DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA

1 2 3 4 5 6 7 8
Introducci
PGINA 2

Aspectes bsics de la proposta curricular competencial PGINA 3 Estructuraci dels continguts PGINA 5 Estratgies i metodologia PGINA 8 Lavaluaci PGINA 10 Autonomia curricular dels centres docents PGINA 10 La programaci PGINA 11 Exemple dunitat de programaci PGINA 14

Introducci

El decret 142/2007, de 26 de juny (DOGC nm. 4915), dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, estableix que correspon als centres docents el desenvolupament del currculum, i el defineix com el conjunt de competncies bsiques, objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci. El desenvolupament del currculum a cada centre i a cada aula implica disposar dautonomia curricular, s a dir, que lequip docent responsable de la seva aplicaci pugui adaptar el currculum a les caracterstiques del grup de nens i nenes i a la situaci socioeconmica i lingstica del centre i del seu entorn social. Desprs duna lectura atenta i reflexiva del currculum i ats que els centres ja disposen dun desplegament curricular, caldr revisar els actuals documents de centre per tal dajustar-los al nou marc, ja que en el decret es redefineixen el projecte educatiu, el projecte lingstic i el projecte curricular. Lesmentat decret estableix, en el seu articulat, que cada centre elaborar el projecte educatiu, i el defineix com aquell document de centre en el qual, a ms dels valors, objectius i prioritats dactuaci, sespecificaran els principis bsics per al desenvolupament curricular i el tractament transversal en les rees de leducaci en valors. El projecte educatiu tindr en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic del centre; far pals el respecte al principi de no discriminaci i dinclusi educativa com a valors fonamentals; i establir els principis per a latenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial, aix com per a lelaboraci del pla de convivncia i del projecte lingstic del centre.

Pel que fa al desenvolupament curricular, els centres hauran de prendre decisions sobre:

la concreci dels criteris metodolgics, organitzatius i davaluaci, lorganitzaci de les hores dedicades a cada rea, la distribuci dels continguts al llarg de cada cicle, les mesures adequades datenci a la diversitat, els mecanismes per organitzar el refor dels aprenentatges.

En aquest procs de revisi del projecte educatiu sha de plantejar tamb lactualitzaci de la resta de documents de centre. En el projecte lingstic, els centres han dorganitzar i gestionar ls de les diferents llenges al centre i el seu tractament curricular. Cal tenir present que els canvis que es fan en les normatives no comporten la modificaci del qu, el com i el per a qu sensenya, ni vol dir desestimar tot all que sha fet servir fins ara, sin que vol dir revisar, i si cal millorar, les propostes, les activitats i les estratgies didctiques que han servit a lalumnat per aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges. Per tant, es tracta dorientar el debat amb referncia al canvi curricular i dirigir-lo cap a un dileg pedaggic entre tots els membres de lequip docent, per visualitzar i revisar les finalitats educatives dels actuals

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

documents de centre i adaptar-los a les noves propostes curriculars. Una revisi conjunta de tot lequip per actualitzar qu i com ensenyar, per educar i formar persones autnomes com ms competents millor per exercir com a ciutadans i ciutadanes responsables i participatius.

Aspectes bsics de la proposta curricular competencial

La nova mirada que suposa un currculum orientat a ladquisici de competncies estableix que la finalitat de leducaci obligatria s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn i esdevinguin persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu que els ha tocat viure. En aquest sentit, un currculum per competncies significa ensenyar per aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida. Esdevenir competent implica ferse conscient que el procs densenyament i daprenentatge t un recorregut que va ms enll de lescolaritat obligatria. Aquesta proposta es vincula amb la concepci constructivista de laprenentatge, dacord amb la qual aprendre consisteix a integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per tal que el coneixement sigui significatiu i aplicable. Ats que no es tracta demmagatzemar informaci, esdev fonamental que lalumnat aprengui a cercar-la i a interpretar-la a la llum de les raons del coneixement per tal de construir interpretacions prpies. Algunes de les claus per entendre qu ens aporta la idea daprenentatge per al desenvolupament de competncies sn: la integraci de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i lautonomia personal de lalumnat que permet prendre conscincia del propi procs daprenentatge.
1 La idea dintegraci de coneixements, tant els propis duna rea com aquests amb els daltres rees, tant els conceptuals com els procedimentals i actitudinals.

