CIÈNCIES SOCIALS 1 - Carles Grabuleda (Examen: Dilluns 16 de març- amb apunts i

segurament amb l’ordinador a l’aula)

examen: tenim 3 h → ordinador + apunts

- Carles: economia i política adaptada a una escola (imagina que vas a una escola que et trobes,
etc etc què faràs?) el que no hem fet a clase no sortirà dels powers. Pensar activitats. HI
HAURÀ DOS SUPÒSITS PRÀCTICS (economia i política) dir quines activitats faries i com ho
avaluaries
- Salvador: més teoria, mes curriculum
ÍNDEX

Bloc 3 - Ciutadania global sostenible: economia i democràcia 3

1. Introducció. Continguts de Medi Social i Ciutadania al currículum de primària 3
1.1. Algunes reflexions inicials: 4 grans coses que són necessàries que els alumnes aprenguin 3
1.2. 13 competències per Medi (natural i social) 3
1.3. Orientacions metodològiques i d’avaluació per a l’etapa. 3
1.4. Blocs de continguts i fonts disciplinàries en el currículum de primària. 4
1.5. Treballar i avaluar competencialment. Exemples de socials 7
1.6. Competències, continguts i continguts clau 7
2. Les competències bàsiques de medi i educació en valors 9
2.1. Les competències del medi social i natural (Decret 199/2015) 9
2.2. Dimensió món actual 9
2.2.1. Competències, continguts i continguts clau 9
2.2.2. Seqüenciació de la construcció de l’aprenentatge 10
2.2.3. Competència 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les
conseqüències per plantejar-se propostes de futur. 11
2.2.4. Canvis proposats per les noves ordre d’avaluació 12
2.3. Dimensió ciutadania 14
2.3.1. Competència 11 14
2.3.2. Competència 12 17
2.3.3. Competència 13 20
3. Ciutadania global sostenible. L’ensenyament de l’economia per al consum responsable i la
sostenibilitat 22
3.0. L’economia en les competències del currículum de primària 22
3.1. Introducció. Per a què ensenyar economia a primària? 33
3.2. Conceptes bàsics d’economia per al professorat de primària 33
3.2.1 FLUX CIRCULAR DE LA RENDA 28
3.2.2. AGENT ECONOMICS 28
Les famílies 28
Les empreses 30
3.3. Continguts per treballar a les aules de primària i enfocaments didàctics 33
3.3.1. Treballar un contingut a partir de fons textuals i estadístiques: la publicitat (PRÀCTICA 3)
33
3.3.2. Treballar un contingut a partir de l’audiovisual. “Els Bancs” (INFOK) (PRÀCTICA 2) 33
3.3.3. Activitats per treballar el desenvolupament sostenible 33
3.3.4. La publicitat 34
‘’El que es pot fer es adaptar el text o crear preguntes per cridar l’atenció’’ 35
4. Valors democràtics i participació. Dret i política a primària? L’aprenentatge servei. 36
4.1. Per què parlar de política a primària? 36
4.2. La democràcia i els valors en les competències del currículum de medi social a primària 36
4.2.1 Paradigmes de educatius i ensenyament de valors 43
4.2.2. La relació entre valors individuals i col·lectius 43
4.2.3. Els valors ajuden a la construcció del pensament a l’àrea de socials 45
4.3. Nocions bàsiques de política i dret per al professorat 47
4.3.1. El dret i la política. Els sistemes polítics i de les seves interrelacions 47
Els sistemes polítics contemporanis. Les democràcies. 47
La divisió de poders 49
 Pràctica 1. EL TEXT DIDÀCTIC: treballar continguts a partir dels llibres de text com ha de ser un bon
text didàctic? 57
Pràctica 2. Treballar amb fonts textuals. ADAPTAR TEXTOS: 61
Pràctica 3. Continguts per treballar economia a les aules de primària i enfocaments didàctics. Com
treballar temes d’economia a partir de l’audiovisual: InfoEKONOMIA 61

Bloc 3 - Ciutadania global sostenible: economia i democràcia

1. Introducció. Continguts de Medi Social i Ciutadania al currículum de primària
1.1. Algunes reflexions inicials: 4 grans coses que són necessàries que els alumnes
aprenguin

- Coneixement del medi centra la seva intervenció didàctica a facilitar a l’alumnat el pas de la cultura
viscuda a la seva reconstrucció intel·lectual. Vol dir que moltes de les coses que viuen dia a dia de
les quals ja tenen idees preconcebudes, els posem una base teòrica en el nivell que els correspon.
Donar sentit científic al seu dia a dia.
- Pretén capacitar l’alumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de l’entorn
amb què interacciona.
- L’aprenentatge ha de ser contextualitzat (importància per ser significatiu en el temps i en l’espai) i
encaminat a interpretar les experiències properes tant en el temps com en l’espai. Buscar
experiències que els hi queda a prop tant en el temps (passat pròxim) com en l’espai.
- Els fenòmens naturals o socials no es presenten en la realitat sota un prisma disciplinar, sinó en
forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor quan s’estudien.
Presentar les coses a partir d’un context.

1.2. 13 competències per Medi (natural i social)

Social: geografia i història i món actual

Les que treballarem en aquest bloc són les següents:
5. Valorar problemes socials rellevants interprentant-ne les causes i les conseqüències per plantejar
propostes de futur.
11. Adoptar hàbits sobre l’adquisició i ús de béns i serveis, amb coneixements científics i socials per
esdevenir un consumidor responsable.
12. Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la convivència i per afavorir
un entorn més just is plidari.
13. Valorar el sistema democràtic partint del coneixement dels sistemes polítics per esdevenir futurs
ciutadans crítics.

1.3. Orientacions metodològiques i d’avaluació per a l’etapa.

 - Durant l’educació primària els infants solen estar interessants per molts fets. La metodologia
emprada a l’escola hauria de partir d’aquest component per aprofitar la seva motivació cara a
l’aprenentatge.
- El fet que estiguin especialment motivats per alguns temes ha de centrar l'ensenyament en aquests
aspectes, per tal de transformar el seu coneixement informal en un altre de més sòlid, més científic.
- Les ciències implicades en l’àmbit social tenen un alt grau d’abstracció. És per això que cal que
l'ensenyament es plantegi a partir de situacions contextualitzades, en base a treball en diferents
casos i en una seqüència en espiral.
- Per a la selecció d’aquestes situacions cal buscar l’equilibri entre les realitats properes i les més
globals (en el temps i en l’espai)
- Cal promoure l’observació i la cerca de dades i potenciar el coneixement directe. Llegir per aprendre:
llegir molt per treure la informació rellevant.
- Serà important dedicar temps als aspectes metacognitius(reflexionar sobre el procés d'aprenentatge,
per exemple, “què hem fet” per tal que s’adonin del que aprenen), a ensenyar a l’alumnat a prendre
consciència dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los. Això es pot consolidar molt
emprant tècniques de coavaluació i autoavaluació.
- En l’avaluació final o sumativa és convenient plantejar situacions-problema que permetin veure fins
a quin punt l’alumne és capaç d’aplicar els coneixements en contextos diferents. (per exemple les
simulacions, plantejar situaicons a classe que generin problemes i que ell respongui i argumenti
perquè pren aquestes decisions i les seves conseqüències) També és bo utilitzar pautes d’observació
de l’actuació dels alumnes en situacions en entorns reals o que els simulen.
Parlar de qualsevol cosa però contextualitzant i adaptant.

1.4. Blocs de continguts i fonts disciplinàries en el currículum de primària.

Els continguts anteriors es reparteixen per tota l’etapa d’Educació Primària. A continuació, podem veure el
que ens planteja el currículum.
PROPOSTA: no prescriptiu
 1.5. Treballar i avaluar competencialment. Exemples de socials

Els continguts són l’excusa per assolir les competències. Per tant, no suspenem si no se sap algun dels
continguts, sinó si no ha assolit algun aspecte de les competències. Es fa l’avaluació al final, per tant, si quan
s’acaba s’han assolit les competències no es necessari fer les típiques proves de recuperació.

1.6. Competències, continguts i continguts clau

El currículum estableix:
- COMPETÈNCIES (són els objectius d'aprenentatge, allò que cal saber fer en acabar l’etapa)
Per aconseguir-ho proposa uns:
 - CONTINGUTS (coneixements que es poden treballar a classe per tal que els alumnes assoleixen les
competències)
- Uns CONTINGUTS més factuals (generals i/o específics), proposats pel currículum amb un
desplegament per cursos. Ex. La guerra civil.
- Uns CONTINGUTS-CLAU de tipus més conceptual-procedimental que cal treballar
transversalment durant tota l’etapa. Són els que et permeten assolir les competències, els
bàsics. Els continguts clau ens els marca el currículum, a diferència dels factuals que només
els proposa. Ex. Mapes i textos.
El currículum proposa uns continguts i una seqüenciació.
Els centres, a través dels departaments didàctics, poden fer una selecció de continguts (respectant sempre
els continguts clau).
La selecció i seqüenciació de continguts es pot fer seguint diferents criteris:
- Criteris enciclopedista (centrat a cobrir tots els continguts de la nostra disciplina). Significa fer-ho
tot, tots els temes, un darrere l’altre.
- Criteris competencial (centrat en les habilitats que els continguts clau volen desenvolupar en els
alumnes). Potser preferiré aprofundir més en uns i no fer-los tots.
2. Les competències bàsiques de medi i educació en valors
2.1. Les competències del medi social i natural (Decret 199/2015)

Nivells d’assoliment d’una competència

- Nivell 1: nivell bàsic però assolida
- Nivell 2: notable
- Nivell 3: excel·lent
Criteris bàsics que les competències ens indiquen.
2.2. Dimensió món actual
Fomentar que els alumnes es facin preguntes a ells mateixos. El currículum no té una llista tancada de
continguts, sinó que vol que l’alumne observi i es planteji problemes.

2.2.1. Competències, continguts i continguts clau

El currículum estableix...
- Competència: són els continguts d'aprenentatge. Allò que l’alumne ha de saber fer en acabar l’etapa.
 - Contingut: per aconseguir les competència proposa uns continguts, els coneixements que es poden
treballar a classe per tal que els alumnes assoleixin les competències.
- Continguts factuals (generals i/o específics): són els proposats pel currículum amb un
desplegament per cursos, però podem fer-los o no.
- Continguts clau (més conceptual-procedimental): eines que cal treballar amb els nens de
manera transversalment (abans se’n deien procediments).
El currículum fa una proposta de continguts i nosaltres podem fer una selecció de continguts (respectant
sempre els continguts clau). La selecció i la seqüenciació de continguts es pot fer seguint diferents criteris:
- Criteri enciclopedista: centrat a cobrir tots els continguts de la nostra disciplina. Fer tots els
continguts com per exemple començar per la prehistòria fins l’etapa contemporània.
- Inconvenient: ho fas molt ràpid i no específiques.
- Criteri competencial: centrat en les habilitats que els continguts clau volen desenvolupar en els
alumnes. Tens al cap unes competències i penses en quin contingut pots aconseguir de la manera
més eficaç que els alumnes assoleixin aquestes competències.

