U9.

ELS IDEALS DE VIDA I ELS TIPUS D’ETIQUES

IDEALS DE VIDA

Filòsofs → Una bona vida amb interessos propis sense oblidar els propis
● Bona vida
○ Socrates → Intel·lectualisme Moral
○ Aristotil → Eudonisme
○ Epicur → Hedonisme

SÒCRATES I L’INTEL·LECTUALISME MORAL

Context Històric
● Sòcrates va viure a Atenes durant un període brillant de la democràcia.
Dèficit de Coneixement i Ignorància
● Després de ser assenyalat com el més savi, va concloure que l'ésser humà creu saber,
però en realitat ignora.
● La seva declaració d'ignorància, "només sé que no sé res", destaca la necessitat de
reconèixer la pròpia ignorància.
La Veritat i la Veu de la Consciència
● Socrates creia que la veritat resideix dins de nosaltres, però les nostres passions i
prejudicis en dificulten l'accés.
● La importància de cuidar l'ànima i cercar la veritat per viure una vida amb rectitud.
El Diàleg com a Camí Cap a la Veritat
● Sòcrates valorava el diàleg sincer com el millor camí per descobrir la veritat.
● Cal reconèixer la pròpia ignorància i desitjar la veritat per aconseguir-la.
Intel·lectualisme Moral
● Per Sòcrates, el coneixement i la virtut van de la mà; la ignorància és la causa del mal i
el coneixement és la font del bé.
● Una vida coherent dirigida per la raó i il·luminada per la veritat és una vida bona.
Moralitat Assequible
● L'intel·lectualisme moral de Sòcrates condueix a una moral pràctica; les accions que
neixen del coneixement són bones.
● Es qüestiona el vincle entre saviesa i moralitat, i entre ignorància i maldat, destacant la
importància de la consciència en la moralitat.
○ Immorals → no son savis
○ Ignorants → no fan el bé

ARISTÒTIL I L’EUDEMONISME
Context i Formació
● Deixeble de l'Acadèmia platònica, Aristòtil va adoptar una visió empirista enfront de la
racionalista de Plató.
● Criat en un ambient mèdic, va valorar el cos humà i va defensar la felicitat com a
màxima aspiració.
La Capacitat Racional i la Felicitat
● Considerava que tots els humans tenen una tendència innata cap al coneixement i la
raó, essencials per a la felicitat.
● L'exercici continu de la raó amb excel·lència o virtut (areté) és clau per assolir el
benestar.
L'Eudemonisme i la Virtut Moral
● L'eudemonisme, o la cerca de la felicitat, implica el desenvolupament de les virtuts
humanes mitjançant l'activitat intelectual.
● La vida moralment virtuosa requereix la pràctica de la valentia, la moderació, l'amabilitat
i altres virtuts.
El Terme Mitjà i la Virtut
● Aristòtil destaca la importància del terme mitjà entre l'excés i la manca en les virtuts
morals.
● Aquest equilibri requereix prudència i experiència per determinar l'acció correcta en
cada situació.
L'Experiència Vital i la Felicitat
● La felicitat és una qüestió de graus i temps, i la seva avaluació només és possible de
manera retrospectiva.
● La felicitat perfecta implica el cultiu de la virtut moral, així com les condicions externes
favorables.
Anima
● Vegetativa (planta): Nodrir-se, créixer, reproduir-se
● Sensitiva (animal): Nodrir-se, créixer, reproduir-se
● Racional (ésser humà): Nodrir-se, créixer, reproduir-se + raonar

