Educació Física A l'ESO

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM
EDUCACI FSICA A LESO

Mar de 2010
Introducci PGINA 2 1. Un currculum orientat a promoure el desenvolupament de competncies PGINA 4 2. La selecci i organitzaci dels continguts de la matria, lligada a lassoliment de les competncies bsiques PGINA 8 3. Estratgies metodolgiques per a laprenentatge per competncies PGINA 19 4. Orientacions per avaluar per aprendre PGINA 28
www.xtec.cat/edubib
ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO
Introducci
La finalitat daquestes orientacions s proporcionar als centres, als equips docents i en concret, al departament didctic deducaci fsica, criteris per desenvolupar i concretar el currculum de la matria en letapa de leducaci secundria obligatria, per adaptarlo al nou model curricular competencial. Es tracta, doncs, doferir al professorat propostes i suggeriments per tal de prendre decisions de manera coherent, fonamentada i consensuada. Aquest document no noms aporta les claus d'interpretaci ms fonamentals sin que tamb proposa exemples concrets que ajudaran als equips de professorat en el disseny de les prctiques docents. Es considera molt necessari i recomanable que els equips docents dels centres prenguin decisions raonades que permetin, duna banda, adequar la proposta formativa a la tipologia de lalumnat, als seus interessos, els ritmes daprenentatge i el seu context de pertinena, barri i/o la localitat. En definitiva, adaptar el currculum al projecte educatiu del centre i, daltra banda, prendre decisions sobre els continguts rellevants i fonamentals per construir un marc interpretatiu general que lalumnat pugui aplicar posteriorment a altres situacions, problemes, conflictes o realitats. Per tal diniciar aquest procs, es pot partir de les programacions vigents fins al moment, tot conservant les bones prctiques, i anar introduint els elements que impliquen iniciar el cam per al desenvolupament de les competncies bsiques. s a dir, repensar leducaci fsica dacord amb els nous currculums i programar en clau de competncies, tot partint de les prctiques que shan mostrat adients fins al moment. Abordant de forma lineal i contnua tots els continguts de la matria, difcilment es consolidar un aprenentatge efectiu i estimulant. El llistat de continguts s ampli i el temps escolar, limitat. Per tant caldr, duna banda, estructurar els continguts establint vincles entre ells i seleccionar-los a partir dunes prioritats consensuades per lequip docent, i duna altra, dotar lalumnat desquemes dobservaci i danlisi, de models interpretatius, o de mtodes de treball a partir dels quals lalumnat pugui observar, valorar, interpretar i actuar en el mn que lenvolta de manera crtica, reflexiva i responsable. s a dir, dotar lalumnat de les competncies metodolgiques, personals i comunicatives que els facilitin la mobilitzaci dels coneixements adquirits. Una lectura del currculum permet observar que les possibilitats de treball de cadascuna de les matries sn mplies i amb mltiples connexions entre elles. Aix, que pot presentar-se com un obstacle, es converteix en oportunitat perqu evita latomitzaci dels continguts i facilita la transdisciplinarietat i lestabliment de relacions constants amb les altres matries. Aquest accent en la integraci dels continguts s una de les claus per aconseguir que lalumnat esdevingui competent. Programar en base a competncies tamb implica una revisi a fons de les estratgies didctiques: s a dir el com ensenyar i avaluar. Shan dincorporar o potenciar aquelles estratgies que desenvolupen un tipus daprenentatge orientat a ladquisici de coneixements rellevants i estructurats i a la seva aplicaci en situacions i contextos diversos que reforcin la retenci, la comprensi i la significativitat dall aprs. En aquest sentit, els mtodes basats en la participaci i interacci de lalumnat potencien aquest tipus daprenentatge en la mesura que el coneixement saplica de forma cooperativa.
Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 2
En aquest nou marc curricular competencial, leducaci fsica t un paper rellevant en la mesura que la seva finalitat s educar els alumnes a tenir cura del seu cos i a desenvolupar les seves mltiples possibilitats de moviment per a tota la vida. En aquest sentit, val la pena destacar el marcat carcter instrumental de la matria. Si un currculum per competncies implica ensenyar per aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida, leducaci fsica en letapa obligatria ha de posar els fonaments per a qu lalumnat vagi adquirint i consolidant hbits saludables mitjanant la prctica dactivitat fsica i esportiva. Les orientacions per al desplegament del currculum deducaci fsica a lESO daquest document sorganitzen en quatre apartats: 1. Un currculum orientat a promoure el desenvolupament de competncies. 2. La selecci i organitzaci dels continguts de la matria, lligada a lassoliment de les competncies bsiques. 3. Estratgies metodolgiques per a laprenentatge per competncies 4. Orientacions per avaluar per a aprendre.
1. Un currculum orientat a promoure el desenvolupament de les competncies

La nova mirada que suposa un currculum orientat a ladquisici de competncies estableix que la finalitat de l'educaci obligatria s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn i esdevinguin persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu que els ha tocat viure. En aquest sentit, un currculum per competncies significa ensenyar per aprendre i poder continuar aprenent al llarg de tota la vida. Esdevenir competent implica fer-se conscient que el procs densenyament i aprenentatge t un recorregut que va ms enll de l'escolaritat obligatria. El concepte de competncia es relaciona amb la capacitat per aplicar, de manera integrada, coneixements terics, habilitats i actituds i resoldre situacions de lentorn actuant de manera coherent i responsable. Per tant, no es tracta noms dadquirir coneixements, sin de saber-los utilitzar adequadament en lactuaci per resoldre les situacions que planteja la realitat. Els aspectes clau que caracteritzen el currculum per competncies sn tres: la integraci de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i lautonomia que permet prendre conscincia del propi procs daprenentatge (vegeu quadre 1). A continuaci es plantegen reflexions i exemples en relaci amb la concreci daquests tres aspectes en el currculum deducaci fsica.
Quadre 1: Aspectes bsics de la proposta curricular
Aspectes bsics de la proposta curricular