Un curriculum competencial requereix una metodologia productiva que

parteixi de contextos d’aprenentatge autèntics, i que inclogui la regulació
del procés de construcció del coneixement i una producció final com a
evidència de l’aprenentatge.

El curriculum competencial a l’aula

(Dept. Ensenyament, 2018)

El nou sistema proposa passar d’un model reproductiu a un model productiu, cosa que ens obliga a
plantejar les sessions de diferent manera.
- Model reproductiu: el docent posa un exemple i els nens i nenes fan el mateix. Al final es fa un
examen del que s’ha vist a classe, per tant, es demana que reprodueixen el que han vist a classe.
- Model productiu: Esencial aconseguir que es formulin preguntes. De tant en tant, es fa una regulació
per comprovar que entenen els continguts. Finalment, es fa un examen on s’ha de copiar res del que
havien fet sinó aplicar els coneixament que han après i, per tant, que produeixin una cosa diferent.

2.2.2. Seqüenciació de la construcció de l’aprenentatge

1. Fase d’exploració:
- Exploració d’idees prèvies, partint del més simple i concret
- Presentació dels continguts a treballar.
2. Fase d’introducció/estructuració:
 - Incorporació dels nous continguts a partir del plantejament de situacions didàctiques amb un
nivell d’abstracció i complexitat creixent.
*La fase d'estructuració serveix per recopilar la informació que ha anat sortint per tal d’ordenar els
coneixements.
3. Fase d’aplicació: es fa la producció final.
- Transferència de coneixements a situacions reals i diferents del context en què s’han
presentat inicialment.
- Ha de servir per avaluar el nivell d’assoliment i tenir evidències que han adquirit el que s’ha
anat tractant.

2.2.3. Competència 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les
conseqüències per plantejar-se propostes de futur.

Es busca desenvolupar el pensament crític i creatiu dels alumnes, a partir de la presentació de problemes
rellevants del món actual. Han de ser qüestions vives i que generin controvèrsia. L’objectiu no és arribar
a conclusions, ni jutjar posicionaments, sinó desenvolupar el pensament i fomentar les situacions de
diàleg. Es poden introduir des de dues perspectives:
1. Mitjançant la problematització dels continguts disciplinars. (Ex: per què les grans civilitzacions
sempre apareixen al voltant de rius? per què els Drets Humans es van declarar després de la Segona
Guerra Mundial?...)
2. Mitjançant la introducció de problemes socials rellevants en si mateixos. (Ex: Per què els països
no compleixen els acords sobre el canvi climàtic? Per què moltes empreses europees es traslladen
a països d’Àsia o Àfrica? ...)

La clau metodològica, en aquesta competència, és aconseguir fer que l’alumne se n’adoni de la

rellevància del problema i això el motivi a voler saber-ne més, i a debatre amb els seus companys una
qüestió que no és clara, i que pot tenir diferents respostes vàlides, i que aquestes respostes poden tenir a
veure amb diferents opinions, valors o interpretacions d’uns mateixos fets.

El disseny de les activitats convé que respecti la seqüència que porta del més concret i simple al més
complex i abstracte, seguint el patró habitual (Fase d’Exploració-Fase d’Introducció-Fase d’Estructuració-
Fase d’Aplicació).

Com que en aquesta mena de qüestions els continguts en si són controvertits, és convenient l’avaluació a
partir d’evidències detectables en el treball diari de l’alumne (amb les intervencions de classe, amb els
debats…), més que no pas en qüestionaris finals. En aquest sentit són útils les carpetes d’aprenentatge
(portfoli, dossier de classe, etc.)

Gradació
 NIVELL 1 Analitzar el problema social rellevant plantejat, descrivint factors que hi
intervenen, identificant algunes causes i conseqüències, i plantejant
propostes de futur globals.

NIVELL 2 Analitzar el problema social rellevant (...) i plantejant propostes de futur locals
i globals.

NIVELL 3 Analitzar el problema social rellevant (...) i elaborar conclusions per

posicionar-se individualment i plantejar propostes de futur personals,
locals i globals.

Normalment és ambigu, volgudament ambigu, per tal que cada mestre ho pugui adaptar al seu grup-classe.

Per fer la programació de l’aula:

COMPETÈNCIA GRADACIÓ ACTIVITATS/AVALUACIÓ

5- Valorar problemes NIVELL 1: Analitzar el problema social rellevant

socials rellevants plantejat, descrivint factors que hi intervenen,
interpretant-ne les identificant algunes causes i conseqüències, i
causes i les plantejant propostes de futur globals.
conseqüències per
plantejar propostes de NIVELL 2: Analitzar el problema social rellevant (...)
futur. i plantejant propostes de futur locals i globals.

NIVELL 3: Analitzar el problema social rellevant (...)

i elaborar conclusions per posicionar-se
individualment i plantejar propostes de futur
personals, locals i globals.

2.2.4. Canvis proposats per les noves ordre d’avaluació

AVALUACIÓ TRADICIONAL NOVA AVALUACIÓ

Canvia l’OBJECTE
S’avaluen CONTINGUTS S’avaluen COMPETÈNCIES
d’avaluació
 Canvia el SUBJECTE Els alumnes i els mestres avaluen
Avalua el mestre/a
d’avaluació conjuntament (Coavaluació)

Canvia el MOMENT
S’avalua al FINAL del procés S’avalua DURANT el procés.
d’avaluació

Exemple d’activitat d’avaluació:

→ Totes les activitats que ens proposen als llibrets són pensades per a l’alumnat de 6è, per al final de l’etapa,
que és quan haurien d’haver assolit les competències. Per als altres cursos caldrà que nosaltres mateixes
pensem exercicis per l’estil.
El que busquem és que els nens vagin pensant tot plantejant-se les diferents opcions, cadascuna amb els
seus avantatges i els seus inconvenients.
Amb activitats com aquesta ja els estem treballant el fet de ser consumidors responsables i que siguin
ciutadans democràtics i crítics.
L’exemple en sí no ens serveix ben bé, ja que en aquest exercici no fa referència a aspectes globals, però
el tipus d’activitat és molt correcte.
Qüestionari amb preguntes de nivell molt bàsic i d’altres de nivell més avançades.

2.3. Dimensió ciutadania

Els alumnes romanen una part importantíssima del seu temps a l’escola. Degut a això, l’escola es converteix
en un àmbit privilegiat per a l’adquisició d’hàbits de convivència per a formar els ciutadans responsables per
al futur.

Per això, més enllà dels aprenentatges teòrics, l’escola ha d’utilitzar la seva pròpia dinàmica de funcionament
per aconseguir introduir els alumnes en les pràctiques de participació en la vida col·lectiva, i per aconseguir
identificar-los amb els valors positius del sistema democràtic, de la llibertat, de la igualtat i de la justícia.

Competències Bàsiques…, p. 6

*Veiem que el currículum dóna a importància a la participació a la democràcia.

11 Adoptar hàbits sobre l’adquisició i ús de béns i serveis, amb coneixements científics i socials per esdevenir un
consumidor responsable.

12 Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la convivència i per afavorir un entorn
més just i solidari.

13 Valorar el sistema democràtic partint del coneixement dels sistemes polítics per esdevenir futurs ciutadans
crítics.

2.3.1. Competència 11

11 Adoptar hàbits sobre l’adquisició i ús de béns i serveis, amb coneixements científics i socials per esdevenir un
consumidor responsable.
(Comp. Bàs., pp. 66 i ss.)

Entenem per consumidor responsable la persona que a l’hora d’adquirir o utilitzar un producte té en
compte les conseqüències ambientals i socials que es deriven d’aquesta acció.
Si volem educar els alumnes en el consum responsable cal que les pròpies pràctiques de l’escola també
vagin en aquesta direcció. Si és així, la pròpia pràctica i els hàbits de l’escola ajudaran a educar els
alumnes en aquest sentit i a extrapolar-ho als seus comportaments fora de l’escola.
Aquestes actuacions de l’escola convé que estiguin compartides amb l’alumnat. Per exemple, és bo fer-
los explícit el que es gasta (en aigua, paper, llapis…) amb realitats conegudes: “quantes piscines es podrien
omplir amb l’aigua que utilitzem a l’escola durant el curs?” (Tenim un plantejament de medi i de
matemàtiques), fins a on arribaríem amb el paper que gastem en un mes a l’aula?...”.És útil també per
treballar aquests temes introduir-los en la lectura de factures, tiquets de compra… i analitzar els drets i els
deures que tenim com a consumidors. → per exemple ensenyar la factura de l’escola, o la quantitat d’aigua
que es gasta en un any; anar al super a mirar etiquetes que indiquin d’on provenen els productes - d’on
venen les pomes d’una temporada, d’on venen en una altra, etc.
També és molt útil obrir debats on es facin preguntes sobre determinats productes (procedència dels
materials utilitzats…) i sobre els impactes del seu ús, de manera que se’ls permeti reflexionar col·lectivament
si l’únic criteri que hem de fer servir per comprar un material és que sigui el més barat, o bé si hem
d’incorporar altres elements (justícia social, sostenibilitat…) → ser conscients que moltes vegades “lo barato
sale caro”.
En l’avaluació cal veure si saben les mesures concretes que contribueixen al consum responsable
(per exemple, amb un dibuix o esquema sobre el procés que segueix un producte…), però també cal poder
veure si s’impliquen amb aquestes mesures quan són dins de l’àmbit escolar (en aquest sentit els
mestres han de valorar-ho a partir de pautes o registres d’observació d’aula).

NIVELL 1 Adoptar hàbits de consum responsable sobre l’adquisició i ús de béns i serveis i saber-los
explicar basant-se en coneixements científics i socials bàsics.

NIVELL 2 Adoptar hàbits de consum responsable (...) i saber-los justificar basant-se en coneixements
científics i socials.

NIVELL 3 Adoptar hàbits de consum responsable sobre l’adquisició i ús de béns i serveis que suposin
una implicació personal i saber-los argumentar relacionant coneixements científics i
socials.

