TEORIES ÈTIQUES

EUDEMONISME Ètica en Aristòtil (384-322 aC, Grècia)

- L’ètica Eudemonista d’Aristòtil és una ètica eudemonista - eudaimonia =

felicitat

- Per Aristòtil, el bé màxim de les persones = felicitat. Aristòtil insisteix en la

importància d’orientar la nostra vida perquè puguem ser feliços. Assolim la
felicitat quan ens convertim en persones VIRTUOSES aspirant a l’excel·lència
INTEL·LECTUAL i MORAL.

- Segons Aristòtil, la felicitat consiteix a portar una vida dedicada a complir amb
les VIRTUTS INTEL·LECTUALS (amor a la veritat, honestedat (per interrogar-
nos pels límits del nostre coneixement), imparcialitat (per perseguir l’evidència i
la coherència), humilitat (per veure i analitzar els errors propis), perseverança
(per tornar a la feina quan ens distraiem), coratge (per poder tirar endavant les
tasques), capacitat per escoltar (per comprometre’ns en un diàleg seriós),
capacitat de perspectiva (per tenir una visió àmplia del procés d’aprenentatge),
la prudència i saviesa (per supervisar la resta de les virtuts); i MORALS
(consisteixen en el terme mitjà entre dos extrems igualment viciosos, entre
l’excés i el defecte. P. ex., el valor és el terme mitjà entre la covardia i la
temeritat. Aristòtil deixa la determinació del terme mitjà a l’experiència i al judici
prudent d’un baró sensat que raoni rectament.

- En la pràctica hem de fugir dels excessos procurant sempre elegir el terme

mitjà entre dos extrems. Cadascú ha d’aprendre a elegir quin és el punt mitjà
que es correspon amb la seva situació personal.

- Les virtuts morals i intel·lectuals representen EXCEL·LÈNCIES = l’objectiu en

aquesta vida es assolir l’excel·lència i això ens portarà a assolir la felicitat
vertadera perquè ens haurem convertit en persones virtuoses.

- Com assolim L’excel·lència i, en conseqüència, la felicitat? Exercitant la

nostra capacitat de pensar.

- Per assolir la felicitat en la vida pràctica, Aristòtil creia que ens hem d’exercitat
a desenvolupar la virtut (areté). La virtut sorgeix del costum. Ens convertim en
virtuosos quan ens acostumem a comportar-nos de manera adequada. Així, els
éssers humans podem construir la nostra pròpia felicitat si ens acostumem a
elegir bé la manera com hem d’actuar en la vida.

- Per trobar aquest punt mitjà hem d’emprar la raó, és una virtut relacionada
amb l’ús de la intel·ligència. La més important de les virtuts intel·lectuals
consisteix a emprar la nostra raóper elegir sàviament com hem de comportar-
nos. Aristòtil anomena prudència aquesta virtud que ens ajuda a determinar
quina és la conducta correcta.

HEDONISME Ètica en Epicur (341-270 aC- Grècia)

- L’ètica Hedonista d’Epicur considera que l’objectiu suprem que ha d’orientar la

nostra conducta és la recerca del plaer.

- hedoné ( Ἡδονή ) = plaer

- Plaer = l’absència del temor i de dolor, la recerca de la calma i l’assossec. Per

tant, el plaer no consisteix en excessos, sinó en l’aspiració a la tranquil·litat, és
a dir, a l’ATARAXIA o impertorbabilitat o absència de pertorbació.

- D’acord amb l’ètica d’Epicur, si volem ser veritablement feliços hem de

centrar-nos en satisfer els nostres DESIGS NATURALS i DESIGS
NECESSARIS, fent-ho amb MODERACIÓ i SENSATESA, amb l’únic objectiu
d’assolir un estat de calma caracteritzat per l’absència de la pertorbació.

- Epicur diferencia tres tipus diferents de plaer: els naturals i necessaris

(alimentar-se, vestir-se, protegir-se de les inclemències del temps, conrear
l’amistat, actitud reflexiva...); naturals però innecessaris = luxe, diversions,
capricis...); ni naturals ni necessaris (èxit social, poder, fama.. )

- Epicur no nega el plaer físic, ni ho considera quelcom dolent, però aquest

tipus de plaer ha d’estar sempre controlat per la moderació.

UTILITARISME J.Bentham (1748-1832, Londres) J.S.Mill(1806-1873, Londres)

- L’ètica Utilitarista de MILL i BENTHAM és una ètica de conseqüències = a

l’hora d’actuar hem de pensar en les conseqüències dels nostres actes sobre
els demés.
- El criteri per diferenciar allò correcte d’allò incorrecte s’ha de fonamentar en
base a la quantaitat de dolo o plaer proporciona. Una acció serà moralment
bona o dolenta en base a les repercussions sobre les persones que ens
envolten.

- Accions Bones = proporcionen benestar i felicitat en els demés = accions

ÚTILS

- Accions Dolentes = perjudiquen i inflingeixen dolor en es demés = accions NO

ÚTILS

- L’acció moralment correcta és la que proporcionar la MAJOR UTILITAT al

NOMBRE MÉS GRAN possible de persones.

- L’utilitarisme proposa realitzar el càlcul dels plaers = Una acció és útil quan fa
feliç un gran nombre de persones, tot produint el plaer més gran uns i el més
petit a uns altres. Una acció serà moralment bona quan proporcioni felicitat, és
a dir, benestar i absència de dolor al major nombre de persones possible.

- UTILITARISME DE L’ACTE

● Cada vegada que prenem una decisió hem de considerar atentament com la
nostra conducta afectarà els altres.

● Abans d’actuar hem de pensar en les conseqüències sobre els altres que es
deriven de les nostres decisions i manera d’actuar i fer.

- UTILITARISME DE LA NORMA

● Allò important és complir un seguit de normes establertes, globalment

positives per la societat.

● Les normes han d’assegurar la satisfacció de les nostres preferències

individuals.

DEONTOLOGISME I. Kant (17024-1804, Prússia)

- Ètica deontològica de Kant = ètica del deure = allò important quan actuem és
la intenció amb la qual ho fem. La base de la reflexió conductual ha de ser la
intenció en els nostres actes i no les hipotètiques conseqüències que es poden
derivar dels nostres actes. L’ètica de Kant és una ètica a priori i no a posteriori.
- deon ( δέον) = deure

- La bona voluntat sempre ens portarà a obrar moralment bé, ja que implica tots
aquells propòsits inspirats per normes que respectin la dignitat de tots els
éssers humans. Cada persona ha de ser capaç d’elaborar les seves normes
pròpies i ha de ser capaç de decidir per si mateix sota la premissa del respecte
a la dignitat
humana = El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú = IMPERATIU
CATEGÒRIC
- L’ètica per Kant és quelcom NECESSARI i ha de ser una ètica A PRIORI =
normes no poden dependre de les circumstàncies sinó que han de ser
universalment vàlides = OBRE SEMPRE segons una màxima que puguis voler
que esdevingui LLEI UNIVERSAL = No facis als altres el que no t’agradaria que
et fessin a tu.

- L’ètica de Kant és una ÈTICA FORMAL = no ha de contenir ORDRES ni

PROHIBICIONS concretes. No pot haver-hi un contingut concret perquè
considera que som nosaltres mateixos els qui hem de decidir-ho fent ús de la
nostra pròpia autonomia.