Educació per a l’acció crítica - 02.

533
Semestre 2021/22-1

PAC 2. La reproducció social i el problema de la diferència

Nombre d’ECTS: 2 ECTS

Dedicació 50h

Dinàmica: Debat a l’aula i activitat individual

Índex

1. Presentació.......................................................................................................2

2. Competències i Resultats d’Aprenentatge.......................................................3

3. Enunciat de la PAC...........................................................................................4
3.1. El feminisme i la reproducció social. Silvia Federici..............................................
3.2. Polítiques del gènere i la identitat. Wendy Brown..................................................
3.3. Debat......................................................................................................................

4. Materials...........................................................................................................9

5. Criteris d’avaluació.........................................................................................12

6. Format de lliurament.......................................................................................12

7. Data de lliurament...........................................................................................13

Educació per a l’acció crítica 1

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
 1.
Presentació

En primer lloc, procura’t casa, dona i bou de treball.

 
Hesíode
 

Segons la teoria materialista el factor decisiu en la història és, al capdavall, la

producció i la reproducció de la vida immediata.

Engels

 
 
La història de la dona és la història d’una subordinació més o menys
continuada, així com d’una resistència persistent i més o menys visible. Tal
com ho va fer el marxisme, la teoria feminista permet llegir la història de la
humanitat amb un prisma nou, fent que gairebé totes les versions que ens hem
donat de la mateixa hagin de ser revisades.

Ni la teoria feminista ni la història de l’esmentada subordinació de la dona, són

homogènies. D’una banda, la història i l’anàlisi cultural de la dona mostren
diferències en la seva posició social i política en temps i cultures diferents. De
l’altra, si diem que el feminisme és teoria i no ideologia és perquè el mou un
esperit crític que fa que es qüestioni constantment a si mateix. En aquesta
activitat repassarem breument les diferents tendències teòriques, però ens
centrarem sobretot en la lluita feminista en el context del capitalisme
contemporani amb l’objectiu de pensar conjuntament algunes de les seves
aportacions.

La proposta que us fem és que puguem analitzar el fenomen i la potència del

feminisme a partir de dos eixos. Un té a veure amb la reproducció social i la
invisibilitat d’una feina històricament relegada a les dones. El treball reproductiu
(des de la reproducció biològica fins a les cures i el treball domèstic) s’ha
silenciat -no cal dir-ho- en el liberalisme, però també en les teories de caràcter
marxista, centrades sobretot en l’anàlisi de les contradiccions econòmiques del
capitalisme obviant el lloc central de la reproducció social en el procés
d’acumulació capitalista. Malgrat que el mateix Engels va escriure que “segons
la teoria materialista el factor decisiu en la història és, al capdavall, la producció
i la reproducció de la vida immediata”, la dona va quedar exclosa com a objecte
d’anàlisi econòmic i com a subjecte polític revolucionari. És important que ens
preguntem per què a fi d’obtenir una visió més àmplia de la societat capitalista,
on la qüestió de la reproducció social ha esdevingut un dels components
essencials dels seus “tallers ocults”, tal com ho anomena la filòsofa nord-
americana Nancy Fraser (2020).1
1
Fraser, N. (2020). Los talleres ocultos del capital. Un mapa para la izquierda. Madrid:
Traficantes de Sueños.

Educació per a l’acció crítica 2

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
El segon eix té a veure amb la noció de gènere i identitat. Atès que el
feminisme implica una crítica de la noció de gènere, és inevitable relacionar el
problema de la reproducció social i la divisió de gènere del treball amb el
problema de la diferència i la identitat. Recordem la coneguda frase de Simone
de Beauvoir “no es neix dona, una s’hi fa”. Això vol dir que la identitat de
gènere, si bé té un element biològic innegable, no s’explica pel simple recurs a
la naturalesa. No s’és naturalment dona. És a dir, allò que entenem per identitat
de gènere té un component sociopolític en la seva construcció, no és un fet
estrictament natural. En darrer terme, el que la crítica de la noció de gènere
posa en qüestió tàcitament és la noció d’identitat mateixa (una identitat
construïda rau subjecte a variació).