La funcionalitat dels aprenentatges La integraci de coneixements L' autonomia en el procs d' aprenentatge
Transversalitat
Integraci dels continguts
Transdisciplinarietat
Interdisciplinarietat
1.1. La integraci dels coneixements. La idea d integraci de coneixements sentn en dos sentits: duna banda, relacionar continguts disciplinaris de les diverses matries -la transversalitat-, ja sigui corresponents a matries diverses del currculum -transdisciplinarietat-, o vinculant continguts diferents dins de la mateixa matria la interdisciplinarietat-; i de laltra, integrar els coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals. Des de la perspectiva dun currculum per competncies, la transdisciplinarietat suposa buscar les relacions i les interseccions dels continguts de leducaci fsica amb els daltres matries, com les cincies de la naturalesa, la llengua, la msica o leducaci per a la ciutadania i seqenciar-los de forma coherent, per afavorir les interrelacions, evitar les repeticions i prendre decisions sobre qu, com, quan i, sobretot, per qu sensenyen determinats continguts. Lapartat Connexions amb altres matries, que apareix a continuaci del llistat de continguts per a cada curs de letapa en el currculum pot ajudar al professorat dels equips docents a visualitzar aquests lligams. Els resultats daprenentatge sn millors si hi ha hagut una bona coordinaci entre el professorat, perqu ajuda lalumnat a mobilitzar els coneixements de qu disposa davant de situacions generades en contextos diferents don aquests shan aprs. Per exemple, un criteri davaluaci per a 3r dESO diu aix: Crear i posar en prctica seqncies de moviments, individualment i collectiva, amb i sense suport musical. s evident la relaci daquest criteri amb la matria de msica. Tot i que cada matria t les seves especificitats, caldr establir relacions de manera que facilitin la transferncia dels aprenentatges, essent conscients del que s particular i caracterstic de cadascuna. s a dir, cal que el professorat deducaci fsica i msica es coordini en relaci amb qui i qu ensenyar, i com i quan es far. s molt important que el professorat faci explcites aquestes relacions perqu lalumnat reconegui les interconnexions. La interdisciplinarietat suposa treballar els continguts de leducaci fsica (condici fsica, esports, habilitats motrius, realitzaci dactivitats fsiques en el medi natural, etc.) de forma connectada o relacionada, ja que en la realitat no apareixen fragmentats. Per exemple, tot i que els continguts d'educaci fsica de cada curs s'organitzen en quatre blocs: condici fsica i salut, jocs i esports, expressi corporal i activitats en el medi natural, la interrelaci entre ells s total. Un centre podr decidir que lalumnat desenvolupi les seves capacitats fsiques vinculades a leducaci per a la salut mitjanant la prctica dun esport collectiu, mentre que un altre decidir fer-ho mitjanant la prctica dactivitats fsiques realitzades en el medi natural (vegeu annex 3). La integraci dels tres tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) lorienta el mateix currculum quan defineix competncia com la mobilitzaci i laplicaci de coneixements, habilitats i actituds per a la resoluci de problemes en contextos diferents amb qualitat i eficcia. En els currculums derivats del sistema educatiu anterior (LOGSE, 1990) es va fer un pas endavant en identificar aquests tres tipus de continguts que shavien de tenir en compte a lhora de programar les diferents unitats didctiques. El currculum per competncies posa de relleu que els tres tipus de continguts no saprenen de manera allada, sin que han daparixer integrats com a recursos que es mobilitzen relacionats amb situacions de lentorn. Aix implica que, tot i que shan de continuar tenint presents conceptes, procediments i actituds, aquests han de ser incorporats en les competncies definides per a ser assolides per lalumnat en lensenyament obligatori.
Per exemple, quan el professorat de 4rt dESO ensenyi a lalumnat tot all necessari per ser capa dassolir el criteri davaluaci: Participar de forma constructiva en la creaci i realitzaci de coreografies amb suport musical, tractar de manera integrada continguts conceptuals (la modalitat musical escollida, lestructura de la msica, les passes bsiques i els temps, els trets culturals, etc.), continguts procedimentals (lexecuci de la coreografia, lexercitaci de les diferents qualitats fsiques bsiques, la tcnica de les passes del ball, etc.) i continguts actitudinals (esfor, treball en equip, desinhibici, etc.). Per aquest motiu, cal tenir en compte que lorganitzaci dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals esdevenen els mitjans a travs dels quals es poden comprendre i interpretar fets, situacions i problemes. 1.2. La funcionalitat dels aprenentatges La funcionalitat dels aprenentatges, entesa com laplicaci dels coneixements en diferents situacions i contextos, s imprescindible a lhora dassumir els efectes positius daquesta educaci fsica per a tota la vida que es pretn. Leducaci fsica s una matria eminentment procedimental pel seu carcter vivencial: darrera de cada prctica motriu hi ha una intencionalitat educativa manifesta. En la mesura que l'alumnat pren conscincia que els coneixements serveixen per comprendre i proposar solucions a problemes coneguts, propers i reals, en reconeix el seu valor. En el disseny de les activitats daprenentatge s clau la creaci de situacions que donin sentit a les propostes i permetin la transferncia dinformaci per facilitar la interpretaci i soluci dels problemes a diferents nivells. La idea daplicaci comporta ser capa de transferir uns coneixements o habilitats apresos en unes situacions concretes a la comprensi de situacions no analitzades explcitament a classe. Per exemple, tradicionalment, els ensenyaments de leducaci fsica han estat quasi exclusivament esportius. Moltes vegades lalumnat veia com cada trimestre la classe deducaci fsica es limitava a la reproducci dels gestos tcnics de diferents disciplines esportives duna manera allada i descontextualitzada, com si es tracts de lassistncia a una sessi dentrenament de competici i oblidant la potencialitat educativa de la prctica esportiva. Aquesta prctica poc funcional feia perdre inters a lalumnat per laprenentatge i donava a leducaci fsica una importncia relativa dins el mapa educatiu. Organitzar unitats didctiques dun esport amb uns objectius eminentment tcnics i amb unes activitats practicades en situacions analtiques lluny de la realitat de lalumnat, s poc educatiu. Programar per competncies significa proposar problemes relacionats amb fets reals o situacions quotidianes per a lalumnat. Daquesta manera, lesport esdev un escenari ideal per posar a prova moltes de les habilitats socials necessries per a la vida. Mitjanant la resoluci dun tres contra dos en handbol, per exemple, lalumnat haur de prendre decisions, haur de consensuar una estratgia, haur de comunicar-se amb els seus companys i companyes, tot fent servir la pilota com a element dinteracci directa, etc. Daquesta manera, leducaci fsica contribuir a ladquisici de diferents competncies bsiques. Una vegada ms, en laprenentatge per competncies, la gran revoluci ve donada pels petits canvis i perqu el professorat sigui conscient que cal aquesta nova mirada.
1.3 Lautonomia en el procs daprenentatge Lautonomia, entesa com ladquisici deines i estratgies per aprendre, prenent conscincia del propi procs daprenentatge, tant individual com collectiu, s un aspecte clau que cal desenvolupar des de totes les matries. Un currculum per competncies es formula perqu lalumnat esdevingui competent al llarg dun procs densenyament i aprenentatge que va ms enll de l'escolaritat obligatria. Les competncies tenen un recorregut ampli que s'inicia a l'escola i continua al llarg de la vida. Per aix, leducaci fsica s una matria que pot fomentar que l'alumnat prengui conscincia del seu propi procs daprenentatge i que aquest procs esdevingui un mitj per comprendre all que fa. Els aprenentatges que proporciona leducaci fsica acompanyaran lalumnat tota la seva vida i s precisament en lensenyament obligatori quan shan destablir les bases de laprenentatge per arribar a ser autnom. Per exemple, a quart dESO se li demana a lalumnat que dissenyi un programa per a la millora de la condici fsica a partir duna srie de criteris. Probablement ser una de les grans oportunitats per entrenar-se a ser autnom. Lalumnat haur de prendre decisions sobre les seves prpies capacitats fsiques i sobre quines vol millorar; ser capa dautoavaluar-se per conixer el seu punt de partida i fixar-se objectius de millora, elaborar les seves prpies tasques aplicant els principis bsics de lentrenament que li han ensenyat, etc. s a dir, es convertir en el seu propi entrenador personal, capa davaluar la prpia condici fsica.
2. La selecci i organitzaci dels continguts de la matria, lligada a lassoliment de les competncies bsiques.
Quan es fa una lectura dels continguts curriculars de la matria, la primera percepci s que nhi ha molts i que no hi ha prou temps per aconseguir que la majoria de lalumnat els aprengui de manera significativa. No obstant, moltes vegades es constata que la llista encara shauria dampliar, que hi ha conceptes que no hi sn citats, tot i que es consideren importants en un ensenyament bsic. Per tant, la feina de seleccionar, organitzar i seqenciar els continguts s molt necessria i important. Comporta tenir en compte que no tots els continguts sn del mateix nivell ni tenen la mateixa rellevncia. A ms, cal no oblidar que un canvi de currculum no significa que shagi de partir de zero i canviar totalment els programes actuals del centre. El que cal s innovar a partir del que sest fent al centre educatiu. Sovint els continguts conceptuals han estat els grans protagonistes de lacci educativa perqu sha donat ms importncia a laprenentatge de coneixements que a la capacitat per aplicar aquest coneixement en situacions prctiques. Abans de la LOGSE, els programes consistien en un llistat de temes a impartir en cada un dels tres trimestres. Amb la LOGSE i el canvi de paradigma cap a un model comprensiu de leducaci, els continguts van quedar estructurats en tres tipus: conceptuals, procedimentals i actitudinals, per tal dassegurar que la transmissi de coneixements no es centrs noms en conceptes i donar ms pes especfic a procediments i actituds. Per la veritat s que en educaci fsica les programacions van continuar donant excessiva importncia als continguts (qu fer) en detriment dels objectius (all que volem aconseguir). Lalumnat feia bsquet, bdminton o mim en les diferents unitats didctiques sense saber ben b amb quina finalitat educativa. Els currculums de la LOE ofereixen una nova oportunitat per programar per a un aprenentatge funcional, daplicaci dels aprenentatges en diferents contextos. No es tracta dafegir nous continguts o canviar els que han existit des de sempre. Es tracta de donar prioritat a les finalitats establertes per al conjunt de lensenyament obligatori i ajudar alhora a qu lalumnat esdevingui competent. Per tant, programar en clau de competncies no suposa renunciar als continguts, ja que sense continguts no hi pot haver aprenentatge. El que cal s entendre els continguts com a mitjans per collaborar en ladquisici dels objectius de letapa i de les competncies bsiques. En aquest apartat doncs, sanalitzen els continguts del currculum deducaci fsica i saporten criteris per a la seva selecci, distribuci i organitzaci.
2.1 Anlisi dels continguts de la proposta curricular Els continguts definits per a la matria deducaci fsica en el Decret 143/2007 pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria, apareixen distributs en blocs i cursos, per aquest ordre no respon a cap tipus de progressi ni de prioritat. De forma molt genrica, el currculum dna pistes sobre el qu ensenyar i el professorat dels centres haur de prendre decisions sobre com desenvolupar aquests continguts i concretar-los ms. Aix significa que, perqu la seqenciaci daquests continguts sigui efectiva, cal una coordinaci entre el professorat del departament deducaci fsica, entre el professorat de les diferents matries i, duna manera general, entre tots els agents implicats en el projecte educatiu del centre. La finalitat essencial de leducaci fsica a lESO s formar persones fsicament actives, saludables i participatives mitjanant la prctica dactivitats fsiques individuals i collectives. Aquest mitjanant seran els continguts que shan descollir a partir de la proposta genrica del currculum. Aix s, perqu siguin significatius els aprenentatges i perqu lalumnat esdevingui competent, shan destablir relacions dafinitat amb altres matries per tal devitar repeticions de continguts i afavorir la resoluci duna mateixa situaci prctica des de diferents perspectives. Al final dels continguts de cada curs i duna manera orientativa es proposen continguts de les matries amb les quals hi ha una relaci directa. Les cincies de la naturalesa i les llenges sn les dues matries que el currculum considera amb ms afinitat per tal de coordinar la selecci i organitzaci dels continguts per, segons el context que es treballi, tamb es poden trobar connexions amb altres matries Els continguts de la matria deducaci fsica a lESO sorganitzen en quatre blocs: condici fsica i salut, jocs i esports, expressi corporal i activitats en el medi natural. El bloc de continguts nuclear s el de condici fsica i salut, ja que t molt a veure amb les grans finalitats de leducaci fsica a lESO i que es concreten en dues competncies prpies de la matria: desenvolupament personal i prctica dhbits saludables de forma regular i continuada. A ms, collabora especialment en lassoliment de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i de la competncia dautonomia i iniciativa personal. Jocs i esports tamb apareix com un bloc representatiu en una doble vessant: duna banda, com a mitj per desenvolupar objectius referits la prctica dhbits saludables a travs de la prctica de diferents disciplines esportives i, duna altra, com a mitj per desenvolupar la competncia social i ciutadana. Els continguts definits en el bloc de jocs i esports deixen entreveure una especial sensibilitat per la utilitzaci dels esports com a mitjans duna banda, per lassoliment dactituds i valors i, duna altra, per reforar els objectius referits a hbits saludables. En aquest sentit, val la pena apuntar que cap dels deu objectius de la matria per a lESO fa referncia explcita a la millora de lexecuci tcnico-tctica dels esports. En canvi, laccent daquest contingut es posa en la millora de la condici fsica i en ladquisici de valors personals i socials. El bloc dexpressi corporal s fonamental per lassoliment de la competncia comunicativa i de la cultural i artstica. Aix, en cada curs de letapa es proposen continguts destinats a lensenyament de diferents tcniques per comunicar i expressar sentiments, emocions i estats dnim, mitjanant les possibilitats expressives del cos, el gest i el moviment, amb o sense suport musical, un complement ideal a la competncia que desenvolupa la comunicaci mitjanant el llenguatge. El desenvolupament daquests continguts permetr a lalumnat a ms, afrontar les activitats proposades de manera desinhibida.
Els continguts proposats en el bloc dactivitats en el medi natural, se centren en lactitud de respecte i conservaci del medi natural quan lalumnat entra en contacte amb la natura, aix com el treball de la prevenci i la seguretat en la prctica dactivitats fsiques en entorns oberts. Altres consideracions sobre els continguts que cal tenir en compte abans de dissenyar les concrecions de centre sn: Hi ha una progressi clara en laprenentatge de les eines per al manteniment i la millora de la condici fsica de lalumnat durant letapa. En els primers cursos, duna manera ms guiada pel professorat i, en els darrers, augmentant el grau dautonomia i dautogesti. Aquesta consideraci s especialment rellevant pel protagonisme de la matria en ladquisici de la competncia en autonomia i iniciativa personal i aprendre a aprendre. El currculum insisteix en la importncia dadquirir hbits saludables: lescalfament inicial, els estiraments finals, el control postural en activitats esportives i en activitats de la vida quotidiana, la higiene corporal desprs de la prctica, la respiraci i la relaxaci, la hidrataci durant lexercici fsic, lalimentaci, la prctica segura dactivitat fsica i la prevenci de lesions, etc. sn continguts que han de ser treballats al llarg dels quatre cursos de letapa. El primer curs de lESO servir per fixar les bases comunes als diferents esports (individuals, collectius i dadversari) i conforme avancen els cursos es proposa lensenyament de disciplines esportives diferents per tal daprofundir en els aspectes tcnics, tctics i reglamentaris.
La proposta curricular presenta uns continguts mnims, s a dir, que asseguren lensenyament duna srie daspectes essencials per a la matria i orienten lelecci que el professorat ha de fer per tal dadaptar-los al context del seu centre i al seu projecte educatiu. El carcter obert i flexible del currculum fa possible que, a partir daquesta proposta genrica, el professorat es converteixi en un factor clau de lacci educativa. Dara endavant haur de prendre moltes decisions i, en el cas que ens ocupa, escollir els continguts i les metodologies didctiques que millor sadaptin a la realitat del seu alumnat i del centre educatiu, amb lobjectiu que lalumnat adquireixi les competncies bsiques. Efectivament, la tria dels continguts a treballar ha destar supeditada a ladquisici de les competncies bsiques per part de lalumnat.
2.2. Els tres tipus de continguts, en clau de competncies. Com sha dit anteriorment, per ser competent cal mobilitzar alhora actituds, habilitats i coneixements de forma efica per fer front a situacions o tasques que siguin objecte daprenentatge de la matria. Per tant, les competncies sempre impliquen tres tipus de continguts interrelacionats:

Sabers relacionats amb les situacions objecte destudi de les cincies de lactivitat fsica i lesport. Habilitats i estratgies relacionats amb els models explicatius de les cincies socials i amb procediments especfics. Continguts actitudinals que afecten les dimensions personal, interpersonal i social i que es relacionen tamb amb com saprn i per a qu saprn.
Aquests diferents tipus de continguts estan presents en el currculum. El que cal s seleccionar all que realment cal saber, all que cal saber fer i all que ajuda a saber ser i estar. En educaci fsica, els coneixements conceptuals no haurien de ser els ms importants, tot i que s cabdal que lalumnat spiga el per qu de tot el que fa. Per exemple, memoritzar la llista dels msculs del cos hum i les seves funcions bsiques no s suficient perqu lalumnat aprengui a mourels amb una intenci determinada. Es pot aprofitar el moment de fer estiraments (al principi i al final duna sessi deducaci fsica) per tal de relacionar la prctica amb la teoria. Lalumnat ha de tenir assolits aquests sabers i recursos mnims per tal de seguir aprenent al llarg de lESO i ampliar coneixements al llarg de la seva vida. En educaci fsica, com en la resta de matries, els continguts procedimentals noms saprenen quan lalumnat els atribueix significat i quan es capa dutilitzar-los en situacions diverses. Es tracta de continguts prioritaris, que estan relacionats amb laprenentatge de processos, tcniques i procediments propis de la metodologia de treball de leducaci fsica. Aquests continguts procedimentals, que shan de treballar sempre, tenen graus de dificultat diferent i, per tant, conv incorporar-los a la programaci de forma gradual. Una lectura detallada del bloc com de cada curs de lESO permet veure aquesta gradaci cap a una complexitat creixent dels procediments. Per exemple, en el bloc de continguts de condici fsica i salut es pot observar una progressi del contingut escalfament al llarg de letapa. A primer dESO, lalumnat ser capa didentificar les parts i practicar exercicis genrics descalfament; a segon, escalfar mitjanant formes jugades en funci de lobjectiu de la sessi; a tercer, entendr els efectes de lescalfament i comenar a elaborar programes generals i especfics i, finalment, a quart, podr executar sessions descalfament de forma autnoma. Finalment, darrere de laprenentatge de qualsevol coneixement i de la seva aplicaci, hi ha continguts de valors i actituds que es relacionen de forma directa amb la competncia social i ciutadana, la competncia daprendre a aprendre i amb la competncia dautonomia i iniciativa personal. Seguint lexemple anterior, s molt important fer incidncia en ls de lescalfament com un hbit saludable i imprescindible abans diniciar la prctica dactivitat fsica, per tal devitar lesions i aconseguir un millor rendiment
2.3. Criteris per a la selecci de continguts Una programaci del currculum per competncies suposa seleccionar aquells continguts que siguin realment significatius i funcionals perqu lalumnat segueixi aprenent i doni resposta a situacions i problemes reals o propers a la realitat. Es tracta dafavorir un procs de maduraci personal en el qual lalumnat ha dadquirir progressiva autonomia per saber utilitzar correctament els coneixements en els moments adients i amb les finalitats adequades. Cal seleccionar, doncs, aquells continguts que siguin rellevants per a aquesta finalitat. El criteri habitual per seleccionar continguts ha estat seguir la lgica de la disciplina, s a dir, lenfocament disciplinari, per tamb cal tenir en compte els interessos de lalumnat, o b centrar-se en situacions que es consideren socialment rellevants. Qualsevol daquests tres criteris hauria de permetre seleccionar els continguts a partir dels proposats en el currculum i anar-los combinant al llarg dun curs i de letapa. Aix s, respectant que la presentaci daquests continguts i el seu disseny didctic respongui a una estructura problemtica, s a dir, que es plantegi com un problema, una pregunta, un dubte o una hiptesi a resoldre (vegeu quadre 2). Sha demostrat que, per afavorir laprenentatge, s preferible plantejar interrogants que motivin i interessin que no pas presentar nicament informacions, dades i explicacions tancades. Per exemple, sempre s ms interessant donar les eines perqu lalumnat que fa datacant resolgui una situaci de dos contra dos en un esport collectiu, que no pas construir una situaci fictcia a partir desquemes o explicacions teriques. Es tracta, doncs, daplicar el coneixement en situacions reals i quotidianes, que orienti i fomenti la presa de decisions i la responsabilitat de les eleccions adoptades. La simulaci duna situaci competitiva en un esport collectiu per exemple, s una gran oportunitat per reproduir mecanismes de la societat en qu vivim i reflexionar sobre determinats valors positius i negatius. Aquest desplaament de lmfasi des dels sabers cientfics per se als aprenentatges funcionals s a dir, que puguin ser aplicats en la vida real- t implicacions metodolgiques que suposen canvis en el rol del docent i de lalumnat. La selecci i la concreci dels continguts especfics de la proposta curricular en clau de competncies pot fer-se a partir de tres criteris (vegeu quadre 2): Els coneixements de les cincies de lactivitat fsica i lesport Els interessos de lalumnat. Els contextos socials rellevants.
Quadre 2: Criteris per a la selecci dels continguts
La selecci dels continguts La selecci dels continguts