EPICUR I L’HEDONISME
Context i Vida
● Epicur va viure durant el període hel·lenístic, destacant pel seu amor a la natura i la vida
senzilla.
● Fundà l'escola del Jardí, on promovia el plaer com a valor màxim.
Hedonisme Epicuri
● Segons Epicur, la finalitat de la vida humana és la cerca del plaer, dividit entre plaers
momentanis i essencials → Condueixen al plaer
● La felicitat no consisteix en els plaers passatgers, sinó en aquells que duren tota la vida.
Elecció de Plaers
● Cal aplicar la prudència i la racionalitat en l'elecció dels plaers per evitar el dolor i
l'angoixa.
● Epicur classifica els desitjos en naturals i necessaris(alimentació), naturals i
innecessaris(luxe), i no naturals i innecessaris(fama).
Ataràxia i Felicitat
● L'objectiu és l'ataràxia, un estat de calma espiritual i equilibri emocional.
● Mitjançant la racionalitat i el cultiu de l'amistat, es pot assolir la pau interior i la felicitat.
TIPUS D’ETIQUES

Teories Teleològiques (Conseqüencialistes) → Prioritzen els resultats i les conseqüències de

les accions.
● Egoisme Ètic - Thomas Hobbes (1588-1679)
○ Accions morals basades en l'interès propi (buscar el que em va bé a mi)
○ Considera el benefici personal com a prioritat.
○ Justifica les accions morals pel benestar més gran de l'agent.
● Utilitarisme - John Stuart Mill
○ Accions morals fonamentades en el bé major produït.
○ Prioritza el bé comú i la maximització del plaer.
○ Utilitarisme de la regla → s’ha de complir
○ Utilitarisme de l’acte → es pot no complir
○ Busca la màxima felicitat per al màxim de persones.

Teories Deontològiques → Donen importància al deure i els principis morals,

independentment de les conseqüències.
● Moral Kantiana - Kant (1724-1804)
○ Accions morals basades en el deure i la bona voluntat
○ Classificació del deure
■ Perfecció: No admet limitació d’un altre deure
■ Orientació: El deure envers un mateix, es refereix a mi
○ Imperatiu Hipotètic: Hi ha un condicionat que pot decantar la balança cap a
l’acció que acabarem realitzant. No es basa en la raó
○ Imperatiu Categòric: Acció no imposada per ningun condicionat sino provinent
de nosaltres mateixos. Es basa en la raó
○ Prioritza els principis morals sobre les conseqüències.
○ L'acció moral es fonamenta en la bona voluntat i el respecte pel deure.

L'ÈTICA D’AVUI

Ètica del Discurs (Jürgen Habermas)

● Respecta les particularitats i trets definitoris de cada cultura.
● Busca l'equilibri entre el respecte a la diversitat cultural i una ética universal.
● No imposa una perspectiva ètica cultural concreta.
● Es basa en raons debatibles, no en valors religiosos.
● Prioritza la justícia i l'ètica mínima.

L'Ètica de la Justícia (Lawrence Kohlberg)

● Estudia el desenvolupament moral i el raonament moral.
● Identifica diversos estadis de com interioritzem la moral
1. Preconvencional: Normes externes i respecten tenint en compte al càstig
2. Convencional: Volen complir les expectatives
3. Post convencional: Comprenen i accepten les normes
L'Ètica de la Cura (Carol Gilligan)
● Considera el gènere com un factor rellevant en la construcció de l'estructura moral.
● Diferencia entre l'aproximació formal i abstracta dels homes i l'enfocament contextual i
empàtic de les dones.
● Prioritza la particularitat i la cura de l'individu.
● Contraposa amb l'ètica de la justícia de Kohlberg.

U10. LES IDÉES POLITIQUES I LA CONVIVÈNCIA

POLÍTICA I SOCIETAT: SOBRE VIURE I CONVIURE

Aristòtil → Descriu a l'ésser humà com a animal social i polític

La Política Segons Aristòtil
1. És sociable per naturalesa
2. Polis → Perfecta societat humana, l’huma troba tot el que necessita per a ser feliç+
3. Humà està dotat de raó i llenguatge → idees i diàleg
4. Huma → sentit de la justicia / correcta o dolent
5. Societat s’organitzava en lleis → comunitat política → condició de ciutadà
(polis) (polites)
EL PODER
Relació entre Poder i Convivència
● Per a garantir la convivència, la ciutadania ha de respectar les normes establertes per la
societat i els governants.
● El poder i la política estan íntimament relacionats i generen tensió i conflicte en la
societat.

