ÈTICA I MORAL EN

LA FILOSOFÍA
Bruna Tubau Soldevila
1r Batxillerat A
Filosofía
ÍNDEX
Part Teòrica pàgines 3-7
- Què és la ètica? 3
- Què és la moral? 4
- Diferencia entre conceptes 5
- Tipus de ètica (material) 6
- Tipus de ètica (formal) 7
Part critica (subjectiva) pàgina 8

2
ÈTICA: QUÈ ÉS?
És la branca de la filosofia que té com a
objecte l’estudi la moral, es a dir, té com
a objectiu definir de manera racional què
constitueix un acte bo o virtuós,
independentment de la cultura en la qual
s'emmarqui.
En si, és una reflexió crítica envers la
moralitat.

3
MORAL: QUÈ
ÉS?
És podria definir com un conjunt de normes o regles
d'acció que regeixen la nostra conducta i que provenen
de la societat determinada on siguem.
En aquest sentit, la moral parteix de les tradicions i els
valors del context en què ens criem (per exemple, en la
societat occidental, el judaisme i el cristianisme han
determinat gran part de les normes socials).
Tot i això, la moralitat té també una dimensió personal
(més avui dia), ja que cada individu pot escollir
acceptar o no aquestes normes socials i, per tant, ha de
saber reflexionar sobre aquestes.

4
 DIFERENCIES BASIQUES ENTRE CONCEPTES
ÈTICA
Disciplina normativa: intenta definir els comportaments correctes
independentment de la societat.
Origen individual
Capacitat d’elecció
Depèn d'eleccions voluntàries i conscients. Ens fa actuar de la
manera que ens sembli correcte des d'un punt de vista personal.
Cerca establir veritats absolutes que es mantinguin com a tals
independentment del context en el qual s'apliquin.
Per exemple, Kant, va intentar plantejar principis ètics objectius, per
sobre de la cultura o la religió.
MORAL
Disciplina descriptiva: els conceptes bo i dolent venen condicionats
per la societat
Origen social
Capacitat d’elecció = possible càstig o repercussió, ja que no es
basa en la creença personal sinó en la comuna.
Les interioritzem de forma inconscient. No podem romandre al
marge d'elles; sempre les tenim en compte, sigui per a defensar-
les o per a rebutjar-les.
Varia en funció de la societat; conductes que poden estar acceptades
en algunes comunitats, com el masclisme o l'explotació infantil,
serien considerades immorals per persones d'altres societats.
 TIPUS DE
ÈTICA Ètica material: són aquelles que
ens intenten dir exactament que
hem de fer per poder aconseguir el
bé, per a ser bons. És basen en les
accions i els resultats.

Teoria Autor Definició del bé Com s’aconsegueix

Intel·lectualisme Sòcrates El bé suprem es la sabiduría. Suprimint la ignorància
moral
Eudemonisme Aristòtil El bé suprem es la felicitat. Desenvolupant l'activitat pròpia de
l'home, el coneixement, i
mitjançant la virtut, entesa com a
terme mitjà.

Hedonisme Epicuri El bé suprem es el plaer Evitant el dolor.

Estoïcisme Zenon, Sèneca El bé suprem és la rectitud moral A través de la indiferència i

l’acceptació del destí.
Jusnaturalisme Sto. Tomàs El bé suprem es l’apropament a Seguin les lleis d’origen diví.
Déu.
Utilitarisme J.S. Mill El bé es allò que és útil. Mitjançant les accions que
promoguin plaer per la quantitat
més gran de gent.
 TIPUS DE
ÈTICA Ètica formal: No ens diuen què hem de fer,
sinó com han de ser les nostres normes.
Així, les accions no són correctes no
incorrectes depenent del resultat, sinó de la
voluntat o la font d'aquesta acció.

Teoria Autor Definició del bé Com s’aconsegueix

Ètica formal kantiana Kant L’únic moralment bo es una bona Actua de tal forma que puguis
intenció o actuar conforme el desitjar sense contradicció a la
deure. Autonomia de la voluntat. màxima llei moral*.

Ètica discursiva Habermas Una norma és moral si és Les normes morals han de ser
acceptada per tota la comunitat consultades per tots els membres
de la comunitat a través d’un
diàleg lliure igualitari.

*Màxima llei moral: conjunt de principis basats en la raó i que es refereixen a l'objecte moral de l'acte, el qual és bo o dolent.
CONCLUSIÓ PERSONAL
El que ens permet la ètica, es saber ajudar a escollir el camí a seguir diferenciant entre el bé i el mal però, qui decideix que és
correcte i que és incorrecte?
Com a humans tots tenim una percepció diferent del nostre entorn i el nostre món, basada en la historia de vida de cada un, la
societat on ha viscut, ... Entre altres factors. Aquest fet, aquesta percepció, també ajuda a crear la ètica individual de tots nosaltres.
Per el qual, es torna al mateix: com podem saber que es bo i que no?
Es podria pensar que en aquest cas, la moral, aquesta norma social que teòricament ens guia com a comunitat, es la manera de que
tots seguim els mateixos valors i, per tant, tinguem un comportament ètic.
No crec que sigui la millor manera, ja que hi ha molts casos en que moral i ètica són contradictòries.
Per exemple, situem-nos a l’edat mitjana, on l’esclavitud és considerava una activitat legal i posem per cas que et trobes amb un
senyor que et pregunta si has vist al seu esclau. El que seria correcte, en aquest cas, seria dir la veritat (inclús si sabessis on es
l’esclau) perquè socialment no es considera res immoral. La pregunta és, seria ètic permetre i formar part d’aquesta esclavitud, amb
el maltractament o inclús la mort que pot comportar? No.
Per tant, opino que el coneixement dels principis ètics ens permet sospesar les diferents opcions que tenim davant una situació i
triar la més encertada, sent lliures, però sense dependre dels sentiments, ja que, amb freqüència, els sentiments i les emocions es
desvien del que és ètic.