QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

● Aproximació Etimològica:

Les paraules han sigut inventades per un grup de persones, amb un sentit concret.

Escola Grega —- Filo (amor/ desig) Sofia (coneixement) = amor a la saviesa

- Tots els humans tenim el desig cap al coneixement, i sempre tenim la necessitat de
fer-nos preguntes.

Les qüestions que nosaltres ens plantegem estan molt lligades a qüestions del nostre
propi interès, que resulten ser poc filosòfiques, en canvi, les preguntes més deslligades del
nostre interès, resulten més filosòfiques.

TEXT 1.1

Plató- el banquet

QUI SÓN I NO ELS FILÒSOFS?

1) Una persona que ja ho sap tot com els déus o savis no poden ser filòsofs perquè al
ja saber-ho tot, no necessiten més coneixement ni saviesa, per tant, no es
qüestionen res, ni busquen el coneixement.
2) El mateix passa amb els ignorants, són persones què no busquen el coneixement,
per tant, són anti filòsofs.
3) Els filòsofs són els que estan al mig, perquè saben coses, però saben que no ho
saben tot. Tenen curiositat i desig pel coneixement.

● Els humans mai ho sabran tot, perquè sempre hi haurà alguna cosa que no sabem.
● Els humans comencem a filosofar per l’admiració de la curiositat.

Quan filosofem necessitem una certa distància per aconseguir fer-te preguntes (estan
disposats a fer-se mal). Encara que quan vivim no tenim temps d’aturar-nos, necessitem
moments per fer-ho i aïllar-nos sense la necessitat d’anar enganxats al món, per
preguntar-nos el perquè de tot. Tot comença amb l’admiració per la pregunta.

TEXT 1.2

Aristòtil: La perplexitat del filòsof.

Els homes s’interroguen sobre tot, per seguir investigant
Idees principals:

1) Els humans necessitem saber, per tant, s'interroguen sobre tot, sobre perplexitats
òbvies.
Encara que ja sapiguem la resposta de les preocupacions més simples i properes a
nosaltres, la nostra capacitat de preguntar avança a coses més abstractes i
llunyanes. Admiració a qüestionar-ho tot. La filosofia comença per la perplexitat.

2) Les qüestions més filosòfiques són aquelles que estan més deslligades a la nostra
vida quotidiana. No busca una utilitat, busca saber per saber.

3) És la ciència més lliure de totes perquè no segueix un objectiu, ni busca una

utilitat. No estem lligats per la utilitat.

● Aproximació històrica:

Grècia- s. VI aC

Abans (previ) de la filosofia tenien una actitud mitològica.

Aquesta nova actitud filosòfica s’entén com un canvi del pensament, que condiciona de
manera continental que tindrà una enorme repercussió que acabarà dominant.

- ACTITUD MITOLÒGICA

Intentava respondre les qüestions humanes a través dels mites.

Característiques:

1) Relat que prové d’una llarga tradició, que sempre s’ha explicat d’una manera i
passat de generació en generació.
2) Sempre hi ha una intervenció divina.

1- La gent amb aquesta actitud, no dubta ni s’enfronta davant aquests mites. Actuen de
manera acrítica.

2- No hi ha diversitat d’opinions, a tothom li han explicat els mateixos mites, per tant,
tothom respon de la mateixa manera.

3- Tenen una visió sobre la naturalesa caòtica, ja que tot és fruit dels déus. “Hi ha màgia”
 - ACTITUD FILOSÒFICA

Intenta utilitzar la raó i el llenguatge, per buscar respostes de les qüestions a través del
diàleg. Busquen les respostes a tot.

Característiques:

1) Apareix el dubte, la coinciència, ja que la resposta no ens la donen els mites i l'hem
de buscar a través del diàleg.
2) Apareix la diversitat, no tothom pensa de la mateixa manera. Ens trobem en una
lluita d’idees.
3) Tenen una visió ordenada de l'univers i busquen la raó de per què existeix tot.

Si pensen de manera mitològica, desordenada, no intentes buscar la raó, però si des d'un
principi creus que hi ha un ordre intentaràs buscar respostes a perquè és així, a través de
la raó.

EXEMPLES PROBLEMES FILOSÒFICS

1) La teoria del coneixement: de tot el que té a veure amb el coneixement humà.