En aquesta activitat us convidem, doncs, a problematitzar la noció d’identitat tal

com l’experimentem i entenem nosaltres avui (com a identitat cultural, nacional,
sexual, de gènere, etc.) a fi de discutir les possibilitats i límits d’una política
feminista i emancipadora basada en aquests termes.

2. Competències i Resultats d’Aprenentatge

En cada activitat es treballaran algunes de les competències vinculades al Pla

Docent de l’assignatura. Cada competència està associada a diferents
objectius i/o resultats d’aprenentatge. Es detallen en el requadre següent:

Competències Resultats d’aprenentatge

CT6. Reflexivitat i autocrítica entorn del propi
treball i les seves implicacions.   fa a la divisió de gènere del treball i les seves
CT9. Adaptació a noves situacions i
problemàtiques socials a través de
l’aprenentatge permanent.
CT 14. Actuar de manera honesta, ètica,
sostenible, socialment responsable i
respectuosa amb els drets humans i la
diversitat, tant en la pràctica acadèmica com
en la professional.
CE4. Diagnòstic de situacions complexes
que fonamentin el desenvolupament
d’accions socioeducatives.
RAP 1. Analitzar els efectes de la
reproducció social en el capitalisme pel que
conseqüències en les professions socials.
RAP 2. Identificar els reptes i problemes d’una
política emancipadora en clau feminista.
RAP 3. Reconèixer, comprendre i analitzar
les causes i efectes de les desigualtats per
raó de sexe i gènere.
RAP 4. Analitzar de forma sistemàtica i
crítica la situació global de la dona en la societat
actual.

3. Enunciat de la PAC

A continuació seqüenciem breument el treball que cal realitzar en aquesta PAC

tenint en compte que cal que us reserveu un temps setmanal per a la revisió
dels diferents materials que us proposem. És important que ho feu per anar

Educació per a l’acció crítica 3

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
integrant els continguts i posicionaments teòrics que s’aborden en tots aquests
materials. Veureu que s’aniran referenciant diferents fons documentals.
Algunes d’elles són recomanacions, conscients que no disposeu de temps
suficient per revisar tots els materials. Aneu seleccionant els que més us
interessin per tal de fer l’assaig que us proposem més endavant.

Per començar, us proposem que mireu el documental dirigit per Íngrid

Guardiola en el marc del projecte SOY Cámara del CCCB amb el qual es va
tancar l’exposició dedicada als feminismes durant el curs 2019-20 d’aquesta
important institució cultural de Barcelona. El trobareu en l’enllaç següent:
https://www.cccb.org/es/multimedia/videos/el-mundo-es-de-quien-lo-trabaja/
232982

Tal com podreu veure, el documental planteja “com es pot donar una resposta
concreta al tema del reconeixement de les cures i els treballs reproductius i
com oferir una mirada plural i àmplia al tema del control i de l’explotació del cos
de les dones, on el classisme i el racisme s’imposen com a ideologia de fons”.

Un cop hàgiu vist aquest documental, llegiu el mòdul de na Margot Pujal

(“Estudi de cas: El feminisme. Un moviment social generador de saber crític”),
el mòdul de l’Ester Jordana i na Laura Benítez (“Feminismes contemporanis”) i
el mòdul de na Marina Garcés (“El problema de la diferència”).2 El visionat del
documental i la lectura d’aquests mòduls permeten contextualitzar la proposta
de treball que us fem a continuació entorn d’algunes qüestions que formen part
del debat feminista, que és el que volem treballar en aquesta activitat. L’objectiu
és que realitzeu un assaig de 5-6 pàgines en el qual s’abordi la qüestió de la
reproducció social en el capitalisme o el problema de la identitat en el
marc de les lluites contemporànies. Podeu triar una de les dues opcions a
partir de les lectures que us proposem a continuació o bé vincular-les entre
elles a partir de problemes comuns que us preocupin especialment. Aquí les
presentem per separat, però sou lliures de treballar els temes que us interessin
sempre que pugueu fer un abordatge ordenat i en profunditat.

