Examen: 09/05

TEMA 6
1. CARACTERITZACIÓ DELS CONCEPTES SOCIOLÒGICS BÀSICS
1.1 Creences→ idees i arguments que acceptem sense raonament i crítica i que tenim
interioritzats com a veritat (creences implícites).
- Les rebem de l’ambient i ens orienten (família, societat…).
- Poden ser individuals, de grups socials o de generacions.
- Una certesa (creença forta) no és igual que una opinió (creença feble).

1.2 Estereotips i prejudicis→ són culturals i els utilitzem com a pautes de conductes
(guia) ràpides i irreflexives, ja que, actuem sota la seva influència.
- Els estereotips són creences socials que es confonen com a idees certes.
● Provoquen prejudicis si són valoracions injustificades negatives i sovint
són diferents de la realitat.
- Els prejudicis són valoracions negatives injustificades cap a persones
● Es jutja una categoria social i no pas a la persona amb les seves
característiques individuals.
● Són difícils de destruir i poden ser bons o dolents.

- Hi han models→ de vestir, de viure, d’homes, de dones, de parlar, dels rics, dels
pobres… Aquests models ens porten a la discriminació (conductes indesitjables, fruit
de malentès i idees només aproximades).

1.3 Ideologia→ conjunt de creences i conceptes que expliquen el món. La ideologia

interpreta o justifica els actes de les persones.
- Cada persona o grup té la seva pròpia ideologia.
- Ideologia sol constar de dos components:
● Teoria→ representació del que fem a la realitat i visió que tenim del món.
● Acció→ estratègies per aconseguir allò que volem.
Tipus d'ideologies:
1. Reaccionàries→ volen restaurar un sistema anterior.
2. Conservadores→ defensen el manteniment de l’ordre econòmic, polític i social
existent en un moment determinat.
3. Revolucionàries→ donen suport a canvis i a la transformació del sistema de
manera violenta.
4. Reformistes→ transformació en un procés pacífic i lent.

1
 Examen: 09/05

Veritat objectiva o distorsionada

● Evolucionen d’una societat a una altra.
● Condicionen la manera de relacionar-se i veure el món.
● Legitima o deslegitima certs sistemes polítics, econòmics…

Ideologies clàssiques
Conservador
Liberal
Socialisme científic
Ideologies irreals
Liberalisme
Feixisme
Tradicionalisme

Les persones tenen una ideologia de dreta o una ideologia d’esquerra:

- Dreta→ determinats ordres socials i jerarquies són inevitables. Es recolzen en la
naturalesa humana, dret natural, economia o tradició.
- Esquerra→ partidaris de fonamentar el benestar social.

1.4 Normes socials→ conjunt de pautes de comportament

Normes universals→ tots compartim.

(Ex: no matar)
Normes particulars→ les comparteixen en alguns llocs.
(Ex: menjar amb palillos)

2
 Examen: 09/05

- Escrites en lleis o codis→ fruit de costums o tradicions

- Normes de conducta→ podem decidir si és bona o dolenta.
- Les normes a vegades es converteixen en imposicions→ imprescindibles per la
convivència, personalitat i disciplina. Si no hi ha normes, descontrol.

Hi ha molts tipus de normes (hi ha moltes més)

● Lingüístiques (Ex: diccionaris)
● De joc (Ex: per jugar al parxís cal…)
● Tècniques (Ex: No ho obriu sense prendre precaucions)
● Jurídiques (Ex: Teniu dret a un advocat)
● Morals (Ex: Sigueu tolerants, respecteu als demés)

Normes socials→ parlen de conductes que afecten els altres

Normes personals→ costums individuals (empreses, etc.)
- Costums: normes bàsiques i essencials que en cas d'incompliment: sanció.
(Ex: no robaràs).
- Usos: normes voluntàries apropiades a la situació.
(Ex: en algunes societats és important vestir en actes d’etiqueta, i en altres dirien que és
igual),

Normes formalitzades→ lleis positives jurídiques.

Normes no formalitzades→ normes socials acceptades.

ACTIVITATS ESTEREOTIPS
Pàgina 173
ex 24:
a) 2
b) 2
c) 3

ex 26:
a) Sí, tu pots tenir un coneixement d’una cosa i aprendre d’ella però no creure. ex.
religió o els reis mags.

Sí, podem creure en una cosa sense tenir un coneixement. Ex: Jo crec que demà
plourà, però realment no en coneixem les precipitacions.

b) Sí, per exemple; l’existència de Déu, tu pots creure en ell, però tens dubtes perquè
no tens proves.

3
 Examen: 09/05

Sí, tu pots dubtar d’una cosa que creus perquè no tens totes les evidències per
creure-hi al 100%.

c) Sí, tu pots entendre per exemple una religió externa a la teva però no creure-hi.

