Per a posar una mica en context, Eduard Vallory i Subirà (Barcelona, 1971) és un analista

social i gestor del canvi català, especialitzat en educació. És doctor en Ciències Polítiques i
Socials (UPF), màster en Ciències Socials (Universitat de Chicago), diploma en Alta
Direcció d'Empreses (AMP-PADE) per l'IESE, i llicenciat en Filosofia (UB) i en Periodisme
(UPF).
A més, ha estat coordinador de Projectes d'Innovació i Extensió Educativa de la Universitat
Pompeu Fabra, després d'haver impulsat i dirigit l'aliança Escola Nova 21, per un sistema
educatiu avançat (2016-19), que va involucrar mig miler d'escoles i instituts, i que va dur a la
proposta d'un Pla d'actualització del sistema educatiu. En paral·lel, i per encàrrec de la
Generalitat, va impulsar un programa universitari de formació permanent per al
desenvolupament professional dels mestres, que es va concretar en dues edicions pilot d'un
màster innovador amb la UVic-UCC i la UOC, que van acabar l'estiu de 2019.

En relació a la conferència “L’educació pels reptes d’un món en transformació” a

càrrec d’Eduard Vallory que va tenir lloc el 22 de novembre de 2023:

En l'actualitat, malgrat els considerables avenços experimentats, la pràctica educativa

encara es basa en molts aspectes de metodologia antiquada. Sovint, els mestres es troben
immersos en un cicle on expliquen els continguts i els alumnes els repeteixen sense reflexió,
repetint un model que, en molts aspectes, no ha evolucionat des de fa temps.

És imperatiu i necessari reconsiderar les metodologies actuals, especialment en relació amb

el rol del docent en l'aula. Les demandes de la vida moderna han evolucionat, i ara és
essencial que els estudiants desenvolupin habilitats més enllà de la simple transmissió de
coneixements. La capacitat de treball en equip, el pensament crític i la habilitat per a cercar
informació són exemples d'aquestes competències crucials que es requereixen avui dia.

És evident que els docents han d'adaptar-se a les noves necessitats i jugar un paper
fonamental en el disseny de projectes educatius que promoguin el desenvolupament de
competències. En lloc de ser només transmissors de continguts, els docents han de ser
facilitadors que guien els estudiants en la construcció activa del seu coneixement.

En aquest context, l'enfocament pedagògic ha d'anar més enllà de la simple instrucció i

fomentar la participació activa dels estudiants. S'han de dissenyar estratègies
d'aprenentatge que involucrin els alumnes en projectes pràctics, activitats de grup i tasques
que els requereixin aplicar el seu coneixement en situacions reals. Això no només reforçaria
el seu aprenentatge, sinó que també fomentaria el desenvolupament de les habilitats
necessàries per afrontar els reptes contemporanis.

Per una banda, cal fomentar un ambient en el qual els estudiants es sentin capacitats per
expressar les seves opinions, explorar noves idees i aprendre de les seves pròpies
experiències.
D'altra banda, és essencial abordar la formació dels docents per garantir que estiguin
preparats per a aquest canvi de paradigma. Les institucions educatives han de proporcionar
oportunitats de desenvolupament professional que ajudin els mestres a adquirir les habilitats
pedagògiques necessàries per implementar aquestes noves metodologies. Això pot incloure
la formació en tècniques d'avaluació centrades en les competències, la creació de projectes
educatius innovadors i la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
com a eines d'aprenentatge.

En conclusió, la necessitat de repensar i transformar la pràctica educativa és evident i

urgent.