La mateixa definici anterior estableix que un aprenentatge per competncies consisteix en laplicaci de coneixements (saber), habilitats (saber fer) i actituds (saber ser i saber estar) per a la resoluci de problemes en contextos diferents, amb qualitat i eficcia. Ser capa dactuar en situacions de lentorn comporta afrontar la seva complexitat i la necessitat de tenir en compte i dinterrelacionar variables molt diverses, de saber utilitzar models comunicatius i instruments diferents per tal de compartir informacions, dades i opinions, de saber treballar junt amb els altres, promoure iniciatives i prendre decisions. Aix vol dir que el currculum, tot aprofundint en un coneixement especfic, ha de promoure que lalumnat desenvolupi la capacitat de connectar aquest coneixement amb el daltres disciplines, per actuar en el seu entorn personal i resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana. En relaci amb aquesta transversalitat del coneixement, els continguts de les diferents rees shaurien de plantejar des dun enfocament transdisciplinari per al desenvolupament de les competncies bsiques. Aquest enfocament suposa establir un mapa de la transversalitat dels continguts. s a dir, buscar les interseccions dels continguts de les diferents rees i seqenciar-los de forma coherent, evitant les repeticions, evidenciant els oblits i prenent decisions sobre qu, qui i quan sensenya.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

Algunes qestions que podrien ajudar als equips docents a reflexionar sobre la transversalitat de les decisions que es prenen en relaci amb el currculum poden ser:

Es prenen acords per seleccionar i seqenciar continguts comuns de diferents rees. La seqncia didctica se centra en lestudi de fets, fenmens o problemes des duna visi global. Es realitzen projectes transversals a nivell de centre com ara: setmana cultural, jornades solidries, tallers interdisciplinaris

2 La funcionalitat dels aprenentatges (aplicaci dels coneixements en diferents situacions i contextos) ha de tenir en compte que lorganitzaci dels diversos tipus de continguts (conceptes, procediments i actituds) s el mitj a travs del qual es poden comprendre i interpretar fets, situacions i problemes. En la mesura que lalumnat pren conscincia que el que ha aprs serveix per comprendre i proposar solucions a problemes coneguts, propers i reals, reconeix el valor dels continguts apresos.

Per assegurar la funcionalitat dels aprenentatges el professorat, ha de donar rellevncia a la seva contextualitzaci. En lestudi dels diferents temes cal crear situacions didctiques que permetin la transferncia dinformaci per facilitar la interpretaci dels problemes a diferents nivells. La idea daplicaci comporta ser capa dutilitzar un coneixement ja conegut en la comprensi i resoluci de situacions noves, s a dir, no analitzades explcitament a laula. Aix vol dir que les activitats a plantejar per avaluar si lalumnat ha desenvolupat una determinada competncia no poden ser totes de tipus reproductiu dall que sha dit o sha exemplificat. En canvi, han de possibilitar que lalumnat mostri que s capa daplicar el coneixement aprs en lanlisi de nous problemes i en la presa de decisions en relaci amb temtiques diverses, de manera argumentada i fonamentada en sabers i en valors.

Algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre les decisions que es prenen en relaci amb la funcionalitat del currculum poden ser:

Els continguts que es treballen a laula estan relacionats amb fets reals o amb problemes quotidians. Es treballa a partir de notcies de lactualitat. Es dna importncia a aspectes procedimentals basats en lexperimentaci, el treball de camp o la manipulaci. Els coneixements es tradueixen en actituds i accions quotidianes, tant individualment com collectivament.

3 Lautonomia personal (adquisici de les eines per aprendre, prenent conscincia del propi procs daprenentatge, tant individual com collectiu) ha de fomentar que lalumnat prengui conscincia del propi procs daprenentatge i tamb que aquest aprenentatge senriqueix en la mesura que es comunica i es comparteix amb els altres. En aquest sentit pren una gran rellevncia el paper de la llengua en la construcci i comunicaci del coneixement ja que s leina que permet reconstruir el coneixement.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

Aquest procs requereix ls de les habilitats discursives de la llengua, que permeten comunicar i participar en la construcci compartida del coneixement. Aix doncs, ensenyar i aprendre s un procs dinteracci i de comunicaci en qu el dileg adquireix gran rellevncia. Els discursos a laula shan de produir entre lensenyant i lalumnat, i entre lalumnat mateix. En aquest context, lensenyant no es limita a donar informaci, sin que posa en contacte lalumnat amb la informaci, facilitant-li les eines del llenguatge i del pensament, que permeten transformar-la en coneixement. Shan de crear situacions didctiques adequades perqu aquest coneixement pugui ser contrastat i discutit per lalumnat en el seu treball a laula. La reflexi sobre el propi procs daprenentatge (metacognici) cal que formi part de la programaci, i que es proposin tasques que la possibilitin, de manera que esdevingui un mitj per tal que lalumnat comprengui all que fa.

Heus aqu algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre ladquisici de cotes dautonomia per part de lalumnat a travs de la transferncia destratgies per aprendre a aprendre:

Lalumnat sap gestionar el treball en grup de forma cooperativa. Les estratgies per a lavaluaci dels aprenentatges tenen en compte la gesti de lerror a travs de lautoregulaci. Lalumnat, en algun moment, ha de prendre decisions sobre qu i com aprendre.