No, per creure una cosa creiem que primer s’ha d’entendre, ja que sinó, no
comprens ni en què creus.

ex 28:

j) Nosaltres creiem que les dones han de tenir la mateixa llibertat que els homes,
ja que som el mateix ésser humà que els homes. I no pot ser, que un simple nom
pugui determinar si tenim la mateixa llibertat o no en l’aspecte sexual.

ACTIVITATS IDEOLOGIA

30) Digues si les opinions següents et semblen més pròpies de la dreta o de

l’esquerra, i raona les respostes.

a→ D’esquerra, ja que, els d’esquerra pensen que qui en té més, hauria de pagar més, en
canvi, la dreta ho veu com una feina comunitària i igual per a tots pagar impostos.

b→ esquerra, ja que hem d’establir coses on l’accés estigui legalitzat, ja que per molt que
sigui il·legal es seguirà fent i si ho legalitzem, podrem tenir més control d’ell i de la seva
venta…

c→ dreta, la política de dretes té establerta encara la idea d’unes classes socials on els
treballadors han de pagar els impostos i els més adinerats no.

d→ esquerra, perquè les polítiques d’esquerra defensen més els comerços locals i, per
tant, critiquen la contaminació que les multinacionals produeixen amb les exportacions
a altres països…

e→ esquerra, ja que les persones d’esquerres lluiten per la llibertat de l’individu i tenen
una idea de progrés en la societat.

f→ dreta, pensen que per conviure en una millor societat cal seguir la ideologia d’unes
autoritats i fer cas d’elles.

g→ dreta, ja que les polítiques de dretes són més conservadores i segueixen amb pautes
d’abans com bé és la importància de la religió.

h→ dreta, tret que com hem dit les polítiques de dretes troben les solucions en alguns
casos com es faria abans, per exemple, amb càstigs corporals, la mort…

4
 Examen: 09/05

i→ esquerra, perquè protegeixen a les persones en la seva llibertat. Creuen que han de
tenir llibertat per decidir amb qui estar i amb qui no, en canvi, els de dretes en ser més
conservadors ho veuen com una idea de pecat i antinatural.

j→ dreta, ja que hi ha la mentalitat que els pares han de decidir-ho tots pels fills i en
tenen el seu control al complet i realment els fills tenen la llibertat de poder decidir per
ells sols en certes circumstàncies.

31) Posa tres exemples d’aspectes que defensin les persones de dretes i tres que
defensin les d’esquerres.

ESQUERRES:
- Avortament legal
- Educació i sanitat pública
- Llibertat d’expressió

Dretes:
- L’avortament il·legal
- Adopció i matrimoni homosexual il·legal
- No migració

32) Quantes ideologies ets capaç de detectar en el teu entorn?

-capitalisme
-feminisme
-feixisme
-democràcia
-comunisme
-conservadors

36) Tria una de cites que més t’interessi i desenvolupa’n el contingut.

C→ “Les ideologies ens separen, els somnis i l’angoixa ens uneixen”

→ El fet de tenir una ideologia diferent crea conflictes entre la humanitat, les diferències
sociològiques ens fan allunyar de persones que no tinguin la mateixa que nosaltres. En
canvi, els fets positius com els somnis, ens apropen a persones que volen arribar al
mateix objectiu que nosaltres, i l’angoixa ens fa ser empàtics i ens mostra que tots tenim
sentiments més enllà de l’idelogia.

5
 Examen: 09/05

TEMA 7
1. Grups socials
1.1 Què són?→ Conjunt de persones unides amb rols i estatus diferents que estableixen
relacions, comparteixen valors, objectius i actituds. (Ex: família, partit polític).
● Interacció recíproca→ actuen d’acord amb unes normes acceptades pel grup i
conformar les seves accions a la conducta d’altres persones.
(Ex: treballadors d’una oficina).
● Objectius valors i activitats compartits→ actuen solidàriament i se senten
identificats els uns amb els altres.
● Estabilitat i durada relativa.
● Consciència de grup→ comparteixen una mateixa realitat, saben que formen un
“nosaltres”.
● Identificació social→ que les persones que interaccionin siguin reconegudes com
a “pertanyents del grup”.

Grup de referència:
Grup aliè a nosaltres, pel que fa a la seva forma de vida, les seves normes, els seus
valors… (Referència negativa→ quan ens allunyem d’aquests grups perquè no volem evitar
la seva forma de vida, valors i normes).
Grup de pertinença:
Grup de pertinença pel fet que algú ho desitgi. Moltes persones se senten excloses
de molts d’aquests grups pel seu color de pell, sexualitat…

Grups primaris o comunitats

● Els individus es coneixen personalment i participen en les vides dels altres. Basen
la seva convivència en el sentiment de cooperació i en aconseguir els mateixos
objectius sense interessos

Comunitat→ els individus es coneixen entre ells i comparteixen alguns

elements: espai, llengua, costums, valors…

Grups secundaris o associacions

● Hi ha grups socials molt diferenciats, com els partits polítics.

