Tipus d’ètica Autor principal Característiques

Ètica teològica- Aristòtil - La felicitat = aspiració máx. dels èssers

a) Aristotèlica o eudaimonista humans

- El que desitgem ho volem com a mitjà per

aconseguir aquest fi, el suprem

- Mai voldríem alguna cosa que no ens haga

feliços.

- Les accions moralment bones = ens

portaran felicitat

-La vida contemplativa (dedicada al saber) és

la que més felicitat dona

- La felicitat = vida racional obtinguda amb

la pràctica de la prudència (cuidar les nostres
accions) i la moderació

Ètiques teològiques- Epicur - La felicitat = l’obtenció del plaer i

b) Hedonista l’abstència de dolor

- Alguna cosa és bona quan dona plaer i

dolenta quan causa dolor

- Cal trobar les opcions que provoquen més

intens i durader plaer amb la menor
quantitat de dolor = savi càlcul de les
conseqüències de les nostres accions

Ètiques teològiques- John Stuart Mill - Doctrina teològica amb + repercussió.

c) Utilitarista
- Conseqüències dels nostres actes ens mostren
si són correctes o no (encara que aquesta siga
feta amb la millor intenció)

- La fi de la vida és aconseguir el plaer per a

major nombre de persones.
Les accions moralment correctes són les que
generen felicitat a més persones.

- L’utilitarisme encaixa amb l’Estat de

benestar i ha contribuït a reformes socials.

- Bases hedonistes, però l’utilitarisme és

social mentre que l’hedonisme és individual

- Hi han 2 tipus de plaer: superiors, fan que

l’individu estigma satisfet i siga respectat en
un conjunt, de forma col·lectiva i els
inferiors, satisfacció egoísta
Ètiques deontològiques- Kant - No hi han normes d’acció absolutes, tot
depén del fi de la acció.

- És una ètica formal ja que Kant estableix

una regla formal que no depén de cap factor.

- La regla formal es basa en la bona voluntat,

actitud que corregeix els actes sense beneficis
associats.

- L’acció no és bona o dolenta pels seus

resultats sinó per la conformitat amb el
deure.
El deure = forma de obligació moral,
obligació d’actuar d’acord amb la llei moral.
Obediència a una llei que tots els èssers
racionals tenim

- Aquesta és una ètica autònoma, perquè

nosaltres posem les normes, llegislem amb la
raò.
▸ L’imperatiu categòric: llei moral, principi
per a obrar correctament que està inherent a
la naturalesa humana.

- Obrar autònomament = obrar

racionalment i universablement.

Ètiques comunicatives/procedimentals Habermas i Apel - m L’imperatiu està inscrit en el llenguatge

que utilitzem.

-m Un diàleg es pot desenvolupar com un

diàleg moral quan tots tenen:
● mateix dret a parlar
● mateix accés a la info.
● arguments vàlids universalm.

-m La norma moral sorgeix del diàleg entre

iguals, en el que es respecten els principis
exposats.

-m El producte d’un diàleg entre persones

de mateixa condició són les normes
intersubjectives.

-m Les ètiques que respecten el diàleg

ordenat són les procedimentals
Discurs Fonamentació Legislació Govern

Sobrenatural Deu elegeix a qui ha de Lleis arbitràries, depén de Absolutista

manar la voluntat divina Teocentrista

Naturalista Manen els que tenen Lleis arbitràries, que Absolutista

excel·lències superiors a la depenen del capritx del
resta superior

Contractualista Els governants firmen un Lleis impersonals i Democràcia: el dret de

pacte per a decidir qui igualitàries governar deriva del poble
governarà