

Bibliografia

Avia, M. D. (2006). (Eds.). Cartas a un joven psicólogo. Madrid: Alianza.

Dispenza, J. (2014). El placebo eres tu. Barcelona: Urano
Evans, D. (2010). Placebo: El triunfo de la mente sobre la materia en la medicina moderna.
Barcelona: Alba.
Frances, A. (2014). ¿Somos todos enfermos mentales?. Barcelona: Ariel.
Pérez Oliva, M. (2014). Convertimos problemas cotidianos en trastornos mentales: EL PAÍS. 28-9-2014.
Sánchez-Mellado, L. (2015). Pastilleras anónimas. EL PAÍS. 14-11-2015.

1
TEMA 1. LA PSICOLOGIA CLÍNICA

1. CIÈNCIA I PSEUDOCIÈNCIA

Objectius

• Desenvolupar el pensament crític sobre les pseudociències

• Promoure la evidència empírica i la coherència teòrica en els
tractaments terapèutics que vulguem emprar
• Fomentar la obertura al coneixement i la cultura

ÍNDEX

1. La ciència i les pseudociències

1.1 La parapsicologia
1.2 Els/les vidents
1.3 La astrologia
1.4 Acupuntura: astrologia amb agulles
1.5 Homeopatia

2. Pla contra les pseudoteràpies

3. Procediment

Bibliografia
Altschuler, D.R. (2017). Contra la simpleza. Ciencia y pseudociencia. Barcelona: Antoni Bosch.
Grams, N. & Mukerji, N. (2018). Errores lógicos de la homeopatia. Mente & Cerebro, 88, pp. 48-54.
Mathie R. (2017). Randomised, double-blind, placebo-controlled trials of non-individualised
homeopathic treatment: systematic review and meta-analysis. Syst Rev. 2017 Mar 24;6(1):63. doi:
10.1186/s13643-017-0445-3.
Sanz, V.J. (2010). La homeopatia Vaya timo!. Pamplona: Laetoli.

2
1. LA CIÉNCIA I LA PSEUDOCIÉNCIA

És indesitjable creure una proposició quan no hi ha fonament per suposar que sigui certa
Bertrand Russell

Creure i propagar quelcom fals no és un dret, és un frau.

Sempre hem de prendre partit. La neutralitat ajuda a l’opressor, al no tolerant, mai a la víctima.

Les teràpies de la medicina alternativa i complementària no són més que placebos ben empaquetats
R. Barker Bausell (2007, p. 275)

És saludable analitzar críticament la nostra visió del món, el nostre teixit de creences
que constitueix el marc de referència des del qual avaluem el nostre entorn i allò que
ens passa. El valor de l’abstracció i de la teoria és, en primera instància, el de construir
el millor mapa o model de la realitat que disposem en aquests moments per explicar
els fets que ens afecten.

La ciència és la implementació del pensament crític, un intent d’estudiar i entendre els

patrons a través dels quals observem la naturalesa de les coses. Cap hipòtesi o teoria
es pot considerar científica si no és possible posar-la a prova i replicar-ne els resultats.
Sempre que es pugui és necessari desenvolupar creences que es derivin de la
experimentació i es sotmetin al contrast.

George Polya (1954) ofereix tres regles que defineixen el temperament científic:

1. Estar disposats a revisar les nostres creences.

2. Canviar una creença quan existeixi una raó convincent per fer-ho
3. No hem de canviar les nostres creences de manera arbitrària

Les pseudociències
Les persones busquem solucions en el món màgic-religiós de la pseudociència on hi
troben l’esperança i el consol que busquen, encara que no hi hagi una base empírica.
Perquè una mentida piadosa a vegades es fa més acceptable que la realitat. Però les
pseudociències, incloses moltes teràpies alternatives, no són efectives més enllà de
l’efecte placebo. Per exemple, la homeopatia i la acupuntura no curen, com tampoc la
astrologia prediu, encara que moltes persones pensin el contrari (Altschuler, 2017, p.
29).

L’argument que utilitzen les pseudociències per defensar-se és: “com que la ciència no
ho sap tot, llavors,..... la meva idea pot ser certa.”. La pseudociència pretén que
quelcom sigui científic sense haver de demostrar-ho. Per exemple: no es pot descartar
la possibilitat de la influència dels astres en la nostra personalitat, “podria ser” i no cal
demostrar-ho. Com si la realitat fos una opinió.

3
Un altre exemple, és la de les polseres que contenen imants i bandatges magnètics i
que es venen pels seus beneficis sobre la salut S’argumenta que, ja que la lluna causa
les marees en els oceans i el cos humà és majoritàriament aigua, llavors la lluna afecta
al cos humà. No ho demostren, ho afirmen. El que sí que s’ha trobat és que l’efecte de
la lluna sobre el cos humà és imperceptible.

Polsera magnética pretesament curativa pel dolor crònic

De la pseudociència hi ha una subcultura que en viu i es nodreix, i composa una

economia en la qual participen organitzacions i persones a diferents nivells, des
d’escriptors consagrats a celebritats que s’apunten al negoci (Altschuler, 2017, p. 336).

Per exemple, Masaru Emoto1 se’l coneix per les seves afirmacions sobre els poders
màgics de l'aigua, que segons ell és capaç de percebre i emmagatzemar l'energia
positiva o negativa que es projecta sobre ella. I això que vol dir? Doncs que si fiques
aigua en dos flascons, i a un li dius coses boniques i a un altre l’ insultes, l'aigua
s'emmagatzemarà aquesta energia positiva o negativa al seu interior, i si la congeles, el
primer formarà cristalls de gel bonics, i el segon formes horroroses .

