La moral, valors i normes en la societat humana

• Éssers humans com a animals socials: Els éssers humans tenen una naturalesa social i
aprenen a viure en aquesta condició, necessitant conviure amb altres individus de la
mateixa espècie.
• Socialització: És el procés d'aprenentatge al llarg de la vida en què els éssers humans
adquireixen les regles que regeixen la societat, incloent-hi models de comportament,
normes de conducta i valors.
• Agents socialitzadors: La família, l'escola, els mitjans de comunicació, entre altres, són
agents que tenen un paper important en la socialització, ja que transmeten i ensenyen
les normes i valors acceptats per a una convivència harmoniosa en societat.

1.1. Què és la moral?

• Etimologia: La paraula "moral" deriva del llatí "mos, moris", que significa "costum".
• Definició: La moral fa referència a les normes o regles, els costums, que governen la
conducta dels éssers humans.
• Conjunt de valors i normes compartits socialment: La moral és un conjunt de valors i
normes que són compartits socialment, i varien entre diferents comunitats humanes.
• Exemples de diversitat moral: Diferents comunitats tenen valors morals diferents al
llarg de la història i les cultures. Exemples inclouen la moral d'antiga Esparta, on era
acceptable matar nadons amb deformitats; a l'Índia, on es considerava moral separar
les persones per castes; i fins i tot, en el passat, l'esclavitud era considerada moralment
acceptable. Avui en dia, valors com la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la
protecció dels drets humans són considerats morals.
• Persones morals i immoralitat: S'identifiquen com a morals aquells membres d'una
comunitat que segueixen els valors i les normes defeses per aquesta en conjunt. Són
considerats immoralment roïns aquells que no segueixen o violen aquestes normes i
valors. No hi ha éssers humans amorals, ja que tots tenim un codi de conducta que ens
guia, llevat de casos excepcionals com els xiquets salvatges no socialitzats.

1.2. Valors i normes

• Significat del terme "valor": En l'àmbit econòmic, el valor fa referència al preu d'una
mercaderia o producte. En l'àmbit de l'art, un objecte té un gran valor quan és
estèticament apreciat. També podem valorar les persones i els seus comportaments
com a bons o dolents.
• Qualitats atribuïdes als valors: Els valors són qualitats que atribuïm a les coses, accions
i persones, i ens permeten jutjar i triar. No són propietats objectives de les coses, sinó
qualitats que nosaltres.
• Valors morals: Són un tipus de valor que no expressa preferència estètica, econòmica o
afectiva, sinó que valora l'excel·lència i la dignitat de les persones i les seves accions.
• Caràcter prescriptiu dels valors morals: Aquests valors no només valoren, sinó que
també dirigeixen l'acció humana.
 • Adquisició de valors morals en el procés de socialització: Durant el procés de
socialització, adquirim els valors morals, interioritzant els valors positius considerats
per la comunitat (honestitat, respecte als altres, llibertat, igualtat, solidaritat, respecte
a la natura, etc.) i rebutjant els valors negatius (violència, mentida, intolerància,
desigualtat, etc.).
• Influència dels valors morals en el pensament, els sentiments i les accions: Els valors
morals influeixen en la manera de pensar, sentir i actuar, i són la base de les normes
morals concretes.
• Diferència entre normes morals, normes del dret i normes del tracte social:
o Normes del dret: Són les regles estipulades per l'Estat per regular l'ordre social
i les relacions entre els individus. L'incompliment d'aquestes normes implica
un càstig o sanció específica.
o Normes morals: Són les regles que regeixen els costums, creences i valors
d'una persona, permetent-li distingir entre el que és correcte i el que és
incorrecte. S'adquireixen en el procés de socialització i l'incompliment pot
implicar sentiments de culpa o rebuig social.
o Normes del tracte social: Són les regles protocol·làries que regulen els
comportaments socials, com la cortesia, la companyonia, les formes de
salutació, etc. Encara que no hi ha un càstig legal per incomplir-les, la pressió
social i la censura poden exercir una certa coacció.

