APUNTS SOCIOLOGIA DE

L’EDUCACIÓ

Karla Garcia Moroba

Doble Grau Educació Infantil i Primària

Universitat de Lleida
Irimia Cerviño Abeledo

Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de Lleida

1r quatrimestre, 1r curs
 ÍNDEX
BLOC 1- TEMA 1
LA MIRADA DE LA SOCIOLOGIA
1. LA IMAGINACIÓ SOCIOLÒGICA:
2. QUÈ ÉS LA SOCIOLOGIA?
3. OBJECTIUS DE LA SOCIOLOGIA:
4. ORIGEN DE LA SOCIOLOGIA
5. SUBDISCIPLINA DINS LA SOCIOLOGIA, QUE ESTUDIA UNA DE LES INSTITUCIONS SOCIALS FONAMENTALS: EL
SISTEMA EDUCATIU
6. NIVELL D’ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DEL FENÒMEN EDUCATIU PER LA SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

BLOC 1- TEMA 2
TEORIES I CORRENTS EN SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
1. AUTORS CLÀSSICS
2. I LES DONES SOCIÒLOGUES, ON SÓN? SILENCIADES PER L’EFECTE MATILDA
3. AUTORS
a) ÉMILE DURKHEIM- FUNCIONALISME
1. BIOGRAFIA:
2. OBRES
3. APROXIMACIONS TEÒRIQUES
4. DEFINICIÓ D’EDUCACIÓ
5. CLASSES SOCIALS
- CONCEPTE D’ANÒMIA
6. TEORIA FUNCIONALISTA
a. FUNCIONALISME CONTEMPORANI
b) KARL MARX- MARXISME
1. BIOGRAFIA
2. OBRES
3. APROXIMACIONS TEÒRIQUES
4. DEFINICIÓ EDUCACIÓ
5. CONCEPTES CLAUS DE LA TEORÍA MARXISTA
c) MAX WEBER- INTERACCIONALISME SIMBÒLIC
1. BIOGRAFIA
2. OBRES
3. APROXIMACIONS GENERALS DE LA TEORIA
4. CONCEPTES CLAUS DE WEBER
5. QUADRE RESUM SOBRE TIPUS DE DOMINACIÓ (autoritat) relacionat amb TIPUS D’EDUCACIÓ. (examen)

BLOC 1- TEMA 3
1. L'ALDEA GLOBAL (MARSHALL MCLUHAN)
2. EN QUINA SOCIETAT SOM ARA?
3. COM ES LA SOCIETAT ACTUAL?
3. QUÈ ÉS LA GLOBALITZACIÓ
4. LA SOCIETAT DEL SEGLE XXI
5. LA SOCIETAT DE L’INFORMACIÓ
6. SOCIETAT EN XARXA
7. SOCIETAT DE RISCOS
8. DIGITALITZACIÓ (ÚS DE LES TIC-TAC-TEP-TRIC)
9. ELS ODS I L’EDUCACIÓ PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
10. L'educació per a la transformació social

BLOC 2- TEMA 4
ELS PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. AGENTS I AGÈNCIES DE SOCIALITZACIÓ.
1. Els processos de socialització
2. La socialització
 a) Com ens adaptem al medi?
3. La socialització com a procés al llarg de la vida, suposa:
4. Cultura (s)
a) Concepte de cultura
b) Llavors, com es produeix la transmissió de cultura?
5. La construcció social de la realitat
6. Tipus de socialització
1. Socialització primària
2. Socialització secundària
7. Agents i agències de socialització
a) Els agents de socialització
La família:
Grups d’iguals
Mass media
Escola
BLOC 2- TEMA 5
LES FUNCIONS DE L’ESCOLA. QUINA ESCOLA VOLEM?
1. ASSEGURAR LA CONTINUITAT SOCIAL
2. PROMOURE EL CANVI SOCIAL
3. ADAPTAR ALS INDIVIDUS AL GRUP
4. EXERCIR UN CONTROL SOCIAL
5. SERVIR A LES FINALITATS POLÍTIQUES 6.REALITZAR UNA SELECCIÓ SOCIAL
6. DISMINUIR LES DIFERÈNCIES SOCIALS
7. FUNCIÓ DE CUESTODIA
8. PROMOURE LA FORMACIÓ PER AL TREBALL I DISTRIBUCIÓ DELS POSICIONS SOCIALS

BLOC 2- TEMA 6
RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA
1. FAMÍLIA I ESCOLA: UN PROJECTE EN COMÚ.
2. ASPECTES QUE INFLUEIXEN EN LA COL·LABORACIÓ ENTRE FAMÍLIA I ESCOLA
3. DIFERÈNCIES A LA PARTICIPACIÓ SEGONS ORIGEN/ÈTNIA
4. FORTALESES I DEBILITATS DE LA PARTICIPACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA
5. NIVELLS I MECANISMES DE PARTICIPACIÓ
6. CANALS DE COMUNICACIÓ
7. Comunitats d'Aprenentatge
 BLOC 1- TEMA 1

LA MIRADA DE LA SOCIOLOGIA

“Qui està en disposició de tenir major imaginació sociològica?”

Petit Príncep. Antoine Saint Exupéry)

1. LA IMAGINACIÓ SOCIOLÒGICA:
Relació entre:
- Wright, Ch 1959 The sociological imagination
Oxford University Press
- Cardús, S coord 2003 La mirada del sociòleg
Editorial UOC Barcelona

Definida per l'americá Charles Wright (1959) com: “la viva consciencia de la relació entre
l’experiencia i la societat en general”
Aprendre a pensar sociològicament significa cultivar la imaginació, un sociòleg/a es algú capaç
d'alliberar-se de l'immediatesa de les circumstàncies personals i ficar-les en un context més
ampli.
Exemple del cafè: com valor simbòlic, com droga, vinculació a la xarxa de relacions socials i
econòmiques, etc.
● Permet a través de l'observació de les situacions personals deduir els problemes
estructurals que les produeixen.
● Les coses no sempre son el que semblen.
● Permet desfer-se dels prejudicis, de les circumstàncies personals i de les estructures
mentals preconcebudes per tal d’analitzar el que ens rodeja des d’un punt de vista
extern.
● Ens distancia de les rutines familiars, personals de les nostres vides quotidianes per a
poder veure-les com algo nou.
● Consisteix en observar la realitat des d’un punt de vista ampli i reflexionar.
 ● La realitat social presenta múltiples nivells de significació, i la descoberta d’un
significat canvia la percepció global.
● Comporta veure sota una “llum nova” el que havíem vist sempre.
● Construeix la realitat social/Filtració paràmetres occidentals/orientals.

2. QUÈ ÉS LA SOCIOLOGIA?
Introducció a la sociologia:
La sociologia és la ciència de “lo social” i s’ocupa dels fets relatius a la vida col·lectiva del ésser
humà.
La sociologia és, sobretot, una presa de consciència, una manera de pensar i d'entendre d'una
forma crítica els fenòmens socials. (Macionis i Plummer, 2007: 4)
Coneixement sistemàtic i metòdic de la realitat social. Busca conèixer i interpretar els
fenòmens socials (ampli camp d’investigació).

- Giner, S. (1968: 1 2 ). Sociologia . Ed. 62:Barcelona “Ciència que investiga l ’estructura,

els processos i la naturalesa de la societat humana en general i de les diverses
col·lectivitats que la componen en particular ”.
- Giddens, A. (1998) "Encara que tots es tem influïts pel nostre context social , el nostre
comportament no està del tot condicionat per aquest. Tenim la nostra pròpia
individualitat i la creem. La tasca de la sociologia es investigar la connexió que existeix
entre lo que la societat fa de nosaltres i el que fem de nosaltres mateixos. Les nostres
activitats estructuren (donen forma) al món social que ens rodeja i al mateix temps
són estructurades per ell.”
 3. OBJECTIUS DE LA SOCIOLOGIA:
- TROBAR SOLUCIONS A PROBLEMES DE LA
SOCIETAT.
- CONTRIBUIR A MILLORAR LES RELACIONS
SOCIALS.
- AUGMENTAR LA CAPACITAT PER PREVEURE
QUE PASSARÀ.
- MILLORAR LA SOCIETAT EN GENERAL .

4. ORIGEN DE LA SOCIOLOGIA
Finals del s.XVIII, després de les immenses transformacions socials que van tenir lloc
- Revolució Francesa 1789 i Revolució Industrial originada a Anglaterra a finals S. XVIII i
principis
S. XIX. Sorgeix com a coneixement específic entorn als nous problemes de la nova societat
sorgida de la Revolució Industrial dins l’ambient cientificista i evolucionista d’inicis S. XIX fruit
d’aquesta revolució. Es necessita articular en el pensament i les idees un discurs que legitimi
la nova estructura social sorgida d’aquestes revolucions.