Programació

COMPETÈNCIA GRADACIÓ ACTIVITATS/AVALUACIÓ

NIVELL 1: Adoptar hàbits de consum

11- Adoptar hàbits responsable sobre l’adquisició i ús de béns i
sobre l’adquisició i ús serveis i saber-los explicar basant-se en
de béns i serveis, amb coneixements científics i socials bàsics.
coneixements
científics i socials per
esdevenir un NIVELL 2: Adoptar hàbits de consum
consumidor responsable (...) i saber-los justificar basant-
responsable. se en coneixements científics i socials.

NIVELL 3: Adoptar hàbits de consum

responsable sobre l’adquisició i ús de béns i
serveis que suposin una implicació
personal i saber-los argumentar relacionant
coneixements científics i socials.
Exemple d’activitat d’avaluació

Els estàs demanant que facin un text argumentatiu guiat.

2.3.2. Competència 12

12 Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la convivència i per afavorir un
entorn més just i solidari.

(Comp. Bàs., pp. 71 i ss.)

La participació és una pràctica bàsica que cal exercir per saber conviure en un col·lectiu, i l’escola, com
a col·lectiu, és un escenari ideal per experimentar i aprendre això que serà bàsic per a la vida adulta.
L’aula és un espai adequat per introduir-ho (assemblees de classe, tries de delegats…), però també hi ha
molts altres àmbits i moments de l’escola que són idonis per fer-ho (suports d’alumnes grans als petits,
aprenentatge-servei, organització d’activitats lúdiques, festes, col·laboració amb entitats del veïnat, ONGs,
etc…).
Tota activitat educativa ha de potenciar principis ètics com la igualtat, la tolerància, l’equitat, el respecte, la
solidaritat, la justícia… per tal que l’alumne s’allunyi dels prejudicis i estereotips socials.
Més enllà de la pràctica, és en el context d’aquesta competència que cal introduir els continguts teòrics
que porten a l’aprenentatge del funcionament de les societats democràtiques del món actual
(Declaració de Drets dels Infants, Declaració dels Drets Humans, la lluita per la construcció de la democràcia,
les normes i les lleis, els mecanismes i institucions d’organització social…). Tot això es pot treballar, per
exemple, a partir de l’estudi de casos, anàlisi de notícies, pel·lícules, etc.
La gradació de l’avaluació de la competència s’ha fet segons la menor o major implicació en la cerca de la
convivència i en el grau de participació en les activitats col·lectives. És a dir, més que valorar el que
l’alumne sap cal valorar el que realment fa. Es tracta de valorar si l’alumne té assumits els valors
democràtics, i això, més que amb activitats escrites convencionals, es pot detectar a partir de l’observació
de comportaments, de participació a classe, de l’anàlisi del dia a dia a l’hora d’esbarjo. En aquest sentit, per
valorar aquesta competència és molt útil també l’autoavaluació i la coavaluació, a partir de rúbriques,
contractes pedagògics, autoinformes, etc.

NIVELL 1 Participar en la vida col·lectiva de manera respectuosa i pacífica, tenir una actitud positiva
vers la prevenció i resolució de conflictes i exercitar satisfactòriament les responsabilitats que
corresponen.

NIVELL 2 Participar en la vida col·lectiva col·laborant de manera positiva i activa en la prevenció i

resolució de conflictes, exercir de manera diligent les responsabilitats i implicar-se en
activitats col·lectives i en els mecanismes de participació democràtica de l’àmbit escolar.

NIVELL 3 Participar en la vida col·lectiva coordinant i implicant-se en l’organització d’activitats de

manera eficaç. Tenir una actitud proactiva cap a la prevenció i resolució de conflictes.

Programació

COMPETÈNCIA GRADACIÓ ACTIVITATS/AVALUACIÓ

 NIVELL 1: Participar en la vida col·lectiva de manera
12- Participar en la respectuosa i pacífica, tenir una actitud positiva
vida col·lectiva a vers la prevenció i resolució de conflictes i exercitar
partir de valors satisfactòriament les responsabilitats que
democràtics, per corresponen.
millorar la
convivència i per
afavorir un entorn
més just i solidari.

NIVELL 2: Participar en la vida col·lectiva

col·laborant de manera positiva i activa en la
prevenció i resolució de conflictes, exercir de
manera diligent les responsabilitats i implicar-se
en activitats col·lectives i en els mecanismes de
participació democràtica de l’àmbit escolar.

NIVELL 3: Participar en la vida col·lectiva

coordinant i implicant-se en l’organització
d’activitats de manera eficaç. Tenir una actitud
proactiva cap a la prevenció i resolució de
conflictes.

Val molt per a totes les competències la següent gradaciço:

- Amb els coneixements que transmetem i ajuda sap fer allò que li demanem.
- Sap fer allò que li demanem sense ajuda.
- Sap fer-ho i, a més a més, ajuda i ensenya els companys perquè aprenguin a fer-ho.
2.3.3. Competència 13

13 Valorar el sistema democràtic partint del coneixement dels sistemes polítics per esdevenir futurs ciutadans
crítics.

(Comp. Bàs., pp. 77 i ss.)

Un ciutadà crític és aquell que té una opinió formada sobre aspectes de caràcter moral, polític i social,
sap defensar-la amb arguments, accepta la discrepància i respecta les opinions dels altres essent
capaç, fins i tot, d’adoptar-les com a pròpies si el convencen. L’escola ha de preparar els alumnes perquè
esdevinguin ciutadans crítics.
S’ha de remarcar que la nostra societat ha adoptat la democràcia perquè és el sistema que millor permet
l’expressió de les opinions i valors de les persones, i que millor respecta els drets individuals i
col·lectius. També cal remarcar que és un sistema que no és perfecte, i que per si mateix no garanteix
l’existència d’una societat justa. Per això cal que els ciutadans, l’alumne entre ells, adquireixin esperit crític.
Caldrà que l’alumne conegui els principals elements de la nostra configuració política i social,
l’organització territorial, institucional, etc. Igualment, haurà de ser conscient dels drets, deures i
responsabilitats que com a ciutadà li pertocaran. Així, com a continguts clau caldrà treballar, per exemple,
l’organització política i institucional de Catalunya, Espanya i la UE, les formes d’estat (monarquia-república)
i d’organització política del món actual (dictadures, democràcies…), les institucions i entitats, els símbols
nacionals, els mecanismes de participació (sindicats, patronals, AMPAs, …), les normes i les lleis, …
En l’avaluació es tractarà de veure fins a quin punt l’alumne se sent identificat amb els valors
democràtics, i si és capaç de ser crític amb les insuficiències del sistema. Per aconseguir-ho, s’haurien
d’utilitzar activitats que animin l’alumne a expressar les seves opinions i raonar-les. També caldrà
avaluar no només la implicació sinó el seu grau de coneixement. Per exemple, caldrà proposar activitats
que permetin veure fins a quin punt sap relacionar fragments de textos legals (Constitució, Estatut,
DUDH…) amb aspectes de la realitat.

NIVELL 1 Identifica els valors del sistema democràtic, el compara amb altres sistemes i n’emet una
opinió raonada basant-se en coneixements socials, polítics o institucionals bàsics.

NIVELL 2 Justifica els valors del sistema democràtic, el compara amb altres sistemes i n’emet una
opinió raonada relacionant coneixements socials, polítics i institucionals.

NIVELL 3 Justifica els valors del sistema democràtic i el compara amb altres sistemes. Emet una
opinió de manera raonada sobre aspectes concrets analitzant i relacionant coneixements
socials, polítics i institucionals.

Programació

COMPETÈNCIA GRADACIÓ ACTIVITATS/AVALUACIÓ

 NIVELL 1: Identifica els valors del sistema
13- Valorar el sistema democràtic, el compara amb altres sistemes i
democràtic partint del n’emet una opinió raonada basant-se en
coneixement dels coneixements socials, polítics o institucionals
sistemes polítics per bàsics.
esdevenir futurs
ciutadans crítics.
NIVELL 2: Justifica els valors del sistema
democràtic, el compara amb altres sistemes i
n’emet una opinió raonada relacionant
coneixmements socials, polítics i institucionals

NIVELL 3: Justifica els valors del sistema

democràtic i el compara amb altres sistemes.
Emet una opinió de manera raonada sobre
aspectes concrets analitzant i relacionant
coneixements socials, polítics i institucionals

Exemple activitat
3. Ciutadania global sostenible. L’ensenyament de l’economia per al consum responsable i la
sostenibilitat

El govern ha inclòs economia a secundària i a primària. Hi ha gent que ho ha criticat molt, ho han fet degut
a la crisi; perquè els alumnes començin a conèixer diversos conceptes.
En economía es parla de macroeconomia i microeconomia: (estudis micro i macro)
- Macroeconomia (o economia agregada) L’economia a nivell gros, estudia-la desde el punt de vista
del comportament de tota la societat. (veure com es comporta tot el mercat d’espanya, què passa si
pugen el preu per exemple)
- Microeconomia: estudia com es comporta una persona o una família, o un treballador.. Seria un
estudi microeconòmic estudiar les pautes de consum d’una família.

Curiositat: Bibliografia per ensenyar economia a primària: Montse Junyent: Economia a primària? “Educació
demà” Fa contes per explicar l’economia als infants. També en fa per més grans com “Yo de mayor quiero
ser economista”. Aquesta història tracta sobre un nen que a l’estiu se’n va a la platja amb el seu pare. Aquest
monta un xiringuito i, com que té un amic que és economista, li demana consells sobre com organitzar el
seu negoci. Planteja reptes que el pare es pot proposar per millorar el seu negoci. El que fa ella és intentar
explicar la idea fer un enfocament econòmic que benefici a tot el grup no a una sola persona.
Un document seu: “Conceptes bàsics de política econòmica” que és un esquema de conceptes bàsics de
política econòmica.
La nostra economia espanyola té un govern que té una economia lliure. A diferència per exemple del
comunisme de Russia o de Xina, que llavors es tracta d’una economia dirigida.
La nostra és una economia lliure però hi ha uns mínims que el govern les dirigeix. Per exemple, les
farmàcies.
En el as de les escoles, jo puc fer una escola d’altres ideologies, però l’estat també ha de garantir escoles
allà on calgui, però l’Estat també pot demanar a una escola (que serà concertada) amb un pacte.

3.0. L’economia en les competències del currículum de primària

El currículum ens demana que avaluem a l’alumne que sigui capaç de demostrar que serà un consumidor
responsable i que té coneixement sobre com funciona l’economia.

Per altra banda li hem de donar formació perquè el nen entengui el llenguatge bàsic d’economia.
A l’hora d’avaluar la competència, haurem de valorar com es comportarà el nen a la reslitat (fer supòsits que
permetin veure com ell raona i argumenta les coses) i introduir continguts econòmics.
● Indicadors econòmics senzills: PIB...
Veure implicacions econòmiques de cada cosa.