En l’anàlisi anticapitalista de Silvia Federici podem apreciar la profunditat

revolucionària de la lluita feminista. Amb la crítica de la noció de gènere, el
feminisme també ens permet establir una relació amb la diferència. Molts cops,
però, per circumstàncies diverses que us convidem a analitzar, les lluites
obreres, de gènere, antiracistes... acaben sent reduïdes a lluites pel
reconeixement i la identitat, tal com explica Wendy Brown.

2
Podeu fer encara un recorregut ràpid pel desenvolupament històric del feminisme com a teoria
política i com a praxis, tenint en compte el seu impacte en l’educació, mitjançant la lectura de
l’article que referenciem a continuació. Veureu que aquest article no esquiva el debat que hi ha
actualment en l’interior del moviment feminista entre el discurs polític de la igualtat i el discurs
entorn de la diversitat de gènere i la identitat: Buxarrais Estrada, M.ª R. y Valdivielso Gómez, S.
(2021). La perspectiva feminista en la educación y sus debates actuales. Teoría de la
Educación. Revista Interuniversitaria, 33(2), 129-147. https://doi.org/10.14201/teri.25923

Educació per a l’acció crítica 4

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
Reivindicar una identitat obrera sembla contradictori perquè equival a
reivindicar la posició d’explotat. La crítica de gènere també corre el risc de ser
reduïda a una simple “mirada sobre el món”, és a dir, una mirada femenina
construïda sobre la posició d’exclusió de la dona, a l’hora que es mistifica un
nou subjecte de l’emancipació, en aquest cas “la dona”, mentre s’essencialitza
la diferència. El feminisme, doncs, no només ens convida a mirar el món des
d’un prisma “diferent”, ni consisteix únicament en la tasca necessària de donar
visibilitat a la feina que fan les dones, sinó que és un procés d’insubordinació
que vol transformar la realitat en un sentit radical, transformant-nos a nosaltres
mateixes. Tal com sosté Verónica Gago a La potencia feminista:3

Hoy la cuestión feminista –que es la cuestión de la diferencia- reconfigura la cuestión de

clase. Ya no se trata de una cualidad o un suplemento que permanece relativamente
externo al análisis o que se agrega como variable secundaria, sino que estamos frente a
una imagen colectiva diversa de lo que llamamos trabajo y de lo que significa construir una
medida de fuerza común capaz de alojar la multiplicidad que hoy expresa la clase como
antagonismo (Gago, 2019, p. 153).

Tenint en compte aquestes breus consideracions, podeu escollir o treballar

conjuntament una de les dues propostes que us presentem a continuació per
tal de realitzar l’assaig. En aquest cas, us orientem envers la realització
d’algunes lectures a partir de les quals plantegem un seguit d’interrogants.
Aquests interrogants poden ser un punt de partida del vostre assaig. No se us
demana una resposta directa i per separat, tenint en compte que també
s’espera que reviseu la resta de materials que us proposem més endavant i
que cerqueu altres fonts bibliogràfiques.

3.1. El feminisme i la reproducció social. Silvia Federici.

La primera proposta que us fem pretén fer-vos reflexionar sobre el problema de

la reproducció social. Marx, capficat amb el món de les mercaderies i les
relacions d’explotació, va deixar sense explicar, tot i que el va esmentar, el
moment clau de tot el procés d’acumulació: la producció del mateix productor, o
el que ell anomenava la mercaderia més valuosa, el treballador o la força de
treball. Tal com diu Selma James:
 
Aquesta és una mercaderia estranya perquè no és una cosa. L’habilitat de treballar resideix
només en un ésser humà del qual la vida es consumeix en el procés de produir. Primer ha
d’estar nou mesos a la matriu, ha de ser alimentat, vestit i entrenat; després, quan ha
treballat, el seu llit ha d’estar fet, el terra escombrat, la seva carmanyola preparada, la seva
sexualitat ha de ser no gratificada sinó tranquil·litzada, el seu sopar fet quan arriba a casa,
encara que sigui a les vuit del matí del torn de nit. Així és com es produeix i reprodueix la
força de treball quan és consumida diàriament a la fàbrica o a l’oficina. Descriure la seva
producció i reproducció bàsica és descriure el treball de les dones. 4