Cada any s’organitzen congressos sobre astrologia, ovnis, medicines alternatives, vida
després de la mort,.... I els donen a aquestes fàbules, una pàtina de professionalisme i
credibilitat. "Un món sense càncer. El que el teu metge no t'està explicant". Aquest és
el títol del congrés que es va celebrar el 13 de gener del 2018 a Barcelona. El congrés el
va organitzar Coco March, una naturòpata alacantina establerta als Estats Units. I dels
convidats s'hi trobava, Josep Pàmies, impulsor d'un bloc sobre alimentació i salut, en
què tracta de la vacunació infantil com "un genocidi" que provoca autisme, i critica
també el fluor dels dentífrics i determinats medicaments perquè és "altament verinós"
i "fa estúpida a les persones". També hi va participar al congrés Txumari Alfaro,
naturòpata i expert en biodescodificació, una disciplina que busca localitzar les raons
emocionals de les malalties, i que les situa en moments com "l'inconscient del nen
quan està al ventre de la mare". Txumari Alfaro, aconsella esmorzar orina i diu curar el
càncer "sense fer res".

El fet de que s’institucionalitzin aquestes practiques pseudocientífiques genera pel

públic un sentit fals de validesa i expectatives il·lusòries en detriment de la salut
pública. Convé saber distingir quan el que se’ns proposa com a teràpia és quelcom
científic, o és quelcom pseudocientífic. Al final, cada idea, hipòtesi o teoria ha de ser

1
http://www.lamentiraestaahifuera.com/2014/04/18/masaru-emoto-y-los-poderes-mgicos-del-agua/

4
considerada i analitzada críticament, comprovant la seva legitimitat en la base
empírica.

Tot seguit es descriuen diferents tipus de pseudociències, com la parapsicologia,

l’acupuntura i la homeopatia, així com els seus actors.

1.1 La parapsicologia
La parapsicologia postula la existència de facultats extrasensorials que inclouen la
telepatia (comunicació entre ments), la clarividència (veure objectes distants) i la
precognició (conèixer el futur), tot això dins de la idea de percepció extrasensorial
(PES).

El terme parapsicologia va associat al de paranormal, aquells fenòmens científicament

inexplicables estudiats per la psicologia. Encara que com bé apunta Altschuler (2017),
hauria de dir inexplicables en aquest moment.

1.2 Els/les vidents

La persona que consulta a un vident és algú que creu en els seus poders, perquè si fos
al contrari, no hi aniria. Hi acudeix perquè ha de fer front a un problema que
generalment es relaciona amb les tres preocupacions més comunes en l’ésser humà:
salut, amor i diners.
Tècniques que utilitza el vident són:

§ Lectura en fred: fan creure que són capaços d’obtenir informació sobre la seva
personalitat i els problemes que té, de forma sobrenatural. Però es tracta
d’obtenir informació sense que l’altre se’n doni compte (que està donant
informació).

§ Experts en ambigüitat: formulen enunciats que poden ser interpretats de

maneres diferents. Poden afirmar quelcom i negar-ho simultàniament. Passi el
que passi encerten. Opera el biaix confirmatori: si no passa allò previst no passa
res, però si passa quelcom que tingui una connexió amb allò dit pel vident, es
recordarà en aquell moment. Ens oblidem d’allò que ha dit i que no passa, i
recordem les que es varen complir.

Per tenir èxit com a vident, segons el mag James Randi s’ha de:

§ Fer moltes prediccions i esperar que alguna es compleixi

§ Ser imprecís i ambigu
§ Utilitzar molts simbolismes, metàfores i imatges mentals
§ Seguir endavant malgrat t’hagis equivocat
§ Predir catàstrofes

5
 Les profecies s’enfoquen en allò que coincideixen i s’obliden els desacords.

1.3 La astrologia
La astrologia postula que el macrocosmos (l’Univers) i el microcosmos (l’humà) estan
íntimament relacionats: com és a dalt, és a baix.
Segons la astrologia la posició dels Planetes, el Sol i Lluna respecte les estrelles en el
moment del naixement d’una persona, pot ser emprat per establir les qualitats
bàsiques de la personalitat d’un subjecte, el seu temperament. Indica els problemes
més importants que haurà dec fer front. El mètode per endevinar tot plegat
s’anomena horòscop, que significa examinar l’horitzó.

No existeix la connexió esperada entre les posicions dels planetes en el moment del
naixement i les personalitats (Carlson, 1985)2. Però malgrat aquesta constatació de la
ineficàcia de la astrologia, moltes persones pensen que “quelcom hi ha d’haver”.

L’argument de que a algú li va funcionar es deu a la generalitat de les descripcions, al

biaix confirmatori3, a la memòria selectiva i reconstructiva, que els astròlegs saben
aplicar molt bé en les seves prediccions. L’astròleg s’acredita en els encerts i s’excusa
en els desencerts, sense posar a prova la astrologia.

2
Carlson, Sh. (1985). A doublé-blind test of astrology. Nature, 318. Dec 5:419-425.
3
El biaix confirmatori, magnifica els encerts coincidents i ignora el que ho contradiu. La tendència
natural com a éssers humans és buscar i recordar allò que esperem trobar i rebutjar el que el contradiu
(generaria dissonància cognitiva).

6
 1.4 Acupuntura: astrologia amb agulles
El cel està cobert per constel·lacions, la Terra pels rius, i en l’home per canals. L’energia
vital flueix per els meridians, de manera que les agulles inserides en punts claus, al
controlar el flux, poden restaurar l’equilibri. La proposta de la que parteixen és que la
idea d’un desequilibri en energia vital causa malalties, com també ho era la concepció
grega dels quatre humors: sang, bilis negra (melancolia), flegma i bilis groga (còlera)
en analogia amb els quatre elements: aire, terra, aigua i foc. Ens resta coma
reminiscència d’aquesta concepció, les paraules “tenir mal humor” o estar
“melancòlic” o “colèric”.

