Institut Vilatzara Civantos Reyes Anna

4t ESO F

22-3-2022

UNITAT 3: EXEMPLES DE TEMES FILOSÒFICS

Cadascun dels 5 apartats puntua 2 punts. Contesta les preguntes segons les teves
pròpies idees i en referència al contingut que hem fet a classe (evita copiar les
respostes dels apunts, pàgines web...), argumenta les idees (per què penses el que
penses?), sigues original en les teves aportacions (tots tenim pensaments únics que
mereixen ser exposats).

1. Realitat i Aparença:
a) Amb quins impediments ens trobem les persones a l’hora d’accedir a un
coneixement objectiu de la realitat?
És impossible arribar a una manera de pensar objectiva, ja que tot el
món que veiem és simplement una versió subjectiva del que seria la
suposada «realitat». Tothom veu les coses de manera diferent.

b) Com s’anomena l’al·legoria de Plató en la que es parla sobre la relació

aparença-realitat? Quina és la lliçó que podem extreure de l’al·legoria?
«Al·legoria de la caverna».
D’ella en podem extreure que la realitat que veiem no és més que una percepció
subjectiva del nostre ésser, és a dir, que la suposada «veritat» potser no és ni tan
sols real.

2. El sentit de la mort:
a) Estàs d’acord amb el que pensava Epicur sobre la mort? Per què?
Epicur pensa que a mort per a nosaltres no és res, ja que quan
nosaltres hi som, la mort no hi és, i quan la mort hi és, nosaltres ja no
hi som, per tant, la mort no existeix ni pels vius ni pels morts.

b) A què es refereix Epicur quan parla d’hedonisme?

L’Hedonisme consisteix en pensar que el plaer és l’únic sentit de la vida, i
que per tant, hem d’evitar qualsevol cosa i/o acció que ens proporcioni dolor
o patiment.
3. Proves de l’existència de Déu:
a) Una de les particularitats de l’ésser humà que ens diferencia d’altres
animals és que nosaltres tenim creences. Ara bé, per què l’ésser humà
necessita creure en déus i deesses? Quina funcionalitat té per nosaltres
la religió?
L’ésser humà veu la necessitat de creure en forces superiors per no sentir-nos
desemparats i sols en aquest vast univers.
 La nostra capacitat de raonar i pensar ens fa hiper-auto-conscients de la
nostra existència i tot el que ens envolta, per tant ens trobem sols sent menys
que meres formigues, és més, àtoms, en mig d’un univers massiu, al qual li
tenim por, ja que no sabem quasi res d’ell.

Es dóna el mateix amb el concepte de la mort, no podem saber res del que
pot passar-nos després, si tan sols continuarem existint, o no, si patirem molt
més o no, per això l’ésser humà veu la necessitat de creure en una forma
d’existència superior, omnipotent i omniscient.
Pel simple fet de que la nostra ment no es veu capaç d’acceptar com de sols
que realment estem en aquesta existència.

4. Els drets dels animals:

a) Què és allò que ens diferencia dels animals? Què és allò que tenim en
comú?
La principal diferència entre nosaltres i la resta d’espècies animals és
la nostra capacitat de raonar.
Som conscients del nostre entorn i de nosaltres mateixos i podem
pensar.

D’altra banda, els animals, actuen per pur impuls instintiu, no pensen
en altres possibilitats de modus vivendi. La seva vida sencera
consisteix únicament en dur a terme els desitjos del seu instint
natural.
Nosaltres també ho fem tot això, però la diferència és que nosaltres
podem fer altres coses per gust i no per necessitat.

b) Els humans, mitjançant la cultura, hem utilitzat durant molts segles els
animals per fer espectacles, obres d’art... Estàs d’acord amb la
prohibició de les corregudes de bous? Per què?
Totalment d’acord amb la seva prohibició. No veig cap mena de plaer
en exhibir i seguidament matar animals.
Per què veuria algú cap goig en fer patir altres éssers? Això ja és un
delicte, pel simple fet de que no siguem la mateixa espècie d’ésser,
no justifica en cap manera tractar-los com si les seves vides fossin
menys importants que les nostres.

5. L’amor com a concepte filosòfic

a) Quina és la idea d’amor que defensa Aristòfanes al llibre El Convit de
Plató? Estàs d’acord amb el que planteja?
Aristòfanes planteja que les ànimes abans de ser portades a la Terra,
son tallades per la meitat, i que el seu deure en el curs de la seva vida
és trobar la seva altra meitat, que seria bàsicament com un sinònim
de «ànima bessona», o «mitja taronja».
Buscar la seva altra meitat seria com trobar «l’amor correcte» o «la
persona escollida i predeterminada a juntar-se amb tu pel destí».
Jo Personalment, no ho trobo així, hi han moltes persones en el món,
i molts dies a la vida.
Pots escollir a la teva «meitat», tu ets qui decideix el «destí». No
malgastis la teva vida esperant a que un miracle caigui del cel.
La suposada meitat ni tan sols necessariament hauria de ser una
parella.
Podria ser un familiar amb qui tens un vincle especial, o un molt bon
amic, fins i tot un mentor o una persona a qui admires.