Ara bé, una teoria de la vida com aquesta provoca una aversió inveterada en molts

esperits, i certament en alguns dels més estimables pels seus sentiments i aspiracions.
Suposar que la vida no té (diuen) altres fins més elevats que el plaer —ni cap objecte de
desig ni projecte millor ni més noble— ho consideren del tot mesquí i degradant, com
una doctrina digna només dels porcs, amb els quals es va comparar despectivament els
seguidors d’Epicur ja en la mateixa antiguitat [...]. L’acusació suposa que els éssers
humans no són sensibles a cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs [...]. Els humans
tenen facultats més elevades que els apetits animals, i un cop en són conscients, no con-
sideren com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació [...]. S’ha d’admetre,
però,
que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals sobre
els corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys cos-
tosos, etc. —és a dir, en els seus avantatges circumstancials, més que no en la seva natu-
ralesa intrínseca [...]. Reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i
més
valuoses que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat.

1.
L’utilitarisme considera útil (valuós) allò que proporciona plaer. Pot semblar que una vida
centrada en la cerca del plaer és més pròpia dels animals que les persones i per això els
utilitaristes han rebut moltes crítiques. Però Mill ho rebat a partir de la idea que els humans
tenim facultats superiors als animals i gaudim del plaer que ens proporcionen com allò per
valuós per si mateix que els plaers animals. Es refereix als plaers mentals com poden ser la
poesia o la filosofia que són sempre superiors als corporals.

Principi d’utilitat: principi que diu que el plaer i sols el plaer és allò que té valor intrínsec
positiu.

Principi que diu que en cada moment s’ha de fer aquella acció que entre totes les possibles,
serà la que aportarà el màxim plaer i absència de dolor.

Avantatges circumstancial: en g

Avantatges que uns plaers tenen sobre altres per qüestions secundàries i no por la qualitat
mateixa del plaer.

3.
Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Reconèixer que algunes espècies de
plaer són més desitjables i més valuoses que d’altres resulta del tot compatible amb el
principi d’utilitat». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill
que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
El utilitarisme considera la felicitat i a la utilitat com un criteri de correcció de les accions; sosté
que les accions correctes en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat, i incorrectes en
tant que tendeixen a produir el contrari. Per felicitat s’entén el plaer i la absència de dolor,
però no tots els plaers són igualment desitjables i valuosos. Hem de buscar els de major
qualitat, els més elevats, per el major nombre de persones i en l’ideal per tots els homes,
encara que això comporti una limitació de la felicitat individual. Els plaers intel·lectuals, la
imaginació i els sentiments morals són superiors als plaers de sensació. Només qui ha
experimentat els dos tipus de plaer està qualificat per a jutjar-ho i sempre elegim clarament el
segon tipus de plaer. La principal causa d’una vida insatisfactòria és l’egoisme i en segon lloc la
manca de cultura intel·lectual. La principal causa d’una vida insatisfactòria és l’egoisme i en
segon lloc la manca de cultura intel·lectual. Qui ha rebut una educació que li ha perès obrir la
ment a la cultura s’interessa en tot allò que l’envolta: en la contemplació i estudi de la nautra,
en l’art, la poesia, en l’estudi de la història i en els projectes socials. L’altruisme i la cultura
contribueixen a què la nostra vida sigui plena d’emoció. A més la cultura és emocionant i al
mateix temps contribueix a la tranquil·litat de la ment.

És útil tot allò que ajuda a créixer i a desenvolupar l’home com un creador de diversitat ressltat
a importància de la voluntat com a motor de la pròpia autotransformació.

Diem que són compatibles amb el principi d’utilitat perquè sempre busquem el major bé per al
màxim nombre de persones i distingim entre satisfacció i felicitat. La felicitat és superior
perquè és la vida plenament viscuda. Per aquesta raó el hedonisme utilitarista és universalista i
no és egoista.

En general pensa que la felicitat col·lectiva portarà progressivament a la felicitat individual

encara que també admet que la felicitat la entenem consonància amb el que la vida ens pot
donar

. No es possible el plaer constant, a més a més la utilitat també consisteix en la prevenció i la

mitigació de la infelicitat. La moral utilitarista considera i reconeix la capacitat de sacrificar el
bé individual per el bé dels altres, elevant aquesta acció a la de virtut. El objecte d’aquest virtut
és la multiplicació de la felicitat. Junt amb la utilitat privada, es especialment virtuosa
promoure la utilitat pública, que engloba a tota la societat en general.
4.

Stuart Mill és utilitarista i liberalista i mentre Nietzche vitalista.

Nietzche considera l’utilitarisme com una moral nihilista, purament burguesa, que calcula el bé
i el mal en comptes de ser creadora. Sotmetre la vida creadora al pur càlcul dels interessos
significa degrada la vida, fer-la instrumental i desgraciada.

Stuart Mill considera l’utilitarisme com una ètica constructiva i consera que podem
fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats amb el mètode
inductiu.

En canvi nietzche en la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic de les

paraules bo i dolent amb el mètode genealògic.

Sturat Mill rebutja el dolor, encara que a vegades és inevitable sentir-lo. La felicitat implica
plaer. En canvi Nietzche no rebutja dolor, perquè és part de la vida, cal saber-ne treure
l’energia de superació. Respon al refrany de “allò que no ens mata ens fa més forts”.

En el criteri d’utilitat Stuart Mill considera que allò que allò útil es bo per la utilitat i ens
apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l’acció i les seves
conseqüències. Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla unes regles a l’hora de considerar les
accions morals (dignitat humana, la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral les
accions concretes i en el seu resultat.

Nietzche diu que primer hem de qualitat a la persona, aquesta si es bona és a dir el la moral
dels senyors o dels forts amb valor com la fortalesa, intel·ligència, disciplina, autoritat, noblesa,
honor, i el imposar la seva voluntat, la lluita, el triomf, la passió, goig de vida, sinceritat,
egoisme i individualisme. El canvi l’esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències (crítica
el fet de que no importi si s’és egoista o no, sinó que importa el tipus d’acció.

La idea de que el plaer pot ser calculat li sembla absurd a NIetzche perquè el plaer es sempre
una qualitat per a elli calcular els plaers significa degradar la vida, fer-la instrumental i
desgraciada.

El utilitarisme implica una repressió del desig i d eles emocions i dins d’aquest inclouria el
cristianisme, el pensament socràtic-jueucristià a els que classifica petits, gregaris, servils com a
rebany, bullici de formigues, mezcolanza plebeia, el femení, el malalt, hipòcrita i ruí.
Són plebeus els esclaus perquè basen les seves teories en allò vulgar: en el benefici que se’n
treu d’una acció, no en la capacitat creadora.