S’ha demostrat que la acupuntura no és efectiva i que els resultats són conseqüència
del placebo (Cherkin et al., 2009)4.
Malgrat això, algunes persones diran: “no m’importa el que diguin, a mi la acupuntura
em va funcionar”, com també l’astròleg ho va endevinar. Però cal tenir en compte que
si va funcionar no va ser per les agulles.

1.5 Homeopatia
La homeopatia és un dels mètodes més utilitzats en medicina alternativa,
probablement perquè té la imatge d’una curació natural, suau i innòcua (sense efectes
secundaris). Contraposat a la imatge dels medicaments tradicionals: artificials, nocius i
addictius.

Natura és tot allò que es genera per si mateix, sense intervenció humana.
Cultura és tot allò generat per l’acció humana.

El seu suposat poder curatiu parteix de la llei que Igual cura a igual o principi de
similitud (Samuel Hahnemann (1755-1843) fundador de la homeopatia). La segona tesi
de la qual parteixen, és que com més petita sigui la dosi de la substància curativa, més
poderós serà el seu efecte (principi de potenciació). La manca de principi actiu en els
remeis homeopàtics permet caracteritzar a la homeopatia com una forma de medicina
sense medicina (Altschuler, 2017, p. 373).

4
Cherkin, D.C. et al. (2009). A randomized trial comparing acupuncture, simulated acupuncture, and
usual care for chronic low back pain. Arch Intern Med, 169(9), may 11: 858-66.

7
L’argument més freqüent és la experiència personal: “a mi em funciona”. Quan una
persona ingereix una substància i constata que es sent millor, no pot saber què hagués
passat en el cas no haver pres res, ni tampoc assegurar causa-efecte.
Es comet el biaix de confirmació: aquell que té una opinió determinada, tendeix a
trobar proves que la confirmen.

Mentre que els estudis sistemàtics aporten certesa suficient sobre l’efecte d’una
teràpia, existeix una indústria paral·lela a la farmacèutica que va per lliure. Diuen que
aquestes substàncies són bones, que porten beneficis per a la salut, però no ho han de
demostrar.

Sobre l’homeopatia, alguns estudis que s’han publicat i que han donat valors positius,
presenten notables errors metodològics (Grams & Mukerji, 2018, p. 51). Un estudi de
revisió publicat al 2017 per Robert Mathie conclou que la qualitat del cos de les
investigacions és baixa. Només varen trobar tres estudis de gran qualitat
metodològica, però no varen demostrar cap avantatges de la homeopatia respecte
altres placebos. La homeopatia apareixia com a més exitosa, a mesura que disminuïa
la qualitat de l’estudi.

El que pot afirmar-se sense proves pot ser igualment rebutjat sense proves.
Christopher Hitchens (1949-2011)

Tampoc acostuma a utilitzar-se l’argument de que, com que és una pràctica antiga,
que dura segles, això significa que ha de ser bo. Hem de considerar que la antiguitat
d’un mètode de tractament tampoc és sinònim d’efectivitat. Per exemple la antiga
medicina xinesa.

Vàries organitzacions dedicades a la salut han publicat treballs que condemnen a

l’homeopatia, com el National Health and Medical Research Council d’Australia5.
Conclouen que no existeixen condicions de salut per les quals existeixi evidencia fiable
de que la homeopatia sigui efectiva (Altschuler, 2017, p. 376).

5
Evidemnce on the effectiveness of homeopaty for treating health conditions.

8
 Creure i emprar tractaments homeopàtics constitueix una forma de superstició
(Vyse, 2020, p. 139)6.

Fins i tot la metge i antiga homeòpata Natalie Grams (2018) subratlla la necessitat
d’informar als pacients sobre els riscos dels tractaments alternatius.

2. PLA CONTRA LES PSEUDOTERÀPIES

El Ministeri de Sanitat i el de Ciència d’Espanya, varen presentar el 28/2/2019 la

campanya de comunicació per fer front a les pseudoteràpies dirigida a la societat, que
porta per eslògan #coNprueba i que té com a objectiu conscienciar a la ciutadania de
la necessitat de recórrer només a teràpies amb evidència i fugir de les pseudociències i
dels abordatges no recomanats per la comunitat mèdica i sanitària.

L'objectiu del pla és "Protegir la salut de la ciutadania". Les promeses del pla són
eliminar tota pseudociència dels centres sanitaris i de la formació especialitzada, lluitar
contra la promoció i publicitat fraudulenta, millorar la divulgació i comunicació amb la
ciutadania i lluitar contra l'intrusisme professional.

Sanitat i Ciència han presentat un primer informe de llista de "tècniques de dubtosa

eficàcia o sense eficàcia no". Es tracta d'un llistat de 139 tècniques que s'estan
analitzant "per discernir amb precisió la seva utilitat, seguretat i eficàcia".

Després d'aquest primer treball, ja hi ha una llista de pseudoteràpies (font:

CoNprueba- 2/3/2019) sense cap tipus d'eficàcia, ni intent de demostració de tenir-la".
Es tracta de 73 tècniques7 ja considerades formalment com pseudoteràpies. Les altres
tècniques, fins a les 139 citades, es analitzaran en els pròxims mesos. Les 73 ja
qualificades "no tenen ni estudis -llocs, revisions sistemàtiques, metanàlisis ...- per
intentar demostrar la seva hipotètica eficàcia".

