Teoria de l’educació - 02.

502
Semestre 2021/22-1

PAC 4. Els reptes de l’educació.

Nombre d’ECTS: 1’5 ECTS

Dedicació 37’5h

Dinàmica: Activitat individual i debat opcional.

Índex

1. Plantejament...........................................................................................................2

2. Competències i Resultats d’Aprenentatge.............................................................3

3. Enunciat de la PAC.................................................................................................4

4. Recursos d’aprenentatge.......................................................................................8

5. Avaluació..............................................................................................................10

6. Lliurament.............................................................................................................11

7. Data de lliurament.................................................................................................11

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4
Plantejament

El debat educatiu actual viu un moment d’ebullició. En ell concorren diferents tipus
d’actors, cadascú amb les seves agendes particulars, sovint amb interessos oposats.
En tota mena de fòrums s’escolta la necessitat de transformar d’arrel el sistema
educatiu. De vegades s’apunta a les metodologies didàctiques, a la necessitat
d’innovar i promoure l’experimentació pedagògica. En altres ocasions s’adverteix
sobre les desigualtats que genera o contribueix a consolidar el mateix sistema
educatiu, així com el seu paper en la reproducció social, la segregació, el fracàs
escolar, etc.

Mentrestant, grups empresarials, entitats financeres, organismes internacionals, etc.

pressionen els estats per promoure reformes que facilitin la transformació neoliberal
de les polítiques educatives i les pràctiques pedagògiques. En molts casos, aquesta
transformació no amaga el seu interès per aprofitar les oportunitats de negoci. Ho
veiem amb les inversions que estan fent les empreses tecnològiques que, més enllà
de crear plataformes i aplicacions amb l’objectiu d’oferir suports didàctics, intenten
promoure serveis educatius a la carta en un context en el qual la formació al llarg de
la vida ha esdevingut una peça central per a la millora de la competitivitat de
l’economia i la societat. El temps de l’educació és entès com un temps destinat a la
productivitat i, el coneixement, com un bé econòmic.

Paral·lelament, s’hi afegeix la creació d’un mercat escolar en el qual el dèficit de la

inversió pública en educació afavoreix la consolidació d’una doble xarxa d’educació
pública i privada o concertada que acaba per consolidar la divisió social per motius
de classe, segregació urbana, condicions socials i econòmiques, etc., un fenomen
que es complementa amb la promoció, per part de la mateixa administració pública,
de la competència entre centres educatius, els quals s’apressen en oferir la seva
millor imatge mitjançant propostes pedagògiques innovadores, en molts casos
concebudes com a marques (escoles Waldorf, Montessori, escola viva, centres
bilingües o trilingües, escola digital, pedagogia per projectes, etc.) en un context en
el qual les famílies, sobretot les que pertanyen a una classe mitjana amb aspiracions
o posseeixen més capital econòmic i cultural, reivindiquen el dret a l’elecció de
centre o es mostren molt sensibles a l’hora de decidir la millor educació pels seus
fills, sobre els quals és inevitable projectar la preocupació per la seva integració
futura en un mercat de treball ultra competitiu al qual s’hi ha d’arribar amb el millor
capital cultural i formatiu, adquirit des dels primers anys de vida.

Tot plegat ens mostra que el camp educatiu és un camp de lluita polític, que compta
també amb la seva atenció mediàtica, des d’on es propaga un aparell discursiu de
construcció simbòlica sobre com ha de ser l’escola, fomentant així una sensibilitat
social procliu a l’exigència desmesurada, més enllà del que la mateixa escola pot
oferir, mentre es porta a terme una crítica indiscriminada, sigui des de posicions
conservadores o banalment progressistes.

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4
En una assignatura com aquesta no podem quedar al marge d’aquesta disputa.
Nosaltres la podem aprofitar també per reivindicar el patrimoni pedagògic que els
corrents transformadors actuals, més enllà de la propaganda, no sempre reconeixen.
L’educació social, per la seva banda, ha d’estar connectada a la realitat educativa
del nostre entorn, sense oblidar les exclusions que genera el sistema actual quan no
exerceix la funció igualitària intrínseca al dret a l'educació. 