es pot fer a partir de segons a partir de
els contextos socials rellevants
els interessos de l alumnat

per
els coneixements de les cincies de lactivitat fsica i lesport
per
s recomanable quela s recomanable que la presentaci iiel disseny presentaci el disseny dels continguts dels continguts
per
es problematitzi
es contextualitzi
2.3.1. Els coneixements de les cincies de lactivitat fsica i lesport El criteri ms habitual per seleccionar continguts sol ser lenfocament disciplinari, s a dir, que la tria dels continguts es faci dacord amb la lgica de la cincia o de les investigacions que sestan duent a terme pels cientfics. En aquest cas, la informaci sol estar fora estructurada i s de fcil accs, perqu normalment est recollida als llibres de text i manuals. Cal tenir en compte per, que moltes situacions que els experts proposen com a susceptibles de ser interpretades i analitzades des de la lgica acadmica, no sn rellevants per a lalumnat de lESO ni li generen dentrada cap inters, malgrat que puguin tenir un inters per al docent. Lenfocament disciplinari com a criteri per seleccionar els continguts daprenentatge sha de combinar, doncs, amb altres criteris que tinguin ms en compte la lgica de qui aprn. 2.3.2. Els interessos de lalumnat. El criteri que t en compte els interessos de lalumnat se centra en la tria daquells continguts que el puguin motivar i interessar amb lobjectiu daconseguir la seva atenci per propiciar i afavorir laprenentatge. En algunes ocasions, s el mateix alumnat qui pot proposar els continguts a treballar. Tenint en compte que els continguts sn mitjans per assolir les competncies prpies de la matria i les bsiques de lensenyament obligatori, el professorat pot orientar la participaci de lalumnat en aquesta presa de decisions. Lavantatge que t aquest criteri s que es basa en les motivacions de lalumnat i aix afavoreix la seva implicaci en el propi aprenentatge i el gaudi del plaer daprendre. No sha de confondre, per, amb un ensenyament que tingui una finalitat exclusivament ldica. Hi ha molts temes que interessen a lalumnat dESO, ja que diriament viuen experincies que es podrien vincular amb leducaci fsica: retransmissions esportives als mitjans de comunicaci, espectacles de dansa o ball, videojocs, la prctica de lactivitat fsica i esportiva fora de lhorari lectiu, les sortides al
medi natural, etc. Noms cal conixer quin s el seu entorn ms proper, quines sn les seves problemtiques quotidianes i anar estirant fils. Sha de tenir en compte que les realitats socials i culturals de lalumnat poden ser diverses; el que s familiar per a uns, els s desconegut als altres. Tenir presents la diversitat dinteressos de lalumnat obliga al professorat a incloure exemples i contextos educatius que els siguin significatius i, especialment, en el cas de lalumnat nouvingut, els puguin ajudar a la construcci de nous aprenentatges des dels esquemes que ja posseeixen. Tamb ens trobem amb temes que, dentrada, no sn de linters de lalumnat, per que si es plantegen com a desafiaments, shi aconsegueix la seva implicaci. Per exemple, els jocs malabars sn un contingut extraordinari si es planteja en forma de reptes. 2.3.3. Els contextos socials rellevants. Per tal que lalumnat percebi que all que lescola promou t sentit i li pot ser til -ja sigui en lmbit personal, professional o com a ciutadans i ciutadanes-, s important que els nous coneixements parteixin de lanlisi de situacions que tinguin una rellevncia des de la perspectiva de les problemtiques socials, des de leducaci fsica i des de la lgica de l'alumnat. Aix exigeix seleccionar aquelles situacions, problemes, realitats o contextos amb molta cura, tant per les possibilitats que ofereixen per a la construcci duns coneixements socials significatius, bsics, generals i aplicables a la interpretaci de moltes situacions diferents, com per les actuacions i valors que poden ajudar a fonamentar-los des duna vessant racional. Ja sha dit que els continguts curriculars tenen un plantejament molt genric, que no es prescriu la quantitat de coneixements que lalumnat ha dacabar dominant, sin que en molts casos es deixa en mans dels docents la selecci dels temes rellevants. Aquests contextos o problemtiques socials shan de referir a aquelles situacions, reals o simulades, on es poden aplicar els coneixements adquirits. Les situacions que es trin han de ser realment significatives per a lalumnat i han destar vinculades amb la disciplina, ja que aquest haur de fer s dels sabers de la disciplina, per tamb daltres sabers adquirits des daltres disciplines o b sabers metadisciplinaris. Per exemple, una unitat didctica por estar articulada al voltant de la preparaci duna cursa popular i dels valors que shi vehiculen, com a contrapunt amb els valors negatius que de vegades sassocien a la prctica esportiva (dping, mercantilisme, obsessi pel cos ideal, etc). Els contextos escolars tamb proporcionen situacions rellevants, com s el cas del temps desbarjo, que ha desdevenir un espai educatiu on lalumnat pugui posar en prctica molts dels aprenentatges adquirits en el marc de la matria (cooperaci, joc net, etc). Aquest aprenentatge per contextos ha de permetre apropar lalumnat al coneixement del mn que lenvolta i preparar-lo per a la vida activa, tot creant escenaris i oportunitats per aprendre. El seu propsit s que lalumnat aprengui a examinar qestions significatives i pugui participar en la vida quotidiana de manera reflexiva, crtica i activa per millorar la societat. En relaci amb la qualitat de vida i la salut del jovent, leducaci fsica pot exercir una funci educativa i preventiva de primer ordre, al costat de campanyes institucionals per a la promoci dun estil de vida saludable a travs duna alimentaci correcta i de la prctica de lactivitat fsica. La matria deducaci fsica ha de proporcionar a lalumnat elements per diversificar el seu temps de lleure i evitar el sedentarisme, per raons de salut fsica i psquica, present i futura.
Lorientaci del nou currculum deducaci fsica per a secundria marca un punt dinflexi a favor dun nou enfocament de la matria, sensible a ladquisici i a la consolidaci dhbits saludables mitjanant la prctica dactivitat fsica i esportiva. A ms, mostra lesport com una excellent eina socialitzadora i dassoliment de valors, tils per a la vida en societat, i no nicament com una activitat competitiva i lucrativa, com sol ser presentada en els mitjans de comunicaci. Un altre aspecte rellevant a lhora descollir i organitzar els continguts de letapa duna manera coherent s considerar altres elements contextuals lligats al centre educatiu. Per exemple, cal aprofitar la participaci del centre en diversos programes i projectes del seu entorn educatiu o la collaboraci amb institucions i associacions prximes al centre, habitualment recollides al projecte educatiu de centre. Aquests aspectes contextuals poden facilitar la creaci de situacions properes a lalumnat que donin sentit a les tasques escolars i permetin la continutat de lacci educativa ms enll de les fronteres de les diferents disciplines. Concretament, poden ser considerades grans oportunitats per collaborar en ladquisici de les competncies bsiques, ms enll de les hores lectives setmanals deducaci fsica, els segents espais i projectes educatius, entre daltres: Treball de Sntesi (1r, 2n i 3r dESO). Suposen una feina interdisciplinria, afavoridora de la integraci de coneixements. A partir de les activitats densenyament-aprenentatge proposades pel professorat, lalumnat resoldr situacions globals, aplicant de manera prctica els coneixements i les habilitats treballades al llarg de cada un dels tres cursos. Tot i que la responsabilitat del disseny daquest treball recau en els equips docents, el professorat deducaci fsica t una gran oportunitat per comprovar si lalumnat assoleix i, fins a quin punt, els objectius de la matria i, de retruc, el grau dimplicaci en ladquisici de les competncies bsiques. Projecte de recerca (4t dESO). Els projectes de recerca tamb faciliten el treball transversal de les diferents matries i, per tant, sn molt adequats per desenvolupar competncies. s un projecte realitzat en equip per tal diniciar lalumnat en lmbit de la investigaci. Des de leducaci fsica es poden proposar projectes de descoberta relacionats amb lmbit de les cincies de lactivitat fsica i lesport orientats en qualsevol de les seves dimensions: biomecnica, psicolgica, sociolgica, educativa, esportiva, etc. Projectes didctics propis del centre. Aquests projectes sn una opci molt interessant per a leducaci fsica, ja que permeten una organitzaci horria de la matria diferent a lestablerta en el decret dordenaci dels ensenyaments. Tots sabem que les hores lectives deducaci fsica setmanals no sn suficients per tal de consolidar hbits de prctica dactivitat fsica permanents en lalumnat. Un projecte rigors i sistemtic presentat a la direcci del centre per tal que inici les passes per ser aprovat, s una opci molt interessant per collaborar en el manteniment i millora de la salut de lalumnat adolescent. Aquest projecte es pot lligar amb el Programa Salut i Escola. Els projectes dinnovaci educativa. Aquests projectes sn escaients per desenvolupar competncies perqu permeten aprofundir en el treball amb altres matries. Leducaci fsica pot
participar en aquests projectes, que shan de desenvolupar al llarg de dos cursos escolars, sobretot en dos dels quatre eixos dactuaci que es prioritzen: duna banda, en el desenvolupament curricular des duna perspectiva competencial i integradora drees o matries i, duna altra, en la presncia de continguts transversals. Programa Salut i Escola. Aquest programa dut a terme entre els departaments dEducaci i Salut t com a objectiu millorar la salut del jovent mitjanant la realitzaci daccions deducaci i promoci de la salut. La prctica dactivitat fsica i esportiva s fonamental per aconseguir aquests objectius i, per tant, leducaci fsica pot collaborar en aquest programa. El Pla catal desport a lescola (PCEE). Representa una altra gran oportunitat per complementar, ms que no pas substituir, el potencial educatiu i formatiu de les activitats fsiques i esportives realitzades dins lhorari lectiu. El professorat deducaci fsica pot esdevenir coordinador del Pla i donar coherncia a lactivitat fsica practicada en el centre escolar, dins i fora de lhorari lectiu, dinamitzant el programa dactivitats, dacord al projecte educatiu de centre. Lacci tutorial. Una gran part del professorat de la matria en algun moment de la seva carrera professional esdev tutor/a de grup. Mitjanant la inclusi dactivitats fsiques i esportives com a activitats de tutoria orientades a ladquisici de les competncies bsiques, el professorat tutor pot oferir un important suport a moltes de les accions educatives de la tutoria. A ms, el contacte directe amb les famlies el posiciona en un lloc privilegiat per tal de conixer de primera m informaci referida a actituds, hbits i comportaments de lalumnat que tutora. Pla educatiu dentorn. Els centres que participin en aquests projectes comunitaris tenen la possibilitat de donar continutat i coherncia educativa a totes les activitats que es realitzen dins i fora del marc escolar. El professorat deducaci fsica pot participar en les comissions del Pla i establir contacte amb agents, entitats de lleure o installacions esportives per tal de treballar plegats i en la mateixa direcci en propostes vinculades a la realitat social de lalumnat i les famlies del centre.
2.4. Seqenciaci dels continguts per desenvolupar les competncies Una vegada escollits els continguts, cal seqenciar-los, s a dir, decidir la seva successi ordenada al llarg de letapa. Tot i que en el currculum apareixen agrupats per blocs, val la pena recordar que lordre exposat no respon a cap tipus de progressi ni de prioritat. La concreci i seqenciaci a cada centre correspon als equips docents, en funci del seu projecte educatiu i de les caracterstiques del seu entorn. Cal evitar que la programaci estigui supeditada a un nic material didctic un llibre de text, per exemple. Els materials didctics proporcionen un suport a la tasca docent, per en cap cas haurien de condicionar la seqncia i la concreci dels continguts o la metodologia didctica. Per sort o per desgrcia, en lensenyament no hi ha receptes mgiques. Laprenentatge s el resultat dun procs complex, en el qual sinterrelacionen moltes variables. Tanmateix, tampoc s el resultat de latzar. Una bona selecci i seqenciaci dels continguts s, sens dubte, una de les condicions necessries, aix
com una reflexi entorn de com aprn lalumnat. Considerar aquest element permet que quan es programin les unitats didctiques es tingui ms en compte la lgica de qui aprn i no nicament la lgica del docent. Daltra banda, cal evitar que els arbres no ens deixin veure el bosc; s a dir, garantir que en tot moment i al llarg dels diferents cursos es treballin all que es consideren els continguts nuclears de la matria (vegeu quadre 3).
Quadre 3: Continguts nuclears deducaci fsica
Jocs, Activitats esportives i Esports Manifestacions culturals de la motricitat Medi Natural Habilitats motrius Valors Oci i temps lliure Visi crtica esport elit
Cos i Moviment Capacitats perceptiumotrius Coneixement i control propi cos Imatge corporal Qualitats fsiques Escalfament Estiraments Autonomia Relaxaci i Respiraci Fitness/Wellness
Hbits higinics Control postural Ordinadors, feines domstiques, activitat fsica i esportiva Dutxa, canvi de roba roba esportiva, calat adequat
QUALITAT DE VIDA (salut) / VALORS / TEMPS LLIURE

