RESPOSTES SOBRE L’UTILITARISME.

STUART MILL

1. Què és l’utilitarisme? Característiques de l'utilitarisme. Explica-les

L'utilitarisme és una ètica teleològica, val a dir, una ètica que considera que la finalitat de
l'acció humana -i específicament la felicitat que s'aconsegueix a través de les accions
humanes- està vinculada a la realització d'accions útils. I que identifica utilitat amb plaer. Una
acció és bona si és útil, si comporta un plaer o evita un dolor. Una acció és bona si comporta
la major felicitat al major nombre de persones possibles.

Característiques de la utilitat:
· Ética material
. Ètica hedonista
· Teleològica: és a dir, creu que les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat. La
finalitat a la qual s'adrecen les accions humanes és, estrictament, "ser feliç". La utilitat, per
ella mateixa, no és cap finalitat sinó un instrument o una eina. L'útil és instrumental: és bo
perquè ens fa feliços. La llibertat -estudiada per John Stuart Mill- tampoc no és, per ella
mateixa cap finalitat, sinó un instrument imprescindible per a la felicitat, en la mesura que crea
diversitat.
· Conseqüencialista: o, en altres paraules, considera que el bé ha de ser avaluat per les
seves conseqüències. Sabem que l'útil és bo perquè podem avaluar les conseqüències
d'haver fet aquesta tria. És important indicar que no totes les variants de l'utilitarisme són
hedonistes. La utilitat pot ser simplement definida com l'indicatiu de satisfacció de les
preferències d'un individu, tot i que potser aquesta satisfacció no es concreti en una
experiència de plaer.

● Felicitat com a bé suprem: la felicitat és el bé suprem i la finalitat de la vida és

maximitzar aquesta felicitat. Això significa que, per a l'utilitarisme, la felicitat és el bé més
important i el que ha de guiar totes les accions.

● Maximització de la felicitat: l'acció correcta és aquella que produeix la major quantitat

de felicitat per al major nombre de persones possible.

● Universalisme: valora les accions en funció de les seves conseqüències per a totes
les persones implicades.

● Càlcul de la felicitat: la felicitat es pot mesurar i quantificar. Això significa que les
conseqüències d'una acció es poden mesurar en termes de la seva capacitat per maximitzar
la felicitat o el benestar de les persones implicades. (Bentham)

1
RESPOSTES SOBRE L’UTILITARISME. STUART MILL

Pregunta 2 Quin és el principi utilitarista segons Stuart Mill? Objeccions a

l’utilitarisme (dues explicades en els apunts). Quines són i com es resolen?
El principi de l'utilitarisme per a Stuart Mill és el següent: “L’acció és correcta en la mesura que
produeixi la felicitat màxima per al nombre màxim de persones afectades per ella”.

Les objeccions principals són

1- La filosofia de Mill era criticada com la moral del porcs
Quan a Mill li critiquen que la seva moral suposa la moral dels porcs el que significa que
defensa un moral dels plaer més groller. Però Mill NO defensa això. Mill parla de dos tipus de
plaers: hi ha plaers bàsics (relacionats amb els instints bàsics- porc) i hi ha plaers intel·lectuals
que són superiors (escoltar música, llegir poesia, visualització d’una obra pictòrica, etc). Mill
considera que hem de desenvolupar les facultats més elevades i no quedar-se en satisfer els
instints i impulsos més baixos o als plaers materials i bàsics. Aquestes facultats més elevades
ens produeix un tipus de plaer qualitativamen superior i més valuós. La intel·ligència,
realitzada com a desig de saber, coneixement i desenvolupament d’una cultura intel·lectual, la
sensibilitat estètica, plasmada en la creació o el gaudi de l’art, i els sentiments morals, orientats
a la consideració vers els nostres semblants, són capacitats específicament humanes que en la
seva activitat ens proporcionen un plaer superior als plaers merament sensuals (del cos) i són,
alhora, menys costosos, més duradors i segurs.
És la mateixa diferència entre “Acontentament” i felicitat. Mireu aquesta pregunta
L’utilitarisme no és una moral puritana, però tampoc no ho redueix tot a això. A més, els plaers
d’un animal no satisfan el concepte de felicitat que és possible en l’ésser humà.

2.- Una segona objecció és que la felicitat no és possible. No podem assolir la felicitat. Podem
cercar i aconseguir actes amb plaer però no significa que vivim feliços. La felicitat és el
desenvolupament de l’individu i és preferible ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet.
És una recerca de la felicitat, búsqueda del plaer i evitar el dolor.