Tenim l’obligació de conèixer i intervenir en les controvèrsies pedagògiques,

sociològiques i polítiques que marquen el present i esdevenir de l’educació. I ho hem
de fer perquè, en aquests moments, ens estem jugant el sentit de les nostres
institucions educatives, així com els límits i les possibilitats del nostre camp
d’experimentació pedagògica. Arribats a aquest punt, cal preguntar-se si val la pena
defensar l’escola i posar la pedagogia en el centre del debat i de la construcció
educativa.

Qualsevol educador o educadora treballa per crear les condicions que possibilitin
l’encontre entre el subjecte i la cultura, que implica una aposta ètica i política per la
igualtat. Al nostre entendre, creiem que cal defensar l’escola i la pedagogia, perquè
ningú està destinat al fracàs ni condemnat a l’exclusió. Tothom pot aprendre i
créixer, si bé ningú pot fer-ho en el lloc d’un altre. Tal com diu en Philippe Meirieu,
defensar i recuperar la pedagogia és un acte de resistència. 1 Com a educadors i
educadores, tenim el deure de resistir, i cal fer-ho des d’un rearmament moral, ètic i
intel·lectual que ens ha de portar més enllà dels nostres límits per cercar noves
alternatives menys individualistes i funcionals -imperants en la racionalitat educativa
d’avui en dia- i, per tant, autènticament emancipadores.

Aquesta activitat us emplaça a interrogar-vos sobre totes aquestes qüestions,

situant-les en el context actual en el qual, la crisi del coronavirus, en la mesura que
ha suposat una experiència del límit, deixa oberta la pregunta sobre el sentit de
l’escola i l’educació. Preguntar-se pel sentit de l’educació vol dir, entre altres coses,
preguntar-se per “què és el que ens prepara per a la vida”. Cal fer present aquesta
pregunta en qualsevol debat sobre l’escola. Cal fer-lo present, en definitiva, en la
nostra consciència com a educadors i educadores si creiem també que l’educació
pot incidir en el món i en la transformació de les nostres vides.

Competències i Resultats d’Aprenentatge

Competències Resultats d’aprenentatge

CT4. Gestió de la informació.
RAP 1: Buscar, seleccionar, ordenar, relacionar i
valorar informació provinent de diferents fonts per
pensar el fet educatiu en les seves dimensions
pedagògiques, sociològiques, culturals,
econòmiques, tecnològiques i polítiques.

1
Meirieu, Ph. (2009). Pedagogia: el deure de resistir. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
En castellà: Pedagogía: necesidad de resistir (2018, Editorial Popular).

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4
CT11. Argumentació en valoracions, judicis, RAP 2: Exposar opinions argumentades sobre
crítiques, exposicions o defenses. qüestions socials i educatives.

CT 14. Actuar de manera honesta, ètica,

sostenible, socialment responsable i
respectuosa amb els drets humans i la
diversitat, tant en la pràctica acadèmica com
RAP 3: Identificar els elements pedagògics, ètics i
en la professional.
polítics de qualsevol pràctica educativa.
CE2. Identificació i emissió de judicis raonats
sobre problemes socioeducatius per a millorar
la pràctica professional.

Enunciat de la PAC

En aquesta activitat us proposem la realització d’un assaig de 1500-1800 paraules

per tal de reflexionar sobre els reptes, tendències i desafiaments als quals ha
de fer front l’educació avui en dia. Per fer-ho, aprofitarem l’enregistrament de dos
actes acadèmics que han abordat recentment aquestes qüestions. La proposta que
us fem és que escolliu un d’aquests actes, que descriurem breument a continuació,
per tenir un punt de partida que us permeti estirar el fil de qualsevol dels problemes
que s’hi plantegen. Es tracta que feu una ressenya crítica d’una intervenció o del
conjunt d’intervencions d’algun dels dos actes sense caure en el simple
comentari d’opinió. En aquest sentit, s’espera que reflexioneu de forma argumentada
i que cerqueu referències bibliogràfiques per recolzar les vostres idees. Caldrà,
doncs, que apareguin almenys dues referències al llarg del text per tal de poder
valorar l’esforç que heu fet a l’hora de documentar-vos. L’objectiu és que al llarg de
la ressenya sigueu capaços d’articular un discurs propi que us permeti debatre amb
les idees d’altres autors, incloent-hi les de les persones que intervenen en els actes
acadèmics que heu de veure.