A cicle inicial molt poca cosa. Els temes economics apareixen a cicle mitjà: valorar els anuncis de la tele,
etc.
A cicle superior: iniciativa emprenedora: ser capaç de que el nen tingui iniciativa, imagini i pensi en les
conseqüències de fer-ho. (aprendre a fer-se el pressupost, per exemple planejar una sortida)
Gradació

NIVELL 1 Adoptar hàbits de consum responsable sobre l’adquisició i ús de béns

i serveis i saber-los explicar basant-se en coneixements científics i
socials bàsics.

NIVELL 2 Adoptar hàbits de consum responsable (...) i saber-los justificar

basant-se en coneixements científics i socials.

NIVELL 3 Adoptar hàbits de consum responsable sobre l’adquisició i ús de béns i

serveis que suposin una implicació personal i saber-los
argumentar relacionant coneixements científics i socials.

Exemple d’activitat d’avaluació:

 3.1. Introducció. Per a què ensenyar economia a primària?
Preguntes que els alumnes ens poden fer:

La publicitat està dirigida als nens i és molt enganyosa. Per això, els mestres hem d’ensenyar que la
publicitat té un llenguatge i que no sempre és clar (això als nens més petits)
 3.2. Conceptes bàsics d’economia per al professorat de primària

Perquè hi va haver una crisi fa 10 anys que encara té repercussions?

Espanyol: va haver una especulació d’habitatges. Hi va haver una bombolla immobiliària.
Els bancs van deixar de donar prèstecs (el que té el banc x10).
Els interessos que es posen els decideixen els bancs i, també, el govern. El banc central europeu és el que fa
els diners i és qui posa un tipus d’interès. El banc va allà a buscar els diners i aquest li pot deixar a un 1%
d’interès, llavors el banc n’afageix en els nostres préstecs.

- Eines bàsiques de la política econòmica: tres eines que pot fer servir el govern que poden influir en
l’economia.
- Política monetària: el govern té el banc, en el nostre cas és el govern Europeu i els fa per tot
Europa. Pot fer que sigui barat o car tenir diners, hi pot fer que la gent tingui més o menys →
control dels diners.
- Política fiscal: son els impostos (IVA…). Posant o traient un impost pot variar molt el preu d’un
producte.
- Polítiques canviàries: canvi de moneda. La moneda pot pujar o baixar de preu. Es pot fer que
els americans els costi més venir a Espanya o comprar un producte a Espanya. El govern,
doncs, pot disminuir o augmentar el valor de la moneda.

Totes les coses que consumim són productes del treball humà. El menjar amb què ens alimentem, les cases
on vivim, els vestits que ens posem…, són resultat de les activitats fetes per la gent.

El conjunt d’activitats destinades a convertir els béns de la natura en objectes útils per a nosaltres és el que
coneixem com a activitats econòmiques. Amb l’activitat econòmica els humans aconseguim els recursos
necessaris per viure.
Amb la geografia econòmica estudiem com s’organitzen les societats des d’un punt de vista econòmic.

Quan treballem temes econòmics, bàsicament treballem els conceptes anteriors. Si tots els productes són
abundants el preu és zero, a la prehistòria no hi havia moneda, ni treball, per tant, no hi havia preu. Quan hi
ha escassetat (no hi ha aliments per a tothom) aconseguir-lo és complicat i s’ha de treballar.
La gent vol aconseguir algo a canvi d’aquest treball. Els productes tenen un valor afegit (un treball, un temps)
que s’ha gastat fent una cosa. El valor depèn del temps que hi he dedicat i el que em podem pagar els altres,
hi ha d’haver un acord perquè es vengui. Sempre hi ha dos parts: el que ven i el que compra.

Parlem dels tres agents econòmics (els que participen en una economia).
Les famílies: parlem de famílies i no de persones perquè la microeconomia la familia la sol decidir
conjuntament (les decisions importants de gran cost economia actuen a nivell familiar i les decideixen a nivell
familiar).
La familia consumeix, treballa i paga impostos i les fa conjuntament. Pot ser que hi hagi una persona que no
treballa pero viu amb els diners de la seva família.
Desde un punt de vista econòmic es considera una unitat familiar que presenten la declaració junts.
Les empreses: ven i produeix, paga impostos i dóna treball
L’Estat: cobra impostos (obligatori) i dóna serveis a les empreses i a les famílies.

3.2.1 Flux circular de la renda

Com es relacionen els tres agents econòmics entre ells?

El flux circular funciona com un cercle, l’economia sempre n’hi ha i sempre roda. Com més ràpid roda més
diners hi ha.
PIB (producte interior brut): la riquesa total del país (Px. v) El pais produeix X productes i circulen a una
determinada velocitat. Si vull que la gent gasti mes baixare els preus i la gent comparà més.

Quan més ràpid circulen els diners l’economia circula i el PIB creix, però els diners segueixen sent els
mateixos. Si es vol desencallar una situació de crisi, s’ha de fer que circulin els diners i això es pot fe abaixant
els interessos. Si la gent gasta més, els preus pugen i pot ser que arribi un dia que la gent ja no gasti. Per
tant s’ha de vigilar que no s’acceleri molt. Quan hi ha una crisi no vol dir que desapareixin els diners sinó
que algú els té guardats i han deixat de circular, per tant, el govern ha de provocar que tornin a circular.

3.2.2. Agents Economics

3.2.2.1. Les famílies

Desde un punt de vista econòmic es considera una unitat familiar que presenten la declaració junts.

Dins la població hi ha persones:

- Actives: que tenen capacitat de treballar, que tenen edat per treballar i que volen treballar. El conjunt
de la població d’un país que té entre 16 i 65 anys constitueix la base de la seva població activa. La
població activa la integren totes les persones que tenen edat de treballar, encara que no ho facin per
impediments no desitjats (atur, malaltia…). Dins de la població activa es distingeix entre la població
ocupada, la que rep un salari a canvi de la feina que fa i la població desocupada, o en atur.
- Ocupada (contracte legal com a mínim una hora a la setmana)
- Aturades (però que busquen feina activament).
- Inactiva: totes les persones que no treballen perquè no volen o perquè no ho poden fer, com ara els
jubilats, les persones que es dediquen a les tasques de la llar, els estudiants de més de 16 anys, les
persones incapacitades per treballar, etc., constitueixen la seva població inactiva.

Taxa d’atur: (No ocupats / No actius) x 100.

A la pràctica és més alta que a l'estadística reflecteix, perquè hi ha molta gent que no està apuntada a la
llista.
Els indicadors ens diuen com van les coses pero no ens donen les dades concretes.
El salari mitjà i PIB son mes fiables pero don mitjanes i són etsadístiques.

PIB/Hab → Renda per càpita (mitjana de diners que disposa cada persona com a mitjana)Tots els diners
totals que hi ha a l'economia per el numero total de persones del país (habitants)
Salari mitjà: agafem tots els assalariats (que treballen per una altra persona i que cobren una nòmina) i ho
dividim pel nombre de persones que treballen.

Dèficit i superàvit→ la diferencia entre el que cobro i el que gasto en un any (si gasto mes del que cobro tinc
dèficit sino tinc superàvit)
Si tinc deficit genero un DEUTE → tot el que tenim acomulat que debem desde tota la vida.

Quan espanya va entrar en crisi, espanya és el país d'europa que tenia el deute més baix (2007). Abans de la
crisi tenia 38% PIB i després de la crisi 98% PIB, deuen diners a bancs, a països estrangers, a espanyols que
els han deixat diners comprant bonos del estado, etc.

3.2.2.2. Les empreses

La classificació d’empreses depenen de molts factors i no hi entrarem.

Una empresa és qualsevol negoci. Els economistes sempre parlen de l’empresa com un lloc que hi entren
uns inputs si ens surten uns outputs. L’empresa necessita un local, maquinària… D’altra banda de l’output
en surten productes, subproductes (és allò que l'empresa pot vendre però no era l’objectiu inicial de
l’empresa) i residus (tot el que no fa servir i acaba llançant o reciclant i, per tant, és un cost).

El capital són tots els diners que es necessiten per invertir en un negoci. Hi ha el capital propi (diners de
l’empresari, si tots els diners es posessin d’aquí seria propietari i empresari). Si s’hi afegeix capital aliè ja no
és les dos coses. Aquests diners es poden treure de préstec o participacions. Quan algú compra accions passa
a formar part de l’empresa i, per tant, també li corresponen beneficis. Un préstec es pot demanar a un banc
(aquest mirarà la nòmina per veure si seràs capaç de tornar-ho), un particular (demana uns interessos més
alts) o d’un emprèstit (deute públic → bons de l’estat i obligacions → ho fan empreses molt grans)

Si l’estat fa fallida no et fan pagar. És més fàcil que caigui una Empresa que caigui l'Estat.

3.2.2.3. L’Estat (El sector públic)

 - L’Estat manté a l’administració pública (funcionaris → l’Estat a espanya hi ha uns 2 milions i mig)
- Promoure l'activitat econòmica (fer coses que ajudi a potenciar l’economia d’un lloc) (donar ajudes,
fer subvencions…)
- Oferir serveis públics (el govern està obligat a donar-ho) ( posar basures, fer aeroport…)
- Oferir prestacions socials (atur, jubilacions, malalties…) (el majors diners l’estat els gasten en
prestacions socials)

Els diners que donem a la seguretat social són per pagar les pensions. En teoría, hauria de guardar-se per les
futures però s’estan fent servir per pagar les d’ara. Segurament, hauran de canviar el sistema.
Si un govern decideix abaixar els impostos progressius i apujar els proporcionals. Els proporcionals els
paguen tots, en canvi els altres rebaixen als pobres.

3.3. Continguts per treballar a les aules de primària i enfocaments didàctics

3.3.1. Treballar un contingut a partir de fons textuals i estadístiques: la publicitat

(PRÀCTICA 3)

3.3.2. Treballar un contingut a partir de l’audiovisual. “Els Bancs” (INFOK) (PRÀCTICA

2)

3.3.3. Activitats per treballar el desenvolupament sostenible

1- Los derechos ambientales equivalen al derecho a vivir en una sociedad que sostiene su medio ambiente
(sostenibilidad ambiental). En el caso español, la Constitución Española de 1978 reconoce los derechos
ambientales en su artículo 45 donde dice:

45.1. Todos tienen derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la
persona, así como el deber de conservarlo.
45.2. Los poderes públicos velarán por la utilización racional de todos los recursos naturales, con el
fin de proteger y mejorar la calidad de vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la
indispensable solidaridad colectiva.
45.3. Para quienes violen lo dispuesto en el apartado anterior, en los términos que la ley fije, se
establecerán sanciones penales o, en su caso, administrativas, así como la obligación de reparar el daño
causado.