La felicitat no és un estar d’entusiasme continu, sinó moments ocasionals al llarg d’una

existència feta de pocos dolors i poc duradors. Per tant, la felicitat consisteix a intentar
minimitzar els moments de dolor i maximitzar els de plaer, actuar de manera activa
diversificant els plaers i, seguint els dictats de l’estoïsme, no creant-nos unes expectatives
errònies (il·lusòries i desmesurades) sobre les possibilitats de la nostra existència. Considera
que si això no pot ser aconseguit per totes les persones en l’època en la qual ell viu es deu al
lamentable estat de l’educació de les condicions socials.
Els elements principals d’una vida feliç són una harmoniosa combinació de tranquil·litat i
excitació, ambdues en dosis equilibrades. Per aconseguir-ho, es necessiten uns requisits
intel·lectuals (design de saber) i morals (interès per l’altre). Per consegüent, les principales
causes d’infelicitat en les persones són la falta d’una cultura intel·lectual i l’egoisme (no
preocuparnos de res més que de nosaltres mateixos). Algú pot tenir totes les seves necessitats
cobertes, però si no ha cultivat el seu esperit, no està obert al coneixement o no ha educat les

2
RESPOSTES SOBRE L’UTILITARISME. STUART MILL

seves facultats, no trobarà al·licients per viure o prou motius d’interès. El mateix passa si no
cultiva el seu sentiment d’humanitat o interès col·lectiu (simpatia). Per contra, qualsevol
persona que hagi estat educada de manera correcta pot accedir als mitjans per a una vida feliç
desenvolupament uns interessos intel·lectuals propis i una implicació en la cerca del bé comú.

Finalment, una manera diferent de plantejar aquesta objecció és proclamar que s’ha d’aprendre
a viure renunciant a la felicitat. El sacrifici, renunciar a la pròpia felicitat, és quelcom lloable
sempre que no esdevingui un fi en si mateix. La renúncia o el sacrifici no són un bé en si
mateixos, per si sols manquen de valor. Si no serveixen per aconseguir augmentar la suma total
de felicitat, per exemple estalviar un dolor als altres o procurar el benestar de la col·lectivitat,
constitueixen un esforç malgastat.

3. Tipus d’utilitarisme. Utilitarisme d’acte i utilitarisme de regla. Explica’ls.

Diferències entre Benthan i Mill

Si entenem per utilitarisme l'afirmació del criteri del bé amb el criteri de la utilitat, podem
preguntar-nos quin és l'estatut que correspon a la "utilitat". En altres paraules: ¿és útil un acte o
és, potser, més útil una regla? S'acostuma a distingir entre dues menes, finalment força
coincidents, d'utilitarismes:

​ . Utilitarisme dels actes (act-utilitarianism). és un càlcul de profit en què ens plantegem

1
davant de cada cas o en cada circumstància quin és el capteniment que maximitza el nostre
plaer o la nostra felicitat, sense necessitat de seguir normes a priori. Cada acció té unes
conseqüències i són elles les que ens permeten judicar el seu valor. L'utilitarisme dels actes és
més propi de l'obra de Bentham.
​
​2. Utilitarisme de les regles (rule-utilitarianism). és un intent d'universalitzar criteris - i,
bàsicament, la norma utilitarista del "màxim plaer per al màxim nombre". El bé o el mal no poden
ser jutjats des de la perspectiva d'una acció concreta, sinó des de les conseqüències més
globals d'una regla que ha de valer universalment. La norma depèn de la utilitat, però també crea
utilitat. Així, per exemple, en l'ètica dels drets dels animals promocionada per Peter Singer
s'origina en l'obra de John Stuart Mill i no han faltat autors que descriuen l'imperatiu categòric
kantià en termes d'utilitarisme de la regla.