3
Gago, V. (2019). La potencia feminista. O el deseo de cambiarlo todo. Madrid: Traficantes de
Sueños.

4
Dalla Costa, M. & James, S. (1972). The power of women and the subversion of the
community. Falling Wall Press.

Educació per a l’acció crítica 5

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
  
Mariarosa Dalla Costa, que va viure l’operaisme italià, es preguntava per què la
dona era apartada de la revolta social. En una societat capitalista i patriarcal, la
dona és per a ella “l’esclava d’un esclau assalariat”. Fonament i ombra del
mateix sistema social que reprodueix, la dona ha estat i és exclosa del mercat i
els afers humans.

A fi de poder reflexionar sobre aquestes qüestions, us proposem dos textos de

Silvia Federici, una de les activistes feministes més llegida en els darrers anys:

a) D’una banda, la lectura del segon capítol de El calibán y la bruja. Mujeres,

cuerpo y acumulación originaria (Traficantes de sueños, 2010). Ens interessa
que expliqueu la relació que hi ha entre exclusió violenta, acumulació primitiva i
devaluació social de la dona i que descriviu els mecanismes mitjançant els
quals la dona va ser disciplinada en els segles previs a la constitució del
capitalisme. Cal que relacioneu aquest procés amb la conjuntura
contemporània.

b) En segon lloc, us emplacem a llegir i comentar l’últim capítol de Revolución

en punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas domésticas
(Traficantes de sueños, 2013). En aquest capítol es descriu un nou cicle
d’acumulació primitiva i l’aposta per una economia dels comuns. Quines
possibilitats i límits percebeu en aquesta proposta? 5

3.2. Polítiques del gènere i la identitat. Wendy Brown

En els escrits feministes i les pràctiques culturals dels anys 60 i 70, la noció de
gènere com a diferència sexual esdevé cabdal en el pensament crític. En
aquest sentit, El segon sexe de Simone de Beauvoir (1949) va esdevenir una
autèntica obra fundacional pel feminisme. En ella es recull la famosa frase que
avançàvem en la introducció d’aquesta activitat (“no es neix dona, una s’hi
fa...”), obrint un camp de batalla que, en l’actualitat, travessa les nocions de
gènere i sexualitat per arribar a nous plantejaments teòrics entorn de la
identitat, el cos, etc.

A l’hora de pensar la identitat, Foucault argumentava a El Sujeto y el poder que

la subjecció passava per un procés d’identificació i classificació. En aquest
sentit, la identitat, lluny de constituir la nostra veritat més íntima, és un efecte
del poder que s’exerceix sobre nosaltres:

5
Junt amb la lectura d’aquests textos, us recomanem que vegeu la conferència que Silvia
Federici va impartir el 19 de març del 2019 a Madrid convidada per l’editorial Traficantes de
Sueños. La conferència portava per títol “Las luchas de la reproducción. Del “salario para el
trabajo doméstico” a nuestros días”. Podeu veure la conferència accedint al canal de You Tube
de l’Editorial: https://www.youtube.com/watch?v=sYFSTXL46cg

Educació per a l’acció crítica 6

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
 Esta forma de poder se ejerce sobre la vida cotidiana inmediata que clasifica a los
individuos en categorías, los designa por su propia individualidad, los ata a su propia
identidad, les impone una ley de la verdad que deben reconocer y que los otros deben
reconocer en ellos. Es una forma de poder que hace sujetos individuales. Hay dos
significados de la palabra sujeto: por un lado, sujeto a alguien por medio del control y la
dependencia y, por otro, ligado a su propia identidad por conciencia o autocomocimiento.
Ambos significados sugieren una forma de poder que subyuga y sujeta (Foucault, 2001, p.
245).6

Foucault argumentava també que l’alliberament no passava per descobrir el

que som, sinó, per contra, per alliberar-se del que som. L’emancipació és un
procés de transformació i, per tant, un procés de desidentificació. Sens dubte,
l’objectiu principal d’aquests dies no és descobrir el que som, sovint vinculat
amb la identitat, sinó rebutjar el que som, un fet que equival a emprendre un
procés de transformació.