- Busca en tu medio o en la prensa situaciones que te permitan ejemplificar con tus alumnos y alumnas
de ciclo medio de Educación Primaria el nivel de cumplimiento o de incumplimiento de nuestra
Constitución.

- Coméntalos con tus compañeros y compañeras.

3- La Educación para el Consumo puede considerarse a caballo entre la Educación Económica de la

Ciudadanía y la Educación para el Desarrollo Sostenible. Analiza y valora la actividad siguiente:

Ejemplo de actividad: “¿Por qué nos gusta un juguete?”. Ciclo superior de Eduación Primaria
Proceso de trabajo en el aula:

1. Se reparten catálogos de juguetes de diferentes marcas y comercios, y se plantea una cuestión a

resolver por el alumnado, organizado en pequeños grupos: Por qué nos gusta un juguete?
2. Después de una primera respuesta de los grupos, se analizan las diferencias entre los gustos de los
niños y niñas, si son iguales o distintos, en qué se parecen y en qué se diferencian. Cada grupo expone
sus conclusiones sobre las razones en este sentido y se realiza un debate a nivel de todo el grupo-
clase.
3. Cada grupo escoge un juguete actual y analiza la publicidad que se ha creado para promocionarlo, en
diarios y revistas -también en televisión-, comprobando su veracidad en cuanto a dimensiones y su
relación real con lo que el juguete ofrece.
4. Se analizan otros juguetes en función de la sostenibilidad, a partir de diversos criterios:

a) Componentes con los que está construido y posibilidad de reciclarlos

b) Información de la etiqueta en este sentido
c) Tamaño del envoltorio en relación con el tamaño del juguete
d) Normativa de la UE en cuanto al diseño, construcción y presentación de productos
infantiles

5.Se presentan los trabajos realizados y cada grupo vuelve a contestar a la pregunta inicial: ¿Por qué nos
gusta un juguete? En la argumentación del alumnado se deben incorporar las diversas conclusiones extraídas
en las actividades 2,3 y 4.

6.Se abre un debate entre toda la clase buscando una respuesta final a la pregunta planteada, donde se
hayan planteado actitudes críticas en la toma de decisiones. Por otro lado, el profesorado deberá recoger
las diferentes respuestas del alumnado, según su naturaleza y motivación, para evitar la simplicidad y
mostrar la complejidad de las respuestas posibles en una educación para el consumo.

- Crees que esta actividad fomenta la educación para el consumo? Por qué?
- La consideras un ejemplo de educación económica? Por qué?
- Crees que actividades como ésta pueden ayudar a los niños y niñas a ser más sostenibles? Por qué?
- Programa una actividad muy concreta para niños y niñas de segundo de Educación Primaria que
contenga:

- Elementos de la Educación Económica de la Ciudadanía

- Elementos de la Educación para el Desarrollo Sostenible
- Que, a su vez, fomente la Eduación para el Consumo.
fins aqui (lo de sota si )----------

3.3.4. La publicitat
Proposta de seqüència per preparar una activitat de classe
- Seleccionem un contingut del currículum per treballar a classe: la publicitat
- Seleccionem una font per treballat aquest contingut (text...=)
- Seleccionem els continguts concrets (fites de comprensió=objectius d’aprenentatge) que volem que
els alumnes comprenguin a partir del text
- Adaptem el text segons diferents criteris (fites que volem assolir, temps de què disposem, nivell de
 dificultat per als alumnes...)
- preparem bones preguntes per presentar a classe el text en forma enfocament problematitzat (fem
avui a classe dia 9/3) transformar un text en preguntes

‘’El que es pot fer es adaptar el text o crear preguntes per cridar l’atenció’’
→ fer conèixer els productes→ compraríem un cotxe d’una marca que no haguéssim sentit paralr mai?
→ condiciona la conducta de les persones→ realment necessito les coses que comporo? compro les coses que vull? trio jo la
marca, o em deixo inlfuir?

EXPLÍCITA: n’ets conscient.

IMPLÍCITA: a merlí veus que veuen cacaolat (VISIBLE → perquè tu la veus i, per tant és legal). Ssubliminal:
no ets conscient que t’estant influenciant.
ACTIVITAT: Prepareu una sessió de classe per treballar la publicitat a partir d’aquesta taula de dades. El
document ja el teniu, doncs, seleccionat. L’únic que heu de fer és pensar en quins CONTINGUTS
CONCRETS voleu que aprenguin els alumnes (“Fites de comprensió”) i preparar l’ENFOCAMENT
PROBLEMATITZAT, fent una llista de preguntes que faríeu a classe als alumnes per fomentar la reflexió
sobre les diferents fites de comprensió que us heu plantejat.

4. Valors democràtics i participació. Dret i política a primària? L’aprenentatge servei.

Dret públic: relaciona les persones amb el govern , l’administració o l’estat. (el contracte amb un funcionari,
multa de trànsit, tramitació de títol universitari, reclamació de nota a al universitat..).
Dret privat: és un contracte que vincula a dues persones (contracte laboral).

4.1. Per què parlar de política a primària?

Els alumnes ens poden preguntar:
- Què són les dretes i les esquerres?
- Per què els que manen no fan per solucionar X…?
- Si jo manés…
- Per què ens fan pagar impostos?
- Per què X (polític) no va a la presó?
- Per què no es posen d’acord?
- Què fa el president? Per què tenim més d’un president?

*informació d’algunes preguntes dels nens: Els que tenen els càrrecs més alts (president, rei..) no mana. El que mana
és el que té la sobirania, és a dir, el que ha de decidir. En un país democràtic és el poble. Els Estats tenen unes fronteres
i un govern sobirà. Entre els Estats van fer un pacte que no es molesten entre ells.
Al nen li hem de deixar clar que no tot es pot fer, ja que hi ha unes normes

Hem de saber respondre totes les preguntes anteriors correctament perquè als nens el sorgeixen molts
dubtes en relació amb la política.

4.2. La democràcia i els valors en les competències del currículum de medi social a primària
 CONTINGUTS ESPECÍFICS - PERSONES, CULTURES I SOCIETATS
CICLE INICIAL
. Organitzacions socials
properes: família, amics,
escola, barri, poble…
. Participació en les tasques
de la vida domèstica, escolar
i social. Superació
d’estereotips sexistes.
. Els serveis i els espais
comuns: responsabilitat
social en el seu ús.
. Formes d’organització de
l’escola i l’entorn proper.
. Valoració de la importància
de la convivència
. Drets i deures de les
persones del grup. El
diàleg en la resolució de
conflictes.
. Manifestacions culturals de
l’entorn.
. Procedència geogràfica i
activitat econòmica dels
avantpassats propers.
. Mesures per a la seguretat
personal i digital.
CICLE MITJÀ
. Elements bàsics de
l’economia, la societat, la
política i l’administració de
municipis i comarques.
. Diversitat social, cultural i de
gènere. Respecte per les
diferències.
. Manifestacions culturals
com a elements de cohesió
social.
. Identificació i descripció de
trets demogràfics de l’entorn
a partir de l’observació
directa, de dades
representacions gràfiques.
. Anàlisi i comparació
d’entorns rurals i urbans.
. Anàlisi de missatges
publicitaris i la seva
incidència. El consum
responsable.
. Educació viària. Situacions
de risc.
. Mesures per a la seguretat
personal i digital.
. Nocions per a la cura d’un
mateix i de les persones
properes.
CICLE SUPERIOR
. Participació a l’escola com a
aprenentatge de la democràcia.
. Reconeixement de la diversitat
d’opinions. Ús de canals per a
l’intercanvi d’opinions i
informacions.
. Organització territorial de
Catalunya, Espanya i Europa.
. Principals institucions
democràtiques i organitzacions
polítiques.
. El paper de les administracions
per garantir els serveis públics.
i . Diversitat cultural i lingüística de
Catalunya i Espanya. Trets
demogràfics, culturals,
econòmics… de la societat
catalana i espanyola.
. Símbols que identifiquen
Catalunya en el marc europeu.
. Drets i deures ciutadans. Paper
individual en la construcció d’un
món més just.
. Valoració de la necessitat de
compromís per a resoldre
problemàtiques socials.
. Activitats econòmiques i sectors
de producció. Tipus d’empreses i la
seva organització.
. Transports i comunicacions.
. Iniciativa emprenedora per mitjà
del treball cooperatiu.
. Prevenció de la violència
masclista i de qualsevol
 fanatisme.

12 Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la

convivència i per afavorir un entorn més just i solidari.
(Comp. Bàs., pp. 71 i ss.)
. La participació és una pràctica bàsica que cal exercir per saber conviure en un col·lectiu, i l’escola, com a
col·lectiu, és un escenari ideal per experimentar i aprendre això que serà bàsic per a la vida adulta. L’aula
és un espai adequat per introduir-ho (assemblees de classe, tries de delegats…), però també hi ha molts
altres àmbits i moments de l’escola que són idonis per fer-ho (suports d’alumnes grans als petits,
aprenentatge-servei, organització d’activitats lúdiques, festes, col·laboració amb entitats del veïnat, ONGs,
etc…).
. Tota activitat educativa ha de potenciar principis ètics com la igualtat, la tolerància, l’equitat, el respecte, la
solidaritat, la justícia… per tal que l’alumne s’allunyi dels prejudicis i estereotips socials.
. Més enllà de la pràctica, és en el context d’aquesta competència que cal introduir els continguts teòrics
que porten a l’aprenentatge del funcionament de les societats democràtiques del món actual
(Declaració de Drets dels Infants, Declaració dels Drets Humans, la lluita per la construcció de la democràcia,
les normes i les lleis, els mecanismes i institucions d’organització social…). Tot això es pot treballar, per
exemple, a partir de l’estudi de casos, anàlisi de notícies, pel·lícules, etc.
. La gradació de l’avaluació de la competència s’ha fet segons la menor o major implicació en la cerca de
la convivència i en el grau de participació en les activitats col·lectives. És a dir, més que valorar el que
l’alumne sap cal valorar el que realment fa. Es tracta de valorar si l’alumne té assumits els valors
democràtics, i això, més que amb activitats escrites convencionals, es pot detectar a partir de l’observació
de comportaments, de participació a classe, de l’anàlisi del dia a dia a l’hora d’esbarjo. En aquest sentit, per
valorar aquesta competència és molt útil també l’autoavaluació i la coavaluació, a partir de rúbriques,
contractes pedagògics, autoinformes, etc.