Un exemple senzill de la diferència entre una i altra variants de l'utilitarisme el trobem en el retret
de John Stuart Mill contra el seu pare a propòsit del vot femení. James Mill considerava que el
vot de les dones no era un fet rellevant perquè, de fet, elles tendirien a votar com els seus marits
i, en conseqüència només augmentaria pla paperassa electoral, es complicarien les campanyes i
no canviaria el resultat. Donar vot a les dones era, doncs, un acte que no augmentava la felicitat
de ningú. En canvi, John Stuart Mill respongué que, fins i tot si aquest raonament era correcte,
es passava per alt la dignitat de la dona com a ésser humà i, per tant, es conculcava una regla
imprescindible per a ser feliç.
El principi d'utilitat exigeix la recerca de la "més gran felicitat", però a parer de Mill, és
perfectament compatible amb reconèixer que determinats tipus de plaer són més desitjables -i
de més gran valor-que altres. El valor d'un plaer no es redueix a l'aspecte quantitatiu immediat
sinó que cal reconèixer diferències intrínseques de qualitat entre els plaers. Mentre Bentham no
reconeixia diferències de qualitat entre els plaers d'un primitiu i els d'un individu culte (o
reivindicava els drets dels animals a una vida plaent), Mill reivindica la diferència qualitativa de
plaers -i observa, de passada, que cap humà voldria intercanviar el seu plaer amb el d'un animal,
de manera que els plaers no són homologables, ni equiparables. De la mateixa manera un home

3
RESPOSTES SOBRE L’UTILITARISME. STUART MILL

amb salut prefereix les seves desgràcies a la feliç innocència del boig. Hi ha, doncs, un lligam
entre les qualitats dels plaers i els graus en què es pot realitzar l'aplicació del càlcul de plaers en
una societat.

4. Explica la distinció entre “acontentament” i “felicitat.

Explica la frase “Prefereixo ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”

● Satisfacció i felicitat
El J. S. Mill madur va emprendre la tasca de redefinir l’utilitarisme del seu pare i del seu amic
Bentham perquè hi cabessin els valors culturals que havien beneficiat tant la seva vida. Per això,
no hi havia res més urgent que distingir entre satisfacció i felicitat. La satisfacció era un estat
puntual relacionat amb l’obtenció d’un plaer, corresponent a un desig concret. En si mateixa, era
una categoria de l’utilitarisme vell. Jo reconec un desig, calculo el plaer que obtindré si el
compleixo, calculo els diners que estic disposat a pagar-ne, calculo les despeses o esforços o
dolors que porta implícit aquest pagament, i del càlcul de pros i contres n’emergeix una utilitat.
La vida es podia omplir d’actes satisfactoris, cadascun amb els comptes clars. I això no obstant...
La felicitat era una altra cosa. No s’expressava en una xifra, no era una relació concreta entre un
desig i un plaer, la felicitat era per Mill un concepte més confús. Podem imaginar tota una vida
plena d’actes satisfactoris i, això no obstant, bé podria ser una vida infeliç i desgraciada. La
mateixa vida de Mill fins a la crisi personal havia estat raonable, cada una de les seves accions
havia estat satisfactòria, i, de sobte, tot s’havia ensorrat. Cada un d’aquests actes de plaer era
com una carta que no havia arrelat en les seves entranyes. La noció de felicitat apuntava a una
acceptació de tota la vida que transcendia qualsevol acte concret. Quan un se sentia satisfet,
deia sí a un acte; quan se sentia feliç, deia sí a la seva vida completa.

Molts actes satisfactoris bé podien no fer feliç. Potser la felicitat tampoc feia satisfactoris els
actes concrets de la vida. I, això no obstant, l’home veritable s’hauria de regir per la idea de
felicitat. Aquesta idea era la promesa d’una vida viscuda plenament, on totes les facetes de
l’ésser humà, la intel·ligència, la bellesa, la bondat i l’amor, poguessin portar l’alegria serena en
la qual l’home, com el Faust de Goethe, savi i vell, exigeix al món que aturi el seu rellotge perquè
la vida sigui un moment etern. Aquesta promesa podia quedar insatisfeta tota la vida, però Mill
pensava que lluitar per aconseguir-la produeix una felicitat imperfecta que val més que tots els
actes satisfactoris, calculats, econòmics, agafats d’un en un.

Qui lluités per aquesta idea de felicitat tenia, certament menys probabilitat d’aconseguir-la que
qui lluités per una satisfacció en actes concrets. Reclamar que la nostra experiència de la felicitat
fos plenament satisfactòria era un error, era confondre felicitat i plaer. La seva conclusió era molt
clara: era preferible ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet. Sòcrates tenia una idea del
bé que experimentava amb imperfeccions, però el porc ni pateix les imperfeccions, ni gaudeix
del bé.