Tècniques que es consideren pseudoteràpies (73):

Anàlisi somatoemocional, anàlisi transaccional, àngels d'Atlàntida, harmònics, arolo

tifar, ataraxia, aura soma, biocibernética, breema, cirurgia energètica, coaching
transformacional, constelaciones sistemáticas, cristales de cuarzo, cromopuntura,
cuencos de quarç, cuencos tibetanos, diafreoterapia, fardells, digitopuntura, esencias
marinas, espinología, fascioterapia, feng shui, flores de l’alba, frutoteràpia,
gemoterapia, geobiologia, geocromoterapia, geoterapia, grafoterapia, hidroteràpia del
còlon, hipnosis ericksoniana, homeosíntesi, iridologia, lama-fera, massatge babandi,
massatge californià, massatge en l'energia dels xacres, el massatge metamòrfic, el
massatge tibetà, la medicina antroposófica, medicina dels mapuches, medicina
ortomolecular, metaloterapia, mètode d’orientació corporal Kidoc, mètode Grinberg,

6
Vyse, St. (2022). Breve historia de la superstición. Madrid: Alianza.
7
https://www.conprueba.es/pdfs/informe-exploratorio.pdf

9
numerología, oligoterapia, orinoteràpia, oxigenació biocatalítica, pedres calentes,
pyramide vastu, plasma marí, posturología, pranoterapia, psicohomeopatía, curació
psíquica, quinton, radioestèsia, rebirthing, sincronización core, sofronización, sotai,
tantra, tècnica fosfénica, tècnica metamòrfica, tècnica nimmo de massatge, teràpia
bioenergética, teràpia biomagnètica, teràpia de renovació de memòria cel·lular (cmrt),
teràpia floral de Califòrnia, teràpia floral orquídies, teràpia regresiva.

Teràpies encara en avaluació (66):

Abrazoterapia, acupresió, acupuntura, aromaterapia, arteterapia, auriculoterapia,

ayurveda, biodanza, caballoterapia o hipoteràpia, Chi-Kung o QiGong, constel·lacions
familiars, cromoteràpia, crudivorisme, drenatge linfàtic manual, infermeria naturista,
fitoteràpia, Gestalt, hidroteràpia, hipnosi natural, homeopatia, kinesiologia, kundalini
yoga, linfodrenaje, luminoterapia, macrobiótica, magnetoterapia, massatge ayurvèdic,
massatge estructural profund, massatge tailandès, medicina naturista, medicina xina
natural, meditació, moxibustió, musicoteràpia, naturoterapia, osteopatia,
panchakarma, pilates, programació neurolingüística, psicoterapia integrativa,
quiromasaje, quiropràxia, reflexologia o reflexologia podal o reflexoterapia, reiki,
respiració conscient integrativa, risoterapia, sanació espiritual activa, seitai, shiatsu o
shiatsu namikoshi, sonoterapia, tai chi, tècnica Alexander, tècniques d'alliberament
emocional, tècniques de relaxació, teràpia craniosacral, teràpia de polaritat,
teràpia florar de bach, teràpia floral de Bush, teràpia herbal, teràpia humoral,
teràpia nutricional, vacuoterapia, visualització, ioga de polaritat, ioga, zero
equilibrat.

10
3. PROCEDIMENT

1.- Realitzar dues entrevistes a persones que n’hagin estat usuaris de les
pseudoteràpies (pseudociències), i pregunta sobre les creences en l’eficàcia i seguretat
d’aquestes teràpies i la seva justificació:

- Acupuntura
- Homeopatia
- Energia del Quars
- Flors de Bach
- Medicina sobre la base d’energia8
- Altres:

Exemples de preguntes :
- Has provat algun tipus de teràpia alternativa? Quina/es? Com la vares conèixer?
- Per quins motius? Quant de temps?
- Penses que va ser eficaç? T’ha funcionat? Vas obtenir els resultats que esperaves?
- Com va ser la teva experiència? Tornaries? Creus que és una tècnica segura?
- Recomanaries a altres persones el seu ús? Per quin motiu?
- ..... etc.

2. Cerca anuncis de teràpies que continguin les paraules esotèric, alternatiu, natural,
holístic, màgic, i analitza com argumenten la seva eficàcia terapèutica.

8
Algunes teràpies sobre la base de la energía manipulen biocamps per mitjà la aplicació de les mans en
o a través d’aquests camps. Com el Ch’i gong, el Reiki i el TT o toc terapèutic.

11
TEMA 2. EL TRACTAMENT PSICOLÒGIC

2. L’ EFECTE PLACEBO I NOCEBO

Objectius

• Introducció als factors que intervenen en la teràpia psicològica

• Conèixer el valor i els efectes de les expectatives positives i negatives en les
relacions terapèutiques
• Conèixer el valor de l’expectativa positiva com element preventiu en salut
mental

Índex

1. Curar-se amb la ment

1.1 Què és el placebo?
1.2 L’efecte nocebo
1.3 Què pot fer en realitat un placebo?
1.4 Factors que condicionen l’efecte placebo
1.5 La resposta de fase aguda
1.6 Mecanismes psicològics del placebo
1.7 Les teràpies alternatives i l’efecte placebo
1.8 La psicoteràpia, el placebo més pur?
1.9 Estem abusant dels medicaments?

2. Procediment

Bibliografia

Dispenza, J. (2015). El placebo ets tu. Barcelona: Entramat.

Evans, D. (2010). Placebo. El triunfo de la mente sobre la materia en la medicina moderna. Barcelona:
Alba.
Infocop (2012). Entrevista a Irving Kirsch. Infocop. 13-11-2012.
Linde, P. (2015). ¿Se puede curar con la mente?. El PAÍS. Buena Vida.
Moix, J. (2008). Pensamientos que curan. EL PAIS. 27-7-2008
Vance, E. (2016). El triunfo de la mente. National Geographic.