PRECURSOR:
AUGUSTE COMTE (1798-1857):
Va fer servir el nom de sociologia (que llavors es deia física social)
per definir una nova ciència (molt recent).
- Primers escrits: al 1822 dins el POSITIVISME
- Objectiu: descriure com era i funcionava la societat moderna
i industrial des d’una perspectiva social i científica. Anàlisi
científic del comportament social humà. Posa les bases de la disciplina. Agafa un
objecte d’estudi i l’estudia de manera científica, observable i demostrable
 5. SUBDISCIPLINA DINS LA SOCIOLOGIA, QUE ESTUDIA UNA DE LES INSTITUCIONS
SOCIALS FONAMENTALS: EL SISTEMA EDUCATIU
L'educació es converteix a partir del 1950 en una àrea prioritària d'intervenció de l'Estat, tant
per la seva importància com a factor de desenvolupament econòmic, com per ser un
instrument clau a la política d'igualtat d'oportunitats. (Bonal, 1993: 351).

Estudi sistemàtic de les relacions entre el sistema educatiu i les interrelacions amb la resta de
subsistemes socials com la economia, política, cultura de la relació dels grups socials amb i en
el sistema educatiu, i aquells processos, pràctiques socials quotidianes que tenen lloc dins les
institucions del sistema educatiu. Tot això, a partir d’una conceptualització històrica
econòmica, cultural i política que influeix en la seva construcció social. També estudia les
desigualtats socials, les funcions de l’escola, les expectatives de la población envers
l’educació, el currículum (“currículum ocult”). Investigació empírica: descriure , explicar i
comprendre els fenòmens, institucions i processos educatius des del punt de vista sociològic.

6. NIVELL D’ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DEL FENÒMEN EDUCATIU PER LA SOCIOLOGIA

DE L’EDUCACIÓ
- MACRO: Estudia les relacions del sistema educatiu amb la societat i la seva influència
recíproca.
- INTERMIG: Estudia la composició i característiques dels diferents grups (actors i
agents) que integren el sistema educatiu, així com les relacions entre ells, amb els
altres grups socials i amb l’educació. Comprendre i conèixer les estructures de
desigualtat i dinàmiques d’estratificació social, de gènere, classe i ètnia que es donen
en educació.
- MICRO: Estudia les interaccions que succedeixen en el centres educatius: què passa a
les aules, sala de professors, patis, juntes de relació.. i la seva relació amb la estructura
social.

BLOC 1- TEMA 2

TEORIES I CORRENTS EN SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

1. AUTORS CLÀSSICS
- Émile Durkheim (1885-1917): “És la societat la que ens forma
la seva imatge i ens omple de creences religuises, polítiques i
morals que controlen les nostres accions.”
- Karl Marx (1818-1883): “El motor de la història és la lluita de
classes.”
- Max Weber (1864-1920): “El poder és tota possibilitat, en
absolut, per imposar la seva voluntat en una relació social, inclús
contra la resistència dels altres.”
*DURHEIM i MARX es troben dins de la sociologia en les corrents estructuralistes: ells
eplicaven els fets socials a partir dels analisis de lo que surgeix dins de les estrutures socials
per coneixer (?) la societat

2. I LES DONES SOCIÒLOGUES, ON SÓN? SILENCIADES PER L’EFECTE MATILDA

Encara que són moltíssimes les «mares» que van contribuir a la implantació i solidesa de la
disciplina, moltes van ser silenciades i llançades a l'oblit de la història.
Sense elles no es podria comprendre el pensament sociològic de
finals de del S.XIX i principis de l'XX.
Algunes de les més importants són:
- Harriet Martineau (1802-1876): Sociòloga, economista,
escriptora britànica i feminista. Considerada la primera
dona sociòloga.
- Beatrice Potter Webb (1858–1943): Sociòloga i
economista britànica.
- Marianne Weber (1860-1954):Sociòloga alemanya i
activista pels drets de la dona. Casada amb Max Webber.

3. AUTORS

a) ÉMILE DURKHEIM- FUNCIONALISME

1. BIOGRAFIA:
- Épinal (França) 1858-1917
- Professor de pedagogia i ciències socials.
- Reforma del Sistema educatiu francès. (prioritat
política)
2. OBRES
- (1893). La divisió laboral en la societat
 - (1895). Les regles del mètode sociològic
- (1897). Suïcidi
- (1912). Formes elementals de la vida religiosa
- (1922). Educació i societat
- (1938). L’ evolució dels pensaments educatius: lectures a la formació i
desenvolupament de l’educació secundària a França
- (1925). Educació moral

3. APROXIMACIONS TEÒRIQUES

● Primer en fonamentar la SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ com a ciència social de

l’educació, i com a disciplina acadèmica, identificant mètodes i objectius principals.
● L’objecte de la sociologia és L’ESTUDI DELS FETS SOCIALS, que tenen la seva base en
la societat i en com condicion els comportaments individuals (és exterior als individus)
● PROCÉS EDUCATIU: Transmet uns valors a través dels quals es podrà reconstruir el
món moral de l’esser humà ("Coacció positiva”). Permet als essers socials la capacitat
de viure en comunitat i fer tasques socials (formar els sers socials)
● Rol de l’educació: Contribuir a mantenir l’ordre social i moral

4. DEFINICIÓ D’EDUCACIÓ

“Acció exercida per les generacions adultes sobre les que no han assolit encara el grau de
maduresa necessari per a la vida social. El seu objectiu és la suscitació i el desenvolupament
en el noi/a d’un cert nombre d’estats físics, intel·lectuals i morals exigits d’ell tant per la
societat política en el seu conjunt, com pel medi ambient específic al qual està
particularment destinat”

5. CLASSES SOCIALS
*Dintre de les classes socials, destaquen dos:
 SOCIETAT TRADICIONAL SOCIETAT MODERNA/CIVILITZADA
PREMODERNA/PRIMITIVA

SOLIDARITAT MECÀNICA SOLIDARITAT ORGÀNICA

- Uniformitat de les parts socials. - Es dona en les societats amb

Implica una relativa independència especialització de les funcions i amb
uns dels altres i alhora una diferencies de professió i entorns
consciència col·lectiva. socials.
- Poca diferenciació del treball. Tot - El dret imperant és el civil i
individu té una funció i un sentit dins contractual, en ordre a cooperatives.
la comunitat. - Cada part de la societat és
- Tot està estructurat. dependent de les altres parts,
- Està basada en la semblança. formant un tot orgànic.
- La religió els mites i costums - L’èxit i el fracàs depèn de l’individu
unifiquen al grup (conjunt fort de (MERITOCRÀCIA)
creences compartides) - Absència de mites unificadors.
- No existeix anòmia Individualisme.
- Consciència individual prepondera
sobre les representacions
col·lectives.
- Existeix anòmia.

- CONCEPTE D’ANÒMIA
La divisió del treball i l’exagerada especialització pot debilitar la solidaritat orgànica, i originar
una societat trencada moralment, psicològicament…
Consisteix en una absència, avaria, confusió o conflicte en les normes d'una societat
(ABSÈNCIA DE VALORS). Possibles conseqüències: delinqüència, suïcidi, conflictivitat laboral.

6. TEORIA FUNCIONALISTA
● La perspectiva funcionalista tendeix a mirar a les diferents institucions dins la societat
per entendre les seves funcions i assegurar la supervivència de la societat.
● L’educació serveix per mantenir la divisió del treball en les societats industrialitzades
(transmissió de coneixement apropiat, habilitats i valors).
● Importància de la MERITOCRÀCIA “l’estatus s’aconsegueix a través de l’esforç
individual i les capacitats”
● Mirada del consens: El sistema d'educació i les escoles són necessàries per perpetuar
i reforçar l'homogeneïtat i l'ordre social. Clau per a imposar la doctrina o sistema moral
que la societat necessita.
● Escola == “microcosmos" imatge de la societat i mitjà a través del qual la societat
renova les condicions de la seva pròpia existència.

a. FUNCIONALISME CONTEMPORANI

● MERITOCRÀCIA:
○ Justifica que la desigualtat es inevitable. Depèn del talent i l’habilitat.
○ El sistema meritocràtic encoratja el treball dur i l’ambició individual (ESFORÇ).
○ Els estudiants més talentosos treballaran en els treballs millors (les ocupacions
millors pagades).

● SISTEMA EDUCATIU:
○ Es un camí cap a la selecció.
○ Orientat políticament cap a les necessitats del mercat laboral.
○ Es just i proporciona la igualtat d'oportunitats per tothom.

● SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ:
○ Proporciona al professorat un anàlisi científic de l'educació que els done
informació i que els ajude a resoldre els seus problemes.
○ Racionalitza la seva moral proporcionant així nous criteris d’actuació
educativa.
b) KARL MARX- MARXISME
SOCIOLOGÍA CRÍTICA

1. BIOGRAFIA

- Karl Marx. (1818-1883). Alemany

- Va néixer a Prúsia (1818) i va morir a Londres
(1883).