Estructuraci dels continguts

Quan es fa una lectura dels continguts curriculars, la primera percepci s que sn molts i que no hi ha prou temps per aconseguir que la majoria de lalumnat els aprengui de manera significativa. I, tot i aix, moltes vegades es constata que encara la llista shauria dampliar, que hi ha conceptes que no estan citats i sn importants en un ensenyament bsic. Per tant, la feina de seleccionar, distribuir i organitzar els continguts al llarg del cicle s molt necessria i important. Comporta tenir en compte que no tots els continguts tenen la mateixa rellevncia. A ms, cal no oblidar que un canvi de currculum no significa que shagin de canviar totalment els programes. El que cal s que les noves propostes siguin el marc per a afavorir laprenentatge significatiu i la millora educativa: la integraci o lassimilaci de les noves idees dintre de la cultura docent per fer possible que aquesta vagi evolucionant per donar resposta a les necessitats dels futurs adults, que sn lalumnat dels centres educatius.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

QUADRE 1 PROPOSTES PER A LA SELECCI DELS CONTINGUTS

La selecci dels continguts

es pot fer a partir de segons a partir de

els problemes socials rellevants

els interessos de lalumnat

lenfocament disciplinari o la lgica de la cincia

per

per

s recomanable que la presentaci i el disseny dels continguts

per

es problematitzi

es contextualitzi

Criteris a tenir en compte en la selecci i lorganitzaci dels continguts 1. Aprenentatges clau

Cal seleccionar els continguts en funci dels aprenentatges clau o dels models terics escollits com a principals referents per aconseguir els objectius del procs densenyament establert en el projecte educatiu. Els continguts (conceptes, procediments i actituds) no tenen gaire sentit tractats duna forma allada, sin en el marc duna idea general, que ninterrelaciona moltes altres. Per tant, quan es prepara una unitat de programaci o un projecte, s important tenir ben clar quina s aquesta gran idea que es vol treballar i, al seu voltant, quins sn els continguts ms adients per vehicular aquesta idea general. Sovint, per preparar la selecci dels continguts que shan de treballar pot ser til fer un mapa conceptual que en posi de manifest la jerarquitzaci, aix com les seves interrelacions.

2. Prioritzaci
No tots els continguts associats a un aprenentatge clau tenen la mateixa importncia, tant pel que fa a la seva caracterstica de coneixement bsic com al temps necessari per al seu aprenentatge. Moltes vegades, el context seleccionat ja condiciona que es prioritzin uns continguts per damunt daltres. Per, davant del dubte, les preguntes que poden ajudar a prendre decisions sn del tipus: Si hagus de restringir el nombre de continguts a ensenyar, quins prioritzaria?.

3. Ordenaci
Tamb cal tenir en compte que no tots els continguts tenen el mateix grau de dificultat. Alguns estan ms a prop de les intucions de lalumnat, del coneixement quotidi, mentre que daltres sn ms abstractes i allunyats de les seves vivncies, per la qual cosa cal dedicar ms temps al seu ensenyament. Tamb uns

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

sn ms complexos i abstractes que daltres. Cal, per tant, partir del que sanomena la demanda daprenentatge dun determinat contingut a lhora de preveure el temps necessari i les activitats concretes per treballar-lo.

4. Seqenciaci
En el moment de seqenciar els continguts shaur de tenir en compte el procs de resoluci del problema escollit com a context daprenentatge -perqu sigui coherent-, i el grau de dificultat. s convenient comenar pels continguts ms intutius i senzills, i anar augmentant progressivament el nivell de complexitat i dabstracci. Sempre, per, tenint present que lalumnat ha de percebre que els continguts que va aprenent li serveixen per interpretar i resoldre una determinada situaci inicial. No t massa sentit comenar plantejant un problema, o una situaci, per motivar lalumnat i desprs no utilitzar-lo per al desenvolupament dels aprenentatges clau.

5. Transferncia del coneixement

No sha de pensar que els continguts saprenen a partir duna nica unitat de programaci o projecte. Normalment, sintrodueixen en una, per la seva interioritzaci requereix aplicar-los en contextos diferents, i utilitzar-los tot augmentant-ne el grau de complexitat. Per tant, ms que dedicar molt de temps a lestudi dun determinat aprenentatge clau -fins que es consideri que est ben aprs-, s millor retornar al mateix en daltres unitats, projectes i en daltres cursos, treballant-lo en contextos diferents, revisant el que semblava ja aprs i ampliant-lo. Tamb cal tenir present que el temps densenyament no necessriament coincideix amb el daprenentatge. Moltes vegades lalumnat reconeix que comprn una idea o un concepte, en situacions diferents daquelles en que va comenar a aprendre aquella idea o aquell concepte.

6. Transdisciplinarietat
Alguns continguts es treballen des de diferents rees, i sovint des de punts de vista diversos. A lhora de programar cal preguntar-se amb quins continguts daltres disciplines connecten els nous aprenentatges. Molt especialment cal tenir-ho en compte a lhora de treballar continguts relacionats amb processos generals, o b associats a contextos daprenentatge determinats.

7. Integraci
Cal dedicar temps a treballar els procediments i les actituds, tenint en compte, per, que no s possible deslligar-los dels conceptes. Si sn transversals, cal preguntar-se sempre si shan comenat a treballar des dalguna altra rea, i plantejar-se com sajuda a connectar els nous aprenentatges amb all que lalumnat ja sap, tot aprofundint en lespecificitat de la seva aplicaci a lrea. En tots els casos cal planificar el temps necessari.