Per a Mill, la fonamentació de l'utilitarisme és la dignitat humana. És coneguda la frase que a

L'utilitarisme dedica a aquesta qüestió: És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet;
millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet. Només pot ser útil allò que ens resulti
autèntic i no falsejat. Per tal que els humans siguem feliços és imprescindible que hi hagi:
​1. Autodesenvolupament: és a dir, "capacitat de créixer", capacitat de conèixer i, per tant, de
modificar les nostres opinions.
​2. Individualitat: si la pressió de la societat (i especialment de la classe mitjana) sobre els
individus és molt forta, ens trobem davant una coacció i, per tant, no hi pot haver llibertat.

4
RESPOSTES SOBRE L’UTILITARISME. STUART MILL

Aquests dos elements formen la dignitat humana, sense la qual no hi pot haver felicitat. Un món
d'éssers passius i satisfets en la seva obediència no pot ser un món feliç perquè, per a Mill, la
felicitat és una funció de la diversitat. Fins i tot quan algú oprimeix un altre (cas del masclisme)
de fet es degrada a si mateix, perquè s'acostuma a viure en un món de submissions merament
bovines i es perd el guany intel·lectual i social que significa la diversitat.
Cal tenir present que l'utilitarisme de Mill, no tant el de Bentham, mai no és un egoisme, tot i que,
pel que fa a les relacions humanes tendeix a creure més en la benevolència que en l'altruisme.
El que m'és útil és, més aviat, el proper que el llunyà (i en aquest sentit una acció moral
difícilment pot tenir con a objecte "la humanitat", en abstracte perquè aquest concepte
cosmopolita és purament teòric -d'humanitats, n'hi ha moltes). Però qualsevol regla ha de tenir
un valor universal. No n'hi hauria prou a reforçar l'autonomia moral si, alhora, hom actués amb
regles que fossin purament subjectives. Com a mínim cal exigir que de cap acció que ens
afavoreixi com a individus, no en surti un dany per a la resta dels humans. L'individualitat que Mill
propugna ha de tenir el seu contrapès en la lleialtat a la norma com a regla de joc acceptada per
tots.
La felicitat milliana no té res a veure amb la caricatura que sovinteja: l'aprofitament groller dels
avantatges a qualsevol preu. La felicitat implica, com a primera condició, la dignitat o
autorespecte (selfrespect). La part més valuosa de la felicitat és, precisament, el sentit de la
pròpia dignitat. En aquest sentit és bàsica la distinció que va proposar Mill entre "felicitat" i
"contentament".
​1. La felicitat suposa un gaudi solidari. Només és pot arribar a ser plenament feliç quan es viu
voltat de gent que també n'és. Cap home no és una illa; per dir-ho amb el vers de John Donne.
2. El contentament és el gaudi purament personal; és "no moral". Consisteix en el pur "estar
bé" que no és encara "viure bé"; pertany a individus que no han assolit encara l'autonomia
moral. En definitiva, es pot estar content en la dissort, però no ser feliç.
L’"acontentament" fa referència a un estat en què una persona es troba satisfeta amb el que té o
amb el que està experimentant en un moment determinat. És a dir, és una mena de satisfacció
momentània o parcial. D'altra banda, la "felicitat" és un estat més profund i durador que implica
una sensació general de benestar i satisfacció amb la vida en general.

5. És la moral de Stuart Mill egoista? Justifica la teva resposta.

NO és egoista perquè el que es busca és la felicitat per al major nombre de persones
possibles.
A més l’interès personal és compatible amb el social. No és procurar la felicitat solament de
qui actua, sinó la de tots els que puguin ser afectats per aquesta. Exigeix un punt de vista
imparcial, benvolent i desinteressat en els conflictes que puguin sorgir entre consecució de la
nostra felicitat i la d ‘aquells als quals afecten els nostres actes.
Les lleis i els acords socials també han de dissenyar-se buscant conciliar ambdós tipus
d’interessos. L’educació i l’opinió pública han d’orientar-se a procurar que les persones
vinculin la cerca de la seva felicitat a la de la col·lectivitat en la qual es desenvolupen.
S’ha de respectar les minories i evitar la tirania de les majoria.