“Crític social, filòsof de la política, economista,

historiador, revolucionari…”

- Fundador de la sociologia en la seva vessant crítica.

2. OBRES

Selecció de publicacions (no va publicar sobre educació):

- (1845). La ideologia alemanya

- (1847). Salari i capital.
- (1848). Manifest del Partit
- (1859). Una contribució a la crítica de la economia política
- (1867). El capital

3. APROXIMACIONS TEÒRIQUES

● Fundador sociologia crítica.

● La societat es basa en les relacions de desigualtat que poden corregir-se a través del
coneixement i l’acció.
● Canvi fonamental: acció humana com una acció transformadora.
 ● La teoria marxista posa el focus en el CONFLICTE, no en el consens, com a força
impulsora dels canvis socials.
● Punt de vista determinista de la història.
● LLUITA DE CLASSES: Els obrers agafen el poder per estat anàrquic.

4. DEFINICIÓ EDUCACIÓ
"Procés mitjançant l’esser humà es construeix la seva personalitat social, mitjançant la
interiorització
del sistema cultural del seu entorn, el que vindria a ser semblant a la socialització".

- Serveix als interessos de la classe dominant (és el seu instrument) a través del
currículum.
- Mecanisme per reproduir l’estructura de classe i els privilegis de la classe dominant.
- Forma part del procés capitalista.
- ESCOLA: Ha de ser igualitària, laica i pluralista, productiva, gratuïta i obligatoria.
- Escola = fàbrica: produeix i reprodueix la divisió social del treball i la divisió entre
treball físic i intel·lectual.
- Treball i educació: Principi d’unir ensenyança i producció. Formació teòrica i pràctica.
Força educadora i transformadora del treball, perquè es converteixi en un instrument
d’alliberament i creació individual.
- Segons Fernandez Enguita, M.: Marx considera l’educació en 2 sentits: mecanisme de
producció (preparar individu per la feina, transmissió coneixements, socialització) i
mecanisme de distribució (porta als individus que ocupin posicions diferencials en una
estructura social i econòmica desigual i perpetuació de les desigualtats socials)
- En contra la MERITOCRÀCIA.
 5. CONCEPTES CLAUS DE LA TEORÍA MARXISTA

- ALIENACIÓ:
Terme utilitzat per descriure els canvis en les
condicions econòmiques i socials de la
modernitat que van separar als treballadors
del producte, del procés i de la raó del seu
treball i finalment a l’un a l’altre. El producte
no pertany a l’obrer, és un engranatge.

- BURGESIA:
“Els propietaris dels mitjans de producció en les societats capitalistes”(classe mitjana alta) Té
el poder per governar.

- PROLETARIAT:
Membres del proletariat han de vendre la seva mà d’obra per sobreviure, generalment
acumulen poc capital. Son explotats i alienats.

- LLUITA DE CLASSES:
Tensió estructural entre aquells en costats oposats dels mitjans de producció (BURGESIA VS
PROLETARIAT)
 c) MAX WEBER- INTERACCIONALISME SIMBÒLIC
SOCIOLOGÍA COMPRENSIVA

1. BIOGRAFIA

- (1864 - 1920) Alemany.

- Historiador, economista, filòsof i
sociòleg.
- Àrees: dret, religió i economia. Subjectes socials:
Estratificació,
política, sociologia urbana i social.

2. OBRES

Selecció de publicacions
- (1904). Objectivitat en les ciències socials i polítiques.
- (1904). L'ètica protestant i l’esperit del capitalisme
- (1919). Història d’economia genera
- (1905). L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme
- (1920). Economia i societat

3. APROXIMACIONS GENERALS DE LA TEORIA

- SOCIOLOGIA: Estudi de les relacions interindividuals. Disciplina comprensiva de l’acció

individual promoguda per la subjectivitat de l’individu en interacció amb altres, que
de forma intencionada participen recíprocament en una relació social.
- SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ: Ciència que pretén entendre l’acció social i comprendre
els significats subjectius (valors, emocions, idees i creences) que ens impulsen a actuar
(actors socials).
- ANÀLISI SOCIAL: BASAT EN LA TRADICIÓ IDEALISTA ALEMANYA, POSANT ÈMFASI EN
QUE L’EXPLICACIÓ DELS PROCESSOS SOCIALS REQUEREIX COMPRENDRE ELS MOTIUS
I FINS QUE ESTIMULEN ALS ACTORS SOCIALS, QUE NO ES CONDUEIXEN DE FORMA
MECÀNICA SINÓ INTENCIONADA. Importància de la microsociologia (focus en les
accions humanes).

4. CONCEPTES CLAUS DE WEBER

- EQUIVALÈNCIA funcional entre l’educació religiosa i l’educació escolar. Fa un

paral·lelisme com institucions:
● L’escola defineix la tipologia dels bens culturals, els reprodueix i distribueix.
● Son institucions preponderants dins la societat i tenen un equip d'agents
professionals ensinistrats per dur a terme les seves tasques.
● Els dos ensenyen o eduquen.

- ELEMENTS ORGANITZATIOS HOMÒLEGS:

● Agents professionals ben cohesionats (bisbes i sacerdots/Mestres i
catedràtics).
● Formació homogènia.
● Auto atribució del monopoli dels bens espirituals o culturals.
● El carisma a cadascú li ve donat per la pertinença al grup professional, no per
les qualitats personals.

- TEORIA DE LA DOMINACIÓ I TIPUS D’EDUCACIÓ

● Els mestres i sacerdots tenen un poder perquè estan legitimitzats.

- DOMINACIÓ :
● “La probabilitat de trobar obediència a un mandat de determinat contingut
entre persones donades”.

- PODER:
 ● “Probabilitat d’imposar la pròpia voluntat, dins una relació social, tot i que en
contra de tota resistència i quin sigui el fonament d’aquesta probabilitat”.

- ESCOLA:
● Estructura de poder específic que influeix en la societat.

- LEGITIMITZACIÓ:
● Procés mitjançant el qual el poder no és nomes institucionalitzat sinó que se li
dona una base moral més important. Justificació de l’obediència o el sentiment
que la gent té cap el que emet algun tipus de mandat.
Els individus o grups poden exercir poder sobre els altres, ja sigui per força
bruta o perquè aquest poder es acceptat com legítim.
Versa sobre la legitimitat de l’autoritat, en la pròpia voluntat de ser obeïda.

- INSTITUCIONS EDUCATIVES:
● Dispositius de control social. Organitzacions burocràtiques que tracten
d’imposar comportaments regulats i normalitzats, però la influencia sobre
l’individu no es completa, les persones es revelen i desafien.
5. QUADRE RESUM SOBRE TIPUS DE DOMINACIÓ (autoritat) relacionat amb TIPUS
D’EDUCACIÓ. (examen)
 BLOC 1- TEMA 3

La societat en canvi. La globalització i l’educació

1. L'ALDEA GLOBAL (MARSHALL MCLUHAN)

Un mon interconectat, un mon desigual

● GLOBALITZACIÓ
● DIGITALIZACIÓ I ÚS DE LES
● TECNOLOGIES
● SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
● SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
● SOCIETAT EN XARXA
● SOCIETAT DE RISCOS
● MODERNITAT LÍQUIDA
2. EN QUINA SOCIETAT SOM ARA?
- POST INDUSTRIAL?
- XARXA?
- INFORMACIÓ?

3. COM ES LA SOCIETAT ACTUAL?

● Fragmentació social (mon individualista amb menys punts de referencia
estables i difícil de predir).
● Postmodernitat lligada a l'expansió dels
mitjans de comunicació amb el resultat
del domini de la imatge (Mc Robble,
1994).
● Construcció social de la identitat
individual (la gent evita comprometre’s
amb una identitat, evita la fixació)
(Bauman, 1996).
● Molta auto independència i vulnerabilitat
(alta competència en el mercat)
● Cultura plena de signes, imatges i canvis.
● Monogàmia successiva (existència de mes d’una parella en la vida d’un
individu)
● Identitat basada en el consum i la publicitat (individu te el paper de
consumidor).
● Moviments migratoris de magnitud global.
● Cultura economia (consum de masses).
 ● Hedonisme en creixement (experiència de plaer, emocions, persecució de la
satisfacció personal...) i concepció de la joventut com a valor absolut (molts
estímuls).
● Globalització econòmica: relacions
complexes (creixent interdependència
mundial: societats en xarxa).
● L’esclat de les noves tecnologies de la
informació i la comunicació (decada dels 90 i
2000): mon virtual d’abast internacional.
● Economia basada en l'especulació financera.
● Canvis en l’estructura familiar.
● Canvis en la relació societat educació
(formació com a palanca permanent d’ocupabilitat al llarg de tota la vida +
currículum ocult).
● Igualtat d’oportunitats i canvi en l’estructura ocupacional (presencia de la dona
en el mon laboral).
● Desigualtats de gènere.