Gradació:

NIVELL 1 Participar en la vida col·lectiva de manera respectuosa i pacífica,

tenir una actitud positiva vers la prevenció i resolució de conflictes
i exercitar satisfactòriament les responsabilitats que corresponen.

NIVELL 2 Participar en la vida col·lectiva col·laborant de manera positiva i

activa en la prevenció i resolució de conflictes, exercir de manera
diligent les responsabilitats i implicar-se en activitats col·lectives
i en els mecanismes de participació democràtica de l’àmbit escolar.

NIVELL 3 Participar en la vida col·lectiva coordinant i implicant-se en

l’organització d’activitats de manera eficaç. Tenir una actitud
proactiva cap a la prevenció i resolució de conflictes.

Exemple:
 1 Valorar el sistema democràtic partint del coneixement dels sistemes polítics per esdevenir
3 futurs ciutadans crítics.
(Comp. Bàs., pp. 77 i ss.)

. Un ciutadà crític és aquell que té una opinió formada sobre aspectes de caràcter moral, polític i social,
sap defensar-la amb arguments, accepta la discrepància i respecta les opinions dels altres essent
capaç, fins i tot, d’adoptar-les com a pròpies si el convencen. L’escola ha de preparar els alumnes perquè
esdevinguin ciutadans crítics.
. S’ha de remarcar que la nostra societat ha adoptat la democràcia perquè és el sistema que millor permet
l’expressió de les opinions i valors de les persones, i que millor respecta els drets individuals i
col·lectius. També cal remarcar que és un sistema que no és perfecte, i que per si mateix no garanteix
l’existència d’una societat justa. Per això cal que els ciutadans, l’alumne entre ells, adquireixin esperit crític.
. Caldrà que l’alumne conegui els principals elements de la nostra configuració política i social,
l’organització territorial, institucional, etc. Igualment, haurà de ser conscient dels drets, deures i
responsabilitats que com a ciutadà li pertocaran. Així, com a continguts clau caldrà treballar, per exemple,
l’organització política i institucional de Catalunya, Espanya i la UE, les formes d’estat (monarquia-república)
i d’organització política del món actual (dictadures, democràcies…), les institucions i entitats, els símbols
nacionals, els mecanismes de participació (sindicats, patronals, AMPAs, …), les normes i les lleis, …
. En l’avaluació es tractarà de veure fins a quin punt l’alumne se sent identificat amb els valors
democràtics, i si és capaç de ser crític amb les insuficiències del sistema. Per aconseguir-ho, s’haurien
d’utilitzar activitats que animin l’alumne a expressar les seves opinions i raonar-les. També caldrà
avaluar no només la implicació sinó el seu grau de coneixement. Per exemple, caldrà proposar activitats
que permetin veure fins a quin punt sap relacionar fragments de textos legals (Constitució, Estatut,
DUDH…) amb aspectes de la realitat.

Gradació:

NIVELL 1 Identifica els valors del sistema democràtic, el compara amb altres
sistemes i n’emet una opinió raonada basant-se en coneixements
socials, polítics o institucionals bàsics.

NIVELL 2 Justifica els valors del sistema democràtic, el compara amb altres
sistemes i n’emet una opinió raonada relacionant coneixements
socials, polítics i institucionals.

NIVELL 3 Justifica els valors del sistema democràtic i el compara amb altres
sistemes. Emet una opinió de manera raonada sobre aspectes
concrets analitzant i relacionant coneixements socials, polítics i
institucionals.

Exemple:
4.2.1 Paradigmes de educatius i ensenyament de valors

4.2.2. La relació entre valors individuals i col·lectius

Valors individuals: cadascú té uns i depenen de l’actitud de cada individu.
Valors col·lectius: de societat, surten de la suma de tots i cal que respectin les normes que hi ha implícites
a la societat.
- Valors compartits: Són acceptats perquè els comparteixes amb l’altre gent. Per exemple les lleis.
- Contravalors: no són compartits ni acceptats, per tant són antisocials.
- Valors no compartits però no contradictoris: les idees polítiques de cadascú, les seves creences
religioses...
4.2.3. Els valors ajuden a la construcció del pensament a l’àrea de socials

- Aporten informació en conceptes i en procediments que permet desenvolupar les capacitats cognitives
- Permeten reflexionar sobre les formes justes d’organitzar la societat o sobre situacions de la vida social
- Estimulen el pensament racional sobre temes impregnats de judicis de valor, i permeten reflexionar-hi per
aprendre a defensar els propis punts de vista
- Ajuden a desenvolupar la capacitat d’empatia i a adoptar diferents rols socials
- Poden crear sentiments positius respecte a la pròpia imatge, origen familiar, cultural i social.
- Permeten desenvolupar la curiositat per descobrir altres societats i altres cultures
- Aporten sensibilitat cap als processos democràtics i el treball per a un món més just

Role playing:
Es basa en la dramatització de situacions que evoquin conflictes. Pretén facilitar el desenvolupament d’una
perspectiva social i l’empatia. Es busca situar l’alumne en el lloc dels altres per intentar comprendre les seves
idees, raons, sentiments, etc. La reflexió final ha d’ajudar el conjunt d’alumnes a adonar-se dels diferents
punts de vista que hi pot haver sobre un mateix tema.

ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE

. El tema que es proposa ha de tenir interès per a la majoria del grup per tal que tothom s’hi senti implicat.
. Les consignes han de ser simples i fàcils d’interpretar.
. Ha de ser una representació espontània. No s’ha d’assajar prèviament.
Hi ha d’haver sessió de reflexió final, per recapitular les idees i fer evidents els diferents punts de vista.

Dilema moral:
Es tracta de presentar al grup petites històries o situacions que impliquin un conflicte de valors. Normalment
són situacions que presenten dues alternatives clarament oposades, sense que una de les dues sigui
clarament prevalent. Un grup d’alumnes podrà argumentar a favor de l’una i l’altre grup a favor de l’altra. En
la reflexió final no es tractarà de veure “qui ha guanyat” sinó de posar en valor els arguments dels uns i dels
altres i discutir-los conjuntament.

EXEMPLE: “Participar a les eleccions: un dret o un deure”

En el poble A van anar a votar un 75% dels electors. Va guanyar l’AEP (Agrupació Electoral per al Progrés),
amb una majoria absoluta del 55% dels vots. Al poble B va guanyar el Partit del Poble Democràtic (PPD),
també amb majoria absoluta, del 65% dels vots, però només va anar a votar el 20% de la gent.

Feu-vos les següents preguntes i discutiu-ho:

- Quines diferències hi ha entre el resultat d’ambdues poblacions?

- És democràtic que al poble B governi el partit que ha guanyat les eleccions només amb un 20% de
participants?
- Quina situació és més desitjable, la del poble A o la del poble B?
- En quin poble estan més ben representants els seus habitants, a A o a B?
- Hauria de ser obligatori anar a votar? Per què?

Comprensió crítica de la realitat:

Es busca analitzar situacions de la vida quotidiana que generin visions diferents i que puguin ser abordades
de maneres diferents. L’alumnat pot expressar amb llibertat les seves opinions, sentiments i prejudicis. Es
pot fer individualment o en grup, però al final hi ha d’haver un espai de posada en comú que permeti elaborar
unes conclusions.

EXEMPLE: “Condemna per ratllar els vidres del metro”

“Un jutjat de Barcelona ha condemnat a pagar 3000€ a un usuari del metro per haver ratllat els vidres d’un
vagó. És el primer cop que un jutge emet una condemna tan forta, però s’al·lega que aquest tipus de graffiti
en els vidres és irreparable, i que cal substituir-los. El condemnat serà arrestat durant tres caps de setmana
i haurà de pagar les costes del judici.” (La Vanguardia, Nov. 2005)

Has observat alguna vegada que es cometessin actes vandàlics com aquest? On? Quan? Qui ho feia?
Per què creus que hi ha gent que ho fa? Quins motius creus que tenen per fer-ho?
Se sol dir que els causants d’aquestes destrosses són joves? Creus que és veritat? Per què?
Creus que la sentència d’aquest jutge és massa dura? Per què? Si no hi estàs d’acord, què argumentaries
per demanar que es rebaixés la pena?
Es podria aplicar alguna altra mesura per intentar solucionar el problema dels desperfectes als transports
públics? Quines mesures podríeu proposar?

Gestió de conflictes:
El conflicte permet plantejar-se situacions problemàtiques i posicionar-s’hi de manera constructiva. En la
societat sol haver-hi situacions de convivència que porten al conflicte, al xoc dels drets dels uns contra els
drets dels altres, i cal sospesar quin dels dos drets preval. Per superar aquestes situacions cal tenir recursos
per abordar la problemàtica de manera eficaç i serena. Encara que no s’arribi a una solució satisfactòria per
totes les parts, el simple abordament del conflicte, en situacions imaginàries, és molt positiu educativament.

Proposta de passos a seguir cara a la gestió de conflictes:

- Conceptualització (Comprendre de forma clara quin és el conflicte).
- Seqüenciació (Fer l’esforç d’identificar tots els passos i etapes que han portat al conflicte)
- Plantejament d’alternatives (Visualitzar totes les possibles solucions)
- Valoració de les alternatives (Intuir els possibles efectes, positius i negatius, de les possibles
solucions)
- Implementació (Decidir quina és la solució acordada, o millor acceptada per les parts, i dur-la a
terme.

El curriculum de Medi Social ofereix molts continguts que poden ser treballats a l’aula i que permeten dotar
a l’alumnat d’una formació en conflictes que els pot ser útil per a la seva vida posterior:
- Conflictes sobre recursos (escassedat d’un bé, que tothom necessita: aigua, petroli…)
- Conflictes sobre les necessitats (algú necessita alguna cosa i algú altre li’n impedeix l’accés)
- Conflictes sobre valors (Hi ha creences, objectius, ideals diferents i algú pretén dominar sobre les
maneres de pensar).
4.3. Nocions bàsiques de política i dret per al professorat

Referències normatives del nostre país:

- La Constitució és la llei bàsica a través de la qual es regeix cada país. És molt més important que el
Codi Penal.
- LOFGAE (Ley de Organización y Funcionamiento de la Administración General del Estado)
- LOPJ (Llei orgànica del poder judicial)
- ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA, 18-6-2006
- DECRET LEGISLATIU, 2/2003, 28-4-2003. Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de
Catalunya (DOGC, 3887)
- DECRET LEGISLATIU, 2/2003, 4-11-2003. Text refós de la Llei d'Organització Comarcal de
Catalunya (DOGC, 4013)
- LLEI 5/1987, 4-4-1987, sobre el Règim Provisional de les Diputacions Provincials de Catalunya

4.3.1. El dret i la política. Els sistemes polítics i de les seves interrelacions

a) Els sistemes polítics contemporanis. Les democràcies.