Wendy Brown recull aquesta línia de reflexió en els anys noranta en un context
en el qual cobren força les anomenades “polítiques de la identitat”. L’autora
nord-americana es pregunta com és que el greuge s’ha convertit en la base de
la identitat política en la vida contemporània. El que ella denuncia és que les
ferides que provoca el poder i l’exclusió en nosaltres s’han pres com a
elements que determinen el que som i acaben constituint la nostra identitat més
íntima. Si l’argumentació de Foucault és correcta, aquesta seria una via
indesitjable per portar a terme una política emancipadora. Tenint en compte
aquestes qüestions, us proposem llegir el tercer i cinquè capítol de Estados del
agravio (Lengua de Trapo, 2019) d’aquesta autora nord-americana per tal de
reflexionar entorn de les preguntes següents:

a) Tal com podeu llegir en el mòdul Feminismes contemporanis d’Ester Jordana

i Laura Benítez, la interseccionalitat pretén integrar en una visió de conjunt els
diferents tipus d’opressió, però Kimberle Crenshaw (1989), 7 fundadora del
terme interseccionalitat, se la imagina com un soterrani ocupat per gent apilada
l’una sobre l’altra en funció del nombre de factors d’opressió que els
caracteritza. Els més privilegiats poden sortir a la superfície, mentre que els
menys privilegiats aguanten la piràmide. Es tracta d’una concepció additiva i
selectiva de l’opressió, que jerarquitza a individus o grups d’oprimits d’acord
amb la quantitat de marques d’opressió que ostenten. En el model de
Crenshaw, les opressions s’expliquen en forma de «privilegis», terme que avui
té una centralitat que us convidem a qüestionar.

Molts autors i autores han qüestionat aquesta visió perquè, de la mà de la

política de les identitats que critica Wendy Brown, reforça les opressions que
6
Foucault, M. ([1982] 2001). Postscriptum: El sujeto y el poder. A Hubert L. Dreyfus i Paul
Rabinow. Michel Foucault: más allá del estructuralismo y la hermenéutica (p. 241-259). Buenos
Aires: Ediciones Nueva Visión.
7
Crenshaw, K. [Kimberle] (1989). Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black
Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics.
University of Chicago Legal Forum: Vol. 1989: Iss. 1, Article 8.

Educació per a l’acció crítica 7

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
pretén criticar i classifica els individus i els grups socials ressaltant les
diferències entre uns i altres. En aquest sentit, podríem dir que ens trobem
davant del revers del món neoliberal, però en termes de justícia social. No és
casualitat que s’hagi encunyat (en el context de les discussions que es
produeixen en el si de la mateixa militància) l’expressió «olimpíades de
l’opressió». Si no es pot articular una experiència comuna del malestar (d’un
«nosaltres» obert), la interseccionalitat corre el perill de caure en la
comparabilitat general dels mèrits corresponents als greuges acumulats per
cada individu o grup.

Esteu d’acord amb aquest diagnòstic i aquesta crítica? Per què?

b) Wendy Brown no menysprea la reivindicació de drets però sí que

problematitza el reconeixement legal com a base de la llibertat. Per exemple,
adverteix que 1) la fixació d’uns drets no evita que la violència misògina, racista
o homòfoba cessi (encara que es pugui castigar); i 2) introduir els greuges en el
marc legal implica haver de definir-los i identificar-los jurídicament, la qual cosa
corre el risc de no donar compte de la complexitat i ambigüitat d’aquests
fenòmens. El debat en els darrers mesos a propòsit de l’aprovació de la “Llei
Trans” a Espanya n’és un clar exemple. És a dir, quan una minoria és
reconeguda com a tal en un marc jurídic donat, què hi guanya i què hi perd?
Quines trampes i quines possibilitats amaga la reivindicació de drets des d’un
punt de vista jurídic?

3.3. Debat

Per tal de reflexionar sobre aquests aspectes, així com d’altres qüestions que
vulgueu aportar, s’obrirà una carpeta a l’espai de debat de l’aula. La
participació en el debat serà obligatòria. Heu de fer, com a mínim, dues
intervencions al debat que incorporareu en el document final de lliurament
de l’activitat. Abans d’incorporar les vostres intervencions, heu de situar el
context de la discussió, sintetitzant, si escau, les intervencions precedents dels
vostres companys. Podeu corregir, ampliar o matisar les vostres intervencions
en funció de la discussió que s’hagi mantingut a l’aula.