3. QUÈ ÉS LA GLOBALITZACIÓ

● Es el resultat de l’expansió massiva de processos i empreses

que algun cop van ser nacionals o regionals en escala i abast.
● Procés complex que involucra la difusió mundial de productes
culturals, la racionalització de la fabricació i el comerç
internacional, la estandardització dels mercants financers
mundials, i la prevalença de la nova tecnologia de mitjans
capaç de fer una transmissió simultània en temps real de
contingut a tot el món.
● Grans transformacions polítiques, socioeconòmiques i
informacionals.
 ● Implica una nova consciència del món com un sol lloc (el món com un tot).
● Segons Mc Luhan M. “la globalització no ha produït una xarxa d’iguals i les desigualtats
creades produeixen migracions i societats multiculturals”

4. LA SOCIETAT DEL SEGLE XXI

Zygmunt Bauman, deia que la societat d’avui en dia està immersa en una modernitat líquida
que es caracteritza per:
- Una cultura del present que dóna molta importància a la velocitat i a l’eficàcia i no
creu en la paciència, la perseverança i l’esforç. No hi ha res que duri, en tot cas, res
més enllà de la vida, de manera que qualsevol eternitat només compta si pot ser
compresa dins el marge d’una existència individual.
- Una cultura ofegada d’informació cosa que genera una actitud indiferent envers el
saber.
- Debilitat en el pensament crític que permet separar l’essencial d’allò que és superflu.
- És el resultat d’una civilització, l’excés de les coses supèrflues, de les deixalles i de la
seva eliminació.
- Es tracta d’una societat on s’han de prendre decisions de forma constant per no
quedar enrere o ser exclòs.
- La modernitat líquida no fomenta l’aprendre i acumular saber, sinó el gestionar la
informació a la qual has de tenir accés perquè sinó quedaràs marginat del progrés.
- Societat basada en la incertesa i en la por davant el perill de perdre l’estatus
benestant, l’instrument més potent de domini de les masses.
- L’hegemonia acaparadora de la cultura de consum – quantitat Vs. qualitat - generant
un model social basat en la superabundància i l’excés.
 5. LA SOCIETAT DE L’INFORMACIÓ

Concepte que dona resposta l’expansió de la ubiqüitat de la

informació. El creixement sostingut i accelerat dels mitjans de
comunicació ha portat a molts a afirmar que l’explosió
d’informació distingeix una nova època.

La SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ és aquella en la qual la

informació és la característica definitòria, a diferència de la
societat industrial on la potència de vapor i els combustibles
fòssils són els elements diferencials

6. SOCIETAT EN XARXA

Una forma emergent de societat on les tecnologies de la comunicació han permès

formar relacions socials que ja no estan geogràficament limitades.
Considera que les xarxes es composen d’una sèrie de nodes d’informació, que consisteixen
tant en organitzacions com individus, que qüestionen les nocions tradicionals de governança
que ja recorren o ometen les estructures organitzatives establertes de la societat civil.

7. SOCIETAT DE RISCOS

Etapa que data de la Segona Guerra Mundial, en que la societat industrial es confronta a riscos
insolubles. El perill de l’era nuclear i química, la corrupció i els efectes de l'escalfament global,
la contaminació dels mars i la possibilitat d'un col·lapse financer mundial són els més
destacats d'aquests riscos. Aquests riscos solen tenir caràcter global i no nacional, i no
respecten els límits tradicionals entre els rics i els pobres, els poderosos i els dèbils.
8. DIGITALITZACIÓ (ÚS DE LES TIC-TAC-TEP-TRIC)

- TIC: Tècniques i processos que utilitzem per

crear, transferir o administrar informació
mitjançant l' electrònica i la informàtica.
- TAC: Concepte íntimament lligat a l'anterior, ja
que associa l'ús de les TICS a l'aprenentatge. És
a dir, concreta el sentit original i més genèric de
les TICs a un context formatiu, estudiant les
seves àmplies possibilitats i avantatges dins de
l'educació.
- TEP: Tècniques per interactuar i crear contingut
propi pels usuaris. Un nou model pedagògic
que motiva l'educació i, especialment, fomenta
l'esperit crític i participatiu entre els alumnes.
- TRIC: Suposa ensenyar a l'aumnat la millor manera de comunicar dins dels nous espais
tecnològics, entroncant les habilitats socials reals amb les situacions que puguin
plantejar-se en els entorns virtuals.

9. ELS ODS I L’EDUCACIÓ PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL

La globalització, el canvi climàtic, les desigualtats econòmiques i socials, la desigual distribució
dels recursos, les crisis econòmiques i sanitàries, etc. suposen grans reptes als quals la societat
ha de donar resposta. El desenvolupament sostenible és una forma de satisfer les necessitats
socials actuals sense comprometre les necessitats de les societats futures i del planeta. Per
aixó, són bàsics i fonamentals tres aspectes en favor del benestar social: el creixement
econòmic, la protecció de l'entorn i la inclusió social En l'any 2000 després d'una reunió dels
líders mundials a Nova York, es van establir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni
(ODM) amb termini límit de 2015, que van resultar per a moltes persones massa ambiciosos
i inabastables.
Els ODM reunien un compromísos de 8 objectius, que, tot i haver fomentat progressos i
transformacions, van resultar insuficients. És per això pel que en aquesta mateixa línia s'han
creat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), implementant un nou full de ruta
per millorar amb l'après durant la implementació dels ODM i arribar a les persones que
s'havien quedat fora. Els ODS neixen en 2015 després de l'aprovació per part dels Estats
Membre de les Nacions Unides. Els objectius per a l'Agenda 2030 sumen un total de 17 i
aquests persegueixen 169 metes. Els ODS es pretenen assolir en un termini de 15 anys i per a
això es fa una crida universal a líders mundials, administracions, governs i societat civil per
posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar la qualitat de vida i les perspectives de les
persones al voltant de el món, per generar així les transformacions necessàries.
Amb la sostenibilitat, l'equitat i la universalitat al centre, l'abast dels ODS pretenen arribar a
totes les comunitats (no únicament als països desenvolupats com pretenien els ODM), amb
el
compromís de tots els països de el món per primera vegada en la història. Els 17 ODS que
s'interrelacionen entre si són la clau per aconseguir una societat futura sostenible i equitativa
per a tots i totes desafiant els reptes que enfrontem com a planeta.

- WEB ODS ONU:

https://www.un.org/sustaina
- WEB ODS CATALUNYA:
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat/desenvol
upament_sostenible/agenda-2030-ods/
 10. L'educació per a la transformació social

És un procés socioeducatiu obert i continu que genera les condicions per al desenvolupament
d'una ciutadania crítica, responsable i compromesa a nivell individual i col·lectiu, donant lloc
a una societat més justa i equitativa en un entorn ambiental sostenible.
Es desenvolupa mitjançant un aprenentatge integral i lliure al llarg de tota la vida, en qual
sevol àmbit educatiu, tenint com a pilars una educació en valors humans que promou el
respecte, la solidaritat i l'estima per la diversitat, interculturalitat i el medi ambient,
fomentant una pràctica educativa crítica, analítica, reflexiva i solidària que promou tant
l'autonomia de l'individu com la responsabilitat social per generar accions locals amb visió
global .
La relació entre educador i educant escons trueix des de la llibertat i interès de l'educand, en
una estructura horitzontal , on tots dos comparteixen punts de vista, experiències i
coneixements per a comprendre i transformar la realitat.
 BLOC 2- TEMA 4

ELS PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. AGENTS I AGÈNCIES DE SOCIALITZACIÓ.

1. Els processos de socialització

- Què entenem per socialització
- Com i quan s’inicia?

2. La socialització

a) Com ens adaptem al medi?

És molt difícil per l'humà (un dels éssers vius més indefensos quan neix i dels que triga més
temps a adaptar-se a l' entorn) realitzar una adaptació al medi només utilitzant els instints,
d'aquí que l'aprenentatge sigui bàsic.
Al món que ens envolta, tot i tothom sembla que actua de manera autònoma. Pero darrere
d' aquesta aparença, tots nosaltres seguim unes normes o models de comportament
inqüestionables i compartits.