Principals sistemes polítics del món:

- Dictadura
- Democràcia
Tots els països diuen que són democràtics, encara que no ho siguin.
Què vol dir:
- País → En un sentit ampli, un país és una regió geogràfica on, a més de les característiques naturals,
es té en compte les característiques culturals, socials i històriques que determinen la regió. És, per
tant, un espai.
- Nació → El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple. La gent que hi habita té un
sentiment comú. Terme cultural, sentimental que té implicacions polítiques. És un terme legal i ha de
complir unes normes.Pot tenir dos significats:
1- Pot ser sinònim d’Estat
2- Pot referir-se a un conjunt de persones amb característiques culturals comunes en un espai
geogràfic més o menys delimitat, i que aspiren a ser reconeguts pels altres (tenir un poder, ser un
estat…)
- Estat → Un estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un govern propi
que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població (SOBIRANIA) i amb capacitat per a
participar en relacions internacionals amb altres estats. És la paraula tècnica. Els estats es respecten.
Tipus d’estats: cada estat és un món
- Segons el tipus de cap d’estat:
- Monarquies: no es tria qui és el monarca. El monarca pot manar molt (Marroc) o no
manar gens (Espanya).
- Republiques: té president. Es canvia cada 4 anys. Ve per vot
 - Segons el tipus de govern:
- Dictadures:
- Democràcies:
- Segons com reparteix el poder:
- Unitaris (centralistes): un únic poder, només hi ha un govern. A tot el país es fa el
mateix; un clar exemple és França.
- Compostos (descentralitzats): està format per varis poders. Espanya és
descentralitzat perquè el govern ha decidit repartir part dels seus poders. Abans, en
haver-hi el franquisme era centralista.
Espanya: estat descentralitzat. Funciona de la següent manera:
- Unió Europea: és un cas únic al món perquè té un triple nivell de govern. És un pacte cada vegada
més lligat de diferents països europeus. Aquests han cedit part de la seva sobirania. Per tant,
Espanya també fa lleis europees, les quals prevalen sobre les espanyoles.
- Govern central (Espanya)
- Govern autonòmic (Generalitat)
- Província (Diputació) → Agrupació de municipis, seria un nivell més gran en relació al consell
comarcal.
- Comarca (Consell comarcal) → Agrupació de municipis.
Per què tenim diputació i consell comarcal?
El govern espanyol va permetre la formació dels consells comarcals a causa de l’autonomia de cada
comunitat autònoma i a Catalunya es va decidir crear aquesta nova forma d’administració.
- Municipi (Ajuntament).

L’estat democràtic
Condicions per a considerar democràtic un estat:
1. Llibertat d’associació
2. Llibertat d’expressió
3. Llibertat de vot
4. Elegibilitat pel servei públic: servei públic és fer de funcionari i elegibilitat vol dir que tothom si pot
presentar. Es fa un sistema d'oposició i tothom que té el títol s’hi ha de poder presentar en igualtat
5. Dret dels líders polítics a competir per al poder.
6. Drets dels líders polítics per a lluitar per als vots.
7. Eleccions lliures i imparcials
8. Institucions que garanteixen que la política del Govern depengui dels vots i de les altres formes
d’expressar les preferències.
Condicions per a la democràcia:
- Ha de respectar la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’ONU el 1948. Hi ha tres
nivells de drets. El país a partir del moment que dóna valor això i ho incorpora a la legislació ho ha
de complir. Si no ho compleix, una ONG o qualsevol persona ho pot denunciar. No acaba d’arribar
enlloc, simplement queda malament com a país, ja que l’ONU no es pot posar en segons quins temes
 del país.
- Hi ha d’haver eleccions lliures per sufragi universal.
- Ha de ser un estat de dret, sotmès a lleis, per tal que ningú pugui actuar arbitràriament (perquè sí,
és a dir, s’han de raonar i fomentar amb el que diu la llei, per exemple, si decidim donar un títol de
Primària direm ha assumit una sèrie de competències del currículum tenint també una sèrie de proves
que ho afirmin. Els familiars si no hi estan d’acord poden plantejar una reclamació i el docent també
els hi haurà de justificar, si segueixi igual entrarà en joc el poder executiu (inspecció, …) i si tampoc
funciona es passarà al poder judicial es fixarà si s’han complit tots els passsos i prendrà una
decisició.Sovint és la més difícil de complir però és molt important.
- Hi ha d’haver divisió del poder, per tal que ningú pugui abusar i agafar tots els poders, com en una
dictadura.
Criteris que indiquen la falta de salut democràtica d’un partit, d’un polític o moviment aparentment
democràtic:
1. Rebuig o qüestionament de les regles democràtiques i institucionals establertes
2. Negació o qüestionament de la legitimitat dels adversaris polítics
3. Tolerància o foment d’actituds violentes (pròpies o d’altres)
4. Predisposició a negar o restringir les llibertats civils de l’oposició (o la llibertat de premsa…)

Els sistemes polítics al món actual

b) La divisió de poders

- Poder legislatiu (Parlament): és el que fa complir les lleis. En el nostra cas tenim el Parlament de
Catalunya de 135 diputats (els fets que són de l’autonomia) i el Parlament espanyol de 350 diputats.
Els diputats va en proporció el nombre d’habitants. Es trien segons la llei d’Hondt. Si un partir no
arriba al 3% es posen a altres. Si passen del 3% es reperteixen fent una taula dels vots. El primer
diputat serà el que més vots té i anar fent successivament. Aquest sistema proporcional corregit (tant
 per cent de vots, tant per cent de diputats) premia als partits més grans i perjudica als petits. D’altra
banda, hi ha el sistema majoritari com el cas de Gran Bretanya, en el qual, cada poble tria el seu
diputat, es presenten 4 o 5 persones pel poble i el que té més vots és diputat. Aquest dóna molt més
poder el guanyador.

- Parlamentari: Espanya és parlamentari on el Parlament té molt poder.La meitat més un dels diputats
han de votar per la investidura del president perquè ho sigui. Aquest surt elegit al Parlament. El
Parlament mana poc.

- Presidencialista: França i Estats Units presidencialista on el president té molt poder. Hi ha unes

eleccions per votar president, per tant es tria directament, i unes per Parlament (al cap de dos anys).
La feina del president és governar i el Parlament fer lleis. Per tant, ens podem trobar un govern de
dretes i un Parlament d’esquerres. El president governa i té competències en política exterior,
defensa, economia i que es compleixin les lleis. El Parlament aprova, un cop l’any, els pressupostos
que ha fet el president (tot el que es vol fer i els diners que es necessiten). El president mana poc.

El Tribunal Constitucional marca les lleis generals d’un país. Si hi ha una llei que incompleix el que diu el
Tribunal els membres d’aquest s’ho han de mirar.

Piràmide legislativa o tipus de lleis (les de dalt són més important, per tant les d’abaix no ho poden
incomplir).
- Tractat Unió Europea és internacional, pot dir qualsevol cosa menys el que diu la Constitució del
país.

- Poder executiu: el que fa complir les lleis (Govern). Al govern tenim el president del Govern que
treballa amb el vicepresident (el d’ara tenim 4 vicepresidents) perquè tenim dos partits i s’han hagut
de repartir. A més, també hi ha ministres 15-20 persones encarregades de fer complir les lleis.
L’executiu és el poder més gran de dimensió.

FUNCIONS DEL PODER EXECUTIU

BLOCS D'ACTIVITAT DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
- Prestació de serveis públics (neteja, ensenyament, sanitat...)
- Policia general (Seguretat pública...)

- Policia especial (Intervenció directa en l'esfera particular: concessió de llicències, expropiacions,

control del medi ambient, ...)

- Foment (Concessió d'ajuts, beques, premis, subvencions...)

- Activitat econòmica (Producció de béns a través d'empreses públiques...)

- Activitat Normativa Cada cop més important. Es fa a través de:

- Normes amb rang de llei (Decrets legislatius i Decrets-llei)

- Altres normes:
- Decrets (o Reglaments)
- Ordres
- Instruccions o Circulars

El poder legislatiu i executiu treballen molt junts en el cas espanyol.

- Poder judicial: controlar el poder executiu i legislatiu (Vigilar si la llei s’està complint o no i actuar
quan algú presenta una reclamació). No s’hauria de posar en temes polítics (actualment ho fa).
Aquest poder el tenen els jutges i la tria es fan per oposició (jutges de carrera). Referències
normatives bàsiques: constitució espanyola i la llei orgànica del poder judicial (LOPJ). La constitució
estableix que els jutges han de complir:

Principis del Poder Judicial (Constitució, Art. 117).

- Imparcialitat: el jutge no ha de ser de cap de les dues parts, ja que haurà d’arribar un acord o
imposar una decisió entre dues parts que estan enfrontades. Abans de començar un judici, les dues
parts han de reconèixer el jutge com a vàlid i l’han d’acceptar, sinó se’n ha de buscar un altre. Així
és com es té en compte que realment hi ha hagut imparcialitat.
- Independència: independent fa referència a que algú l’ha nomenat, per un govern o per oposicions.
- Inamobilitat: el mig d’un judici no es pot canviar de jutge. El jutge per oposicions li ha tocat una plaça
i d’allà no el poden fer fóra fins que ell vulgui, a no ser que faci un delicte. Els mestres, en canvi, no
sóm inamovibles.
- Responsabilitat: el jutge és responsable d’aquest judici i de les decisions que pren. Si se salta una
norma es pot denunciar i el poden acabar fent fora.
- Legalitat : les decisions del jutge s’han de basar en la llei i per tant ha d’estar tot justificat. El que no
ho diu la llei, el jutge ho interpreta.

Ordres del dret: els jutges poden especialitzar-se en les següents cinc branques del dret

- Dret Militar: tenen la seva propia justicia i el seu propi codi militar i es jutgen entre ells
- Dret Civil:
 - Civil: temes relacionats entre persones (herència, divorci → si els pares es posen d’acord el dret
civil no s’hi posa, …)

- Mercantil: temes relacionats en compra-venda, lloguer…

- Laboral: relacions entre empresaris i treballadors (vacances, sou…)

- Dret Social:
- Dret Penal: crims, robatoris, assassinats...
- Dret Administratiu: El que relaciona les persones amb l’administració (multes que recorrem, notes
d’exàmen, etc.)

TIPUS DE TRIBUNALS

● Tribunal

És una escala que sempre va pujant cap a dalt.