- DESCARTES S.XVII
Revolució científica. Viu a una època de canvis.
● Pot existir un coneixement absolutament segur? que no el poguem posar en
dubte?

- es plantegen diferents possibilitats

1) ens aporta un coneixement segur la informació sensorial?

No podem assegurar 100% que allò que veiem és veritat.

2) Existeix el món independent de la meva ment?

No podem estar segurs de què els objectes existeixen fora de la meva ment. Perquè quan
somiem, també obtenim informació sensorial, per tant, no podria ser que estiguéssim en
aquest estat, que és un somni. La possibilitat de dubtar no hi és respecte a l’existència.
● No podem estar segurs del món, perquè quan somiem estem convençuts de què és
real, però quan ens despertem ens adonem que no era real.
 3) Les matemàtiques poden ser buscades?
Li donava molta importància, però dubta de les afirmacions matemàtiques 3+2=5?
Podria existir un ésser molt poderós (geni maligne) que m’enganyés? que em fa veure una
cosa que és falsa?

2) Lògica: Estudia el raonament humà. Si està ben fet el raonament, estableix unes lleis
per guiar-lo.

RAONAMENT EN LLENGUATGE NATURAL:

1r) Premissa = tots els camions són automòbils

2n) Tots els camions porten rodes.

Conclusió: Tots els automòbils porten rodes.

No és vàlid perquè tots els camions tenen rodes i són automòbils, però no tots els
automòbils són camions, per tant, potser tots no porten rodes.
3) Ètica: Reflexió de com ha de ser la nostre conducte per tal de ser el màxim feliç
possible.

Hem adquirit uns determinats valors des de petits, encara que poden ser canviats.
Quan podem actuar davant un simple problema tothom seguiria els seus valors per tal de
fer el bé, però quan hem de seguir els valors, però sabem que perjudicarà els nostres
interessos costa seguir l'ètica i ens fa reflexionar.

RELACIÓ FILOSOFIA I LA CIÈNCIA:

La filosofia no és una ciència. No es pot plantejar utilitzant el mètode científic. Parla de

l’origen.

La filosofia és la mare de les ciències, perquè tota ciència comença amb una pregunta
filosòfica.
Depèn del camp que estudien que estigui aclarit o no, s’independitzen de la filosofia
abans.

Darwin- el primer científic de l’àmbit de la filosofia.

Quan es pot usar el mètode científic, ho delimitem com una ciència.

 - La filosofia estudiarà tot el que està al marge de les ciències i no pot ser estudiat
amb el mètode científic.

Qüestions interessants que no es poden resoldre per la ciència.

U-2 QUÈ ÉS L'ÉSSER HUMÀ

1) Antropologia física:

Estudia el que som a partir d’animals biològics.

ORIGEN: Relació entre l’ésser humà i la naturalesa.

- Fixisme: Grecs, primers filòsofs S. IV aC (Aristòtil)

Les nostres espècies són fixes, mai canvien, no hi ha un primer membre de l’ésser humà.
Neixen uns progenitors a partir de la mateixa espècie.

- Creacionisme: Naixeran de les 3 grans religions monoteistes.

1) Judaisme
2) Cristianisme
3) Islam

Hi ha alguna cosa divina en nosaltres. L’home és imatge de déu.

Les altres espècies no tenen la capacitat de fer el bé i el mal, per tant, no són imatge de
déu.
No hi ha un principi, les espècies no tenen un origen i una vegada creades, no es
modifiquen.

- Gènesis: La creació de l’home

Déu crea el cel i la terra i és el responsable de l’aparició dels animals. Crea l’home en
representació a la terra i a déu humanament (l’ànima), i l’home sotmet a tot com déu ens
sotmet a nosaltres.

Som els amos de la naturalesa, la maltractem només pel fet de seguir els nostres propis
objectius.

- TEORIES EVOLUCIONISTES:
Finals del segle XIX Revolució Francesa.

- LAMARCKISME = Comença amb diferents variants.

1) Descobriment dels fòssils, que va ajudar al coneixement d’animals que no existien.

2) Va aparèixer una planta que no seguia els esquemes de cap espècie.
3) La idea de canvi estava molt accelerada a la societat d’aquella època, va influenciar
en pensar que les espècies també progressen i varien.