Aquesta coincidència en les maneres d' obrar és el que ens permet viure harmònicament
els uns amb els altres: VIURE EN SOCIETAT. Amb ulls de sociòloga, ens farem les següents
qüestions:
Quan i com s'aprenen totes aquestes normes? Qui les ensenya? Poden canviar?
Per respondre a aquestes preguntes des del camp de la sociologia hem de comprendre el
concepte de SOCIALITZACIÓ.
La socialització és el procés mitjançant la persona humana
aprèn i interioritza, durant el transcurs de la seva vida, els
elements socioculturals del seu medi ambient, integrant-los a
l'estructura de la seva personalitat, sota la influència
d'experiències i d'agents socials significatius, i s'adapta així a l'
entorn social a dins del qual ha de viure. (Rocher, 1973)
Llavors l' aprenentatge i la interiorització de les diferents
formes de vida d'una comunitat, es realitza per la interacció
amb els altres, gràcies a la transmissió de la CULTURA.

3. La socialització com a procés al llarg de la vida, suposa:

Els “nens salvatges” són l’exemple més clarificador: fora d’un context social i cultural, sense
les interaccions bàsiques, l’aprenentatge i la integració
resulten impossibles.

4. Cultura (s)
Els sociòlegs/as defineixen la cultura com dissenys de
formes de vida: els valors, les creences, la conducta,
els costums i els objectes materials que constitueixen
la forma de vida d' una comunitat. Els components de
la cultura són cinc:
https://www.youtube.com/watch?v=R1vgUSTyPWk
 - Símbols: Qualsevol cosa que contingui un significat especial reconegut per les
persones que comparteixen una cultura.
- Llenguatge: Sistema de símbols que permet a les persones d'una societat comunicar-
se entre elles.
- Valors: Pautes morals que utilitzen les persones per jutjar el que es bo o dolent, i que
varie entre cultures.
- Normes: Regles i expectatives per les quals una societat guia la conducta dels seus
membres.
- Cultura material: Cada cultura abasta un ampli repertori de creacions humanes
tangibles que els sociòlegs/as nomenen artefactes
a) Concepte de cultura
S'ha de tenir en compte que les cultures no són estàtiques, són dinàmiques i canviants i que
dins d'un grup cultural cada individu viu la mateixa cultura de formes molt diferents.

Aprendre la cultura i desenvolupar la identitat personal són dos processos simultanis i un pas
bàsic en el procés socialitzador de tota persona. NO podem entendre la identitat d’una
persona sense comprendre i conèixer el seu context social i cultural. Els components de la
cultura varien d’una comunitat en una altra i es transmeten de generació en generació.

b) Llavors, com es produeix la

transmissió de cultura?
L’element essencial per a la transmissió de la
cultura és el LLENGUATGE.
 Bergen i Luckmann: “El llenguatge s’origina
en la vida quotidiana de la qual en
constitueix la referència primera”.

5. La construcció social de la realitat

La socialització forma part de la CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE LA REALITAT (objectiva i subjectiva),
concepte desenvolupat per: BERGER I LUCKMANN:
Les formes de veure el món responen a una construcció social, d’ acord amb les nostres
realitats. La realitat s ’ estableix com a conseqüència d’ un procés dialéctic entre les relacions
socials i les estructures socials, des d’ un punt de vista social.
Per a què una societat pugui existir i evolucionar, cada nova generació ha de ser educada
(idees, regles socials i símbols que són vigents en la seva pròpia “cultura”) per a que els seus
individus siguin una part d’aquesta societat.

- REALITAT OBJECTIVA: És INDEPENDENT a nosaltres:

codis, models de conducta, institucions... té lloc a
partir dels processos d'institucionalització (escola,
treball...)

- REALITAT SUBJECTIVA: Només és realitat si està configurant

les formes de pensar, sentir i actuar dels subjectes en
aquesta societat. Té lloc en els processos de socialització
(religió, creencies...)

6. Tipus de socialització
1. Socialització primària
- És produeix en el sí de la familia.
- 1ª etapa en què un infant aprèn les NORMES CULTURALS de la societat.
 - És la socialització més important i es dóna a partir d’ una interiorització
particular del món, d’acord amb la realitat concreta dels seus “altres
significants".
- L’AFECTIVITAT I EL LLENGUATGE SÓN FONAMENTALS.
- Comporta unes seqüències d’ aprenentatge predefinides socialment i gràcies
a les quals l’infant conformarà la seva pròpia individualitat.
Procés intens durant els primers anys de vida (nen/a sotmès a processos cognitius i afectius).
Sense un clima emocional adequat i una relació estable amb un adult, el nen/a pot acabar
presentant retards importants al seu desenvolupament.
Socialització i desenvolupament corren paral·lels. La interacció afecta en les dues
direccions (a families i a nens)

ELS ALTRES SIGNIFICATIUS

Són els progenitors o aquells amb qui l’infant interacciona amb més freqüència = relació
emocional més important. El món dels altres significatius esdevé l'únic món real dels infants.
L’ALTRE GENERALITZAT
L’infant descobreix que més enllà dels “altres significatius” hi ha altres persones que
configuren la societat. Actua sobre l’infant a mode de regulador de conducta. L’infant deixa
d’identificarse amb els éssers més propers i adquireix consciència social.

2. Socialització secundària
L’escola és el lloc de la socialització secundària per excel·lència.
Segons Giner, en la societat actual: rellevància de l’acció dels moderns mitjans de comunicació
de masses.
Es produeix en institucions i agencies públiques com per exemple l’escola.
També s’anomena resocialització: en el sistema educatiu els nens arriben amb conductes,
normes,... diferenciades entre ells i el que es pretén és homogeneïtzar aquestes pautes
(resocialitzar).
Requereix l’adquisició de vocabularis específics de rols (llenguatges).
L’afectivitat ja no té un paper principal com a la socialització primària.
Quan el nano s'adona que existeixen "altres", comença la socialització secundària, que
s'expandeix al llarg de tota la nostra vida. Aprenem a ser estudiants, germans, amics,
mares/pares de família, professionals, parella... La socialització es fa més cognitiva, però
també el nano és induït a acceptar les normes (aprovació, integració al grup, etc

7. Agents i agències de socialització

Grups, institucions o altres dispositius
socials i/o persones mitjançant les
quals es produeix la incorporació dels
individus a formes de vida col·lectives.
Alguns d'aquests agents assumeixen la
funció socialitzadora de forma explícita,
és a dir, la societat els assigne aquesta
funció (família, els centres educatius, els mitjans de comunicació, el grup d'iguals...)
a) Els agents de socialització

La família:
La família importància com a institució en qualsevol societat analitzada.
A occident la familia té una funció socialitzadora bàsica i primària, que ajuda a la formació de
la personalitat de l'individu a través del afecte i les emocions.
Avui el sistema occidental de família i parentiu està experimentant
transformacions profundes constantment.
A occident tendim a concebre a la família com una agrupació creada a partir
del matrimoni entre dues persones i els seus descendents. Però la família és
diversa i hem de desprendre'ns d'aquesta concepció ideal, tradicional i
estàtica de la família nuclear.
https://www.youtube.com/watch?v=UK7UggbL5XY
DEFINICIÓ: Grup de persones lligades per vincles de parentiu, de
consanguinitat o afinitat, que poden o no viure juntes i que comparteixen una
identitat.
FORMES DE FER FAMILIA:
A partir de la revolució industrial, la família extensa ha anat deixant pas a la família nuclear,
sobretot en passar de la vida al camp a la vida en ciutats.
- Família extensa: quan a més de la parella i els fills hi conviuen altres familiars (avis,
germans, oncles...)
- Família nuclear: adults que viuen junts en una casa amb fills propis o adoptats
(biparental, monoparental de pare o mare).

NOVES FORMES DE FER FAMÍLIA

Societat postmoderna: De la família nuclear a altres sistemes familiars

PRÀCTIQUES SOCIALS QUE MODIFIQUEN EL SISTEMA FAMILIAR A OCCIDENT (Giddens, 1998)

- Diversitat de tipus de família.
- La gent es casa menys que abans (i més gran).
- Forta tendència a tenir pocs fills.
- Increment de la inestabilitat i fragilitat de la parella.
- Augment de famílies monoparentals i recompostes.
- Increment del nombre de “famílies reconstituïdes”, de segones noces amb fills
d’unions anteriors.
- Cada vagada hi ha més gent que opta per “viure junts” , cohabitar, abans de casar-se
o en lloc de casarse.
- L’índex de divorcis ha augmentat, això ha comportat l’increment de famílies
monoparentals, és a dir, aquelles en que els fills perden el contacte habitual amb un
dels progenitors i només conviuen amb l’altre.
 - Increment de l’ús de les tècniques de reproducció assistida.
- Augment de la llibertat sexual i elecció parella.
- Augment de les famílies de doble sou.
- Reconeixement dels drets de les dones.

ESTILS EDUCATIUS A LA FAMÍLIA

1. AUTORITATI / CRIANÇA MILITAR
Disciplina severa, regles estrictes. Comunicació unidireccional, cap explicació. Controladors i
presten poc suports als nens. Propensos als càstigs, a les amenaces i a les prohibicions , inclús
a la violència.
Genera: baixos nivells d’autoestima, sentiment de frustració i/o culpabilitat, etc.