A fi de comentar les qüestions que es plantegen en aquests actes, intercanviar

informació i plantejar dubtes, s’obrirà una carpeta a l’espai de debat. Si bé només
heu d’escollir un dels actes que es descriuen a continuació, us recomanem que els
veieu tots dos. La participació en el debat no és obligatòria, però us emplacem a fer-
ho per compartir punts de vista i obrir interrogants entre tots i totes.

a) L’educació com a camp de batalla

“L’educació com a camp de batalla” és el títol de la taula rodona que va tancar el

seminari internacional del Programa d’Estudis Independents del MACBA, celebrat
els dies 17 i 18 de novembre del 2017. 2 En aquesta taula rodona varen participar
2
Podeu veure el Seminari sencer des d’aquest enllaç:

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4
Concha Fernández Martorell, Jaume Carbonell i Jordi Solé Blanch, el professor
responsable d’aquesta assignatura. Seguint l’ordre de les intervencions, en Jordi
Solé, que actuava, al seu torn, com a moderador de la taula, va situar alguns dels
elements principals de l’agenda educativa actual, incidint en els discursos dominants
que, en el camp educatiu, s’alineen amb els processos de subjectivació neoliberals.
Concha Fernández Martorell, per la seva banda, va analitzar algunes de les
estratègies d’assetjament que certs sectors exerceixen sobre l’espai educatiu a fi
d’explorar quin pot ser avui el seu paper emancipador. Finalment, Jaume Carbonell
va plantejar una reflexió sobre la innovació (de què parlem quan parlem
d’innovació?), proposant l’anàlisi de tres models pedagògics que es disputen l’espai
educatiu en l’actualitat: l’enciclopèdic il·lustrat, el neoliberal i el crític. 3 La proposta
que us fem és que analitzeu alguns dels arguments que s’exposen en aquesta taula
rodona a fi d’assenyalar aquells aspectes que fan de l’educació un camp de batalla.
Podeu veure la taula rodona clicant sobre l’enllaç següent:
https://www.youtube.com/watch?reload=9&v=BMZwbsAht2c

A banda de veure aquesta taula rodona, us recomanem que mireu també la

conferència que la filòsofa Marina Garcés va impartir en la inauguració d’aquest
mateix seminari. La conferència porta per títol “Crítica y educación” i la podeu veure
des de l’enllaç següent: https://www.youtube.com/watch?v=8zqAjBO2Aes

b) Reptes, tendències i compromisos en l’educació.

“Reptes, tendències i compromisos en l’educació” és el títol de la Conferència

Internacional de Recerca en Educació celebrada a la Universitat de Barcelona el 4 i
5 de novembre del 2019, una iniciativa promoguda des de la Xarxa Espanyola
d’Instituts de Recerca en Educació i que va organitzar l’Institut de Recerca en
Educació de la Universitat de Barcelona (IRE-UB).4

La celebració d’aquesta conferència va comptar amb la intervenció de tres referents

en el camp de la pedagogia crítica, les ciències socials i la filosofia: en Henry
Giroux, en Boaventura de Sousa Santos i na Marina Garcés, qui també va
intervenir -tal com heu pogut veure- en el Seminari celebrat al MACBA.

https://www.youtube.com/playlist?
list=PL4yzDqrslxsTxFS6QVEjUKhFlTooCaZxF&utm_campaign=6150782&utm_content=7569559322
&utm_medium=email&utm_source=Emailvision
3
Algunes intervencions d’aquell Seminari s’han publicat en un llibre col·lectiu que porta per títol
Pedagogies i emancipació (Arcàdia i Macba, 2020). Existeix la versió en català i en castellà. Hi
participen els següents autors i autores: Marina Garcés, Janna Graham, val flores, Concha Fernández
Martorell i Jordi Solé Blanch.

