VOCABULARI KANT

Autonomia de la voluntat: capacitat de fer lleis morals autònomament, sense coacció

externa.
Bona voluntat:voluntat motivada per deure moral, guiada per respecte a la llei moral
universal.
Deure:imperatiu categòric, acció requerida per respectar la moralitat universal,
independentment de desigs personals.
Ètica deontològica:sistema ètic que prioritza el deure i l'obediència a principis morals
universals.
Ètica formal: enfoque ètic que destaca la importància de seguir principis universals de
raonament moral.
Ètica material:enfoque ètic que considera les conseqüències morals i el benestar dels
afectats per les accions.
Il·lustració: moviment intel·lectual del segle XVIII que promou la raó, la llibertat i el
progrés.
Imperatiu categòric:principi moral universal que s'ha de seguir independentment de
desitjos personals o circumstàncies.
Imperatiu hipotètic: principi moral que s'aplica només en circumstàncies específiques
o segons desitjos particulars.
Llei:norma o regla establerta per a regular i governar el comportament d'una societat o
comunitat.
Màxima: regla personal que segueixes en les teves accions, la base de la moralitat per a
Kant.
Postulats de la raó pràctica:afirmacions necessàries per a la moralitat, com
l'existència de la llibertat i la immortalitat.
Raó pràctica:capacitat humana per a prendre decisions morals basades en principis
universals
Voluntat lliure: capacitat de prendre decisions sense estar condicionat per factors
externs, fonamental en la moralitat.

VOCABULARI MILL

Càlcul de plaers:Càlcul de plaers segons Mill: avaluació de les conseqüències d'una

acció en termes de plaer i dolor.
Conseqüencialisme: doctrina ètica que prioritza les conseqüències d'una acció per a
determinar la seva moralitat.
Felicitat:estat de benestar i satisfacció subjectiva que les persones busquen en la vida.
Hedonisme: doctrina que considera el plaer com a valor suprem i objectiu de la vida
humana.
Igualitarisme:doctrina que promou la igualtat de drets, oportunitats o resultats entre
els membres d'una societat.
Liberalisme:corrent polític i ideològic que defensa la llibertat individual, els drets
humans i l'economia de mercat.
Plaer: sensació de satisfacció o gaudi experimentada pel cos o la ment en resposta a
estímuls agradables.
Principi del dany:norma ètica que estableix evitar causar danys injustificats o
innecessaris a altres persones o béns.
Principi utilitarista: doctrina ètica que sosté que les accions són correctes si
produeixen la major quantitat de felicitat o plaer per a la majoria de les persones.
Utilitarisme: principi ètic que considera que les accions són correctes si produeixen el
major benefici o felicitat per a la majoria de les persones.
Utilitarisme dels actes: enfocament ètic que avalua la moralitat de cada acció
individual basant-se en les seves conseqüències i el principi de maximitzar la felicitat.
Utilitarisme de la regla:avalua normes per maximitzar felicitat global, abastant més
que les conseqüències individuals.
Virtut: qualitats personals que afavoreixen el benestar col·lectiu i el progrés moral.