8. Problematitzaci
La creaci dactivitats didctiques, amb un plantejament de temes de forma problematitzada, a partir dinterrogants o formulaci dhiptesis relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians o dabast significatiu per a lalumnat, esdev una forma daprenentatge estimulant ja que permet identificar problemes, aprendre a fer-se preguntes, representar-se com haurien de ser les coses, copsar la utilitat dels aprenentatges per entendre com s el mn on vivim.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

Estratgies i metodologia

El currculum t com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procs educatiu les competncies que lalumnat necessitar per desenvolupar les seves funcions en la societat, en la seva futura vida laboral, aix com per resoldre problemes i situacions amb qu es trobar al llarg de la seva vida. En conseqncia shan de seleccionar les estratgies necessries perqu lalumnat aprengui a utilitzar els recursos necessaris, els coneixements, les habilitats i les actituds, duna manera flexible, adequada i en tota la seva complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos.

Per, si es vol que lalumnat desenvolupi aquestes competncies, caldr una coordinaci efica, que superi la simple informaci sobre els continguts de les diferents rees i que faci possible que lalumnat relacioni els aprenentatges proposats en les diferents rees curriculars. Aquesta coordinaci exigeix:

posar-se dacord en la metodologia que entre tots es treballar (molt especialment en all que fa referncia a les estratgies daprenentatge); treballar articuladament les diferents estratgies i tcniques daprenentatge, les habilitats comunicatives, i els diferents tipus de text i les habilitats cognitivolingstiques (descriure, explicar, argumentar); acordar lavaluaci que es far i com es tindran en compte, en aquesta, els aspectes transversals.

Ats que, dacord amb el que sacaba de dir, aprendre no s la simple adquisici de coneixements, sin el desenvolupament de la capacitat dutilitzar-los, s molt important prendre com a punt de partida, duna banda, els coneixements que ja t lalumnat i, duna altra, fer referncia a dubtes i problemes rellevants, i a situacions que tinguin, personalment i socialment, sentit per a qui aprn. Laprenentatge es definir per la seva potencialitat per construir nous coneixements i daltres recursos necessaris per actuar de manera reflexiva. Cal fer evolucionar el pensament de lalumnat des de les seves concepcions inicials fins a la construcci de nous coneixements que siguin significatius i aplicables. Per aconseguir-ho, cal tenir molt en compte el procs densenyament i daprenentatge que cal seguir, de manera que, partint del ms simple i concret es vagi cap al ms complex i abstracte, seguint les fases que tenen en compte la lgica de qui aprn, com es pot veure al quadre segent:

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

QUADRE 2 FASES DENSENYAMENT I DAPRENENTATGE

ABSTRACTE

3. Estructuraci coneixements
Integraci dels nous coneixements a la xarxa existent mitjanant explicacions i activitats estructurades. Sestableixen noves conexions entre conceptes que permeten elaborar idees ms complexes i originals.

2. Introducci nous continguts

Fonamentaci de nous coneixements com a ms tils de forma provocadora i participativa. Es tracta que lalumnat obtingui nova informaci significativa per afavorir la construcci de nou coneixement. Es pot intentar qestionar les idees prvies provocant el dubte per aconseguir un canvi conceptual o aconseguir reestructurar el coneixement incorporant nous elements.

4. Aplicaci del coneixement

Transferncia del coneixement aprs i aplicar-lo a la resoluci dun problema o una situaci prctica en diferents contextos. Es consoliden els nous aprenentatges i es reconeix la seva utilitat.

1. Exploraci idees prvies

Tracta devidenciar quines sn les idees prvies i descobrir les estructures dacolliment a partir de les quals es podran introduir nous coneixements. Tamb permet explicitar i negociar els objectius daprenentatge perqu lalumnat sel representi.

CONCRET SIMPLE COMPLEX

Font: JORBA, J. i CASELLES, E. (1996) La regulaci i autoregulaci dels aprenentatges. ICE-UAB.

El treball per projectes s una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats en relaci amb ladquisici de les competncies bsiques, ats que:

Parteix dun tema, problema o centre dinters negociat amb lalumnat. Fa protagonista lalumnat en la construcci del propi coneixement perqu focalitza el desig de saber coses noves, la formulaci de preguntes, la reflexi sobre el propi saber, la recerca de nous coneixements i la reflexi sobre el propi procs daprenentatge. Dna gran rellevncia al treball cooperatiu. Selaboren preguntes o hiptesis, es prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en com el resultat de les tasques individuals i selabora collectivament el resultat. Incentiva processos dinvestigaci que suposen cercar, seleccionar i interpretar informaci a travs de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes. Es transfereixen estratgies per aprendre: es representa el procs de construcci de coneixement, savalua el que sha aprs i com sha aprs. Sactiva la comunicaci, el dileg i la discussi en petit i en gran grup per construir coneixement de forma compartida.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