4
Podeu consultar el programa d’aquesta conferència en l’enllaç següent:
http://www.ub.edu/ired19/en/eng_idiomas/

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4
En Henry Giroux, que ja va passar per Barcelona el maig del 2019 per participar en
el cicle de conferències que portava per títol “Imaginar el món. Converses per pensar
l’educació” organitzat pel CCCB i que us recomanem veure si disposeu de temps, va
plantejar en la conferència inaugural de l’IRE la necessitat d’analitzar el rol que
poden desenvolupar els educadors a l’hora d’ajudar la ciutadania a alliberar-se -a
través d’un llenguatge crític, compromès i imaginatiu- de les formes autoritàries que
governen avui el món. Bona part dels seus arguments els podeu trobar en el seu
darrer llibre traduït al castellà La guerra del neoliberalismo contra la educación
superior (Herder, 2019).

Boaventura de Sousa Santos, per la seva banda, va impartir una conferència molt
estimulant en la qual va reivindicar el paper de l’educació a l’hora de reequilibrar la
distribució desigual de la por i l’esperança en el si del nostre món. Si l’educació rep
avui tants atacs per les forces reaccionàries, és a causa del seu potencial a l’hora
d’expandir una subjectivitat capaç de crear mons compartits. Per aquest motiu, i tal
com ha defensat en nombroses obres que han tingut un gran impacte entre el món
acadèmic i els moviments socials, Boaventura de Sousa defensa una ruptura
epistemològica per reivindicar les epistemologies del sud, és a dir, els sabers
d’aquells que no tenen poder (dones, negres, indígenes, etc.), els coneixements
absents de tots els currículums com l’única via per assolir una nova comprensió del
món a fi de transformar-lo.

Finalment, la filòsofa Marina Garcés va tancar aquesta jornada internacional amb

una conferència sobre el contratemps de l’emancipació, entesa com aquella
interrupció necessària enfront de la servitud voluntària del nostre temps, una servitud
que és alhora adaptativa i cultural en la mesura que la mateixa educació treballa avui
a favor del projecte cognitiu neoliberal, que persegueix augmentar la productivitat de
la intel·ligència en el si de l’economia del coneixement mentre exigeix de tots
nosaltres respostes disruptives, creatives i emprenedores per tal de fer front a les
incerteses que genera avui el capitalisme. En aquest context, Marina Garcés es
pregunta com situar el sentit emancipador de l’educació, que no és altre que el
d’acollir l’existència per tal d’oferir un espai-temps sota les condicions de la
dignificació de la vida. Entesa així, l’educació esdevé hospitalitat, contrapoder, un
acte emancipatori pel qual “no s’ha de demanar permís”. L’autora acaba de publicar
un llibre en el qual reprèn algunes de les qüestions que va apuntar en aquesta
conferència. Us el recomanem vivament. El llibre porta per títol Escola d’aprenents i
ha estat publicat per Galaxia Gutenberg (2020). 5

Les tres conferències es poden veure des dels enllaços següents:

Henry Giroux: El paper dels educadors i les beques públiques en temps de tirania. 
http://www.ub.edu/ubtv/video/conferencia-henry-giroux-ired-2019

5
El 12 de desembre es va realitzar la presentació del llibre al CCCB en conversa amb el sociòleg i
escriptor Guillem Sala, que acabava de publicar la novel·la El càstig (L’Altra Editorial, 2020), i en Jordi
Solé Blanch, que participava també com a conductor de l’acte. La podeu veure aquí:
https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/marina-garces-i-guillem-sala/235008

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4
Boaventura de Sousa Santos: Educar entre la por i l’esperança. 
http://www.ub.edu/ubtv/video/conferencia-boaventura-de-sousa-ired-2019

Marina Garcés: El contratemps de l’emancipació. Reflexions des de l’educació.

http://www.ub.edu/ubtv/video/conferencia-marina-garces-ired-2019

***
Per tal de preparar l’assaig, us emplacem a cercar articles i publicacions dels
ponents d’ambdós actes acadèmics, així com altres fonts documentals. Utilitzeu el
cercador de la biblioteca i acostumeu-vos a llegir articles sobre educació que es
publiquen en mitjans de comunicació generalistes, com ara El Diari de l’educació,
així com revistes especialitzades. Hi ha cercadors com el de Dialnet que us donen
accés a múltiples revistes d’educació. Us recomanem que visiteu, per exemple,
revistes com Temps d’Educació, Teoría de la Educación. Revista interuniversitaria,
Educación XXI, Revista de Educación, Athenea Digital, Foro de Educación, etc.
Totes elles publiquen articles en accés obert. Trobareu els enllaços a les pàgines
web d’algunes d’aquestes revistes a l’espai de Recursos de l’aula.