5
RESPOSTES SOBRE L’UTILITARISME. STUART MILL

6. Com podem provar el principi d’utilitat de Stuart Mill?

La resposta de Mill és taxativa: «les qüestions relatives als fins últims no admeten prova en
l’accepció ordinària del terme. No hi ha altra «prova» que la constatació empírica mitjançant
l’autoobservació i l’observació dels altres. En efecte, atès que alguna cosa és un fi en tant que és
objecte del desig dels homes, com a prova del principi de la moral (la utilitat i la màxima felicitat)
serà suficient el fet que la gent realment desitja la felicitat.
Però també constatem empíricament que la gent, a més de desitjar la felicitat, també desitja
altres coses. I, entre elles, desitja la virtut, que a vegades es pot interpretar com una cosa
contrària a la felicitat. Per això, no n’hi ha prou, amb vistes a la prova del principi, que es desitgi
realment la felicitat, sinó que es requereix que mai no es desitgi altra cosa que la felicitat.
Potser la dificultat és solament aparent i, en qualsevol cas, superable, ja que per a l’utilitarisme la
virtut no només és un mitjà per a la felicitat, sinó que també pot ser un mitjà en ella mateixa i pot
formar part de la felicitat: «els que desitgen la virtut per ella mateixa la desitgen o bé perquè la
seva consciència els proporciona plaer, o bé perquè la consciència de la seva mancança els
resulta dolorosa, o per les dues raons conjuntament».
Tot allò que la naturalesa humana desitja ho desitja com una part de la felicitat, o com un mitjà
que condueix a la felicitat. Per això la felicitat és l’únic fi i criteri de la moralitat. Això, postil·la
Mill, «constitueix una qüestió fàctica del món de l’experiència.

L’única prova és la pròpia experiència. Hem de veure en la vida diària el fet que els éssers
humans actuem sempre buscant la felicitat, les accions que ens comporta un plaer o evidant el
dolor.
Podem distingir entre plaer qualitativament i quantivament. El principi d’utilitat, tal com l’entén
Mill, considera que els plaers de l’intel·lecte són qualitativament superior i, per tant, més
valuosos, que els plaers corporals.
Quina prova tenim que això sigui realment així?
Com sabem que un plaer és més valuós que un altre? Mill, per demostrar-ho, segueix els
principis empiristes. Consultem aquelles persones que han experimentat els dos tipus de plaers,
que hi estan familiaritzades i que són capaces d’apreciar-los i preguntem-los quin és el més
desitjable. Tinguem en compte el judici d’aquells que més possibilitats d’experimentació han
tingut i més habituats estan a l’autoobservació han tingut i més habituats estan a
l’autoobservació i la reflexió.
És cert que molts dels que de jovens tenen una aptitud per a aquest tipus de plaers elevats
ocasionalment els abandonen sot la temptació de satisfer aquells que són inferior. Quines són
les causes que es puguin desaprofitar les nostres potencialitats, el desenvolupament de les
nostres facultats superior i el gaudi dels plaers que ens poden proporcionar? Alguns, per debilitat
de caràcter, opten pel bé més pròxim i immediat fins i tot saben gaudir dels superiors. Altres
perden el gust per les coses intel·lectuals en incorporar-se al món laboral, ja que aleshores no
tenen temps ni oportunitat per desenvolupar-les. Aquests, quan no han cultivat una cultura
intel·lectual, esdevenen addictes als plaers inferiors perquè són els únics als quals tenen accés i
dels quals són capaços de gaudir.

6
RESPOSTES SOBRE L’UTILITARISME. STUART MILL

7. Concepció de l’ésser humà. Tots els àmbits ètica i política.

Stuart Mill va desenvolupar una concepció de l'ésser humà com a ésser racional que busca la
felicitat i que té la capacitat per a realitzar eleccions morals i ètiques. En l'àmbit de l'ètica, va
proposar la teoria utilitarista, mentre que en el camp de la política va defensar la llibertat
individual, la democràcia, la igualtat social i econòmica i l'estat de benestar.

- Actua cercar la felicitat (actua buscant el plaer i evitant el dolor) significa:

1- Desenvolupar les facultats superiors (animals).