Lavaluaci

Lavaluaci com a reguladora de tot el procs densenyament i daprenentatge ha de ser coneguda i coordinada per tot el professorat. Ha de permetre decidir i adaptar les estratgies pedaggiques a les caracterstiques de lalumnat i constatar el seu progrs a mesura que avana en els aprenentatges. s una eina bsica que ha de permetre determinar el grau en qu es van aconseguint les intencions educatives i ha de donar elements per a la reflexi i revisi de la prctica docent per aconseguir canvis i millores en el procs densenyament i daprenentatge. Ha de ser una part fonamental en la programaci, en el disseny i la realitzaci de les activitats daprenentatge. Ha de permetre que lalumnat conegui i contrasti lassoliment aconseguit de les competncies que sn lobjectiu de laprenentatge, a travs de lanlisi de tot el procs densenyament i daprenentatge. Alhora ha de fomentar la participaci de lalumnat que haur dimplicar-se essent conscient i reflexionant sobre qu aprn, est aprenent o ja ha aprs, i intervenint en la recerca de solucions a les seves dificultats daprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participaci individual com collectiva i contemplar la valoraci independent daquests dos tipus de participaci en les activitats de grup. Cal utilitzar la diversitat dinstruments davaluaci: discussions en gran i en petit grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposici a laula dels treballs, problemes o investigacions fetes, realitzaci de proves, etc. El coneixement explcit per part de lalumnat dels criteris de correcci de cada instrument, alhora que facilita laprenentatge, dna eines per a nous aprenentatges. Tots aquests instruments es complementen i proporcionen informaci al professorat i a lalumnat i han de ser utilitzats en tots els moments del procs amb la finalitat de detectar, seguir, regular i retroalimentar el procs densenyament i daprenentatge. Lavaluaci serveix per conixer els resultats de laprenentatge (avaluaci sumativa), per regular les dificultats i els errors de lalumnat (avaluaci formativa) i per afavorir que lalumnat vagi aprenent a regular-se autnomament (avaluaci formadora: autoavaluaci i coavaluaci). Per fer aix cal seleccionar els continguts que resultin ms significatius i aplicar una avaluaci que sigui til per a lactivitat docent, gratificant per a lalumnat en el seu aprenentatge i orientadora per al professorat i per a lalumnat en les seves actuacions. Sha de compartir amb lalumnat el procs avaluador, fent-lo partcip i protagonista del seu procs daprenentatge. Lavaluaci s un procs constant al llarg del procs densenyament i daprenentatge que cal planificar en tres moments clau: en lavaluaci inicial o diagnstica, en lavaluaci mentre sest aprenent i en lavaluaci final, regulant-ne el procs densenyament i daprenentatge i les dificultats i els errors de lalumnat.

Autonomia curricular dels centres docents

El currculum facilita un marge fora ampli per a la definici de projectes propis i contextualitzats, i refora lautonomia de centres cap a la definici del seu projecte educatiu. Sestableix una assignaci horria global detapa de les rees i una assignaci horria mnima per cicles. La diferncia entre les hores globals i les hores de compliment mnim ms les hores de lliure disposici

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

10

ofereix un marge prou ampli perqu els centres puguin implementar projectes interdisciplinaris o globalitzats, tenint present els percentatges de temps destinats a les diferents rees. Els centres han danar definint el seu projecte educatiu sense perdre de vista que les decisions sobre lorganitzaci del currculum, dels espais, del temps, estan al servei de les finalitats educatives que es proposin. El canvi de currculum pot encetar un debat de fons en el si dels claustres perqu les decisions que prenguin estiguin, duna banda, fonamentades i compartides i, duna altra, vinculades a processos de formaci, de reflexi sobre la prctica i dinnovaci.

Heus aqu algunes propostes per dinamitzar aquest debat:

Optimitzar i revisar els canals de discussi i participaci del professorat en cada centre (equips docents, coordinacions de cicle, etc.). Valorar i compartir bones prctiques, potenciant el treball en equip i lintercanvi dexperincies amb daltres centres. Reflexionar i prendre decisions referents al desenvolupament de les competncies bsiques: Identificar quin s el punt de partida (aprofitar actuacions fetes, com per exemple, la reflexi i la presa de decisions tenint en compte els resultats de les proves de competncies bsiques). Determinar la contribuci de les diferents rees a ladquisici de les competncies bsiques. Prioritzar quines competncies conv treballar (per a tot lalumnat, per a cada cicle). Prendre acords per treballar-les a laula. Proposar quin tipus de formaci sajusta a les necessitats detectades.