Recordeu que heu de citar, almenys, dues referències bibliogràfiques al llarg del
vostre assaig. En aquest cas, cal que siguin articles acadèmics o llibres per donar
compte de les cerques documentals que heu fet. Cal fer aquestes cites amb sentit,
establint una interlocució amb els autors i autores que heu llegit, sense forçar la
referència bibliogràfica. Així mateix, és important que el vostre assaig estableixi
algun vincle amb els continguts treballats al llarg del semestre (materials docents,
lectures, recursos audiovisuals, etc.).

* Nota a propòsit de la pandèmia de la Covid-19 i els seus efectes en l’educació

Si us proposem un assaig en el qual heu de reflexionar entorn de les tendències i els

debats educatius contemporanis, no podem passar per alt els efectes de la
pandèmia de la Covid-19 en el context educatiu actual. Sens dubte, la crisi
provocada pel coronavirus marcarà un punt d’inflexió en molts àmbits (polítics,
socials, econòmics, culturals, etc.), aprofundint tendències que ja estaven en
marxa. En aquests moments ho està fent en el camp educatiu, no només perquè
a l’inici de la pandèmia es van tancar les escoles arreu del món -una mesura
que podria repetir-se de forma parcial i intermitent al llarg d’aquest curs, més
enllà del confinament puntual dels grups-classe-, sinó perquè molts actors del
camp polític i educatiu creuen que s’ha obert una finestra d’oportunitat per
transformar l’educació en un sentit radical, tant pel que fa a les infraestructures
pedagògiques (apostant, per exemple, per l’educació en línia, entre altres
iniciatives), com pel que fa a les metodologies, els currículums i les alternatives
a l’educació escolar. Hi ha qui viu aquestes transformacions amb molt
entusiasme; d’altres ens alerten sobre les desigualtats socials i educatives que
aquests canvis poden provocar i/o acabar consolidant, etc.

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4
Les primeres reflexions que es van fer arran del tancament de les escoles
posaven la mirada en els efectes del confinament. Ara l’anàlisi s’ha ampliat, i ja
es compta amb publicacions acadèmiques que apunten més enllà. De fet, les
conferències que recollim en l’enunciat de la PAC, tot i no abordar
l’esdeveniment global de la pandèmia i els seus efectes en l’educació perquè
són anteriors a aquest fenomen, ja ens interroguen sobre alguns elements que
han esdevingut centrals en els darrers mesos. Us emplacem, doncs, a aprofitar
el que hem viscut i estem vivint arran de la pandèmia per reflexionar-hi a fons,
adoptant una certa distància sobre els fets que més transcendeixen en l’opinió
pública a fi de poder analitzar les tendències que estan marcant el món educatiu
en l’actualitat.

Des de fa mesos, circulen -tal com hem apuntat abans- moltes publicacions
sobre aquest tema. El mitjà de comunicació digital de El Diari de l’educació, que
compta també amb una versió en castellà (El Diario de la educación), ha
publicat alguns dels articles que més han circulat entre el professorat, famílies,
responsables polítics, educadors i educadores, etc. Altres diaris i mitjans de
comunicació generalistes han fet el mateix. Només cal que entreu a les seves
pàgines web. Així mateix, ja comptem amb nombroses publicacions
acadèmiques que han dedicat els seus monogràfics als efectes del coronavirus
en el camp de l’educació arran del tancaments dels centres educatius i/l la
represa de l’activitat a través dels mitjans digitals. Junt amb aquestes
publicacions, diferents institucions acadèmiques, associacions professionals i
fundacions han ofert cicles de reflexió i actes en línia per tal d’analitzar els
reptes que ha hagut d’afrontar el sistema educatiu per donar resposta a la
situació provocada pel Covid-19, així com els seus efectes en l’educació que
vindrà.

Aquesta PAC pot ser una oportunitat, doncs, per analitzar tot el que ha succeït
recentment. Aquells que tingueu ganes de fer el vostre assaig sobre aquest
tema, vinculant-lo amb algunes de les qüestions que s’aborden en qualsevol de
les conferències que hem recollit en els apartats anteriors, compteu amb molt
material a l’hora de preparar el vostre assaig. En l’apartat següent recollim
algunes referències bibliogràfiques i enllaços a recursos audiovisuals que us
poden anar molt bé, a banda de les cerques que pugueu fer vosaltres mateixos.

