L’utilitarisme de John Stuart Mill

1. L’utilitarisme

És una ètica teològica que considera que la finalitat de l’acció humana (la
felicitat) està lligada a accions útils.

Defensa:
● es pot arribar a un ordre moral a través dels desitjos dels individus, tot
considerant que uns tipus de plaers són més desitjables que altres
● el valor d’un plaer no es redueix a l’aspecte quantitatiu, sinó també al
qualitatiu
● a la pràctica serveix com criteri d’avaluació de la realitat
● els individus valen pel que fan i no pel que representen. No importa qui
ets, sinó què fas.

Es caracteritza per:

● teleològica: les accions humanes tenen sentit per la seva finalitat (ser
feliç); utilitat i llibertat són els instruments que fan possible arribar a
ella
● conseqüèncialista: sabem que l’útil és bo perquè podem avaluar les
conseqüències d’aquesta tria
● prudencial: és important tenir en compte les repercussions de les
nostres accions en la societat i buscar el benestar col·lectiu
● agregativa: es pot fer una mena de suma dels plaers o de felicitat

2. De l’acte i la regla

L'utilitarisme dels actes es basa en avaluar cada acció en funció de les seves
conseqüències i el plaer o la felicitat que produeix, sense seguir normes
prèvies. L'utilitarisme de les regles, en canvi, busca establir criteris universals
i jutjar el bé o el mal des de les conseqüències més globals d'una regla.

3. La dignitat humana

És la fonamentació de l’utilitarisme → és millor ser un humà insatisfet que un

porc satisfet.

Mill defensa la idea que la qualitat dels plaers que experimentem durant la
nostra vida és més important que la quantitat de plaers que podem obtenir.
Segons ell, els plaers intel·lectuals i el coneixement són superiors als plaers
més senzills i fàcils d'aconseguir. Així, ser un humà insatisfet, com Scrates,
que busca el coneixement i l'autorealització personal, és preferible a ser un
porc satisfet, que només coneix un tipus de plaer.
L’utilitarisme de John Stuart Mill

→ individualitat; pressió de la societat no coati la seva llibertat

Per ser feliç → autodesenvolupament; capacitat de créixer, conèixer…
només hi pots arribar si convius amb persones també felices
SINÓ, estàs content → gaudir personal, estar bé.

4. Utilitat marginal

El valor no resideix en les coses (un Picasso al mig del desert no val res si no
tinc aigua). Si una cosa no m'és útil per a res, senzillament no li atorgo cap
valor (per això van ser destruïts els manuscrits grecs clàssics, no tenien valor
pels pagesos analfabets). Les persones tendeixen a valorar més aquelles
coses o accions que els proporcionen més plaer, utilitat o benefici en
comparació amb altres opcions.