SOCIOLOGIA

TEMA 1 : LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

1.Introducció

Raons que expliquen, en part, el desconeixement de la sociologia (Berger):

1. La sociologia estudia elements que resulten “familiars” a la gent, de manera que semblaria que
tothom en sapuna mica de sociologia.
2. A vegades alguns sociòlegs apareixen als mitjans donant opinions, i no fent de sociòlegs:
missatge que relaciona sociòleg i opinió.
3. Altres raons: escàs prestigi científic? Poc utilitzats?

3 estereotips de sociolèg (Berger) o què no és exactament un sociolèg

1. El sociòleg que treballa a favor de la gent: versió laica del mossèn “progre”.....>>> molt associat a
la realitat dels EUA. Més proper, el sociòleg afí als moviments socials que pretén canviar el món.
Proper a la pràctica: el treballador social.
2. La sociologia com a ciència relacionada amb les reformes socials amb el naixement de la societat
industrial. S’utilitza la sociologia per saber com és la societat i es pensa que també servirà per
saber què cal fer, per canviar la societat.
3. El sociòleg com a productor d’enquestes: clixé més actual?

Hi ha 4 grans problemes o ambigüitats amb les enquestes:

➢ Parteixen de que tothom té una opinió formada sobre tot, quan no sempre és així (problemàtica
receptes i infermers/es).
➢ Les preguntes poden ser problemàtiques: poden influenciar les respostes, els resultats poden
canviar molt....> és quan es diu que les enquestes “manipulen” .
➢ Els resultats pressuposen que les respostes volen dir el mateix, quan poden venir de raons i
motius diversos (una resposta pot implicar diversos sentits: codis).
➢ Es pressuposa que totes les opinions són equivalents, no sempre es considera el context social
des de on es responen i el grau de coneixement sobre el tema que es pregunta (graus de racisme
per barris? No és el mateix preguntar a un lloc que a un altre)

La quantificació no és sociologia.
Tampoc posar en correlació diversos factors (variables) que es quantifiquen.
Cal un marc teòric sociològic de referència per analitzar i interpretar aquestes dades.
Cal una perspectiva sociològica (teoria) que incorpori el coneixement acumulat en l’anàlisi dels fenòmens
socials.
Aproximació a la sociologia i a l’’ofici de sociòleg

La sociologia no és una pràctica, és un intent de comprensió del món que ens envolta.
● Per Berger, l’interès de la sociologia és teòric: comprendre per comprendre.
○ La sociologia no serveix per a res? Debat històric!
○ Coneixement i aplicació del coneixement no és el mateix: aquest darrer té a veure amb
la política.
● La sociologia implica certa curiositat en relació al món: som “xafarders professionals”.
○ Qui són? Què hi fan? Quines relacions mantenen? Quines normes les regulen?
○ A la sociologia li interessa tot el que té a veure amb els éssers humans i el seu
comportament social: lo ordinari, lo amagat, lo evident, etc.
○ La sociologia aporta UNA manera de fer i respondre tals preguntes.
● La sociologia té vocació científica.
○ S’aproxima a les “coses socials” tal com són, no com voldria que fossin.
○ Busca certeses “objectives” [objectivades], malgrat aquestes poden canviar en funció del
grau de coneixement assolit.
○ La sociologia, per ser científica, usa un o diversos mètodes: sistematitzen i pauten l’accés
a la informació i l’anàlisi de la mateixa.
● Fer sociologia no és fer enquestes.
○ L’enquesta és una eina imprescindible per a certa sociologia, però en sí mateixa no ho és:
cal interpretar sociològicament allò que aporta l’enquesta.

Sociologia vs Coneixement ordinari

Coneixement ordinari:
1. Sabers útils per la nostra vida diària.
2. Es configuren i els aprenem en el marc de la nostra vida quotidiana. Respon al “món donat per
descomptat” (Schutz).
3. Dimensió pragmàtica: ens ajuden a viure: Saber circular amb cotxe. Saber què fer per estudiar
una carrera universitària, etc.
4. Sovint és coneixement acrític, poc conscient, i poc reflexiu (espontani): no ens acosta als
perquèsni als com de les coses.
5. Límits del coneixement ordinari :
a. Quan hem de recórrer a la ciència? Quan necessitem tenir un coneixement més reflexiu,
argumentat i contrastat del funcionament i/o explicació de les coses.
b. Dels judicis de valor als judicis de fet: com funciona la realitat, no si ens agrada o no
(Weber/Berger).
Coneixement científic (sociològic):
1. Inclou un mètode científic a través del qual s’estableixen els processos a seguir per aconseguir un
coneixement ben fonamentat (coneixement científic).
2. Aquest coneixement es diferencia dels altres coneixements per:
a. Fonamentar-se en dades empíriques
b. Qüestionar de forma continua els coneixements previs
c. Utilitzar el mètode científic (contrastació d’hipòtesis)
d. La sistematització

Exemples de la dualitat d’explicacions : ordinaries vs sociològiques

- Les dones es cuiden dels seus fills i filles per satisfer el seu instint maternal i cada nen o nena
necessita una mare.
- Explicació Sociològica: hi ha idees que s’han anat construint socialment sobre allò domèstic i la
feminitat que releguen a la dona a l’àmbit de la llar.