Prevenci Hbits txics Tabac, alcohol, drogues Dopatge Expressi Corporal Expressi i comunicaci Ritme i expressi Primers auxilis Prevenci Qu NO fer Petites actuacions Alimentaci Despesa calrica Hbits adequats Prevenci sobreprs i obesitat
A continuaci sassenyalen algunes orientacions per dur a terme la seqenciaci de continguts de la matria: a) La seqenciaci de continguts suposa un veritable treball en equip per part del professorat del departament deducaci fsica, coordinat per la persona que exerceix com a cap del departament. Ms que mai, la difcil tasca dorganitzar els continguts en els quatre cursos de letapa duna manera coherent i justificada per tal dassumir els reptes del que representa programar per competncies, precisa duna acci conjunta de tot el professorat que imparteix la matria perqu tothom treballi en una mateixa direcci. Les reunions de departament sn excellents escenaris per dinamitzar i concretar la feina a fer. b) El treball en equip del professorat del departament ha danar ms enll de la seqenciaci dels continguts i la seva relaci amb les competncies bsiques, Cal tamb consignar les opcions metodolgiques, els procediments i els instruments davaluaci, el tractament de la diversitat, les connexions amb altres matries, etc. Algunes daquestes connexions es concretaran en el si dels equips docents de cada curs. c) El context dactuaci condiciona que es prioritzin uns continguts per damunt daltres. De la mateixa manera que cal evitar repeticions innecessries, cal assegurar que els continguts nuclears sempre hi siguin presents per possibilitar que lalumnat progressi en els seus aprenentatges i en construeixi de nous. Per exemple, el currculum determina que a segon, tercer i quart sha de practicar
un esport collectiu. El professorat dels centres haur de decidir quin esport proposar a cada curs. El context s una variable a tenir en compte perqu un esport molt arrelat a lentorn del centre podria justificar la seva presncia a les programacions. d) Tots els continguts no tenen el mateix grau de dificultat. Alguns sn ms propers a intucions, habilitats i coneixements de lalumnat, mentre que daltres requereixen ms dedicaci perqu hi tenen menys experincia. Igualment, uns sn ms complexos i abstractes que uns altres. Les activitats que es plantegen a partir dels continguts tamb desenvolupen capacitats cognitives de diferent complexitat. En el cas del bloc de condici fsica i salut, abans que lalumnat sigui capa de programar el treball de les diferents aptituds fsiques, cal que el professorat ensenyi de manera gradual sistemes i mtodes per entrenar-les. e) No sha de pensar que els continguts saprenen a partir duna nica unitat didctica, i menys si es tracta de continguts procedimentals o actitudinals. Normalment, sintrodueixen duna en una, per la seva interioritzaci requereix aplicar-los en contextos diferents, utilitzar-los, tot augmentant el seu grau de complexitat. Per exemple, laprenentatge dhbits (higinics, de prctica regular dactivitat fsica, descalfar a linici duna activitat i destirar en finalitzar, etc.) requereix presncia en totes les unitats didctiques: en les primeres unitats amb propostes molt dirigides pel professorat i en les darreres, amb un grau dautonomia per part de lalumnat, gran protagonista de lacci educativa.
3. Estratgies metodolgiques per a laprenentatge per competncies

3.1. Estratgies metodolgiques per orientar lacci educativa de leducaci fsica a laprenentatge per competncies L'educaci fsica duu associada, en la prpia denominaci de la matria, els dos conceptes que vehiculen i orienten les decisions metodolgiques del currculum per a l'educaci secundria obligatria: educaci i fsica. La primera s, sens dubte, la gran finalitat: educar l'alumnat. La segona fa referncia a l'eina o mitj daquesta educaci: el cos i les seves possibilitats de moviment. Aquesta dualitat ha d'acompanyar al professorat en totes les decisions que prengui pel que fa al desplegament curricular al llarg de l'etapa. L'educaci secundria s una etapa obligatria i s necessari assegurar que, en finalitzar-la, l'alumnat ha adquirit una srie d'aprenentatges clau per viure en societat i per seguir aprenent al llarg de tota la seva vida. Aquests aprenentatges han d'anar ms enll dels objectius especfics de la matria. L'educaci fsica es converteix en una matria fonamental en la consecuci de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Si en el currculum de leducaci fsica existeix un bloc de continguts vertebrador, aquest s sense cap dubte el que fa referncia a la condici fsica i la salut. L'alumnat ha d'acabar la seva escolaritat obligatria coneixent com funciona el seu cos i sabent qu ha de fer per mantenir-lo en forma, en vistes a consolidar tot un seguit d'hbits saludables que lacompanyin sempre i tamb per superar-se a si mateix. Aix, al llarg de la seva vida ser capa dutilitzar aprenentatges de forma responsable i autnoma: escalfar abans de qualsevol activitat fsica, estirar en acabar, hidratar-se durant la prctica de l'exercici fsic, adoptar postures adequades en activitats esportives i de la vida quotidiana, aplicar mesures de seguretat en la prctica fsica i esportiva, etc. Els blocs de continguts estan interrelacionats de tal manera que la prctica de qualsevol esport, d'activitats dexpressi corporal o dactivitats en el medi natural han de ser oportunitats per al desenvolupament de la condici fsica orientada cap a la salut, actuant com a mitjans i no com a finalitats en si mateixes. Si b a linici de letapa el professorat assignar preferentment les tasques a lalumnat de manera directa, s desperar que, de manera progressiva, el doti de les eines necessries perqu quan acabi l'etapa obligatria adquireixi cotes d'autonomia suficients per autogestionar la seva prpia condici fsica. s a dir, en els darrers cursos de l'etapa el professorat utilitzar estils d'ensenyament en els quals cedir a lalumnat gran part del protagonisme, convertint-se en assessor del procs. En el moment que l'alumnat se sent partcip del propi procs d'aprenentatge i s capa dautoregular-se, augmenta la seva motivaci i aprn ms i millor. En la consecuci de la competncia social i ciutadana l'educaci fsica t un protagonisme cabdal. Les activitats esportives, sobretot les collectives, sn una excellent oportunitat per reproduir un escenari on es manifesten actituds i valors de la vida en societat: la integraci; el respecte a unes normes, als companys i companyes, als adversaris i a l'rbitre, a les diferncies; la solidaritat; el treball en equip; la cooperaci; l'acceptaci de les prpies limitacions individuals; l'assumpci de responsabilitats dintre del grup; el joc net, etc. Des d'un punt de vista metodolgic, cal que les activitats que es proposin per al desenvolupament d'aquests continguts tinguin una intencionalitat manifesta cap a lassoliment de la competncia. Per exemple, si el que pretenem s fomentar el respecte a l'adversari proposarem situacions en les quals es manifestin aquest tipus d'actituds i hi dedicarem un temps a reflexionar-hi.
Que l'educaci fsica collabora en la competncia d'autonomia i iniciativa personal ho demostra el fet que a l'alumnat se li va oferint, conforme avana en l'etapa, oportunitats perqu aconsegueixi autogestionar la seva prpia activitat fsica en funci dels seus interessos. El procs densenyament a lESO ha de tendir a la consecuci d'una creixent autonomia per part de l'alumnat, que en la prctica s'ha de traduir en una disminuci en la presa de decisions per part del professorat i un augment de la iniciativa de lalumnat. La culminaci d'aquest procs s la participaci de l'alumnat, de forma reflexiva i responsable, en nombrosos aspectes de la programaci daula, com la selecci de continguts i mitjans a utilitzar, lorganitzaci d'activitats, la cura i emmagatzematge dels estris, fins a arribar a la planificaci de la seva prpia condici fsica. Lalumnat haur de ser capa, per exemple, d'organitzar un petit torneig de qualsevol disciplina esportiva, d'elaborar una coreografia musical individualment o en grup o realitzar un pla de millora de la seva condici fsica orientada a la salut personal. Una part dels continguts ha d'anar orientada a collaborar en el desenvolupament de la competncia cultural i artstica, en el sentit que ha de posar mfasi en el potencial cultural que duen associades les diferents manifestacions de la motricitat humana: els esports, les danses, els jocs populars i tradicionals, les activitats expressives, etc. Des d'aquest punt de vista, seria convenient introduir tot tipus d'activitats fsiques i esportives, des de les ms conegudes fins a les poc practicades o alternatives. La incorporaci en el currculum de l'educaci fsica d'aquesta competncia brinda la possibilitat de mostrar a l'alumnat no solament aquelles activitats tradicionals arrelades al propi territori, sin tamb aquelles que formen part daltres mbits culturals. L'acceptaci, el respecte, la tolerncia i la solidaritat envers la diversitat cultural afavorir, sens dubte, la convivncia en els centres educatius. El professorat deducaci fsica per, haur dorientar lalumnat perqu sigui capa dextreure, a partir dels jocs realitzats, els trets culturals que defineixen la societat de la qual provenen les prctiques realitzades. Una vegada ms, es constata la gran importncia dorientar les prctiques motrius cap a una intencionalitat clara. Leducaci fsica collabora igualment a ladquisici de la competncia comunicativa, ja que el cos i el moviment sn instruments dexpressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i compartides, per tamb cal considerar que la llengua s leina que permet construir i comunicar el pensament i el coneixement i que, per tant, com passa en qualsevol altra matria, lalumnat aprn els continguts de leducaci fsica a travs dun domini correcte de les competncies lingstiques i audiovisuals. En conseqncia, totes les activitats on calgui usar la llengua, oral o escrita, a ms daltres tcniques comunicatives, han destar lligades a la prctica, ja sigui perqu doten lalumnat dun suport teric previ a la sessi prctica, ja sigui perqu es conceben com un mitj de reflexi sobre les activitats fsiques i esportives realitzades. Tamb es pot plantejar que lalumnat, individualment o per grups, cerqui informaci a partir duna problemtica o pregunta inicial sobre un tema dinters en relaci amb lactivitat fsica i la salut, elabori unes conclusions i les exposi oralment al grup classe per mitj duna presentaci digital o un pster (vegeu quadre 4). Finalment, un dels reptes ms importants als quals ha de plantar cara l'educaci fsica del futur s collaborar en la competncia per a aprendre a aprendre perqu l'alumnat, quan acabi l'etapa obligatria, tingui una base slida a partir de la qual articular nous aprenentatges. s per aquesta ra que el professorat ha de prioritzar la prctica d'activitats globals que combinin l'execuci tcnica de certes habilitats amb la presa de decisions i que siguin fcilment transferides a la resoluci d'altres situacions semblants. Les hores lectives d'educaci fsica no sn suficients per consolidar i perfeccionar gestos tcnics, per s per refermar les bases de futurs aprenentatges fora de l'horari lectiu, dintre o fora del centre escolar, i en un futur. En les diferents
fases del procs densenyament i aprenentatge s important fer que lalumnat sigui conscient de com est aprenent: aprendre a aprendre s el fonament daprendre al llarg de tota la vida. Per tant, cal preveure el temps necessari per comunicar els objectius educatius de cada sessi i les activitats necessries perqu lalumnat reflexioni sobre el que ha fet i el que li queda encara per fer, perqu organitzi i sistematitzi tot el que ha aprs, o perqu solucioni les dificultats i els dubtes plantejats (vegeu Annex 1).
Quadre 4: Elaboraci de petites recerques i presentaci de psters
OBJECTIUS: La idea s encarregar a lalumnat de lESO uns psters destinats a ser collocats als espais de linstitut per cridar latenci de la resta dalumnat, tot fent arribar un missatge de la necessitat de practicar activitats fsico-esportives i de dur a terme hbits de vida saludables. Alguns criteris a tenir en compte: 1. Pot ser un treball individual, per parelles o grups. 2. Es far en una cartolina gran. 3. Ha de buscar-se un ttol original, creatiu i curt, que cridi latenci i faci arribar un determinat missatge. 4. Ha de contenir la informaci escrita essencial i molta informaci grfica (fotos, dibuixos, esquemes) 5. Les temtiques han destar relacionades amb la salut, el control postural, el mn de lesport, els valors de la prctica fsica, etc. EXEMPLES DE TEMES (plantejats com a qestions a resoldre): Com prevenir ladoloriment muscular desprs de practica esports? Com prevenir les lesions esportives? Com escollir el calat i la roba esportiva? Les marques esportives de moda: productes de qualitat? Esports minoritaris Converteix-te en el teu propi entrenador/a personal Quines sortides professionals t leducaci fsica? Lactivitat fsica com a mesura preventiva del sobreprs i lobesitat La violncia a lesport Quan lesport es converteix en obsessi Dones i esport Com portar les motxilles escolars de forma adequada? Com incideix el consum de tabac en la prctica fsico-esportiva? Esport i joc net La importncia de la correcta postura corporal Caminem alhora que gaudim de la natura ..............
3.1.1. El procs de programaci en clau de competncies1 Programar per competncies no significa programar duna manera totalment diferent a la que es duia a terme fins ara. Les programacions elaborades en els centres educatius continuen essent vlides i segueixen vives. s un canvi ms de fons que no pas de forma, tot i que no s un canvi fcil. El que cal amb la programaci s vincular-la, reorientar-la i redefinir-la en una direcci: les competncies bsiques. Programar etimolgicament significa escriure anticipadament; per tant, la programaci s necessria per preveure all que es pretn que lalumnat arribi a aprendre i, el que s ms important, la manera de com aconseguir-ho. Tamb ha de permetre garantir la continutat de lacci educativa en el temps, avaluar-la i millorar-la si escau. La incorporaci de les competncies bsiques en els programes com a referents de lacci educativa, ha de fer possible vincular-les directament amb la resta de components curriculars: els objectius, els criteris davaluaci, els continguts, les activitats densenyament-aprenentatge i els procediments davaluaci. Des dun punt de vista prctic, programar per competncies suposa en primer lloc, relacionar cadascuna de les competncies amb els objectius de leducaci fsica per tal de concretar, tot i que encara duna forma molt general, com leducaci fsica pot collaborar en el desenvolupament de les competncies. En segon lloc, relacionar objectius de leducaci fsica amb els criteris davaluaci de cada curs. Les pistes didctiques que ofereixen els criteris davaluaci sn claus per a la concreci dels aprenentatges. La consecuci daquests criteris, garanteixen lassoliment dels objectius generals i concreten la vinculaci amb les competncies bsiques a les quals ajuden a desenvolupar. I en tercer lloc, referir els criteris davaluaci amb els continguts dels diferents blocs per assegurar-ne lassoliment. El darrer pas del procs de programaci es concreta en el disseny de les unitats didctiques que sarticulen en els diferents trimestres de cada curs acadmic. El ms important s definir la intencionalitat a l'hora de dissenyar les diferents unitats didctiques. En primer lloc, es fa necessari realitzar un diagnstic del grup per a identificar necessitats. Una vegada tradudes a objectius didctics, s a dir a all que l'alumnat haur d'aconseguir al llarg del procs d'aprenentatge, llavors i noms llavors, el professorat seleccionar els continguts que millor encaixin en el seu plantejament. Les unitats didctiques de diferents esports al llarg de l'etapa (individuals, collectius o d'adversari) com a finalitats en elles mateixes, haurien d'anar deixant pas al plantejament d'unitats, l'orientaci de les quals prioritzin aquells aprenentatges que l'alumnat acabar aconseguint utilitzant l'esport com eina. Un bon consell per iniciar el canvi que es pretn s orientar el ttol de les unitats cap a la finalitat i no cap el contingut vertebrador, que s el que sha acostumat a fer fins ara. Programar unitats didctiques pensant en l'alumnat suposa tenir en compte la diversitat del grup tot respectant la individualitat de cadascun dels seus membres. Hi pot haver una part de l'alumnat que necessiti una atenci personalitzada per ajustarse millor a les seves necessitats especials. Ser el moment d'anticipar-se i de dissenyar una adaptaci o una modificaci curricular redefinint aquells elements que permetin a l'alumnat aconseguir l'xit en el procs d'ensenyament-aprenentatge iniciat.
Ms informaci sobre com orientar lensenyament de leducaci fsica cap a lassoliment de les competncies a: Blzquez, D., Sebastiani E.M. (eds.), Ensear por competencias en Educacin Fsica. Barcelona: INDE, 2009.
En el quadre 5 es donen idees per tal dorientar estratgies, continguts i recursos de leducaci fsica cap a la consecuci de les competncies bsiques.
Quadre 5 : Exemples destratgies, continguts i recursos per a ladquisici de les 2 competncies bsiques a la matria dEducaci Fsica.
Competncies bsiques
Descripci de la competncia
Exemples destratgies, continguts i recursos de lEducaci Fsica