12
Lectures i visualitzacions complementàries

• Visualitzar:
1.- Redes TVE nº 134 - El poder del efecto placebo.
25 novembre 2012 (28:37’).
Disponible a:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-poder-del-efecto-placebo/1590482/.

2.- Redes TVE nº 135: Nocebo, el hermano malvado del placebo. 2-12- 2012 (28: 32’)
Disponible a: http://www.rtve.es/television/20121128/nocebo-hermano-malvado-
del-placebo/578988.shtml

• Llegir l’article:

El placebo y la psicoterapia son mejores que los antidepresivos para tratar la depresión
Entrevista a Irving Kirsch. Infocop.13-11-2012.
Disponible a:
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=4270&cat=38

13
 El major de tots els mals és creure que els mals no tenen remei.
León Daudí

Si les nostres creences determinen en un cert grau la nostra salut, hem de tenir en
compte amb el que creiem.
Jenny Moix (2008)

1. CURAR-SE AMB LA MENT

La ment contribueix de forma notable a la millora o empitjorament de la salut. No sols
som el que mengem, sentim o fem, també som les nostres creences.
El fet de creure en la efectivitat d’un tractament, simplement això, pot provocar la
curació en algunes malalties.
L’efecte curatiu d’una determinada teràpia es deu en part, a les creences i les
expectatives del pacient vers la teràpia i el terapeuta. Hi ha una frontera a vegades
molt desdibuixada entre els tractaments i l’efecte placebo. I el fet més rellevant és que
la repercussió placebo no es redueix només als símptomes subjectius, sinó també als
efectes reals (biològics) de millora sobre l’organisme: la ment canvia el cos.

Tot seguit anem a conèixer la significació de l’efecte placebo i nocebo, la reacció

fisiològica i psicològica que genera, i els àmbits en que el placebo es fa més evident.

1.1 Què és el placebo?

En el context sanitari, la paraula placebo prové del terme llatí que significava
“complaure”. Tenia sentit, quan un metge opinava que el seu pacient no tenia res,
llavors a vegades el sanitari li receptava una píndola de pa o alguna altra cosa innòcua
per acontentar-lo. El pacient millorava la seva salut, i s’estalviava el risc d’un
tractament de veritat.

De manera més tècnica, es defineix l’efecte placebo, al medicament o procediment

terapèutic desproveït d’ activitat farmacològica pròpia o d’ utilitat (Sánchez Escobedo,
2008, p. 357)9.

1.2 Què és l’efecte nocebo?

Pel contra, l’efecte nocebo es coneix com el germà malvat del placebo, el qual
produeix efectes nocius. El terme “nocebo” en llatí significa “fer mal”. Es refereix al
procés pel qual la medicació inerta te conseqüències nocives en el subjecte, com per
exemple un mal de cap, com a conseqüència d’haver llegit un prospecte farmacològic.

Així com confiar en un tractament ens pot portar a la curació, pensar que estem malats
ens pot provocar un malestar emocional i física. Per exemple en les persones

9
Sánchez Escobedo, P. (2008). Psicología clínica. México: Manual Moderno

14
hipocondríaques, la por a creure que estan afectades d’alguna malaltia física els
emmalalteix.

En el mateix sentit, i de forma condicionada, segons l’Institut Nacional del Càncer dels
Estats Units, aproximadament el 29 per cent dels pacients que reben quimioteràpia
pateixen un trastorn anomenat nàusea anticipatòria, que s’activa quan comencen a
sentir les olors i a veure les imatges que els recorden els tractaments (2013)10 .
El condicionament genera canvis interns subconscients al cos, en associar records amb
l’expectativa d’efectes interns (l’anomenada memòria associativa).

1.3 Què pot fer en realitat un placebo?

L’efecte placebo pot curar llagues d’estómac (Evans, 2010, p. 65). Es coneix que un
10% dels adults i un 20% dels infants poden curar-se per mitjà d’un fàrmac que no
conté cap principi actiu, però que és capaç de sanar tan sols suggerint a l’individu la
seva eficàcia.

En els estudis més laxos, s’ afirma que un de cada tres pacients mostra millora al
administrar-los un medicament placebo, i en els conservadors s’ admet que almenys
dos de cada deu pacients mostren símptomes positius. Es a dir, tot medicament te de
per sí sol un 20% d’ efecte positiu en el pacient, independentment de si te o no
activitat farmacològica o de si aquesta activitat sigui la adequada per a la situació
particular del pacient.

Pels que prenien antidepressius: un 25% millorava de manera espontània, el 50%

degut a l’efecte placebo i un 25% degut a l’antidepressiu (Evans, 2010, p. 69).
Mentre que les infeccions víriques i les bacterianes no semblen respondre als
placebos.
Les persones amb demència que sovint presenten estats depressius que repercuteix
molt negativament en la seva qualitat de vida i benestar, va posar de manifest que el
placebo te la mateixa eficàcia que els antidepressius per tractar la depressió d’aquests
pacients.11

Barker Bausell (2007)12 afirma que l’efecte placebo és real i capaç de causar almenys
temporalment, una reducció del dolor. Però l’efecte positiu només té lloc si existeix la
creença de que una intervenció o teràpia és efectiva. Aquesta creença pot ser induïda
per condicionament clàssic o simplement per la suggestió d’una persona respectada, el
qual convenç de que de que aquesta intervenció o teràpia pot reduir el dolor.

Els placebos funcionen fins i tot quan el pacient sap que els està prenent. Ted Kaptchuk
ha estat un dels grans estudiosos del placebo13. L’experiment, realitzat amb persones

10
National Cancer Institute (2013). Anticipatory Nausea and Vomiting (Emesis). Disponible a.
www.cancer.gov/cancertopics/pdq/supportivecare/nausea/HealthProfessional/page4#Reference4.2
1111
(2013). Health Technology Assestment
12
Bausell, R.B. (2007). Snake Oil. The Truth about Complementary and Alternative Medicine. Oxford
University Press, p.141, 164.
13
Kaptchuk, T.J. (2006). Sham device v inert pill: Randomised controlled trial of two placebo treatments.
British Medical Journal, vol 332, pp. 391-397.

