TRIMESTRAL FILOSOFIA - ART/ESTÈTICA I MORAL/ÈTICA

1 TEORIES SOBRE LA BELLESA I L’ART

Alexander Baumgarten (1714-1762) → A partir d’ell teoritza l’estètica, contribució →
establir bases sobre quals Immanuel Kant va compondre les seves teories
filosòfiques.

Walter Benjamin (1892-1940) → Passat persones reconeixen obra art com cosa
única i especial → aura
aura → atorga significat únic, època actual → perdut valor

ÈTICA I ESTÈTICA
Friedrich Schiller → bellesa permet éssers humans sensibilitzar-los i els eleva,
humanitza, possibilitant-los accedir a → veritable llibertat.

Sensibilització produeix quan contempla l’art → produeixi en persones equilibri

entre allò racional i allò emocional: en desenvolupar la seva sensibilitat, es fa més
humana.
Romàntics → educació estètica de l’ésser humà és un imperatiu ètic
pensen dues coses van juntes. no pot entendre una sense entendre l’altre. ètica-
sensibilitat
éssers humans no reben educació → molt difícil que actuïn èticament

La matèria art expressa → converteix en símbol i s’obre al món del que és

possible, món on no regeixen la veritat o la realitat, sinó la versemblança, el que
pot ser o no ser.
L’art s’estén i amplia el món, va més enllà del que és real. Artista presenta amb la
seva obra un projecte de perfeccionament i plenitud que enriqueix el panorama
moral.

PERFORMANCE
Representació artística sense dramatúrgia → aportar reflexió motivant el públic a
qüestionar algun aspecte sobre → política, societat, relacions personals o concepte
de vida

2 LA MORAL I L’ESTÈTICA

Llibertat i determinisme
Llibertat → Poder fer el que un vol, no sempre ens referim al meteix.
Es parla de llibertat en dos sentits força diferents

Determinisme → Concepció filosòfica esdeveniments tenen una causa que

genera conseqüències inevitables.

Determinisme Determinisme Determinisme Determinisme Determinisme

físic social teològic genètic psicològic

Naturalesa Societat influeix Creença en Informació Estats mentals

segueix en la nostr vida existència 1 o + genètica condicionen les
processos divinitats condiciona el decisions
inevitables de influeixen nostre curs
causa i efecte, decisivament biològic
fa que tot passi (destí)
per necessitat

Acció moral: Acció s’ajusta a la nostra noció del bé. A nivel social, serà moral quan
s’ajusti a la noció majoritària, socialment apresa i interioritzada del bé.

Fonaments de l’acció moral

Allò que fa que acabem considerant bona o dolenta una acció en termes de
moral són els valors, les màximes i les normes

Valors Màximes Normes

Conceptes/idees Principis morals quan Pautes de conducta,

considerades de gran valor
no econòmicament
(vida humana)
apliquem a temes de bé i instaura la societat
mal Obligacions, permissions i/o
(màxima = principi) prohibicions
(principi no es igual a Formalitzades (lleis)
màxima) definides per evitar
malentessos o No
formalitzades (normes
“oficioses”) plantegen
manera orientativa

Responsabilitat
Tenir llibertat → responsable de conseqüències de les nostres accions
La felicitat → Com obtenir la felicitat, tres grans alternatives
a) intel·lectualisme moral: Manera arribar felicitat → arribar a la saviesa,
veritable coneixement (Plató o Aristòtil)
b) hedonisme: Satisfacció dels plaers → felicitat (Epicur de Samos)
c) utilitarisme: Útil allò q proporciona plaer (Bentham i John Stuart Mill)
La justícia → Manera entendre convivència col·lectiva en món occidental actual i
fonament cohesió → llei (justícia objectiu de política)

Teories ètiques:
a) ètiques de la felicitat: (Ètiques eudemòniques) Accions humans fem no
són bones ni dolentes → ho són a mesura q proporcionen felicitat
Bondat accions → felicitat q pugui generar, important consequüències q
produeixen (ètiques conseqüencialistes)
b) ètiques deontològiques: Humans adquirim dignitat quan ens separem de
l’ordre natural i dictem pròpies lleis → autolegisladors, autònoms, adquirim
dignitat quan ens obeïm a nosaltres mateixos
persones només actuem bé → accions q imposem nosaltres mateixos
c) ètiques dialògiques: (Ètiques del discurs) Mandats q constitueixen deure
humans hem de complir → normes que resultin d’acord a què hàgim
arribat després de haver argumentat racionalment en defensa de la seva
posició.
d) ètiques de la cura: Cal parar esment a relacions i acceptar responsabilitats
pels altres, requereix → preocupació pel seu benestar
Drets → mecanismes de protecció poden ser respectats, deixant persones a
pròpia cura