1.3 Què és l’ètica?

• Ètica: Branca de la Filosofia que reflexiona sobre la moral i se'n diu també filosofia
moral. L'ètica és una reflexió sobre el fet moral.
• Objectius de l'ètica:
o Investigar els valors subjacents en les diferents normes morals.
o Comparar els diferents sistemes morals de les diverses societats i entendre el
seu fonament i legitimació.
o Establir el que és característic del fet moral i descobrir principis universals del
comportament moral.
o Descobrir els fonaments i justificacions de les pautes de comportament
establertes per la moral.
o Orientar l'acció i proposar una guia normativa.
• Conflictes morals i dilemes morals: La reflexió ètica sorgeix quan es manifesten
conflictes entre normes o valors de sistemes morals concrets. Els dilemes morals són
situacions conflictives en què es presenta una decisió difícil de prendre, ja que hi ha
dues posicions defensables amb conseqüències negatives no desitjades.

1.4 La deliberació moral

• Deliberació moral: Procés de presa de decisions morals a través del raonament i la
reflexió.
• La deliberació moral implica:
o Diàleg amb els altres o amb un mateix per posar en pràctica la intel·ligència
pràctica, la prudència.
 o Exigir-se a un mateix tenir bones raons per prendre decisions morals.
• No es delibera sobre els finals, sinó sobre els mitjans per a assolir els finals desitjats.
• El raonament moral sempre és problemàtic, ja que s'enfronta a situacions sense una
única solució correcta.
• No podem tenir la certesa absoluta que les nostres decisions morals siguin les
correctes.

1.5 El desenvolupament moral de l’ésser humà

• Desenvolupament moral: Procés de maduració personal en el qual les raons que ens
porten a actuar moralment varien al llarg de la vida.
• Segons Kohlberg, el desenvolupament moral es divideix en tres nivells i cada nivell té
dues etapes:

Punt de vista egocèntric, on el que és just és

Estadi 1:
1. Nivell l'obediència per evitar el càstig.
preconvencional: Individualisme, on el que és just és seguir la norma
Estadi 2:
perquè ens beneficia i satisfà les nostres necessitats.
Obertura, on s'actua d'acord amb les expectatives
2. Nivell Estadi 3:
dels altres.
convencional: Sistema social, on s'actua per seguir les normes i
Estadi 4:
mantenir la convivència i estabilitat del sistema.
Contracte social, on hi ha un interès racional en
Estadi 5: establir lleis i deures que beneficiïn el major nombre
3. Nivell de persones.
postconvencional: Principis ètics universals, on es segueixen principis
Estadi 6: ètics basats en l'imperatiu categòric i es tracta les
persones com a fi en si mateixes.

• El desenvolupament moral no només es basa en les accions, sinó també en les raons
que justifiquem les nostres accions.
• Exemple: Dos adolescents recullen els vidres trencats en un parc. Un ho fa per por del
càstig, l'altre per protegir els altres. Tot i realitzar la mateixa acció, els seus nivells de
desenvolupament moral són diferents.

2.1 El problema del determinisme

• La llibertat pot ser considerada des de dues perspectives: política i moral.
• La llibertat moral es refereix a la capacitat de l'ésser humà de prendre decisions per si
mateix, de manera autònoma i assumint la responsabilitat dels seus actes.
• Algunes corrents de pensament argumenten que la llibertat interna ha de ser
demostrada i no es pot donar per suposada només per la deliberació i la capacitat de
triar els millors mitjans per assolir els nostres fins.
• Hi ha una qüestió sobre si som realment lliures quan les nostres accions estan influïdes
per la por, la moda, els costums o els capricis, i si som conscients dels factors que ens
condicionen.
 • El determinisme nega l'existència de la llibertat en l'acció humana i postula que tots
els fets del món tenen una causa, incloent l'acció moral.
• El determinisme biològic argumenta que els factors biològics, com el patrimoni
genètic i les hormones, determinen la nostra conducta.
• El determinisme ambiental o educacional sosté que l'educació rebuda condiciona el
nostre comportament i que podem ser controlats mitjançant reforços i castics.
• Acceptar el determinisme planteja el problema de la responsabilitat moral, ja que
sense llibertat no podem atribuir responsabilitat als individus pels seus actes.
• La responsabilitat moral implica consciència moral, la facultat de discernir si la nostra
conducta és correcta i actuar coherentment amb valors i principis morals.
• Els actes morals són accions realitzades lliurement i deliberadament, justificades
perquè s'ajusten a principis o normes morals.