15
afectades de la síndrome de l’intestí irritable, va demostrar que una relació de suport
entre el pacient i el professional sanitari es molt significatiu per configurar unes
creences de que tot anirà bé. Se’ls informava que les pastilles de placebo induïen
notables processos d’autocuració. Se’ls va recomanar que s’ho agafessin seriosament i
que no s’ho deixessin de prendre. Els resultats varen ser positius (Kaptchuk, 2010)14 .

En psiquiatria, és molt freqüent provar la eficàcia d’ un medicament, amb base als

seus efectes contra l’ efecte del placebo i mesurar-ne el benefici addicional. En
psicologia en canvi, no és una pràctica quotidiana contrastar els efectes d’ una
intervenció amb la teràpia original. Els models d´investigació psicològica en un futur,
probablement hauran d’ incorporar intervencions del tipus placebo per trobar l’ efecte
afegit d’una determinada intervenció psicològica.

1.4 Factors que condicionen l’efecte placebo

En el “teatre de la curació”, els rituals i el que els envolta, contribueix a l’efecte
placebo.
No sols importa el mètode que s’utilitza, sinó també la manera en que s’aplica, amb les
seves vestimentes, objectes i accessoris (atrezzo) del context sanitari-curatiu. Aquesta
escenografia operativa treballa sobretot a nivell inconscient. Tot seguit concretarem
algunes variables.

Els placebos cars donen millor resultat que un de barat. Les píndoles vermelles
resulten més efectives que les blaves. Les píndoles verdes semblarien ser més eficaces
per reduir la ansietat i les grogues menys (Evans, 2010, p. 67). Dues càpsules
produeixen canvis més variables que una, i les blaves s’associaven a efectes més
sedants que les roses (Blackwel, 1972).
Moltes persones mostren una major esperança si saben que el seu terapeuta gaudeix
d’una bona reputació, està convençut del seu mètode d’intervenció i li dedica temps i
comprensió15. Tant l’experiència com la veu d’autoritat del sanitari poden contribuir a
que creguem en la eficàcia del tractament.

S’han observat també diferències significatives associades a certes característiques de

la personalitat. Específicament, els participants que varen obtenir majors puntuacions
en altruisme, resiliència i sinceritat varen ser significativament més propensos a sentir
alleugeriment al dolor després d’una injecció placebo. Mentre que els participants amb
puntuacions altes en neuroticisme varen ser les que varen mostrar menys
alleugeriment després de la injecció placebo (Peciña, 2013)16.

14
Kaptchuk, T.J. et al. (2010). Placebos Without Deception: A Randomized Controlled Trial in Irritable
Bowel Syndrome. Plos One, vol 5, nº12.
15
Hartman, C. & Ayan, S. (2018). El efecto placebo. Mente y cerebro, 88. p. 52
16
Peciña, M. et al. (2013). Personality Trait Predictors of Placebo. Analgesia and Neurobiological
Correlates. Neuropsychopharmacology, 38, 639-646.

16
 1.5 La resposta de fase aguda
Què passa al cervell quan es produeix l’efecte placebo? L’estudi del placebo ens
permet adentrar-nos en l’estudi dels mecanismes neuroquímics que connecten la
ment amb el cos, la creença amb l’experiència.
Es una manera de poder constatar que els humans tenim la capacitat de canviar la
nostra experiència. És a dir, si tenim l’expectativa d’alleugerir el nostre malestar, la
nostra ment es posa en marxa, i ens automediquem.

Quan una persona creu que pren un medicament, el seu cervell activa una regió
vinculada a la habilitat d’experimentar un benefici o recompensa, que s’anomena el
nucli accumbens, i produeix endorfines (morfina endògena)17, substància que pot
interactuar amb neurotransmissors, provocant l’alleugeriment del dolor.

La clau per entendre l’efecte placebo és el fenomen biològic que es coneix com la
resposta de fase aguda. És la rèplica que el nostre cos dona davant de la malaltia, és a
dir, als agents patològics. Per exemple la resposta d’inflamació, de febre, de
dolor,...etc. Totes aquestes respostes són una part integrant de la resposta de fase
aguda, que ens avisa i ens protegeixi contra l’agent perillós.

El fet de que els placebos poden alleujarir alguns estats i d’altres no, l’hem de buscar
en el funcionament del sistema immunitari. Els placebos i els nocebos tendeixen a
desactivar el sistema immunitari en lloc d’activar-lo. Tallen la fase aguda quan
aquesta es manifesta (Evans, 2010, p. 91).

1.6 Mecanismes psicològics del placebo

La creença és l’ingredient secret de la resposta placebo. Segurament, com afirma Evans
(2010) hauríem de parlar més d’efecte creença que d’efecte placebo. Administrar un
placebo és una bona forma d’induir les creences necessàries per estimular diferents
mecanismes analgèsics.

A diferencia dels medicaments de veritat, els placebos no ajuden si no creiem que ens
ajuden. Per exemple prendre’s una píndola de sucre no alleugereix el dolor a no ser
que creiem que és calmant. El pacient ha de creure que funciona.

Aquest pot ser un dels aspectes més rellevants que tinguin en comú tots els
tractaments psicològics, i que suposa crear expectatives eficàcia en el pacient (de
forma honesta i amb evidència empírica). Per al psicòleg Irving Kirsch (2012), les auto-
confirmacions de las expectatives són centrals per als efectes de la teràpia.