Elaboraci de produccions escrites i presentaci oral i audiovisual de temes relacionats amb lactivitat fsica i lesport, amb suport digital Resoluci dactivitats de suport conceptual
1.
Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
Capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicaci, amb gesti de la diversitat de llenges, amb l's de diferents suports i tipus de text, adequaci a les diferents funcions i contextos socials i culturals.
Coneixement, comprensi i valoraci crtica de diferents manifestacions culturals i artstiques, tradicionals o no, utilitzant-les com a font d'enriquiment i gaudi i considerantles com a part del patrimoni de cada cultura. Tamb inclou la capacitat per crear produccions artstiques prpies o expressar continguts a travs de diferents mitjans artstics.
2.
Competncia artstica i cultural
Els jocs i els esports com a manifestaci de la histria de la cultura i dels pobles Jocs i danses populars i tradicionals de Catalunya i el mn Expressi i comunicaci mitjanant el llenguatge corporal: disseny i interpretaci de coreografies, dramatitzacions, mim, improvisacions, etc.
3.
Tractament de la informaci i competncia digital
Cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb ls de tcniques i estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crtica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor). Habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nmeros, les informacions que es presenten en forma numrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament matemtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement cientfic i el mn laboral i social.
Suport digital i interactiu multimdia per planificar la prpia condici fsica (recopilaci dexercicis, progressions, grfics, etc.) Resoluci dactivitats de reflexi i de raonament crtic sobre actualitat i esport
4.
Competncia matemtica
Interpretar grfics i estadstiques sobre hbits de prctica esportiva Clculs de freqncia cardaca, llindar, etc. Clculs de distncies, sries, repeticions, etc. Estructura dels blocs musicals (temps)
Aquest quadre ha estat elaborat a partir de la taula general continguda en el document Del currculum a les programacions, publicat pel Departament dEducaci el mar de 2009, consultable a: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/programacio/del_curriculum_a_les_programacions .pdf.
5.
Competncia daprendre a aprendre
Habilitats per conduir el propi aprenentatge i sser capa de continuar aprenent de manera cada vegada ms efica i autnoma dacord amb els propis objectius i necessitats.
s de la llibreta de classe o dietari Disseny dun programa personalitzat de condici fsica Activitats autoavaluatives i de co-avaluaci
6.
Competncia dautonomia i iniciativa personal
Adquisici de la conscincia i aplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat, lautocrtica, el control emocional, la capacitat delegir, dimaginar projectes i portar endavant les accions, daprendre de les errades i dassumir riscos.
Prctica dactivitats fsiques, jocs i reptes individuals i collectius (cooperatius i dadversari) Entrenament personal amb autonomia i desig de superaci Presa de decisions, control emocional i autocrtica en jocs i esports collectius
7.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
Mobilitzaci de sabers que han de permetre a lalumnat comprendre les relacions que sestableixen entre les societats i el seu entorn i fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir la salut individual i collectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones. Inclou tamb el desenvolupament i aplicaci del pensament cientificotcnic per interpretar la informaci, predir i prendre decisions. Capacitat per comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els conflictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia, i mantenint una actitud constructiva, solidria, responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics i respectuosa amb la diversitat.
Salut i qualitat de vida (escalfaments, estiraments, condici fsica, higiene corporal, higiene postural, alimentaci, etc.) Aparell locomotor: ossos, articulacions i msculs Cos i moviment Activitats realitzades en el medi natural (conscienciaci)
8.
Competncia social i ciutadana
Habilitats socials i de convivncia mitjanant la prctica de jocs i esports collectius i dadversari. Anlisi dels reglaments dels esports per transferir-los a les regles de la societat Dimensi social de la prctica esportiva (actitud respectuosa i constructiva)
3.1.2. Establiment de connexions amb altres matries. Cal promoure en lalumnat lestabliment dinterrelacions entre els continguts de les diferents disciplines, de manera que el procs densenyament sigui ms eficient i, al mateix temps, tingui molt ms sentit per als que aprenen. En aquest sentit, cal tenir en compte que aquestes transferncies les poden realitzar duna manera bastant espontnia els nois i noies amb ms capacitats, per el professorat ha de facilitar tamb la transferncia de coneixements tot fent aflorar aquestes relacions per fer-les evidents a tot lalumnat sense distinci. Recordem que els alumnes esdevenen competents en la mesura que sn capaos de transferir un determinat coneixement adquirit en una matria o context a la resoluci dun problema que sels plantegi en qualsevol altra situaci.
Un bon treball en equip entre lequip docent ha de fer possible una major coordinaci entre les diferents matries, per tal de: acordar els objectius que cada matria prioritzar; posar-se dacord en les metodologies didctiques; treballar articuladament les diferents estratgies i tcniques daprenentatge; acordar lavaluaci que es far i com shi tindran en compte els aspectes transversals.
3.1.3. Promoure un aprenentatge reflexiu i significatiu. Ja sha dit que aprendre no s la simple adquisici de coneixements, sin el desenvolupament de la capacitat dutilitzar-los. En conseqncia, s molt important, duna banda, prendre com a base els coneixements que ja t lalumnat i, duna altra, fer referncia a dubtes i problemes rellevants i a situacions que tinguin, personalment i socialment, sentit per a qui aprn. Laprenentatge es defineix per la seva potencialitat en la promoci de la construcci de nous coneixements i daltres recursos necessaris per actuar de manera reflexiva. Cal fer evolucionar el pensament de lalumnat des de les seves concepcions inicials cap a idees i explicacions que els ajudin a solucionar situacions problemtiques. Per tant, les estratgies metodolgiques hauran de fer possible que: es puguin afrontar i resoldre de manera autnoma i cooperativa les situacions educatives que es plantegin; es desenvolupin capacitats prpies del pensament crtic (valorar idees i punts de vista diferents, comprendre per actuar, prendre decisions raonadament, resoldre problemes valorant la pertinena de les diferents informacions...); es fomentin les habilitats socials i de comunicaci per comprendre les raons daltri, justificar els propis punts de vista i argumentar-los.
Sovint leducaci fsica es redueix a la prctica dactivitats i es perd de vista la necessitat de reflexionar sobre el sentit de cada prctica i sobre el desenvolupament dhabilitats del pensament crtic de certa complexitat, com plantejar i plantejar-se preguntes, resoldre dubtes i problemes cercant noves vies de soluci i ser capa de ser flexible i creatiu davant de les situacions imprevistes o noves. 3.2. Gesti social de laula i tractament de la diversitat Per aprendre, cal saber treballar en grup de forma cooperativa, ja que aprenem socialment, en interacci amb daltres. Treballar en grup exigeix alhora el treball individual, per cal que aquest treball es realitzi en funci de la consecuci del que el grup sha proposat. Cada un dels participants ha de ser responsable no solament de la seva part, sin de com la comparteix amb els altres i com entre tots gestionen la tasca global. A diferncia del que passa en altres matries, el treball en grup est fora interioritzat en el cas de leducaci fsica, per no sempre es gestiona de manera cooperativa i, en molts casos, es prioritza el lideratge i la competitivitat per sobre daltres valors que permeten una integraci millor de tot lalumnat.
3.2.1. Una educaci fsica on hi cap tothom El professorat ha de gestionar les tasques que es proposen a laula amb un sistema de funcionament que sigui til per aprendre per a tot tipus dalumnat. Quant a lorganitzaci social de laprenentatge, cal tenir en compte la diversitat de formes de treball. Cal combinar el treball en gran grup, en petit grup i el treball individual, per donar espai i temps per als estils de cadasc i a les interaccions necessries per a la construcci dels sabers. El treball en grup suposa organitzar les tasques dels seus membres i compartir els resultats de les aportacions de cadasc amb lobjectiu dobtenir un resultat final a partir del contrast de punts de vista, la discussi i el consens. En la cooperaci entre iguals els membres del grup es donen suport mutu: sajuden entre ells i, alhora, milloren i aprofundeixen el propi aprenentatge. A ms, s una bona estratgia per atendre la diversitat, ja que els alumnes ms experts actuen com a model en la planificaci de tasques o en la resoluci de dificultats. Tamb es poden planificar activitats multinivell, on es dissenyin tasques diverses per assolir els mateixos objectius o similars, en funci dels diferents estils daprenentatge, de la motivaci i de les capacitats; o b incloure activitats perqu determinats alumnes reforcin certs aprenentatges, mentre que daltres amplien coneixements. La condici bsica per a una bona gesti de la classe s aconseguir un clima daula en el qual tothom pugui expressar-se i trobi el seu lloc. Aquest clima ha de fer possible que les errades siguin motiu daprenentatge i no pas motiu de vergonya; essent aix, professorat i alumnat podran entendre les causes de lerror i, conjuntament, trobar camins per superar-lo. A ms, cal tenir molt present que latenci a la diversitat s la clau dun aprenentatge per a una ciutadania democrtica. Finalment, per ser coherent amb la proposta del currculum, caldr posar laccent en lavaluaci i control de les activitats cooperatives de la mateixa manera que es fa amb les individuals. 3.2.2. Activitat fsica i gnere En lactualitat podria semblar que lactivitat fsica s a labast de tothom, sense distinci de gnere, per aquesta suposada igualtat encara no es produeix, si fem cas de les dades que ens parlen que els nois es beneficien ms de loferta esportiva que no pas les noies. Daltra banda, sobserven tipus de prctica fsica diferenciada entre sexes: les noies participen ms en esports no competitius i els models tradicionals encara pesen a lhora descollir una activitat fsica, ja que certes activitats sassocien fonamentalment als nois i daltres a les noies. En sntesi, existeixen encara unes barreres invisibles que condicionen la tria i la prctica de lactivitat fsica. Encara que aquesta qesti va ms enll de lmbit acadmic, lescola pot ajudar a superar situacions de desigualtat i discriminaci per ra de gnere, i promoure lactivitat fsica i esportiva com una eina deducaci integral per a nois i noies. Per aconseguir-ho, cal que els docents tinguin present aquesta realitat, ja que el llenguatge usat, les formes dorganitzar les sessions, el tipus dactivitats proposades i la seva intervenci en la prevenci dactituds sexistes, tot plegat, s bsic. Sovint, les noies mostren un baix grau dinters en lactivitat fsica perqu aquesta prctica no t en compte els seus interessos i capacitats.
Algunes idees de bones prctiques de gnere en educaci fsica sn3: Evitar ls dun llenguatge sexista o estereotipat en comunicar-se amb lalumnat. Usar com a models per exemplificar activitats a classe tant nois com noies. Garantir que tant nois com noies puguin intervenir lliurement en les sessions. Usar tot tipus dagrupaments (lliures i fixats pel docent). Lagrupament mixt no garanteix necessriament un millor aprenentatge i, per tant, sha de combinar amb altres tipus de grups on els nois i les noies se sentin ms a gust. Dissenyar activitats on els nois i les noies vagin provant tot tipus de posicions espacials i usin diferents tipus de materials. Promoure activitats on les capacitats fsiques que es posin en joc siguin dndole diferent, de manera que tothom, independentment de la seva condici fsica i gnere, pugui desenvolupar alguna habilitat (agilitat, fora, velocitat, flexibilitat, coordinaci, resistncia...) Intervenir amb contundncia i alhora amb sensibilitat quan es produeixi qualsevol incident relacionat amb la discriminaci de gnere. Mostrar models reals de dones i homes que hagin superat estereotips de gnere i hagin excellit en la prctica de determinades activitats fsiques i esportives. Potenciar la idea que lactivitat fsica s una bona aliada de la salut en un moment en qu el cos femen i mascul est experimentant canvis.
Basat en el document: Soler, S. i Vilanova, A., Accions i no paraules: bones prctiques de gnere en lesport. Consell Catal de lEsport, 2006. Consultable a: http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/pdf/consellesport1.pdf
4. Orientacions per avaluar per aprendre