Primera llei:

Un òrgan es desenvolupa més o menys, segons el seu ús, proporciona una potència
proporcional a la duració del seu ús o acaba desapareixent.

Segona llei:

Els caràcters adquirits a partir de l’ús i el desús, es transmetran a les generacions

posteriors. Per exemple la musculatura d’una persona que durant la seva vida ha anat
molt al gimnàs.

Per Lamarck l’espècie humana no estava dins l’evolució, va aparèixer de cop, fruit d’un
ésser diví.

- DARWINISME =

Intentava explicar l’evolució, a través de la lluita per l’existència i la supervivència del més
apte.

Neodarwinisme: Cap espècie està per damunt de les altres.

S’incorporen nous coneixements a nivell cel·lular per avançar la teoria de l’evolució.

La selecció natural:
La selecció natural no actua amb tanta contundència damunt l’espècie humana, a causa de
la intervenció de la nostra intel·ligència, que permet que les variacions i mutacions que no
permeten adaptar-se amb facilitat al medi perdurin i arribin a l’edat adulta.

- Això provoca que hi hagi més malalties que passen en generacions i no

desapareixen,
Gràcies a la intel·ligència que ens ha permès desenvolupar la medicina, que aconsegueix
allargar la vida, hem pogut crear tecnologia que ens ajuda a fer-ho, adaptant-nos al medi i
a les necessitats humanes.
Els humans tenim grans capacitats de cooperació, que ens fan assolir una vida més fàcil i
arribar a l’edat adulta.

A causa del nostre coneixement en l’àmbit de la genètica hem aconseguit modificar

aquelles característiques que no ens agraden, abans de néixer el nadó.

Text 2.5: Darwin, la lluita per l’existència

● Totes les espècies augmenten el seu nombre d’individus d’una forma
geomètrica, és a dir, x2.
● Els recursos no són infinits, no pot haver-hi per tots.
● Supervivència dels més aptes.
● La destrucció de les modificacions perjudicials i la supervivència de les
positives, és la selecció natural.
● La selecció natural actua en 3 àmbits diferents:
○ Membres de la mateixa espècie.
○ Membres de diferents espècies.
○ Condicions físiques de la vida.
● Si algun ésser és modificat genèticament (mutació), però d’una forma
avantatjada, tindrà més probabilitats de sobreviure, i és seleccionat
naturalment

2) Antropologia cultural

QUÈ ÉS CULTURAL?

Tota aquella informació que nosaltres adquirim mitjançant l’aprenentatge social. Té la

capacitat de transmetre's mitjançant les generacions.

1) No naixem amb aquest aprenentatge.

2) S’ha de poder transmetre.
L’adquirim per via social.

- Elements bàsics de la cultura:

1) Llengua: No naixem sabent idiomes, els aprenem amb el contacte amb els altres i es
transmet.
Ho adquirim de les generacions anteriors i ho transmetem a les següents. Constantment
canvien, però la base es transmet.
2) Valor:
- Ètic: determinades accions humanes sabem que estan ben o mal fetes .
- Estètics: Valorar com a lleig o bonic, vell o nou… Valorar físicament.
- Econòmic: marques amb un valor més o menys valorat.

3) Costums: Aprenem coses i les adquirim com costums.

4) Coneixements: Es transmet en generacions, i podem parlar d’una evolució del

coneixement.

Canvien els gustos, els valors, les maneres de pensar, el fet que puguem transmetre
aquesta informació, fa que no hàgim de començar de zero.

Procés de socialització:

Proce´s mitjançant el qual adquirim el coneixement cultural, que és necessari per tenir
una vida normal. Sense aquest procés no podriem integrar-nos a la societat, que s’inicia al
néixer i acaba al morir.
Les cultures són dinàmiques, tot canvia continuament, per tant adquirim sempre
coneixements i no podem tenir una pausa en el procés de socialització, perque ens
quedariem enrrera.
El p.s. és més intens els primers anys de la nostra vida perque hem de ser més hàbils per
absorvir coneixements culturals i integrar-nos en societat.

- AGENTS DE SOCIALITZACIÓ
Són actors que s’encarreguen d’integrar tota aquella informació adquirida a l’individu.
1) La Família: la trobem a totes les cultures
2) els amics: tenim a relacionar-nos entre iguals
3) L’escola: no és universal
4) la religió