2. PRESSIU
Super protectors. Poc firmes i amb poc control sobre les siuacions. Massa protecció i normes
poc estrictes.
Genera: nois egocèntrics, poc autocontrol dels impulsos. Consetits.

3. DEMOCRÀTICS
Dels estils més saludables.
Donfirmes i aporten suport i afecte als infants. Expliquen les raons de les normes, reconeixen
i respecten la individualitat i els drets, fan servis el reforç positiu. Accepten la negociació i la
cooperació amb els nens.
En lloc del càstig, expliquen les conseqüències de les conductes negatives.
Genera: Sentit de la responsabilitat i competència social. Prepara per a treballar i sumar amb
les diferències. Més motivació

4. NEGLIGENT O INDIFERENT
Poca implicació, poca exigència.
Abdicaicó de les responsabilitats educatives. No marca límits/normes i tampoc mostra afecte
o disciplina.
Genera: Poca confiança i sentit de l’esfor´. Gran predisposició a dificultats greus de conducta.
PERÒ... PERQUÈ?
- El matrimoni i la família semblen molt més febles que mai?
- El divorci cada vegada és més habitual?
- L'índex de natalitat està baixant però els tractaments de fertilitat són molt més
sol·licitats que abans?
- Hi ha menys gent que es casa?

L'ANY 2021...
- Es van registrar 147.823 matrimonis, un 63% mes que en 2020. El 83,3% van ser civils
i el 16,7% religiosos.
- Es van produir 90.582 casos de nul·litat, separació i divorci.
- Es van registrar 336.811 naixements a Espanya segons les dades provisionals, suposant
un descens del 1,3% respecte a l'any anterior (4.504 naixements menys).
- L'edat mitjana a la maternitat es va situar en 32,6 anys el 2021, tres dècimes més que
l'any anterior i el nombre mitjà de fills per dona es va mantenir a 1,19.
(Encuesta Continua de Hogares, INE, 2021)
https://www.ine.es/prensa/mnp_2021_p.pdf
Grups d’iguals
Com creus que influeix el grup d’iguals a la infància?
https://www.youtube.com/watch?v=fzZSTOToehY
"Sólo hay un modo de conseguir que un preescolar aprenda a degustar un alimento que
rechaza: sentarlo en una mesa con un grupo de niños a los que sí les guste y servírselo a todos.
Los modelos preferidos de los preescolares son los otros niños. A la edad de tres o cuatro
años ya han empezado a amoldar su propia conducta a la de los compañeros de parvulario y,
lo que es más importante, han comenzado a trasladar esa conducta desde la escuela a casa.”
J. E. Harris (1999). El mito de la educación (pàg. 213), Barcelona: Grijalbo. (teoria de la
socialització grupal)

1. Els amics
El grup d’amics dels infants d’una mateixa edat, formen part d’un
procés de SOCIALITZACIÓ SIMÈTRICA.
L’escola és un dels llocs on es formen el grup d’iguals.
Els grups d’iguals són habitualment models d’identificació transitoris.
L’estil educatiu de la família també influeix orientant l’infant o
l’adolescent a grups determinats d’amics.

2. Els mitjans de comunicació de

masses

3. El poder del segle XXI

Basat en la selecció, transmissió o
recepció d’informació, i en la capacitat
de moure audiències.
Els mitjans de comunciació han
substituït part de les relacions comunitàries i han omplert el buit ideològic que ha generaT la
societat capitalista.
Són una EINA DE CONTROL I DOMINACIÓ pensats per a l’evasió de les masses.
El capitalisme ha convertit la comunicació i la cultura en un producte de consum.
Funció dels mitjans de comunicació: com a PRODUCTORS i com a DIFUSORS DE CULTURA DE
MASSES.
INTERNET, EINA DE CONTROL?
INTERNET: Xarxa de comunicacions més extensa que hem conegut. Dóna lloc a un ciberespai
en el qual és més fàcil difondre manifestacions culturals de tot tipus i permet noves relacions
personals i culturals.
La CIBERCULTURA és un dels factors més rellevants de la globalització cultural.

QUÈ HA IMPLICAT L'INTERNET?

MITJANS DE COMUNICACIÓ I EDUCACIÓ
Tal com indica Fernández Palomares, la comunicació i el consum
de masses s’han establert com a dispositius de configuració dels
ciutadans i consumidors integrats i amb especial incidència en la
població infantil (molt vulnerable i amb falta de control). "El
Xumet digital"
@jognholcroftillustration

Mass media
Escola
En SOCIOLOGIA DE L'EDUCACIÓ: L'escola com una microsocietat. El sistema educatiu forma
part de la dinàmica general cultural de la societat. L'escola és una institució que, després de
la família, proporciona als nens i a les nenes una sèrie d'experiències educatives i d'interacció
social. Totes les cultures tenen algunes maneres o sistemes en els quals els adults preparen
els infants per a incorporar-se a la societat. L'escola representa l'espai de socialització
secundària per excel·lència actualment, l'assistència a l'escola és una pràctica social
obligatòria. En la nostra societat l'escola és l'encarregada de transmetre els coneixements, els
valors i la "cultura" i, per tant, de preparar els infants per a desenvolupar un rol de persona
adulta dins de les diferents estructures socials.
L'ESCOLA COM A INSTITUCIÓ:
La institució escolar és una construcció social: és el resultat de relacions de dominació,
d'acords, de conflictes, entre els diferents agents i grups socials al llarg de la història.
L' escola és una institució força recent tal com la coneixem avui. Cal tenir present que al segle
XXI no és encara una institució generalitzada a totes les societats del món L'escola com la
coneixem avui, s'institucionalitza a la major part d'Europa després de la Segona Guerra
Mundial (1939-1945) i en especial a partir dels anys 70. L'educació proporciona als infants i
als joves una formació plena que els permet conformar la seva identitat pròpia i essencial, així
com construir una concepció de la realitat que integri alhora el coneixement i la valoració
ètica i moral d' aquesta.
L'educació transmet i exercite els valors que fan possible la vida en societat, s'adquireixen els
hàbits de convivència democràtica i de respecte mutu, es prepara per a la participació
responsable en les distintes activitats i instàncies socials. Si volem que l'escola potenciï les
igualtats d' oportunitats, del desenvolupament de tots els infants, haurem de ficar especial
atenció a desenvolupar estratègies i planificar una ensenyança a l' aula que compensi les
diferències. Per això és de vital importància entendre que la diversitat, l'heterogeneïtat és un
motiu d' aprenentatge i no un conflicte o un problema més.
Troba les diferències:
- El ciutadà de la democràcia
- Treball

¿ÉS POSSIBLE ALTRE TIPUS D'ESCOLA?

Des d' abans dels anys 80 s'inicia un procés
de reflexió que fructifica en "altre tipus
d'escoles", com: l'escola Trabenco a Leganés (Madrid), les escoles Montessori i Waldorf, la
xarxa d'escoles públiques Amara Berri en Euskadi, els Jesuïtes a Catalunya, l'escola nova 21, l'
escola popular, escoles summer hill, les escoles bosc, etc.
- https://www.youtube.com/watch?v=KN8kdhJkxxk- capitulo 1- Escuelas waldorf
Catalunya
- https://www.youtube.com/watch?v=734FnU2m4BQ- maneras de educar amara berri
- https://www.youtube.com/watch?v=P8Bvymudiyg- un dia en un aula montessori
 - https://www.youtube.com/watch?v=F72AvDPKjgQ- bosque escuela, la maestra
naturaleza
- https://www.youtube.com/watch?v=FpH5xZdQq18- jesuïtes lleida, col·legi claver
raimat

REFLEXIONEM
Aquestes escoles tenen en comú una reflexió sobre temes de gran
importància, com per exemple:
● S'han de fer servir llibres de text o és millor treballar amb
materials que vagin creant els mateixos alumnes?
● S'han de realitzar exàmens o s'han de fer avaluacions
alternatives?
● A les aules els nens i nenes s 'agrupen per edats o millor es
barregen?
● Ensenya el mestre o aprèn l'infant?
● Es busca l'autonomia i responsabilitat de l'alumnat o que s'aprenguin uns continguts
de memòria
● Prima l' educació en valors o la competència?
● Els mestres ensenyen o guien?
 BLOC 2- TEMA 5

LES FUNCIONS DE L’ESCOLA. QUINA ESCOLA VOLEM?

