ELS PROJECTES

INTERDISCIPLINARIS
_________________________________________________________________________

FONAMENTACIÓ TEÒRICA DE LES EXPERIÈNCIES REALITZADES AL CENTRE

ESCOLA FRANCESCO TONUCCI

Laia Escobar Canela - 77793773E

Grau en Educació Infantil
Pràctiques Escolars III
Laura Lladós Alonso

Facultat de Ciències de l’Educació, Psicologia i Treball Social

Universitat de Lleida
3 de novembre del 2023
ÍNDEX

1. Marc teòric. Què són els projectes interdisciplinaris? 1

1.1. Els projectes interdisciplinaris 1
1.2. Antecedents al treball per projectes i Kilpatrick 2

2. La pràctica. Com es desenvolupen a l’escola i per què? 3

2.1. Els projectes interdisciplinaris al centre 3
2.2. La finalitat del treball per projectes al centre 5

3. Relació del marc teòric i la pràctica educativa 5

3.1. La pràctica i la teoria de Kilpatrick. Punts forts i febles 5

Bibliografia 7
 1. MARC TEÒRIC. QUÈ SÓN ELS PROJECTES INTERDISCIPLINARIS?

1.1. ELS PROJECTES INTERDISCIPLINARIS

L’aprenentatge basat en els projectes de treball interdisciplinari és una metodologia

educativa que promou que l’aprenentatge es faci de forma vinculada a un propòsit compartit
pels alumnes. A més, després d’aquest propòsit, repte o proposta pot adoptar formes
diverses, com construir alguna cosa, resoldre un problema o gaudir d’una experiència. O,
inclús, decidir aprendre alguna cosa junts i gestionar de forma compartida aquest
aprenentatge (Domènech‐Casal, 2019).

Aquesta metodologia promou una participació activa de l’alumnat i el desplegament

d’habilitats cognitives d’alt nivell, com ara investigar, construir i avaluar; com a mitjà per
assolir aprenentatges profunds i transferibles a noves situacions (Sanmartí, 2016). Així
doncs, és un mètode de treball globalitzador que pretén tornar el protagonisme a l’alumnat
fent-lo responsable del seu propi procés d’aprenentatge.

D'acord amb Thomas (2000), el treball per projectes és una metodologia per desenvolupar
el procés d'aprenentatge a les aules. Té un objectiu clar que defineix el projecte i hi ha un
interès compartit. El procés de construcció per assolir aquest objectiu està format per
experiències o activitats relacionades entre si. Per aconseguir aquest producte final o
objectiu, els grups d'estudiants participants han d'organitzar el seu pla de treball i tasques a
executar, per la qual cosa es fomenta en col·lectiu la presa de decisions. Des d'aquest
enfocament, s'estimula el desenvolupament de l'autonomia, que s'assoleix dins l'experiència
de treball col·laboratiu. Per tant, els projectes de treball interdisciplinari promouen la
participació activa dels estudiants.

Així doncs, aquesta metodologia promou una constant curiositat a les aules, al paradigma
que considera l’infant com a constructor del seu aprenentatge i, per fer-ho, la metodologia
basada en projectes ha d'oferir espais d'indagació. Es requereixen processos que activin
aquest compromís d’aprenentatge a cada persona. També és necessari que el docent activi
l'interès inicial, per després dirigir-lo durant el temps en què es mantingui el projecte. Com
ho recorden León-León i Zúñiga-Meléndez (2019) “és necessari crear i practicar una
educació on el diàleg, l'anàlisi crítica, el debat i les experiències significatives siguin
pràctiques fonamentals i diàries”.

Per tant, en els projectes de treball interdisciplinari es requereix que el docent formuli
preguntes que orientin la curiositat dels infants com a línia d’investigació enmig dels
continguts curriculars que hi són inclosos. És important que aquestes preguntes siguin
obertes, que permetin múltiples opcions de resposta i que el seu plantejament generi la
possibilitat de crear un entramat d’interrogants durant el desenvolupament del projecte.

Actualment, els projectes constitueixen una tendència en apogeu, amb la intenció de donar
resposta a les demandes d'una societat, en què el més prioritari és saber gestionar la
complexitat i l'extensió de la informació. La finalitat principal és elaborar respostes que
ajudin a l'alumnat a construir-se com a persones crítiques mitjançant l'adquisició dels
coneixements curriculars necessaris (Majó i Baqueró, 2014).