Fins i tot, s’ha comprovat diferències significatives en pacients que se’ls ha administrat
l’efecte placebo i els que es mantenien en llistes d’espera (sense tractament), així com
fer psicoteràpia i l’absència de tractament (Gavino, 2004, p. 158). És més beneficiós
aplicar el placebo. El placebo és millor que res en el cas del tractament del dolor, la

17
Als calmants naturals se’ls anomena “endorfines”, una forma abreviada de morfina endògena. A finals
dels anys setatnta, l’estudi pioner de Jon Levine va demostrar per primer cop que un placebo podía
desencadenar l’alliberament d’endorfines de la mateixa manera que els fàrmacs actius.

17
inflamació i la depressió. Les persones que pateixen aquestes dolències i prenen
placebos tenen més probabilitats de millorar que les que no reben cap tractament
(Evans, 2010).

Tant en el tractament placebo com en les psicoteràpies reals, els beneficis podrien ser
deguts a unes constants que són la força de la psicoteràpia : “una persona que ajuda
donant atenció als seus problemes, que indueix confiança i combat la seva
desmoralització” (Frank, 1983, p. 291)18.

De manera més analítica, per Dispenza (2015, p. 89) el placebo el creen tres elements:
el condicionament, les expectatives i el significat.

1) Condicionament esdevé quan associem un record (per exemple, prendre un

Ibuprofè) a un canvi fisiològic perquè ens hi hem trobat altres vegades. Es
produeix una memòria associativa.

2) Expectativa: esperem que en prendre un nou fàrmac alleugerirà el dolor.

Tota forma de psicoteràpia i algunes formes de placebo, exerceixen la seva
influència a través del mecanisme d’expectatives.

3) Significat: quan relacionem una acció (posem atenció i consciència) a un

significat nou, hi hem afegit una intenció o finalitat. Com més creguis en la
causa, millor serà l’efecte.

1.7 Les teràpies alternatives i l’efecte placebo

El grau de satisfacció dels pacients de teràpies alternatives acostuma a ser molt elevat.
Una millora objectiva de la salut no és l’únic que interessa als pacients. Es senten millor
després de visitar al terapeuta. Però objectivament han millorat?
Els especialistes en medicina alternativa potser inspiren més confiança als seus
pacients i per tant són més capaços de suscitar la resposta placebo que els metges
convencionals. Moltes teràpies alternatives exploren aquestes expectatives.

Els metges alternatius mantenen un contacte directa amb els seus pacients, fan servir
el tacte com a poder terapèutic. El fet de ser tocat per una altra persona aporta un
sentit de suport social, que té un poderós agent terapèutic.
A més hi dediquen més temps i creuen fermament en la seva disciplina. Administren els
seus remeis amb un cert grau de ritual. Mentre que els metges convencionals (serveis
públics) utilitzen les tecnologies (ordinadors,..) i hi dediquen menys temps.

En resum, en la disciplina alternativa, el fet de dedicar-hi més temps, l’entusiasme, el

ritual i el contacte augmenten la resposta placebo. Això te la seva lògica en que tractin

18
Frank, J. D. (1983). Persuasion and Healing. Baltimore: Johns Hopkins University Press.

18
sobretot dolor d’esquena i dolències associades a l’estrès, fenòmens que es poden
tractar amb placebos.
Caldria, segons Evans (2010) que les teràpies alternatives acceptessin que en realitat
són placebos molt poderosos.

Homeopatia
La homeopatia és un senzill placebo (Evans, 2010, p. 210). No es pot demostrar que la
homeopatia tingui una eficàcia real. Potser els productes homeopàtics s’haurien de
vendre amb una etiqueta que digui: “funciona només si vostè creu en la homeopatia i
únicament per a determinades dolències com el dolor o la depressió” (Evans, 2010, p.
265).

Acupuntura
És molt probable que l’acupuntura només sigui un placebo. Un placebo pur com la
acupuntura podria ser més eficaç per tractar malalties o dolències sensibles als
placebos que un medicament de veritat, si els pacients tenen molta més fe en el
placebo que en el tractament (Evans, 2010).

La fe religiosa
Arreu del món, moltes persones creuen en el poder sanador de la fe.
Més d’un estudi suggereix que assistir amb regularitat als serveis religiosos pot enfortir
el sistema immunitari, baixar la tensió arterial i viure més anys.
La fe porta a la peregrinació a indrets considerats sagrats, a l’espera del miracle
curatiu19. Lourdes, al sud de França (visió de la Mare de Déu l’any 1858), i miracles
similars a Fàtima (Portugal) l’any 1917.
A més cal tenir en consideració que les curacions per la fe no s’esdevenen únicament
en la tradició cristiana (Gurú Sathya Baba).

En relació a la fe religiosa és molt important l’impacte del grup social per explicar el
poder de la creença col·lectiva en les peregrinacions religioses (La Meca, Lourdes,
Mont Kailas, ...etc.).

1.8 La psicoteràpia, el placebo més pur?

La psicoteràpia produeix en realitat, algun benefici? Al 1952 Hans Eysenck va arribar a
la conclusió que unes dues terceres parts d’un grup de pacients neuròtics es
recuperaven als dos anys de la aparició de la malaltia tant si rebien assistència
psicoterapèutica com no. La psicoteràpia no alleugeria la neurosi, tant servia anar a
psicoteràpia com no.

Al 1977 la American Psychologist va publicar un metaanàlisi en que es conclou que els

pacients que assistien a psicoteràpia tenien bastants més probabilitats de recuperar-se
que aquells que no ho feien (Smith i Glass, 1977).