Associació→ nivell d’interacció molt escàs, relacions instrumentals amb

6
 Examen: 09/05

interessos.

2. Acció social
- Tot el que fem forma part de la conducta
- Hi ha coses que fem conscientment i voluntàriament (Ex: passejar el gos).
- Acció = activitat
- Tota acció necessita que la consciència intervingui→ accions morals (bones i
dolentes).

2.1 L’acció dins de la societat

● És un concepte que s’aplica a la conducta humana quan es considera social, això
és, quan és internacional, quan inclou la interacció amb altres persones…
● Ho entenem com la manera de pensar, de sentir i d’actuar en la qual l’orientació
està estructurada seguint models col·lectius, on els sentiments, pensaments i
actituds són compartits pels membres d’una col·lectivitat de persones.

2.2 Weber la divideix en 4 tipus

1. Acció tradicional→ acció que segueix principis, normes, etc… derivats del costum,
tradicions→ automatisme dels hàbits quotidians.
(Ex: s’ha fet així tota la vida).
2. Acció afectiva→ predomina l’afectivitat, l’estat emocional (Ex: amor, odi…)
3. Acció de valoració racional→ accions conscients i racionals que se cenyeixen als
valors i es guien per principis morals o normes ètiques. Es desprenen de la religió,
ideologia o ètica.
4. Accions de finalitat racional→ accions que fem conscientment per tal d’assolir
un objectiu.

2.3 Moviments socials

- Accions col·lectives
- Certs sectors socials que no se senten representats per les institucions oficials o
estandarditzades (Ex: partits polítics…)
- Moviment ecologista, moviment obrer, moviment pacifista, moviment ocupa→ de
manera reivindicativa.
- Van canviant.

7
 Examen: 09/05

PÀG 197:
10. Acció social→ aplicat a les relacions socials i econòmiques
11. Tots formem la societat, perquè tots fem accions socials per millorar.
12. La sociologia estudia la societat amb dinamisme (actes, activitats…).
13. Totes aquelles accions que les fem per inèrcia (rentar les dents, menjar…).
14. Col·lectius i associacions que estiguin disposats a canviar alguna cosa.
15. Moviment social→ okupes/feministes…
17. L’acció és un procés inacabable→ constantment fem accions per millorar (o
empitjorar).
18. Les accions van acompanyades de sentiments (ràbia, tristesa…).

PÀG 199
19. Adscrit→ dona, germana, filla, neta, cosina…
Transferit→ cap
Adquirit→ estudiant de batxillerat
20. Els que la dona vulgui i l’home també, però la dona sempre estarà més mal vista.
21. Rol de filla, d’adolescent, de dona, de parella. Quan estic amb els amics em comporto
de diferent manera que amb la família, perquè els rols els hem après en el procès de
socialització, doncs nosaltres actuem segons el que s’espera de nosaltres.
22. Assignats→ filla, dona, cosina…
Assumits→ formar part del meu grup d’amics i estudiant.

3. Els rols i els estereotips

- Rol→ paper que té la persona en el grup i estatus→ consideració social que té el
lloc que aquesta persona ocupa.

3.1 El rol social

- Té a veure amb les expectatives que tenim davant d’algú.
- Aquest paper s’ha après durant la socialització, i això vol dir que s’ha interioritzat
en la personalitat de l’individu.
- Representa conductes compartides per molta gent.

8
 Examen: 09/05

- Es pot estudiar científicament.

- Cada persona participa en molts grups, i en cada un d’aquests representa un rol→
fa el que s’espera que faci.
- Una mateixa persona representa un rol diferent en cada situació→ cada grup es
comporta de manera diferent, ja que la situació del grup és diferent.

TIPUS DE ROLS
★ Rols assignats→ són donats des de fora, bé de manera automàtica.
(Ex: dona, filla, neta, cosina…)
★ Rols assumits→ adoptats voluntàriament
(Ex: matrimoni- marit i muller)
★ Rol inferior i rol superior→ (Ex: director i conserge)

3.2 Estatus social

- Posició que la persona ocupa quan actua socialment amb altres persones.
- La manera humana de formar part d’una societat consisteix a ocupar un lloc de
l’estructura social.
- Els individus formem part de molts grups al mateix temps→ pot passar que una
mateixa persona ocupi simultàniament diversos estatus.

TIPUS D’ESTATUS
★ Estatus adscrit o prescrit→ donat a l’individu per naixença i no el perd faci el que
faci.
(Ex: edat, sexe, parentiu…)
★ Estatus transferit→ no tothom el té, si no que passa de generació en generació.
Lideratge cultural o religió
★ Estatus adquirit→ voluntari→ depèn de l’esforç que l’individu fa per
aconseguir-lo.