1
 1.2. ANTECEDENTS AL TREBALL PER PROJECTES I KILPATRICK

Tal com diuen Baqueró i Majó (2013), els projectes de treball interdisciplinari van néixer a
finals del segle XIX, quan aquesta metodologia va fer efecte entre el professorat dels EUA.
L’educació progressista promovia una ensenyança per als alumnes relacionada amb la seva
vida real i demanava a les diferents matèries del currículum que fossin una eina per resoldre
els problemes. Aquests postulats estaven basats en l’aprendre fent que havia formulat
Dewey i que més tard va concretar Kilpatrick en el mètode del treball per projectes.

Segons Dewey, cal que l'alumnat adquireixi l'hàbit de connectar la informació que obté de
les activitats quotidianes de la seva vida amb els principis científics que poden portar a
comprendre millor el seu entorn. No es tracta d'aprendre una gran quantitat de
coneixements, sinó d'entendre allò que s’aprèn i aplicar-ho de forma adequada per resoldre
els problemes que se'ns plantegen a la vida real (Baqueró i Majó, 2013).

Així com afirmen Baqueró i Majó (2013), a finals del segle XIX i principis del XX, Decroly
aposta per crear una metodologia molt més globalitzadora a l'ensenyament. Creu que el nen
o nena construeix espontàniament en contacte amb el món exterior els seus nous
coneixements de forma global, ja que aquest resulta un tot indivisible. L’activitat dels infants
té la finalitat de satisfer la necessitat d'identificar la informació de l’entorn de forma
integrada, que al seu torn li proporcionen l’experiència per a un aprenentatge continu.

En les seves propostes podem trobar l'organització dels aprenentatges sense la

fragmentació en assignatures, basant-se en les pròpies necessitats i interessos de
l’alumnat, buscant una visió integral del que s'ha estudiat. Decroly entén que per estudiar
cada centre d'interès és imprescindible apropiar-se de nous coneixements i fer activitats que
tinguin relació amb les diferents disciplines, però el tema escollit serà el nucli organitzador i
no les diferents àrees escolars (Baqueró i Majó, 2013).

A més, Kilpatrick (1918) exposa el seu mètode de projectes interdisciplinaris. Aquest

defensa que els estudiants han d'adquirir experiència i construir coneixement a través d'ella,
i això passa quan resolen problemes pràctics ubicats en contextos socials. Però perquè un
infant s'involucri en una feina per projectes, cal el seu interès i esforç, i el professorat ha
d'estar atent a això per poder orientar la disposició i l'afany de l'alumnat cap a un objectiu
concret (Baqueró i Majó, 2013).

Aquest autor opina que les activitats dutes a terme per l'alumnat són “projectes” sempre que
aquestes tinguin un propòsit concret d'elaboració o construcció d'algun producte, i no cal
que estiguin vinculades a cap àrea o disciplina determinada. Aquests projectes tenen un clar
propòsit de potenciar la iniciativa i autonomia dels estudiants. Pretén vincular les activitats
escolars a la vida real, per això les tasques d'aprenentatge són diverses (manuals,
intel·lectuals, socials, etc.), però clarament situades i contextualitzades, i han d'incloure
l'aprenentatge de la lectura, l’escriptura i el càlcul, entre altres (Baqueró i Majó, 2013).

Així doncs, Baqueró i Majó (2013) indiquen que Kilpatrick es basa en la idea que tot
aprenentatge teòric necessita la pràctica per fonamentar-se, i s'orienta com una mena de
projecte de recerca, en què els alumnes es converteixen en investigadors, i defineix el
projecte com un pla de treball lliurement elegit per tal de fer alguna cosa que interessa als
infants. A més, els alumnes esdevenen educadors i es potencia l'aprenentatge entre iguals.

2
 2. LA PRÀCTICA. COM ES DESENVOLUPEN A L’ESCOLA I PER QUÈ?

2.1. ELS PROJECTES INTERDISCIPLINARIS AL CENTRE

El moviment cooperatiu educatiu, al qual pertany l’escola Francesco Tonucci, proposa

treballar per projectes interdisciplinaris a partir de l’estudi del medi natural de l’alumnat. Per
portar a terme aquesta investigació, l’escola aplica la metodologia científica a classe, de
forma dúctil i adaptable a les necessitats d’aprenentatge dels infants, promovent que
l’alumnat formuli hipòtesis per a després comprovar-les amb l'experimentació, la
manipulació o el tanteig, per exemple. A més, també existeix un espai on hi ha lloc per a la
reflexió i la conclusió del treball realitzat.