- La gent que viu en pobresa no vol treballar, no sapcom gestionar els seus diners.
- Explicació Sociològica:La pobresa és el resultat de la desigualtat en societat, i afecta a aquelles
persones que pateixen atur, accés irregular al treball o que viuen en condicions molt precàries.

Problema social vs Problema sociològic

Els tipus de coneixement ens plantegen problemàtiques diferents: cal passar d’una a l’altra
Problema social
La “immigració”- l’atur - la violència televisiva- el botellón - divorci.
Berger → El problema social és aquell que és definit pels qui, en la societat, tenen el poder de dir què és
allò que funciona i què no funciona, i que es formula en els termes ordinaris de l’experiència social.
Construccions socials, temes “imposats” pels “debats oficials”

Problema sociològic
Té pretensions científiques, implica un procés de ruptura i distanciament..>anar més enllà del saber
immediat, dels tòpics i prenocions.
Cal formular-lo de manera que pugui contrastar-se.
Planteja el funcionament de tot el sistema o àmbit implicat.
Es pregunta pels pressupòsits en els que es recolza i amb quins mitjans es manté o reprodueix. Berger →
“El problema sociològic fonamental no és la delinqüència, sinó la llei; no és el divorci, sinó el matrimoni;
no és la revolució, sinó el govern”
Exemple : immigració com a problema social = conflicte / immigració com a problema sociològic = causes
i implicacions
Assumptes personals vs Problemes socials
Wright Mills (1959) diferencia:
Assumptes personals → experimentats com a privats, en la relació immediata amb els altres i amb
capacitat d’incidència per part de l’actor.
Problemes socials o públics → estan més enllà del control personal, afecten a multitud de gent, tenen
relació amb diverses esferes de la vida social.
Són dimensions de la realitat, però allò personal quasi sempre està connectat a la història social.
Exemple: l’atur o la falta de vivenda

2.Característiques de la perspectiva sociològica

Prendre consciència de que la realitat és variada i socialment construïda en diversos nivells.
1) El sociòleg ofereix una mirada, parcial, que pot completar-seamb d’altres disciplines de les CCSS.
Fer de sociòleg implica posar-se ULLERES de sociòleg.
2) La realitat admet diferents mirades (CCSS: sociologia, economia, psicologia, etc.); però també la
realitat social es composa de diverses mirades socials que interessen al sociòleg: com la gent
concep, interpreta i fa les “coses socials”.
3) La sociologia és una disciplina multiparadigmàtica*, hi ha diverses maneres de fer sociologia dins
la sociologia.

1.És una perspectiva parcial

- Visió típicament occidental.
- Parcialitat és, com dèiem, consciència de punt de vista, no falta d’objectivitat, oposada a
exclusivitat.
- La sociologia és una manera, no la única de conèixer la realitat; sovint es demana
pluridisciplinarietat.
- L’Objectiu és comprendre la realitat “objectivament”, des d’una posició de neutralitat valorativa.
Aspira a conèixer les coses “tal com són”, no com voldríem que fossin
- Això no vol dir que els sociòlegs estiguem “lliures” de valors: els hem de controlar (ètica
professional)

2. És una perspectiva crítica.

- Suposa indagar en les versions oficials i no oficials de la realitat.
- Important preguntar-se per què la versió oficial és com és: interessos, etc
- Esbrinar més enllà del que mostren les aparences: tota realitat social amaga nivells
diversos de significació, cal investigar-los.
- Descobreix lo ideològic dels processos socials.
- Aquí adquireix sentit la diferència problema social vs problema sociològic.
3. És una perspectiva desemmascaradora
- Es preocupa per l’estructura interna de la societat. L’estructura interna es refereix als rols socials,
als papers i guions que seguim a la vida social. S’interessa pels diferents sistemes de valors,
perspectives socials existents, etc. (Ex: estudiar què fan i per què els homes i les dones a la llar,
i/o en altres àmbits: desemmascara rols de gènere i desigualtat).
- No es contenta amb allò que es percep a primera vista, sovint busca la dimensió menys evident
de la realitat, busca desvetllar processos, motius i raons menys evidents. (Ex: finançament social
universitat; consum simbòlic).
- Estudia les funcions manifestes i les latents (Merton).
- Les manifestes són els efectes conscients i voluntaris de les accions: passar-ho bé al anar
a un concert.
- Les latents són efectes no conscients i no buscats, i a vegades no reconegudes pels
actors socials: p.e.:funció de cohesió de grup en l’assistència a un concert.

Exemple funcions manifestes vs latents

Ex → La funció d’integració social
Les cerimònies religioses desenvolupen una important funció de cohesió social. (Durkheim) Funció
manifesta de les cerimònies : connectar amb els éssers sagrats.
Funció latent : cohesionar el grup.
Equivalent funcional : en societats diferents, algunes secularitzades, altres elements culturals cobreixen
la funció d'integració (música, futbol, moviments socials…)

4. Una perspectiva relativitzadora.

- Quan estudia els fenòmens socials i n’esclareix les lògiques, els relativitza en el sentit que posa
de manifest com han estat construïts.
- El rei és rei perquè els altres ens comportem davant d’ell com si fos rei de veritat, en una
relació fetitxista (Zizek).
- En societat no hi ha res natural ni absolut; les coses són com són perquè uns processos socials
fan que siguin així....
- Les coses podrien ser d’una altra manera: camí cap a l’emancipació? L’anàlisi
comparativa amb diverses societats ajuda a entendre aquesta característica.