19
El DRAE defineix miracle com “el fet no explicable per les lleis naturals i que s’atribueix a una
intervenció sobrenatural d’origen diví, o com a “esdeveniment o cosa rara, extraordinària i meravellosa.

19
Alguns estudis no han trobat diferències significatives entre les teràpies que duen a
terme professionals experimentats i les que fan no professionals o sense experiència.
Anys de formació pràctica i teòrica del psicoterapeuta no incideixen en el benefici del
pacient. Això apunta en que les psicoteràpia podria ser un placebo pur (Evans, 2010, p.
232).

Aquells que consideren que la psicoteràpia funciona, investien al psicoteràpia d’un

placebo encara més eficaç. Per a Evans (2010, p. 234) els bons terapeutes també
destaquen perquè saben estimular en els pacients l’efecte placebo, és a dir, en creure
que és possible una millora.

Probablement que forces mètodes psicoterapèutics sense evidència empírica, siguin

placebos purs. Donar placebos no és sempre equivalent a enganyar al pacient. Si el
sanitari no és conscient d’aquest fet, no té un dilema ètic i per tant no enganyen.
Poden ser en tot cas culpables de negligència?

En resum, podem concloure que els beneficis tant de les psicoteràpies empíriques com
les placebo, podrien ser deguts a que hi ha unes constants en les que: “una persona
que ajuda, dona atenció als seus problemes, indueix confiança i combat la seva
desmoralització” (Frank, 1983, p. 291)20.

1.9 Estem abusant dels medicaments?

Desprescripció
Estem en una societat que no tolera estar malament, i la solució més ràpida és la
medicació. Anem al metge de família esperant que ens doni alguna cosa. Es donen
medicaments per a situacions que no són malalties, sinó malestar emocional. Pel
malestar convé saber donar-nos espai i temps, poder parlar-ne.
S’estan donant més medicaments dels que toquen (Bonilla, 2022)21. Els països del
nord d’Europa en fan un ús racional dels medicaments. Espanya és un dels països
europeus on el consum de benzodiazepines és més elevat, juntament a França i
Portugal.

Hi ha pacients que es trobarien millor si els retiressin la medicació. Es proposa

prescriure menys fàrmacs per millorar la salut, a través de replantejar els tractaments
o prioritzar-ne per damunt dels altres quan es tenen diverses malalties.
Segons els experts s’abusa de les benzodiazepines (ansiolític) l’omeprazole
(erròniament identificat com a protector gàstric) i els antibiòtics. Afegir fàrmacs no
costa res, en canvi retirar-los és molt més difícil. Poden generar dependència i
tolerància.

20
Frank, J. D. (1983). Persuasion and Healing. Baltimore: Johns Hopkins University Press.

21
Bonilla, L. (2022). De quins medicaments estem abusant?. Diari ARA, pp. 6-7.

20
 El paracetamol, l’omeprazole i la simvastatina són els tres medicaments
més dispensats en les farmàcies (Bonilla, 2022, p.6)
Quin psicofàrmac és el Lorazepam?

Conclusions

• El placebo no s’ha d’administrar quan hi ha a disposició un tractament millor.

• Assumim que els pensaments, en forma de creences i expectatives es poden
traduir en canvis fisiològics.
• Per fer prevenció de les malalties mentals i les recaigudes, es podrien modificar
les expectatives en forma d’ optimisme realista.
• Sembla que és més adequat en la relació terapèutica, la capacitat de mostrar
interès i compassió, un to tranquil·litzador de veu, passar més temps amb el
pacient i el contacte directa amb el pacient.
• Els placebos només funcionen si els pacients creuen que funcionen, de manera
que qualsevol cosa que incrementi la credibilitat d’un tractament en particular
augmentarà també la seva capacitat per suscitar una resposta placebo.
• No totes les malalties són susceptibles als placebos, hi ha una gran variabilitat,
entre elles les dolències degudes a l’estrès.
• La creença activa d’alguna manera, la complexa sèrie de reaccions
bioquímiques que condueixen a la interrupció de la resposta de fase aguda.
• Convenen campanyes de salut pública per reduir el consum de fàrmacs,
sobretot ansiolítics, quan no són trastorns mentals, sinó malestar emocional.

21
PROCEDIMENT

1. Respondre a les següents preguntes

1.- És ètic que un professional sanitari administri un placebo sense el

consentiment del pacient/usuari?

2.- Durant l’entrevista psicològica (sobretot les primeres entrevistes) quines

preguntes podem fer per captar les expectatives del pacient respecte la
teràpia?

3.- Es poden modificar les expectatives inicials?.... Per exemple, què és la

tècnica psicològica de la visualització (imatges + paraules + cos)? Quins són els
passos i estratègies per portar-ho a la pràctica?

4.- A Occident, les medicines alternatives comuniquen i es relacionen millor

amb els pacients que les medicines tradicionals, i per tant creen unes millors
expectatives?

2. Fer una imatge sobre què és l’ efecte placebo o nocebo

A partir de la proposició dels neuròlegs Damasio i Panksepp, que descriuen una

disposició innata del cervell per al joc, l'associació i la metàfora. I que els
processos basats en imatges poden ser una forma de llenguatge a través del
qual el pacient i el terapeuta comparteixen la representació i comprensió de
significats.

Representa a través d’una imatge (fotografia, dibuix,...etc.) la significació

personal que té el placebo i/o el nocebo.

Bibliografia sobre l’ús de les metàfores i imatges en psicoteràpia

Finlay, L. (2015). Sensing and making sense: Embodying metaphor in relational-centered

psychotherapy. Humanistic Psychologist, 43(4), pp. 338-353.

Faranda, F. (2014). Working with images in psychotherapy: An embodied experience of play and
metaphor. Journal of Psychotherapy Integration, 24(1), pp. 65-77.

22