L’escola vetlla perquè el projecte porti l'estudiant a adquirir i aplicar coneixements, habilitats
i valors de forma integrada, relacionant els diferents continguts i àrees de coneixement per
poder trobar resposta a diferents tipus de propòsits. A més, mitjançant aquesta metodologia,
el centre ofereix als alumnes l'oportunitat d'analitzar l’entorn, aportant eines que li serveixen
per interpretar amb sentit crític el món en el qual vivim, amb la finalitat de comprendre'l i
poder actuar-hi.

Es procura que el projecte interdisciplinari es basi en una o diverses “situacions problema”

que provoquin a l'alumnat curiositat i interès per descobrir, cercar informacions i trobar
respostes. La tasca del docent és la de pensar, organitzar i orientar aquests processos de
l’alumnat amb els feedbacks, ajudes i plataformes necessàries.

Els docents parteixen de les “situacions problema” i conceptes organitzatius com a nuclis
del projecte per organitzar les tasques d'aprenentatge. Les primeres tasques serveixen per
identificar els coneixements previs de l'alumnat i cal tenir-los en compte. Més endavant,
contenen l'adaptació del conjunt de documents i materials que consulta l'alumnat al llarg del
procés. Es procura oferir un accés a la informació que no sigui només oral, textual o visual,
sinó que els alumnes hagin de tractar amb diferents tipologies d’informacions al llarg del
projecte, per tal de tenir en compte que el disseny de les activitats també ha de respectar
les intel·ligències múltiples.

La democràcia a l’escola implica participació i, per tant, aquesta existeix quan tots dos
agents prenen part per expressar-se i comprometre's amb el treball que cal fer. Així doncs,
el docent atorga una part important del poder de decisió als estudiants dins de l'aula. A
l’escola, a través del treball per projectes, els nens i nenes exerceixen el dret a expressar-se
amb l'elecció d'algun dels temes, activitats, productes per realitzar, manera d'organitzar-se i
d’avaluar, defensant el seu punt de vista de manera argumentada i dialogada.

Per acabar, l'avaluació engloba tot el procés de manera continuada i dinàmica, donant sentit
a la capacitat d'aprendre a aprendre. Per treballar amb èxit l'avaluació es fan servir eines
tan interessants com els contractes didàctics o el portafolis amb què podem documentar
l'aprenentatge que es fa mitjançant la reflexió d'allò que es va aprenent i com se n'aprèn.
L'avaluació serveix per demostrar al propi alumne el que està aprenent mitjançant
evidències dels seus progressos, cosa que l'ha de portar a prendre decisions sobre plans de
millora personal (Majó i Baqueró, 2013).

3
Quadre 1. Les fases d’un projecte de treball interdisciplinari a l’escola

FASES DESCRIPCIÓ

Es prenen les decisions sobre l'elecció del tema o l'objecte d'estudi i de recerca. Si aquest és proposat per l'alumnat, caldrà
Elecció del dissenyar com es fan les propostes i de quina manera ha de ser elegit. Si, per altra banda, ho decideix el professorat,
tema caldrà pensar com es presenta el tema per aconseguir la motivació suficient dels estudiants cap a l'objecte de treball i
provocar un interès que es materialitzi en una vinculació afectiva cap a la temàtica proposada.

Es duen a terme aquelles tasques que ens permeten reunir els coneixements que ja té l'alumnat respecte del tema, i es
Anàlisi de verifiquen possibles conflictes cognitius. Aquesta fase podem anomenar-la d'anàlisi de continguts (Baqueró i Majó, 2013) i
continguts
hi interessa observar els coneixements previs dels estudiants fent emergir els seus sabers i creences sobre el tema.

S’engloben aquelles tasques que són útils per planificar la feina i traçar-ne l’organització. Les preguntes que poden
Planificació i orientar-nos fan referència a com investigar o dur a terme el treball proposat, i decidir la producció del material que servirà
organització per plasmar-ho. Les tasques d'organització serveixen perquè l'alumnat entengui la necessitat de preparar les accions que
cal realitzar per resoldre amb èxit la tasca d'aprenentatge plantejada.

Es comença a investigar i construir respostes. En aquesta etapa el diàleg és útil per reflexionar conjuntament tot l'alumnat i
Búsqueda construir coneixements sobre el tema, sent valuosa la cooperació entre els membres del grup, ja que comporta una doble
d’informació
responsabilitat de cadascun: aprendre i ajudar a aprendre amb la tasca d'explicar allò que altres no entenen.

Es fa l'estructuració de la informació per utilitzar aquella que és pertinent a la resolució de les “situacions problema” i
Estructuració rebutjar les dades que no són rellevants per acabar amb èxit les tasques d'aprenentatge. També es materialitza el treball
d’informació
realitzat mitjançant el dossier de treball o l’elaboració del producte.