Requereix un procediment més llarg un judici penal que un judici civil. El civil sol ser més ràpid. Només et
pot enviar a la presó el penal.
En un procés judicial hi ha la part acusadora, és a dir, els que denuncien alguna vulneració als seus drets
com pot ser el cas d’un robatori i la defensora, per tant, l’acusat i un responsable civil. Moltes vegades la
part defensora hi ha més d’una persona, ja que a més de l’acusat l’acompanyen diversos responsables civils.
Per exemple, en el cas que en una escola decideix fer una sortida i hi ha una tercera persona afectada per
un alumne, l’acusat seria aquest alumne que ha fet l’acció i els responsables civils serien els pares, el docent
i el director.

També, hi ha el fiscal és l’advocat (funcionari) que representa la llei (el govern) i aquest en els casos que
l’acusador decideixi no acudir al judici són ells els que seguiran amb aquest judici perquè hi ha una sospita
evident. Un altre exemple seria el cas que en una classe el docent sospita que un alumne està essent
maltractat a nivell judicial la part acusadora la representarà el ministeri fiscal, ja que no és un cas particular
del docent.

Procés d’un ordre penal:

Constitució Espanyola de 1978

La constitució és la llei basica de qualsevol país.

Totes les constitucions funcionen de manera semblant (l’espanyola s’assembla molt a l’alemanya)

PARTS DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978 (resum al power de les parts principals de la

consittució)

Totes les lleis tenen un preàmbul,és una declaració d’intencions que és un espai no normatiu, (abans del
títol preliminar (falta posar-lo a la imatge de dalt). Vol dir allò que queda abans, i per això el preàmbul no té
valor de llei, sinó que és com una introducció.

Part dogmàtica → del títol preliminar al títol 1→ “dogma ‘’cosa que no es pot discutir’’.

- Títol preliminar: les coses bàsiques. Ha de dir: que és espanya qui son els espanyols i que
s’ha de fer per ser espanyol i si es pot guanyar la nacionalitat (les coses més bàsiques, les
que no es poden tocar).
- Si el preliminar es vol canviar, han d’estar d’acord ⅗ parts del parlament. És molt difícil
canviar-ho.
- No retroactivitat de les lleis: la llei sempre entra en vigor a partir del moment
en que s’aprova.
- Lleis sancionadores (aquella llei et perjudica) o restrictives (llei que et
beneficia): hi ha lleis que no poden tirar enrere com les lleis que sancionen o
restrictives.
- Prohibició de l'arbitrarietat: totes les decisions han de quedar justificades.

Això és el que seria un Estat de dret.

Part orgànica→ del títol 2 - al títol 9. → com s’organitza el pais, qui té el poder, qui no el té...

- Les corts generals són la reunió de Congrés dels Diputats i senat. (poder legislatiu)
 - Economia i finances són principis rectors (exemple lo de l’atur, no pots reclamar-ho perquè només
diu que s’ha d’intentar no que s’hagi de fer):
- Organització territorial (províncies i comunitats autònomes) → distribució de competències entre
estat i comunitats. Quines coses pot decidir una comunitat autònoma i quines estan reservades per
l’estat. Article 151: permet pactar a l’autonomia amb el govern per donar uns dels elements
“blindats” a una comunitat autònoma en concret.
- Títol 9 → Tribunal Constitucional

El responsable de resoldre tots els dubtes són el Tribunal constitucional; que interpreten la
constitució

Reforma→ títol 10. → Es pot canviar la constitució, tota però no sera igual de fàcil canviar una cosa que
l’altre, és molt difícil canviar el preàmbul i el que està a dalt.

Disposicions addicionals→ després de tots els títols. Vol dir: què passa amb les lleis anteriors un cop
s’aprova aquesta nova llei. Què passa amb la llei franquista amb la introducció d’aquesta llei. Algunes lleis
es deroguen (s’eliminen) i per tant s’ha d’explicar.

Pràctica 1. EL TEXT DIDÀCTIC: treballar continguts a partir dels llibres de text com ha de ser un
bon text didàctic?
Text discontinu: conjunt de textos lligats entre ells i que formen un llibre didàctic (la majoria de llibres)
Text continu: tot seguit com un llibre de lectura.
Criteris que ha de complir un bon text didàctic?
- Aporta informació nova, completa i estructurada sobre els continguts que hem decidit
treballar.
- L’alumne hi ha d’atribuir sentit Hi pot reconèixer els lligams amb els fets de la vida
quotidiana i el seu coneixement. (proper al seu context)
 - Permet que l’alumne ho connecti tot amb els seus coneixements previs (ha de ser
significatiu per ells però alhora que no sigui un coneixement totalment nou. Parteix de coses
que ja sap i amplia el seu coneixement)
- Permet que l’alumne raoni amb la lògica propia de la disciplina que està treballant (l’alumne
s’ha de fer preguntes que impliquin les ciències socials. Se li han de fer preguntes que el
permetin raonar).
- L’alumne no reprodueix únicament els continguts, sinó que pren part del procés
d’aprenentatge.
Què ens demana el currículum?
- COMPETÈNCIES:
- 12: participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics per millorar la
convivència i per afavorir un entorn més juts i solidari.
- 13:Valorar el sistema democràtic partint del coneixement dels sistemes polítics per
esdevenir futurs ciutadans crítics.
- CONTINGUTS:
- Participació a l’escola com a aprenentatge de la democràcia.
- Reconeixement de la diversitat d’opinions. Ús de canals per a l’intercanvi d’opinions
i informacions.
- Organització territorial de Catalunya, Espanya i Europa.
- Principals institucions democràtiques i organitzacions polítiques.
- El paper de les administracions per garantir els serveis públics.
- Diversitat cultural i lingüística de Catalunya i Espanya. Trets demogràfics, culturals,
econòmics… de la societat catalana i espanyola.
- Símbols que identifiquen Catalunya en el marc europeu.
- Drets i deures ciutadans. Paper individual en la construcció d’un món més just.
- Valoració de la necessitat de compromís per a resoldre problemàtiques socials.
- Activitats econòmiques i sectors de producció. Tipus d’empreses i la seva
organització.
- Transports i comunicacions.
- Iniciativa emprenedora per mitjà del treball cooperatiu.
- Prevenció de la violència masclista i de qualsevol fanatisme.

- Queden coberts tots aquests continguts en la proposta didàctica del llibre?

- Estan només apuntats o queden explicats i exemplificats en el text?

- Estan seqüenciats convenientment?

- Sobren coses? Falten coses?

- És prou entenedor per als nostres alumnes?

- És prou motivador per als nostres alumnes?

Exercici: Què ens uneix a Europa? → Text que presenta la UD

- Quina informació aporta als alumnes? Hi ha pocs continguts dins el text. Pot ser nou el nombre
d’habitants que hi ha a Europa i que entre aquests compartim diferents coses (música, …) , el nom
“Unió Europea”, país, estat. Probablement no s’ha parlat de democràcia a l’aula a nivell teòric i
normalment és un contingut que s’ha de tractar a 6è.
- És informació rellevant de l’alumne? L’alumne pot connectar el que diu amb l’entorn proper?
No explica cap exemple de fets que compartim i això fa que costa més veure’s proper amb el que diu
el text. Es podrien haver posat imatges de dos nenes de diferents llocs per poder visualitzar les
diferències.
- Permet connectar amb els coneixements previs en l’alumne? La primera activitat té com a
objectiu activar-los. En aquest cas, és difícil que el text faci aquesta connexió.
- Ajuda a pensar amb la lògica pròpia de la disciplina? Genera “conflicte cognitiu”? El text és
molt tancat, ja que fa afirmacions i no planteja qüestions. No hi ha idees
 - Quina informació nova aporta? És poca o és massa?
Aporta informació nova, gairebé tot és nou pels infants.
- La UE (el primer paràgraf dóna a conèixer què és)
- CEE
- Mercat comú
- Enfortir la Unió econòmica i drets comuns
- Objectius Unió Europea (per què s’ha fet?)
- el benestar i els valors dels seus pobles
- creixement econòmic i promoure la solidaritat
- ajuda economica entre paisos membres
- lliure circulació i unió política
- el progrés i drets de la població infantil
- diversitat cultural
- El consell de la unió Europea
- El parlament europeu
- La comissió europea
- El tribunal de justicia
El nen no ho pot entendre tot, hi ha massa informació i no es detalla res.
- És rellevant per a l'alumne? Connecta amb el seu entorn quotidià?
No
- Permet connectar-ho amb coneixements previs?
- Ajuda a pensar amb la lògica pròpia de la disciplina? Genera "conflicte cognitiu"?
- Impossibilita la reproducció mimètica del contingut?
Amb aquest llibre aconseguiràs poques competències. No és llei fer-lo servir. El tema dels refugiats pot
servir per entrar en temari de la Unió Europea.

Pràctica 2. Treballar amb fonts textuals. ADAPTAR TEXTOS:

Com cal adaptar un text?

- Segons el nivell educatiu dels alumnes
- Caldrà identificar els conceptes difícils que apareixen al text i veure si estan explicats al text,
es poden deduir pel context o si estan explicats i es poden deduir Si no estan explicats, caldrà
explicar-los a dins del text (entre parèntesis…), a peu de pàgina o suprimir-los.

- Segons el temps de què disposem a classe

- Caldrà escurçar-lo:
- traient idees reiteratives
- traient idees marginals (que desviin l’atenció de l’alumne---)

Gustavo Duch: “Els aliments de Km 0 fan canviar el món”

Pràctica 3. Continguts per treballar economia a les aules de primària i enfocaments didàctics. Com
treballar temes d’economia a partir de l’audiovisual: InfoEKONOMIA

- mirem un vídeo: mirar conceptes que s'estan treballant al video

- Conceptes vídeo:
-
G-20: Els 20 països més (en termes de diners) poderosos del món.
Crisi econòmics: PIB=el producte interior brut (suma de riquesa del país) porta 9 mesos baixant.
El sbancs són els que fan diners i ens els deixen a nosaltres en forma de crèdit. El banc demana els
dinars, és a dir, també els ha de tornar amb uns interessos que són els que ens cobren a nosaltres.
Cooperativa: els propietaris són un conjunt de treballadors
Divisa: equivalència d’una moneda d’un altre país. Per exemple, el dolar.
IVA: impost indirecte perquè l’anem a pagar cada cop que comprem una cosa.

Triar un dels vídeos i fes-ne una preparació

- continguts directes: quins conceptes surten al vídeo per poder treballar a la classe? (estratègies:
obtenir informació/fer-se preguntes)
- continguts indirectes: quines preguntes i conceptes