La participació en el debat, que es dividirà en els dos blocs temàtics que hem
proposat -encara que amb el transcurs de la discussió acabin barrejant-se-,
suposarà un 20% de la nota. Si algú no pot participar en el debat, que
romandrà obert durant tot el període de l’activitat, només podrà aspirar a una
B=8.

4. Materials

Educació per a l’acció crítica 8

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
 -
Pujal i Llombart, M. [Margot] (2002). Estudi de cas. Un moviment social
generador de saber crític [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la
Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual.8
https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/QL_APGCOD_6YFKMKY8D9.pdf

- Jordana, E. [Ester] i Benítez, L. [Laura] (2021). Feminismes contemporanis

[recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de
Catalunya, aula virtual.
https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00281992/pdf/
PID_00281992.pdf

- Garcés, M. [Marina] (2010). El problema de la diferència [recurs

d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya,
aula virtual.
https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00232868/pdf/
PID_00232874.pdf

- El mundo es de quien lo trabaja [documental] (2020). Íngrid Guadiola (dir.).

Barcelona: Soy Cámara CCCB (26:51 min.). VO en castellà i català Subtitulat
al castellà. Recuperat el 31 de gener, 2020, de
https://www.cccb.org/es/multimedia/videos/el-mundo-es-de-quien-lo-trabaja/
232982

- Federici, S. [Silvia] (2010). Capítulo 2. La acumulación de trabajo y la

degradación de las mujeres. La construcción de la “diferencia” en la “transición
al capitalismo”. En El calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación
originaria (pp. 85-177). Traficantes de sueños.9

- Federici, S. [Silvia] (2013). Capítulo 9. La reproducción de la fuerza de trabajo

en la economía global y la inacabada revolución feminista. En Revolución en
punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas (pp. 153-173).
Traficantes de sueños.10

- Brown, W. [Wendy] (2019). Capítulo tercero. Apegos heridos. En Estados del

agravio, poder y libertad en la modernidad tardía (pp. 127-162). Ediciones
Lengua de Trapo.

8
Reviseu tan sols la part teòrica.
9
Trobareu el capítol a l’espai de Recursos de l’aula però podeu descarregar-vos el llibre des de
la pàgina web de l’editorial Traficantes de Sueños. El trobareu en l’enllaç següent:
https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/Caliban%20y%20la%20bruja-TdS.pdf
10
Trobareu el capítol a l’espai de Recursos de l’aula però podeu descarregar-vos el llibre des
de la pàgina web de l’editorial Traficantes de Sueños. El trobareu en l’enllaç següent:
https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/Revolucion%20en%20punto%20cero-TdS.pdf

Educació per a l’acció crítica 9

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
 -
Brown, W. [Wendy] (2019). Capítulo quinto. Derechos y pérdidas. En Estados
del agravio, poder y libertad en la modernidad tardía (pp. 193-251). Ediciones
Lengua de Trapo.

Materials complementaris

Aquí us deixem les referències d’alguns materials complementaris que, d’acord

amb l’eix temàtic que escolliu, sigui el problema de la reproducció social o el
problema de la diferència, poden ajudar-vos a complementar i ampliar els punts
de vista de les lectures obligatòries. Bona part d’aquests materials els trobareu
a l’aula, si bé són d’accés obert en la xarxa. No cal que els reviseu tots.
Seleccioneu els que més us interessin per tal d’elaborar l’assaig.