Els infants prenen consciència del que han après i reflexionen sobre les accions i el treball realitzat. En aquest període es
Presa de veu si s'han resolt els conflictes cognitius detectats a les primeres fases. També hi ha la possibilitat de descobrir noves vies
consciència
de l’après d'aprenentatge que es poden transformar en nous projectes. Així mateix, la culminació de les “situacions problema”
plantejades al grup-classe ens permet projectar la resolució d'alguns dels aspectes de l'aprenentatge.

4
 2.2. LA FINALITAT DEL TREBALL PER PROJECTES AL CENTRE

Segons Baqueró i Majó (2013), construir projectes de treball interdisciplinari a l'aula planteja
un conjunt d’aspectes implícits i explícits que són els que donen sentit aquesta forma de
treballar. Així doncs, l’escola Francesco Tonucci ressalta alguns d’aquests aspectes com a
justificació de la bondat pedagògica d’aquesta metodologia.

En primer lloc, l’escola construeix projectes de treball interdisciplinari per tal que l'alumnat
sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. Amb aquest protagonisme, que es concreta
en la seva participació en les decisions que es prenen sobre què aprendre, com i quan,
l'alumnat s'implica, s'emociona i s'entusiasma en cadascun dels àmbits i activitats
d’investigació i reflexió que es donen a l'aula.

En segon lloc, aquest centre defensa que aquesta metodologia és la millor manera de posar
en pràctica la idea que l'error és un mitjà per aprendre. Sense error no hi ha aprenentatge.
Aquesta manera d'entendre l'error és la base també per entendre l'avaluació com un
instrument per a construir l'aprenentatge, ja que no es penalitza l'equivocació, sinó que
serveix perquè a partir d'un coneixement més profund de les pròpies possibilitats puguem
avançar en els nostres propis itineraris educatius.

En tercer lloc, l’escola facilita l'atenció a la diversitat de l'alumnat, ja que planteja que podem
treballar amb una multiplicitat de materials i activitats. Aquesta riquesa i diversitat els acosta
molt més a la manera com avança el coneixement, perquè aquests projectes s'assemblen a
la forma de resoldre els problemes de la vida, tant la quotidiana, com l'acadèmica o la
científica. Amb aquesta metodologia es potencien les capacitats i interès de cada alumne/a,
alhora que l’escola dóna resposta a les diferents maneres d'abordar, expressar i comunicar
el coneixement, lluny d'una repetició mecànica del llibre de text.

Per acabar, l’escola Francesco Tonucci desenvolupa projectes de treball interdisciplinari

amb la finalitat de crear un clima i ambient d’aprenentatge a les aules. Aquesta metodologia
reconstrueix les aules com a espai de comunicació i facilita a l'alumnat la cohesió del grup,
al saber que li espera una jornada intensa d'esforç, d'emoció, de relació i de coneixement.

3. RELACIÓ DEL MARC TEÒRIC I LA PRÀCTICA EDUCATIVA

3.1. LA PRÀCTICA I LA TEORIA DE KILPATRICK. PUNTS FORTS I FEBLES

Els projectes interdisciplinaris permeten donar resposta a les necessitats de l’escola actual.
Quan una persona no pot decidir què vol aprendre, vol dir que estarà molt limitat a l'hora
d'aprendre, ja que no tindrà interès. La societat actual amb els canvis accelerats i l'alt nivell
d'incertesa requereix estratègies educatives que desenvolupin les capacitats d'autonomia i
iniciativa personal, com ho fa el treball per projectes (Obando-Arias, 2021).

Tal com consideren Baqueró i Majó (2013), els valors com la democràcia, el respecte i
l’autodisciplina s’aprenen a través de les vivències. Aquells valors i actituds que volem
ensenyar han d’estar presents a l'aula en forma d’experiències organitzades i, a més, des
de mètodes com els projectes interdisciplinaris. Així doncs, a través d’aquesta metodologia
es pot trencar amb la tendència de dirigir l’alumnat orientant i facilitant els aprenentatges a

5
través de propostes. En lloc d’imposar una activitat, el docent proposa diverses tasques de
caràcter obert i personal.

A través d’un projecte interdisciplinari podem promoure l’educació integral, obrint espais per
a l’intercanvi, fomentant la comunicació, promovent la democràcia a l’aula, animant la
mirada respectuosa de cadascú sobre l’altre i, en definitiva, cultivant les qualitats humanes a
tots/es els/les participants del projecte. Aquestes capacitats es desenvolupen des de la
relació amb l’altre, amb temps per cuidar el procés en escenaris on cada alumne pot
experimentar i descobrir les coses que l'interessen per després aprendre’n.