Les funcions actuals de l'escola (de forma ampliada)

1. ASSEGURAR LA CONTINUITAT SOCIAL
2. PROMOURE EL CANVI SOCIAL
3. ADAPTAR ALS INDIVIDUS AL GRUP
4. EXERCIR UN CONTROL SOCIAL
5. SERVIR A LES FINALITATS POLÍTIQUES 6.REALITZAR UNA SELECCIÓ SOCIAL
6. DISMINUIR LES DIFERÈNCIES SOCIALS
7. FUNCIÓ DE CUESTODIA
8. PROMOURE LA FORMACIÓ PER AL TREBALL I DISTRIBUCIÓ DELS POSICIONS SOCIALS

1.ASSEGURAR LA CONTINUITAT SOCIAL

Igual que els éssers vius, la societat tracta de reproduir-se i de perpetuar la seva identitat al
llarg del temps. Això ho aconsegueix transmetent a les noves generacions tot el patrimoni
cultural acumulat per les generacions anteriors. L'educació és un dels principals mitjans per
formar ciutadans que encaixin amb els motlles socialment preestablerts.
L'escola com una microsocietat, com un entrenament pels futurs ciutadans.

2. PROMOURE EL CANVI SOCIAL

La societat necessita al mateix temps introduir noves variants i perspectives. L'educació
contribueix a fomentar l'esperit crític i la creativitat dels individus, a promoure i preparar el
terreny per al canvi social.
El debat sobre la capacitat d'adaptació a les noves dinàmiques socioeconòmicas i sobre el
poder detransformació de l'escola és molt antic i es replanteja contínuament. Tot depèn, del
context macrosociològic i del context macrosociològic. Així, hi ha propostes organitzatives
que no es plantegen o no resolen la formació dels futurs ciutadans; altres que intenten que
el procés d'integració social es realitzi de forma crítica o acrítica; i altres, finalment, com les
de Freire, Decroly, Montessori, Freinet, etc. que es plantegen clarament la formació i la
consolidació dels nens per a la libració i la transformació social.

3. ADAPTAR ALS INDIVIDUS AL GRUP

La funció tradicional que ha exercit l'educació és la de facilitar la inserció de l'individu al món
social, fer-li membre del grup social. La vida social requereix que a través de l'educació els
nous membres s'adaptin gradualment a les situacions existents.

4. EXERCIR UN CONTROL SOCIAL

Tot grup humà estableix unes normes sobre el comportament dels seus membres i els força
a sotmetre's a elles. Gràcies a l'educació s'aconsegueix la cohesió, la unitat del grup, i
s'estableixen les condicions de la seva identitat.
L'estructura profunda de la vida escolar i la forma d'organitzar, comunicar i interioritzar les
seves regles, estan íntimament relacionades, amb l'estructura normativa i comunicativa de la
vida industrial. Per això mateix, "el currículum ocult" té majoritàriament més importància que
els continguts de les lliçons i de les tasques escolars, i per això també es dedica i es perd tants
temps en la vigilància i en les explicacions relatives als hàbits i normes de comportament.

Jackson (2001)
EL CURRÍCULUM OCULT ES...
Simultàniament al «currículum explícit» existeix una forma tàcita d'ensenyança que mostra
normes socials i expectatives que té la societat sobre Molt útil per l'alumnat, el «currículum
ocult».
El currículum ocult permet que es creï una cultura escolar determinada, enfortida mitjançant
les pràctiques pròpies de cada centre educatiu, contingudes dins del Projecte Educatiu de
Centre, transmetent un segell identitari. Magendzo (2006), assenyala que "el currículum
oculto, es parte integral de la cultura escolar".
Molt útil per l’ordre social establert.

5. SERVIR A LES FINALITATS POLÍTIQUES

L’educació es un bon instrument al servei dels designis polítics, podent preparar als individus
per a un canvi i, sobretot, per consolidar la situació existent
El procés educatiu i de socialització es du a terme mitjançant l'adoctrinament i la transmissió
ideològica dels coneixements, idees, valors i normes de comportament de l'ordre econòmic,
polític i moral establert. L'objectiu de l'estat, és aconseguir el control social, entès com el
procés de regulació, interiorització i acceptació de les normes socials per la ciutadania.
Si donem una ullada a la història, observem els nombrosos canvis que s'han anat fent al
sistema educatiu en funció del tipus de govern que han existit.

6. REALITZAR UNA SELECCIÓ SOCIAL

L'educació, a través de procediments selectius, pot establir diferències entre uns individus i
uns altres i conferir-los rols socials diferents.
Els nens i les nenes, des de que entren a les escoles bressol i a les escoles d'infantil i primària,
aprenen a assumir el seu rol d'alumnes i de futurs treballadors. Des de els primers dies
aprenen a obeir i acceptar l'autoritat, a jugar, a treballar, a comportar-se d'una manera
determinada, i molts altres hàbits i normes que accepten d'una forma absolutament natural.
Amb la mateixa naturalitat, en deixar l'escola, les accepten al seu lloc de treball.
I és que l'estructura, l'organització, i la comunicació de la vida escolar està profundament
lligada amb la vida industrial.

7. DISMINUIR LES DIFERÈNCIES SOCIALS

L'educació ha de mirar a uns interessos de l'individu però també, al propi temps, a les
conveniències de la societat. D’acord amb el Principi d’Igualtat d’Oportunitats, ha de
promocionar a les capes inferiors de la societat. L'educació ha de ser un dels principals
instruments que permetin la igualació dels diversos sectors socials.
Creieu que tot l'alumnat té les mateixes oportunitats?

8. FUNCIÓ DE CUSTODIA
Aquesta funció fa referència al control, vigilància i cura dels infants i adolescents. La funció de
custòdia ha estat potenciada pels canvis familiars. També ha servit històricament per contenir
l’entrada dels joves al mercat de treball (funció de retenció).
Fins fa quatre dies les llars d'infants, escoles bressol/infantils eren conegudes com a
"guarderies" i encara avui dia és bastant freqüent escoltar aquest terme.

9. PROMOURE LA FORMACIÓ PER AL TREBALL I DISTRIBUCIÓ DELS POSICIONS SOCIALS

El desenvolupament econòmic d'un país depèn en gran manera del nivell educatiu i cultural
del mateix. L’educació dota d’uns coneixements i habilitats específiques per a la inserció al
món del treball al mateix temps que esdevé mecanisme de distribució de posicions socials.
En la nostra societat actual, es creu que la distribució de les posicions socials respon a una
qüestió estrictament meritocràtica, d’estatus adscrit i de capacitats individuals.

SINTETITZANT...
1. Funció de custòdia
2. Funció de cohesió social i construcció de les identitats nacionals
3. Funció de formació per al treball i distribució de les posicions socials

Les funcións de l'escola (Robert King Merton)

- FUNCIONS MANIFESTES
Funcions conegudes i intencionades pels participants en un tipus específic
d’activitat social. Per exemple: funció: socialitzadora, educativa, formativa,
acadèmica...
- FUNCIONS LATENTS
Conseqüència de dita activitat desconegudes pels participants. Aquestes aporten més
informació sociològica dels fenòmens socials. Per exemple: Al servei de determinats sectors
socials, de caràcter ideològic, polític...
 BLOC 2- TEMA 6

RELACIÓ FAMILIA-ESCOLA

La família es el primer agent socialitzador dels infants i la encarregada de ensenyar aptituds

bàsiques com: parlar, respecte, neteja personal, conductes i normes, etc.
Aquesta es la “socialització primària” com la coneixem a la sociologia.
Actualment, la família no és l'únic context encarregat de fer aquesta transmissió de valors i
normes de comportament, ja que els nens i les nenes es veuen fortament influenciats per:
l'escola i l'entorn (entre altres).
Els models educatius (tema 4) han evolucionat molt durant les últimes dècades, deixant
enrere els models més autoritaris en favor d'uns models de criança molt més democràtics i
igualitaris.
"El autoritarismo ha descendido, pero se empieza a tomar conciencia de que la permisividad
excesiva, la laxitud en las normas de convivencia y la falta de autoridad tienen también efectos
nocivos sobre los niños y jóvenes. Cada vez más se necesita una preparación para ser padres.
Se reconoce que la educación de un hijo es una tarea compleja y no exenta de dificultades".
(Kñallinsky, 2010, p.47)

La família moderna, cada vegada més informada i implicada a l'educació dels seus fills i filles,
es troba grans dificultats a l'hora d'educar. Això és a causa de la ràpida evolució social a la
qual és complicat donar respostes immediates.

Un dels principals problemes que han d'enfrontar les famílies actualment són les dificultats a
l'hora de conciliar la vida laboral, la vida domèstica i la vida educativa. Això es pot palpar a
moltes escoles, ja que cada vegada són més els infants que van a l'aula matinal/d'acollida, i
els que es passen la tarda fent extraescolars, repassos, els que queden a la cura dels padrins,
etc.
L'escola no és una substituta de la família, per això és important que hi hagi un projecte comú
entre família i escola per afrontar aquesta realitat.

1) FAMÍLIA I ESCOLA: UN PROJECTE EN COMÚ.

