I.

KANT

La ética kantiana no intenta indicarnos que hem de fer (contingut), sinó com hem d’actuar (forma),
de manera que és una ètica formal. Això significa que el que fem no es tan important com la manera
en què ho fem, fonamentalment és més important l’intenció. Les normes per les quals ens guiem
han de ser universals (imperatiu categòric), això vol dir que hem d’actuar sense deixar-nos
influenciar per les conseqüències que es puguin produir. Aquí és quan entra el terme a priori, que es
actuar abans de l'experiència. L'ètica kantiana és una ètica deontològica (regula els deures morals).

CRÍTICA DE LES ÈTIQUES TELEOLÒGIQUES

L’objectiu de Kant era que quan actuem ens quien per normes que tinguin validesa universal. Ell
analitza anteriors teories ètiques i s'adona que no garanteixen la universalitat.

Kant les denomina ètiques teleològiques perquè intenten establir quina és la finalitat ultima per
l'ésser humà. Per establir aquesta finalitats aquells filòsofs van establir una serie de normes que
indiquen que hem de fer, per aixo es denominen ètiques materials, perquè tenen un contingut. El
problema está en que aquest fi es hipotètic perquè deriva de l'experiència (a posteriori), la qual no
condueix sempre a les mateixes conclusions (resultats). Per últim, cal destacar que són heteronimes,
ja que, l’individu rep la norma d’alguna cosa externa i no té una autonomia moral.

LA BONA VOLUNTAT I EL VALOR D’UNA ACCIÓ MORAL

Quan actuem, ens hem de guiar per les normes que siguin universals i per aconseguir-ho hem
d’obrar la bona voluntat. Quan parlem d’aquest terme, ens referim a tenir una bona intenció i que
sigui totalment autònomes i lliures. Una persona ha d'actuar de manera autònoma i no deixarse
influir per res. Sense elecció (llibertat) no hi ha moral, només podem estar segurs de la nostra
mateixa llibertat, ja que, nosaltres mateixos sabem si estem actuant per objectius.

La bona voluntat va en contra del nostra interes personal, ja que moltes vegades el que és una llei
universal ens pot perjudicar. Pero, no es el resultat el que és mesura sino la intenció.

Hi ha tres maneres d’actuar, es pot fer contraris al deure i conforme al deure que son moralment
incorrectes i en tercer lloc està actuar per deure que aquesta és moralment correcte i s’obra amb
bona voluntat.
Kant posa un exemple de la norma moral següent <<No s’ha de cobrar preus abusius>>. En fixar
aquests preus, el comercial pot actuar de les tres maneres comentades anteriorment. La primera
contra el deure i és que no compleix el seu deure i el comercial cobra preus abusius. El segon és
conforme al deure, que en aquest cas el comercial si compleix el deure però ho fa per un fi, que es
continuar mantenint la clientela. Per últim, està l’opció d’actuar per deure, que compleix el deure
perquè considera que és el seu deure i la seva acció no es cap mitjà per aconseguir un fi. A l'última
opció s’obra de bona voluntat, ja que, accepta les lleis sense cap altre interés que el seu compliment.

LA LLEI MORAL I L’IMPERATIU CATEGÒRIC

La bona voluntat actua per deure quan ho fa de manera universal, això implica que no tan sols és
vàlida per a mi sinó que també per als altres. En aquesta manera d’actuar es posa en manifest la
nostra racionalitat moral, ja que la nostra consciència moral determina la voluntad de actuar per
mitjà de la universalitat.

L’imperatiu categòric és la forma a la qual s'ha d’ajustar qualsevol norma moral. Aquest és el
principi de totes les normes morals, ja que, garanteix la universalitat. També ens diu que actuem
segons les màximes que volem que siguin lleis universals.