Lavaluaci com a reguladora de tot el procs densenyament i aprenentatge, i no com a simple sancionadora del que ha fet o no ha fet lalumnat, ha de ser coneguda i coordinada per tot el professorat i cal que tamb ho sigui, des del comenament del procs densenyament, per tot lalumnat. Ha de permetre que el professorat conegui i contrasti lassoliment aconseguit de les competncies que sn lobjectiu de laprenentatge, a travs de lanlisi de tot el procs densenyament i aprenentatge. Alhora ha de fomentar la participaci de lalumnat, que haur dimplicar-se i ser conscient i reflexionar sobre el qu aprendr, est aprenent o ja ha aprs, aix com intervenir en la recerca de solucions a les seves dificultats daprenentatge. Aquesta avaluaci ha de ser una part fonamental en la planificaci i realitzaci de les activitats daprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participaci individual com social i, per tant, ha de contemplar la regulaci de les activitats de grup. Cal utilitzar diversos dinstruments davaluaci: activitats de suport conceptual en iniciar o acabar una sessi, discussions en gran i petit grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposici de treballs, problemes o investigacions realitzades, realitzaci de proves, registres dobservaci, etc. Tots aquests instruments es complementen i proporcionen informaci al professorat i a lalumnat i han de ser utilitzats en tots el moments del procs per detectar, seguir, regular i retroalimentar el procs daprenentatge, com es pot veure en el quadre 6:
Quadre 6: Tipus davaluaci
Al principi del procs En funci del moment En funci de la finalitat Inicial (pronstic) Diagnstica
Durant el procs Continuada (diagnosi) Formativa
Al final del procs Final (balan) Sumativa
Lavaluaci formativa (i formadora), concebuda com a activitat que regula (i autoregula) els processos daprenentatge, forma part indestriable de lestructura de les tasques de lensenyament i de laprenentatge. Ls dels diferents tipus davaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i instruments (escales descriptives, llistes de control, registres anecdtics, etc.) asseguraran leficcia educativa. El coneixement explcit per part de lalumnat dels criteris de correcci de cada instrument, alhora que facilita laprenentatge, dna eines per a nous aprenentatges. Tradicionalment, el concepte d'avaluaci en educaci fsica ha vingut associat a la quantificaci de resultats i, ms concretament, a la mesura del rendiment de l'alumnat en proves de condici fsica, moltes vegades descontextualitzades. Actualment, l'avaluaci s entesa des d'una perspectiva pedaggica, integrada en el procs d'ensenyament-aprenentatge. Noms d'aquesta manera el professorat coneixer el progrs individual de l'alumnat, quan aquest competeixi amb ell mateix i sigui conscient de la seva millora a partir dels seus nivells inicials. La funci social de l'avaluaci que selecciona, classifica i orienta a l'aprenent es complementar amb la
funci formativa de regulaci de tot el procs que permet introduir canvis en el moment de ser detectats. L'avaluaci s, doncs, una eina educativa que permet conixer si s'han aconseguit i, en quina mesura, els objectius en l'educaci fsica, alhora que informa de la seva contribuci a la consecuci de les competncies bsiques. Els criteris d'avaluaci sn un excellent punt de partida per determinar la consecuci d'aquells aprenentatges considerats fonamentals en cada curs de l'etapa. En les programacions de centre, hi ha dhaver una relaci estreta entre els objectius didctics i els criteris davaluaci. Perqu els aprenentatges que es persegueixen siguin realment significatius per a l'alumnat s necessari realitzar un diagnstic inicial. Aquesta funci de pronstic de l'avaluaci permetr la recollida d'informaci sobre els coneixements previs de l'alumnat. A partir del que l'alumnat ja sap, haur d'anar consolidant nous aprenentatges. D'aquesta manera, l'avaluaci inicial deixa pas a la gran protagonista de l'acte avaluatiu: l'avaluaci formativa. Aquest moment de l'avaluaci es converteix en regulador de tot el procs d'ensenyament-aprenentatge, recollint informaci per orientar-lo i reorientar-lo constantment. En aquest sentit, cal subratllar que no sempre cal dissenyar especficament activitats d'avaluaci. Qualsevol activitat d'ensenyamentaprenentatge pot ser una activitat d'avaluaci sempre i quan compleixi un requisit bsic: que lactivitat vagi acompanyada del corresponent instrument d'avaluaci perqu el professorat pugui registrar aquelles conductes observables que donin garanties prou objectives que els objectius didctics establerts s'han complert. Tradicionalment, els procediments d'observaci han estat i sn els ms utilitzats pel professorat per la seva objectivitat i senzillesa d'aplicaci. En aquests procediments, el professorat haur de tendir a la utilitzaci d'instruments que proporcionin una informaci ms qualitativa i que descrigui molt millor els aprenentatges aconseguits, per b que pot semblar ms subjectiva. s el cas, per exemple, de les escales descriptives en les quals apareixen normalment cinc nivells d'adquisici de l'habilitat avaluada (oferint informaci del nivell inicial, que pot ser variable, i del final), es descriu el fet observable i, a ms, ajuden a discriminar el grau de consecuci d'un aprenentatge. Les estratgies didctiques referides a l'avaluaci en educaci fsica com a matria implicada en l'adquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic haurien d'anar dirigides a comprovar, d'una banda, si l'alumnat millora la condici fsica a partir del seu propi nivell inicial (avaluaci referida al criteri) i, de l'altra, si disposa dels coneixements necessaris per a dur una vida sana i saludable (vegeu Annex 2). En relaci amb la competncia social i ciutadana, les activitats esportives collectives sn l'escenari ideal per avaluar habilitats socials. Mitjanant procediments d'observaci subjectiva, com podria ser el registre anecdtic, professorat i alumnat de forma conjunta poden valorar-les en situacions similars a les que es donen en la societat (vegeu Annex 4). La contribuci a la competncia cultural i artstica pot ser avaluada a partir de situacions on lalumnat demostri capacitat dexpressar sentiments, idees i estats dnim mitjanant el cos i el moviment. Daltra banda, es poden dissenyar activitats de reflexi i debat sobre les diferents manifestacions culturals de la motricitat humana. s una excellent oportunitat per despertar l'actitud crtica de l'alumnat respecte a tot all que envolta el mn de l'esport, sobretot el dalt nivell (dopatge, violncia, diferncia i desigualtat de gnere, etc.)
En l'etapa de leducaci secundria s especial important la participaci de l'alumnat en el procs d'avaluaci. Conforme l'alumnat avana en l'etapa, haur de participar ms activament en el procs d'avaluaci: en primer lloc, coneixent a priori els criteris i els instruments amb els quals ser avaluat pel professorat (heteroavaluaci); posteriorment, apropiant-se d'ells i aplicant-los en situacions de coavaluaci o avaluaci entre iguals i, finalment, com a culminaci del procs en el qual ha d'acabar essent el gran protagonista, usant-los en activitats d'autoavaluaci. Encara que lheteroavaluaci ha de seguir sent una eina al servei del professorat, conforme avana l'etapa, l'alumnat ha danar collaborant en els processos avaluatius: en primer lloc, mitjanant activitats de coavaluaci (professorat i alumnat conjuntament) i, en segon lloc i per a culminar el seu procs dautonomia, a travs d'activitats d'autoavaluaci (vegeu quadre 7). Aquestes activitats es realitzen per aconseguir que l'alumnat finalitzi l'etapa obligatria amb un grau de responsabilitat i autoexigncia que li permeti regular el seu aprenentatge futur. Aix s com l'educaci fsica collabora en l'adquisici de la competncia d'autonomia i iniciativa personal i en la competncia daprendre a aprendre.
Quadre 7 : Exemple dactivitat dautoavaluaci Nom i cognoms : ______________________ Curs : ______ Data : ______________ Trimestre: ______ A S vegades NO Una mica
1. He estat atent/a a classe. 2. Porto el material necessari per fer la classe (estris, roba desport...). 3. Porto el material per canviar-me en acabar la classe i em canvio del tot. 4. Faig els deures i mesforo per fer-los b (no els copio daltres). 5. He estudiat per a les proves escrites. 6. Faig sempre la classe prctica i quan no la faig aporto un justificant. 7. A classe treballo (apunto la sessi, escolto les explicacions, faig les prctiques). 8. Mesforo per fer les activitats fsiques el millor possible (les sessions de condici fsica, les proves, els exercicis de classe...) 9. S les regles bsiques del korfball. 10. S on estan els 10 msculs del cos hum. 11. Tinc la llibreta al dia i lhe corregida desprs de cada correcci. 12. Recordo dels altres trimestres com ha dsser un escalfament i quines sn les capacitats fsiques bsiques. 13. He ampliat la llibreta amb informaci dels temes que estem fent. 14. En general, he millorat respecte dels trimestres anteriors (en el treball a classe, en els deures, en latenci a classe, en les proves fsiques...). 15. Sc conscient dels aspectes que he de millorar en relaci amb el trimestre/curs anterior.
Annex 1 COMENCEM AMB BON PEU4