2.- Hem de desenvolupar les facultats pròpies dels ésser humans i perfeccionat-se a si
mateix. La idea de l’ésser humà és un ésser progressiu.
Tot individu ha de tenir la possiblitat de perfeccionar-se a si mateix i de desenvolupar la seva
individualitat de manera que pugui aconseguir el seu propi camí cap a la felicitat. Per intentar
assegurar que això fos realitzable, va plantejar un conjunt de reformes polítiques i socials
(liberalisme social) encaminades a possibilitat la màxima felicitat o benestar per a tothom.
3- Felicitat per al major nombre de persones. Empatia amb els altres. Un sentiment natural
(no innat, adquirit, que es pot educar)
4- Ésser humà que actuï lliurement. Llibertat (principi de dany) Cerca la felicitat dels altres,
de la comunitat.
5- El Laissez faire . Economia i liberalisme. Important l’individu però ha d’haver un respecte
a les minories (societat -democràcia liberal) Societat Llibertat negativa. Isaiah Berlin

7
RESPOSTES SOBRE L’UTILITARISME. STUART MILL

8. Concepció de la societat. (La resposta ha d’incloure entre d’altres aquests

conceptes: Llibertat, desenvolupament de l’individu, principi de dany, respecte a les
minories, sistema polític i econòmic, tirania de la majoria, reformes socials, drets de la
dona). Harriet Taylor

Stuart Mill va desenvolupar una concepció de l'ésser humà com a ésser racional que busca la
felicitat i que té la capacitat per a realitzar eleccions morals i ètiques. En l'àmbit de l'ètica, va
proposar la teoria de la feliç utilitat, mentre que en el camp de la política va defensar la llibertat
individual, la democràcia, la igualtat social i econòmica i l'estat de benestar

Societat capitalista, liberal i democràtica.

- Societat democràtica, liberal, capitalista i progressiva

- Desenvolupament de l’individu. Cerca de la felicitat. Plaer= útil. Al major nombre de
persones possibles. (plaers superiors. Cultura, intel·lectualisme. Dignitat humana i
potencialitat. Educació
- Estat mínim. Llibertat negativa. Llibertat-principi de dany. (p.368,369-370 373 i 374)
- Laissez fair o la no intervenció de l’estat en els aspectes que regulen els ciutadans, la
llibertat dels individus està per damunt de tot. Malgrat tot, l’estat ha de garantir les condicions
de llibertat, i té el dret, i el deure, de fer allò que pugui augmentar la felicitat general. L’estat ha
de promoure una legislació laboral i social que intenti millorar les condicions de vida i treball
dels ciutadans , ha de garantir la igualtat d’oportunitats (promovent l’educació, la salut i la
igualtat de la dona) i ha de crear les condicions que possibiliten una distribució més justa de la
riquesa.
- Respecte a la pluralitat (respecte a les minories i evitar la tirania de la majoria). Ex: Drets
de la dona.
- Societat progressiva (és necessari unes reformes socials que possibilitat aquest progrés,
però sense arribar a defensar reformes del socialisme revolucionari. Influència de Harriet
Taylor (socialisme utòpic).

8
RESPOSTES SOBRE L’UTILITARISME. STUART MILL

● La llibertat negativa (Isaiah Berlin) és més aviat la que defensa Mill, un

concepte de llibertat entès com a poder fer sense que els altres interfereixin.
La llibertat negativa és sempre llibertat respecte d’alguna cosa, és estar lliure
de, un actuar sense impediments de part dels altres o de part de l’Estat. El
subjecte és lliure i responsable dels seus actes i disposa d’un àmbit privat que
ningú no ha de poder infringir. La negativa és una llibertat que no se centra
tant en allò que l’individu pot fer amb ella, sinó en l’atac a allò que la pot
coartar. En altres paraules, la llibertat negativa és una llibertat que es blinda
davant dels atacs que l’actuació dels altres o de l’estat poden suposar per a
l’individu i el seu àmbit privat.

● la llibertat positiva és un tipus de llibertat restringida i regulada perquè és

pròpia d’estructures socials on l’Estat és qui adjudica un espai de llibertat als
membres de la societat. És l’Estat qui diu què pertoca fer a cadascú i, per
tant, cadascú té llibertat per fer tot allò que l’Estat li concedeix. És doncs, una
llibertat que ens ve donada externament: llavors, ser lliure significa poder fer
allò que se’m permet, consisteix a no envair la llei sinó a obrar conforme a
ella.

9. Explica les possibles crítiques a l’utilitarisme (des de la filosofia

deontològica -Kant-). Posa un exemple que ho mostri.

-crítica de kant a la filosofia de Mill:

material, finalista, conseqüencionalista, imperatiu hipotètic, heterònoma,
exemples que trobareu al classroom

- Matar a vagabunds però a salvar a ........

- Dilema del tren
Crítica al deontologisme ètic: Kant’s axe (vídeos classroom)