La programaci

El currculum estableix, per a cada cicle, els continguts i criteris davaluaci que el centre distribuir i seqenciar, al llarg del cicle, i concretar en unitats de programaci i/o projectes de treball interdisciplinaris. En els continguts del currculum de cada cicle shi han integrat els tres tipus: fets i conceptes, procediments i actituds i valors, ja que per poder desenvolupar la competncia cal que es treballin de forma integrada. En cada cicle es far, com a mnim, un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees. La programaci consisteix en la planificaci de la tasca educativa adreada a lalumnat de cada cicle de letapa, i comporta la necessitat de prendre decisions en relaci amb les opcions metodolgiques, organitzatives i davaluaci, concretant les activitats que es faran, la seva distribuci i temporitzaci al llarg des cursos. Aquestes decisions han de tenir com a referent el projecte educatiu de centre i el currculum establert. La programaci permet fer el seguiment de les actuacions previstes per tal de modificar-les, adaptar-les i millorar-les, quan calgui.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

11

La programaci, que es formalitza en un document, esdev una eina til per lequip de mestres ja que permet reflexionar sobre la seva tasca educativa, tenir constncia del que es treballa amb lalumnat de forma simultnia i poder establir connexions entre les diferents rees i projectes. I tamb per al centre, perqu permet fer el seguiment de la progressi dels aprenentatges al llarg dels cicles i garantir la continutat educativa quan es donen canvis en l'equip docent. Els centres, actualment, ja disposen duna programaci. El que cal s revisar-la, reflexionant sobre com es treballa i es duen a terme les activitats, tenint en compte les estratgies que afavoreixen les competncies.

Esquema per elaborar les unitats de programaci o projectes interdisciplinaris

1. Ttol i justificaci de la unitat o projecte. 2. Durada i distribuci temporal al llarg del cicle. 3. Competncies bsiques, rea principal i altres rees o mbits que es treballen. 4. Objectius daprenentatge. 5. Continguts. 6. Criteris davaluaci. 7. Metodologia (estratgies, situacions i activitats daprenentatge i davaluaci) Organitzaci - tipologia de les activitats. Materials. Desenvolupament de les activitats densenyament i daprenentatge i davaluaci. 8. Reflexi sobre la prctica.

Cal tenir present que la finalitat central de cadascuna de les rees curriculars s el desenvolupament de les competncies bsiques, i que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassolir com a conseqncia del treball en distintes rees. Leficcia en la consecuci de les competncies depn duna bona coordinaci de les activitats de totes les rees curriculars. La concepci, lorganitzaci i el disseny de la programaci t un paper clau en lassoliment de les competncies que estableix el currculum. En les activitats daprenentatge i davaluaci, cal aplicar estratgies basades en la participaci i la interacci de lalumnat: tasques educatives en qu lalumnat pugui aplicar all que sap, en contextos diferents i en relaci amb qestions diverses, preferentment significatives i funcionals. I a ms demanant-li, reflexi sobre el que fa, i discerniment a lhora de triar els recursos ms adients al cas, tenint en compte, tamb, la dimensi social de les accions.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

12

A lhora de preparar les activitats sha de reflexionar sobre si aquestes:

Faciliten que lalumnat treballi de forma autnoma i amb responsabilitat. Ajuden lalumnat a reflexionar sobre el que fa, ho raoni i ho comuniqui. Permeten que lalumnat doni respostes obertes, plantejant dubtes per anar reelaborant el coneixement, i sigui conscient que est aprenent. Ajuden a desenvolupar habilitats desfor, treball, estudi. Fan que lalumnat treballi en situacions on es pugui aplicar amb eficcia all que saprn, que transfereixi els seus aprenentatges a lanlisi i la resoluci de noves situacions, posant en prctica els valors i les normes de convivncia. Complementen el treball individual i el treball cooperatiu, facilitant que els companys i companyes sajudin entre si. Promouen ls de les TIC i els mitjans audiovisuals en tasques adients de forma integrada, com un bon recurs en la gesti del coneixement i en els processos densenyament i daprenentatge. Connecten amb els interessos de lalumnat. Presenten diferents graus de complexitat.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

13

Exemple dunitat de programaci

1. Ttol i justificaci de la unitat o projecte

Els personatges dels contes1
A partir de lobjectiu de tota lescola, delaborar contes per a la biblioteca, als nens i nenes de segon curs de cicle inicial els ha tocat treballar els personatges. Han de veure quins tipus de personatges intervenen en els contes, demanant informaci fora de lescola, han de fer una tria i una descripci de cadascun per grups, escrivint amb lordinador, acompanyada dun dibuix i posar-la, finalment, com a fitxa mural dinformaci, a la biblioteca del centre.

2. Durada i distribuci temporal i al llarg del cicle

Segon curs del cicle inicial. Quatre sessions (1 hora i mitja per sessi) durant el primer trimestre.

3. Competncies bsiques, rea principal i altres rees o mbits que es treballen

rees Llengua catalana i literatura (rea principal) Educaci artstica Competncies prpies de lrea Competncia comunicativa lingstica i audiovisual Competncia artstica i cultural Aportacions de les rees a les competncies bsiques Tractament de la informaci i competncia digital Competncia daprendre a aprendre Competncia dautonomia i iniciativa personal Competncia social i ciutadana

Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

La competncia oral, en les dimensions de la interacci, de lescolta, de la producci, i de la mediaci, es treballar a partir de: les converses amb el grup classe, les discussions del grup de treball, la lectura de textos, les respostes a les preguntes i les qestions de la mestra i les que es fan entre els components del grup. La competncia escrita es potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, amb activitats abans, durant i desprs de lescriptura, amb ls i funcionalitat de la producci final: la descripci dun personatge de contes per tal dinformar els nens i nenes de les altres classes quan vagin a consultar sobre el tema a la biblioteca del centre. Lalumnat, en produir textos descriptius, treballant en grup, tindr en compte les caracterstiques que sn prpies daquest tipus de text, es guiar per les imatges del personatge que ha de descriure, aplicar les normes ortogrfiques i far una presentaci adequada a les fitxes murals que shan de posar a la biblioteca.