- Simone de Beauvoir. No se nace mujer [documental] (2007). Virginie Linhart

(dir.). França: Zadig Productions, Sofiber i France 5 (52 min.). Recuperat el 24
de juliol, 2015, de https://www.youtube.com/watch?v=z1ewe2TB_Zo

- Foucault, M. [Michel] ([1982] 2001). Postscriptum: El sujeto y el poder. A

Hubert L. Dreyfus i Paul Rabinow. Michel Foucault: más allá del estructuralismo
y la hermenéutica (p. 241-259). Buenos Aires: Ediciones Nueva Visión. 11

- ¿Hay una naturaleza humana? Debate en torno al poder y la naturaleza

humana entre Foucault y Chomsky [fragment de l’enregistrament audiovisual
del debat mantingut per aquests dos pensadors a l’Escola Superior de
Tecnologia d’Eindhoven] (1971). Kees van Langeraad (produc.). Eindhoven:
Mos Programma. Recuperat el 16 de gener, 2020, de
https://www.youtube.com/watch?v=V6CiCbBxg7c&t=216s

- Buxarrais Estrada, M.ª R. [Maria Rosa] y Valdivielso Gómez, S. [Sofia] (2021).

La perspectiva feminista en la educación y sus debates actuales. Teoría de la
Educación. Revista Interuniversitaria, 33(2), 129-147.
https://doi.org/10.14201/teri.25923

- Silvia Federici. Las luchas de la reproducción. Del “salario para el trabajo

doméstico” a nuestros días [conferència] (2019). Madrid: Traficantes de Sueños
(1h : 54 min.). Recuperat el 16 de gener, 2020, de
https://www.youtube.com/watch?v=sYFSTXL46cg

- ¿El trabajo que sostiene al trabajo?  Federici, dominación patriarcal, cuidado y

la constitución del antagonismo feminista [Podcast del Curs: Filosofía de
combate] (2019) Fernanda Rodríguez (ponent). Madrid: Traficantes de Sueños.
11
Aquest text es pot trobar publicat també a la Revista Mexicana de Sociología. La referència
és la següent: Foucault, M. (1988). El Sujeto y El Poder. Revista Mexicana de Sociología, vol.
50, núm. 3, 3–20. DOI: 10.2307/3540551

https://www.jstor.org/stable/3540551

Educació per a l’acció crítica 10

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
Recuperat el 16 de gener, 2020, de https://soundcloud.com/traficantesdesue-
os/el-trabajo-que-sostiene-al-trabajo?in=traficantesdesue-os/sets/curso-por-
una-filosofia-de

- Angela Davis. La revolución hoy [conferència] (2017). Barcelona: Centre de

Cultura Contemporània (1h: 28min). Recuperat el 17 de desembre, 2020, de
https://www.cccb.org/es/multimedia/videos/angela-davis/227656

- Pensar con Judith Butler [documental] (2018). Íngrid Guadiola (dir.).

Barcelona: Soy Cámara CCCB (18:37 min.). Recuperat el 16 de gener, 2020,
de https://www.youtube.com/watch?v=jKn9nFYLm4g&t=71s

- Entrevista a Judith Butler. Debates y combates. [enregistrament audiovisual]

(2015). UNITV (58min.). Recuperat el 17 de desembre, 2020, de
https://www.youtube.com/watch?v=Q0QGgh0SgXE

- Entrevista a Paul B. Preciado [programa TV] (2019). Àrtic - betevé (18:12

min.). Recuperat el 16 de gener, 2020, de https://www.youtube.com/watch?
v=Aa-RiOuYiE4

- Entrevista a Paul B. Preciado sobre la producció política de les identitats de

gènere i sexuals [enregistrament en vídeo amb subtítols en anglès i italià].
Recuperat el 16 de gener, 2020, de https://www.youtube.com/watch?
v=DTNx0dUHEUA

- Revista Idees, Núm. 47. (2019) Monogràfic: Feminismes:

https://revistaidees.cat/monografics/feminismes/

- Desig i voluntat. Amb Marina Garcés, Clara Serra i Elisabeth Duval (2020, 14
de gener). [enregistrament en vídeo]. Teatre Lliure de Gràcia. Escola de
Pensament: acció, lloc i temps. Sessió 3 (1h 24’). Recuperat el 21 de febrer,
2020, de https://youtu.be/YfLbFhb6SDo

- Keller, A. [Aron] (2018). Más allá de la identidad. [Entrevista en línia]. El Salto.

Recuperat el 24 de juny, 2020, de https://www.elsaltodiario.com/estados-
unidos/trump-mas-alla-identidad

- Fraser, N. [Nancy] (2020). Las contradicciones del capital y de los cuidados.