Recursos d’aprenentatge

Per tal de situar algunes de les qüestions que s’aborden en les conferències, us
recomanem la lectura del darrer mòdul dels materials docents, així com els dos
recursos audiovisuals dirigits pel professor Isaac González. La referència d’aquests
recursos és la següent:

- Ferré, X. [Xavier] i Solé, J. [Jordi] (2010). Educació, globalització i societat del

coneixement [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya.

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4
http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00152410/pdf/PID_00152415.pdf

- González, I. [Isaac] i Benito, R. (2017). Les controvèrsies sobre la igualtat

d’oportunitats en educació [recurs audiovisual d’aprenentatge]. Universitat Oberta de
Catalunya.
http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00248294/

- González, I. [Isaac] i Benito, R. (2017). Els eixos cardinals de les polítiques

educatives. [Recurs audiovisual d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya.
http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00254463/

Els enllaços als enregistraments de les conferències del Seminari Internacional del
PEI Obert del MACBA i la Conferència Internacional de Recerca en Educació els
teniu en l’apartat anterior d’aquest document. També els trobareu en l’apartat de
Recursos de l’aula.

A continuació, recollim algunes referències bibliogràfiques i enllaços web a actes

enregistrats en vídeo dedicats a la pandèmia i els seus efectes en l’educació. Us
emplacem a fer les vostres pròpies cerques bibliogràfiques en revistes acadèmiques
especialitzades i en els arxius d’altres organismes i institucions:

- Monogràfic de la RASE. Revista de Sociología de la educación, Volumen 13,

Núm. 2 (2020): Educar en época de confinamiento: la tarea de renovar un
mundo en común. https://ojs.uv.es/index.php/RASE/issue/view/1191/showToc

- Monogràfic de la RASE. Revista de Sociología de la educación, Volumen 14,

Núm. 1 (2021): La educación durante el confinamiento.
https://ojs.uv.es/index.php/RASE/index

- Monogràfic de la Revista Galega de Educación. Número especial xuño 2020:

COVID_19: Re-pensar a educación. 
http://www.nova-escola-
galega.org/almacen/documentos/NUMEROESPECIAL_RGE_COVID_XUNHO2020.
pdf

- Cicle de webinars “Docència no presencial d’emergència”. Estudis de

Psicologia i Ciències de l’educació de la UOC:
http://epce.blogs.uoc.edu/es/2020/04/07/ciclo-webinars-docencia-no-presencial-
emergencia-online-covid19/

- Cicle de reflexió “El sentido de la escuela”. Fundación Santillana:

https://laescuelaqueviene.org/ciclos-de-reflexion/
Podeu veure els encontres virtuals d’aquest cicle entrant al canal de You Tube
de la Fundación Santillana: https://www.youtube.com/watch?v=7lEqsc7EVms
Arran de la celebració d’aquest Cicle, la Fundación Santillana ha publicat un
llibre en el qual es recullen les converses, els textos, els aprenentatges i les
propostes sorgides d’aquest diàleg a múltiples veus d’aquest projecte. El podeu

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4
trobar aquí: https://laescuelaqueviene.org/wp-content/uploads/2020/07/150620-
entregable-laescuelaqueviene.pdf

- Fundació Jaume Bofill: https://fundaciobofill.cat/

- Miño, R. [Raquel], Rivera-Vargas, P. [Pablo] y Passeron, E. [Ezequiel] (2020,

25 de septiembre). Ha llegado el momento de unir esfuerzos: una educación con
sentido [entrada de blog] El Diario de la Educación.es.
https://eldiariodelaeducacion.com/2020/09/23/ha-llegado-el-momento-de-unir-
esfuerzos-hacia-una-educacion-con-sentido/

- Solé Blanch, J. [Jordi] (2020, 17 d’abril). Cómo hacer escuela desde el

confinamiento (y sin obsesionarnos con la continuidad del curso) [entrada de
blog]. The Conversation. https://theconversation.com/como-hacer-escuela-
desde-el-confinamiento-y-sin-obsesionarnos-con-la-continuidad-del-curso-
136659?utm_source=twitter&utm_medium=bylinetwitterbutton