1 Prctica adaptada del CEIP Cinta Curto de Tortosa

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

14

En la competncia literria, sintentar millorar lhbit lector i el plaer de llegir contes populars. Comparar cultures dabans i dara, versions cinematogrfiques dels contes, etc., i lestimulaci de la imaginaci i la creativitat.

Competncia artstica i cultural

Les possibilitats dexpressi i de comunicaci que dna la imatge com a suport de les descripcions textuals dels personatges dels contes far que els dibuixos realitzats siguin importants alhora de reforar aquests textos i fer tamb que lalumnat del centre no iniciats en la lectura i lescriptura puguin anar entenent amb ms facilitat el missatge que es desprn de les fitxes.

Tractament de la informaci i la competncia digital

Internet proporciona un ventall dinformaci molt ampli, es poden cercar personatges de contes darreu del mn, des de lescola i tamb des de casa, tasca en la qual poden participar les famlies. El fet de redactar les descripcions escrites a lordinador, per mitj del processador de textos, fa que sigui ms fcil corregir, millorar i reescriure el text; que els diversos membres del grup puguin escriure dins del mateix text, un tros cadasc i que es pugui crear un text collectiu amb ms facilitat. Aix mateix, tant el format de presentaci final, per al mural, amb la mida i la tipologia de lletra adequada, com el disseny de la fitxa donar una funcionalitat ms actual.

Competncia daprendre a aprendre

Lalumnat treballar de forma conjunta, en equip, per elaborar un text. Hauran de pensar i exposar sobre qu volen escriure. A lhora de valorar els treballs dels altres, de decidir com i qu posar en el text interactuaran en grup, collaborant en el desenvolupament daquesta competncia, ja que hauran de regular i orientar la lactivitat amb progressiva autonomia.

Competncia dautonomia i iniciativa personal

Lalumnat shaur de fer responsable de portar la informaci de casa, del funcionament del treball en grup, de treballar amb creativitat a lhora de descriure i tamb de dibuixar el personatge. Hauran de revisar el seu treball, afrontar la crtica dels companys i companyes i elegir amb criteri propi; en resum, dur a terme el seu projecte.

Competncia social i ciutadana

Els nens i les nenes treballaran conjuntament en equip i amb el grup classe, amb respecte i entesa entre tots, i adonant-se de la varietat dinformacions de les diferents cultures.

4. Objectius daprenentatge

Els objectius daprenentatge daquesta unitat de programaci sn: Participar en converses de grup, pensar, expressar-se i comunicar-se oralment a lhora dexposar les seves idees. Mostrar inters per les aportacions dels altres i respectar-los el torn de paraula. Buscar i seleccionar informaci sobre els personatges dels contes.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

15

Demanar suport (famlia/mestres/bibliotecaris). Produir descripcions de personatges per escrit, de forma individual i en grup. Fer servir el dibuix com a expressi i suport a la descripci dels personatges. Emprar estratgies de revisar i corregir els textos per millorar-los i anar esdevenint ms bons escriptors. Gaudir de la lectura dels contes. Participar en el treball cooperatiu amb el grup per argumentar i consensuar. Avaluar la tasca de cadasc i la dels altres, en lexpressi escrita i en la plstica. Utilitzar els instruments TIC adequats (cercadors, processador de text, editor grfic).

5. Continguts
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
Dimensi comunicativa
Parlar i conversar Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre, en qualsevol situaci comunicativa de laula, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia i, en lexplicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i daprenentatge, amb respecte per les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de veu, ritme). Inters per expressar-se oralment amb bona entonaci i pronunciaci. Escoltar i comprendre Comprensi de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenir informaci i per aprendre. Inters i respecte per les intervencions dels altres. Llegir i comprendre s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta en presncia del mestre o de la mestra. Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci. Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb per llegir un rtol, un ttol dun llibre, una notcia dInternet o qualsevol altre text. Participaci en activitats de lectura collectiva. Escriure Composici de textos escrits, que poden tenir el suport dimatges o esquemes, basats en experincies personals i produccions en lmbit creatiu de la descripci de personatges. s de programari informtic per escriure textos curts, amb un tractament de textos i un programa dedici grfica. Aplicaci dun procs reflexiu en lescriptura de textos: pensar, escriure i revisar. Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrfics treballats a classe.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

16

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge Observaci de les diferncies entre llengua oral i escrita, a partir del seu s en situacions comunicatives reals o simulades. Coneixement i s de lortografia de base, que comporta: separar b les paraules, no alterar lordre dels mots en una frase, fer correspondre una grafia a cada so (no sen deixa, no nhi posa de ms, no altera lordre), fer correspondre un so a una de les grafies possibles que fan aquell so (gersei seria acceptable). Escriptura de paraules ds habitual a classe, en els aprenentatges i en els seus textos, per a aquest treball: hi ha/hi havia, vaig/va/vam, acabament en -ava, Introducci a normes ortogrfiques ms senzilles, en aquest cas, gu/qu, rr/ny/ll, bl/br/mp/mb; i de ms s; i als signes de puntuaci ms bsics (punt final, coma, interrogant, admiraci). Introducci a la terminologia gramatical: nom, verb, oraci, mascul, femen, article, singular, plural. Valoraci del progrs del dia a dia en escriptura. Opini ajustada de les seves capacitats, sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se.