Aquesta seqncia didctica s til per comenar les classes de la matria, especialment a 1r dESO, per tal de crear un clima on els alumnes se sentin cmodes i confiats, es coneguin entre ells i siguin capaos de treballar en equip. Al mateix temps, aquestes sessions inicials (dues o tres) tamb permeten compartir amb lalumnat el contingut, lorganitzaci i els criteris davaluaci de la matria i ajuden a que els nois i les noies reflexionin sobre les finalitats educatives de la matria deducaci fsica. Objectius Didctics 1. Conixer la rellevncia de la matria deducaci fsica per a la formaci. 2. Compartir el pla de treball del curs i els criteris davaluaci de la matria. 3. Assumir els hbits higinics i de salut associats a la matria. 4. Adquirir la capacitat de treballar en grups cooperatius. 5. Ser conscients de la importncia de tenir un bon rendiment en les classes. Continguts 1. Importncia de leducaci fsica en el procs formatiu de lalumnat i en la seva salut. 2. Coneixement dels continguts nuclears de la matria deducaci fsica. 3. Assumpci de valors i estratgies per treballar en grup. 4. Assumpci de les rutines de la matria. Competncies bsiques
La unitat didctica persegueix desenvolupar les segents competncies bsiques: Competncia daprendre a aprendre Lalumnat aprendr a plantejar-se preguntes, a trobar-hi solucions i a valorar la necessitat de lorganitzaci individual i collectiva, aix com a reflexionar sobre el que fa i el per qu ho fa. Competncia dautonomia i iniciativa personal Lalumnat, per grups, haur de manifestar certa autonomia per organitzar-se i cercar les millors estratgies per sortir-sen amb xit. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic Lalumnat es familiaritzar amb els espais, els material i les rutines prpies de la matria (recollir i guardar el material, hbits higinics, escalfament...). Competncia social i ciutadana Lalumnat utilitzar el dileg per arribar a punts dacord, valorar els punts de vista dels altres, cooperar i conviure amb els seus companys i companyes de classe sense distinci. Metodologia Durant la primera sessi es presenten els continguts de la matria i es comparteixen els criteris davaluaci, per mitj duna presentaci en powerpoint. Tamb es fa un qestionari inicial perqu els alumnes reflexionin sobre el seu punt de partida en relaci amb la prctica dactivitats fsico-esportives i la salut personal. Tamb es fa un recorregut pels espais on es faran les classes i es mostra el material que sutilitzar. Durant la segona sessi es fa un joc
4
Aquesta activitat es basa en lexperincia duta a terme per Montserrat Roure, de linstitut Ronda (Lleida).
(veure descripci de lactivitat) amb la finalitat que el grup es conegui entre si i comenci a crear afinitats i a fer-se seves les estratgies per treballar cooperativament. Sutilitza part duna tercera sessi per valorar com ha anat lactivitat i per reflexionar sobre el que sha aprs. Descripci de lactivitat Desprs dun breu escalfament, sexplica en qu consisteix lactivitat. Es tracta dun circuit que consisteix en quatre proves que, de forma cooperativa, realitzen quatre grups (formats a latzar), amb el format dun joc. Cada prova es realitza durant 2 o 3 minuts. El professorat controla el temps dexecuci i apunta els resultats de cada grup en una graella. No interv gaire, sin que els anima perqu sorganitzin i hi participin tots. Cada prova es relacionar amb un valor, que ser important de desenvolupar al llarg del curs a les classes deducaci fsica. Descripci de les quatre proves: 1. Creuar el riu: amb lajut de dues mrfegues, han de creuar el riu (la pista) sense posar els peus a terra (cada vegada que el creuin, per exemple, obtindran 10 punts). Valor relacionat: collaboraci. 2. Dibuix collectiu: amb lajut duna caixa de cordes de diferents colors, cons o altres materials, han de fer un dibuix a terra que representi alguna cosa. Valor relacionat: creativitat. 3. Que no caigui: amb una pilota gegant han dintentar fer, entre tots els membres del grup, el mxim de passades possibles sense que la pilota caigui a terra. Valor relacionat: comunicaci. 4. Cada volta suma: cada membre del grup ha de recrrer una petita distncia marcada de la pista, fent relleus. Valor relacionat: esfor. En finalitzar les proves, cada grup omple un esquema per recordar el pla de treball del curs, explicat durant la classe anterior. Reflexi sobre lactivitat Desprs de les activitats (el resultat obtingut no s el ms important), es fa una reflexi en petit grup i en gran grup, en relaci amb les segents qestions: 1. Com ens hem organitzat a nivell de grup? I els altres grups? 2. Quines han estat les principals dificultats que sens han plantejat? Com les hem resolt? 3. Quines dinmiques shan creat entre els membres del grup? Hi havia qui sempre portava la iniciativa? Qui tenia les millors idees? Qui simplicava menys? 4. Quin grup ho ha fet millor? Per qu? 5. Quines rutines de la matria shan interioritzat? Per qu s important seguir-les?
Annex 2 MILLOREM LA NOSTRA CONDICI FSICA5

Aquest s un recurs que combina la prctica amb la teoria. Lalumnat de 4rt dESO, durant dos mesos, treballa autnomament cap a la millora de la seva condici fsica. Lobjectiu s oferir a lalumnat pautes mnimes perqu es programi i porti a la prctica el seu propi programa individualitzat de condici fsica, una manera de contribuir a lassoliment de les competncies bsiques dautonomia i iniciativa personal i daprendre a aprendre. El programa pot ser emmarcat dins una o dues unitats didctiques (entre 15 i 20 sessions). Donat que la matria deducaci fsica t, normalment, dues hores lectives de mitjana per setmana, es recomana a lalumnat que hi dediqui una tercera hora com a mnim, fora de lhorari escolar, excepte si ja practica algun esport de forma habitual.
Introducci Lobjectiu principal de lactivitat s la millora personal de la condici fsica; en conseqncia, leina bsica ser ls dun portafoli o diari que permeti a lalumnat constatar el seu punt de partida, els progressos i els assoliments, per mitj del registre i lautoavaluaci.
Estructura del diari Programa de millora de la condici fsica 1. 2. 3. 4. 5. 6. Punt de partida Objectius de millora Sistemes dentrenament Calendari Registre dactivitats Conclusions i autoavaluaci
Punt de partida 1. Per qu vull millorar la meva condici fsica? Lalumnat explica, amb les seves paraules per fent s del vocabulari especfic de la matria, com contribuir aquest programa a millorar el seu rendiment personal en una activitat fsico-esportiva o els beneficis que reportar per a la seva salut. 2. Quin s el meu nivell inicial de condici fsica? Lalumnat descriu detalladament la seva condici fsica present i, en cas necessari, es planteja proves per mesurar aquest estat fsic.
Aquest recurs s el resultat duna recerca realitzada des del Laboratori dInvestigaci Social i Educativa de lINEFC-Centre de Barcelona durant el curs 2008-09 que duia per ttol: Avaluaci de la qualitat dels departaments didctics deducaci fsica i estratgies formatives de millora, en el marc dels projectes ARIE (AGAUR). Investigador principal i altres investigadors: Carles Gonzlez Arvalo, Nria Puig, Maria Prat, Raquel Font, Susanna Soler, Domnec Blzquez, Joan Cambeiro, Joan Riera, Carles Zurita, Carles Ventura, Meritxell Monguillot.
Objectius de millora
Lalumnat es fixa uns objectius determinats, partint de la seva situaci inicial: per exemple, un alumne/a que assoleix 1700m al Test de Cooper, es posa com a objectiu arribar a 2100m. El professorat ha de vetllar perqu els objectius a assolir siguin realistes. Fins i tot en el cas que lalumnat tingui una bona condici fsica inicial, pot plantejar-se objectius de millora. Hi ha dhaver coherncia entre els resultats de les proves inicials i els objectius proposats. Sistemes dentrenament
Lalumnat descriu quins sistemes dentrenament utilitzar per assolir cada objectiu proposat i explica i defineix els principis dentrenament ms bsics que es faran servir, tot tenint en compte: a. Principi dadaptaci: Sndrome General dAdaptaci. b. Principi dincrement progressiu de la crrega: Segons aquest principi, cal incrementar la crrega dentrenament (volum x intensitat), de manera progressiva i en funci daquestes premisses: 1. El primer aspecte que cal augmentar s la FREQNCIA dentrenament (entrenar ms dies/setmana). 2. El segon aspecte que cal augmentar s el VOLUM dentrenament: ms hores durada-, ms repeticions, ms sries, ms km 3. Ms endavant, cal augmentar la DENSITAT: disminuir els temps de pausa (TP), en el cas de sistemes fraccionats. 4. El darrer aspecte que cal augmentar s la INTENSITAT. c. Principi dincrement discontinu de la crrega: No podem incrementar contnuament la crrega dentrenament perqu aix ens portaria a un estat desgotament general que rep el nom de SOBREENTRENAMENT. Lorganisme t una capacitat limitada dadaptaci i, s per aix, que desprs de 3 dies dentrenament suposant tres hores dentrenament setmanal -, al 4rt dia cal disminuir el volum de manera que comencem la setmana amb un volum inferior respecte a lltim dia de la setmana anterior.
Per exemple: si dilluns shan dedicat 15 minuts a fer una cursa contnua, dimecres 20 minuts, divendres 25 minuts; el dilluns segents caldria dedicar-hi 20 minuts.
d. Principi de continutat: Segons aquest principi, per obtenir MILLORES SIGNIFICATIVES, sha dentrenar un mnim de tres dies/setmana. Per tant, per qu hi hagi una millora, a ms de les dues hores lectives de la matria, s recomanable dedicar-hi una hora ms fora de classe. e. Principi de periodicitat: Es tracta de planificar lentrenament de les quatre qualitats fsiques bsiques (QFB) dacord amb les segents indicacions bsiques: Cada dia shan dentrenar totes les QFB escollides. La resistncia s la part fonamental de la sessi (ms temps de durada) i sha de treballar desprs dhaver treballat les altres QFB triades. Si sha escollit una prova de fora, sha de dedicar 20 minuts de treball; si se nhan escollit dues, 15 minuts per a cadascuna.
Si es vol millorar la flexibilitat, cal que es treballi cada dia durant uns 10 minuts.
Si no pot ser diriament, calen un mnim de 15 minuts en total. Si sha escollit millorar la velocitat, sha dentrenar just desprs de lescalfament.
Calendari El calendari cont una descripci de les activitat a fer al llarg de cada sessi setmanal, com lexemple segent:
Dilluns, 12 de novembre
QFB : FLEXIBILITAT SISTEMA DENTRENAMENT : STRETCHING CRREGA DENTRENAMENT: VOLUM = 2sx3est (isquios, bessons)= 6 est. INTENSITAT = 100% QFB : FORA RESIST. SISTEMA DENTRENAMENT : FRACCIONAT INTERVLLIC MTODE DENTRENAMENT: CIRCUIT-TRAINING (2 voltes x 7 estacions x 1TT, TP estaci 30, TP volta = 3) CRREGA DENTRENAMENT: VOLUM = 20 INTENSITAT = 80% QFB : RESISTNCIA SISTEMA DENTRENAMENT : CONTINU VARIABLE MTODE DENTRENAMENT: FARTLEK CRREGA DENTRENAMENT: VOLUM = 20 INTENSITAT = 60-80%
Registre dactivitats
No s necessari que lalumnat reculli exhaustivament les activitat de cada sessi, per se li demanar, com a mnim, el registre de tres de les sessions, seguint aquest esquema:
1. DATA DENTRENAMENT i HORA 2. MATERIAL NECESSARI I ESPAI 3. PARTS DE LA SESSI:

Descripci de lescalfament complet Indicaci dels sistemes i mtodes dentrenament, segons les capacitats triades i la crrega de lentrenament. Els exercicis shan de descriure i es poden acompanyar desquemes, dibuixos o fotografies. Descripci dels estiraments Reflexi terica sobre laplicaci dels sistemes i principis de lentrenament de la sessi en concret. Ubicaci de la sessi dins la programaci general.
Conclusions i autoavaluaci
Finalment, lalumnat haur de valorar, per mitj duna graella dautoavaluaci i duna valoraci qualitativa, com sha desenvolupat el programa dentrenament, el grau de dificultat, les dificultats ms importants que han trobat, qu han aprs de tot el treball, si hi ha hagut una millora significativa de la condici fsica i de la salut i quin ha estat el grau dimplicaci i satisfacci en el programa dentrenament personal. Criteris davaluaci 1. Grau de coherncia entre els resultats de les proves inicials i els objectius proposats 2. Grau de respecte dels principis dentrenament 3. Adequaci dels sistemes dentrenament als objectius plantejats 4. Capacitat de readaptaci i rectificaci dels sistemes dentrenament 5. s del vocabulari tcnic adequat 6. Regularitat en laplicaci del programa personal dentrenament 7. Presentaci del diari (estructura, conclusions, presentaci formal, etc.) 8. Capacitat dautoreflexi i de superaci dels punts febles de la prpia condici fsica i salut.
Annex 3 GAUDIM DE LENTORN: EXPEDICI AL TUR DE LHOME6

Aquesta unitat didctica es planteja com la darrera de letapa de lESO i vol servir com a exemple de la integraci dels coneixements, habilitats i valors adquirits dins la matria deducaci fsica al llarg daquesta etapa educativa, i alhora, per al desenvolupament de les competncies bsiques. Tamb es podria plantejar en el marc dels projectes de recerca. La unitat didctica neix de la inquietud entre lalumnat per tal dorganitzar una acampada i, a la vegada, planificar una excursi per pujar a un dels pics ms representatius del pas: el Tur de lHome. La majoria dactivitats es plantegen en grups cooperatius, que fan tasques diversificades i complementries.
Objectius Didctics 1. Realitzar una excursi al Tur de lHome. 2. Conixer els principals cims i la xarxa de senders de Catalunya, aix com els principals aspectes a tenir en compte abans de fer una excursi de muntanyisme. 3. Organitzar una acampada amb la collaboraci de tots els companys/es, per assolir un objectiu com. 4. Cercar informaci i presentar-la al grup-classe sobre diferents aspectes de lorganitzaci de lacampada. 5. Respectar el medi ambient, aix com de les installacions i el material, i prendre conscincia dels elements de seguretat en una excursi. 6. Valorar el senderisme com una activitat fsica orientada cap a la salut, el coneixement de lentorn i la relaci amb els altres. Competncies bsiques
La unitat didctica persegueix desenvolupar les segents competncies bsiques: Competncia comunicativa lingstica i audiovisual Lalumnat haur dexpressar les seves opinions sobre els diferents temes que tractar cada subgrup. A la vegada, haur de sintetitzar tota la informaci que hagi recollit i exposar-la oralment a classe, per mitj dun suport digital o audiovisual. Competncia artstica i cultural Lalumnat haur delaborar les presentacions de la forma ms creativa possible i, alhora, proposar un cartell i un logotip de lacampada, que acabar escollint-se per consens. Tamb aprendr a valorar el senderisme com activitat cultural. Tractament de la informaci i competncia digital Lalumnat haur denregistrar les activitats mitjanant la fotografia i el vdeo, per tal de donar-ne difusi a la web del centre. Per ltim, es far s duna plataforma virtual collaborativa per a lintercanvi dinformaci entre lalumnat. Competncia matemtica Lalumnat elaborar un pressupost sobre el cost de la sortida, i cercar i analitzar la informaci sobre el transport, lestada, el material, etc
Aquesta unitat didctica es basa en lexperincia duta a terme per Carles Ventura, de linstitut Celest Bellera (Granollers).
Competncia daprendre a aprendre Lalumnat aprendr a ser conscient de les prpies capacitats i limitacions, del que hom sap, de plantejar-se preguntes, trobar-hi solucions i valorar la necessitat de lorganitzaci individual i collectiva, lautosuperaci i la perseverana. Competncia dautonomia i iniciativa personal Lalumnat haur de responsabilitzar-se en lelaboraci de les diferents parts del treball per assolir un objectiu com. Es desenvoluparan tamb actituds relacionades amb el lideratge de projectes, aix com de planificar i avaluar les prpies accions i les dels altres, calcular riscos i afrontar problemes. Per ltim, tamb es fomentar la prctica dactivitats saludables i la importncia de les relacions interpersonals per assolir objectius compartits, des del respecte, lacceptaci i la cooperaci. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic Lalumnat aprendr la importncia de tenir cura del medi ambient per realitzar-hi activitats esportives orientades a la salut, coneixer les diferents maneres que hi ha per desenvolupar el senderisme (senders, equipament), etc. Competncia social i ciutadania Lalumnat utilitzar el dileg per arribar a punts dacord, a valorar els punts de vista dels altres, a cooperar i conviure, i coneixer la importncia de lexcursionisme en la cultura catalana. Metodologia
Lalumnat sorganitza per grups heterogenis duns cinc o sis alumnes. En lassignaci dels alumnes de cada grup es tenen en compte les afinitats, per tamb es procura que treballin junts alumnes que habitualment no ho fan. Tamb es t en compte la diversitat de gnere. En total, es creen cinc grups que actuen com a comissions de treball: comissi econmica, de festes, de promoci, de logstica i periodstica. Cadascuna de les comissions designa un coordinador/a, el qual seria el mxim responsable del grup i far de pont entre el professorat i els companys/es del seu grup i la resta de coordinadors/es. Cada comissi t atorgades unes funcions: a) Comissi econmica: demana pressupostos a companyies dautocars per fer el desplaament des de linstitut fins al cmping, demana el pressupost al cmping segons el nombre de tendes dacampada i alumnat participant, i calcula el cost total de la sortida per cpita a partir dels pressupostos aprovats i del material necessari (comissi de festes). b) Comissi de festes: programa i executa les activitats ldiques a realitzar durant lestada al cmping, aix com la compra del material necessari i lorganitzaci del grups en els jocs proposats. c) Comissi de promoci: elabora el trptic informatiu de la sortida per a lalumnat i el cartell i inclou la informaci a la web del centre. d) Comissi d logstica: cerca la informaci ms important a lhora de fer la sortida i la presenta a classe (com organitzar la motxilla, aspectes de seguretat a considerar, elements de lentorn a destacar, la millor alimentaci, etc. ) e) Comissi periodstica: fa el seguiment de com es porta a terme la sortida, tant pel que fa a la preparaci, com durant aquesta i, en finalitzar realitza entrevistes, fotos, vdeos, etc.. Tamb en fa la difusi a la revista i/o el web del centre. El professorat deducaci fsica i lalumnat coordinador de les comissions fan reunions peridiques per valorar com sest desenvolupant el projecte. A cada reuni, el professorat lliura a cada comissi les tasques concretes a fer i els terminis. s molt important que els grups prenguin conscincia de la importncia de lliurar les tasques en els terminis acordats, ja que la feina duna comissi pot condicionar la de la resta. Per exemple, si la comissi de Festes no ha
fet un llistat del material necessari per comprar, la comissi Econmica no pot fer el clcul exacte del cost de la sortida, etc. Criteris dAvaluaci i Qualificaci
Aspectes generals a tenir en compte: Si b la majoria dactivitats sn de grup, la qualificaci s individual, per la qual cosa caldr tenir prou registres individuals davaluaci. Es tracta duna unitat didctica on el que compta sobretot s el procs dexecuci de les tasques; per tant, els instruments davaluaci hauran de permetre registrar adequadament aquest procs i no nicament els resultats finals obtinguts. Lalumnat (individualment i en grup) ha daplicar coneixements apresos amb anterioritat i se li ha dexigir un cert grau dautonomia.
Per a lavaluaci inicial sutilitza: Qestionari tipus KPSI per valorar els coneixements que tenia lalumnat en relaci amb la planificaci duna sortida a lentorn natural (amb acampada) i sobre el Montseny.
Per a lavaluaci formativa sutilitzen els segents instruments: Fitxa dautoavaluaci per a cada comissi de la realitzaci de les tasques encomanades. Fitxa de valoraci del treball de cada membre de les comissions per part del corresponent coordinador. Full de seguiment de les tasques realitzades per cada comissi per part del professor. Full de seguiment de les actituds de lalumnat durant lacampada i lexcursi. Comparaci dels coneixements apresos en relaci amb el qestionari KPSI inicial.
La qualificaci final de la unitat didctica s el resultat dels diferents registres: Autoavaluaci de cada comissi. Valoraci del treball de cada membre de les comissions per part del corresponent coordinador i autoavaluaci de cada coordinador. Seguiment del professorat de les tasques realitzades per les comissions. Avaluaci del treball fet per cada comissi al finalitzar (avaluaci recproca). Seguiment de les actituds durant lacampada i lexcursi per part del professorat. Valoraci final: s important valorar com ha anat lactivitat amb el grup-classe, per conixer la percepci de lalumnat sobre el grau de consecuci dels objectius plantejats, per tamb valorar-la a nivell de lequip docent i del departament didctic, per tal de millorar-ne els punts febles de cara al curs vinent.
Annex 4 JUGUEM NET A LA VIDA, JUGUEM NET A LESPORT

Aquesta activitat es pot dur a terme amb qualsevol contingut del bloc Jocs i esports, preferentment un esport collectiu. s una manera de posar en prctica les regles de la vida en societat i el joc net i desenvolupar-les en un context ldic. Lalumnat desenvolupar al llarg de les sessions el rol dobservador i alhora el rol de practicantesportista. Lalumnat observador marcar amb una X les accions positives i negatives observades en els seus companys/es (a nivell individual i grupal) durant la sessi. En finalitzar la sessi, el grup practicant conversar amb el grup observador per intercanviar la informaci i reflexionar de forma conjunta sobre els resultats i les accions de millora. Podem penjar al taulell del gimns el nom de lequip amb les actituds ms cviques durant aquella unitat, trimestre, mes o setmana. ACCIONS POSITIVES OBSERVADES
Donar nims i paraules de suport als companys/es encara que cometin errades Complir les regles de joc proposades, acceptar les prpies errades i aplicar el joc net
NOM ALUMNAT i EQUIP
NOM ALUMNAT i EQUIP
ACCIONS NEGATIVES OBSERVADES

Agressions fsiques, manca de respecte, insults, paraulotes, queixes constants, actitud discriminatria Incomplir la normativa, fer trampes, no reconixer ni acceptar els propis errors ni els dels altres
Com a suport a aquesta activitat, poden consultar-se dos recursos addicionals: Vdeo didctic que mostra lexperincia duta a terme a linstitut Celest Bellera de Granollers, per Carles Ventura, entorn del treball dels valors cvics a travs de leducaci fsica i lesport: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=28783&p_amb=4841 Plataforma de treball interactiva LObservatori crtic de lesport, que impulsa la formaci, la reflexi i el raonament crtic en relaci amb una de les temtiques actuals de major incidncia en la nostra societat: la construcci de la realitat esportiva que es fa a travs dels mitjans de comunicaci. A ms, s una oportunitat per desenvolupar des de leducaci fsica, la competncia bsica Tractament de la informaci i competncia digital, ja que permet a lalumnat de lESO participar activament aportant un nou recurs al web: http://observatoriesport.uab.cat/redirect.php?pagina=quees.php

Educació Física A l'ESO

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Educació Física A l'ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM

EDUCACI FSICA A LESO

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 2

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 3

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

1. Un currculum orientat a promoure el desenvolupament de les competncies

Aspectes bsics de la proposta curricular

Integraci dels continguts

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 4

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 6

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 7

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 8

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 10

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 11

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 12

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Quadre 2: Criteris per a la selecci dels continguts

La selecci dels continguts La selecci dels continguts

els contextos socials rellevants

els interessos de l alumnat

els coneixements de les cincies de lactivitat fsica i lesport

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 13

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 14

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 16

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

QUALITAT DE VIDA (salut) / VALORS / TEMPS LLIURE

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 18

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

3. Estratgies metodolgiques per a laprenentatge per competncies

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 19

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 21

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Exemples destratgies, continguts i recursos de lEducaci Fsica

Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

Competncia artstica i cultural

Tractament de la informaci i competncia digital

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Competncia daprendre a aprendre

Competncia dautonomia i iniciativa personal

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

Competncia social i ciutadana

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 24

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 25

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 26