- Solé Blanch, J. [Jordi] (2020, 7 de maig). L’escola de la desescalada:

l’educació que vindrà? [entrada de blog]. Blog dels Estudis de Psicologia i
Ciències de l’Educació. http://epce.blogs.uoc.edu/ca/2020/05/07/escola-
desescalada-educacio-que-vindra-covid/

- Vargas, J. M. [José Miguel] (2020). La escuela en tiempos de Covid desde la

mirada de Arendt, Meirieu, Simons y Masschelein. RLEE. Revista
Latinoamericana de Estudios, Volumen L, Número especial, 195-216.
http://scholar.google.fr/scholar_url?
url=https://rlee.ibero.mx/index.php/rlee/article/download/102/476&hl=fr&sa=X&d
=11433984764882636204&scisig=AAGBfm0GM9UYO3879UXtQCUNa6NX60dC
uw&nossl=1&oi=scholaralrt&hist=_2HjWBwAAAAJ:12185752014772640014:AA
GBfm3el9PTQKEO8PDveeRk6fep63skTQ&html=

Avaluació

El pes relatiu d’aquesta PAC a l’Avaluació Contínua és del 30%. Els criteris
d’avaluació de la PAC estan vinculats amb les competències i resultats
d’aprenentatge que s’assenyalen més amunt. Es tindran en compte els ítems
següents:

- Capacitat de síntesi i reflexió crítica a l’hora d’exposar les idees en l’assaig (50% de
la nota).

- Qualitat de la redacció del treball escrit (estil) i de l’ortografia (40% de la nota).

Les idees estan ben estructurades, la terminologia és adequada, el lèxic s’utilitza amb precisió,
s’eviten les frases massa llargues i buides de contingut, les seqüències del text són entenedores i
adequades, el text segueix les normes gramaticals, no conté errors ortogràfics ni faltes de picatge.

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4
Atenció: Una PAC amb moltes faltes d’ortografia i errades sintàctiques i gramaticals queda suspesa
automàticament.

- Ús de fonts d’informació per recolzar les idees desenvolupades en l’assaig, fent un

tractament honest de les mateixes a l’hora de citar-les i referenciar-les
adequadament (10% de la nota).6

Els treballs presentats que es considerin NO ORIGINALS (per còpia de fonts

documentals -obtingudes a través d’Internet o d’altres mitjans- sense citar-ne les
fonts, o plagi entre PACs d’estudiants, siguin de la mateixa aula o de qualsevol altra
aula de l’assignatura) seran qualificats amb una D (equivalència numèrica 0), fet
que pot comportar també el suspens de l’avaluació continuada de
l’assignatura. Atès que aquesta assignatura no compta amb un examen final, caldrà
matricular-la de nou per tal de superar-la. Depenent de la gravetat dels fets o en cas
de reincidència, es preveu l’aplicació de mesures disciplinàries, tal com estableix la
Normativa d’Avaluació de la Universitat.

Lliurament

En aquest PAC cal lliurar un assaig a partir de la ressenya d’alguna de les

conferències dels actes acadèmics que s’han presentat en l’enunciat de la PAC. El
títol de l’assaig és lliure i ha de contenir unes 1500-1800 paraules.

A la primera pàgina caldrà escriure el títol de la PAC, el nom i els cognoms de

l’estudiant, el títol de l’assignatura i el nom del/la consultor/a.

El nom del fitxer que cal pujar al RAC ha de tenir el format següent:
"cognom1_cognom2_PAC4.doc". Per exemple, un estudiant anomenat Alfredo
García Melgar posaria el següent nom al seu arxiu: “garcia_melgar_PAC4.doc”).

Data de lliurament

INICI de la PAC: 13 de desembre del 2021

FINALITZACIÓ: 12 de gener del 2021

6
Reviseu el recurs de Gestió Bibliogràfica del servei de Biblioteca. Cal seguir la normativa APA a
l’hora de citar les referències bibliogràfiques: http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/gestio-bibliografica-
uoc

Teoria de l’Educació
1er Semestre Curs 2021-22-1
PAC 4