2.2. D'on procedeix la consciència moral?

• Hi ha dues perspectives sobre l'origen de la consciència moral: l'intel·lectualisme moral
i l'emotivisme.
• L'intel·lectualisme moral sosté que la consciència moral es basa en el coneixement
del que és bo o dolent. Creiem que estem actuant bé o malament perquè pensem que
el que estem fent és bo per a nosaltres. Segons aquesta perspectiva, hem d'educar la
nostra raó en els principis morals per actuar adequadament i reconèixer els valors
morals objectius.
• L'emotivisme argumenta que la consciència moral és un sentiment. Segons els
emotivismes, la raó ens permet comprendre la utilitat o la conveniència de les nostres
accions, però no la bondat o la maldat d'aquestes. La consciència moral es basa en una
emoció que ens fa sentir bé o malament, però no es coneix racionalment.

3.1 Ètiques teològiques

• La justificació dels actes morals és una qüestió que pertany a l'àmbit de l'ètica.
• Les ètiques teleològiques són aquelles que consideren que una acció moralment
correcta depèn de les seves conseqüències i del fi que persegueix. Es basen en el
principi de que el bé moral d'una acció es mesura per la seva capacitat de realitzar el
seu fi.
• Exemples d'ètiques teleològiques són:
o L'ètica aristotèlica (eudaimonista), que sosté que la felicitat és l'objectiu últim
i que les accions morals són aquelles que ens porten a aconseguir la felicitat.
o L'ètica hedonista, que considera que la felicitat consisteix en l'obtenció del
plaer i l'absència de dolor.
o L'utilitarisme, que busca la felicitat més gran per al nombre més gran de
persones.

3.2 Ètiques deontològiques (Kant)

• Kant va introduir la perspectiva deontològica en la moral.
• Ètica de Kant: ètica formal basada en regla formal independent dels fets i béns
materials:
 o Autònoma
o Éssers humans imposen les seues pròpies normes, basades en:
▪ Dignitat inherent
▪ Universalitat de la llei.
• Regla formal: bona voluntat, correcció dels actes sense relació amb béns particulars.
• Deure: obligació moral basada en la raó, actuar per deure i bona intenció. Obeir llei
vàlida per a tots els éssers racionals, basada en llibertat i racionalitat..
• Diferència amb ètiques teleològiques: llei moral expressada en imperatius hipotètics
(condicionats per recompenses) i categòrics (accions bones en si mateixes, lleis
universals).
• Actuar autònomament: racional i universalitzable.

3.3 Ètiques comunicatives o procedimentals

• Ètiques del diàleg: reformulació de les ètiques deontològiques i formals.
• Representants: Habermas i Apel.
• Imperatiu moral inscrit en el llenguatge de la comunicació.
• Normes del diàleg moral:
o Igualtat en el dret a parlar
o Accés a la informació
o Arguments amb pretensió de validesa universal
o Rols intercanviables.
• Normes originades en l'ús quotidià del llenguatge.
• Determinació de la validesa moral d'una acció a través del diàleg.
• Mediació consensual argumentativa com a diàleg entre iguals.
• Normes intersubjectives sorgides del diàleg.
• Importància del procediment en la determinació de les normes.
• Ètiques procedimentals.
• Principis: universalització i ètica del discurs.
o Principi d'universalització: la norma és fruit d'un consens acordat per tots els
individus afectats.
o Principi de l'ètica del discurs: només tenen validesa les normes que són
acceptades pel procediment de la mediació consensual argumentativa.

4.1 El problema del relativisme moral

• Funció de la moral: regular la conducta basant-se en un sistema de valors presents en
tota comunitat humana.
• Els judicis morals es basen en valors que poden variar d'una cultura a una altra.
• Justificació de les normes en el context humà concret al qual pertanyen.
• Diferències culturals i dissidències internes dins d'una mateixa cultura.
• Canvis en els valors al llarg del temps.
• Conflicte a causa de la pluriculturalitat en les nostres societats.
• El problema del relativisme moral: els valors són sempre vàlids en les seues respectives
cultures o èpoques?
• Universalisme moral:
o Defensa de valors universals i inherents a tot ésser humà.
• La Declaració Universal de Drets Humans com a exemple de pretensió universalista.
• Possibilitat d'un universalisme basat en el consens i l'acceptació racional dels drets
humans.
• Denúncia de violacions de drets humans per part de persones oprimides en qualsevol
part del món.