Dimensi literria

Comprensi, a partir daudicions i comentaris posteriors conjunts, de literatura de tradici oral

de tot tipus (rondalles, contes, canons, dites). Lectura en veu alta, tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu, a lentonaci perqu tots ho entenguin, i adequant lentonaci i el ritme a cada tipus de text. Escriptura de textos narratius, descripcions de personatges de contes, basant-se en models observats i analitzats, aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatges audiovisuals. Coneixement de la biblioteca de centre per adquirir autonomia per a la utilitzaci dels seus recursos.

Dimensi plurilinge i intercultural

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i primera llengua estrangera Recerca, percepci i anlisi de la realitat multilinge i pluricultural de les famlies i lentorn de lalumnat a partir dels personatges dels contes, identificant semblances i diferncies.

EDUCACI ARTSTICA
Explorar i percebre Visual i plstica Observaci i valoraci dimatges fixes i seriades de contextos propers (historietes, cmics, illustracions, fotografies, contes, Internet) que provinguin del camp de les arts i la cultura visual. Apreciaci dels objectes i imatges produts per un mateix o per altres i valoraci del progressiu coneixement que promouen. Elaboraci de produccions plstiques i missatges audiovisuals a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i les possibilitats dels materials i avanant amb confiana i satisfacci en els diferents processos de producci.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

17

6. Criteris davaluaci

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Participar de forma adequada en les situacions comunicatives que es desenvoluparan en el grup, respectant les normes dinteracci oral i mostrar inters i respecte quan parlen els altres. Escriure descripcions de personatges, a partir de models i de creaci prpia, escrits tant a m com amb eines informtiques. Pensar i escriure la idea, rellegir el text per revisar-lo; completar-lo i millorar-lo. Mostrar coneixement de lortografia de base a lhora descriure paraules ds habitual a classe, en els aprenentatges i en els seus textos (hi ha/hi havia, vaig/va/vam, acabament en -ava); aplicar les normes ortogrfiques treballades en els continguts (gu/qu, rr/ny/ll, bl/br/mp/mb) i les altres ms usuals; i aplicar tamb els signes de puntuaci ms bsics (punt final, coma, interrogant, admiraci). Inters per aplicar els coneixements apresos en la lectura i en lescriptura, i per la bona presentaci dels treballs.

EDUCACI ARTSTICA
Expressar de forma senzilla, i compartir amb els companys i les companyes, les caracterstiques del dibuix dels personatges. Mostrar respecte en el treball dels altres a lhora descollir i valorar els projectes artstics.

7. Metodologia (estratgies, situacions i activitats daprenentatge i davaluaci)

Organitzaci - tipologia de les activitats
Com a estratgia organitzativa per atendre la diversitat i amb lobjectiu de potenciar lassoliment de les competncies bsiques per part de tot lalumnat, la meitat del temps curricular assignat a lrea de llengua catalana es treballa amb el grup sencer i amb dues mestres a laula (luna s la tutora del grup i laltra lespecialista deducaci especial). Es treballa en la integraci dels continguts de dues rees del currculum: lrea de llengua com a principal i la deducaci artstica com a suport en lapartat dobservaci de imatges i en la producci del dibuix. Hi ha activitats preparades per al grup classe, daltres per treballar en petits grups, de forma cooperativa, daltres per al treball individual i daltres per treballar-les en collaboraci amb les famlies. Sincentiva lautonomia de lalumnat. La producci final ha de tenir la forma de cartell-mural per a la biblioteca del centre a fi que daltres classes sen puguin servir.

Materials
Contes. Ordinadors connectats a Internet, processadors de text i programes dedici grfica. Fitxes de treball annexes.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

18

Desenvolupament de les activitats densenyament i daprenentatge i davaluaci

La descripci de personatges, a partir de contes, es far en grups de quatre alumnes. Durant les activitats daprenentatge sha de fer el seguiment dels treballs de lalumnat, a partir dels criteris davaluaci elegits, i proposar les modificacions i les correccions adequades, raonades, a fi de millorar els aprenentatges.
(Vegeu el desenvolupament de la prctica a lAnnex)

8. Reflexi sobre la prctica

Una vegada feta la prctica, cal que lequip docent, en faci una valoraci per tal de veure si shan aconseguit els objectius, i modificar el que sescaigui per aconseguir la millora dels resultats.

DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI PRIMRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I

19