Deures Filosofia

Pàgina 189 exercici número 39

Per a Epicur, la felicitat no és més que un estat on l’ésser humà no sofreix cap tipus de dolor,
és a dir, un plaer estable, ja que per a ell només hi ha el plaer i el dolor, i només podem tenir
l’un o l’altre.
Per a ell, la felicitat es trobava en el plaer, i aquell plaer es podia obtenir a través de l’amistat,
el coneixement de la natura i un estat d’ànim lliure de passió i sorpreses. Per això, crec que
Epicur criticaria bastant la nostra societat actual, perquè no només vivim en un estrés
constant, sinó que cada vegada les connexions entre les persones són més líquides.
L'hedonisme d’Epicur buscava una vida senzilla, tranquil·la i retirada, vida completament
contrària al que avui en dia viu l’ésser humà, que es troba constantment treballant i produint,
a causa del sistema capitalista en el qual vivim.

Pàgina 189 exercici número 40

És una idea bastant difícil i complexa d’acceptar. Per una part és veritat que l'interès general
sempre ha de ser més important que l’interès individual, ja que el benestar general moralment
sempre ha sigut el més important. En canvi, per l’altra part hem de tenir en compte que
moltes vegades l'interès personal ens porta a realitzar accions que no beneficien a la societat i
només ens ajuden a nosaltres, ja que a vegades la minoria pot tenir més raó que la majoria.

Penso que la nostra societat pensa en el bé comú, tot i que moltes vegades decidim
sobreposar l'interès personal sobre el general. Un exemple és el dilema del tren on pots
escollir si deixar morir 5 persones o desviar el tren i que mori només un… però aquell un és
algú important per tu. Tots aquests exemples posen en dubte si realment els interessos
generals superen als personals.