[article en línia]. CTXT. Contexto y Acción. 12 Recuperat el 28 d’agost, 2020, de
https://ctxt.es/es/20200801/Firmas/31887/Nancy-Fraser-covid-capitalismo-
crisis-feminismo-socialismo.htm

- El éxodo de las izquierdas. ¿Qué rumbo lleva la izquierda en España?. Clara

Serra y César Rendueles. (2020, 25 de setembre) [enregistrament audiovisual].
12
Aquest article de Nancy Fraser publicat a CTXT és un avançament editorial de Los talleres
ocultos del capital. Una mapa para la izquierda (Traficantes de Sueños, 2020). Podeu
descarregar-vos el llibre des de la pàgina web de la mateixa editorial:
https://www.traficantes.net/libros/los-talleres-ocultos-del-capital

Educació per a l’acció crítica 11

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
Círculo de Bellas Artes de Madrid. IV Congreso de Pensamiento
Interdisciplinar: Fugas, Éxodos y Rupturas. Recuperat el 17 de desembre,
2020, de https://www.youtube.com/watch?v=Ze-cij9VldM

- Lago, J. [Jorge] (2021, 21 de juliol). Identidad y reacción [entrada de blog]

Infolibre. https://bit.ly/36PDa79

5. Criteris d’avaluació

El pes relatiu d’aquesta PAC a l’Avaluació continuada és del 30%. En la seva

correcció es tindran en compte els següents criteris d’avaluació.

 Estructura i fil argumental.

S’avalua si el desplegament del contingut de l’assaig és ordenat: si se segueix un fil
argumental, coherència de l’exposició, etc.

 Aportació d’idees personals i capacitat d’anàlisi crítica.

 Aportacions fetes a partir d’altres lectures i la consulta d’altres fonts

documentals i referències bibliogràfiques.

 La correcta expressió gramatical i sintàctica, i sense faltes

d’ortografia. Cal tenir present que l’expressió escrita és una
competència bàsica de l’assignatura. Es pot suspendre la PAC si es
cometen errades ortogràfiques i gramaticals en la redacció de
l’exercici.

 L’ús de les fonts, citant-les correctament. Cal especificar sempre d’on

prové qualsevol informació que no sigui original de l’autor del treball 13.

Els treballs presentats que es considerin NO ORIGINALS (per còpia de fonts

documentals -obtingudes a través d’Internet o d’altres mitjans- sense citar-ne
les fonts, o plagi entre PACs d’estudiants, siguin de la mateixa aula o de
qualsevol altra aula de l’assignatura) seran qualificats amb una D (equivalència
numèrica 0), fet que pot comportar també el suspens de l’avaluació continuada
de l’assignatura. Atès que aquesta assignatura no compta amb un examen
final, caldrà matricular-la de nou per tal de superar-la. Depenent de la gravetat
dels fets o en cas de reincidència, es preveu l’aplicació de mesures
disciplinàries, tal com estableix la Normativa d’Avaluació de la Universitat.

6. Format de lliurament
13
Consulteu el recurs de gestió bibliogràfica que podeu trobar a l’espai de la Biblioteca del
campus: http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/gestio-bibliografica-uoc.

Educació per a l’acció crítica 12

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2
 El
document final haurà de contenir:

Dades de l’alumne: Nom i cognoms, nom del professor de l’aula, data de

lliurament, nom de l’assignatura i títol de la PAC.

Extensió màxima: 5-6 pàgines , sense comptar la portada, les intervencions

al debat i la bibliografia.

L’arxiu haurà d’entregar-se en .doc.

El nom del fitxer ha de tenir el següent format:
"cognom1_cognom2_PAC2.doc". Els cognoms s’escriuran sense accents.
per exemple, un estudiant anomenat Alfredo García Melgar posaria el següent
nom al seu arxiu: “garcia_melgar_PAC2.doc”

7. Data de lliurament

La data límit per lliurar la PAC3 és el 6 de desembre del 2021.

Educació per a l’acció crítica 13

1er Semestre Curs 2021-22
PAC 2