"Després de la revolució industrial, la labor
pedagògica es va especialitzar tornant-se un aspecte
complex per a les famílies, provocant això un gran
distanciament entre aquests dos contextos. La família
educava i ensenyava "les bones maneres" i l'escola
ensenyava els continguts". (Maestre Castro, 2009)
Per sort, aquesta visió està desapareixent en favor de la col·laboració i les responsabilitats
compartides entre les dues institucions, afavorint la complicitat.

2) ASPECTES QUE INFLUEIXEN EN LA COL·LABORACIÓ ENTRE

FAMÍLIA I ESCOLA
1. Expectatives dels pares/mares/tutors respecte a l'educació dels seus fills/filles (varien molt
segons el nivell escolar).
2. L'obertura de l'escola a les famílies i a la comunitat.
3. La intencionalitat dels docents.

"Las expectativas de los padres respecto a sus hijos y la escuela son fundamentales, ya que
condicionan el tipo de apoyo que las familias dan a sus hijos. Los padres pueden entender la
escuela como un lugar donde se deja a los hijos (aparcamiento), un lugar para adquirir
conocimientos útiles para el mundo laboral, un lugar de formación integral, o una plataforma
de movilidad social". (Samper, citado por Grupo Inter, 2006, p.83).
"En España, la legislación, y en concreto la educativa, ha ido también en esta dirección de
favorecer la participación social y escolar, a pesar de altibajos. Pese a ello, aún nos
encontramos lejos de que la escuela reconozca a las familias como partenaires y de que una
mayoría de familias asuman un rol activo y se impliquen". (Garreta, 2016, p.142).

3) DIFERÈNCIES A LA PARTICIPACIÓ SEGONS ORIGEN/ÈTNIA

La participació en la vida escolar, no és igual de senzilla per a tots els models familiars. En
aquest sentit, moltes de les famílies immigrants o d'ètnia es troben amb un repte més gran a
l'hora de fer relacions amb la comunitat educativa i a l'hora d'ajudar amb la faena escolar als
seus fills.
Això passa, en part, com citen els següents autors, per:
La alta tasa de natalidad, el fenómeno migratorio y la reagrupación familiar, la separación
forzada de los padres, el abandono familiar de los hijos, el hacinamiento en viviendas o el
solapamiento de lenguas en el contexto familiar, las excesivas cargas sociales, asuntos
sanitarios, legales..., la discriminación laboral, escasez de contratos de trabajo, salarios
ínfimos, largas jornadas de trabajo, inestabilidad laboral, discriminación social en el acceso a
la vivienda, dificultades derivadas del no dominio de la lengua, diferencias entre lo que la
cultura de origen entiende por igualdad de género, educación, adolescencia,... y lo que
entiende la cultura de acogida (Funes, 2000), desconocimiento de la legislación española y del
sistema educativo (Sánchez, Pérez y Bermejo, 2005).

Llavors, tenint en compte la gran diversitat present als centres educatius, es torna urgent la
necessitat de col·laborar de manera inclusiva amb absolutament totes les famílies, proposant
maneres i formes diverses de cooperar, centrant-se en allò que aquestes poden aportar a
l'escola. Això només passarà si l'escola es manté oberta, acollidora, flexible i propera a la
comunitat.

4) FORTALESES I DEBILITATS DE LA PARTICIPACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

BENEFICIS PER A LA
BENEFICIS PER A L'ALUMNAT BENEFICIS PER A L'ESCOLA FAMÍLIA

- Major rendiment - La motivació i - Major confiança a

(qualificacions). implicació dels l'escola.
- Major assistència i més docents millora. - El professorat té
deures fets. - La valoració dels millors opinions de
- L'alumnat es deriva docents per part de les famílies i majors
menys a educació les famílies és més expectatives cap als
especial. positiva. seus fills/es.
- Millor - Més suport de les - Major confiança
actitud/comportament. famílies. Major com pares/mares
Majors dades de rendiment de en les tasques de
graduació/titulació. l'alumnat. criança.
- Major matriculació a - La percepció de - Major implicació a
educació l'escola a la activitats de
postobligatòria. comunitat també es formació continua.
Guía Inter (2006) veu millorada. - Afavoreix la
continuïtat de les
 normes de
conducta entre
escola i família.

OBSTACLES PER A LA FAMÍLIA OBSTACLES PER A L'ESCOLA

-
Tendència de moltes famílies a
delegar la responsabilitat educativa a
l'escola.
- Moltes famílies perceben certa
resistència per part del professorat
davant d'aquesta participació.
- Falta de temps per motius laborals i
familiars.
- Diferencies quant a la participació
familiar en funció de l'origen i la
situació econòmica. No troben una
definició real al seu paper a la vida
escolar.
MECD (2014)
- Professorat i equip directiu fa
referència a la indiferència d'un gran
nombre de famílies.
- Falta de formació en cooperació
familiar.
- Escassetat de recursos. Sobrecàrrega
a la tasca educativa.
- Es veu a les famílies com un col·lectiu
homogeni.

5) NIVELLS I MECANISMES DE PARTICIPACIÓ

(La col·laboració I participació familiar a l'escola es pot donar en diferents moments i en
diferents graus.)
A) GRAUS DE PARTICIPACIÓ FAMILIAR A L'ESCOLA (Torres, 2007)
- BUROCRÀTICA: Famílies que van al centre únicament quan són convocades per algun
motiu burocràtic com: compra de materials, quotes, etc. TUTELAR: Famílies que
participen en activitats programades pel professorat com: xarrades, reunions, cursos,
etc.
- CONSUMISTA: Famílies que trien el centre educatiu en funció d'allò que ells
consideren una bona educació, fomenten així el "mercat educatiu". CÍVICA: Famílies
que participen activament a la presa de decisions, resolució de conflictes, etc.
cooperen a parts iguals.

B) "PARTNERING" MODEL D'IMPLICACIÓ FAMILIAR I COMUNITARI (Epstein et al., 2004)

- CRIANÇA/PATERNITAT: Ajudar i donar suport familiar a partir de l'apropament
d'estratègies sobre com ser "bons pares", sobre la comprensió de les etapes evolutives
de l'infant i l'adolescent i l'establiment de condicions a la llar. També donar suport a
les escoles sobre la comprensió dels antecedents, la cultura i els objectius que té cada
família per als seus fills.
- COMUNICACIÓ: Creació de canals bidireccionals de comunicació entre ambdues
institucions. Augmentar la comunicació amb les famílies sobre els programes escolars
i el progrés de l'alumnat.
- VOLUNTARIAT: Fomentar i afavorir la participació, la formació, les activitats i els
horaris que faciliten la implicació de les famílies com voluntaris o com audiències a
l'escola o en altres institucions. Quant als docents, capacitar-los per treballar amb
aquests voluntaris.
- APRENENTATGE A CASA: En primer lloc, implicar a les famílies a l'aprenentatge
acadèmic a casa, incloent-hi la realització de tasques, l'establiment d'objectius, etc. En
segon lloc, motivar al professorat a proposar tasques per a casa que permetin a
l'alumnat compartir i discutir amb les seves famílies diversos aspectes.
- COL·LABORACIÓ AMB LA COMUNITAT: Coordinar els recursos i serveis per a les
famílies, l'alumnat i l'escola amb els grups de la comunitat (empreses, agències,
organitzacions i associacions culturals, universitats, etc.) i capacitar a totes les parts
per a contribuir en la mesura de les seves possibilitats al desenvolupament de la
comunitat.
- PRESA DE DECISIONS: Incloure a les famílies com participants en els processos de presa
de decisions del centre, govern i desenvolupament d'activitats mitjançant els consells
escolares, comitès, o associacions de pares.

6) CANALS DE COMUNICACIÓ
RICS Recursos TIC

- Comunicació directa (entrades, - Webs, blogs, xarxes socials...

sortides, boca a boca...) - Correu electrònic Plataformas escolars
- Tutoria - Apps
- Trucada telefònica - Google traductor
 POBRES Altes canals de suport

- Agenda escolar - Traductors (Profesionals o no)

- Circulars i comunicats - Mediadors, promotors
- Reunions grupals - Profesors d'aula d'acollida
- Cartells - TIS, educ. trab social

7) Comunitats d'Aprenentatge
Les Comunitats d'Aprenentatge són una resposta eficaç a aquests reptes que suposen tots
aquests canvis socials i educatius, ja que a les aules d'aquest model educatiu es troben
diverses persones adultes (familiars, persones d'associacions de la comunitat, exalumnes,
etc.) compromeses amb l'educació de l'alumnat i disposades a acompanyar-los durant el
procés d'ensenyança-aprenentatge d'una manera constructiva i respectuosa. D'aquesta
forma s'incorporen a l'aula diverses visions i diversos perfils de gran valor educatiu per a
l'aprenentatge inclusiu, ja que cada una d'elles aporta la seva pròpia mirada.