Llegiu els 2 capítols i responeu les preguntes a través del classroom.

Si no teniu
ordinador ho podeu fer en un full i me’l podeu enviar fotografiat a través del classroom.
Mireu de fer bona lletra!

1. EL MATERIALISME D’EPICUR.

Epucur té una concepció materialista de la realitat. Seguint la línia d’atomistes anteriors

(Demòcrit és el més conegut), sosté que totes les coses estan formades per partícules de
simple matèria, els àtoms. Els àtoms són indivisibles per definició 1, es mouen en el buit,
adopten innombrables formes i la seva petitesa els fa invisibles. Per tant els cossos visibles són
en realitat conglomerats d’àtoms, que es fan i desfan (per això les coses que veiem naixen i
moren), mentre que els àtoms mateixos són indestructibles.

L’ànima.
Atès que Epicur és materialista (tot el que existeix és material, tot està constituït per àtoms),
nosaltres esperaríem que no cregués en l’existència de l’ànima. Però hi creu, i amb bones
raons. Entre un cos inert, com una pedra o una cadira, i un ésser viu hi ha una deferència
bàsica: en l’ésser viu, a més del cos, hi ha d’haver alguna cosa que expliqui la seva capacitat
de moure’s autònomament, de pensar, de percebre i de sentir; i això és l’ànima. Sense ànima
seríem un cos insensible, mort, com una pedra. Així doncs, Epicur creu en l’existència de
l’ànima i creu que aquesta té naturalesa material, està feta d’àtoms. Com que aquests àtoms
vivifiquen el cos han de ser molt petits i rodons, per tal que puguin infiltrar-se per tot el cos,
dotant-lo de moviment i sensibilitat.

Mortalitat. Del que hem dit se’n pot extreure una conclusió important: que la mort destrueix
tant el cos com l’ànima, ja que tot dos són materials. Epicur efectivament nega la immortalitat
de l’ànima: després de la mort no hi ha res. Com veurem, la teoria de la mortalitat de l’ànima té
importants implicacions ètiques.

QÜESTIONARI EPICUR 1

1. Epicur és un filòsof atomista. Per a un atomista un cos que desapareix (o mor) desapareix de manera
absoluta?

2. Què és un àtom per a Epicur? (No vull que facis el llistat de les seves característiques, vull que diguis
breument què és.)

3. Per què, segons Epicur, després de la mort no hi ha res?

2. HEDONISME

Sensualisme
Segons Epicur, només és real per a nosaltres allò que percebem i sentim (una postura que
anomenem sensualisme). No té sentit parlar d’un bé o un mal que no experimentem d’alguna
manera com a bé o mal. Una cosa no pot ser bona per a mi, diria Epicur, si no la sento com a
bona. Si el pa és bo és perquè és agradable de menjar (sensació), evita que passi gana
(sensació) i contribueix a mantenir la força i salut del meu cos, que són coses que em fan sentir
bé (sensació). Epicur no consideraria una bona cosa, per exemple, deixar una bona imatge de

1 Àtom és una paraula grega que vol dir indivisible. Un àtom, per tant, és la partícula última, la partícula
a la qual arribaríem si anéssim dividim un cos en parts cada cop més petites.
 si mateix a la posteritat. Per què preocupar-se de la pròpia imatge si ja ho hi serem per adonar-
nos-en? Per això el nostre bé (allò que ens ha de guiar) no pot estar més enllà de la vida o més
enllà d’aquest món, no pot estar en res que transcendeixi aquesta vida individual que tenim.

Hedonisme
A la vista d’això es comprensible que Epicur defensi la teoria de l’hedonisme, la teoria que
sosté que el plaer (el goig, el benestar, la satisfacció, l’alegria...) és el bé suprem, que tot,
en el fons, ho hauríem de fer pel plaer que ens dona, o perquè ens condueix al plaer; que la
recerca del plaer hauria de ser el gran motiu de la nostra vida.

A primer cop d’ull la teoria hedonista sembla inacceptable: és evident que fem coses doloroses
que considerem correctes, com ara donar un òrgan per salvar la vida d’un fill. Però pensa-ho
bé: no diríem que a la llarga ens faria més feliços fer el sacrifici de la donació que no fer-lo? No
compensaria el dolor i els inconvenients de l’extracció de l’òrgan la felicitat que sentiríem per la
recuperació del fill, el sentiment d’unió amb els altres o l’evitació del sentiment de culpa per no
haver fet res? Per tant, el sacrifici pels altres pot conduir també al plaer.

Cap valor està per sobre del plaer.

El reconeixement del plaer com el fi últim de la nostra conducta implica que la resta de valors hi
estan supeditats. En concret, la virtut està referida al plaer. Hem d’acceptar, segons Epicur,
valors morals generalment reconeguts a l’època, com la justícia, la autosuficiència, la serenor,
la frugalitat, la amistat... Però, com s’ha dit, no els hem de perseguir perquè siguin
intrínsecament valuosos, sinó perquè afavoreixen una vida satisfactòria. Sigues just, per tant,
però no perquè la justícia sigui en si mateixa bona, sinó perquè seràs més feliç si ets just que si
no ho ets. Una persona injusta serà repudiada pels altres i està clar que no podem ser feliços
sense la companyia i l’afecte dels altres. Com veuràs, Epicur valora moltíssim l’amistat.

No hem d’entendre l’hedonisme en el sentit pejoratiu que ara té la paraula.

L’hedonisme d’Epicur no vol dir entrega desenfrenada als plaers més immediats. Epicur vol que
perseguim els plaers d’una manera prudent i estratègica, mirant les conseqüències. Una
persona sàvia renunciarà a un plaer que condueixi més tard a un mal major o s’imposarà
sacrificis que a la llarga siguin beneficioses. Pensa en una persona que menja dolços d’una
manera descontrolada: ho acabarà pagant. Així doncs, Epicur rebutjarà el dissoluts i el viciosos,
no perquè els plaers que persegueixin siguin dolents (no n’hi ha cap que ho sigui), sinó perquè
els persegueixen bojament, sense preveure’n els efectes perniciosos.

QÜESTIONARI EPICUR 2

4. A i b diuen aquestes frases. Diries que són hedonistes a la manera d’Epicur? Raona la resposta.
a.“Ja sé que no està bé, però he vingut a aquest món a gaudir en la mesura que pugui”.
b. ”L’enric és un pobre desgraciat, no fa res del que fa que la vida sigui agradable: no fuma, no beu, fa
footing, menja verdura... Quina vida miserable!”

5. “Les virtuts s’escullen precisament pel plaer, no per si mateixes, com a medicina per a la salut”. En
aquesta cita Epicur compara les virtut (honestedat, civisme, sinceritat...) a un tractament mèdic. Què tenen
en comú?

6. Un viciós és sobretot un estúpid. Epicur no ho diu així, però ho podria haver dit. Per què?

7. (Pregunta no relacionada amb el capítol de l’hedonisme) La llagosta està molt més bona que la mongeta
cuita. Per què Epicur ens recomana triar la mongeta?