Aquesta metodologia permet implicar l’alumnat al seu procés d’aprenentatge i democratitzar

el currículum. Durant el procés d’un projecte, amb una negociació constant, estem
interioritzant elements bàsics de la cultura democràtica a l’aula. Amb la participació dels
infants en els diàlegs i debats a l’aula durant el procés es pot facilitar que decideixin
conjuntament les necessitats d’aprenentatge que tenen i senten com a persones. Així
doncs, el treball per projectes ensenya als estudiants a reflexionar sobre els interessos
individuals i grupals a través de decisions democràtiques i col·lectives.

Els projectes de Kilpatrick es basen en la idea que tot aprenentatge teòric necessita la
pràctica per fonamentar-se, i s'orienta com una mena de projecte de recerca, en què els
alumnes es converteixen en investigadors i en el qual els alumnes esdevenen educadors i
es potencia l'aprenentatge entre iguals. Tanmateix, segons la meva manera de veure,
aquesta metodologia pot ser desfavorable, a vegades, per l’eclipsament dels alumnes més
tímids per part dels més extravertits.

Així mateix, el rol del docent en aquesta metodologia s'identifica més amb un guia que
acompanya l'alumne en el procés de construcció de l'aprenentatge que no pas amb un
instructor. Com he comentat anteriorment, per Kilpatrick, el/la mestre/a ha d’afavorir un
ambient d'aprenentatge molt enriquidor, on les vivències dels alumnes traspassen les parets
del centre educatiu, de manera que, a través de l'experimentació a la vida real, adquireixen
un aprenentatge significatiu. Per tant, aquesta metodologia requereix una tasca molt
acurada per part del docent, necessitant molta dedicació en la feina prèvia al treball a l’aula.
A més, pot generar inseguretat al docent, per la incertesa de com evolucionarà el projecte.

La transició de l’educació tradicional al mètode dels projectes interdisciplinaris també pot

resultar difícil pel docent, ja que cal que adquireixi habilitats d’anàlisi grupal, estimuli una
actitud activa cap a l’exploració, adopti noves responsabilitats a l’aula i conegui estratègies
de resolució de problemes. Així doncs, aquest mètode requereix que es produeixin canvis
transversals a l’interior de les entitats educatives, però és una oportunitat per generar un
aprenentatge significatiu i convertir el docent en guia i facilitador dels coneixements.

Tanmateix, la metodologia de projectes de treball interdisciplinari, a vegades, pot generar

dubtes entre els docents, que provenen del fet de pensar que els alumnes no poden saber
què necessiten aprendre i només es mouen pels impulsos poc meditats que poden
allunyar-se de currículum oficial. Tot i això, a l’escola creuen que els interessos dels
alumnes van obrint nous horitzons a mesura que se’ls ofereix l’oportunitat de preguntar-se
sobre què volen aprendre, vinculat a la responsabilitat d’escollir. Això, en definitiva, és un
procés que els dóna l’oportunitat de prendre consciència del que significa aprendre.

6
BIBLIOGRAFIA

Assens, M., Carrió, V., Domènech-Casal, J., Gasco, J., Llorente, I. i Saperas, A.
(2020). Proyectos interdisciplinarios en Secundaria. Una propuesta organizativa y
pedagógica desde el contexto, el currículum y la autonomía.

Baqueró, M. i Majó, F. (2013). 8 ideas clave. Los proyectos interdisciplinarios.

Graó

Domènech‐Casal, J. (2019). Aprendizaje basado en proyectos, trabajos prácticos y

controversias: 28 propuestas y reflexiones para enseñar Ciencias.

León-León, G. y Zúñiga-Meléndez, A. (2019). Mediación pedagógica y

conocimientos científicos que utilizan una muestra de docentes de ciencias de noveno año
de dos circuitos del sistema educativo costarricense, para el desarrollo de competencias
científicas. Revista Electrónica Educare

Obando-Arias, M. (2021). Mediación pedagógica del aprendizaje a partir de la

pregunta generadora en la educación media: Aprendizaje basado en proyectos. Revista
Electrónica Educare

Sanmartí, N. (2016). Trabajo por proyectos: ¿Filosofía o Metodología?. Cuadernos

de Pedagogía 472, 44‐46.

Thomas, J. W. (2000). A review of research on project-based learning. AutoDesk

Foundation.