Definint el Poder Polític

● El poder és la capacitat d'influir sobre els altres i fer que actuin d'una manera
determinada.
● El poder polític està vinculat amb l'autoritat, la legitimitat, la influència i la força.
Aspectes Clau del Poder Polític
● Autoritat: Capacitat de prendre decisions acceptades sense necessitat de força.
● Legitimitat: Reconeixement de la validesa i justícia de qui exerceix el poder.
● Influència: Capacitat de persuadir i modificar opinions i comportaments.
● Força: Capacitat coactiva d'obligar al compliment de les normes.

Orígens del Poder Polític

● Diversos mecanismes han establert la relació jeràrquica entre individus al llarg de la
història.
● Propostes com la desigualtat natural, la superioritat dels forts i la designació divina han
justificat la governança de determinades persones.
● Desigualtat Natural: Exemples històrics inclouen la governança dels savis, la
dominació dels més forts i la selecció divina dels governants.
Thomas Hobbes (1588-1679)

● Estat de la naturalesa: L'ésser humà és egoista per naturalesa. L'estat natural dels
homes és una guerra de tots contra tots. Com diu l'autor, «l'home és un llop per a
l'home». És, doncs, un estat de por i inseguretat.
● Contracte social: Els individus de forma Iliure i consentida cedeixen tots els seus drets
i Ilibertats en favor d'una persona perquè garanteixi la seguretat i la pau.
● Estat: El model polític resultant del contracte social hobbesià és una monarquia
absoluta.

John Locke (1632-1704)

● Estat de la naturalesa :L'ésser humà té uns drets naturals: la llibertat, la igualtat i el

dret a la propietat privada. Són drets que emanen de la raó i poden ser entesos i
acceptats per tota la humanitat. En estat de natura no es pot garantir el seu respecte.
● Contracte social: Els individus de forma lliure i consentida cedeixen parts dels seus
drets i Ilibertats a un grup de persones per tal que garanteixin la seguretat i el respecte
als drets naturals del individus.
● Estat: El model polític resultat del contracte social lockià és una monarquia
parlamentària caracterizada per la divisió de poders (legislatiu, executiu i federatiu).

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

● Estat de la naturalesa: L'ésser humà en estat natural és bondadós, innocent i

compassiu. Quan s'agrupa en comunitat es comencen a generar conflictes i
desigualtats, provocant la corrupció d'aquesta bondat natural.
● Contracte social: Els individus cedeixen els seus drets i Ilibertats en favor de la
voluntat general, representada per un grup de portaveus. Aquests garantiran que les
decisions siguin les millors per a tota la comunitat.
● Estat: L'Estat proposat per Rousseau es basa en la sobirania del poble. Defensa la
democràcia participativa, en qué la ciutadania construeix l'Estat que vol, mostrant la
seva voluntat i pactant-la entre tots.

John Rawls (1921-2000)

● Estat de la naturalesa: Posa de manifest que existeixen diferències, naturals i culturals

entre individus. Aquestes diferències esdevenen avantatges per a alguns i
desavantatges per a la resta, generant situacions injustes.
● Contracte social :Els individus decideixen quina serà l'estructura social básica des
d'una posició original, o vel d'ignoráncia, des de la qual ningú sap ni qui serà ni quina
posició ocuparà dins la societat.
● Estat: L'Estat proposat per Rawls és la democràcia representativa i el liberalisme polític.
S'oposa a l'Estat absolutista i hereditari. La societat ha de basar-se en la llibertat (de
culte, d'expressió i de mercat), l'equitat i la tolerância.